El verb (I)

Un verb és una paraula variable que expressa l’existència, els estats, les accions, els processos o les modificacions del subjecte al qual va lligat i que sempre fa de nucli d’un sintagma verbal .

Classificació dels verbs:

Si partim de criteris morfològics (de forma) hem de distingir entre:

Verbs regulars

Segueixen un model de conjugació. Tenen una arrel única per a totes les formes (terminacions regulars)

En Pere compra discos
En Roc comprava discos
L’estudiant redacta textos
El secretari redactava l’acta.

Verbs irregulars

No segueixen un model de conjugació. Tenen més d’una forma d’arrel.

Cada dia veu el carter
M’agradaria que el veiessis

Vull que sàpigues la veritat
Quan ho has sabut?

Resultat d'imatges de cartero

Si partim de criteris semàntics (del significat) hem de distingir entre :

Verbs predicatius

Donen informació completa del subjecte

En Julià compra el diari.
Na Joana viu a Vilafranca.

Verbs copulatius

Uneixen el subjecte i l’atribut( complement).

No aporten informació.
Són copulatius: ser, estar, semblar, parèixer.

El meu veí és xerraire.
La nina està cansada.

Si partim de criteris sintàctics (en relació als complements i a d’altres elements de l’oració) hem de distingir entre:

Verbs personals	Indiquen el subjecte	El tècnic *modificarà* el projecte
Verbs impersonals	No tenen subjecte Es conjuguen en 3a persona del sing.	*Hi ha* dos armaris. A la tardor, *plou* sovint.
Verbs transitius	Necessiten un complement directe	El tècnic *agafa* un taxi
Verbs intransitius	No necessiten complement directe	El conferenciant *parla*
Verbs pronominals	Es conjuguen amb un pronom feble	Cada matí es pentina

Resultat d'imatges de peinarse

ALGUNS DELS VERBS PRONOMINALS MÉS USATS AL CATALÀ ACTUAL:

cagar-la: equivocar-se de mig a mig. La majoria de vegades que obre la boca, la caga.
carregar-se-la: ser culpat. El seu germà fa la malifeta, però no se la carrega ell.
fer-la: fer una mala passada. Si no te l’ha fet, te la farà.
fer-ho: fer l’amor. Quan ho fan se’ls sent per tota l’escala.
jugar-se-la: arriscar. Te la jugues, fent fotos sense que et vegin; tu mateixa.
tenir-se-les: haver-se-les, barallar-se. Els de la junta se les tenen contínuament.
fer-la bona : cometre un error. Ara sí que l’has feta bona!
passar-(s’)ho: passar el temps, divertir-se. S’ho passen molt bé a la platja.
tornar-se’n: marxar al lloc de partença. Me’n torn a Felanitx dimarts.
sortir-se’n: quedar airós en una dificultat. Encara no entenc com se’n va sortir, amb tanta gent fent-li la guitza.
haver-n’hi per a tant: no tenir gaire importància. No n’hi ha per a tant; aquest error no té importància.
tenir-ne prou amb/de: ser suficient. En tenc prou amb la vostra visita.
caure-hi: arribar a comprendre, encertar. Ara hi caic, que he fet tard.
entendre-hi: ser coneixedor, saber d’alguna cosa. Jo d’enologia no hi entenc.

Resultat d'imatges de enologia

entendre-s’hi: trobar la manera de no confondre’s i avançar. Amb tants de papers no m’hi entenc.
fer-hi: intervenir, influir. No hi podem fer res.
fer-se: tenir relacions, avenir-se. Encara que són família, no es fan gaire.
jugar-s’hi: apostar. Què t’hi jugues que arriba ella primer?
mirar-s’hi: reflexionar molt abans de fer una cosa. És una decisió molt important i crec que t’hi hauries de mirar més.
sentir-hi: tenir oïda. No hi sent d’una orella.
dir-hi la seva: opinar. Deixa que cadascú hi digui la seva.
ser-hi; tornar-hi: repetir, succeir mes d’una vegada. Ja hi som! Ja hi tornam!
no ser-hi tot: estar o ser boig. Pobre home, no hi és tot!

EXERCICIS

1. Indica quin tipus de verb tenen les frases següents: transitiu, intransitiu, copulatiu.

	copulatiu	transitiu	intransitiu
Em vaig acostar a frec d’aigua.
El Miquel era metge.
Em va explicar que anava a dinar.
Vaig seure prop seu.
No record com es deia.
La veu s’afeblia per moments.
M’explicava la seva pròpia vida.
L’home era un vell pescador.

Resultat d'imatges de pescador

2. Digues si els verbs següents són transitius (T) o intransitius (I):

Cantar estimar anar caminar agafar trobar

Visitar dormir veure convidar escoltar parlar

3. Hi ha verbs que poden fer funció transitiva o intransitiva, segons els contextos (menjava : funció intransitiva; menjava pomes: funció transitiva). Determina quina funció fan els verbs en negreta de les frases següents:

	transitiva	intransitiva
De seguida acabaré el tapís.
Acabava sempre tard
Baixava lentament.
Baixava els últims esglaons.
Bufa amb més força.
No bufis l’espelma.
Mirava la pluja que queia a poc a poc.
Mirava cap al fons de la vall.
Obre, que fa calor!
Obre totes les finestres.

Resultat d'imatges de ventana marruecos azul

4. Digues quins dels verbs subratllats son personals (P) o impersonals (I).

· Quan vàrem tornar a casa, havia nevat moltíssim.

· Els periodistes han enviat la seva crònica a la redacció del diari.

· No hi ha gaires cotxes a l’aparcament.

· Cada matí es vestia amb molta cura per anar a la feina.

· En aquest taller es venen recanvis per a l’automòbil.

· El llibre va ser llegit a tot Europa.

· Es pensa que les converses de pau donaran fruits ben aviat.

· Surt de casa a les set en punt

· Ha perdut les claus de l’armariet.

· Salvem les balenes.

· En aquest càmping no hi ha piscina.

· Vull una truita de cuixot dolç.

· L’any passat va nevar al Puig Major.

5. Identifica el subjecte de les següents oracions i digues de quin tipus és : subjecte lèxic (SL), subjecte el·líptic (SE) o oració impersonal(OI):

La boira és molt espessa
Es viu molt tranquil en aquest barri.
Tancàvem la botiga a les deu del vespre.
De seguida sortirà el sol.
El foc s’ha apagat.
A mi em molesta el fum.
Cada dia fa més fred.
Aquest treball no m’agrada.
Se m’ha acabat la paciència.

Resultat d'imatges de niebla

6. Escriu un text de 140 paraules aproximadament en el qual utilitzis com a mínim set dels verbs pronominals més usats del català actual que t’hem presentat a la part teòrica d’aquest tema.

Biaix

Treballam la llengua i la literatura catalanes

Deixa un comentari Cancel·la les respostes