Les Quatre Grans Cròniques

Resultat d'imatges de text cròniques medievals

  • Són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, que varen ser redactades  entre finals del segle XIII i finals del XIV.
  • Expliquen els fets que es produïren a la Corona d’Aragó en el seu període de plenitud i d’expansió per la  Mediterrània.
  • Els seus autors són (per ordre cronològic): Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.
Característiques comunes:

1.     Gran valor literari, lingüístic i també com a document històric .

2.     Els fets que relaten són majoritàriament contemporanis a l’autor, que n’ha estat protagonista, els ha presenciat o n’ha tingut notícia per fonts directes.

3.    La figura central és el rei de la dinastia regnant i, excepte la de Pere el Cerimoniós, estan escrites en un to heroic. 

Objectius.

 1. Deixar constància d’uns fets que havien de servir d’exemple als futurs reis .

2. Justificar la política reial.

3. Satisfer la vanitat de la casa regnant, enaltint el monarca i la seva dinastia.

4. Fomentar l’esperit nacional.

 Resultat d'imatges de escriba medieval

 

Llibre dels feits o Crònica de Jaume I (1208-1276)

 El rei n’és l’autor perquè la dirigia i en dictava parts encara que no l’escrigués directament ell sinó els seus col·laboradors.

  • Escrita en primera persona (fa servir el Nós majestàtic ).
  • Hi explica el seu llarg regnat (autobiografia) i en destaca les conquestes de Mallorca i València.
  • Jaume I s´hi presenta com un autèntic heroi de gesta: dirigeix les operacions, anima els guerrers, renya els covards, ajuda els ferits…
  • Fa servir un llenguatge popular, amb refranys i expressions col·loquials.

Resultat d'imatges de jaume I

                                                                                                                      Jaume I 

Crònica de Bernat Desclot o Crònica del rei Pere (1283-1288)

  •  No es té la seguretat de qui és l’autor, tot i que sembla que podria ser Bernat Escrivà, funcionari que tenia accés als documents de la Cancelleria Reial.
  • És una obra impersonal (l’autor no n’és protagonista), però no imparcial, ja que Desclot hi defensa en tot moment les actuacions del rei Pere el Gran , el regnat del qual explica amb claredat i precisió.
  • Tot i que inclou cançons de gesta prosificades i llegendes, la Crònica no és tan pintoresca i entretinguda com la del rei en Jaume ni la de Ramon Muntaner. 
Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)

  •  Ramon Muntaner adreça la seva crònica als futurs reis catalans com a model de conducta .
  • Hi explica l’època expansionista catalana per la Mediterrània durant el regnat cinc reis (de Jaume I a Alfons el Benigne), amb els quals, d’una manera o altra, va tenir contacte.
  • L’autor es manifesta com un patriota exaltat, entusiasta dels reis de Catalunya-Aragó i de la llengua catalana.
  • La crònica és un llibre de memòries on l’autor, que n’és també protagonista, ens parla d’una vida molt agitada, plena d’aventures, viatges, empreses diplomàtiques i experiències bèl·liques.
  • Hi fa servir un estil directe, espontani i ple d’expressions populars. L’autor hi cerca, d’altra banda, la proximitat amb els lectors (Què us diré ?).

 Resultat d'imatges de ramon muntaner escultura

 

Crònica de Pere el Cerimoniós (1349-1385)

  •  És un llibre de memòries reials dictades i supervisades pel rei, però materialment realitzades per col·laboradors seus.
  • També hi fa servir(com Jaume I) el Nós majestàtic .
  • Els principals temes que tracta són la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels de la Unió a Aragó i a València.
  • Pretén justificar la política tortuosa que va dur a terme al llarg de tot el seu regnat.
  • Té un estil més eixut i més elaborat que la resta de cròniques.

 Resultat d'imatges de pere el cerimoniós

 

 

   TEXTOS

CONCEPCIÓ I NAIXEMENT DEL REI

 Començarem contant com fórem concebut i de quina manera fou el nostre naixement. El nostre pare, el rei en Pere, no volia veure la nostra mare, la reina. I succeí que en una ocasió el nostre pare es trobava a Lates, i la nostra mare, a Miravalls. Llavors, un tal Guillem d’Alcalà anà a veure el rei, i tant li insistí que el va fer anar a Miravalls, on hi havia la reina, la nostra mare. Aquella nit que ambdós passaren junts a Miravalls volgué nostre senyor que nós fórem concebut..

Quan la nostra mare se sentí prenyada se’n tornà a Montpeller. I allí volgué Nostre Senyor que tinguera lloc el nostre naixement, a casa dels Tornamira, la vespra de Santa Maria Candelera. 

 Acabat de néixer, la nostra mare ens féu portar en braços a Santa Maria. A l’església de Nostra Senyora estaven dient matines i, a penes entrar nós pel portal, es posaren a cantar el Te Deum laudamus.Els clergues no sabien que nós havíem de ser portat allí, sinó que entràrem mentre cantaven aquell càntic. Després ens dugueren a Sant Fermí i, quan aquells que ens duien entraren en aquella església, estaven cantant el Benedictus Dominus Deus Israel .

Quan ens tornaren a la casa de la nostra mare, ella s’alegrà molt d’aquests senyals que ens havien succeït. Aleshores, manà fer dotze candeles, totes d’un mateix pes i d’una mateixa grandària, I les féu encendre totes alhora. En cadascuna posà el nom d’un apòstol, i prometé al Nostre Senyor que nós rebríem per nom el d’aquella que durara més. La de sant Jaume fou la que més durà, ben bé tres dits més que les altres. I per aquest motiu, i per la gràcia de Déu  ens anomenem  Jaume.

Temps després, mentre nós estàvem al bressol, algú ens tirà damunt, per una trapa, unapedra, i encara que caigué  prop del bressol, Déu  ens protegí perquè no morírem.

Jaume I, Llibre dels fets

 *********************************************************************************

 I trobàrem en Guillem de Mediona , del qual deien que a tot Catalunya ningú no lluitava millor que ell (…) i

sortia de la batalla i li sortia sang del llavi (…). I li vàrem dir:

Guillem de Mediona, per què sortiu de la batalla?

I ell va dir:

– Perquè estic ferit.

I nós ens pensàrem que estava ferit d’algun cop mortal que li haguessin donat al cos. I li diguérem:

– I de què estau ferit?

– D’una pedra que m’han tirat sobre la boca.

I l’agafàrem per les regnes i li diguérem:

– Tornau a la batalla, que un bon cavaller s’ha d’enrabiar més per un cop tan bo com aquest, en lloc de sortir de

la batalla.

Jaume I, Llibre dels fetsResultat d'imatges de batalla moros

*****************************************************************************************
 I  en Roger (…) quedà allà on havia estat la batalla fins al matí, i al bon matí féu prendre aquells tres-cents homes ferits que havia fet presos a les galeres i els dugué a terra i el va fer enfilar a una corda, i després (…) a la vista de tothom que ho va voler veure, els va fer arrossegar a dins la mar i moriren tots aquí. I després agafà aquells dos-cents seixanta homes que no estaven ferits, va fer que els traguessin els dos ulls i els enfilà amb una corda. Hi hagué un d’aquests homes a qui només va fer treure un ull per tal que pogués conduir els altres. I tots enfilats, un davant l’altre, els envià al rei de França.  

 Bernat Desclot, Crònica del rei Pere

 *************************************************************************************

 

Aquest rei En Jaume d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era un pam més alt que cap altre, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia la cara molt gran i vermella i agradable, i el nas llarg i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats (de diversos colors) i bells, i els cabells rossos semblants a fil d’or, i grans espatlles, i llarg cos i prim, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llargs dits, i cuixes grosses, i cames llargues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llargs i ben fets i elegantment calçats. I fou molt valent, i el millor en les seves armes, i fort i valent, i agradable a tota gent i molt misericordiós.

Bernat Desclot, Crònica del rei Pere

Resultat d'imatges de jaume I cara

**************************************************************************************

 I és per això que, entre els altres homes del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada i ciutadà de València, vull donar moltes gràcies a nostre senyor Déu i a la Verge madona santa Maria i a tota la cort celestial, de la gràcia que m’ha fet, dels molts perills dels quals m’ha salvat, ja que he escapat de trenta-dues batalles entre mar i terra en les quals he estat, i de moltes presons i turments que he patit en les guerres on jo he estat, i per les moltes persecucions que he tingut. I cont aquestes coses perquè tothom sàpiga que jo vaig veure el senyor rei i que puc dir allò que d’ell vaig veure perquè no vull contar res més que allò que jo he viscut.

 Ramon Muntaner, Crònica

 ********************************************************************************

 I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligau ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar alhora, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posassin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.

Ramon Muntaner, Crònica

***********************************************************************************

 

I mentrestant, la reina, nostra muller, parí un infant mascle, i tota la terra se n’alegrà. I tots els nostres curials i els de la reina, dones i donzelles, anaven ballant per tota la ciutat de València; grans dons, grans meravelles es feren en aquell dia.Però nostre Senyor Déu, volent canviar aquest goig en dolor, s’endugué el dit infant a l’hora del seny del lladre; el qual ja havíem fet batejar i tenia per nom Pere; de la mort del qual, sens comparació, fou més gran el dol i la ira de la nostra gent que no el goig que havíem tingut pel seu naixement. I, com que la reina havia tingut mal part i havia sofert grans trastorns en l’embaràs, quan a Déu li plagué, cinc dies després de la mort de l’infant, com a vera catòlica i amiga de Déu, va lliurar l’ànima devotament a Déu.

Pere el Cerimoniós, Crònica

Resultat d'imatges de text cròniques medievals

 ******************************************************************************

 És veritat que Nós, per la rebel·lió que ens havien fet els de la ciutat, érem del parer que la ciutat fos cremada, destruïda i sembrada de sal, de manera que mai cap persona no hi habitàs. Però gran part del nostre consell ens ho desaconsellà, al·legant tres raons en especial:

 La primera, que pels criminals no havien de ser condemnats els justos – Déu hauria perdonat els habitants de Sodoma i Gomorra si hi hagués trobat deu justs. I era cert que molts habitants de València havien estat al nostre costat sense témer perdre els béns que tenien. L’altra fou que la ciutat de València, en el passat, havia fet grans i assenyalats serveis als nostres predecessors i a Nós, per la qual cosa li havíem de tenir consideració. La tercera raó era que si destruíem aquesta ciutat minvaríem el poder de la nostra corona, perquè no hi ha rei que tengui tres millors ciutats com Nós tenim: Saragossa, València i Barcelona.

 Per aquestes raons temperàrem la ira que sentíem contra aquest poble, però no volguérem que la ciutat passàs sense cap càstig. Per això decretàrem aquestes cinc coses: la primera, que l’indult no s’estengués als morts perquè, si són trobats culpables, puguem confiscar els seus béns. La segona, que no inclogui els nobles. La tercera, que no inclogui els servidors de la casa reial. La quarta, que s’apliqui justícia corporal als rebels més destacats. I la cinquena, que els privilegis de la ciutat tornin a la nostra mà.

Pere el Cerimoniós, Crònica

 

EXERCICIS

 

1.         Com definiries les quatre grans Cròniques de la literatura catalana?

2.         Quins són els objectius que persegueixen?

3.         En quina persona estan explicats els fets als fragments de les Cròniques de Jaume I i Pere el Cerimoniós? Qui és el narrador, en cada cas, de la Crònica?

4.         Reescriu el segon text de la Crònica de Jaume I canviant el Nós majestàtic per la primera persona del singular.

5.         Quina importància creus que té per al rei en Jaume, pel que has llegit de la seva Crònica, Déu i la religió en general?

6.         Quins són els fets històrics més importants que conta aquesta Crònica?

7.         Qui és l’autor de la Crònica del rei Pere? Què se’n sap?

8.         Com ens explica Bernat Desclot que era el rei En Jaume? Creus que és una descripció realista o idealitzada?

9.         Què vol dir que la Crònica de Bernat Desclot és impersonal però no imparcial?

10.      Qui és el narrador de la Crònica de Ramon Muntaner? En quina persona està redactada?

11.      Com es presenta Ramon Muntaner en el primer text de la seva crònica que has llegit? Et sembla un relat realista? És ell el protagonista de la Crònica o els reis del casal de Catalunya i Aragó? Raona la teva resposta.

12.      Què tenen en comú la Crònica de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós? Quines característiques, en canvi, les fan diferents?

13.      Què pretén aconseguir, sobretot, Pere el Cerimoniós quan escriu la seva Crònica?

14.      Quina imatge et fas del rei després de llegir el darrer text que t’hem presentat de la seva Crònica? Coincideix amb el que t’hem explicat a la part teòrica d’aquest tema?

 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *