Oracions subordinades substantives

 

No és tan complicat com sembla, això de la sintaxi. Ara que ja domines l’oració simple i també les compostes coordinades és hora d’envestir l’estudi de les subordinades. A poc a poc i sense córrer. Segur que en haver agafat el bou per les banyes ja no ho trobaràs tan terrible.  Anem per feina!

Les oracions subordinades substantives són aquelles que fan, en una oració composta, la mateixa funció que un nom o substantiu. 

Poden formar-se:

  1. A partir d’un verb en infinitiu: Precedit o no de connector: Li agrada cridar l’atenció / Pensa a felicitar-la.
  2. Amb un verb en forma personal introduït per un connector:
    • Una conjunció (que, si): Li agrada que tothom se’l miri/ No sap si vindrà
    • Un interrogatiu (què, qui, quant, quan, com, on): Explica’m què et passa.
    • Un relatiu (qui, el qui, el que…): El que has fet no està bé.

Les subordinades substantives fan, ja ho hem dit,  les mateixes funcions que un nom:

subjecte M’agrada que siguis amable/ Menjar sa és important
complement directe T’he dit que vinguis /Demana si és impresicindible
complement indirecte No ho diguis a qui no coneguis (a+relatiu)
atribut La intenció és que tot vagi bé.
complement de règim verbal Acostumau-vos a deixar les coses endreçades.
complement del nom o de l’adjectiu Es planteja l’objectiu d’acabar abans de Nadal/Estic satisfeta d’haver arribat tan prest

Particularitats:

  • Un error freqüent consisteix a ometre el connector  que en aquest tipus d’oracions:  Us pregam que respecteu el descans dels veïns (Us pregam respecteu el descans dels veïns).
  • Quan la subordinada substantiva va davant la principal és incorrecte posar un article davant la conjunció: Que no plogui és producte del canvi climàtic (El que no plogui és producte del canvi climàtic).
  • Quan una subordinada substantiva  introduïda per les conjuncions QUE o SI fa la funció de complement de règim verbal, cau la preposició: No estic d’acord que vénguin ara (No estic d’acord en que vénguin ara)/ Vaig pensar si tenia massa feina (Vaig pensar en si tenia massa feina).

ACTIVITATS:

  1. Subratlla les oracions subordinades substantives de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan:
  •  He vist que hi havia un jove amb ella
  •  Li ha semblat bé que ho diguessis tu
  • El nostre desig és que aprovis les oposicions
  • Recordes qui t’ho ha dit?
  • No sé si demà farà sol
  • Na Maria prefereix dir les coses a la cara.
  • S’han acostumat que els facin el llit
  • Li he demanat què volia
  • Els suplicava que el deixassin sol
  • No cal comprar regals a qui no els sap agriar
  • En Marc no sap on són les seves germanes.
  •  Us recoman que visiteu Felanitx
  • Ens convé que vénguis tot d’una
  • Té la idea de fer el cim abans de les set.
  • Na Núria demana quan tornaran.
  • L’editor insisteix que la feina es revisi dues vegades

 

  1. Subratlla les oracions subordinades substantives d’infinitiu de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan :
  • Això no és viure
  • Hem decidit anar-hi
  • Fer badalls és senyal de son
  • S’ha acostumat a viure bé
  • La idea de ser farmacèutic l’engresca
  • Estic contenta de ser la vostra professora
  • No m’agrada arribar tard

 

  1. Subratlla les oracions subordinades substantives de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan i quin tipus de connector tenen:

 

  • La capsa de laca amb dibuixos orientals és la que vaig heretar de la padrina
  • El problema més greu era que tothom arribàs a temps a la reunió
  • L’opció més adequada era informar els mitjans de comunicació de la situació
  • Un dia o altre descobriré què m’amagues
  • En Martí confia que l’examen li sortirà bé
  • Els monitors del menjador acostumen els nins a rentar-se les dents
  • Na Maria sempre s’avé amb qui la tracta bé
  • La por del que podia esdevenir en aquell moment va paralitzar-la
  • N’Arnau està satisfet que la seva dona tengui èxit a la feina
  • La meva veïnada ha tengut la idea de redecorar la seva vida
  • Finalment, es va adonar que la moda era una tirania insoportable

 

  1. Identifica el tipus de substantiva i la funció que realitza:
  • Em sap greu perdre el temps
    Acostumeu-los que mengin bé
    Això és viure bé
    Tinc la sospita que això no és cert
    Era considerat traïdor per aquells que l’odiaven
    La por del que diran el mortifica
    Aquesta noia sembla que estigui malalta
    Hem dut torrons a qui no n’hagi comprat
    Tu només veus el que vols
    Ben cert és que no ho he fet.
    Ens han demanat que deixem la porta oberta
    M’agrada que em consulteu els seus dubtes
    La por que falti menjar li ha fet preperar-ne en excés.
    Estic content que hagis aprovat l’examen de conduir

Essa sorda i essa sonora

Si no controles la vibració (o no vibració) de les cordes vocals a l’hora de pronunciar les consonants fricatives alveolars deus tenir més d’un problema a l’hora d’escriure les grafies S/SS/C/Ç/Z. Aquesta problemàtica sol ser més freqüent en alumnes que habitualment parlen el castellà (o sigui que ja tens una bona excusa per posar-te a practicar el català oral!), però a vegades també pot afectar persones catalanoparlants a les quals la influència del castellà les fa dubtar. Tant si pertanys  a un grup com a l’altre t’anirà bé practicar l’ús d’aquestes grafies amb els exercicis que et proposam a continuació. 

Al final, si et calen, trobaràs les solucions als exercicis. Consulta-les només en cas d’extrema necessitat!

1. Completau aquestes paraules amb s/ss.

metge…a, savie…a, hoste…a, abade…a, page…a, jutge…a, irlande…a,  prince…a, portugue…a, barone…a, belle…a, ferme…a, dee…a,. marque…a

2. Col·locau s, c o ç en aquestes paraules acabades en -ança, -ença, -ansa, -ensa.

dan…a, creen…a, defen …a, pan… a, ofen…a, alian… a, esperan…a, renaixen…a, recompen…a, inten…a,  coneixen…a, ordenan…a, bonan… a, estan…a.

 3. Escriviu el substantiu derivat dels verbs següents.

prémer: pressió imprimir explotar
agredir emetre discutir
incloure dividir transmetre
admetre cometre

4. Completau el quadre següent amb el plural i un verb derivat de cada paraula.

Pas     passos      passar avís repòs
tros interès Ingrés
matís pes ús
ros espès vernís
gas embaràs llis

5. Completau aquestes frases amb les grafies corresponents (s/ss/c/ç/z/x).

1. El …entinella va observar una co…a e…tranya a l’e …planada i va preparar el fu…ell sen… e adonar-se que només era una ga… ela e …traviada. 2. Donau-me els permi… os de re…idència dels de… et ciutadans e… trangers que re… ideixen a Eivi….a inclo…os en el programa de forma…ió. 3. Els Mo…os d’Esquadra varen detenir aquest de… embre pa… at quin… e persones acu… ades d’un delicte d’estafa i fal… edat documental. 4. És un contra…entit que en aquest hotel tan preten…iós els barnu… os tinguin aquest to gri…ós i que les ta…es de l’esmor… ar fa…in tan poc goig. 5. En la ter… era fa …e de discu…ió del judi…i es va avaluar l’actitud del pre…umpte a… a…í d’una mestre…a de ca… a d’origen cor…. 6. Pa… a’m les …etrilleres per po… ar-les al costat de la ga…o… a i la …erve…a i així es podran amanir ells mateixos els en… enalls de caraba… a arrebo…ats. 7. Si no fó… iu tan to… udes i us hagué… iu disfre… at de don… elles medievals us haurien deixat desfilar en una de les carro… es. 8. L’Igna… i va pre…entar la pòli… a d’a…eguran… a d’una antiquí…ima col·lecció de topa…is tuni… ians que volia e…po… ar al ca… al del barri. 9. Cal e…pol… ar la ga… a aban… d’esbo… ar-hi amb el pin…ell el perfil del ma…ís del Mont… eny. 10. Les de …i… ions pre… es amb pre…es han supo… at un autèntic de…astre en la construcció de la …èquia que ha de trave… ar els arro…ars.

SOLUCIONS

 Exercici 1 :

Irlandesa, portuguesa,  saviesa, bellesa, fermesa, metgessa, hostessa, abadessa, pagesa, jutgessa, princesa, baronessa, deessa, marquesa

Exercici 2

dansa, creença, esperança, defensa, pansa, renaixença, ofensa, aliança,recompensa, intensa, coneixença, ordenança, bonança, estança.

Exercici 3

pressió, impressió, explosió, agressió, emissió, discussió, inclusió, divisió, transmissió, admissió, comissió

Exercici 4

passos/ passar, avisos /avisar, trossos/ destrossar/ trossejar, ingressos/ ingressar, pesos/ pesar, rossos /enrossir, rossejar,  vernissos / envernissar, embarassos/ embarassar,  reposos / reposar; interessos/interessar, matisos/ matisar , usos/ usar , espessos/ espessir, gasos/ gasificar, llisos/ allisar.

Exercici 5

1. El sentinella va observar una cosa estranya a l’esplanada i va preparar el fusell sense adonar-se que només era una gasela extraviada. 2. Donau-me els permisos de residència dels disset ciutadans estrangers que resideixen a Eivissa inclosos en el programa de formació. 3. Els Mossos d’Esquadra varen detenir aquest desembre passat quinze persones acusades d’un delicte d’estafa i falsedat documental. 4. És un contrasentit que en aquest hotel tan pretensiós els barnussos tinguin aquest to grisós i que les tasses de l’esmorzar facin tan poc goig. 5. En la tercera fase de discussió del judici es va avaluar l’actitud del presumpte assassí d’una mestressa de casa d’origen cors. 6. Passa’m les setrilleres per posar-les al costat de la gasosa i la cervesa i així es podran amanir ells mateixos els encenalls de carabassa arrebossats. 7. Si no fóssiu tan tossudes i us haguéssiu disfressat de donzelles medievals us haurien deixat desfilar en una de les carrosses. 8. L’Ignasi va presentar la pòlissa d’assegurança d’una antiquíssima col·lecció de topazis tunisians que volia exposar al casal del barri. 9. Cal espolsar la gasa abans d’esbossar-hi amb el pinzell el perfil del massís del Montseny. 10. Les decisions preses amb presses han suposat un autèntic desastre en la construcció de la sèquia que ha de travessar els arrossars.

Errors més freqüents

Després de corregir exàmens, dictats, redaccions… de les diferents fornades d’alumnes amb els quals he coincidit els darrers trenta anys he pogut copsar que hi ha una sèrie d’errors que es repeteixen una vegada i una altra. Són errors molt bàsics i que em sembla increïble que no aconseguiu deixar de banda de manera definitiva.

Esper que, després de parar-hi esment de manera molt especial, aconseguim tirar-los al poal dels fems d’una vegada!

Tenc que…

He de…

Perque/Per que

Perquè/Per què

Cuan/Cual/Cuant

Quan/Qual/Quant

Sortía/tenía/ volía

Sortia/Tenia/volia

Es paper/Sa casa

El paper/La casa

Esteia/esteies…

Estava/estaves…

Tú

Tu

Mentres

Mentre

De estar/ de arribar

D’estar/d’arribar

És comprava

Es comprava (=se)

Es possible

És possible

Va donar-lis

Va donar-los

Mos ho va dir

Ens ho va dir

Sebre

saber

Sortiguent/obriguent

Sortint/obrint

De jo/a jo/per a jo

De mi/a mi/per a mi

Desde/des de que

Des de/Des que

Avia/auria/a arribat

Havia/Hauria/ha arribat

Llevarli/ferse/donarte…

Llevar-li/ fer-se/donar-te

S’en/ t’el/m’en

Se’n/te’l/me’n

Arribaràn/tornaràn

Arribaran/tornaran

Un altre vegada

Una altra vegada

Demunt/devall

Damunt/davall

Hem cridava

Em cridava (=me)

Varem/vareu/vàren

Vàrem/vàreu/varen

Donaba/estaba

Donava/estava

A lo millor

Tal vegada/Potser

Lo que vulguis

El que vulguis/allò que vulguis

A n’aquella casa

En aquella casa

Romprer-me

Rompre’m

Del institut/del arbre

De l’institut/de l’arbre

Darrera la porta

Darrere la porta

M’agradat

M’ha agradat

Aquets

Aquests

Casi

Quasi

Que vols?

Què vols?

Historia/gloria/memoria

Història/glòria/memòria

Domés

Només

Se’n anirà

Se n’anirà

Mitg

Mig

C’an Jaume

Can Jaume

Prende

prendre

L’idea/l’història/l’universitat

La idea/la història/la universitat

 

Dièresi (i repàs d’accentuació)

 

Encara que et pensis que qui va tenir la brillant idea d’inventar-se la dièresi era un il·luminat amb ben poques feines i amb ganes de fotre la resta dels humans, aquest signe diacrític té una funció ben important, sobretot per a qui intenta aprendre la llengua i, d’entrada, no en sap un borrall :  indica, d’una banda, si la U dels grups GU /QU és muda o si, per contra, ha de sonar  i, d’altra banda, ens ajuda a destriar si cal pronunciar les vocals en contacte de manera lligada (diftongs) o com a integrants de síl·labes diferents.

Creus que realment domines l’ús de la dièresi? T’atreveixes a demostrar-ho? Aquí tens una sèrie d’exercicis perquè et serveixin com a punt de partida. A veure si ets capaç de fer-los sense cometre cap error!

(Al final hi trobaràs la solució… però no val mirar-la abans d’acabar-los tots!)

 

  1. Separau les síl·labes d’aquests mots, marcau-ne la tònica i posau-los dièresi, si cal.

becaina, raim, fruita, geniut, dia, saim, consequent, transeunt, diurn, feina, unguent, riu, aigua, maleien, produia, boira, peuc, esmorteit, antiguitat,  introduiu, proteina, joia, heroina, contribuissin, palauet, lluies, cafeina.

2. Posau les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.

traduia,  tradueixi,  traduís,  tradueixes,  traduies, tradueixis, traduissis, tradueix,  traduia, tradueixi, traduís,  traduim, traduíem, traduíssim,  traduiu, traduíeu,  traduíssiu,  tradueixen traduien tradueixin traduissin.

3. Posau accent o dièresi, si cal, a les paraules següents .

Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, juliol, fluidesa, viure, assiduitat,  descafeinat, veinatge, accentua, diumenge.

4. Posau dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.

trair, arcaisme,  complaiem, heroinoman, rabiut, egoista, constituia, proteinic, fiin, suin, canvii, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuitament, ateisme, traduiria, posseir, deslluiment, succeir, intuicio, queixa, coieu, reull, succeiran, constituint, diuretic, lluint, obeim.

5. Posau els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.

1. No et refiis d’anar a l’aquarium amb en Raul perque segur que no obeiran les ordres dels seus pares. 2. A la pel·licula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. 3. Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. 4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. 5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increible espontaneitat.

6. Posau els accents i les dièresis que falten en aquests textos.

Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa d’Islandia no es un mol·lusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup d’oceanografs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Aixi, l’analisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge…

*************************************************************************************************

Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, l’Antonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, l’Isaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de l’esglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig… I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides.

7. Finalment, posau els accents i les dièresis que falten en aquest text.

Despres d’un instant d’esverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una peça escultorica. L’aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l’unic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l’enderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines.

Camí de sirga, Jesús Moncada

 

SOLUCIONS

 

Exercici 1

ve-ï-na, be-cai-na, ra-ïm, frui-ta, ge-ni-üt, di-a, sa-ïm, con-se-qüent, trans-e-ünt, di-ürn, fei-na, ungüent, riu, ai-gua, ter-ra-qüi, ma-le-ï-en, pro-du-ï-a, boi-ra, pe-üc, es-mor-te-ït, an-ti-gui-tat, in-tro-du-ï-u,  pro-te-ï-na, jo-ia, he-ro-ï-na, con-tri-bu-ïs-sin, pa-la-uet, llu-ï-es, ca-fe-ï-na.

Exercici 2

traduïa, tradueixi, traduís, tradueixes, traduïes, tradueixis, traduïssis, tradueix, traduïa, tradueixi, traduís, traduïm, traduíem, traduíssim, traduïu, traduíeu, traduíssiu, tradueixen, traduïen, tradueixin, traduïssin.

Exercici 3

Lluís, països, aïllar, país, aïllament, veí, mania, traïdoria, agraïes, genuí, llengua, beneí, produíeu, beneïda, juliol, fluïdesa, viure, assiduïtat, descafeïnat, veïnatge, accentua, diumenge.

 Exercici 4

trair, arcaisme, complaíem, heroïnòman, rabiüt, egoista, constituïa, proteínic, fiïn, suïn, canviï, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuïtament, ateisme, traduiria, posseir, deslluïment, succeir, intuïció, queixa, coíeu, reüll, succeiran, constituint, diürètic, lluint, obeïm.

Exercici 5

1. No et refiïs d’anar a l’aquàrium amb en Raül perquè segur que obeiran les ordres dels seus pares  2. A la pel·lícula, els víkings, aïrats com uns posseïts, esgrimien les armes perquè els déus els beneïssin. 3. És millor que no s’enrabiï tant amb el veïnat si vol que el seu germà continuï vivint al pis que tenien els avis a la cruïlla entre els carrers de Nàpols i València. 4. Per reduir els índexs de mortalitat en accidents de trànsit cal que apliqueu mesures com ara que les fàbriques ja no produeixin automòbils de sèrie tan ràpids. 5. Es diu que és una dona molt intuïtiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increïble espontaneïtat.

Exercici 6

Encara que a primera vista sembla una cloïssa més, la cloïssa d’Islàndia no és un mol·lusc qualsevol, sinó tot un fenomen aïllat. Un grup d’oceanògrafs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu més longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduït a partir de les línies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no és gratuït, atès que està relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la història del clima passat i la seva repercussió en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal marí. Un dels seus descobridors afirma que perquè un ésser visqui tant cal que creï mecanismes de defensa extraordinàriament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Així, l’anàlisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Però el que es pretén en aquest escrit no és conèixer aquesta cloïssa, sinó saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloïsses amb pèsols i cigrons, o amb arròs, o amb espàrrecs de marge…

*************************************************************************************************

Com cada any el capellà de la parròquia expressava el seu agraïment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebració de la Pasqua. I com cada any el públic assistent era el mateix: en un banc, l’Antònia de cal Mas amb el seu marit, el Julià, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc següent, l’Isaïes Joan, proveïdor de petits electrodomèstics de gairebé tota la província, amb cara de no pair que la muller i les filles lluïssin un escot tan generós en una cerimònia tan assenyalada; a continuació, la família Pujals, que havia contribuït a refer la teulada de l’església; uns bancs més enllà, la Lluïsa Roig… I podríem allargar i allargar la llista, però el fet que no continuem per aquí és que no volem que després els omesos ens maleeixin els ossos dues centúries seguides.

Exercici 7

Després d’un instant d’esverament general, un treballador més serè que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprovà que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultòrica. L’aspecte insòlit i un pèl esfereïdor de la troballa, a causa de la mirada de l’únic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produïdes per l’enderroc, van ser la causa que la invenció estrambòtica quedés abandonada entre les ruïnes.

Camí de sirga, Jesús Moncada

Accentuació (II)

Tot sovint els accents es converteixen en autèntics malsons per a alguns de vosaltres. Quan elaborau un text us n’oblidau per complet i només tornau a ser conscients de la seva existència quan  rebeu el text corregit i ple de marques amb errors d’accentuació. Per què no us decidiu d’una vegada a agafar el bou per les banyes i posar-hi solució? Si us fixau en els propis errors i intentau interioritzar les normes segur que a l’hora d’escriure els accents compareixeran com per art de màgia! 

Aquí teniu una sèrie d’exercicis perquè pugueu practicar. Ah! Me n’oblidava… al final us hi he posat les solucions… per si us calen…

 

  1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Posau-l’hi.

cantare, ale, despren, cafe, apren, enten, pure, estes, pages, impres, irlandes, cinque, nomes, entes, tambe, rebe, congres, gairebe,   fare, interes, aixo, resso, boiros, aficio, ambdos, espos, preso,  arros, coto, refos, exclos, allo, pero, sino, curios, talos, glorios, repos, difos, inclos.

 

  1. Les paraules següents són totes agudes. Posau l’accent a les que n’hagin de dur.

riuet, colliu, dema, permis, aniran, algun, coixins, Ramon, patato, avis, aixi, crosto, votacio, anireu, Ferran, proces, respon, ciuro, campio, espai.

 

  1. Aquestes són totes planes. Accentuau les que calgui.

corriem, deies, telefon, debil, reiem, escrivia, origens, parlavem, practic, fessin, exit, llapis, avisaven, nuvol, diguessiu, feieu, cantaveu, fenomen, sortieu, cervol.

  

  1. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Posau-l’hi.

 

Grecia, espaiosa, patiria, trajectoria, menjassin, artilleria, polvora, Letonia, policia, camera, academia, esglesia, pertinent, fantastica, origen, palauet, hostilitat, ciencia, comprassin, dolcissima.

  1. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Posau-hi els accents que calguin.

hoquei, olimpiades, dioptria, xassis, elit, xandall, medul·la, viking, reptil, periode, atmosfera, interfon, pneumonia, termostat, tulipa, isobara, missil, futbol, textil, omoplat.

  1. En aquestes frases hi falten molts d’accents diacrítics. Posau-los-hi.

 

  1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
  2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se que et puc dir per no fer-la.
  3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
  4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
  5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
  1. Accentuau el text següent. Heu de tenir en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes record que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofá perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. En Ramon, pero, encara te son i es passeja per la casa com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un café espes amb un gust estranyament curios?

  1. I ara accentuau aquest altre en el qual en falten 26.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va cridar a la seva companyía d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de marcar els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

 

  1. Accentuau ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de café amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Miralltrencat, MercèRodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree

 Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Curs de Llengua catalana  Nivell  C

Resultat d'imatges de separación barra

SOLUCIONS

Per consultar només si és estrictament necessari: 

Exercici 1

cantaré, alè, desprèn, cafè, aprèn, entén, puré, estès, pagès, imprès, irlandès, cinquè, només, entès, també, rebé, congrés, gairebé, faré, interès, això, ressò, boirós, afició, ambdós, espòs, presó, arròs, cotó, refós,  exclòs, allò, però, sinó, curiós, talòs, gloriós, repòs, difós, inclòs.

Exercici 2

riuet, colliu, demà, permís, aniran, algun, coixins, Ramon, patató, avís, així, crostó, votació, anireu, Ferran, procés, respon, ciuró, campió, espai.

Exercici 3

 corríem, deies, telèfon, dèbil, rèiem, escrivia, orígens, parlàvem, pràctic, fessin, èxit, llapis, avisaven, núvol, diguéssiu, fèieu, cantàveu,   fenomen, sortíeu, cérvol.

Exercici 4

Grècia, espaiosa, patiria, trajectòria, menjassin, artilleria, pólvora, Letòria, policia, càmera, acadèmia, església, pertinent, fantàstica, origen, palauet, hostilitat, ciència, comprassin, dolcíssima.

 

Exercici 5

hoquei, olimpíades, diòptria, xassís, elit, xandall, medul·la, víking, rèptil, període, atmosfera, intèrfon, pneumònia, termòstat, tulipa, isòbara, míssil, futbol, tèxtil, omòplat.

 

Exercici 6

1. El meu nét té un os de la mà més llarg del que és normal.

2. Si ara em dius que sí que véns a fer la volta al món no sé què et puc dir per no fer-la.

3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha mòlt el sucre per endolcir la mousse de móres que us vol oferir per postres.

5. Els béns de l’acusat són un pèl més reduïts del que creu el seu advocat.

 

Exercici 7

 

Abans-d’ahir no sé què va passar, però només record que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure què feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de què em ressento. El Ramon, però, encara té son i es passeja per la casa com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

 

Exercici 8

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. Na Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia què fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de marcar els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li semblà sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho semblà, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

 

Exercici 9

 

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments. Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

 

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obrí els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafèamb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mamà, una tórtora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai més. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es fregà els ulls, es posà una màdavant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es tocà els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, morís encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

 

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree