Encara que et pensis que qui va tenir la brillant idea d’inventar-se la dièresi era un il·luminat amb ben poques feines i amb ganes de fotre la resta dels humans, aquest signe diacrític té una funció ben important, sobretot per a qui intenta aprendre la llengua i, d’entrada, no en sap un borrall : indica, d’una banda, si la U dels grups GU /QU és muda o si, per contra, ha de sonar i, d’altra banda, ens ajuda a destriar si cal pronunciar les vocals en contacte de manera lligada (diftongs) o com a integrants de síl·labes diferents.
Creus que realment domines l’ús de la dièresi? T’atreveixes a demostrar-ho? Aquí tens una sèrie d’exercicis perquè et serveixin com a punt de partida. A veure si ets capaç de fer-los sense cometre cap error!
(Al final hi trobaràs la solució… però no val mirar-la abans d’acabar-los tots!)
- Separau les síl·labes d’aquests mots, marcau-ne la tònica i posau-los dièresi, si cal.
becaina, raim, fruita, geniut, dia, saim, consequent, transeunt, diurn, feina, unguent, riu, aigua, maleien, produia, boira, peuc, esmorteit, antiguitat, introduiu, proteina, joia, heroina, contribuissin, palauet, lluies, cafeina.
2. Posau les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.
traduia, tradueixi, traduís, tradueixes, traduies, tradueixis, traduissis, tradueix, traduia, tradueixi, traduís, traduim, traduíem, traduíssim, traduiu, traduíeu, traduíssiu, tradueixen traduien tradueixin traduissin.
3. Posau accent o dièresi, si cal, a les paraules següents .
Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, juliol, fluidesa, viure, assiduitat, descafeinat, veinatge, accentua, diumenge.
4. Posau dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.
trair, arcaisme, complaiem, heroinoman, rabiut, egoista, constituia, proteinic, fiin, suin, canvii, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuitament, ateisme, traduiria, posseir, deslluiment, succeir, intuicio, queixa, coieu, reull, succeiran, constituint, diuretic, lluint, obeim.
5. Posau els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.
1. No et refiis d’anar a l’aquarium amb en Raul perque segur que no obeiran les ordres dels seus pares. 2. A la pel·licula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. 3. Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. 4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. 5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increible espontaneitat.
6. Posau els accents i les dièresis que falten en aquests textos.
Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa d’Islandia no es un mol·lusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup d’oceanografs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Aixi, l’analisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge…
*************************************************************************************************
Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, l’Antonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, l’Isaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de l’esglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig… I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides.
7. Finalment, posau els accents i les dièresis que falten en aquest text.
Despres d’un instant d’esverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una peça escultorica. L’aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l’unic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l’enderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines.
Camí de sirga, Jesús Moncada
SOLUCIONS
Exercici 1
ve-ï-na, be-cai-na, ra-ïm, frui-ta, ge-ni-üt, di-a, sa-ïm, con-se-qüent, trans-e-ünt, di-ürn, fei-na, ungüent, riu, ai-gua, ter-ra-qüi, ma-le-ï-en, pro-du-ï-a, boi-ra, pe-üc, es-mor-te-ït, an-ti-gui-tat, in-tro-du-ï-u, pro-te-ï-na, jo-ia, he-ro-ï-na, con-tri-bu-ïs-sin, pa-la-uet, llu-ï-es, ca-fe-ï-na.
Exercici 2
traduïa, tradueixi, traduís, tradueixes, traduïes, tradueixis, traduïssis, tradueix, traduïa, tradueixi, traduís, traduïm, traduíem, traduíssim, traduïu, traduíeu, traduíssiu, tradueixen, traduïen, tradueixin, traduïssin.
Exercici 3
Lluís, països, aïllar, país, aïllament, veí, mania, traïdoria, agraïes, genuí, llengua, beneí, produíeu, beneïda, juliol, fluïdesa, viure, assiduïtat, descafeïnat, veïnatge, accentua, diumenge.
Exercici 4
trair, arcaisme, complaíem, heroïnòman, rabiüt, egoista, constituïa, proteínic, fiïn, suïn, canviï, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuïtament, ateisme, traduiria, posseir, deslluïment, succeir, intuïció, queixa, coíeu, reüll, succeiran, constituint, diürètic, lluint, obeïm.
Exercici 5
1. No et refiïs d’anar a l’aquàrium amb en Raül perquè segur que obeiran les ordres dels seus pares 2. A la pel·lícula, els víkings, aïrats com uns posseïts, esgrimien les armes perquè els déus els beneïssin. 3. És millor que no s’enrabiï tant amb el veïnat si vol que el seu germà continuï vivint al pis que tenien els avis a la cruïlla entre els carrers de Nàpols i València. 4. Per reduir els índexs de mortalitat en accidents de trànsit cal que apliqueu mesures com ara que les fàbriques ja no produeixin automòbils de sèrie tan ràpids. 5. Es diu que és una dona molt intuïtiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increïble espontaneïtat.
Exercici 6
Encara que a primera vista sembla una cloïssa més, la cloïssa d’Islàndia no és un mol·lusc qualsevol, sinó tot un fenomen aïllat. Un grup d’oceanògrafs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu més longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduït a partir de les línies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no és gratuït, atès que està relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la història del clima passat i la seva repercussió en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal marí. Un dels seus descobridors afirma que perquè un ésser visqui tant cal que creï mecanismes de defensa extraordinàriament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Així, l’anàlisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Però el que es pretén en aquest escrit no és conèixer aquesta cloïssa, sinó saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloïsses amb pèsols i cigrons, o amb arròs, o amb espàrrecs de marge…
*************************************************************************************************
Com cada any el capellà de la parròquia expressava el seu agraïment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebració de la Pasqua. I com cada any el públic assistent era el mateix: en un banc, l’Antònia de cal Mas amb el seu marit, el Julià, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc següent, l’Isaïes Joan, proveïdor de petits electrodomèstics de gairebé tota la província, amb cara de no pair que la muller i les filles lluïssin un escot tan generós en una cerimònia tan assenyalada; a continuació, la família Pujals, que havia contribuït a refer la teulada de l’església; uns bancs més enllà, la Lluïsa Roig… I podríem allargar i allargar la llista, però el fet que no continuem per aquí és que no volem que després els omesos ens maleeixin els ossos dues centúries seguides.
Exercici 7
Després d’un instant d’esverament general, un treballador més serè que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprovà que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultòrica. L’aspecte insòlit i un pèl esfereïdor de la troballa, a causa de la mirada de l’únic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produïdes per l’enderroc, van ser la causa que la invenció estrambòtica quedés abandonada entre les ruïnes.
Camí de sirga, Jesús Moncada
