Polisèmia i homonímia

La polisèmia

Hi ha paraules que tenen diversos  significats segons el context en què s’utilitzen. La paraula coa, per exemple, té un significat diferent en cada una de les expressions següents:

La coa del cavall. La coa de la carnisseria. La coa del  vestit de núvia. La coa de cabells.

 

Les  paraules que tenen més d’un significat s’anomenen  polisèmiques (del grec polys, que vol dir ‘molts’, i -sema, que vol dir ‘significat’).

Molt sovint la semblança que hi ha entre diferents objectes fa que una paraula prengui nous significats i passi a ser polisèmica.  Per exemple: DENT

Resultat d'imatges de dentaduraResultat d'imatges de serrucho diente

Però la relació de proximitat entre dos objectes també pot fer que una paraula prengui nous significats. Per exemple: COLL

Resultat d'imatges de cuelloResultat d'imatges de cuello camisa

 

Les  paraules polisèmiques:

  • Tenen relació de proximitat, de semblança de significat (boca per on menjam i boca de metro).
  • Tenen un origen etimològic comú (procedeixen de la mateixa paraula)
  • Pertanyen a una mateixa categoria gramatical.
  • Al diccionari, no tenen entrades diferents sinó diferents accepcions dins una mateixa entrada.
caixa 

f. Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes. Embalar els mobles en caixes.

 f.  Taüt.
f.  Moble, sovint ornamental, per a guardar-hi roba i efectes domèstics. Caixa de núvia.

 f.  Cavitat toràcica.
5. f. Establiment que rep doblers en dipòsit, els administra, els fa valer. Caixa d’estalvis.

Resultat d'imatges de caixa mobleResultat d'imatges de ataud

L’homonímia

A vegades la casualitat ha fet que dues o més paraules diferents presentin una forma idèntica o  molt semblant. Per exemple:

El Sol es pon per l’oest.

Viu sol a la muntanya.

Els dimecres sol anar al cinema.

Les paraules destacades són tres paraules diferents:

  1. Sol m Estel al voltant del qual gira la Terra.
  2. sol, -a adj Sense ningú més.
  3. sol v Forma del verb soler (acostumar).

Aquestes paraules són homònimes (del grec  homós, que vol dir ‘igual’, i ònoma, que vol dir ‘nom’).

Les paraules homònimes:

  • No tenen relació de proximitat de significat (pot del verb poder o un pot de vidre).
  • Tenen un origen etimològic diferent (han arribat a coincidir en una mateixa forma per l’evolució que han seguit, sense que prèviament tinguessin cap relació).
  • Sovint pertanyen a categories gramaticals diferents .En el cas de la paraula SOL, que hem esmentat abans, es tractaria respectivament d’un nom, un adjectiu i un verb).
  • Tenen entrades diferents en el diccionari.
dur1 -a 

adj. Que presenta una forta resistència a esser ratllat, penetrat, encetat. El diamant és el mineral més dur: ratlla tots els altres cossos.

 dur2 
[
v. tr.  Portar, menar. En Miquel va dur els llibres a la biblioteca.

 

Cal tenir en compte que hi ha paraules que només són parcialment homònimes:

  • Les paraules homòfones es pronuncien igual però s’escriuen diferent: massa (quantitatiu) / maça (arma antiga).
  • Les paraules homògrafes s’escriuen igual però es pronuncien diferent: sou (salari), amb «o» oberta / sou (verb ésser), amb «o» tancada.
EXERCICIS
 1. Completa aquestes frases amb les paraules polisèmiques següents: cul, peu, coa.

a)  Va fer …………… per treure les entrades de la pel·lícula.

b) En Roger s’ha trencat el …………… jugant a futbol.

c)  El …………… del tassó és ple de sucre.

d) Aquest problema durà ……………

e) Va signar a  …………… de pàgina.

f)   Va llenegar i va caure de ……………

 

 2.  Redacta la definició de dues accepcions de cadascuna d’aquestes paraules polisèmiques. 
·    carta :

1…………………………………………………………………………………………………………..

2…………………………………………………………………………………………………………..

Resultat d'imatges de carta ca na rosa

·                Trau:

1…………………………………………………………………………………………………………..

2…………………………………………………………………………………………………………..

·                illa :

1…………………………………………………………………………………………………………..

2…………………………………………………………………………………………………………..

·                serra :

1…………………………………………………………………………………………………………..

2…………………………………………………………………………………………………………..

·                cangur:

1……………………………………………………………………………………………………………

2……………………………………………………………………………………………………………

 Resultat d'imatges de canguro

 3. Utilitza en dos contextos diferents cada una de les paraules polisèmiques següents.

Exemple: Puny . Li ha pegat un cop de puny. Desembotona’t el puny de la camisa.

pota (animal / moble)

 
 

 

pic (muntanya / eina)

 
 

 

ala (animal / edifici)

 
 

 

dent (persona / serra)

 
 

 

 estrella (astre / persona famosa)

 
 

 

coa (animal / cinema)

 
 

 

ploma (animal / escriptura)

 
 

 Resultat d'imatges de pluma pavo real

 

4.  Observa aquestes dues entrades del diccionari i digues quines accepcions són polisèmiques i quines són homònimes.

cara1

D’origen incert, potser del grec kára ‘cap’, passat al llatí vulgar amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al grec.

1        1 ANAT ANIM Part anterior del cap de l’home.
           2 p ext Part anterior del cap d’alguns animals.
           3 caure la cara de vergonya fig Passar molta vergonya.
Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc.
Part anterior del cos humà. Estava de cara cap aquí, però s’ha tombat. Una fotografia de cara. Caure de cara.
Part anterior d’una cosa.
p ext Superfície d’una cosa. La cara de la terra, de l’aigua.
fig Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Les cares de la lluna. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Uns núvols que feien cara de portar pluja.
Cadascun dels costats d’una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Girar una cosa de l’altra cara. Cara de dalt, de baix.

cara2

f BOT Gènere d’algues verdes d’aigua dolça de la classe de les carofícies (Chara sp), formades per un feix de cèl·lules grosses recobertes d’un còrtex de cèl·lules allargades i per ramificacions verticil·lades.

 

5. Marca amb una creu quina relació semàntica hi ha entre els mots en negreta de cada oració.

 

   Polisèmia Homonímia
En Joan sol passejar sol els capvespres.    
Embotona’t el coll de la camisa o t’agafarà mal de coll    
Porta el nin cap aquí i tanca la porta, per favor.    
Ja no hi sent perquè té cent anys.    
S’ha fet mal al colze canviant el colze de la canonada.    
Son pare no té mai son a la nit.    
 

6. Digues si les paraules homònimes d’aquestes frases pertanyen a la mateixa categoria gramatical (nom, verb, adjectiu, etc.).

a) Tenim el deure d’agrair-los l’interès mostrat. Van arribar a deure’ns molts de doblers.

b) Vàrem construir un dic per aturar les onades. Heu de fer cas del que us dic.

c) El vaixell va passar per  l’estret de Gibraltar. El riu passa per un congost molt estret.

d) Vàrem guanyar el partit per 2 a 0. Hem partit el meló.

Resultat d'imatges de melon

 

6. Digues si aquests homònims són homògrafs o homòfons i a continuació escriu una oració amb cada un:

 

1.Teulada/taulada………………………….          

2. set/set………………………………………..

3. espècia/espècie…………………………..   

 Resultat d'imatges de cucharas especias 4. hem/em……………………………………..

 5. sol/sol……………………………………….            

6. signe/cigne………………………………..

7. pega/pega………………………………….           

8. Era/era……………………………………..

1.
 
2.
 
3.
 
4.
 
5.
 
6.
 
7.
 
8.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *