Orígens de la llengua catalana

ELS ORÍGENS DE LA LLENGUA CATALANA

La romanització és el procés pel qual els romans varen ocupar pràcticament tota la ribera de la Mediterrània i la incorporaren a l’Imperi Romà. Ben aviat els pobles conquerits es varen fer seva la cultura dels colonitzadors, que tenia molt més prestigi, començant així el procés de substitució de les llengües  autòctones dels diferents territoris pel llatí. Els territoris on aquesta  llengua llatina va arrelar i evolucionar s’anomenen la Romània.

La centralització política i la interrelació econòmica existent entre les diverses províncies varen afavorir el desenvolupament d’una cultura molt similar a tots els territoris que integraven un Imperi que va mantenir el seu poder fins al segle V d.C. La caiguda de l’Imperi Romà d’Occident a causa de les invasions germàniques suposà l’inici de la disgregació d’aquest imperi i el trencament d’una unitat lingüística que s’havia mantingut durant segles: el llatí va anar evolucionant fins que es va convertir, a cada província, en una altra llengua, en part igual i en part diferent de la llengua original.

A finals de segle VIII i principis del segle IX, el llatí ja apareix fragmentat en nombrosos dialectes que s’aniran transformant, en el transcurs del temps, en les llengües romàniques. Els factors que determinaren aquesta evolució diferenciada són:Resultat d'imatges de mosaic romans

  • El substrat: Conjunt d’elements lingüístics preromans que influïren en el llatí i que s’han conservat en les diferents llengües romàniques. Les llengües més importants de les quals provenen són l’indoeuropeu (banya, blat, maduixa…), el grec (Empúries, Roses...), el fenici (Eivissa, Maó…), iberobasc (carabassa, esquerre…)…
  • La intensitat de la romanització: El procés d’influència dels romans no va ser uniforme a tot el territori. Com més intensa va ser la romanització menys pes va tenir el substrat en el procés de formació de la nova llengua.
  • El superestrat: Elements procedents de les llengües posteriors a la caiguda de l’Imperi Romà. És el cas del germànic (espia, guerra, guanyar, blau…) i l’àrab (arròs, albergínia, alfabeguera, talaia...)
  • La procedència dialectal dels colonitzadors: Influència dels trets propis dels diferents parlars llatins en funció de la zona d’on procedien els nous pobladors.
  • L’adstrat: La influència de les llengües veïnes, que poden variar en els diferents moments de la història d’una llengua. En el cas del català podem parlar, per exemple, de llengües com l’occità (al·lot, bacallà, ballar, salvatge…), el castellà (afició, cuidar, entregar, guapo…) , l’anglès (bàsquet, futbol, golf, màrqueting…)…

Gràcies a la influència d’aquests factors a cada un dels territoris el llatí vulgar va evolucionar i va donar lloc a les llengües romàniques. De les que es formaren inicialment algunes han deixat de parlar-se i d’altres han acabat integrant-se en d’altres que han anat agafant més força (és el cas del dàlmata, el francoprovençal, l’asturià o l’aragonès). Les llengües romàniques que es conserven a l’actualitat són nou: portuguès, castellà, català, occità, francès, sard, italià, retoromànic  i romanès.

 

Exercicis
1.   Determina si són vertaderes(V) o falses (F) les afirmacions següents: 

  1. El substrat preromà són les restes lingüístiques anteriors al llatí peninsular, que perviuen en la llengua actual.
  2. El substrat preromà en català no existeix perquè a les nostres terres, abans de la vinguda dels romans, no es parlava cap llengua.
  3. La romanització és el procés d’adopció de la llengua i cultura llatines com a pròpies per part dels pobles envaïts.
  4. El superstrat és la influència que exerceix una llengua forastera abans de      desaparèixer, sobre la llengua indígena adoptada pels invasors.
  5. Els habitants de la península ibèrica adoptaren les llengües dels invasors   germànics i àrabs.
  6. Els àrabs, com els pobles germànics, també adoptaren la religió i la llengua dels cristians (llatí).

7.   La influència d’adstrat entre dues llengües es produeix per raó de veïnatge o            convivència de diverses llengües en un mateix territori.

8.   Les llengües romàniques que es parlen actualment són: El lleonès, l’aragonès i el francoprovençal són tres de les nou llengües romàniques que es parlen actualment.

9.    Com més intensa va ser la romanització més pes va tenir el substrat en el procés de formació de les llengües romàniques.

10.  Les llengües que més han influït en el procés de formació de la llengua catalana per motiu de veïnatge són l’anglès, el francès i el portuguès.

2.   Intenta situar al mapa (sense mirar el de la part teòrica) les nou llengües romàniques que es parlen actualment:

 

 

3.   On es parla cada una de les llengües romàniques que es conserven actualment?

4.   Explica en un text de 4 o 5 línies el procés evolutiu des del llatí fins a les llengües romàniques. 

Gèneres literaris

GÈNERES LITERARIS

 

 POESIA

NARRATIVA

 

 TEATRE

http://blocs.xtec.cat

GLOSSARI
CESURA  (Exemple)
 

Dolça hereva del dia, //alta torre d’espigues,

oh captiva d’estrelles // i de solars vencills:

els meus braços t’allunyen // de segues enemigues

i als teus peus vinc a ajeure’m // com la cançó dels grills.

En ton ànima plora // l’estrella de la tarda,

Al teu flanc duus clavada // una dalla d’ocells.

Jo et llevaré del pit // els núvols de basarda

I, fet pluja i rosella, // besaré els teus turmells.

A les teves mans brilla // l’ampla pau de les eres,

El meu amor d’avui // ha deixat ses roderes

En ton cos estival // de raïm i de nard.

Mes ara que la lluna // a ta falda s’atura,

Em sentiràs lleuger, // com herba que murmura

El seu càntic a l’ombra // del teu arbori esguard.

 

(Agustí Bartra)

FENÒMENS DE CONTACTE VOCÀLIC
a)   Sinalefa:  “Si els pots haver no els lleixs anar” (A. Turmeda)

b)   Elisió: “Recorda sempre això, Sepharad” (S. Espriu)

c)   Hiat: “Tu ni la mires, ja saps qui és” (J.M. de Sagarra)

RIMA
RIMA CONSONANT:  Espès/res

RIMA ASSONANT: riurà/instant

RIMA MASCULINA: “És quan plou que ballo sol” (J. V. Foix)

RIMA FEMENINA: “Jo tinc una Mort petita” (V.A. Estellés)

RIMA INTERNA:  “Són una rosa que els meus ulls han desclosa”. (cançó popular).

  

VERSOS SENSE RIMA:

1.   VERSOS BLANCS:

Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes,
despullat de tot bé, malalt i pobre,
de mon no-res perdut dintre l’abisme.
Cuc de la terra vil, per una estona
he vingut en la cendra a arrossegar-me.
Fou mon bressol un gra de polsinera,
i un altre gra serà lo meu sepulcre.
Voldria ser quelcom per oferir-vos,
però Vós me voleu petit i inútil,
de glòria despullat i de prestigi.

(J. Verdaguer)

2.   VERSOS LLIURES:

Retorno a les festes llunyanes,
quan la muralla de ponent
plena d’estàtues blanques sobre el mar
incendia la Catedral amb palmeres polsoses
i pedres dins el xarol, diumenge de la Portella,
la primera vegada, cosins, amb marineres blaves.
Mira com es tanquen els vidres i dins la cambra la tarda,
la tarda es clou, la tarda damunt d’un llit d’agost, pots mirar-ho
des de qualsevol magraner;
sorprèn els racons del jardí i sabràs el secret de les vànoves,
dels sillons amb roba de llengos antiga, de les columnes entorcillades!
ves al jardí, al costat de la marededeueta,
del safareig cansat de bressar les mateixes fulles,
hi ha les finestres que tenen el record del suïcida
i del boig que el va veure penjat i perdia la boca rient-se’n
amb els ulls tacats amb ombres com botons,
com els botons grocs de les margarides de la feixina,
a la Riera, més avall del Pont de Sant Pere,
on la Muralla no té canons sobre la Plana.
Jo n’hi he posats i enfonsaré els vaixells del Port.

(B. Rosselló-Pòrcel)

RITME
1.   RITME BINARI:

·         Iambe  (A-T-A-T-A-T): “De dins el pit covard els mots com un estol”.

·       Troqueu (T-A-T-A-T-A):  “És quan dormo que hi veig clar”.

 

2.   RITME TERNARI:

·         Dàctil     (T-A-A-T-A-A): “L’illa de l’últim adeu on es va inclinar el meu migdia”.

·         Amfibrac  (A-T-A-A-T-A-A-T): “ S´agita la pompa llanguent d´una immensa cortina”.

·         Anapest (A-A-T-A-A-T):  Va passant entremig de la gent adormida”

GÈNERES
GÈNERES POPULARS
 GLOSA:

“Vós que amb so mirar matau,

Matau-me sols que em mireu

Que m’estim més que em mateu

Que viure si no em mirau”.

 

“Marit no estigueu gelós

d’una fruita que no es gasta;

no és res si un altre la tasta

mentre n’hi hagi per vós.”

GOIG:

“Puix que sou la filigrana

de l’Església universal,

Sant Antoni de Viana

protegiu-nos de tot mal.

 

Allà a Memfis, ciutat vella,

Antoni  véreu la llum,

i tot el món s’enramella

del vostre diví perfum.

Del perfum que s’agermana

amb l’encens abacial

Sant Antoni de Viana,

protegiu-nos de tot mal.

Sant Antoni de Viana

protegiu-nos de tot mal (…)”

 

NADALA:

 

“Horabaixa post el sol,

plorinyava l’infantó.

No ploreu angelet, no,

que ta mareta no ho vol.

No ploreu angelet, no,

que ta mareta no ho vol.

No-ni-no, no-ni-no,

Una engronsadeta pel nin petitó.

No-ni-no, no-ni-no,

Una engronsadeta pel nin petitó.” 

GÈNERES CULTES
 HIMNE (De tradició clàssica grecollatina i de to solemne, expressa sentiments i ideals elevats: la pàtria, l’heroi, Déu):

“(…)A prop d’allà hi havia una font de bella corrent,

on fou que el fill de Zeus matà, amb son arc tan fort,

una dragona forçuda que hi havia, molt terrible i gran,

que feia, damunt  la terra, als homes, maleses sens fi,

devorant les ovelles de peu graciós, i ensagnant-ho tot.

Era aquella que un temps crià l’horrible i funest Tifaó,

terror dels mortals, per ordre d’Hera, del tron d’or,

que l’havia infantat irada amb el Pare dels Déus

perquè ell generà tot sol, dins son cap, Atenea immortal(…)”. (Homer) 

ELEGIA (lament per una pèrdua que pot ser la mort d’algú estimat, el pas del temps des d’una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva):

Salvador, per a tu no hi ha Amnistia;

cap joc de queixes no té res a fer;

però el teu pensament, gall guerriller,

recosirà la llum en el nou dia.

 

M’empeny el seny, i aquesta ofrena té

afany de lluita que el fullam canvia;

el teu exemple, vora l’alegria,

darà salut a qui no perd carrer.

 

La Llibertat, columna de la fruita,

fa clara la diada de la lluita,

que a poc a poc va esdevenint filó.

 

Rellotge sempre de la gent que lluita,

obres la gàbia a muntanyes. No

has caigut pas! Puig Antich, Salvador!  (J. Brossa) 

EPIGRAMA (composició poètica breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa) :

Diu Cerèl·lia que és una vella,

quan és encara una criatura;

Gèl·lia diu que és una criatura,

quan ja és una vella.

No en podries,Cal·lí,

suportar cap de les dues:

L’una és ridícula,

l’altra fastigoseta” (Marcial)

 

“Totes les amigues, Fabià,

Que va tenir Licoris va enterrar-les.

Tant de bo es fes amiga

de la meva muller”” (Marcial)

Marcial (Segle I)

ALTRES FORMES POÈTIQUES
 CAL·LIGRAMA  (Text generalment poètic, en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules dibuixen o formen un personatge, un animal, un objecte… )

POEMA VISUAL (Forma artística que combina, com a regla general, paraula i imatge i que, a partir de pocs elements, produeix un gran impacte. Alguns consideren poema visual qualsevol obra plàstica que amagui un pensament poètic):

 

       (Joan Brossa) 

PROSA POÈTICA (Conté elements propis de la lírica dins un text narratiu o descriptiu sense els elements formals que caracteritzen el vers, com la mètrica i la rima. La seva finalitat és més transmetre sentiments, sensacions i impressions que narrar):

“Que hagin aparedat portals i finestres; que dalt de la torre no onegin banderes; que les algues en créixer monstruoses cloguin els passatges; que els arbres per damunt els murs s’estenguin en rares floracions vermelles i que tots els carrers donin a la mar abocats en esculls temibles; que els cavalls siguin amos i senyors de la meva vila i s’hi passegin impúdicament nus; que els ocells s’occeixin en topar amb el cel arran de sostre; que el cel sigui només un trist miratge de la mar. ¿Què em pot sorprendre si avui he vist saltar de cop els lloms dels meus llibres i he descobert la putrefacció cancerosa que destrossa llurs entranyes? “ (J.V. Foix).

 

Exercicis
  1.    Fes l’anàlisi mètrica dels poemes següents, tenint el compte tots els aspectes estudiats a l’esquema anterior.

Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

 

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

 

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca,

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

JOAN ALCOVER

********************************************************************************************

Vora la mar és nada l’estimada
i és olorosa de ruixim marí;
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí.

Compta les veles a la matinada,
veu a la tarda el cuejant botí,
d’un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li vaga de sentir.

Amor, ensenya’m una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l’aigua al vent o damnejant esculls:

que al bon recer de l’oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls.

JOSEP CARNER

*****************************************************************************************

Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:

mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s’enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l’alosa.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT

 

2.   Identifica el tipus de narrador dels textos següents:

Vaig haver de morir-me per saber si m’estimaven. En vida, mai no vaig ser gaire popular, i això em va crear un problema que vaig combatre amb molta disciplina i poc èxit. A casa, si jo no iniciava la conversa, ni els fills ni la dona no sentien la necessitat de dir-me ase ni bèstia més enllà dels comentaris estrictament funcionals. A la feina, quan em posava malalt, ningú no em trobava a faltar. Per això no em van sorprendre les reaccions que va produir la meva mort.

L’altra vida, de Sergi Pàmies

 

Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d’hora. Després d’aparcar el tot terreny davant d’una benzinera, ha caminat durant una llarga estona per un camí que, a mesura que s’allunyava de la civilització, s’anava estretint fins a desaparèixer. De tant en tant, ha aixecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de pensar en la presa. Mentalment, ha repetit l’escena que l’obsessiona des de fa dies: la bèstia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el gallet i fulminar-la d’un tret.

La bèstia, de Sergi Pàmies 

 

 El cas d’en Daniel no és neurastènia pròpiament dita, com pensava el meu pare i tots els metges antiquats, sinó de vesània hereditària: la duu ja de naixença. Sa mare va ser una histèrica, son pare va presentar tals anomalies de raó, que (ja us ho vaig dir), per a mi, va morir boig. iQuin podia ser el fruit d’aquest matrimoni? L’atavisme és una causa predisposant indiscutible. L’etiologia de les malalties mentals l’assenyala com una de les infalibles. Què més? Té una germana epilèptica. La conducta de l’altra, de l’Adela, amb les seves exaltacions eròtiques, no és la d’una persona desequililbrada? A ell, a en Daniel, quan l’heu vist conduirse com un home sa? “

 La bogeria, de Narcís Oller

 

3.   Situa’t en una història:

Un lladre entra de nit a una casa a robar. Quan passa pel menjador, amb la foscor i amb les presses, frega amb el braç un gerro de porcellana i el trenca.

La propiètaria de la casa, que aquesta nit es troba sola a casa perquè tota la resta són de festa, amb el renou es desperta. Amb molta sang freda, s’aixeca i s’amaga darrere una cortina just abans que el lladre entri a l’habitació tot cercant la caixa forta.

Imagina’t el que passa a partir d’aquest moment i explica-ho des de tres punts de vista diferents:

 

·      Narrador extern omniscient

·      Narrador intern protagonista

·      Narrador intern testimoni 

Pronoms relatius

L’ús dels pronoms relatius no sol suposar-vos, en principi, una complicació excessiva però hi ha alguns errors que solen repetir-se de manera constant als textos que elaborau. A veure si repassant una mica la teoria i practicant un poc sou capaços de superar-los!

Els pronoms relatius són elements lingüístics que permeten enllaçar oracions i subordinar-les. L’oració que s’inicia amb el pronom relatiu se subordina a l’altra, que funciona com a principal.

Els pronoms relatius són cinc: quatre d’invariables (que, qui, què, on) i un de variable (el qual, la qual…).

  1. QUE (relatiu àton): És el més usat. Sintàcticament, dins l’oració subordinada, pot fer de:
  • Subjecte: El nin que passa pel carrer és germà meu.
  • Complement directe: El nin que vaig veure ahir era esquerrà.
  • Complement circumstancial: Ho farem el dia que vindràs.

             

           Els grups EL QUE/ LA QUE/ELS QUE/LES QUE només són correctes quan no poden substituir-se per EL QUAL/LA QUAL/ ELS QUALS/LES QUALS. Ex: El senyor del que et parlen (del qual)/ Les persones en les que confiava (en les quals). En canvi, casos com “Escolta el que et diuen” o “Aquesta frase és semblant a la que hem vist abans”, serien correctes.

  1. QUÈ (relatiu tònic): S’usa quan el relatiu va precedit de preposició i es refereix a coses. El reconeixem perquè podem substituir-lo per EL QUAL/LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS. Ex:       La casa  de què parlam (=de la qual)/La sala en què ens reunim (=en la qual)/ La ploma amb què escric (=amb la qual).
  1. ON (relatiu adverbial): Indica lloc i equival a Preposició + article + qual i també a Preposició + què. Ex: La sala on ens reunim (=en la qual, en què)/ L’obstacle on tots ensopeguen (=en el qual, en què). També pot usar-se sense antecedent. Ex: On no es treballa, hi ha vici.
  1. QUI (relatiu personal): Es refereix sempre a persones i s’usa:

a. Precedit de preposició: La senyora de qui parlaves (=de la qual)/ Les persones en qui confiaves                   (=en les quals).

b. A les oracions de relatiu substantives: Qui dia passa, any empeny / Qui ho faci millor guanyarà.

  1. EL QUAL/ LA QUAL/ ELS QUALS/ LES QUALS (relatiu compost): Aquestes formes no s’usen gaire en la llengua col.loquial, però són habituals en la llengua culta. Poden substituir:

 

a. Que: Només a les oracions adjectives explicatives. Ex: Els comerciants, que (els quals) se sentien perjudicats, es queixaren.

b. Què: Sempre. Ex: La casa de què (de la qual) parlam és petita.

c. Qui: Quan va precedit de preposició. Ex: La senyora de qui (de la qual) parlam és sorda.

 

Omple els buits amb els pronoms relatius i les preposicions que corresponguin (si hi ha diverses possibilitats, posa-les totes):

1.       No accepta el meu regal, però sí ______ li ha donat  n’Àngel.

2.       No vull vi d’aquesta marca, sinó ______ ja t’he dit.

3.       No parl d’aquests quadres, sinó ______ vàrem comprar el mes passat.

4.       Ens ha donat un resultat ______ no comptàvem.

5.       M’he barallat amb na Maria, raó ______ no vull visitar-la.

6.       Els discs ______ et parlava els venen en la botiga ______ hi ha a la plaça.

7.       L’autobús ______ viatjava la Marta era nou.

8.       No sé on  ha aparcat  na Marina la bicicleta ______ ve cada dia a l’institut.

9.       Tenc informació del viatge ______ tant ens han parlat.

10.   Tenc uns plans ______ et sorprendran.

11.   Aquestes flors són més cares que _____ tu has comprat.

12.   M’he quedat sense doblers, raó ______ no puc anar al cinema.

13.   El tema  _________ parlàvem era molt interessant.

14.   En Ferran, __________ vol ser  veterinari, ha entrat a la universitat.

15.   Aquesta és la persona __________ t’han parlat.

16.   Aquesta és la casa __________ vaig viure durant la meva infantesa.

17.   El dia __________ va arribar jo no hi era.

18.   El local__________ ens reunirem està de moda.

19.   Els alumnes ____ estudien aprovaran.

20.   El nin _________ parlàvem és molt inquiet.

21.   No escolteu aquest professor, ______ sempre remuga.

22.   Hem quedat al bar__________ ens  vàrem trobar ahír  vespre.

23.   Hem passat per un poble __________ totes les cases són molt  velles.

24.   El llibre _____ en Francesc llegia era una novel·la molt bona.

25.   Explica el motiu __________ aquestes paraules no duen accent.

26.   El cotxe _________ anàvem era molt vell.

27.   La nina __________ em parles la conec molt bé.

28.   La vinya __________ hem collit aquest raïm és del padrí  d’en Marc.

29.   Hem quedat al bar__________ ens vàrem  trobar ahir a la nit.

30.   L’atracador va fugir amb els diners _____ havia robat.

31.   L’al·lota  _________ s’ha enamorat és molt intel·ligent.

32.   El jove  _______ he anat de vacances és danès.

33.   Vàrem iniciar una subscripció el resultat __________ ens va satisfer.

34.   La ciutat __________ residia un meu amic era massa gran.

35.   Aquell és el turó__________ vàrem berenar l’altre dia.

36.   El llibre  _________ et refereixes, ja l’he llegit.

37.   N’Eva, __________ vaig sortir l’altre dia, duia un jersei de molts de colors.

38.   És un revolt __________ s’han estavellat molts de cotxes.

39.   El riu_______ travessa la vall té uns grans salts d’aigua.

40.   Això va passar aquell dia ________ningú no era a casa.

41.   El cotxe _________has comprat gasta molta benzina.

42.   En Pere, ________és molt estudiós, va aprovar el curs.

43.   Aquest rellotge i _______ jo he comprat són de la mateixa marca.

44.   Passàrem pel poble _____ residia el seu pare.

45.   Vaig trobar un amic ____________ havia fet el servei militar.

46.   Dóna’m les eines ___________ ho has fet.

47.   M’ha deixat una enciclopèdia _______________ tenc molt bones referències.

48.   L’obra _________ parlàveu és de Carles Riba.

49.   Era una causa ___________ havien lluitat sempre.

50.   L’actriu ________ es refereixen és molt coneguda.

51.   La pilota _______ juguen els nins és meva.

52.   L’estudiant _________ han donat el premi seu devora na Júlia.

53.   És l’única cosa el preu ________ no ha pujat.

54.   La marca de tabac  ___________ vares fer referència ja no es troba al mercat.

55.   El polític ____________ tots votaven es va retirar del debat.

56.   Els alumnes, ________ han arribat tard, no podran fer l’examen.

57.   El pis _____  et varen recomanar és massa petit.

 

 

 

 

Repàs de pronoms febles (II)

Tot i que, d’entrada, pugui semblar-ho, el que ve a continuació no és una tortura xinesa. Aquells que una vegada haver treballat el tema dels pronoms febles amb tots els exercicis de l’altra entrada ja els teniu dominats us podeu estalviar aquest patiment, però a aquells altres que encara no us en sortiu prou bé, us oferesc l’oportunitat de practicar un poc més.

Al final de l’entrada hi trobareu les solucions de l’exercici perquè una vegada acabat el pugueu corregir i comprovar si l’heu fet bé. Heu de prendre nota d’aquells casos en què encara no hàgiu trobat la solució correcta  i aprofitar per demanar-me a classe que us els expliqui. Som-hi!

  1. Els motoristes pretenien passar per l’illa de vianants, però un guàrdia urbà________ va impedir.
  2. Els alumnes presentaren els projectes fora de termini, però el professor ________ va acceptar igualment.
  3. El jugador d’handbol diu que el seu contracte no és gaire bo, i espera que el club _________ millori aquest any.
  4. El gerent del cinema assegura que a la sala hi caben cent espectadors, però l’inspector no està disposat a acceptar ______________ més de vuitanta.
  5. Mirau quines mans més brutes! Rentau______________ al safareig.
  6. Ni el ministre ha presentat la dimissió ni el president del govern ___________ ha demanat.
  7. Mentre vivia a Austràlia va escriure cartes a tots els seus amics, però a nosaltres no________ va escriure cap.
  8. M’han demanat el cotxe tot i que saben que no _____________ vull deixar.
  9. Avui duran el llit a na Mercè, però els altres mobles no ___________ portaran fins demà capvespre.
  10. Aquell home volia entrar a l’edifici botant la tanca del jardí, però el porter el va veure i ______ va impedir.
  11. Cercaven les seves amigues al jardí del museu, però no _____________ varen trobar.
  12. Els clients volien comprar totes les roses vermelles que hi havia a l’aparador, però la florista només ________ va poder vendre quatre, perquè les altres estaven reservades.
  13. Els inspectors volien veure els llibres de comptes de l’empresa, però el gerent es negava a mostrar_____________.
  14. Si avui no pots explicar el problema a la teva col·laboradora, explica __________ demà per telèfon.
  15. Cercaven rastres d’urani per tota la comarca, però no van trobar____________ gens.
  16. Els damnificats continuen demanant la indemnització al govern, però aquest no ___________ pagarà fins al juliol.
  17. El director va ordenar als alumnes que no fessin tant de renou i va assegurar que no tornaria a repetir___________.
  18. Els cans jugaven amb el seu bastó preferit i ell el volia recuperar, però no sabia com ______ podia prendre.
  19. Joan, volem repetir d’aquesta escudella tan bona: serveix_________ una mica més a tots, fes el favor.
  20. Aquest matí no puc dur el regal a la padrina; ________ podries dur tu?
  21. Si na Laia et demana caramels, dóna___________ uns quants.
  22. Els encertants de 15 resultats de la travessa cobraran cent mil euros, mentre que als de 14, només __________ toquen vint-i-tres.
  23. Com que el doctor no podia anar a recollir la invitació personalment, va demanar que ____________ enviassin per correu.
  24. S’havia acabat el sucre, però ella encara va anar a regirar el rebost per veure si encara _________ quedava una mica.
  25. En Joan i na Carme es casaran enguany si la seva situació econòmica __________ permet.
  26. Necessitaven els doblers urgentment, però l’empresa on treballaven no _________volia avançar.
  27. Ja sabeu que en Jaume és un bromista: no _________heu de prendre seriosament.
  28. N’Aina i n’Agnès ens deixaren les bicicletes i encara no hem tingut temps de tornar______________.
  29. El director vol veure l’acta de la reunió. Per què no ______________ duus?
  30. En Lluís encara no coneix aquests rumors: explica___________.
  31. Si necessiten fulls blancs, jo __________ puc donar uns quants.
  32. La notícia va causar un cert malestar entre els assistents, que van criticar al president no haver_____________ informat.
  33. El malalt va demanar suc de taronja i la infermera ______________ va portar al cap de cinc minuts.
  34. Si tu no poses interès en l’explicació, com vols que __________ posi jo?
  35. N’Eva sap que no serà una feina fàcil; _________ diu la intuïció.
  36. Si no et trobes bé serà millor que cridis al director i _____________ diguis.
  37. Les veïnes de l’àtic han tornat a demanar-me el cotxe per al cap de setmana, però aquesta vegada no ___________ puc deixar.
  38. Aquests són els discos del cantant preferit de na Maria; si __________ compres un parell la faràs feliç.
  39. Aquest matí no tenc temps de dur el document al teu cap, però puc dur__________ avui capvespre.
  40. En Pere vol saber la teva adreça; si ___________ escrius en aquest full t’estarà molt agraït.
  41. Aquest guisat no necessita tant d’oli; només has de posar _________ tres cullerades.
  42. Si els inspectors et demanen el llibre de comptes, mostra ___________ de seguida.
  43. Digues a en Pere que no s’amoïni per les parets que li falten: ja _________ acabaré de pintar jo mateix.
  44. Com que el padrí no podia llegir bé la carta, __________ varen llegir els néts.
  45. Ha decidit que no començarà a treballar fins que no ___________ manin.
  46. Els companys varen demanar-te quatre llibres i tu _______ vares dur només un.
  47. Els meus amics m’han demanat que els regui les plantes cada dia mentre són fora, però jo només ____________ podré regar dos pics a la setmana.
  48. Jo abans de fer una rentada sempre tir pólvores anticalç al dipòsit de detergent de la rentadora; tu també ____________ tires?
  49. Els atletes no sabien que s’havia suspès la cursa perquè ningú no ___________ havia comunicat.
  50. Si et demanen entrades per al partit de demà, dóna__________ només dues.
  51. Els visitants del castell esperaven que podrien accedir a les sales privades del comte, però el guia no ___________ va obrir.
  52. Després de passar tot el matí cercant esclata-sangs en aquella pineda, no __________ vaig trobar cap.
  53. Feia un mes que havia demanat el cotxe, però no ___________ van donar fins ahir.
  54. Duis els cabells massa llargs. Tallau___________ en aquesta perruqueria.
  55. El president ha reclamat els privilegis que tenia el seu antecessor, però no volen concedir____________.
  56. Si les veïnes de baix et demanen més entrades, dóna_____ tres i prou!
  57. Pesa molt, aquesta porta. En Ramon no l’ha poguda posar dreta, però entre tu i jo_________ posarem.
  58. Els del bar esperen les caixes de cervesa. Porta_____________ aquesta tarda.
  59. Na Montserrat du les ulleres mal posades. No ___________ has posades bé.
  60. N’Adelina encara no sap què ha passat. Explica___________ tot.
  61. Com _______________ poden acudir aquestes coses, a nosaltres?
  62. Encara que et demanin tots els volums, tu deixa _____________ només dos.
  63. Els empleats esperen cobrar el sou demà, però no saben que l’empresa ha fet fallida i no ______ pagarà.
  64. El veí vol que li tornis el que et va deixar la setmana passada. Porta_________ tot avui capvespre.
  65. No vull veure més aquests moixos! Emportau_____________ ben lluny!
  66. En Pep no trobava la clau perquè la seva filla ______________ havia amagada.
  67. Si no t’agraden les arracades que t’ha regalat en Toni, torna___________.
  68. No sé si els nins saben que s’ha canviat l’horari: ________ demanaré.
  69. Si na Núria necessita la factura, ______________ has de fer.
  70. Aquelles senyores volen deu segells, però només ____________ podem donar cinc.
  71. Els empleats m’han demanat els certificats de retencions, però encara no _________ he pogut fer.
  72. Quan ens confien cartes secretes, obrim la caixa forta i ______________ guardam.
  73. Jo ja sé què va passar, però a ells no _____________ ha explicat ningú.
  74. Quan he vist que jugaven amb la destral, ___________ he presa perquè no s’hi fessin mal.
  75. Si na Maria i na Joana et demanen cromos, dóna__________ uns quants.
  76. Feia dies que els treballadors esperaven la decisió de l’empresa, però aquesta no es decidia a comunicar_______________.
  77. Els meus amics només havien demanat dos cafès i el cambrer ______________ va dur tres.
  78. El turista volia anar a veure el port i no sabia quin autobús ___________ podia dur.
  79. Encara que trobis que hi ha massa sal a la sopa, t’assegur que en realitat no _______ he tirada gaire.
  80. Si vols saber com acaba la pel·lícula , ____________ pots preguntar, al meu pare, que l’ha vista .
  81. En Lluís m’ha demanat el diccionari d’hongarès. ___________ vols dur tu mateix?
  82. Varen demanar deu impresos, però només _____________ varen donar cinc.
  83. Na Marta no sap què va passar: explica __________ tot.
  84. Si no passen ràpidament la pilota, els davanters _____________ prendran.
  85. Dius que encara queden barques a la platja? Jo no ______________ veig cap.
  86. Em sembla que el que n’ Eugènia diu a en Jordi no és veritat, però _______ diu molt convençuda.
  87. N’Òscar m’ha dit que sota aquells pins hi trobarem rovellons. Si no _____________ trobam cap, em sentirà!
  88. Els teus amics es pensen que ja han recollit tots els llibres, però_________ falten uns quants, encara.
  89. Elles m’han ensenyat tot el que sé. Mai no podré agrair __________ prou.
  90. Volia demanar al teu pare com ho fa per guanyar tants premis, però al final no _______ he demanat.
  91. Els consellers varen presentar la dimissió, però el president no__________ va acceptar.
  92. Digues a n’Anna que no es preocupi per les plantes si ha de ser fora uns quants dies: ja____________ regaré jo mateix.
  93. Ara que heu començat a treballar en aquesta escola, volem que _______ integreu com més aviat millor.
  94. L’anunci de la visita va causar malestar entre els professors, que varen criticar el director per no haver _______ informat.
  95. Si voleu anar a dormir al paller, emportau__________ una llanterna, que no hi ha llum.
  96. En Lluís ha anat a comprar les medecines, però el farmacèutic no ___________ vol vendre sense la recepta del metge.
  97. Val més que el davanter moderi aquest llenguatge tan agressiu, perquè l’àrbitre no ________ tolerarà.
  98. El proveïdor no et durà tot el que necessites si no __________ encarregues dos dies abans.
  99. Ahir el pare no tenia temps de llegir el conte de cada nit a les nines, però l’oncle es va oferir per explicar _____________ un.
  100. Les meves amigues volien comprar aquell apartament, però el propietari no_______ va voler vendre.
  101. Avui no us puc acompanyar a la platja, que tenc feina, però demà puc dur _______ amb cotxe.
  102. Jo m’hauria estimat més decorar aquesta paret amb alguns quadres, però la meva dona va decidir no penjar _____________ cap.
  103. A n’Àngels li agraden molt aquests bombons; si _____________ dónes uns quants la faràs feliç.
  104. Els que entren a la ronda Litoral no saben que hi ha una sortida tancada: no hi ha cap senyal que _____________ indiqui.
  105. El president estreny la mà a tothom qui ______________ ofereix.
  106. Aquests advocats no tenen gaires clients, però jo __________ puc proporcionar un parell.
  107. En Josep no ha fet el que li havies encarregat, però és millor que no ___________ retreguis.
  108. Els exploradors desitjaven l’amulet, però el bruixot es negava a vendre __________.
  109. Com que vaig veure que al plat no hi havia gaires monedes, vaig decidir tirar ___ _____ tres o quatre.
  110. En Pere necessitava els plànols perquè algun client _____________ havia demanat.
  111. Els veïns de dalt m’han deixat les claus perquè _______________ guardi mentre són vacances.
  112. Abans que els defenses traguessin la pilota fora de l’àrea, l’extrem dret de l’equip contrari va estar a punt de prendre__________.
  113. Segons la recepta cal afegir dues cullerades de sal a la sopa, però jo mai no _______ _____ pos tanta.
  114. Encara que t’hagi contestat malament, no ____________ tenguis en compte,perquè està molt nerviós.
  115. Aquest mes han avançat els pagaments a alguns treballadors, però el mes que ve no podran avançar____________.
  116. Si vénen a demanar-te fulls blancs per a la fotocopiadora, no _____________ donis més de cinquanta.
  117. L’hostaler ja sap que aquesta nit no vindré a sopar, tot i que jo encara no __________ he dit.
  118. Encara que esperin amb ànsia les notícies, no __________ comunicarem fins demà.
  119. El boxejador necessitava un respir, però el seu rival no estava disposat a donar _________ cap ni un.
  120. No sé si al radiador hi ha prou líquid anticongelant; potser seria prudent ficar____________ una mica més.
  121. Si avui no pots explicar el problema a la teva sòcia, explica_____________ demà per telèfon.
  122. El teu germà ja té una vida prou complicada: no _____________ compliquis més.
  123. Si no podeu acabar d’emplenar els impresos a l’oficina abans de plegar, emportau _________ a casa.
  124. Tu tens interessos en aquest afer, però jo t’assegur que no _____________ tenc cap.
  125. Tot i que na Teresa em va assegurar que no aniria a la festa de fi de curs, un amic meu ________________ va veure acompanyada d’un jove alt i ben plantat.
  126. Els indis peruans sabien com lluitar per la seva llibertat. _____________ va ensenyar el líder revolucionari Tupac Amaru.
  127. Quan va demanar el compte _____________ van dur de seguida.
  128. Què feis en aquesta festa? Que jo sàpiga, no _________han convidat.
  129. Al principi el pare volia plantar tarongers per tot el jardí, però finalment només ___________ ha plantat un parell.
  130. Varen cercar empremtes digitals per tota l’habitació, però no ______________ van trobar cap.
  131. La ferida que es va fer tenia molt mal aspecte abans que la infermera ___________ netejàs.
  132. Ells necessitaven l’americana per a avui mateix, però el sastre ha dit que no __________ podrà enllestir fins demà al matí.
  133. El porter va demanar un augment de sou i la comunitat de veïns ___________ va concedir de bon grat.
  134. De doblers, a en Joan, no ______________ queden gaires.
  135. L’empresari vol saber quins són els productes que demanen els clients per intentar oferir_______________.
  136. El que li han fet els seus veïns, no ___________ perdonarà mai.
  137. En Sergi va dir que el seu contracte no és gaire bo, i espera que el Barça ____________ millori abans d’haver-se de plantejar anar-se’n del club.
  138. Segons un esborrany, al futur Parlament palestí hi hauria 100 diputats, però el govern israelià només està disposat a acceptar_____________ un màxim de 30.
  139. Li varen assegurar que tindria el paquet a les tres en punt, però no ______________ varen dur fins al cap d’una hora.
  140. El govern de Tanzània ha habilitat uns camps de refugiats on acull 750.000 ruandesos, però no té recursos per acollir___________ més.
  141. Quan la mestra vegi la revista que tenim a les mans, voldrà prendre__________.
  142. La promotora va encarregar un treball urgent al dissenyador, però aquest no va poder fer_______ fins al cap d’un mes.
  143. Els okupes es varen atrinxerar a les golfes i la policia no _________ podia fer fora.
  144. Com que els Amengual són els únics que saben què ha passat, estic decidit a demanar_______________.
  145. El formatge és més barat en aquest supermercat: ____________ compraré un quilo.
  146. Cada any un holandès gasta en flors 90 euros, mentre que un alemany ______________ gasta 65.
  147. Ells ja saben quines són les regles: no cal que _________________ recordem.
  148. No és gaire original el que diu, ja ____________ vaig sentir a dir la setmana passada.
  149. El president del club ha contractat els assessors perquè li resolguin els problemes, però crec que no estan prou capacitats per resoldre_______________.
  150. Tenen tantes espelmes que no s’enfadaran si _______________ agafes unes quantes.
  151. No podreu anar a la recepció perquè l’ambaixador no ha volgut convidar_________________.
  152. Els nins volien jugar amb les juguetes noves, però la mare _____________ va amagar fins que no varen haver acabat els deures.
  153. Ens deixen agafar la seva tenda amb la condició que ____________ tornem tan neta com estava.
  154. Els representants àrabs volen tenir l’última paraula i nosaltres _______________ donarem.
  155. El president electe no ha demanat cap consell, i per tant, ningú no ___________ ha donat cap.
  156. Si no tenen bicicletes, jo puc deixar_____________ una.
  157. Encara que el conseller estigui disposat a donar explicacions, aquesta pregunta no ___________ hauríeu de fer.
  158. Em va dir que seria al laboratori, però no ___________ vaig trobar.
  159. Que s’ha cregut?_________________ diré quatre de fresques, a aquest betzol!
  160. Quan varen demanar el llibre de reclamacions, varen portar _____________ de seguida.
  161. He pogut fer el llibre gràcies a la meva mestra; és per això que _____________- he dedicat.
  162. Ara volen tornar les juguetes als nins després d’haver _____________ preses.
  163. El pianista afirma que el seu llinatge li ha obert moltes portes, però afegeix que també ___________ ha tancades algunes.
  164. Com que encara no m’han tornat els doblers, no tornaré a deixar ___________ més.
  165. El client va demanar que les botifarres ______________servissin poc fetes.
  166. Es poden fer molts retrets al seu secretari: jo som el primer a fer ___________.
  167. Hem de quedar a la casa; no _______podem moure per cap motiu.
  168. Està disposat a deixar-te el cotxe sempre que ______________demanis amb educació.
  169. Obre la maleta als duaners, però obre ________________ ràpid, que perdem l’avió!
  170. El director volia veure l’informe que duien i varen mostrar ______________ sense vacil·lar.
  171. Si tu no vols dir als teus pres que vols venir a viure amb mi, ja ___________ diré jo.
  172. No cal que duguis les bosses a la veïna; ja ______________ duré jo mateix.
  173. Si els inspectors et demanen que obris els despatxos, tu obre_____________ tots.
  174. El president hauria de renovar l’organigrama del club sense esperar que algú __________ proposi.
  175. Les delegades estaven a punt d’arribar i el president es va desplaçar fins a l’ambaixada per rebre_____________.
  176. Ja hem sentit els rumors, però no _________podem creure sense proves.
  177. Els veïns han de saber que s’ha apujat el lloguer, però jo no vull dir_____________.
  178. La ciutat tenia cent mil habitants abans de la guerra i actualment només _____________ viuen setanta mil.
  179. El líder del partit encara té la majoria, tot i que els seus rivals_____________ poden prendre en qualsevol moment.
  180. Si et demanen revistes per distreure’s, _______pots dur unes quantes.
  181. Com que no coneixia la història, el pagès ______________ va fer cinc cèntims.
  182. Calia treure els cans de la gàbia, i en Joan va demanar al veterinari que l’ajudàs a treure __________.
  183. Quan va aconseguir sortir de la llàntia meravellosa, el geni la va trencar perquè ningú no pogués tornar a tancar____________.
  184. El guàrdia va presentar excuses a la noia, però ella no va voler acceptar__________.
  185. Els proveïdors han de saber que l’empresa està a punt de fer fallida; no hi ha motius per amagar _________ més temps.
  186. El ministre hebreu va veure de prop els míssils Katiuixa, ja que visitava la ciutat de Qiryat Shemona quan ______________ varen caure uns quants.
  187. Com que na Maria no sabia on era l’estació, va demanar que _____________ acompanyassin.
  188. Els nins volien banyar-se al riu i la monitora no ___________ permetia.
  189. En Pau va demanar el disc al veí, però aquest no ___________ va poder deixar.
  190. Els combatents reclamaven municions tot i que sabien que no hi havia ningú disposat a portar____________________.
  191. Encara que ella tengui monedes repetides, tu no _______________ agafis cap.
  192. Ja han comunicat els primers resultats als opositors, però els altres resultats no _____________ comunicaran fins demà.
  193. El conductor volia aparcar en una zona reservada, però un guàrdia urbà __________ va impedir.
  194. Encara que al principi l’empresa es negava a vendre accions als treballadors, al final va accedir a vendre ______________ cent a cadascun.
  195. El jutge no duia les claus, i la sala ____________ varen haver d’obrir amb una clau mestra.
  196. Em pensava que trobaria revistes a la sala d’espera, però no ___________vaig veure cap.
  197. Els manifestants pretenien entrar a l’edifici, però la policia ___________ va impedir.
  198. Varen disparar vuit míssils contra el poble, però no _____________ va caure cap.
  199. Si no tenen encarregades les gambes, no _____________ vendran.
  200. He d’acompanyar els nins perquè __________________ he promès.

SOLUCIONS

 

1

els ho 41 -n’hi 81 l’hi/li’l 121 l’hi/li’l 161 l’hi/li’l

2

els els 42 ‘ls-el 82 els en 122 la hi 162 -los-les

3

li’l/l’hi 43 les hi/li les 83 -li-ho 123 -vos-els 163

li n’

4

-n’hi 44 la hi 84 els la 124 n’hi 164

-los-en

5

-vos-les 45 li ho 85 n’hi 125 la hi 165 els les

6

la hi/li la 46 els en 86 li ho 126 els ho 166

-li’n

7 ens en 47 els les 87 n’hi

127

l’hi 167

ens en

8

els el 48 n’hi 88 els en 128 us hi 168 l’hi/li’l

9

els hi/li’ls 49 els ho 89 -los-ho 129 n’hi 169 ‘ls-la

10

li ho 50 ‘ls-en 90 li ho 130 n’hi 170

-l’hi/-li’l

11

les hi 51 els les 91 els la 131 la hi 171

els ho

12

els en 52 n’hi 92 les hi 132 els la 172

les hi/li les

13

-los-els 53 l’hi/me’l 93 us hi 133 l’hi 173 ´ls-els

14

-l’hi 54 -vos-els 94 -los-en 134 li’n 174

li ho

15

-n’hi 55 -los-hi/li’ls 95 -vos-hi 135 -los-els 175 -les-hi

16

els la 56 ‘ls-en 96 les hi/li les 136 els ho 176

ens els

17

-los-ho 57 la hi 97 l’hi/li’l 137 l’hi 177 -los-ho

18

els el 58 ‘ls-les 98 li ho 138 n’hi 178

n’hi

19

-nos-en 59 les hi 99 -los-en 139 l’hi 179

la hi/li la

20

l’hi/li’l 60 -li-ho 100 els el 140 n’hi 180

els en

21

-li’n 61 se’ns 101 -vos-hi 141 ‘ns-la 181

li’n

22

els en 62 ‘ls-en 102 n’hi 142 -l’hi/li’l 182

´ls-en

23

la hi 63 els el 103 li’n 143 els en 183

-l’hi

24

n’hi 64 -li-ho 104 els ho 144 -los-ho 184 -les-hi/-li-les

25

els ho 65 -vos-els 105 la hi 145 n´hi 185

-los-ho

26

els els 66 la hi 106 els en 146 (se) n’hi 186

n’hi

27

us l’ 67 -les-hi/-li-les 107 li ho 147 els les 187

la hi

28

-los-les 68 els ho 108 ‘ls-el 148 li ho 188

els ho29

29 la hi 69 la hi 109 -n’hi 149 ´ls-  hi 189

l’hi/li’l

30

‘ls-hi 70 els en 110 els hi/li’ls 150 els n’ 190

-los-en

31

els en 71 els els 111 els les 151 -vos-hi 191

li n’

32

-los-en 72 les hi 112 ‘ls-la 152 els les 192

els els

33

li’n 73 els ho 113 n’hi 153 els la 193

li ho

34

n’hi 74 els l’ 114 li ho 154 els la 194

´ls-en

35

li ho 75 ‘ls-en 115 -los-els 155 li n’ 195

la hi

36

li ho 76 -los-la 116 els en 156 -los-en 196

n’hi

37

els el 77 els en 117 li ho 157 la hi 197

els ho

38

li’n 78 l’hi 118 els les 158 l’hi 198 n’hi
39 l’hi/li’l 79 n’hi 119 -li’n 159 li’n 199

els les

40 la hi 80 li ho 120 -n’hi 160 -los-el 200

els ho


I per a aquells casos més desesperats teniu l’opció de baixar-vos una aplicació de mòbil per poder practicar a tota hora i en tot moment!

https://itunes.apple.com/es/app/posals/id595113325?l=ca&mt=8


Va.. que tampoc no és tan difícil!!!!!!!

Breu història de la repressió de la llengua catalana

 

 “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.

Aquest fragment del discurs del rei Juan Carlos I amb motiu del lliurament del premi Cervantes (2001) és representatiu del falsejament de la història d’Espanya en els últims anys. (…)

La història, però, està ben documentada. Un petit resum, de cap manera exhaustiu:

Decret de Nova Planta. 16-1-1716, que va canviar la estructuració política dels regnes d’Espanya.

Seguint les recomanacions del memorial del comte-duc d’Olivares (1625), l’any 1712 Felip V va donar instruccions secretes als seus representants (corregidores) a Catalunya subratllant que“pondrà el mayor cuydado en introducir la llengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”. Ho va ratificar el 1714: “que se procure ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos que no la hablan” (cal entendre “pueblos” com a equivalent a nacionalitats, no a viles o ciutats).

Per tant, des de l’annexió del Principat, Castella va promoure l’analfabetisme en català, per tal d’aconseguir allò que mai no havia estat: un territori sotmès a la sobirania de la Corona de Castella. De fet, el bilingüisme era el primer pas d’un procés de substitució d’una llengua. Aquesta voluntat, que arrenca, de manera explícita, dels segle XVIII, passa pels segles XIX i XX i arriba fins als nostres dies.

Per a més claredat expositiva, ho anirem explicant sintèticament per àmbits en els quals  es va aplicar una legislació de ferro, sense precedents, per tal d’eradicar la llengua. Com diu Jesús Tusón, lingüista reputadíssim, “un estat, una llenguaés, doncs, una de les afirmacions més destructives de la diversitat humana, una aberració que atempta contra la pluralitat, natural i històrica de la nostra espècie”.  

1.   ÀMBIT EDUCATIU

Segle XVIII

1715 Consulta del Consell de Castella: A l’aula no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc no es parlarà i escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà.

1780 Reial provisió promulgada pel comte de Floridablanca: Obliga a totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.

Segle XIX

1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.

1837 Un edicte reial imposava càstigs corporals i difamadors als infants que encara parlessin en català a l’escola.

1837 La instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.

1857 Llei Moyano que ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic. Es considera que és la Llei que més va contribuir que els nens catalans fossin analfabets en la seva pròpia llengua, ja que va ser a partir de la segona meitat del segle XIX quan es va començar a generalitzar l’ensenyament primari a Espanya.

Segle XX

1923 Circular que obliga a l’ensenyament del castellà  (Dictadura de Primo de Rivera). 1924 El general Losada implanta l’ensenyament del castellà a les escoles de la Mancomunitat. Reial Ordre que sanciona els mestres que ensenyin en català. Justament aquell any, el 1924, el mateix Antoni Gaudí va ser detingut i apallissat per parlar en català davant els membres dels cossos de seguretat de l’Estat.

                                                                    Antoni Gaudí

1926 Reial decret pel qual se sanciona els mestres que utilitzin el català amb el trasllat.

1938  Llei del 9 d’abril que aboleix l’Estatut de Catalunya i prohibeix el català.

1939  Prohibició de parlar o escriure el català a totes les escoles públiques o privades.

PRECEDENTS

De fet, la persecució al català té uns antecedents  similars que es remunten al segle XVI, quan la població andalusina va ser objecte d’una acarnissada repressió política, cultural, religiosa i lingüística. S’establí una sorprenent legislació de persecució contra aquesta pobra gent: els van privar de portar vestits andalusins, de parlar àrab. L’expressió que s’aplica als catalans,“hable usted en cristiano”,prové d’aquesta època. Si tenia lloc un casament en una família morisca calia que totes les portes i finestres de les cases estiguessin obertes per tal que els transeünts poguessin sentir si a dins es cantaven cançons morisques o si es ballava amb música semblant.  Van dispersar tota aquesta gent a l’interior de Castella, separant pares dels fills……Donaven els nens a famílies catòliques per tal que els donessin una educació cristiana. (…)

2.   ÀMBIT JUDICIAL

 1716  Decret de Nova Planta: “Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”.

1768 “Real Cédula de Aranjuez”: Carles III de Borbó ratifica la imposició del castellà en tota l’Administració de Justícia i en totes les escoles públiques i també en la jurisdicció eclesiàstica a Catalunya.

1838 Els epitafis dels cementiris en català queden proscrits.

1862 Llei del Notariat : Prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials.

1870 Llei del Registre Civil : prohibeix l’ús del català en el Registre Civil.

1881 Llei d’Enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català als jutjats.

3.   ÀMBIT RELIGIÓS

1755 Decret de visita del Provincial dels Escolapis: es mana a tots els religiosos de l’orde a parlar només en castellà i llatí, tant entre si com amb la resta de la població. I  imposa la pena de viure en règim de pa i aigua, si això no es duu a terme.

1902 Reial decret de Romanones que prohibeix l’ensenyament del catecisme en català.

4.   ÀMBIT DE L’ENTRETENIMENT

1799 Reial Cèdula: prohibeix “representar, cantar i bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”.

1801 “Instrucciones” de Manuel de Godoy sobre els teatres: es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà.

Isabel II, per Reial Ordre de 1837, va confirmar la prohibició  del català en les sales d’espectacle i en les representacions teatrals,  i no es va admetre  a censura aquelles obres escrites en aquesta llengua. Com diu la mateixa ordre, aquella prohibició responia a la gran quantitat d’obres escrites en català que es presentaven al censor.

5.   ÀMBIT COMERCIAL DE COMUNICACIONS

1772 Reial Cèdula : va obligar a dur els llibres de comptabilitat en castellà sota l’epígraf següent: “Real Cédula de S.M. por la qual manda que todos los mercaderes y comerciantes de por mayor y menor de estos mis reinos y señorios, sean naturales o extrangeros, lleven y tengan sus libros en idioma castellano según la ley de nueva compilación.”

1886  Dirección General de Correos i Telégrafos: prohibeix parlar en català per telèfon.

NEGACIONISME

Malgrat tot,  cal recordar que a les Corts de Cadis (1810) es va presentar una proposició per fer oficial l’ús del català. La proposta va ser rebutjada per 120 vots en contra i 13 a favor. El comte de Romanones, tot responent a tal despropòsit, va afirmar, amb rotunditat, que la cooficialitat del català era “inaceptable”. Però la pregunta és : la Constitució de Cadis, no es basava en la igualtat davant la llei de tots el ciutadans espanyols ?

A més de la imposició del castellà per totes les vies possibles, el següent pas va consistir a negar el fet que el català hagués estat mai llengua oficial ni tan sols a Catalunya. Així, Menendez Pidal va publicar al diari El Imparcial  de Madrid l’article “Catalunya bilingüe” , en el qual afirmava que les Corts catalanes mai no varen tenir el català per llengua oficial.  Fins i tot, un cop assolit el bilingüisme dels catalanoparlants, es va començar a negar que la societat catalana hagués estat mai monolingüe.  L’informe de Jesus Patiño, cap de la “Junta Superior de Justicia y de Gobierno” el 1714, és a dir, la màxima autoritat de l’Estat ocupant, explicava clarament quina era la situació real. Aquest document confirmava la “peculiar” situació de monolingüisme dels catalans a l’arribada de les tropes de Felip V el 1714: “ son tan apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en lengua nativa.”

FRANQUISME

La repressió lingüística dels catalanoparlants ja havia esdevingut una “raó d’Estat” quan el 1939  es va iniciar un dels períodes més repressius de la llengua catalana: el franquisme.  Aquell any el victoriós general Franco manifestava: “ la unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y con una sola personalidad, la española.

1939 :  Prohibició de parlar o escriure el català:

·         A la ràdio

·         Als llibres

·         Al teatre, fins i tot Els Pastorets

·         A tota mena d’impresos, fins i tot participacions de casament i estampes de la primera comunió

·         A rètols i anuncis

·         Als noms de pila

·         Al cinema, fins al 1964

·         A les fàbriques

·         A totes les escoles públiques i privades

·         A les làpides dels cementiris i esqueles  mortuòries

·        A la nomenclatura d’hotels, restaurants, bars, noms comercials, marques i embarcacions

·         A conferències i actes culturals

·         A la correspondència privada, fins al gener de 1940

·         A les inscripcions en els registres Civils

·         Pels funcionaris, entre ells i amb el públic

·         Als noms dels carrers

A això s’hi podria afegir una quantitat immensa de bans municipals, ordres militars i civils. A tall d’exemple tenim la carta del ministre espanyol de Governació, Ramon Serrano Suñer, a tots els bisbes catalans: “ Nueva normativa de usos linguísticos  en la comunicación de la Iglesia con los feligreses, hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos ( lo que se logrará con una tenaz labor escolar). Una altra perla ens l’ofereix el reglament de presons del 1956 que especifica clarament que els presos només poden parlar en castellà.

LA TRANSICIÓ

Encara que costi de creure, després de la mort de Franco, durant la transició,  per bé  que l’Estat de les Autonomies  ha induït molta gent , tant a Catalunya com a Espanya, a creure que la repressió sobre el català havia desaparegut, que era una cosa del passat totalment superada,  també durant aquest període es van publicar lleis per relegar el català a un segon pla.

1976 a 2008  Es publiquen almenys 149 Reials decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà enfront a l’única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.

1986  Llei de patents que obliga el castellà en la documentació presentada.

1989 Reial Decret que aprova el reglament del Registre Mercantil: obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

1995 Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades: obliga que les pòlisses estiguin escrites en castellà.

SEGLE XXI

Malgrat la persecució històrica que ha sofert el català, (…) el català és avui dia una de les llengües amb més usuaris de la Unió Europea,  a un nivell similar al suec, el portuguès, el grec i d’altres. Tanmateix, l’Estat espanyol bloqueja el reconeixement de  l’oficialitat del català a Europa, com afirma Martin Schulz, president del Parlament Europeu. La negació continua sent una qüestió d’Estat.

El marc jurídic que protegia el català, després de segles de persecució implacable, no està garantit. Ni de bon tros. (…)

Si be és cert que les llengües són sempre innocents i són els homes els que les utilitzen com a instruments de poder i submissió, també és veritat, com diu J. Tusón, que la mort d’una llengua no és mai innocent, mai és volguda pels parlants. (…)  “I si demanem respecte per a cada ser humà, sembla d’estricta justícia que també exigim la pervivència digna i forta de cadascuna de les llengües que són el nostre brou de cultiu”

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

 

http://noacatem.blogspot.com.es/2013/07/repressio-de-la-llengua-catalana-als.html

 

 

 

Figures retòriques

Quan llegim un text literari tot sovint som capaços de captar-ne la bellesa però ens resulta molt més complicat analitzar a fons d’on prové el plaer estètic que ens provoca. La tasca d’escriptor no és fàcil. No es tracta simplement de deixar anar la imaginació i d’escriure les idees que van sorgint tal com ragen. Al darrere d’una gran obra hi ha un caramull d’hores de feina que, una vegada publicat el llibre i arribat a mans del lector, sembla que ningú no tengui en compte. Potser una vegada estudiades les figures retòriques us podreu fer una petita idea d’allò de què estic parlant (ah, i pensau que us n’he fet una petita selecció, que n’hi ha moltes més!) .

 

 

1. FIGURES RETÒRIQUES
Definició: Són recursos del llenguatge literari que s’utilitzen per donar més expressivitat a les paraules amb la intenció de provocar emocions en el lector i de dotar el text de ritme i de bellesa. Tot i que són més freqüents en la poesia, també en podem trobar en els escrits en prosa i, fins i tot, en el lleguatge col·loquial (Ex: En Tomeu és un gallina – metàfora).
Principals figures retòriques
Al·literació

Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns  versos.

“Com feix de canyes cruixien,  trinxades ses arrels” (J. Verdaguer)

Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

 “Doneu-me una llanterna: -on és el cavall?/Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,/ doneu-me murs de nit a les ciutats lunars” (J.V. Foix).

Antítesi
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

“on cada tarda el món s’ordena/entre el repòs i el moviment”(J.S Pons)

Asíndeton

Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

“Era alt, sec, una mica encorbat”. (J. Pla)

Comparació

Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

   “ La platja sembla un cor abandonat” .  (J.M. de Sagarra)

Enumeració

Presentació successiva i ràpida d’idees que es refereixen a un mateix concepte.

“Dones cruels,/vils, infidels/ brutals, malvades/ despietades/abominables”  (Jaume Roig)

 Encadenament
Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

“a la vora de la mar. Tenia/ una casa, el meu somni”. (S. Espriu)

Epítet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial. Té una funció més aviat expressiva.

“Carbó negre, dents blanques” (T. Garcés)

Hipèrbaton
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

“Per cobrir de les illes la nuesa/ nova catifa de verdor ha estesa” (J. Verdaguer)

Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident.

“Tronen els canons i,/ en la distància,/ esquitxen tot l’espai/ amb les desferres/

d’un poble commogut i esporuguit

Interrogació retòrica
Es formula una pregunta que no espera cap resposta per part de ningú.

Què tants d’esforços per tan curta vida?  (M. Costa i Llobera)

Ironia
El que es diu literalment és el contrari  del que es vol dir.

“No  demano gran cosa:/ poder parlar sense estrafer la veu,/ caminar sense crosses/ fer l’amor sense haver de demanar permisos,/ escriure en un paper sense pautes “ (M.Martí i Pol). 

Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada semblança.

“La pura neu del coll” (F. V. Garcia).

Metonímia
Designació d’una cosa amb el nom d’una altra que hi té una relació de contigüitat lògica o física (continent per contingut, el tot per una part, l’efecte per la causa, la matèria per l’objecte, l’autor per l’obra).

 “He donat el meu cor a una dona barata” (J. Palau i Fabre)

Paradoxa
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.

“És quan dormo que hi veig clar.” (Josep-Vicenç Foix )

Personificació

Atribució de qualitats humanes a altres éssers o objectes.

“ Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau” (M. Torres)

Polisíndeton
Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

“O aquella amor consirosa i plaent / de tot quant fuig, o que passa, o que vola, /boira del cim o fontana d’argent! “ (Maria Antònia Salvà )

Exercici

1.   Identifica, en els textos següents, les figures retòriques:

1.   Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

i el fan sant celestial,

segons que els usa.     (ANSELM TURMEDA)

 

2.   Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa. (JOAN ROÍS DE CORELLA)

 

3.   Tal com el brau que fuig cap al desert,

… així, em convé allunyar-me de vós. (AUSIÀS MARCH)

 

4.   Un gran arbre ajagut és lo Pirineu. (JACINT VERDAGUER)

 

5.   M’exalta el nou i m’enamora el vell. (JOSEP-VICENÇ FOIX)

 

6.   No hi havia a València dos amants com nosaltres. (VICENT-ANDRÉS ESTELLÉS)

 

7.   Ai el temps, aquest corc que se’ns menja la fusta ! (VICENT ALONSO)

 

8.    (Plou)… Arruga el riu la seva pell lluenta.

Els campanars miren el cel, plujós (NARCÍS COMADIRA)

 

9.   Evoco rams de fosca i rams de llum.

Amb rams de llum guarneixo solituds,

amb rams de fosca encenc tots els desigs.

Evoco cossos bells, i d’entre tots

evoco el teu que estimo i que conec. (MIQUEL MARTÍ I POL)

 

10. Perquè has vingut han florit els lilàs” (SALVAT-PAPASSEIT)

 

11. Places i temples i edificis grans… (LORENZO DE MÈDICI)

 

12. Què has fet de ta senyera?/ On són tos reis? Tos braus cabdills, on són? (RUBIÓ I ORS)

 

13. Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu/ com una flor dins una mà distreta/ caigui en el riu” (JOSEP CARNER)

14. Aquesta meva pobra,/ bruta, trista, dissortada pàtria (S. ESPRIU)

15 . Xoca l’embruix de clenxes arrauxades/ amb un esqueix de xarpelleres fluixes./ S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes.

 

Textos literatura popular

LITERATURA POPULAR

Nadala

Fum, fum, fum

El 25 de desembre, fum, fum, fum
El 25 de desembre, fum, fum, fum

Ha nascut un minyonet
Ros i blanquet, ros i blanquet
Fill de la verge maria
Es nascut a una establia

Allà dalt de la muntanya
Fum, fum, fum
Allà dalt de la muntanya
Fum, fum, fum

Si n’hi ha dos pastorets
Abrigadets, abrigadets
Amb la pell i la samarra
Mengen ous i botifarra

Déu mos do unes Santes festes
Fum, fum, fum
Déu mos do unes Santes festes
Fum, fum, fum

Faci fred, faci calor,
serà millor, serà millor
de jesús en fem memòria
perquè ens vulgui dalt la gloria

Romanç

El comte i la pastora (Mallorca)

Hi havia un gran senyor
qui habitava el seu castell,
i a la vila, no lluny d’ell,
hi havia un llaurador.
Una filla que tenia
era hermosa, gran i bella;
i el comte, perdut per ella,
sospirava nit i dia.
Perquè en tots aquells entorns
no hi havia altra fadrina
que tengués cara tan fina,
ni tanta gràcia a esser-ho.
I cada pic que la veia
son amor li declarava,
i ella tot d’una tornava
com la grana de vermella.
Ell li va dir robadora,
cap a ella s’hi acossta,
no li rep altra resposta:
-Vostè és comte i jo pastora.
-Jo per tu pastor em faré,
de riqueses n’estic fart.
-Senyor comte ha vengut tard;
un altre es meu cor ja en té.-
I el comte fora de si,
se’n va anar dins el torrent,
i quan no veu passar gent
se planta enmig des camí.
Molt prompte veu comparèixer
un jovenet qui venia.
I era el jove que ell volia;
sa rancor li feu conèixer.
Li diu: -Fillet tu em fa nosa
o tu em mates o jo et mat.
Un des dos, d’aquest combat,
quedarà davall la llosa.-
L’espasa li ofereix,
no la vol de cap manera;
i el comte que es desespera
i amb l’espasa l’envesteix.
Tot va passar tan de prompte,
i aquell jove pegà un crit,
quan se va sentir en el pit
que ha ficat l’espasa el comte.
El comte la se va neta
amb les aigos del torrent,
i se’n dugué el mort rabent
a enterrar dins una pleta.
I a les quatre nits després
se’n va anar a ca la pastora,
i ella l’estimat enyora
no sap res d’aquell succés.
L’agafà per la mà blanca,
dins un quarto la se’n du,
i el comte per més segur
la porta del quarto tanca.
La pastora sempre crida:
-Oh estimat meu ajuda’m-;
i cau en terra esmortida,
de tot quant passa no es tem.
I per espai de set anys
cada pic que se mirava,
i el mirall li presentava
i aquella taca de sang.

Gloses de Sant Antoni

Sant Antoni és patró
de Maó i Ciutadella
li pegam amb sa botella
perquè no tenim tassó.

A desset és Sant Antoni

I a vint sant Sebastià

Qui bones obres farà

No tendrá por del dimoni.

El dimoni cucarell

Sempre fa polissonades

Va pixar dins un ribell

On hi havia sobrassades

Sibil·la (fragment)

El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà;
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
Perdent los naturals delits.
Ans del Judici l’Anticrist vindrà
i tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir
i qui no el crega farà morir.
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elíes i Enoc.

Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Als mals dirà molt agrament:
– Anau, maleïts, en el turment!
anau, anau al foc etern
amb  vostro príncep de l’infern.
Als bons dirà: – Fills meus veniu!
benaventurats posseïu
el regne que està aparellat
des de que el món va ser creat.
Oh humil Verge! Vos qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vostro Fill vullau pregar
que de lo infern nos vulla guardar.
El jorn del judici
parrà qui haurà fet servici.

RONDALLA

En Pere Gri

 

Això era un homo casat, amb un xinxer d’infants, i molt afectat d’alçar es colzo i escorxar moixos. Havia nom En Pere Gri.

A sa comare li passà per s’escudeller d’entregar-se a ca’n Pere amb un altre bigarniu.
En es batiar foren ses raons, perque no trobaven ningú que volgués esser padrí.
Justament el Rei i la Reina passen per allà, i els arriba a ses oreies, i el Rei diu:
– Ja ho serem noltros.

Varen esser padrins, el Rei i la Reina, i donaren una dobla de vint perhom an En Pere perque sa dona tengués bon servici i fessen així mateix una mica de refresc, amb una condició: que ell només poria buidar un tassa.

Aquí l’homo trescà totes ses botigues, cerca qui cerca tasses grans. En troba una que n’hi cabia una lliura afavorida, i la se cala ben al raset d’aigordent. No vos dic res, sa meula que aplegà!
No li bastaren dos dies per fer-li sa pell.

Com el Rei ho sabé, perque no donàs mal viure a sa dona, el desterra a Maó.
Però sa dona al punt no pogué estar pus, de tant que l’enyorava. I a la fi digué:
– Ja sé què faré. Me’n vaig a ca’l Rei; de cop-descuit li prenc sa mula millor d’es cotxo, la me’n men dins es pinar de Son Serra d’Artà, que no té fi; i la hi deix fermada llargueta, que puga pasturar així mateix. El Rei la farà cercar; ses darreres que tendran d’anar a Son Serra. Jo llavò hi aniré a dir-li que En Pere meu la trobaria; el farà venir, i així tornarem estar plegats, que a posta mos casàrem per estar-hi.

Així com la s’havia pensada, la va fer, i va endevinar: tots es criats del Rei cerca qui cerca sa mula, uns p’es pla, ets altres per la muntanya; mai anaren a pensar que de Ciutat se fos espitxada a Son Serra d’Artà.
Sa dona d’En Pere aleshores se presenta an el Rei i li diu:

– Senyor Rei, En Pere meu li trobaria sa mula.

– Ell trobar sa mula? Si fos una botella d’aigordent, ja ho crec!

– Senyor Rei, li dic que li trobaria sa mula. Que em tirin d’una passa si no la hi troba! Si és un endevinador de primera!
El Rei, veent que sa mula no compareixia, l’envia a demanar de Maó, an En Pere, perque endevinàs on era aquell animal.
Com l’homo sentí el recaldo, encara que estigués content així mateix de tornar, pujava més es retgiró que s’alegria; perque deia ell:

– ¿Però qui dimoni m’ha fet a mi endevinador?

En devia tenir poques, de feines, es qui m’ha posat aquest barret davant el Rei! Si no em costa sa pell, no serà res!
Mentres tant, l’afiquen dins sa barca, i cap a Mallorca falta gent.

Es mariners el se cuidaven a menjar amb sa vista i ell més de mig empipat veent que tots ets uis l’afitoraven, arribà a dir:
– ¿Que m’heu afinada cap puça?

Es mariners no gosaven a tornar-li ses pilotes en es joc; perque lo que ells deien entre si mateixos:
– Alerta mosques! Que Déu sap lo que és capaç de fer aquest homo, quant el Rei que és el Rei, l’envia a demanar perquè endevín.

Es patró no va tenir tanta feredat, i li volgué fer una prova.
Se posa una fuia de tabac ben estreta dins sa mà; se’n va an En Pere, i li diu, mostrant-li es puny:

-Veiam si sou bo per endevinar! Endevinau-me què tenc aquí dins!

– ¿Vos voleu fer trons, vós? ¿Que no trobau que hi estic atabacat que basta, i encara vendreu a atabacar-me més?

– El dimoni sou! Sí que ho és tabac lo que hi tenc! Sí que ho heu endevinat!
I li mostra sa fuia, tot astorat; però encara hi romangué més En Pere, de veure que, sense temer-se’n, havia feta aquella endevinada.

Arriben a Mallorca. Sa dona ja va esser en es moll. Tot d’una s’aferra p’es coll an En Pere, i li diu a s’oreia:
-Sa mula és dins es pinar de Son Serra; som jo que la hi he amagada.

Ja hi havia es criats del Rei que esperaven En Pere, i d’allà mateix el se’n varen menar.

I el Rei diu:

– Hala, Pere, veiam on és sa mula!

En Pere es posa a pensar gratant-se es clotell, i un cortesà li diu:
– ¿No saps tu que davant el Rei no se graten?
– Idò si no em puc gratar, no sabré endevinar.
– Idò grate’t, mal t’arregussis sa pell!
En Pere se pegà un parei de gratades que feien solc, i llavò diu:
– ¿Sa mula on és?… ¿I on pot esser aquesta pècora!… ¿saps on serà?… Ja ho veig, on serà… Dins es pinar de Son Serra d’Artà.
Hi van es criats del Rei, i ja ho crec que la hi trobaren fermada, pastura qui pastura.
El Rei quedà tan content i agraït, que donà un bon grapat de dobletes de sis lliures a sa dona, que era més bona guardadora, i a ell el fa romandre a la casa per endevinar lo que fos necessari.
L’homo estava a ca’l Rei, ben menjat i ben begut; però no li deixaven tenir cap dobler perque no en fes de ses seves per dins tabernes i xibius.
D’es cap de temps, a la Reina li descompareix un anell tot d’or i diamants, s’anell de ses noviances.
Tres criats le hi havien fet sauvatge.
Tothom cuidà a caure mort cercant s’anell, i enlloc el podien trobar.
El Rei a la fi se pega un esclafit su’s mig d’es front, i diu:
-Oh bèstia de mi! ¿tenim un enedevinador en casa, com En Pere, i no mos ne servim?
El crida tot d’una i li diu:
– Ja veus sa tribulació que hi ha dins aquesta casa amb aquest bo d’anell, que el dimoni que el trob. Tu que ets es nostro endevinador, és hora que tregues s’estam, i mos diguis on és. Si dins tres dies no ho has endevinat, fora cap i coll.
En Pere amb aquesta descàrrega quedà sense polsos, més blanc que la paret. Llavò rompé amb un sens fi de carretades de llamps i pestes contra tots els qui l’havien fet endevinador i contra ell mateix perque havia consentit a passar-hi.
Mentrestant, el posen en capella, i aquí ja deixà ses flastomies i asperges, i es seus uis tornaren dues fonts.
I heu de creure i pensar que es primer dia un d’aquells criats que havien robat s’anell, li hagué de dur es menjar.
A migdia, En Pere pegà quatre bocinades; es vespre no volgué tastar res. Quan es criat se’n duia es sopar, En Pere va dir:
-Oh gloriós Sant Brun!
de tres, ja en tenim un!
Es criat ho va prendre per ell, sense pensar que lo que En Pere tenia, era un dia de capella passat; i es criat se’n va corrents a contar-ho an ets altres, que digueren:
-No hi ha remei! T’ha aglapit, aquest dimoni!
Lo endemà toca a un d’aquells dos dur es dinar a En Pere, que només pegà quatre bocinades es migdia, i es vespre no volgué tastar res, sinó que mentres es criat se n’ho tornava, va dir:
– Oh Sant Brun gloriós!
des tres ja en tenim dos!
No vos dic res amb aquesta si se va encendre sa coa de paia d’es criat, i ben encesa. Se’n va corrents a contar-ho an ets altres; i vos assegur que los entraren unes torçons de ventre que no eren tot berbes, i no feien més que dir:
-Estam perduts!… està fet de noltros!… mal llamp s’anell!
Lo endemà tocà a s’altre criat, dur es menjar an En Pere.
El pobre només pegà una espipellada a migdia, i es vespre, què havia de voler tastar res!
I es criat se’n tornava es sopar, i ell va dir, exhalant un gros gemec:
– Valeu-me, Santa Ainès!
ja los tenim tots tres!
Ja ho crec que es criat se donà per entès: de l’esglai que va agafar, lo que duia en ses mans li va caure, i se va fer benes. També seria caigut ell si no té eima d’aferrar-se per sa paret.
Així com pogué, se’n va a cercar ets altres dos; i, com prou hagueren flastomat, maleït i plorat, una hora antes de s’auba, se n’entren dins sa presó; se tiren de genoions an es peus d’En Pere, amb un singlot que casi no los deixava parlar; i amb tot secret li diuen:
– És ver que som noltros que robàrem s’anell. Tenguérem aquesta mala hora. Ho veim, que mereixem la mort; però compatiu-vos de ses nostres dones i d’es nostros infants, que són innocents! No los tireu dins s’afronta i sa misèria! Velt’aquí, a s’anell! Demanau-mos qualsevol cosa, sols que no mos destapeu!
En Pere, davant aquella passada, se creia somiar; no hi poria donar volta, que allò fos ver. Se paupava es cos per veure si vertaderament estava despert o somiava; i se mirava aquells tot espantolat, fins que a la fi diu:
– No res, duis-me una oca de ses d’es jardí.
Li duen s’oca, agafa s’anell, le hi fica dins sa boca, s’animal el s’envia.
– Ara, tornau-la-vos-ne allà mateix on l’heu trobada; i no tengueu ànsia de res: tot s’arreglarà.
Sol sortint, En Pere demana per parlar amb el Rei.
El Rei s’hi presenta i diu:
– ¿Què és? ¿que ho has afinat, o t’hem de matar?
– No serà ver, no, que em mateu. Ho he afinat!
– ¿I aquesta m’és vera? ¿tu saps on és s’anell?
– Vaja si ho sé! Dins es gavatx d’una oca d’es jardí, és s’anell. Degué caure a la Reina, i s’animalet el trobà i el s’engolí.
– ¿Què me dius?
– Lo que sent.
– ¿I quina és aquest dimoni d’oca?
– Que les me presentin totes i le hi diré.
Li anaren presentant d’en una en una totes ses oques, i En Pere los paupava es gavatx.
Arriba la que li havien fet enviar s’anell, i En Pere diu:
– Aquesta és.
El Rei li fa obrir es gavatx, i ja ho crec que hi va esser, s’anell dedins.
Tothom romangué amb sos cabeis drets, i el Rei més que tots.
Fa treure En Pere de sa presó, el nombra s’endevinador major de tot es reinat, i envia a sa dona un sarró ben ple de durets d’or.
Amb aquells cops de lliura En Pere entrà un poc en si; i encara que estigués ben menjat i ben begut, enyorava sa dona, ets infants i ca-seva; i feia es cuc de s’oreia malalt an el Rei demanat-li que le hi deixàs anar.
El Rei no hi poria consentir que se n’anàs, perque deia:
– ¿Com ho faria sense un endevinador com tu?
Vaja, lleva-t’ho d’es cap! no tenguis ànsia de sa dona ni d’ets al·lots! Deixa-los fer per compte meu!
Un dia que En Pere li havia feta sa grèmola fort perque el deixàs fugir, el Rei el se’n mena a caçar, i diu entre si mateix:
– Ara n’hi he de fer una, veiam si també m’ho endevinarà! Ja serà el dimoni, si la m’endevina!
Se posa d’amagat un gri dins sa mà, estreny, se’n va an En Pere, i li diu presentant-li es puny ben estret:
– Hala, Pere, si endevines lo que tenc aquí dins!
Si ho endevines, te’n vas a ca-teva.
An En Pere allò li pegà de sorpresa i, poc per berbes que estava, li va caure ben avall.
D’es cap d’una estona, amb una careta ben trista, ben trista, exclamà:
– Ah pobre Gri!
Pobre de mi!
Que estàs en ses mans del Rei
i no pots fugir!
En Pere s’ho deia a si mateix, perquè era En Pere Gri, però el Rei ho va prendre per s’altre vent; i, eixamplant sa mà, digué tot esglaiat:
– Sí que ho és un gri! El dimoni ets per endevinar! Te’n pots anar en voler!… i, en haver de mester res, vine a sa casa.
En Pere estava amb sos cabeis drets de veure que, sense temer-se’n, havia feta aquella altra endevinada.
Se n’anà a ca-seva més content que un Pasco, i p’es camí féu sa promesa d’esclafar es morros an es primer que li tornàs parlar d’endevinar res.
No n’hi hagué cap que s’hi atansàs.
¿I què me’n direu?
Ell amb sa dona i ets infants, cuidant-se de lo seu, sense voler sebre pus qui l’havia encalçada, sense fer mai més xicotines a borratxel·los, botelles ni brocals, va viure una mala fi de temps, fins que se n’anà a veure Sant Pere.
I qui no ho creu, que ho vaja a cercar.

 ****************************************************************************************

 

 

Textos Decadència

DECADÈNCIA (Segle XVI)

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (Cristòfor Despuig).

 

Parlen Fàbio i Lúcio (ciutadans tortosins) i Don Pedro (cavaller valencià)

 D.Pedro.Cada vegada que arribe entre i passege, per la ciutat que per a mon gust és la més apacible del món. I com és la primera que trobam de la nostra pàtria antiga, par que la mira hom de millor gana.

Fàbio: ¿Com de la vostra pàtria antiga?

D.Pedro.Sí,que los valencians d’ací de Catalunya són eixits, i los llinatges que d’ací no tenen los principi, no els tenim per tan bons: i la llengua, de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s’és molt trastornada.

Fàbio. ¿I com? No dieu que fonc conquistada per lo rei en Jaume d’Aragó? ¿I no hi entrevingueren los aragonesos en la conquista?

D.Pedro.Sí, però les forces i potència principal, tota o quasi, era de Catalunya, i per ço reserva allí la llengua catalana i no l’aragonesa. Ab tot, no deixaren de restar-hi també alguns llinatges d’Aragó e altres parts importants, que per avui encara se troben allí.

Fàbio: Altra raó done Pere Antoni Beuter* per lo ser restada en València la llengua catalana, que diu que per número de donzelles que allà foren portades de Lleida per a poblar la ciutat, se començà la llengua catalana, per ço que les criatures més aprenen de les mares que no dels pares.

D.Pedro.Ja sé que açò escriu Pere Antoni. Però no té força la opinió sua, perquè aquelles donzelles no poblaren sinó sola València, i la llengua catalana se restà i estengué per tot lo Regne, com per avui se parla d’Oriola fins a Traiguera.I així no pot quadrar lo que ell diu sinó lo que jo dic: que és cosa certa que en aquell temps no sols lo rei mas tots los escrits del rei parlaven català, i així pogué restar la llengua catalana i no l’aragonesa.

(*Pere Antoni Beuter és un historiador valencià del s.XVI.)

************************************************************************************************

(Un altre tortosí, Fàbio, és més radical.)

[Jo m’escandalize] en veure que per a avu tan absolutament se abraça la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors i altres cavallers de Catalunya, recordant-me que en altre temps no donaven lloc ad aquest abús los magnànims reis de Aragó. I no dic que la castellana no sia gentil llengua i per tal tinguda, i també confesso que és necessari saber-la les persones principals, perquè és la espanyola que en tota Europa se coneix, però condemne i reprove lo ordinàriament parlar-la entre nosaltres, perquè d’açò se pot seguir que poc a poc se lleve de rael la de la pàtria i així pareixeria ser per los castellans conquistada.

*************************************************************************************************

DECADÈNCIA (Segle XVII)

A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA (Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona)

 

 Bon viatge us dó Déu, monja corcada,

bresca sens mel, trepada celosia,

formatge ullat, cruel fisonomia,

ab més puntes i grops que té l’arada.

D’alguna fossa us han desenterrada

per no sofrir los morts tal companyia,

quan eixa mala cara se us podria

i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada,

perquè siau menjar de les cucales,

que de mal en pitjor la sort  vos porta,

mantinga-us Déu la negra burullada,

i adéu-siau, que em par que em naixen ales

i em torno corb desprès que pic carn morta!

*************************************************************************************

DECADÈNCIA (Segle XVIII)


LUCRÈCIA (Joan Ramis i Ramis)

TARQUINO: Com sempre, per plorar los vostros ulls estan?

Les ll’agrimes, senyora, en vós no cessaran?

Mitigau el turment, dau tregües al dolor,

pues vos ha feta el Cel per a un destí millor.

LUCRÈCIA: I ¿què altra cosa més pot fer una afligida,

sinó passar plorant sa desgraciada vida?

Elles calmen ma pena, aplaquen mon turment:

mon cor, senyor, no pot consolar-se altrament.

Mon adorat espòs acaba de partir:

pensau, pues, com jo estic, quals penes dec sofrir.

La sort en mi demostra el seu cruel rigor:

ella me fa alegrar per dar-me més dolor.

A penes al gosar a mon espòs present

havien mos dolors cessat súbitament,

a penes començava, alegre, a respirar,

quan ja me priva d’ella, quan ja lo fa apartar,

quan torna a submergir-me en los passats dolors,

qui sempre són més cruels, qui sempre són pitjors.

TARQUINO: Este vostro turment, esta vostra aflicció

mourien el meu cor a pena, a compassió,

si, cansada la sort, de veure-us penar,

no vos volgués en fin, senyora, aconsolar.

LUCRÈCIA: Vostro discurs sorpresa, atònita, me té.

********************************************************************************

Jo vos lo jur, senyor, altre motiu no sé,

sinó el veure present a mon espòs amat,

perquè los meus sospirs haguessen acabat.

Esto pot fer cessar la trista vida mia;

esto sols en mon cor pot moure l’alegria.

TARQUINO: Ja vos faç, doncs, patent lo que ha de fer mudar

en un content etern el vostro sospirar.

¿Què més digne motiu, senyora, què més glòria,

major consolació, més singular victòria,

 que veure que es rendeix, es postra davant vós

un príncep que los Cels han fet per amar-vós?

LUCRÈCIA: Oh, Déus, què és lo que deis?

TARQUINO: Que jo vos am, senyora,

que vós solament sou la que mon cor adora.

Vós veis el príncep vostre a vostres peus rendit.

Sa passió, son amor, a tant lo ha reduït:

admeteu son ardor, Lucrècia, no irriteu

un cor qui pèr amar tan humiliat es veu.

LUCRÈCIA: A penes he comprès lo que m’haveu parlat,

quan de mon esperit l’horror s’ha apoderat.

(Joan Ramis: Lucrècia, acte III, fragment de l’escena III

 

********************************************


Textos novel·la cavalleresca

CURIAL E GÜELFA

(Moments inicials dels amors entre els dos protagonistes. Captivada per les qualitats del jove, la germana del marquès de Montferrat decideix afavorir el jove perquè excel·leixi en l’art de la cavalleria). La Güelfa, que era jove i fresca , i a la qual només li faltava marit,  trobant-se molt bella i molt lloada, rica, afavorida , ociosa i sol·licitada per molts, veient que el seu germà no s’ocupava de donar-li marit, ni a ella li semblava cosa honesta demanar-lo, no podent resistir els naturals desitjos de la carn, la qual amb punyiments incessament la combatia,  pensà que si per ventura ella estimàs secretament algun valerós jove, si ningú no se’n temia no seria deshonestedat, ja que això ja havia passat a  més de mil altres; i en cas que alguns, per mitjà d’indicis, volent endevinar el que no saben, se’n temessin, no s’atrevirien a parlar de tan gran senyora com ella era. I així donà permís als seus ulls que mirassin bé tots aquells que eren a casa del seu germà. I, no fixant-se en claredat de sang ni en riqueses, entre els altres li agradà molt Curial, ja que veient-lo bell i molt gentil de cor i molt savi per a la seva edat, pensà que seria un home valent si tingués mitjans. Així decidí protegir-lo i a partir d’aquell moment se li començà a acostar i el cridava sovint i parlava amb ell amb molt bona voluntat”.

*************************************************************************************************

“Quan arribà el vespre, Melchor agafà Curial. A la cambra de la senyora se n’anaren i, quan foren davant la senyora, ella començà a parlar i digué:

—Curial, jo (…) sense dir-te’n res he donat principi al teu honor. És ver que jo t’estim. Així com t’he donat els béns, et donaré altres coses quan jo veuré que ho mereixes, i per això et deman que vulguis treballar per aconseguir que el teu honor cresqui. I no et preocupis perquè doblers no te’n mancaran. Però vull que aquesta llei em respectis, que tu mai no em demanaràs del meu amor més que allò que jo te’n vulgui donar. I d’altra part t’avís, i recorda-ho bé, que si tu a qualque moment fas conèixer que ets servidor meu em perdràs per a sempre i et prendré el bé que tu esperes obtenir de mi. I d’aquí endavant no al·leguis ignorància. I agafant-lo per les galtes, el besà, manant-li que se’n tornàs a casa seva. Curial, alegre sense mesura, se n’anà a casa seva i aquella nit amb prou feines va poder dormir del gran plaer que sentia.”

*************************************************************************************************

“Aquesta Laquesis era donzella de poc més de quinze anys, molt ben plantada i de meravellosa bellesa la qual, aquell dia, s’esforçà a afegir bellesa artificial a la natural, de la qual nostre senyor Déu l’havia dotada llargament i amb tota exuberància per davant de totes les altres donzelles de l’imperi d’Alemanya (…). I entre totes les belleses la més gran era que tenia els ulls més bells, resplendents i alegres que mai s’hagin vist, que no hi havia ningú que la miràs que, immediatament, no oblidàs qualsevol altra cosa i que no pensàs en altra cosa que mirar-la contínuament”.

*************************************************************************************************

“Besats llavors, Curial i Laquesis l’un i l’altre s’encengueren tan fort que tothom conegué obertament que estaven enamorats. Laquesis es tornà tota vermella i tremolosa, així com aquella que mai no havia amat. Semblantment, Curial es torbà tot.”

*************************************************************************************************

(Càmar, la filla d’un cavaller de Tunis, s’enamora de Curial, però els seus pares la volen casar amb el rei de Tunis. Ella no ho pot suportar, diu a Curial que el seu pare té un gran tresor amagat que pot agafar quan vulgui i se suïcida llençant-se per una finestra) “ I deixant-se caure des de l’alta finestra, topà amb el cap a la vora de les andes, els ossos del cap se li trencaren en diversos trossos, el cervell li va sortir per molts costats i en aquell lloc va morir”.

***********************************************************************************************

TIRANT LO BLANC

Joanot Martorell

 (Com Tirant tornà a replicar a l’ermità del precedent capítol)

“-Pare, senyor, per què vostra senyoria no parla així bé d’aquell tan famós cavaller el comte Guillem de Varoic, del qual he sentit recitar singulars actes, com per la seva gran virtut foren vençudes moltes batalles a França i a Itàlia i a moltes altres parts, i deslliurà la comtessa de Bell Estar, a la qual el marit i els tres fills incriminaven d’adulteri? I volent cremar la dita senyora , que la lligaven a un pal i ja tenien el foc aparellat entorn, en Guillem de Varoic s’hi trobà i anà cuitadament al rei (…), que feia executar aquella cruel sentència, i li digué: “Senyor,vostra altesa faci apagar el foc, que jo vull per batalla alliberar aquesta senyora ja que de manera tan injusta la voleu fer morir”. I el marit s’hi acostà amb els tres fills i li digué: “Cavaller, ara no és l’hora de defensar aquesta mala dona sinó que quan ella serà morta, així com mereix, jo us respondré o amb les armes o en la manera que voldreu”. Digué el rei: “El comte parla molt bé”. Quan en Guillem de Varoic veié tanta inhumanitat del rei i del marit i dels fills, tirà l’espasa i pegà al marit tan gran cop que quedà estès a terra. Després s’acostà al rei i d’un cop li llevà el cap; i dels fills en va fer morir dos i l’altre fugí que no el pogué aconseguir (…). I el valerós cavaller entrà dins el cércol de foc (…) i tallà la cadena amb què la comtessa estava lligada. (…).

I moltes altres honors que s’han sabut d’ell i que no em bastarien tots el dits per recitar-les.

L’ermità, per no fer demostració que ell fos aquell començà a parlar d’aquesta manera.”

***********************************************************************************************

(Com Tomàs de Muntalbà requerí de batalla a Tirant per venjar la mort dels Reis i la mort de son germà) -“Tirant, jo he vengut aquí per venjar la mort d’aquell virtuós cavaller Kirieleison de Muntalbà, germà meu, i per dret d’armes no em podeu refusar(…)”.

(Digué Tirant:):

_”(…)No resta més entre nosaltres sinó que poseu la vostra penyora en poder dels jutges del camp perquè si a la data per ells assignada vós fallíeu(…), jo pogués usar de tots aquells drets pertanyents a defensor contra requeridor, d’un cas tan lleig com el que m’heu plantejat els dos germans”.

El cavaller es llevà del cap el bonet que portava, i Tirant prengué una cadena d’or i els posaren en mans dels jutges del camp. I quan això va ser fet els dos cavallers s’abraçaren i es besaren com a mostra del perdó que es donaven si es mataven.

El dia assignat de la batalla, Tirant, per posar Nostre Senyor de part seva, digué al cavaller(…):

Jo estaria ben content, si a vós plaïa que entre nosaltres hi hagués pau, amor i bona amistat, i que vós em perdonàssiu i jo us perdonaria les injúries que vostre germà i vós m’heu dites. I no penseu que dic això per covardia, ja que estic preparat per entrar en batalla, ara o quan els jutges m’ho manaran. I us promet d’anar a peu descalç a la casa santa de Jerusalem i estar-hi un any i un dia, i fer dir cada dia trenta misses per les ànimes dels Reis i dels Ducs que he mort amb les meves mans, i per la mort del vostre germà”. (…)

Totes aquelles dames pregaren al cavaller  que cessàs la batalla amb voluntat de les parts, però mai el cavaller ho volgué acceptar , sinó que amb molta supèrbia respongué que no faria res per elles ni per cap persona del món. (…)

El combat entre ells fou molt dur i fort. Però el cavaller era tan gran i tenia tanta força que pegava els cops tan poderosos a Tirant que cada cop que li pegava li feia inclinar el cap ben baix. Quan hagué durat així per bon espai la batalla, i al parer de tots Tirant se’n duia la pitjor part, es veié forçat a posar-se en defensió, i el cavaller li tornà pegar un tan fort cop damunt el bacinet que els dos genolls li féu ficar en terra. I Tirant així com estava amb un genoll en terra posat, li tirà una punta d’atxa i li pegà a l’engonal i el nafrà, ja que no portava bragues de malla. Tirant s’aixecà prestament i el cavaller, que se sentia nafrat, pensà d’acabar la batalla perquè dubtava que no es dessagnàs, i li tirà una punta dret a la vista amb tanta força que li travessà la bavera del bacinet de manera que la punta de l’atxa li tocava el coll i li féu algunes nafres, emperò no entraven molt, i així el dugué al mig del cap i el tingué de tal manera que Tirant no podia moure ni peu ni mà. (…)

Quan Tirant es veié desenferrissat (…) alçà la seva atxa amb una mà i ferí la mà del cavaller; després amb la punta li féu dues ferides i el forçà a amollar-li les mans. I el cavaller es trobà sense atxa i sense manyopla, i tirà l’espasa (…). Tirant, veient-se lliure, el sorprengué amb dos cops amb l’atxa, i així el féu retrocedir fins a l’altra cap de la lliça”.

*************************************************************************************************

(Com el rei de Sicília pregà a Tirant que l’acollís en la seva nau per anar al sant Sepulcre de Jerusalem) (…) “El Rei i Tirant cada dia parlaven de moltes coses, i vingueren a parlar de Felip, que Tirant desitjava que es casàs amb la Infanta amb el dot que el Rei de França li havia dit, i el rei de Sicília hi venia a bé per lligar-se a la casa de França, i digué:

– Tirant, aquests assumptes jo no voldria cloure sense comptar amb la voluntat de la meva filla, perquè és a ella que ha de servir. Si ella està contenta, per part meva us oferesc el matrimoni. (…)

El dia assignat del solemne convit, la infanta havia ordenat que el Rei, la Reina, Felip i ella, tots quatre, menjassin a dalt a la taula del Rei(…).

Felip prengué del braç la Infanta per estar prop d’ella i Tirant no se separava de Felip per por que no fes o que no digués alguna bajanada que causàs disgust a la Infanta.(…)

Dita la missa i tornat el Rei a palau amb tots els altres, el dinar ja va ser preparat. El Rei s’assegué enmig de la taula i la Reina al seu costat. I el Rei, per fer honor a Felip, el féu seure al cap de la taula, i la Infanta davant Felip. Tirant volia restar dret per estar prop de Felip i el Rei li digué:

  • Tirant, el meu germà, el duc de Messina, us està esperant, que no es vol seure sense vós.
  • Senyor, li mani vostra mercè que s’assegui- li digué Tirant, ja que en una festa com aquesta és de raó que jo servesqui un fill de rei.

La Infanta, no amb prou paciència, li digué amb la cara un poc irada:

  • No us preocupeu, Tirant, d’estar sempre a les faldes de Felip, ja que en la casa del senyor rei mon pare hi ha prou cavallers que el serviran i no cal que hi sigueu vós. (…)

Després portaren el pa i el posaren davant el Rei i tots els altres, i ningú no el tocà esperant que  duguessin la vianda. Felip, quan veié el pa davant, agafà apressadament un ganivet i un pa i el llescà tot, en va fer dotze llesques grans i les adobà. Quan la  Infanta va veure aquella endemesa no es pogué detenir de riure. (…)

Vingué la notícia a Tirant, per tal com no llevava mai l’ull de Felip. S’aixecà corrent de taula i digué:

-Déu meu!  Felip ja haurà fet alguna bajanada.

Es posà al seu costat davant la taula i veié les llesques del pa que Felip havia tallat i (…) deduí el motiu de les rialles. Tirant llevà prestament les llesques, posà mà a la seva bossa i en tragué dotze ducats i posà damunt cada llesca un ducat i tots s’aturaren de riure. El Rei demanà a Tirant quin significat tenia el que havia fet.

-(…) els cristianíssims senyors reis de França, per les moltes gràcies obtingudes de la immensa bondat de Nostre Senyor Déu , instituïren que tot els seus fills (…), abans de menjar, fessin dotze llesques del primer pa que els posassin davant, i a cada una hi posassin un real d’agent i el donassin per amor de Déu en reverència dels dotze apòstols(…). I per això, senyor, Felip ha tallat el pa i n’ha fetes dotze tallades, perquè cada apòstol tengui la seva.

  • (…) Aquesta caritat, digué el Rei, és la més bella que jo mai no he sentit dir.

(…) Felip, coneixent el seu gran error i la discreta reparació que Tirant li n’havia fet, durant tot el menjar tingué esment i no menjava sinó tant com la Infanta ho feia.

*************************************************************************************************

(Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora que ell tant amava) “Digau-me, Tirant,- digué la Princesa-: (…) digau-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, que si en alguna cosa us hi puc ajudar jo ho faré de molt bona voluntat(…).

Tirant posà la mà a la màniga, tragué el mirall i digué:

  • Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida(…).

La Princesa agafà prestament el mirall i amb amb passes apressades entrà dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada i no hi veié res més sinó la seva cara. Llavors ella tingué plena notícia que per ella es feia la festa i fou molt admirada que sense parlar es pogués requerir una dama d’amors. “

*********************************************************************************************** 

(Com Plaerdemavida posà Tirant en lo llit de la Princesa) “Quan fou nit obscura, Tirant anà a la cambra de la Duquessa, i com que l’Emperador sopava amb les dames, Plaerdemavida entrà a la cambra molt alegre i prengué Tirant per la mà i se l’endugué (…). I Plaerdemavida el posà dins el retret. Hi havia una gran caixa amb un forat que hi havia fet perquè pogués alenar. El bany que allà tenien aparellat estava davant la caixa. Després d’haver sopat, les dames dansaren amb els galants cavallers, i quan veieren que Tirant no hi era deixaren de dansar , i l’Emperador es retirà a la seva cambra, i les donzelles se n’anaren i deixaren la Princesa dins el seu retret (…) sola amb aquelles que l’havien de servir. Plaerdemavida, amb l’excusa de treure un drap de lli prim per al bany, obrí la caixa i la deixà un poc oberta i hi posà roba damunt perquè cap de les altres no ho veiés. La Princesa es començà a despullar (…) i quan ella fou tota nua, Plaerdemavida prengué una candela encesa per fer plaer a Tirant: mirava tota la seva persona (…) i li digué:

  • A fe, Senyora, si Tirant fos aquí, si us tocava amb les seves mans així com jo ho faig, jo crec que ho estimaria més que si el feien senyor del reialme de França.
  • -No creguis tu això-digué la Princesa- que més s’estimaria ell ser rei que no tocar-me així com tu ho fas.
  • Oh Tirant, senyor, i on sou vós ara? Com no sou aquí prop perquè poguéssiu veure i tocar la cosa que més estimau en aquest món i en l’altre? Mira, senyor Tirant, vet aquí los cabells de la senyora Princesa; jo els bes en nom teu, que ets dels cavallers del món el millor. Vet aquí els ulls i la boca: jo la bes per tu. Vet aquí les seves cristal.lines mamelles, que tenc cada una amb la mà: les bes per tu; mira com són poquetes, dures, blanques i llises. Mira, Tirant, vet quí el seu ventre, les cuixes i el secret. Oh trista de mi, que si home fos aquí voldria acabar els meus darrers dies. Oh, Tirant, on ets tu ara? Per què no véns a mi ja que tan pietosament et crid? Les mans de Tirant són dignes de tocar aquí on jo toc, i cap altre no, ja que aquest és un lloc que qualsevol s’hi voldria ofegar.(…)
  • I estant en aquestes raons, entrà la Viuda Reposada, i la Princesa li pregà que es banyàs amb ella. La Viuda es despullà tota nua i restà amb calces vermelles i amb un capell de lli al cap. I encara que ella tenia molt bona persona i ben disposta, les calces vermelles i el capell al cap la desfavorien tant que pareixia que fos un diable(…).

*************************************************************************************************

La Viuda se n’anà a la seva cambra amb les altre donzelles, excepte dues que dormien dins el retret. Quan totes foren adormides, Plaerdemavida s’aixecà del llit i en camisa tragué Tirant de la caixa i secretament el féu despullar que cap no el sentís. I a Tirant tot el cor, les mans i els peus li tremolaven.

  • Quina cosa és aquesta – digué Plaerdemavida- No hi ha cap home al món que sigui valent en armes que no sigui temerós entre dones. A les batalles no teniu temor de cap home del món, i aquí tremolau per la vista d’una sola donzella. No heu de témer res, que jo seré sempre amb vós i no me’n separaré.
  • Per fe que dec a Nostre Senyor Déu, jo seria més prest content d’entrar en lliça, a camp clos, a tota ultrança amb cavallers, que no cometre semblant acte(…). Donzella, el meu temor és de vergonya per l’extrem bé que vull a ma Senyora(…). Pens que sa Majestat no té cap sentiment d’això i tenc por que, quan vegi aquesta gran novetat no s’alteri tota, i jo desig abans la mort que la vida que fer ofensa a sa Majestat. Adquirir-la voldria amb amor més que no amb dolor.