Accentuació (II)

Tot sovint els accents es converteixen en autèntics malsons per a alguns de vosaltres. Quan elaborau un text us n’oblidau per complet i només tornau a ser conscients de la seva existència quan  rebeu el text corregit i ple de marques amb errors d’accentuació. Per què no us decidiu d’una vegada a agafar el bou per les banyes i posar-hi solució? Si us fixau en els propis errors i intentau interioritzar les normes segur que a l’hora d’escriure els accents compareixeran com per art de màgia! 

Aquí teniu una sèrie d’exercicis perquè pugueu practicar. Ah! Me n’oblidava… al final us hi he posat les solucions… per si us calen…

 

  1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Posau-l’hi.

cantare, ale, despren, cafe, apren, enten, pure, estes, pages, impres, irlandes, cinque, nomes, entes, tambe, rebe, congres, gairebe,   fare, interes, aixo, resso, boiros, aficio, ambdos, espos, preso,  arros, coto, refos, exclos, allo, pero, sino, curios, talos, glorios, repos, difos, inclos.

 

  1. Les paraules següents són totes agudes. Posau l’accent a les que n’hagin de dur.

riuet, colliu, dema, permis, aniran, algun, coixins, Ramon, patato, avis, aixi, crosto, votacio, anireu, Ferran, proces, respon, ciuro, campio, espai.

 

  1. Aquestes són totes planes. Accentuau les que calgui.

corriem, deies, telefon, debil, reiem, escrivia, origens, parlavem, practic, fessin, exit, llapis, avisaven, nuvol, diguessiu, feieu, cantaveu, fenomen, sortieu, cervol.

  

  1. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Posau-l’hi.

 

Grecia, espaiosa, patiria, trajectoria, menjassin, artilleria, polvora, Letonia, policia, camera, academia, esglesia, pertinent, fantastica, origen, palauet, hostilitat, ciencia, comprassin, dolcissima.

  1. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Posau-hi els accents que calguin.

hoquei, olimpiades, dioptria, xassis, elit, xandall, medul·la, viking, reptil, periode, atmosfera, interfon, pneumonia, termostat, tulipa, isobara, missil, futbol, textil, omoplat.

  1. En aquestes frases hi falten molts d’accents diacrítics. Posau-los-hi.

 

  1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
  2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se que et puc dir per no fer-la.
  3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
  4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
  5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
  1. Accentuau el text següent. Heu de tenir en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes record que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofá perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. En Ramon, pero, encara te son i es passeja per la casa com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un café espes amb un gust estranyament curios?

  1. I ara accentuau aquest altre en el qual en falten 26.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va cridar a la seva companyía d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de marcar els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

 

  1. Accentuau ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de café amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Miralltrencat, MercèRodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree

 Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Curs de Llengua catalana  Nivell  C

Resultat d'imatges de separación barra

SOLUCIONS

Per consultar només si és estrictament necessari: 

Exercici 1

cantaré, alè, desprèn, cafè, aprèn, entén, puré, estès, pagès, imprès, irlandès, cinquè, només, entès, també, rebé, congrés, gairebé, faré, interès, això, ressò, boirós, afició, ambdós, espòs, presó, arròs, cotó, refós,  exclòs, allò, però, sinó, curiós, talòs, gloriós, repòs, difós, inclòs.

Exercici 2

riuet, colliu, demà, permís, aniran, algun, coixins, Ramon, patató, avís, així, crostó, votació, anireu, Ferran, procés, respon, ciuró, campió, espai.

Exercici 3

 corríem, deies, telèfon, dèbil, rèiem, escrivia, orígens, parlàvem, pràctic, fessin, èxit, llapis, avisaven, núvol, diguéssiu, fèieu, cantàveu,   fenomen, sortíeu, cérvol.

Exercici 4

Grècia, espaiosa, patiria, trajectòria, menjassin, artilleria, pólvora, Letòria, policia, càmera, acadèmia, església, pertinent, fantàstica, origen, palauet, hostilitat, ciència, comprassin, dolcíssima.

 

Exercici 5

hoquei, olimpíades, diòptria, xassís, elit, xandall, medul·la, víking, rèptil, període, atmosfera, intèrfon, pneumònia, termòstat, tulipa, isòbara, míssil, futbol, tèxtil, omòplat.

 

Exercici 6

1. El meu nét té un os de la mà més llarg del que és normal.

2. Si ara em dius que sí que véns a fer la volta al món no sé què et puc dir per no fer-la.

3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha mòlt el sucre per endolcir la mousse de móres que us vol oferir per postres.

5. Els béns de l’acusat són un pèl més reduïts del que creu el seu advocat.

 

Exercici 7

 

Abans-d’ahir no sé què va passar, però només record que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure què feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de què em ressento. El Ramon, però, encara té son i es passeja per la casa com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

 

Exercici 8

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. Na Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia què fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de marcar els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li semblà sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho semblà, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

 

Exercici 9

 

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments. Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

 

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obrí els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafèamb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mamà, una tórtora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai més. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es fregà els ulls, es posà una màdavant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es tocà els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, morís encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

 

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *