2.    Ausiàs March:

1.1.      Vida

1.2.      Obra:

a.  Diferències i semblances amb els trobadors i els stilnovisti.

b.   Cicles de la seva obra.

c.   Tractament de la temàtica amorosa.

d.  Llengua i estil

Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui, per escalf, traspassen veritat
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trop en vos.
Tot mon parlar als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vos no veuran
en creure a mi llur arma serà trista.

L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc, la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.

Tots som grossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea.
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.

Sol per a vos basta la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones.
Fetes n’assats molt sàvies e bones,
mas compliment dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l’hom devot sa bellesa encega,
past d’entenents és son enteniment.

Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats que l’entendre us nodreix
e del cos bell sens colpa el moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vos entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.

Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vos. Car la qui es visible
no es deu posar lla on miracle està.

*****************************

(Versió del mateix poema actualitzada per

Joan Fuster)

Deixant a part l’estil dels trobadors

els quals, per passió, ultrapassen la veritat,

i, reprimint el meu voler afectat

perquè no em torb, diré el que trob en vos.

Tot el que jo digui, als qui no us hauran vist,

res no els valdrà, perquè no hi donaran fe;

i els que us veuran, si dins vos no veuen

sentiran l’ànima trista en creure’m a mi.

L’ull de l’home neci no és tan ofuscat

que no jutgi per gentil el vostre cos;

no el coneix tal com l’home subtil:

el color, sí, però no sap res de la textura.

Tot el que pertany al cos, sense participar

amb l’esperit, prou ho coneix el grosser:

pot bé saber el vostre color i el port,

però ja no podrà parlar bé del vostre gest.

Tots som grossers a poder explicar

el que mereix un bell cos i honest;

joves gentils, ben experts, l’han requerit

i, famolencs, els cal abstenir-se’n.

El vostre seny fa allò que cap altre no abasta,

puix que sap regir la molta subtilesa;

a fer tota mena de bé, la peresa s’adorm en vos;

no sou verge perquè Déu volgué que deixàssiu fills.

Només per a vos bastà la bona pasta

que Déu va retenir per fer dones singulars;

bastants n’ha fetes, molt sàvies i bones,

però la perfecció Dona Teresa la tasta;

posseint en si tan gran coneixement

que res no li falta perquè tota no es conegui:

la seua bellesa encega l’home devot;

past d’entenents és el seu enteniment.

Els venecians no tenen un règim

tan ordenat com el vostre seny governa

subtilitats (que l’enteniment us nodreix)

i el moviment impecable del cos bell.

Tan gran delit sent tot bon entenedor

i tan ocupat es troba a entendre-us,

que el desig del cos no es pot estendre

a baix voler, ans està com a mort.

Llir entre cards: el meu poder no arriba

a tant, que pogués fer-vos una corona invisible;

vos la mereixeu, perquè una corona visible

no s’ha de posar allà on hi ha el miracle.

***************************************************

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descoberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no crec que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelos de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nos vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vos no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vos, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vos sap lo qui sens vos està.
A joc de daus vos acompararé.

*******************************************************

Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca
e visc de ço que persones no tasten.
******************************************************

Ma carn no sent aquell desig sensible
e l’esperit obres d’amor cobeja:
d’aquell cec foc qui els amadors s’escalfen,
paor no em trob que jo me’n pogués ardre.
Un altre esguard lo meu voler pratica,
quan en amar vos, dona, se contenta,
que no han cells qui amadors se mostren
passionats e contra amor no dignes.

Si fos amor substança raonable
e que es trobàs de senyoria ceptre,
béns guardonant e punint los demèrits,
entre els mellors sols me trobara fènix,
car jo tot sols desempare la mescla
de lleigs desigs qui ab los bons s’embolquen.

Llir entre cards, lo meu voler se tempra
en ço que null amador sap lo tempre.
Ço fai amor, a qui plau que jo senta
sos grans tresors: sols a mi els manifesta.

*************************************************

Sens lo desig de cosa deshonesta,
d’on ve dolor a tot enamorat,
visc dolorit desitjant ser amat,
e par-ho bé que no us vull deshonesta.
Ço que jo am de vos és vostre seny
e los estats de vostra vida casta:
molt no deman, car mon desig no basta
sinó en ço que honestat ateny.

L’enteniment a vos amar m’empeny
e no lo cos ab voler deshonest:
tira’m a vos un amigable gest,
ab sentir prim, qui desperta desdeny.

*************************************************

Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entès com dins en mon coratge
los pensaments no em davallen avall

**********************************************

Cant espiritual (fragment)

Puix que sens tu algú a tu no abasta,
dona’m la mà o pels cabells me lleva;
si no estenc la mia envers la tua,
quasi forçat a tu mateix me tira.
Jo vull anar envers tu a l’encontre;
no sé per què no faç lo que volria,
puix jo són cert haver voluntat franca
e no sé què aquest voler m’empatxa.

Llevar mi vull e prou no m’hi esforce:
ço fa lo pes de mes terribles colpes.
Ans que la mort lo procés a mi cloga,
plàcia’t, Déu, puix teu vull ser, que ho vulles.
Fes que ta sang mon cor dur amollesca:
de semblant mal guarí ella molts altres.
Ja lo tardar ta ira em denuncia;
ta pietat no trob en mi que obre.

Tan clarament en l’entendre no peque
com lo voler he carregat de colpa.
Ajuda’m, Déu! Mas follament te pregue,
car tu no vals sinó al qui s’ajuda,
e tots aquells qui a tu se apleguen
no els pots fallir, e mostren-ho tos braços.
Què faré jo, que no meresc m’ajudes,
car tant com puc conec que no m’esforce?

Perdona mi si follament te parle!
De passió parteixen mes paraules.
Jo sent paor d’infern, al qual faç via;
girar-la vull e no hi disponc mos passos.
Mas jo em record que meritist lo lladre
tant quant hom veu no hi bastaven ses obres.
Ton espirit lla on li plau espira:
com ne per què no sap qui en carn visca.

Ab tot que só mal crestià per obra,
ira no et tinc ne de res no t’encolpe;
jo son tot cert que per tostemps bé obres
e fas tant bé donant mort com la vida:
tot és egual quant surt de ta potença,
d’on tinc per foll qui vers tu es vol iréixer.
Amor de mal e de bé ignorança
és la raó que els hòmens no et coneixen.

A tu deman que lo cor m’enfortesques,
sí que el voler ab ta voluntat lligue;
e puix que sé que lo món no em profita,
dona’m esforç que del tot l’abandone;
e lo delit que el bon hom de tu gusta,
fes-me’n sentir una poca centilla,
perquè ma carn, qui m’està molt rebel·le,
haja afalac, que del tot no em contraste.

Ajuda’m, Déu, que sens tu no em puc moure,
perquè el meu cos és més que paralític!
Tant són en mi envellits los mals hàbits,
que la virtut al gustar m’és amarga.
Oh Déu, mercè! Revolta’m ma natura,
que mala és per la mia gran colpa;
e si per mort jo puc rembre ma falta,
esta serà ma dolça penitença. 

Exercicis

1.   A què fa referència Ausiàs March als dos primers versos d’aquest poema? Quina relació te´la seva obra amb la dels trobadors? S’hi identifica? Per què?

2.   En els versos següents, March parla de la seva estimada i la defineix d’una manera peculiar. Quina imatge creu que se’n faran els lectors del seu poema? S’ajustarà a la realitat? Per què?

3.   Creus que Ausiàs March usa el senyal (“Llir entre cards”, en aquest cas) en el mateix sentit que ho feien els trobadors? En aquest poema trobam un element que posa en evidència la resposta. Has sabut detectar-lo?

“Veles e vents”

 4.   Compara el contingut d’aquest poema (especialment els versos 25-28 i 37-48) amb el tractament de la temàtica amorosa per part de l’autor que has vist a la part teòrica.

“Ma carn no sent…”/ “Sens lo desig de cosa deshonesta…” / “Plena de seny, lleigs desigs de mi tall…”

 5.   March reflecteix clarament als seus poemes la visió de l’amor com a contradicció, tot i que en aquests versos es decanta clarament per un dels dos tipus d’amor. Es tracta de l’amor físic o de l’amor espiritual? Explica-ho amb detall i posa’n exemples.

“Cant espiritual”

6.   En un text de set o vuit línies explica a grans trets en quins termes d’adreça March a Déu i què és allò que li demana.