La novel·la burgesa. Jaume Roig.

JAUME ROIG (1400-1478).

1.            Vida:

 ·      Metge valencià prestigiós que ocupà càrrecs importants com a conseller de la ciutat, examinador de metges i administrador d’un hospital a València.

·      Es casà amb Isabel Pellisser i tingué sis fills. 

Resultat d'imatges de jaume roig espill

2.            Obra:  

·             L’única obra seva que coneixem és L’Espill.

·             És una narració de més de setze mil versos apariats de quatre síl·labes (noves rimades partides).

·             El llenguatge que hi usa és popular i molt ric, amb moltes expressions col·loquials.

·             Parts:

a.     Prefaci: Hi anuncia que pretén aconsellar joves i vells perquè desconfiïn de les     dones.

b.     Llibre primer: Explica la seva joventut: mor son pare, la seva mare el treu de        ca seva, ha de lluitar per sobreviure, viatja a París, on s’enriqueix i torna a                                València per casar-se.

c.     Llibre segon: Explica els seus fracassos sentimentals, sempre atribuïts a la              maldat de les dones.

d.     Llibre tercer: Vol tornar-se a casar però se li apareix el savi Salomó, que fa                una llarga crítica a les dones.

e.    Llibre quart: Decideix dur una vida retirada a València, dedicada a Déu i lluny           de les dones.

·           La temàtica de L’Espill reflecteix la tradició medieval de la misogínia, que acusa les dones de tota classe de maldats, sobretot les referides al “pecat de la carn”. A l’obra, Roig les ataca en general a totes i de manera indiscriminada, només en deixa al marge la Mare de Déu i la seva dona, Isabel Pellisser. 

Resultat d'imatges de misoginia medieval

TEXTOS

Prefaci de l’Espill

 Donchs, dich que totes,

de qualque stat,

color, edat,

lley, nacio,

condicio,

grans e majors,

chiques, menors,

jóvens e velles,

lleges e belles,

malaltes, sanes,

les cristianes,

 jhuyes, mores,

negres e llores,

roges e blanques,

dretes y manques,

les geperudes,

parleres, mudes,

franques, catives,

quantes són vives,

qualssevol sien,

tot quant somien

ésser ver crehen

Resultat d'imatges de HOME I DONA MEDIEVALS

La mort d´una bruixa

Molt haguí grat

d´aquell país;

mai viu divís,

bandolejar

ni breguejar;

hòmens prou rics

e pacífics,

suaus, benignes;

dones malignes

moltes vegades

viu condemnades;

mil bandejaven,

més ne penjaven

que de raïms

per varis crims.

Una en penjaren,

viva escorxaren,

gran fitillera

e metzinera.

De nit venia

sens companyia;

sola pujava

e arrancava

dents e queixals

dels qui en pals

ben alt muntats

eren penjats.

La falsa folla,

dintre una olla

ben enginyada,

llum amagada

ella tenia;

e si sentia

algú passàs

e s´acostàs,

la descobria.

De lluny paria

Espaventable

cap de diable,

per cinc forats

ben compassats

los raigs eixien,

ulls, nas parien,

gran boca ab foc;

ab semblant joc

tots s´espantaven,

fugir cuitaven;

gens no es torbava,

ans acabava

sos malificis.

Porc ple de vicis,

un mal matí

son sanct Martí

ella trobà;

la pell lleixà

per fer-ne bóts.

         Jaume Roig, L’Espill
EXERCICIS
1.     Quina temàtica tracta L’Espill? En quantes parts es divideix i de què parla cada una?

2.     En quin tipus de vers està escrita?

3.     Després de llegir els dos textos de J. Roig que hem seleccionat explica per què es diu que L’Espill és una obra misògina.Posa exemples que justifiquin la teva resposta.

4. Quins tipus de dones, diu J. Roig, es creuen tot allò que somnien?

5. Com és la bruixa que descriu Roig al segon fragment de L’Espill que has llegit?

Resultat d'imatges de hoguera brujas


 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *