Recull de notícies sobre la repressió de la llengua catalana avui.

Suspesa la declaració d’un testimoni de Nóos perquè volia declarar en català

“Estic declarant a Palma, no a Conca”, respon, sorpresa, la regidora de Compromís citada

ARA BALEARS  06/05/2016

La regidora de Compromís a l’Ajuntament de València no podrà declarar fins que el tribunal trobi un traductor al castellà.

La presidenta del tribunal que jutja el cas NóosSamantha Romero, ha suspès la declaració d’un testimoni perquè volia declarar en català i no hi havia cap traductor disponible a la sala. “Declare a Palma, no a Conca”, ha reaccionat, sorpresa, la regidora de Compromís a València, Consol Castillo. La regidora ha explicat que quan ha començat a respondre la primera pregunta, Romero li ha indicat que respongués en castellà. Llavors, la testimoni ha insistit a utilitzar la llengua pròpia i la magistrada li ha dit que hauria d’haver avisat per preveure la presència d’un traductor.

Castillo ha indicat que totes les parts presents a la sala eren catalanoparlants excepte l’advocada de Manos LimpiasVirginia López Negrete. La lletrada ha indicat que preferia que la declaració fos en castellà. Castillo està a l’espera que el tribunal trobi un traductor del català al castellà.
La declaració es podria reprendre avui mateix si el tribunal aconsegueix trobar un professional d’aquestes característiques.

El català passarà a ser LAPAO a la Franja

El Parlament de l’Aragó l’anomenarà “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”

ALBERT SOLÉ Barcelona / Diari Ara (07/05/2013)

Aquest dijous el Parlament de l’Aragó votarà una nova llei de llengües amb la qual desapareixerà el català de la Franja de Ponent. Els habitants del Matarranya o de la Llitera que el feien servir el seguiran parlant com sempre, això no canviarà d’un dia per l’altre, però a partir de dijous la llengua que parlen deixarà de dir-se català i s’anomenarà “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (LAPAO) i, a més, també deixarà de ser oficial a l’Aragó. El mateix passarà amb l’aragonès, una llengua pròpia minoritària de la zona que es parla al Pirineu d’Osca, i que passarà a denominar-se “llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica” (LAPAPYP).

La nova normativa s’aprovarà només amb els vots del PP i del Partit Aragonès (PAR). La resta de grups de la cambra -el Partit Socialista, la Chunta Aragonesista (CHA) i Esquerra Unida- hi votaran en contra. (…) A més, la llei suprimeix l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, l’Acadèmia Aragonesa del Català i el Consell Superior de les Llengües d’Aragó, organismes encara pendents de constituir-se.

( * A principis del 2016 , el Govern regional retornà la presència legal al català a l’ Aragó )

Un jove denuncia un guàrdia civil per agredir-lo a l’aeroport del Prat per parlar en català

L’agent, amb rang de caporal, l’hauria colpejat amb una porra i amb les mans mentre li cridava “polaco de mierda” després d’haver-li exigit que se li dirigís en castellà

ROGER TUGAS Barcelona / Diari Ara 27/01/2012

El jove advocat fiscalista D.T. es disposava aquest divendres al migdia a agafar un vol a Madrid, com cada setmana, per assistir al màster que hi estudia. Després que a l’aeroport del Prat li fessin creuar dues vegades el detector de metalls –tot i que no havia fet soroll el primer cop–, dos agents de la guàrdia civil se li van acostar i li van preguntar en castellà si tenia cap problema. Ell va respondre en català, la qual cosa li va comportar el calvari que hores més tard va denunciar. La reacció d’un dels agents –amb rang de caporal, com va comprovar més tard– va ser “burlesca i agressiva”, segons ha explicat D.T. a ARA.cat, i li va reclamar que li parlés en castellà. En no rebre resposta –D.T. afirma que pretenia evitar problemes per no fer tard– hauria estat traslladat a una petita sala propera on no hi havia ningú més. Durant el trajecte i ja a dintre, el jove va passar a parlar castellà per col·laborar, però ja va ser massa tard.

Un cop dins l’habitació, amb només una cadira i una taula, D.T. recorda que li van fer treure les sabates i la jaqueta i el caporal li va pegar un fort cop a la cuixa amb una porra o un altre objecte metàl·lic que el va fer caure i li va adormir la cama durant una hora. Segons el denunciant, tot seguit l’agent el va tirar a la cadira i allí el va colpejar cinc vegades amb la mà estesa –per no deixar marca– mentre li cridava “polaco de mierda” i “habla castellano si tienes cojones”. Mentre, l’agent més jove s’ho mirava “perplex”. Després de les agressions, el van fer sortir de la sala i, en veure que trucava a emergències per denunciar la situació, van decidir denunciar-lo ells per insults i per no voler-se identificar. D.T., que no va voler firmar el document, va exigir enmig d’un atac d’ansietat conèixer els números de placa dels agents i tenir una còpia de la seva denúncia –els coneixements com a advocat li recomanaven aquestes i altres actuacions–, tot i que només hauria aconseguit això últim després de pressionar.

Un cop fora de l’espai internacional, va anar a buscar els Mossos de l’aeroport –que no podien creuar el detector en no ser territori de la seva competència–, els quals el van atendre “exquisidament”, li van recomanar denunciar i van reprovar els fets. També el van acompanyar al CAP més proper per fer-se la revisió mèdica que acredités les agressions.

Multat amb 601 euros per haver parlat en català a la policia espanyola a l’aeroport del Prat

Vilaweb 23.03.2017

Li han imposat la sanció per un delicte de desobediència a l’autoritat

Xavier Casanovas, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha estat multat amb 601 euros per haver parlat en català a la policia espanyola al control de passaports de l’aeroport del Prat. Els agents justifiquen la sanció dient que Casanovas va destorbar la seva feina adreçant-se a ells en català. Els fets van passar el 4 de setembre.

En declaracions a VilaWeb, l’afectat ha explicat que va saludar l’agent de la policia quan va donar-li el passaport. Ho va fer en català, i això va ser el desencadenant. El policia va ordenar-li de parlar en castellà. ‘Mai he tingut cap problema en parlar castellà, soc una persona que quan em parlen en castellà contesto en castellà’, ha explicat Casanovas. Ha afegit: ‘Es va posar tan xulesc que vaig decidir continuar parlant en català’.

El policia li va dir que adreçar-se a ell en català era una ‘falta de respecte’ i una mostra de ‘poca estima pel país’. Casanovas va passar el control i va pensar que tot plegat s’havia acabat. Però no. L’agent va anar-lo a cercar a la cua d’embarcament juntament amb un altre policia. Segons que relata, li van demanar el passaport i després el document d’identitat per anotar-ne les dades personals. Els agents van dir-li que tenia l’obligació de parlar-los en castellà i el van advertir que si continuava fent ús del català haurien d’avisar un traductor i que potser perdria el vol. Quan Casanovas va demanar als policies que s’identifiquessin. Un no portava el número perquè ‘no li cabia a la camisa’. Segons l’afectat, es van acomiadar amb un to agressiu i li van dir ‘sé on vius’.

Quan va tornar del viatge va decidir de presentar una denúncia als Mossos d’Esquadra pel tracte denigrant dels agents. Tanmateix, el jutge instructor va arxivar el cas perquè deia que no podia identificar els agents en qüestió. Sis mesos després dels fets, el 13 de març va rebre una notificació de l’inici d’un procediment sancionador ‘en relació amb la normativa de protecció de la seguretat ciutadana’ –l’anomenada ‘llei mordassa’. Segons el text, va cometre una infracció de tipus greu perquè va fer ‘cas omís de les ordres donades pels agents actuants i, d’aquesta manera, va dificultar la seva tasca policíaca i va endarrerir el flux normal de passatgers’.

El català, assignatura pendent de la Unió Europea

Malgrat que és la tretzena llengua amb més parlants de la UE, continua sense ésser oficial a les institucions europees

Vilaweb / 19.05.2014

El català és la tretzena llengua amb més parlants de tota la Unió Europea (UE), però els eurodiputats encara no la poden fer servir quan intervenen al plenari. Per Raül Romeva (ICV), ‘no és un problema tècnic o econòmic, sinó polític’. I és que l’oficialitat d’una llengua a Brussel·les depèn que ho demani un estat i Espanya no accepta que el català tingui el mateix tracte que el castellà. (…). És a dir, que el català no serà oficial a Europa si no ho vol el govern espanyol, que de moment ha vetat totes les iniciatives que ho han proposat.

Una prohibició que contrasta amb la posició del govern irlandès, que va demanar l’oficialitat del gaèlic aprofitant l’entrada del búlgar i el romanès. Es calcula que el gaèlic té uns 130.000 parlants i el català, segons l’últim informe de l’Institut d’Estudis Catalans, més de deu milions.

L’espanyol és un cas ‘particular’, explica a l’ACN Johan Haggman, tècnic de multilingüisme de la Comissió Europea. I en posa exemples: ‘Si Suècia no fos un estat membre de la UE, estic segur que Finlàndia proposaria que el suec també fos reconegut com una llengua oficial, perquè és un país bilingüe malgrat que només el parli una minoria.’

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *