Les propietats textuals

1.  LA COHERÈNCIA

La coherència textual és la propietat que dona unitat de significació al text. Un text coherent presenta un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la informació necessària per entendre’l, i una ordenació precisa. Un text coherent ha de tenir una unitat de registre, de to i d’estil.

Per comprovar si un text és coherent, cal revisar-lo, cercar problemes en l’estructuració de les idees i comprovar :

  1. Que el text presenta un sentit global, d’acord amb la intenció inicial.
  2. Que hi ha continuïtat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
  3. Que cap concepte queda ambigu.
  4. Que les idees s’han ordenat tenint present què sap i què no sap el destinatari del text.

Si es detecta alguna inconcreció respecte dels aspectes assenyalats, cal fer l’esforç de replantejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.

EXEMPLE DE TEXT INCOHERENT:

Els mitjans de transport

Hi ha diferents tipus de mitjans de transport: el terrestre, el marítim i l’aeri. Dins el transport terrestre, hi ha dos tipus de vehicles: els que van per una via fèrria i els que van per carretera. Així, per una part tenim els trens, que són uns mitjans de transport públics, amb molta capacitat i molt útils. Són tan guapos que molts de pares en regalen als seus fills pels Reis. Finalment direm que el transport aeri és el més ràpid, però té l’inconvenient que són poques les ciutats que tenen aeroport.

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes de coherència s’hagin resolt.

Exercicis
1.   Ordena el següent text argumentatiu atenent el criteri de coherència:

·         Tenint en compte que els recursos existeixen i el problema és important, ja que afec­ta la vida de moltes famílies que viuen en el medi rural, és imprescindible que hi ha­gi una voluntat política per trobar-hi solucions.

·         En primer lloc, la dona pagesa i ramadera no té un estatus jurídic definit, i malgrat treballar activament com a col·laboradora en l’explotació familiar no té cap tipus de cobertura social ni prestacions pròpies, i sol dependre de les derivades del seu home.

·         La manca de serveis de substitució és un problema que sol afectar les persones en règim d’autònomes. La dona pagesa no té ningú que la substitueixi i faci la seva feina en cas de baixa mèdica, ja que les seves condicions de treball són molt dures.

·         El problema és real i els mitjans per solucionar-lo existeixen. La Unió Europea pre­veu fons per cofinançar els serveis de substitució, però aquí no s’apliquen perquè sempre s’han prioritzat altres necessitats.

·         En segon lloc, aquesta situació es complica per a la dona en cas d’embaràs i baixa per maternitat. El treball agrari impedeix que pugui treballar durant una bona part d’aquest període: qui la substitueix?, qui finança en tot cas la seva substitució?

 

2. Construeix textos coherents i cohesionats amb les oracions següents, sense introduir-hi cap element nou tret de connectors. Es tracta d’ordenar les frases per tal d’obtenir un fil  argumental coherent:

 Text 1

1. L’Ajuntament ja ha tret catorze camions de fems.

2. El descobriment d’aquest gran “magatzem” de fems ha causat estupefacció.

3. L’avi tenia amuntegades a casa seva tones de deixalles.

4. Els veïns ja feia temps que es queixaven de la pudor.

5. Encara resten per netejar diverses estances de la casa.

6. Al barri de Sants, a Barcelona, la policia ha detingut un avi.

Text 2

1. La policia va trobar el jove inconscient.

2. El jove tenia setze anys.

3. La companyia Telefònica localitzà en pocs minuts l’adreça del jove.

4. El jove digué que es volia suïcidar.

5. Varen poder salvar el jove amb un rentat d’estómac i medicaments.

6. Un jove telefonà a la policia d’Alacant.

7. La policia acudí a l’adreça del jove.

8. Al costat del jove hi havia una capsa d’analgèsics buida.

9. El policia que parlà amb el jove aconseguí que el jove digués el número de telèfon des d’on cridava.

Text 3

1. Els dos reclusos estan acusats de diversos robatoris a València.

2. Els dos reclusos són qualificats de perillosos per la policia.

3. Els dos reclusos són F.B.R., de trenta-sis anys, i M.A.J., de vint-i-cinc.

4. Els dos reclusos complien presó preventiva.

5. Els dos reclusos varen aconseguir fugir de l’Hospital General de València.

6. Els dos reclusos varen escapar trencant els barrots del lavabo de la sala de judicis de l’hospital i baixant al carrer.

7.Els dos reclusos varen fer servir una cadena de llençols. 

2.  LA COHESIÓ

La cohesió textual és la propietat segons la qual les diferents parts d’un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. Les diferents parts d’un text no només han d’estar lligades quant al significat (coherència) sinó també explícitament pel que fa a la forma a traves de procediments com els següents:

  1. Ús de connectors (quan, després de , entre…)
  2. El mateniment de referents a traves de la repetició de mots, l’el·lipsi, l’ús de sinònims o la substitució pronominal.
  3. L’ús correcte del signes de puntuació.
  4. El procés anomenat de definició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc després reprendre’l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.).
 EXEMPLE DE TEXT DESCOHESIONAT:

Cada matí les meves germanes fan les mateixes coses. Les meves germanes berenen. Les meves germanes van a la piscina. Ja fa dos anys que les meves germanes van a una piscina. Les meves germanes encara no saben nedar. Les meves germanes es dediquen a xafardejar tot el matí amb uns amics de les meves germanes. Les meves germanes troben els amics a la piscina. Els amics es passen tot el dia a la piscina. L’única aspiració dels amics de les meves germanes és posar-se ben negres. Es fa l’hora de dinar. Les meves germanes diuen adeu als amics. Les meves germanes se’n tornen cap a casa.

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes de cohesió s’hagin resolt.

 
Exercicis  
1. Reescriu els textos següents amb un estil més cohesionat.

[1] Els tutors tenen com a missió acompanyar l’estudiant. També tenen com a missió guiar-lo. Aquesta tasca es fa de manera individualitzada. S’inicia en el moment en què ingressa a la Universitat. Finalitza quan l’estudiant acaba els seus estudis. El tutor coneix bé la carrera que l’estudiant ha escollit. El tutor té la funció d’ajudar l’estudiant a progressar. El tutor té com a funció aconseguir que l’estudiant mantingui l’interès en els estudis. El tutor esdevé l’interlocutor principal de l’estudiant en allò que fa referència a la UOC i que no correspon a l’àmbit d’una assignatura concreta.

[2] Els mòduls didàctics són les unitats bàsiques que desenvolupen l’aprenentatge d’una part d’una assignatura. També la guien. Han estat creats per tal d’estimular el treball personal de l’estudiant. Aquest treball es realitza essencialment a casa. Els mòduls didàctics també faciliten aquesta tasca personal. En general els materials didàctics de la UOC són multimèdia.

[3] El sistema d’avaluació continuada consisteix en la realització d’un conjunt d’activitats proposades pels consultors de les assignatures. Els consultors les guien. Els consultors les valoren. Les activitats s’han de realitzar durant el semestre. Les activitats s’exposen en el Pla docent de cada assignatura. Aquest sistema d’avaluació garanteix als estudiants aprofitar el curs. Permet que els estudiants assoleixin els objectius proposats a l’assignatura. Permet als estudiants fer un seguiment continu del seu procés d’aprenentatge. Permet als estudiants mesurar en tot moment el seu progrés. El seguiment de l’avaluació continuada és de lliure elecció per part dels estudiants. És recomanable ja que es planteja com un ajut pedagògic i, per tant, com un mitjà per a afavorir l’èxit dels estudiants.

[4] El GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) va posar a la venda l’any 2000 un gravat cedit pel pintor Miquel Barceló, una mostra més de la generositat de  Miquel Barceló, del compromís de Miquel Barceló amb la defensa del medi ambient i també de la simpatia de Miquel Barceló cap al GOB. El gravat és de temàtica animal. El gravat s’ha enllestit aquesta tardor a un taller de Lanzarote. D’aquest gravat s’han fet una sèrie de 50 exemplars numerats i signats per Miquel Barceló. Els 50 exemplars del gravat, dedicat al GOB, s’han realitzat amb tècniques d’aiguafort i aiguatinta i el preu de venda de cada exemplar és de 6.000 euros. La venda dels exemplars es fa directament des del GOB.

[5] Les informacions que tenim sobre la biografia d’Homer són tardanes, variades i d’autenticitat incerta. Conservem diverses vides amb dades que no coincideixen. Per tant, es pot dir ben poca cosa d’Homer. L’única cosa que es pot afirmar amb seguretat és que Homer era un joni vinculat a Esmirta i Quios. A l’illa de Quios, una família de rapsodes professionals asseguraven que eren descendents directes d’Homer i que només ells eren els qui tenien els textos veritables d’Homer. 

 
2.    Cerca en els textos següents els mecanismes de cohesió textual. Indica les el·lipsis i el manteniment dels diferents referents. 

Santiago Rusiñol va conèixer Sitges de casualitat. L’artista barceloní anava a veure un quadre del Greco al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú quan es va trobar un amic que el va convidar a dinar a Sitges. Això passava el 1891; l’any següent, Rusiñol hi adquiria dues cases de pescadors i encarregava a l’arquitecte Francesc Rogent la construcció d’una casa que es va convertir en un dels referents culturals de l’època. L’habitatge, d’estil modernista i amb trets medievals, va ser batejat com Cau Ferrat. 

EL SANT CRIST DE LA GALERA

Aquest crucifix el portava a la proa la nau capitana de la batalla de Lepant, que comandava Joan d’Àustria. La imatge està un poc decantada a un costat i en posició una mica violenta. Conta la tradició que durant la brega aquesta talla de fusta era el blanc de tots els trets dels turcs i que una bomba de l’enemic li va passar a frec, però que la imatge, perquè no la tocàs, es va inclinar un poc i adoptà aquesta postura forçada que encara conserva.

 
  3.  L’ADEQUACIÓ

L’adequació és la propietat textual segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l’emissor, aquest tria aquells que encaixen (s’adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació de comunicació i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s’hi adiu.

Per a una adequació correcta d’un text cal tenir en compte els aspectes de presentació, que formen part de l’acabat final: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els textos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

EXEMPLES DE TEXTOS INADEQUATS:

Una al·lota que ha anat a la platja amb el seu germà fa molta estona que pren el sol de panxa, damunt la seva tovallola de bany. El seu germà li diu:

–          Violeta, si no canvies de posició quedaràs amb l’esquena més vermella que un llagostí! Aniria bé que et girassis i que et posassis una estoneta en decúbit supí.-

************************************************************************************

Un estudiant que fa el grau de Biologia s’enfronta a un examen. En una pantalla, el professor hi va projectant diapositives de diversos animals que els alumnes han de descriure adequadament en el full preparat per fer la prova escrita.

En una de les respostes, el jove hi escriu: “És una serpota del dimoni, lletja com una mala cosa. La que va temptar Eva al Paradís segur que era com aquesta.”

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes d’adequació s’hagin resolt.

 

Exercicis
1.   A les frases següents hi ha errors d’adequació. Subratlla’ls i proposa un text adequat a cada situació.

 •     [A un examen]:  Ramon Llull anava més fort que un mac de torrent

•     [Una mestra a una mare]: En Joan és un cagat que no vol denunciar els que l’assetgen.

•     [Un acusat al jutge]: El vaig matar perquè feia temps que em tocava els ous i la hi tenia jurada.

•     [whatsapp d’un jove a un amic seu]: Series tan amable d’aconseguir-me una entrada per al concert de demà. Em faria molt feliç poder acompanyar-hi la meva al·lota.

•     [ Un alumne al director de l’institut] Estimat director, no vaig poder anar a s’examen de mates i sa profe no me’l vol fer un altre dia perquè me té mania. Meam si tu aconsegueixes que baixi de s’ase i me doni una altra oportunitat. Una besada. Sílvia.

•     [prospecte d’un medicament] “ Si prens massa pastilles, pots tenir seriosos problemes per cagar”.

•      [un cuiner]: “Crec que avui he abusat del clorur sòdic”. 

3.   A la carta següent falla el grau de formalitat. Els dos interlocutors es coneixen i són amics, però en Lluís ha volgut escriure una carta massa formal a en Joan. Transforma-la en una carta adequada des del punt de vista de la formalitat:

Distingit Joan,

Em plau desitjar-te que gaudeixis d’un bon estat de salut com és el meu,  gràcies a Déu.

Com ja deus haver estat informat per amics comuns, d’aquí a un mes em presentaré als exàmens de llengua catalana corresponents al nivell D. He meditat  profundament aquesta decisió i finalment he pres la determinació de sotmetre els meus coneixements de llengua al judici dels examinadors de la prova abans esmentada.

Tanmateix, em manquen alguns llibres i materials de consulta adequats per a la preparació escaient de l’examen. És per això que gos adreçar-me a tu, per tal que, havent superat ja fa dos anys l’esmentada prova, tenguis a bé deixar-me alguns dels materials emprats per tu en la preparació.

Amb l’esperança que la nostra vella amistat mourà el teu cor i induirà el teu esperit envers l’estadi de la generositat de manera que em puguin ser facilitats els materials que et sol·licit, s’acomiada un amic que et recorda.

Lluís

Palma, 23 de gener.

4.      Cerca els equivalents formals:

 

• M’he halat tota la bossa de patates!

• Està empanat.

• Després de dinar m’he quedar clapat.

Va flipar quan va veure el regal.

• En Tomeu està ben torrat, en diu cada una!

• Duia un colocón de por.

Va com una moto.

• Es va pirar perquè el director no el renyàs.

• S’ho ha currat molt.

Quina passada! 

 

4.   LA CORRECCIÓ

La correcció gramatical és una propietat inherent a qualsevol text en què s’utilitzi un registre formal. Algunes de les incorreccions més freqüents són:

1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius que, encara que tenguin un origen genuïnament català i que alguns siguin admissibles en registres col·loquals, el IEC ha considerat innecessaris o poc adients en la comunicació culta perquè són variants de les formes correctes.

2) Els barbarismes són elements lingüístics no admesos resultat de la interferència d’una altra llengua (castellanismes, gal·licismes, anglicismes, etc).

Els vulgarismes i els barbarismes poden ser de diferents tipus:

  1. Morfològics: si afecten aspectes com el gènere (la corrent/ el corrent), el nombre (els postres/ les postres) o la conjugació verbal (confundir/ confondre).
  2. Sintàctics: si estan relacionats amb qüestions com l’ordre en què es disposen les paraules a la frase (Estimava a na Maria/ Estimava na Maria), les pronominalitzacions ( Aniré demà/ Hi aniré demà), etc.
  3. Lèxics: si es tracta de mots mal formats o d’estrangerismes no admesos (algo/ qualque cosa).
  4. Semàntics: si impliquen donar a un mot un significat que no té per la interferència d’una altra llengua (Bones tardes/ Bon dia).
  5. De pronunciació (ela bleda ) i d’ortografia ( perque/perquè).
 EXEMPLE DE TEXT INCORRECTE:

Mem… Lis hem donat un bon susto. Lo que ha pasat no ho esperaven aquests gamberros. Pues mira, ja ho tenen. Ademés, només noltros hem tengut coratge per donar-lis lo que es mereixien. No me n’arrepentesc, no… E fet lo que tenía que fer.

 

Exercici: Torna a escriure el text substituint les incorreccions que hi hagis detectat per les formes correctes corresponents.

 

Exercicis

1.  Esmena les errades que observis en les frases següents:

•  No esteia  gens segura de lo que deia.
•  S’assusta molt aviat.

·  Vols collir el llibre de demunt la taula?

•  Mentres hem cridava li va caure el plat.
•  El meu germá a arribat tant tard que cuan ha volgut entrà la porta estava tancada.
•  No arribarem a sebre mai com mos ho vàren fer.
•  Va donar-lis una bona llissó.
•  No se si he de menjà el pamboli amb atún o amb jamón york.
•  No tens que afegir algo?
•  Domés em faltava romprer-me un os.

•  M’agradat molt el xiste que m’has comptat.
•  No sents olor a peix?
•  No hauría d’haver reaccionat així a n’aquell moment.

•  Cuan arribem ja haura pasat la Nit Bona.

2.  Corregeix els barbarismes de les frases següents

·       L’abogat que duu el cas no m’agrada gens.

·       És molt perillós adelantar quan ha plogut.

·       He d’ahorrar molt per poder anar de viatge.

·       Molts creuen que l’ajedrez és un joc només per a intel.lectuals.

·       Hem pogut aplaçar l’examen de dijous per al pròxim dilluns.

·       Es va arrepentir del que havia fet.

·       Haurien d’averiguar prest qui és l’assassí.

·       Per equivocació, va tirar la bandeja dins el poal de la bassura.

·       L’han operat de la cadera.

·       T’estimes més un cafè o un cortado?

·       Quants de cubitos vols?

·       No sé què li hem de comprar, com a regal de cumpleaños.

·       Aquesta carretera és plena de curves.

·       Convindria tenir en compte tots els datos.

·       M’has decepcionat: no em pensava mai que reaccionassis així.

·       Quan va tenir aquella recaiguda, tota la família el va apoyar.

·       Els buitres són una espècie en perill d’extinció.

·       No t’agradaria menjar una ensalada amb un poc de maís?

·       La dona que fa la llimpiesa és aragonesa.

·       Volia fumar però no duia cap metxero.

·       Aquest mes tenim molts de gastos imprevists.

·       Avui per dinar ens han donat merlussa amb salsa de cava.

·       Hem comprat un parell de lates de cervesa a la botiga.

·       En Jordi és el jefe de secció de la perfumeria.

·       Han despedit en Joan de la feina.

·       Posa els lapis i els bolígrafs dins l’estutxe.

·       La meva amiga té dos germans gemelos.

·       M’ha costat molt adaptar-me a les lentilles.

·       S’ha lesionat l’hombro esquerre.

·       Durant el partit es va fer una ferida a l’ingle.

·       M’agraden molt les fresses amb nata.

·       S’ha romput el mando a distància del televisor.

·       L’IVA no estava incluït a la llista de preus.

·       Els pastissos de formatge amb frambueses són deliciosos.

·       A l’hora de l’examen d’història no recorda mai les fetxes.

·       No et podré escriure si no em dones la teva direcció.

·       Encara ens falta comprar la lavadora i el lavavajillas.

·       Dona’m una fulla perquè vull escriure una carta.

·       La Nit Vella de l’any passat ens ho passàrem molt bé

·       No m’assusten els contes de llops

·       Es va enrampar quan va tocar l’enxufe.

·       No ha pogut olvidar mai el que li varen fer.

·       Té tota la cara plena de pecas.

·       Dissabte vespre vaig tenir una pesadilla.

·       Hem rellenat la tortilla amb bacallà i gírgoles.

·       No diguis més tonteries… pareixes un nin petit!

·       Segur que demà soparé d’ensaladilla.

·       Demà tenc hora a la peluqueria i no podré venir.

·       Menjaré un petxuga de pollo amb ensalada de pepino.

·       Quan vaig al cinema m’agrada menjar palomitas.

·       El porter va fer el saque de porta.

·       Hem de comprar servilletes de paper. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *