Introducció a la literatura medieval

1.1. L’Edat Mitjana:

1.1.1. Datació i etapes.

1.1.2. El feudalisme:

a. Concepte    .

b. Estaments bàsics.

c. Les ciutats.

1. 2. La llengua.

1. 3. La literatura medieval:

1.3.1. Característiques.

1.3.2. Corrents.

 

1.1.L’EDAT MITJANA
1.1.1.   Datació i etapes

L’Edat Mitjana comença amb la caiguda de l’Imperi Romà (476) i acaba amb la caiguda de l’Imperi Bizantí (1453) i amb el Descobriment d’Amèrica (1492).

Aquest període històric s’estructura en dues grans etapes:

  1. Alta Edat Mitjana (segles V-XII): És el període en què es configura el feudalisme a la major part de l’Occident europeu. Pel que fa a la cultura, els principals elements que la caracteritzen són:
  2. Es difon l’art romànic.
  3. La cultura es reclou als monestirs.
  4. La literatura encara es fa en llatí.
    2.    Baixa Edat Mitjana (segles XIII- XV):
  1. Es generalitza l’art gòtic.
  2. Les universitats i les corts esdevenen centres de cultura com a conseqüència del ressorgiment de les ciutats i del comerç.
  3. La literatura ja s’escriu en llengües romanç.
1.1.2.   El feudalisme
a. Concepte
          El feudalisme és l’estructura social que caracteritza l’Edat Mitjana. L’economia en què es basa és de tipus agrari. Amb la caiguda de l’Imperi Romà, es produeix una desmembració de l’Estat que provoca, a la llarga, la pràctica desaparició del comerç. Aquest fet, que genera inseguretat, fa que l’únic valor que es mantengui sigui la possessió de la terra: no té sentit produir excedents perquè no es poden fer intercanvis comercials. La terra serà, per tant, la principal font de poder.

Els senyors feudals reuniran en les seves mans tant el domini sobre la terra com sobre els homes que la treballen sota la seva protecció. L’estructura jeràrquica de la societat feudal és de tipus piramidal:

Els Reis i els Papes, sense el  suport  d’ una  estructura estatal, no poden controlar tots els    territoris que haurien d’administrar. Necessiten l’ajuda militar de la noblesa. A canvi, cedeixen en feu alguns territoris als nobles i cavallers i, d’aquesta manera, esdevenen els seus vassalls . El vassall deu al seu senyor: ajuda, obediència, consell i una part de la collita. El senyor, en canvi, deu al vassall protecció.

Els ducs, els comtes, els marquesos i els bisbes, a la vegada, subinfeuden a altres nobles (vescomtes, barons i cavallers), que d’aquesta manera esdevenen vassalls seus.

Com que cada vassall només reconeix el poder del senyor a qui ret vassallatge, el poder del rei està tan allunyat de la base social i té tants d’intermediaris que tendeix a atenuar-se i a esdevenir merament nominal. Aquest fet tindrà com a conseqüència una gran inestabilitat política que es perllongarà fins al segle XV ( l’estabilitat arribarà amb les monarquies nacionals).

b. Estaments bàsics

Els estaments bàsics de la societat feudal són la noblesa, l’Església i el poble. Tots ells tenien una representació a les Corts per mitjà de tres braços: militar, eclesiàstic i popular.

1.   La noblesa

Són els bellatores (aquells que guerregen): nobles, cavallers, escuders, soldats. És la classe social més poderosa, perquè tant els reis com l’Església han de recórrer a ella cada vegada que cal defensar els territoris (guerres) o les creences religioses (croades).

En un primer moment, habiten als castells. Posteriorment, però, els abandonen, es construeixen palaus i esdevenen autèntics cortesans.

Reben una educació adequada a la vida militar, basada principalment en la destresa en el maneig de les armes: d’infants, són patges; d’adolescents, escuders; i entre els vint i els trenta anys són armats cavallers.

Com que no poden fer cap treball manual (és considerat poc honrós), els cavallers reparteixen el seu temps entre la caça (que els proporciona carn i entrenament militar) i la guerra.

La rudesa, l’orgull i la crueltat caracteritzaven la seva manera de viure. A  partir  dels segles XI i XII, però, tornen més refinats i amants del luxe. Enmig de l’ociositat que els envoltarà durant aquesta època, els cavallers i les dames produiran una literatura que reflectirà el seu sistema de vida.

2.   L’Església

Són els oratores (aquells que resen): clergues, monjos, bisbes…

El món de l’Edat Mitjana gira entorn de la religió i de Déu (teocentrisme): el poder s’obté i s’exerceix per la gràcia de Déu, i els reis i els emperadors són coronats pel papa. L’Església té durant aquesta època, per tant, un gran poder.

Els eclesiàstics, a més, tenen el patrimoni de la cultura, de la lectura i de l’escriptura. Els monjos copien els manuscrits i els llibres es guarden als monestirs, autèntics centres de cultura (sobretot a l’Alta Edat Mitjana).

3.   El poble

Són els laboratores (aquells que treballen): pagesos, obrers, artesans, mercaders…

És la immensa majoria de la població. Molts d’ells són pagesos i no tenen gairebé cap llibertat personal. Han de lliurar una part de la collita (el primer que cullen i un percentatge de la resta) al seu senyor i una desena part del total a l’Església (el delme). Tota la societat descansa sobre la feina del pagès, que és qui fa que la terra produesqui.

No tenen cap instrucció, a no ser l’adoctrinament que reben (amb resignació) de l’Església. Només poden esperar una vida millor després de la fi del món, que els és presentada com a imminent.

La progressiva pressió dels senyors per augmentar el rendiment de la terra va empitjorar les seves condicions de vida i varen acabar emigrant a les ciutats, on esperaven trobar una vida més digna, lliures ja del pacte de vassallatge.

c.     Les ciutats

En els darrers segles de l’Edat Mitjana assoliren una major independència dels senyors i es convertiren en un pol d’atracció de la població rural. La reialesa els va concedir independència i protecció a canvi del seu ajut en els seus enfrontaments amb la noblesa.

La societat s’hi estructura de la  manera  següent:

  1. Minoria rica: burgesos. Tot i que són rics no tenen els avantatges legals de la noblesa .
  2. Minoria erudita: advocats, metges, professionals liberals…
  3. Majoria analfabeta: petits comerciants, menestrals i pagesos.

La població, que creixia i minvava segons el ritme de les migracions, la fam i les epidèmies, es dedicava sobretot a l’artesania i al comerç. En el camp del comerç destacaren els jueus, que fugint de la persecució que patien a terres musulmanes varen establir barris propis (els calls) a les ciutats més importants dels regnes cristians. Durant molt de temps, els cristians consideraren impur dedicar-se al comerç. Aquest fet, juntament al ràpid enriquiment de la minoria jueva, va acréixer l’odi del poble cap als jueus, fet que va produir com a conseqüència els assalts als calls, que sovint es convertien en autèntiques massacres.

1.2.      LA LLENGUA

Ja al segle VIII, la llengua parlada pels habitants de Catalunya era el català. Els textos, però, seguien escrivint-se en llatí, encara que començaven a presentar alguna paraula de la llengua parlada (romanç),

En el segle IX, els habitants dels antics territoris de parla llatina ja no entenien el llatí i parlaven llengües romàniques diferents, encara en un estadi de formació molt primitiu. En tenim constància perquè l’any 813 es va reunir a la ciutat francesa de Tours un concili eclesiàstic on es va decidir recomanar als clergues que predicassin in rusticam romanam linguam, és a dir, en la llengua romànica del poble, no en llatí. Això demostra que si ho feien en llatí, la gent no els entenia.

Els primers textos que es conserven escrits pròpiament en català són:

  1. El Jurament de Radulf Oriol(inicis del segle XI) ) és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà. És un text breu on conviuen el català i el llatí; les parts més formulàries, l’encapçalament i el final, estan escrites en llatí, i la resta està escrit en un català molt arcaic.
  2. Forum iudicum: Fragment de la traducció d’un llibre de lleis visigòtiques escrit inicialment en llatí i datat a la segona meitat del segle XII.
  3. Homilies d’Organyà: Fragment d’un llibre de sermons (amb explicacions i comentaris de l’Evangeli) datat entre finals del segle XII i principis del XIII.
FRAGMENT DE LES HOMILIES D’ORGANYÀ (SEGLE XII/XIII)

Ara auetz audid com lo diable tenta om per glotonia de mengar e per uana gloria e per auarea. Nousen poden tant dir qe encara no aia mes de folia diable e de maleza. S. gardar nos deuem daqestes coses qe odides auem e guardar nos deuem maierment de tentacio de diable e del seu engan. E gardar nos deuem de mala uoluntad e [33] de leges paraules e de monconges e dergul e de superbia e qe deiunen la senta qerentena ab almoines ab oracions ab bona voluntad qe deuem atendre a sante ecclesia a odir nostres menestris e qe deus nos parcesqe nostres pecats for qe farem.   (versió original)

***************************************************************************************************

“Ara heu sentit com el dimoni va temptar l’home amb la golafreria de menjar i amb la vanaglòria i amb l’avarícia; no podem dir res que el dimoni no ho superi en bogeria i maldat. Senyors, cal que evitem aquestes coses que hem sentit i, principalment, cal que evitem la temptació del dimoni i el seu engany, i cal que evitem la mala voluntat, les paraules lletges, les mentides, l’orgull i la supèrbia, i cal que dejunem durant la Santa Quaresma, amb almoines, amb oracions, amb bona voluntat, i cal que acudim a la santa església, per escoltar els ministres i perquè Déu ens perdoni els pecats que cometrem”. (versió adaptada)

 

1.3. LA LITERATURA MEDIEVAL
1.3.1. Característiques
  1. Tota la literatura està impregnada d’intencions moralitzants: ja vulguin explicar la bondat de la vida religiosa o dels ideals cavallerescos, la dolentia de les dones… tot exhibeix un clar objectiu doctrinal.
  2. Manca d’originalitat, com a conseqüència de les intencions doctrinals de què parlàvem abans. Molts escriptors prenen de la tradició o d’altres autors arguments, idees o pàgines senceres sense preocupar-se ni d’amagar-ho ni de citar-ne l’autoria.
  3. Oral i ambulant: els joglars (recitadors itinerants), amb les seves cançons i representacions, difonen per les viles i pels castells tant la literatura com les notícies (són el mitjà de comunicació de masses més important del món medieval). Com a conseqüència d’aquesta oralitat, una part molt important de la literatura popular s’ha perdut irremissiblement.
1.3.2. Corrents

Cada estament de la societat feudal va produir una literatura que li era pròpia i a traves de la qual reflectia les seves formes de vida i expressava els seus ideals: els bellatores, literatura cavalleresca; els oratores, literatura doctrinal i els laboratores, literatura popular. Hem de parlar, així, de diferents corrents de la literatura catalana medieval:

  1. Literatura cavalleresca: Reprodueix els ideals cavallerescos de la noblesa. Els gèneres que s’hi inclouen són: poesia trobadoresca, cròniques, novel·la cortesana, narrativa cavalleresca…
  2. Literatura religiosa i doctrinal: Pretén difondre els ideals religiosos. Gèneres: sermons, vides de sants…
  3. Literatura popular: És anònima i acompanya les celebracions del poble. Gèneres: cançons, llegendes, representacions teatrals…
  4. Literatura burgesa: Té el seu origen en el creixement de les ciutats. Intenta ridiculitzar els ideals del feudalisme i les actituds religioses. El gènere més conreat és la poesia satírica.
  5. Literatura humanística: Es produeix al final de l’Edat Mitjana, quan es reprèn l’interès pels clàssics grecollatins. És reduïda als ambients intel·lectuals. Té escàs ressò popular, però estableix els fonaments del Renaixement.

Hi ha autors que no s’integren en un sol d’aquests corrents sinó en més d’un: Anselm Turmeda (religiosa i burgesa), Francesc Eiximenis (religiosa i burgesa), Bernat Metge (burgesa i humanística)…

Exercicis
1.   Quin era l’estament més nombrós en la societat feudal? Quina relació mantenia amb els altres estaments?

2.   Quina diferència hi havia entre la vida dels pagesos al camp i la vida a les ciutats en la societat feudal?

3.   Per què, si no es té documentació específica que ho confirmi, es pot afirmar que al segle IX la gent utilitzava ja les llengües romàniques per comunicar-se?

4.   Esmenta, a partir del fragment de les Homilies d’Organyà que has llegit, les diferències més significatives que hi has detectat respecte del català actual.

5.   Quina relació creus que hi entre la manca d’originalitat de bona part de la literatura medieval i la necessitat de moralitzar per part del clergat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *