Vocalisme O/U

VOCALISME O/U

La neutralització de la O/U àtona en U provoca confusions en alguns dialectes i parlars i, per tant, problemes ortogràfics. Per ajudar-nos, podem fixar-nos en algunes normes ortogràfiques:

  1. Dins una mateixa família de paraules, hem d’escriure amb la mateixa vocal el primitiu que els seus derivats. Ex/ forn-forner, suc-sucar…
  2. En els verbs, la 3a persona del present d’indicatiu ens indica com hem d’ escriure la resta de formes. Ex: ell posa /posaré, posava…

Resultat d'imatges de o u

Excepcions:

  • En els verbs COSIR, COLLIR, SORTIR, ESCOPIR, TOSSIR escrivim U en posició tònica i O en posició àtona: Ex: Cus/cosiré,Cull/ collia…
  • Els verbs PODER I VOLER s’ escriuen també amb O en les formes d’arrel àtona, però amb U el present de subjuntiu. Ex: podria, voldrà / pugui, vulguem
  1. Particularitats:
  • En algunes famílies de paraules trobam alternança entre la O i la U. Es tracta de casos de cultismes que s’han agafat directament del llatí: boca/bucal, corb/curvatura, home / humanitat, jove/ juvenil…
  • Altres mots solen presentar problemes de grafia a causa de la influència del castellà:
avorrir botifarra brúixola capítol cartolina complir
embotit joglar podrir rètol robí Romania
rossinyol sofrir sorgir sospirar títol triomf
bufetada cacau correu fetus muntanya mussol
porus sèrum subornar sufocar tramuntana trofeu
turment cònsol bordell      

 

Resultat d'imatges de cacau

 

EXERCICIS

                                                                     

1.       Completa amb les vocals O/U aquestes paraules i escriu una paraula de la mateixa família que tengui aquesta O/U en posició tònica (ex: Floreta/flor)

 

B__ndat: Garr__tada: P__nxegut:
F__guera: Rej__venir: J__ventut:
F__llejar: F__scor: F__mera:
Cart__lina: S__rdesa: D__tzena:
J__guina: P__bresa: S__rtejar:
T__ssuderia: __llada: F__steria:
P__rtalada: P__ruc: Pl__mall:
2.       Completa  les sèries segons l’exemple:

 

dur duc duies duguem duit
tossir        
poder        
muntar        
sortir        
bullir        
voler        
collir        

 

 

3.       Completa amb O/U els cultismes següents i aparella’ls amb la seva definició.

 

·                b…cal                                        Que posseeix un títol.

·                cons…lar                                  De tot el món.

·                d…plicar                                   Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols.

·                n…trició                                    Conjunt de les manifestacions volcàniques.

·                v…lcanisme                              Que segueix una línia corba.

·                c…rvilini                                   Fer dolç.

·                tit…lar                                        Fer doble, multiplicar per dos.

·                m…ndial                                    Pertanyent a la joventut.

·                j…venil                                       Relatiu o pertanyent a la boca.

·                d…lcificar                                  Acció de nodrir o de nodrir-se, l’efecte

Resultat d'imatges de tierra

4.       Completa amb O/U i escriu la 3a persona del singular del present d’indicatiu. Ex.: trobava, trobaria, trobador, troba :

 

·                m___ntaves, m___ntem, m___ntador _______________________

·                t___rrarem, t___rrava. t___rradora _______________________

·                 ___ntaven, ___nteu, ___ntador _______________________

·                asseg___rat, asseg___rava, asseg___rança _______________________

·                f___nia, f___ndrà _______________________

·                ___mpliu, ___pliràs, ___mplert _______________________

·                esb___rrava, esb___rraria, esb___rrador _______________________

 

5. Completa amb O/U segons calgui. Fixa’t que alguns verbs són especials.

 

·                s___rtia, s___rt, s___rtiríem, s___rtíeu, s___rti .

·                aj__dava, aj__daré, aj__darien, aj__di .

·                c___siré, c___siràs, c___sirà, c___sirem, c___siran, c___s.

·                c___lliria, c___lliries, c___lliríem, c___ll, c___llirien, c___lli

·                pl__r, pl__rava, pl___ra, pl__raria

·                esc___p, esc___píem, esc___pien, esc___pi, esc___piu.

 

 

6. Completa les frases amb les formes adequades dels verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR I TOSSIR.

 

  • Mentre ______ els mitjons em varen cridar  per si volia ____ a fer una volta.
  • Ahir capvespre  vaig ________ una estona, després vaig anar a __________ cireres i el vespre  vaig      ________ perquè em vaig constipar.
  • Ell va dir que ________________ flors per a la Marta.
  • Si cada dia _____________ cinc peces, acabaries abans.
  • Afanya’t i ______________ a prendre un refresc.
  • No _______________ a terra, perquè és de mala educació.
  • El nin abans sempre estava refredat i ________________ moltíssim.
  • Nosaltres demà ________________roses.
  • La mare m’ha ___________________ una butxaca que m’havia esqueixat.

 

Resultat d'imatges de bolsillo roto

 

7.Conjuga els temps verbals següents (alerta amb l’alternança O/U):

 

  SORTIR COLLIR COSIR ESCOPIR
 Present d’indicatiu    

 

 

 

 

     
 Imperfet d’indicatiu   

 

 

 

 

     
 Present de subjuntiu   

 

 

 

 

     
8.  Emplena els buits de les frases següents amb o o u.

 

  • Se us ac…mularan els problemes si pretene… travessar la m…ntanya després d’haver-vos r_bat  en  J…an la brúix…la.
  • Agafa… el llibre primer sobre n…rmativa  …rbanística  l…cal i ana… al tít…l preliminar, capít…l  1, per resoldre el cas dels b…rdells regentats per r…manes…s ubicats en carreteres dels Pirine…s.
  • Tot i s…p…sar un t…rment per a ell, va esc…llir l’adv…cacia ac…nsellat pel seu t…tor, encara que ell hauria v…lgut ser m…ntador.
  • Tingue… en compte que s…vint s’usa inc…rrectament el verb c…mplir.
  • El s…spitós de r…bar  una gran quantitat de r…bins del magatzem va ac…nseguir escap…lir-se de la policia esc…rtat per una banda j…venil que havia s…b…rnat ja abans de l’esti….
  • La pr…posta que va tri…mfar incl…ïa un rèt…l il·luminat per un p…tent foc…s que emetia una llum fl…orescent.
  • L’ac…sat ha inc…rregut en un delicte d’h…micidi amb l’agre…jant de traïd…ria, per la qual cosa la jutgessa l’ha c…ndemnat a una pena de presó inc…ndicional.
  • El viatge fins a R…mania en un tren tan atr…tinat li va permetre p…der llegir d’una tirada tot el llibre.
  • Si p…guéssim c…brir les baixes ràpidament, p…dríem c…mplir amb escreix tots els compromis…s adoptats amb el g…vern.
  • No admet que v…lgueu que el s…tssecretari de defensa h…ngarès faci públic l’informe que ha aixecat tanta p…lseguera.

Resultat d'imatges de informe

 

9.  Completa:

 Quan v__lguis p__dem marxar però serà millor que s__rtim per la porta del darrere. L’esc__lliran millor modista de l’any ja que no només dissenya les peces de roba sinó que també les c__s. Augmenta el nombre d’incívics que esc__pen al carrer. A partir d’ara quan la policia enxampi algú esc__pint el sancionarà amb una multa. Com que no p__dien tenir fills, v__lien ac__llir-ne un. Dubt que p__guem fer el cim per molt que v__lguem. La climatologia ens ho impedirà. P_dries fer neta la peixera i de passada els peixos s_rtirien encara que sigui per un m_ment de la seva presó.

 

Vocalisme A/E

VOCALISME (A/E)

Resultat d'imatges de a e

En català oriental, bloc dialectal al qual pertany el balear, les vocals a/e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat vocal neutra [ə]. Així, la vocal final de pare i casa sona, per als parlants orientals, exactament igual. Per resoldre els problemes de grafia que aquest fet suposa cal conèixer les regles segïents:

  1. A final de paraula:

Tipus de paraula

Exemples

Excepcions

      Noms i adjectius masculins

-E

Arbre, llibre,

home, pediatre

1.     Mots acabats en:

  • -MA: problema, tema, idioma…
  • -TA: profeta, paleta…
  • -ISTA: taxista, analista…
  • -ARCA: monarca, patriarca…
  • -CIDA: homicida, parricida…

2.     Altres mots: dia, mapa, titella, goril·la…

 

 Noms i adjectius femenins

-A

Dona, poma,

Taula, pediatra

1.     Mots acabats en:

  • –AIRE: boletaire, terrissaire…
  • –BLE: noble, amable…

2.           Altres mots: febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide…

 

 Plurals

-ES

Homes, dones, llibres, pomes, places…

    —————————————

 Verbs (darrer so)

-A

 

Pensava, tenia, donava…

1.     Infinitius acabats en –RE: riure, moure…

2.    Altres verbs: corre, vine, obre i omple.

 Verbs (penúltim so)

-E

Penses,tenien, donaven…

 


Resultat d'imatges de pensar

  1. A començament o enmig de paraula:

En aquest cas, hem de cercar una paraula de la mateixa família en què la vocal estigui en posició tònica.

Parlàvem   – parla             taulada  –  taula       panet   –  pa

Particularitats:

 Els verbs néixer, jeure, fer, treurei els seus derivats s’escriuen amb a en les formes àtones.

  • tòniques: jec, neix, treia, jeuen, feia, neixen…                    amb e            
  • àtones: jaiem, naixeu, traient, jagut, faria, naixia …            amb a
  1. Casos de no-coincidència entre el català i el castellà:

 

ambaixada Assassí avaluar avantatge avaria
davant rancor maragda Sardenya albercoc
assemblea efeminat enyorar meravella monestir
ràfega rave resplendir sergent vernís
resplendir Caterina

Resultat d'imatges de rabano

EXERCICIS

 

1.               Completa les paraules següents segons la norma general.

 

el quadr… abstract… La boss… negr… El nostr… cotx…
la nostr… biciclet… la pintur… abstract… l’espatl… esquerr…
la cap… negr… el colz… esquerr… una altr… cov…
la conduct… dign… una cur… benign… un act… correct…
el conduct… rect… l’escriptur… correct… un air… benign…

 

 2.               Completa les paraules següents d’acord amb les excepcions de la norma.

 

un traum… terribl… una mar… jov… un profet… lliur…
una catàstrof… terribl… un monarc… jov… un artist… lliur…
un tem… cèlebr… una superfíci… enorm… un fantasm… invisibl…
un comet… enorm… una torr… invisibl… una fras… cèlebr…
una fas… nòmad… un atlet… entusiast… un homicid… indígen…
un goril·l… nòmad… un patriot… entusiast… una class… indígen…

 

 3.          Al costat de cada paraula escriu-ne una altra en què la vocal en negreta sigui tònica:

 

pedreres ………………………..          regadiu ……………………….

abeurador ……………………..          cantarella ……………………

retolador ………………………           paperera……………………..

defensor ……………………….           marcar ……………………….

bestiar…………………………..           terrassa ……………………..

pegaven ………………………..           pagaven……………………..

tendresa ………………………..          fastigós ………………………

porteria………………………….          festassa ……………………..

facilitat ………………………….          beguda ………………………

 

 4.          Passa al plural :

 una perruca groga                                                           una taronja dolça

una peça obliqua                                                              una plaça antiga

una raça autèntica                                                           una esponja xopa

una figa seca                                                                      una llengua indígena

 

 5.          D’acord amb les normes i les excepcions que acabam de veure, torna a escriure cada oració passant-la al singular, si és plural, o al plural si és singular. Per exemple: jo no perdia temps → nosaltres no perdíem temps; s’apugen els preus dels bitllets → s’apuja el preu del bitllet.

  • Pensàveu unes altres coses?
  • Desitja un sou digne.
  • Avui comencen els altres actes.
  • Omplen les cantimplores.
  • Obriu les finestres!
  • Cerques un paraigua de butxaca?
  • Havia de pagar una fiança.
  • Eren unes persones pobres.
  • Amaga una prova al jutge?
  • Veniu de pressa!
  • Recorren el país.
  • Feia un reflex continu.
  • Adequa el text difícil.
  • Ataquen unes tribus rudes.

 Resultat d'imatges de tribu

 6.          Emplena els buits de les paraules següents amb una a o una e, segons correspongui, segons les normes de la a i la e en les terminacions verbals:

 1. Ells ballav__n / Jo sorti__ amb ell / M’escolt__s o no?

2. Port__-me’ls tots / Tu hi anav__s molt  / Ara no ens sent__n

3. A veur__ si ho sap! / Toc__ el dos! / Anàv__u tots junts?

4. Corr__ que fas tard! / No qued__ cap lloc / Em trob__s a faltar?

5. Jugàv__m a nines. / Perd__n l’oremus / Sortí__u junts?

6. Ningú no m’estim__  / Veur__ la padrina / Beur__ a galet

7. Viur__ per veur__ / Córr__r molt / Jo ho comprari__ tot

8. No ten__n cap idea / Em sembl__ que sí / Elles corri__n molt

9. T’esper__s o no? / Va plour__ força / Vin__ amb mi, tu!

10. Voldrí__m berenar Pau, ompl__ el got! / No vení__u junts?

11. Jo no ho sabi__  / Obr__ la porta / No ho havi__s fet

 

 

7.          Omple els espais buits dels textos següents amb a o amb e segons calgui:

            El sopar er__ molt bo. Feia temps que no m__njav__  peix. A Andorra és c__ríssim. I m’agr__dav__ el ritual de la taul__ ben p__rad__, __ncar__ que hi sobrassin dos pams d’estovall__s. Hi havi__ dos r__mets p__tits a d__vant de cad__ plat i els tov__llons en cucurutxo d__munt les cop__s de pot__ llarg__ que et fan sentir elegant quan les agaf__s.

(Assumpta Margenat, Escapa’t d’Andorra)

             A  l__s  darr__ri__s del segl__ VIII una bèsti__ de terribl__s dimensions s’havi__ aixoplugat a l__ vora de l’Estany de Banyoles, aprofitant-se d’una cavern__ de gran profunditat. El monstr__, que era el d__rrer descendent de l__s bèsti__s prehistòriqu__s que havi__n habitat a la comarca, teni__ un aspect__ horribl__. Tal i com ens l’han descrit els cronist__s de l’època, li cobria el cos una escat__ d’afilad__s pu__s que el feia invulnerabl__ a les urp__s o les ballest__s. Malgrat les seves al__s llargues, el seu pes descomunal no li perm__tia alçar-se de terra, només podia caminar amb les sev__s potes enorm__s com columnes d’un templ__ antic i, en caminar, la terra trontollav__ com si anés a esqueixar-se d’un moment a l’altr__.

El drac de Banyoles

Resultat d'imatges de drac banyoles

 

 

Exercicis funcions sintàctiques

Encara que distingir en una oració quin és el subjecte i quin el predicat no sol suposar-vos problemes, a vegades us entrebancau a l’hora de determinar quines són les diferents funcions dins cada un dels elements constituents de l’oració. A veure si practicant un poc sou capaços de treure’n l’entrellat!

  1. Llegeix les frases següents i indica si la paraula “roure” és el nucli d’un subjecte:

1. El roure és un arbre majestuós. 2. El roure del bosc de can Mateu era el primer que es veia. 3. Vàrem veure l’únic roure que no s’havia cremat. 4. Quina alegria veure un roure tan alt i verd! 5. Els jardiners van plantar un roure al fons del parc. 6. El roure marcava el límit de les terres de can Mateu.

2. Digues si els conjunts subratllats són el subjecte d’aquestes oracions:

1.La raó era seva. 2. Ahir vàrem recórrer totes les botigues del carrer Gran. 3. La nina passava per la porta principal. 4. M’agrada molt el pa amb oli. 5. Vàrem enviar-los un missatge. 6. Entraven trens cada cinc minuts. 7. Cada estiu menjam melicotons. 8. Els melons madurs són molt gustosos.

3. Indica si el conjunt subratllat fa de somplement directe:

1.Jo duc un anell al dit del mig. 2. El professor escoltava atentament els alumnes. 3. El dependent preparava la comanda. 4. Beveu molta d’aigua! 5. Cal dur el nin al metge a veure què li passa. 6. No ens va sortir bé la confitura de poma i la vàrem haver de llençar. 7. M’han regalat tres llibres. 8. Els nins s’estan menjant el pastís. 9. Quan hem arribat hem saludat la padrina. 10. El teu amic se’n va al Canadà. 11. Les salamandres habiten les aigües pures.

4. Assenyala els complements indirectes:

1.Portarem juguetes als nins. 2. Comprarem llibres per als teus cosins. 3. La pel·lícula presentava la vida dels pagesos. 4. A la Maria li regalarem una bufanda per Nadal. 5. Escriurem la carta als Reis. 6. Varen dur la carta al director. 7. He acompanyat la mare a l’hospital. 8. A nosaltres ens regalarà música. 9. Durem flors al cementeri.

5. Digues si els elements subratllats són complements indirectes o no:

Per jugar a escacs, les persones han inventat al llarg dels temps sistemes prou enginyosos. S’enviaven partides per correu a l’oponent, sovint per telegrama i tot. Al segle XII, sabem que els reis d’Anglaterra enviaven als reis de França les partides a través del Canal. Donaven a missatgers especials els sobres lacrats amb les jugades xifrades. Una partida podia durar anys. Avui dia, l’ús d’Internet permet jugar amb algú a l’altra punta del món en temps real i enviar al contrincant de forma immediata la jugada. Allò que continua igual és el temps invertit per pensar una jugada.


6. Identifica les frases que tenen un atribut (subratlla’l):

1.La nina estava ben quieta per fer la foto. 2. M’agrada aquesta hora de la nit. 3. Em sembla impossible tanta quietud. 4. Toquen les dotze i hi ha silenci. 5. El nou metge pareix simpàtic. 6. Aquest és el moment més esperat de la nit. 7. En Joan és metge. 8. Em compraré un rellotge d’or.

7. Identifica els complements de règim verbal. Recorda que aquest complement és introduït per una preposició que el verb exigeix: A (acostumar-se, dedicar-se, exposar-se, arriscar-se…), DE (parlar, oblidar-se, adonar-se, penedir-se, recordar-se…), AMB ( avenir-se, fer-se, conformar-se…), EN (pensar, confiar, consistir, creure…):

1.Varen accedir als resultats de les proves. 2. Pensaven en qualsevol cosa menys en la feina. 3. Regalarem roses als visitants. 4. No es recorden de nosaltres i no vindran. 5. El president es referia a les solucions possibles. 6. Els guanys de la venda es dediquen a beneficència. 7. S’ha acostumt al fred i a la calor. 8. Només pensen a guanyar doblers fàcilment. 9. La prova consisteix en una llista de preguntes. 10. Durem els animals a la fira. 11. Em referesc a tota la gent que ha vingut.

8. Subratlla els complements circumstancials de les oracions següents i digues sin són de manera, de lloc o de temps):

1.La jove caminava a poc a poc. 2. Va caure damunt una taula. 3. Aniré a Sineu el cap de setmana. 4. Va descansar una bona estona. 5. Va arribar prest a la festa. 6. Va contestar malament. 7. Ha de presentar el treball el mes de maig. 8. Avui he anat a comprar sabates. 9. En aquest racó del món no en trobarem. 10. Escrivia molt bé i va guanyar el premi. 11. Els dilluns els teatres no solen fer funció. 12. Viu a l’altre costat del poble.

9. Subratlla, quan calgui, els complements predicatius de les oracions següents:.

1.La Maria estava cansada. 2. La Maria arribava cansada. 3. En Pau es va fer ric. 4. Semblava espavilat. 5. En Joan respirava fatigat. 6. Duia les sabates noves. 7. Se’n va anar capficat amb les notícies. 8. Això sembla possible. 9. Ell sempre es mostrava distant. 10. En Tomeu es considera un superdotat.

10. Digues quina funció fan els elements subratllats:

1.El nin va posar un cartó de suc i una cullera de plàstica la palangana. 2. Portava el paquet a la casa del seu enemic. 3. La meva tia viu a la muntanya. 4. Sempre arriben cansats. 5. M’agraden els ocells del bosc. 6. Farem un recull de cançons de festa. 7. Vàrem dur el que teníem a na Maria. 8. L’any passat va ploure molt. 9. De tan cansats que estàvem caminàvem a poc a poc. 10. Sempre ens aixecam molt aviat. 11. Volem anar a París. 12. Semblen ignorants. 13. Per sopar menjaré pa amb oli. 14. Aquell jove només sap parlar de futbol.

 

Errors més freqüents

Després de corregir exàmens, dictats, redaccions… de les diferents fornades d’alumnes amb els quals he coincidit els darrers trenta anys he pogut copsar que hi ha una sèrie d’errors que es repeteixen una vegada i una altra. Són errors molt bàsics i que em sembla increïble que no aconseguiu deixar de banda de manera definitiva.

Esper que, després de parar-hi esment de manera molt especial, aconseguim tirar-los al poal dels fems d’una vegada!

Tenc que…

He de…

Perque/Per que

Perquè/Per què

Cuan/Cual/Cuant

Quan/Qual/Quant

Sortía/tenía/ volía

Sortia/Tenia/volia

Es paper/Sa casa

El paper/La casa

Esteia/esteies…

Estava/estaves…

Tu

Mentres

Mentre

De estar/ de arribar

D’estar/d’arribar

És comprava

Es comprava (=se)

Es possible

És possible

Va donar-lis

Va donar-los

Mos ho va dir

Ens ho va dir

Sebre

saber

Sortiguent/obriguent

Sortint/obrint

De jo/a jo/per a jo

De mi/a mi/per a mi

Desde/des de que

Des de/Des que

Avia/auria/a arribat

Havia/Hauria/ha arribat

Llevarli/ferse/donarte…

Llevar-li/ fer-se/donar-te

S’en/ t’el/m’en

Se’n/te’l/me’n

Arribaràn/tornaràn

Arribaran/tornaran

Un altre vegada

Una altra vegada

Demunt/devall

Damunt/davall

Hem cridava

Em cridava (=me)

Varem/vareu/vàren

Vàrem/vàreu/varen

Donaba/estaba

Donava/estava

A lo millor

Tal vegada/Potser

Lo que vulguis

El que vulguis/allò que vulguis

A n’aquella casa

En aquella casa

Romprer-me

Rompre’m

Del institut/del arbre

De l’institut/de l’arbre

Darrera la porta

Darrere la porta

M’agradat

M’ha agradat

Aquets

Aquests

Casi

Quasi

Que vols?

Què vols?

Historia/gloria/memoria

Història/glòria/memòria

Domés

Només

Se’n anirà

Se n’anirà

Mitg

Mig

C’an Jaume

Can Jaume

Prende

prendre

L’idea/l’història/l’universitat

La idea/la història/la universitat

 

Dièresi (i repàs d’accentuació)

 

Encara que et pensis que qui va tenir la brillant idea d’inventar-se la dièresi era un il·luminat amb ben poques feines i amb ganes de fotre la resta dels humans, aquest signe diacrític té una funció ben important, sobretot per a qui intenta aprendre la llengua i, d’entrada, no en sap un borrall :  indica, d’una banda, si la U dels grups GU /QU és muda o si, per contra, ha de sonar  i, d’altra banda, ens ajuda a destriar si cal pronunciar les vocals en contacte de manera lligada (diftongs) o com a integrants de síl·labes diferents.

Creus que realment domines l’ús de la dièresi? T’atreveixes a demostrar-ho? Aquí tens una sèrie d’exercicis perquè et serveixin com a punt de partida. A veure si ets capaç de fer-los sense cometre cap error!

(Al final hi trobaràs la solució… però no val mirar-la abans d’acabar-los tots!)

 

  1. Separau les síl·labes d’aquests mots, marcau-ne la tònica i posau-los dièresi, si cal.

becaina, raim, fruita, geniut, dia, saim, consequent, transeunt, diurn, feina, unguent, riu, aigua, maleien, produia, boira, peuc, esmorteit, antiguitat,  introduiu, proteina, joia, heroina, contribuissin, palauet, lluies, cafeina.

2. Posau les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.

traduia,  tradueixi,  traduís,  tradueixes,  traduies, tradueixis, traduissis, tradueix,  traduia, tradueixi, traduís,  traduim, traduíem, traduíssim,  traduiu, traduíeu,  traduíssiu,  tradueixen traduien tradueixin traduissin.

3. Posau accent o dièresi, si cal, a les paraules següents .

Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, juliol, fluidesa, viure, assiduitat,  descafeinat, veinatge, accentua, diumenge.

4. Posau dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.

trair, arcaisme,  complaiem, heroinoman, rabiut, egoista, constituia, proteinic, fiin, suin, canvii, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuitament, ateisme, traduiria, posseir, deslluiment, succeir, intuicio, queixa, coieu, reull, succeiran, constituint, diuretic, lluint, obeim.

5. Posau els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.

1. No et refiis d’anar a l’aquarium amb en Raul perque segur que no obeiran les ordres dels seus pares. 2. A la pel·licula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. 3. Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. 4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. 5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increible espontaneitat.

6. Posau els accents i les dièresis que falten en aquests textos.

Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa d’Islandia no es un mol·lusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup d’oceanografs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Aixi, l’analisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge…

*************************************************************************************************

Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, l’Antonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, l’Isaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de l’esglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig… I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides.

7. Finalment, posau els accents i les dièresis que falten en aquest text.

Despres d’un instant d’esverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una peça escultorica. L’aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l’unic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l’enderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines.

Camí de sirga, Jesús Moncada

 

SOLUCIONS

 

Exercici 1

ve-ï-na, be-cai-na, ra-ïm, frui-ta, ge-ni-üt, di-a, sa-ïm, con-se-qüent, trans-e-ünt, di-ürn, fei-na, ungüent, riu, ai-gua, ter-ra-qüi, ma-le-ï-en, pro-du-ï-a, boi-ra, pe-üc, es-mor-te-ït, an-ti-gui-tat, in-tro-du-ï-u,  pro-te-ï-na, jo-ia, he-ro-ï-na, con-tri-bu-ïs-sin, pa-la-uet, llu-ï-es, ca-fe-ï-na.

Exercici 2

traduïa, tradueixi, traduís, tradueixes, traduïes, tradueixis, traduïssis, tradueix, traduïa, tradueixi, traduís, traduïm, traduíem, traduíssim, traduïu, traduíeu, traduíssiu, tradueixen, traduïen, tradueixin, traduïssin.

Exercici 3

Lluís, països, aïllar, país, aïllament, veí, mania, traïdoria, agraïes, genuí, llengua, beneí, produíeu, beneïda, juliol, fluïdesa, viure, assiduïtat, descafeïnat, veïnatge, accentua, diumenge.

 Exercici 4

trair, arcaisme, complaíem, heroïnòman, rabiüt, egoista, constituïa, proteínic, fiïn, suïn, canviï, contraindicat, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, gratuïtament, ateisme, traduiria, posseir, deslluïment, succeir, intuïció, queixa, coíeu, reüll, succeiran, constituint, diürètic, lluint, obeïm.

Exercici 5

1. No et refiïs d’anar a l’aquàrium amb en Raül perquè segur que obeiran les ordres dels seus pares  2. A la pel·lícula, els víkings, aïrats com uns posseïts, esgrimien les armes perquè els déus els beneïssin. 3. És millor que no s’enrabiï tant amb el veïnat si vol que el seu germà continuï vivint al pis que tenien els avis a la cruïlla entre els carrers de Nàpols i València. 4. Per reduir els índexs de mortalitat en accidents de trànsit cal que apliqueu mesures com ara que les fàbriques ja no produeixin automòbils de sèrie tan ràpids. 5. Es diu que és una dona molt intuïtiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increïble espontaneïtat.

Exercici 6

Encara que a primera vista sembla una cloïssa més, la cloïssa d’Islàndia no és un mol·lusc qualsevol, sinó tot un fenomen aïllat. Un grup d’oceanògrafs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu més longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduït a partir de les línies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no és gratuït, atès que està relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la història del clima passat i la seva repercussió en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal marí. Un dels seus descobridors afirma que perquè un ésser visqui tant cal que creï mecanismes de defensa extraordinàriament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Així, l’anàlisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Però el que es pretén en aquest escrit no és conèixer aquesta cloïssa, sinó saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloïsses amb pèsols i cigrons, o amb arròs, o amb espàrrecs de marge…

*************************************************************************************************

Com cada any el capellà de la parròquia expressava el seu agraïment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebració de la Pasqua. I com cada any el públic assistent era el mateix: en un banc, l’Antònia de cal Mas amb el seu marit, el Julià, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc següent, l’Isaïes Joan, proveïdor de petits electrodomèstics de gairebé tota la província, amb cara de no pair que la muller i les filles lluïssin un escot tan generós en una cerimònia tan assenyalada; a continuació, la família Pujals, que havia contribuït a refer la teulada de l’església; uns bancs més enllà, la Lluïsa Roig… I podríem allargar i allargar la llista, però el fet que no continuem per aquí és que no volem que després els omesos ens maleeixin els ossos dues centúries seguides.

Exercici 7

Després d’un instant d’esverament general, un treballador més serè que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprovà que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sinó una peça escultòrica. L’aspecte insòlit i un pèl esfereïdor de la troballa, a causa de la mirada de l’únic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produïdes per l’enderroc, van ser la causa que la invenció estrambòtica quedés abandonada entre les ruïnes.

Camí de sirga, Jesús Moncada

Accentuació (II)

Tot sovint els accents es converteixen en autèntics malsons per a alguns de vosaltres. Quan elaborau un text us n’oblidau per complet i només tornau a ser conscients de la seva existència quan  rebeu el text corregit i ple de marques amb errors d’accentuació. Per què no us decidiu d’una vegada a agafar el bou per les banyes i posar-hi solució? Si us fixau en els propis errors i intentau interioritzar les normes segur que a l’hora d’escriure els accents compareixeran com per art de màgia! 

Aquí teniu una sèrie d’exercicis perquè pugueu practicar. Ah! Me n’oblidava… al final us hi he posat les solucions… per si us calen…

 

  1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Posau-l’hi.

cantare, ale, despren, cafe, apren, enten, pure, estes, pages, impres, irlandes, cinque, nomes, entes, tambe, rebe, congres, gairebe,   fare, interes, aixo, resso, boiros, aficio, ambdos, espos, preso,  arros, coto, refos, exclos, allo, pero, sino, curios, talos, glorios, repos, difos, inclos.

 

  1. Les paraules següents són totes agudes. Posau l’accent a les que n’hagin de dur.

riuet, colliu, dema, permis, aniran, algun, coixins, Ramon, patato, avis, aixi, crosto, votacio, anireu, Ferran, proces, respon, ciuro, campio, espai.

 

  1. Aquestes són totes planes. Accentuau les que calgui.

corriem, deies, telefon, debil, reiem, escrivia, origens, parlavem, practic, fessin, exit, llapis, avisaven, nuvol, diguessiu, feieu, cantaveu, fenomen, sortieu, cervol.

  

  1. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Posau-l’hi.

 

Grecia, espaiosa, patiria, trajectoria, menjassin, artilleria, polvora, Letonia, policia, camera, academia, esglesia, pertinent, fantastica, origen, palauet, hostilitat, ciencia, comprassin, dolcissima.

  1. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Posau-hi els accents que calguin.

hoquei, olimpiades, dioptria, xassis, elit, xandall, medul·la, viking, reptil, periode, atmosfera, interfon, pneumonia, termostat, tulipa, isobara, missil, futbol, textil, omoplat.

  1. En aquestes frases hi falten molts d’accents diacrítics. Posau-los-hi.

 

  1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
  2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se que et puc dir per no fer-la.
  3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
  4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
  5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
  1. Accentuau el text següent. Heu de tenir en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes record que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofá perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. En Ramon, pero, encara te son i es passeja per la casa com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un café espes amb un gust estranyament curios?

  1. I ara accentuau aquest altre en el qual en falten 26.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va cridar a la seva companyía d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de marcar els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

 

  1. Accentuau ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de café amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Miralltrencat, MercèRodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree

 Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Curs de Llengua catalana  Nivell  C

Resultat d'imatges de separación barra

SOLUCIONS

Per consultar només si és estrictament necessari: 

Exercici 1

cantaré, alè, desprèn, cafè, aprèn, entén, puré, estès, pagès, imprès, irlandès, cinquè, només, entès, també, rebé, congrés, gairebé, faré, interès, això, ressò, boirós, afició, ambdós, espòs, presó, arròs, cotó, refós,  exclòs, allò, però, sinó, curiós, talòs, gloriós, repòs, difós, inclòs.

Exercici 2

riuet, colliu, demà, permís, aniran, algun, coixins, Ramon, patató, avís, així, crostó, votació, anireu, Ferran, procés, respon, ciuró, campió, espai.

Exercici 3

 corríem, deies, telèfon, dèbil, rèiem, escrivia, orígens, parlàvem, pràctic, fessin, èxit, llapis, avisaven, núvol, diguéssiu, fèieu, cantàveu,   fenomen, sortíeu, cérvol.

Exercici 4

Grècia, espaiosa, patiria, trajectòria, menjassin, artilleria, pólvora, Letòria, policia, càmera, acadèmia, església, pertinent, fantàstica, origen, palauet, hostilitat, ciència, comprassin, dolcíssima.

 

Exercici 5

hoquei, olimpíades, diòptria, xassís, elit, xandall, medul·la, víking, rèptil, període, atmosfera, intèrfon, pneumònia, termòstat, tulipa, isòbara, míssil, futbol, tèxtil, omòplat.

 

Exercici 6

1. El meu nét té un os de la mà més llarg del que és normal.

2. Si ara em dius que sí que véns a fer la volta al món no sé què et puc dir per no fer-la.

3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha mòlt el sucre per endolcir la mousse de móres que us vol oferir per postres.

5. Els béns de l’acusat són un pèl més reduïts del que creu el seu advocat.

 

Exercici 7

 

Abans-d’ahir no sé què va passar, però només record que després d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure què feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de què em ressento. El Ramon, però, encara té son i es passeja per la casa com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?

 

Exercici 8

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. Na Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia què fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de marcar els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li semblà sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho semblà, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

 

Exercici 9

 

No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments. Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

 

La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obrí els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafèamb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mamà, una tórtora. Tan salvatges que són…” No se n’havia recordat mai més. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es fregà els ulls, es posà una màdavant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es tocà els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, morís encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

 

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, Matthew Tree

 

Dictats per practicar

DICTATS  PER PRACTICAR

 

  1. En el palau hi havia hagut un sala on les parets no resistien a la mentida. Quan el rei dubtava de la fidelitat d’algun dels seus súbdits, el feia comparèixer en aquesta sala i allà li feia dir allò que ell creia que no era cert. Si mentia, les pedres del sostre es bellugaven, i, si tan grossa era la falsedat, fins i tot perillaven de caure damunt el mentider com a càstig o acusació de la seva mentida.
  1. La noia bruna es va aixecar i va tornar a carregar-se la motxilla a l’esquena tot pensant que, com més aviat arribaria a la seva destinació, millor seria per als seus projectes. Va començar a caminar amb pas ferm, decidit, malgrat que havia fet molt de camí i que no havia dormit gaires hores. La muntanya s’alçava al seu davant com una promesa, com un miratge d’esperança. Tanmateix, sabia que li quedava molt de camí per fer, que potser encara un dia la separava del seu objectiu. Naturalment, hi havia dreceres que la hi podrien dur en un parell d’hores, però la prudència era important quan s’arribava a un punt com aquell.
  1. L’amo d’aquell club de mala mort era esquerp i tenia cara de ca rabiós. Era un local fosc . A mi, poruc com som, em produïa una certa inquietud el sol fet de passar-hi per davant. Un capvespre que feia una volta tot capficat vaig retrobar en Pere. De petits havíem jugat a ser bandits i també a d’altres jocs més clàssics. Esvelt com sempre, duia un estrambòtic abric llarg de color groc. Jo el feia advocat o metge, però va resultar que era escriptor. En Pere em va fer entrar en aquell bar, malgrat la meva cara de fàstic, al·legant que era un lloc fantàstic per passar la nit de dissabte.
  1. Aquella primavera, malgrat tot, vaig fugir. Un matí que anava a comprar pa per al te vaig presenciar una sorollosa baralla en la qual el botiguer clavà un cop de balança al cap de la seva muller. La dona sortí corrents al carrer i va caure estesa a terra. De seguda s’hi amuntegà una gran gentada. Col·locaren la ferida dins un carro i la dugueren cap a l’hospital. Jo me n’hi vaig anar al darrere i, sense adonar-me’n, vaig trobar-me de cop i volta a la vora del riu, amb els doblers del pa a la mà. Era un bonic dia de primavera; el riu s’estenia a la dreta i a l’esquerra amb generosa amplitud. La terra bullia, lliure, inacabable.
  1. Varen passar uns dies feixucs, lents, interminables. Ni la mare ni la filla no tenien cor de reprendre la conversa que les havia trasbalsades tan horriblement. D’una manera maquinal seguien la seva vida ordinària però no sortien de casa, com si estiguessin fermades per un vincle secret. Maria Teresa les mirava de cua d’ull, tot mossegant-se el llavi. Algun moment tenia ganes d’interrogar-ne una o l’altra, però se n’estava. Una peresa egoista la retenia al caire del precipici. Sense endevinar la realitat del conflicte ni la violència dels sentiments en joc, comprenia que podia acabar amb un moment de felicitat d’una enamorada confiada i corresposta.
  1. L’endemà em vaig aixecar tard. Vaig obrir una mica el portelló perquè entràs aire i llum i, posant-me davant aquell mirall que multiplicava les fesomies, vaig començar a pentinar-me. L’aire humit m’havia descargolat els rínxols. Els cabells se m’havien tornat flonjos i pastosos, Vaig lligar-me’ls en dues castanyes a cada cantó del cap i de la mata més grossa en vaig fer una trunyella que em penjava per darrere, ornamentada al capdavall amb un llacet. Em vaig posar un mocador de seda llampant i em va quedat un pentinat ben original, dels que agraden. Vaig estar contenta: poca feina i una cosa elegant.
  1. Vaig tocar suaument una mata: estava seca, i encara conservava l’escalfor del sol d’aquell dia d’estiu. Vaig contemplar el cel: estava ras, i un estel es reflectia a sobre mateix del penyal. Queia la rosada tendrament; no bufava ni un alè d’aire. La Natura em semblava benigna i bondadosa, i vaig pensar que m’estimava a pesar que jo no era gaire cosa; si dels homes no en podia esperar més que insults, rebuig i recels, podia confiar almenys en la Natura. Aquella nit, si més no, seria el seu hoste: com a mare meva que era, em brindaria allotjament sense cobrar-me res. Jo encara tenia una mossegada de pa, el crostó d’un panet que havia comprat en una vila on havíem fet parada el migdia, amb una moneda oblidada; l’última moneda que em quedava. Entre les mates, vaig veure gerds silvestres madurs, que brillaven com a granets de vidre.
  1. Les nostres mans es trobaven sense voler mentre caminàvem cap al cotxe, respiràvem fondo l’aire afruitat de la mitjanit, mostràvem el nostre afecte entre els pocs transeünts que s’encreuaven; un indigent que remenava un contenidor es va aturar per observar-nos i ens va saludar amb els pètals d’una cançó. Ens sentíem satisfets i transportats, amb el gust de capgirar allò que semblava inamovible. N’Aina va conduir cap a Barcelona tota l’estona callada. Sentíem la banda sonora d’una pel·lícula que hauria estat més pròpia d’una ruptura que de la passió que ens inundava. I jo pensava – perquè en el cor de l’èxtasi es continua pensant- si hi ha alguna música adequada per a l’enamorament o si només la invocam quan estam dominats per la pèrdua, quan retornam a través d’una melodia a un passat que ens semblava absolut, gairebé tan sublim com el moment de córrer a cent seixanta quilòmetres per hora, tocant la cuixa a n’Aina, mentre deixàvem enrere els rastres dels llums dels túnels.
  1. S’acostava el mes de juny i s’havia de preparar el festival anual . -No ens podem presentar- opinava na Glòria-. Feim llàstima, autèntica llàstima. Però na Joana estava tan il·lusionada que vàrem continuar assajant fins al dia que en Pep va escollir per veure totes les taules i decidir quines es farien el dia del festival. Si normalment ens sortia malament, aquell dia, davant la classe, ens va sortir pitjor. No Joana es va posar a plorar d’impotència asseguda a terra mentre nosaltres, que representava que érem els gimnastes russos que guanyen totes les medalles, ens  esfondràvem com a fitxes d’un dòmino, els uns sobre els altres, perquè en Marc va ensopegar amb el matalàs i vàrem perdre l’equilibri. La classe es moria de riure, i en Marc també. A en Jordi li va saber greu, però va reconèixer que ho havíem fet fatal. Vàrem anar a consolar na Glòria, que estava desfeta.

 

  1. Un dia, quan més felices ens les prometíem, ens van comunicar que estava a punt d’acabar-se el món. Fou un gran trasbals, perquè, a desgrat de les advertències de diverses doctrines i del to categòric d’algunes profecies, ens va agafar de sorpresa. Les reaccions foren de tota mena. A la tia Esperança, per exemple, va pegar-li per acaparar arròs i llegums i el senyor Andreu (veí del segon tercera) va matar el moix d’un cop al clatell, tot dient que volia estalviar-li el sofriment moral. A mi em va venir un neguit terrible. M’havia de casar en el termini de dues setmanes ( a comptar des del primer avís de la catàstrofe) i m’adonava que no tindria temps de res. Són els inconvenients de voler casar-se gran amb una al·lota també gran i educada a l’antiga.
  1. L’home tornà a l’hotel. Va trobar la sala il·luminada, però buida. Quan despenjà la clau del ganxo, caigué una papereta plegada del prestatget; la desplegà: era la factura. Únicament davant una de les portes del llarguíssim corredor va veure un parell de sabates; dins la seva cambra es tragué les sabates sense descordar-les i les deixà també davant la porta. Es ficà el llit s’adormí a l’acte. A mitjanit el despertà una baralla a la cambra veïna; però potser fou només que, amb l’oïda sobreexcitada per aquella despertada sobtada, va prendre les veus veïnes per veus de baralla. Pegà un cop de puny a la paret. Després se sentí remorejar l’aigua per la canonada. Varen tanca l’aixeta; tot restà silenciós i es tornà a adormir.
  1. L’hotel de mala mort que havíem triat per exigències d’estalvi forçat tenia més estadants del compte. A mitjanit, cansat de gratar, vaig obrir el llum i vaig comprovar literalment que les xinxes em corrien per damunt tot el cos. La picor de les xinxes és infinitament més agra, persistent i ofensiva que la de les puces. La puça és més local i la seva fiblada, quan succiona la sang, et dóna temps per caçar-la i prémer-la amb els dits i, si hi tenies habilitat, podies esclafar-la després amb les ungles. Vaig desistir, des d’aquell moment, d’ aclucar els ulls en tota la nit. M’esperaven moltes hores abans de la matinada i tindria temps de programar tot allò que faria durant el matí de l’endemà.
  1. L’emigrant que s’instal·la en una societat diferent d’aquella en la qual va néixer es troba sotmès a una doble pressió. Per una banda, pretén integrar-se en la societat en la qual s’ha establert i ho pretén amb tanta o més força com més depèn d’ella per poder subsistir. I al mateix temps, en la mesura en què se sent diferent, tendeix a cercar la companyia i la solidaritat dels que tenen la mateixa procedència i es troben en la mateixa situació. Tot immigrant acaba per trobar un cert equilibri entre aquestes dues tendències, perquè si no el troba acaba desapareixent.
  1. Havia dormit com una pedra en una vall molt bonica d’herba barrejada amb flors blanques i grogues que encara que no ho fossin semblaven margalides nanes. Una brisa lleugera les decantava. Darrere una estesa de canyes, que vaig travessar amb penes i treballs de tan espessa, em vaig quedar plantat en sec davant un bosc ombriu com una catedral. A cada arbre, que no sé si eren roures o alzines, hi havia un penjat, vestit amb una camisa blanca, uns pantalons i una armilla de pell de vaca rossa clapada d’un ros més clar.
  1. De sobte l’aigua ha començat a sortir bullent de les dutxes, cinc minuts de felicitat; però immediatament després irrompen quatre tipus que, xops i fumejant, ens empenyen amb crits i cops a l’habitació del costat, que està glaçada. Aquí una altra gent que també xiscla ens tira a damunt no sé quins parracs i un parell de sabates amb una sola de fusta. No tenim temps d’entendre res i ja ens trobam a l’aire lliure, damunt la neu glaçada de l’alba i, descalços i despullats, amb tot l’equip a les mans, hem de córrer fins a l’altre barracó, a un centenar de metres. Aquí se’ns permet de vestir-nos. Aleshores, per primera vegada ens hem adonat que la nostra llengua no té paraules per expressar aquesta ofensa, la destrucció d’un home.
  1. La plaça és buida en aquesta hora del capvespre, les engronsadores es mouen lleument, el vent juga moure-les. Ha estat plovent tot el dia i el cel encara assenyala pluja, com si el ventre dels núvols no s’hagués buidat del tot. Davall les engronsadores l’aigua s’ha estancat formant una bassa, però no més grossa que les que hi ha pels carrers que duen a la plaça. Un nin s’hi acosta per la banda de la mar. Ve botant, amb els braços estesos, imitant el vol d’un avió o d’un ocell. Juga a salvar els clots sense preocupar-se gens ni mica si perd l’equilibri o si els peus se li omplen de fang. Del tros de carreró que hi ha entre les dues cases de finestres trencades, el llot se n’ha fet amo i senyor.
  1. I tanmateix m’havia d’arribar l’hora del càstig, molt de temps després que ens haguéssim separat i quan jo ja havia arribat a l’edat madura. Per a la meva desgràcia, un bon dia que fullejava un llibre estranger sobre psicologia infantil em vaig assabentar que el joc constituïx la millor activitat per al nin, i que per a ell les juguetes són com a àngels de la guarda. Immediatament em va tornar a la memòria aquell episodi de tirania infantil que havia oblidat des de feia més de vint anys, i de sobte vaig tenir la sensació que el cor se’m tornava de plom i em pesava cada vegada més dins el pit.
  1. Tres dies abans del casament, la nostra casa era plena de familiars que havien vingut de molt lluny. Com que amb tanta gentada hi havia massa enrenou per fer la migdiada després de dinar, en Pere va sortir a passejar i jo vaig començar a fer l’equipatge plegant els vestits i embolicant les meves joies en draps fins. Uns dies abans m’havien regalat moltes coses en un gran dinar familiar: un anell ovalat de corall de part de la mare del meu pare, un collaret d’or del meu pare, dues polseres d’or de les meves ties i una altra cosa també que la tia vella em donà quan no mirava ningú: les arracades de corall que havien estat de la mare, les que ella havia dit que un dia serien meves.

  19  Caminant molt de pressa van travessar el poble, que ara ja començava a mostrar senyals de vida: gats que tornaven mandrosament a casa després de passar la nit fora, porticons que s’obrien, una alenada càlida de l’aire perfumat que sortia a bafarades del forn, el so de la ràdio i alguna tos virtuosa  al cafè, l’enrenou llunyà d’un vell tractor que algú intentava convèncer perquè s’engegàs, el brunzit del rellotge de l’església, que tocava les hores sis vegades… Ell estava content d’haver aparcat en un racó fosc de la plaça del poble, mig amagat per la cabina rabassuda de formigó on hi havia els lavabos públics.

20 . Quan jo era jove, gairebé totes les cuines dels restaurants que vaig veure eren infectes. Eren brutes, algunes escandalosament brutes, plenes de deixalles i de residus de peixos i d’animals domèstics. Els cuiners i ajudants eren impresentables. De vegades, en els establiments amb pretensions, els cuiners portaven unes robes que havien estat blanques i uns cilindres de roba al cap altíssims. Els seus ajudants semblaven escapats de la presó. Seria totalment absurd que jo afirmàs ara que, d’una cuina deixada de la mà de Déu, no en pot sortir un plat ben cuinat; com també ho seria afirmar que d’una cuina netíssima tots els plats que en puguin sortir són de primera qualitat. El que vull dir, simplement, és que les cuines han de ser netes. Res més.

  1. La distància que separava l’oasi de la ciutat era de centenars de quilòmetres. Calia remuntar, de nou, la serralada. Els motoritzats tardarien uns dies a recórrer el llarg i arenós camí. Amb les rodes canviades, la furgoneta podria circular molt millor. S’adheria més a l’asfalt, a l’arena i a la grava pedregosa. La ciutat, capital de l’artesania, es manté com a l’Edat Mitjana. A l’interior, la vida és complexa, dominada pels gremis artesans. Absolutament tot aquí es decora. Pels sorollosos, acolorits i calorosos carrers, carregats d’història, l’ase és l’únic mitjà de transport. Bella ciutat que conserva encara l’encant de la muralla.
  1. El ser humà i la societat en la qual viu no és una cosa estàtica, que sempre ha estat com és ara, ni ha sorgit de la nit al matí. Ha hagut de fer-se al llarg de molts anys. La humanitat, igual que el ser humà, ha de construir-se a poc a poc. La nostra vida es va fent, com una narració que escrivim cada dia, com una obra que elaboram a poc a poc; com un camí que hem de recórrer sense aturar, obrint-nos pas en una direcció o una altra. Per això, com en un llibre els capítols finals no s’entenen bé si no es coneixen els anteriors, com un camí, és indecís, serpenteja, retrocedeix o avança cercant una meta, un final que mai no arriba, però que es desitja millor que el que deixam enrere.
  1. Víctor tenia intuïció i era un home perseverant. Però, com que no tenia una ment cultivada, s’equivocava contínuament per la mateixa intensitat de les investigacions. Quan mirava l’objecte de massa prop, debilitava la visió. Podia veure un o dos punts amb una claredat extraordinària, però quan feia això, per necessitat, perdia la visió global de les coses. Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. La veritat no sempre es troba dins un pou. De fet, pel que fa al coneixement de més importància, estic convençut que la veritat és sempre superficial. La profunditat està a les valls on la cercam, no als cims de les muntanyes on se la troba. Les maneres i l’origen d’aquesta classe d’error estan ben tipificats en la contemplació dels cossos celestes.
  1. Es va haver d’aturar al rebedor i mentre penjava l’abric una necessitat imperiosa el va obligar a girar-se. Davant tenia el mirall, amb un marc de caoba rematat per una garlanda de flors i de fulles. Confessava que no havia sentit mai la necessitat d’encantar-se davant d’un mirall. Fora del temps d’afaitar-se o bé quan anava a casa del sastre. Però aquella nit es va mirar i es va quedar encantat un moment; no amb la seva imatge sinó amb alguna cosa que hi havia dins. La seva cara, deia, no era harmoniosa; el front massa alt, les galtes massa begudes, els ulls massa petits. En el mirall, una miqueta cap a la dreta, varen aparèixer uns ulls d’una fixesa inquietant com aquells del moix de la placeta. Més grans que els d’ell, menys separats, amb el blanc més generós. Sentia, i és el que més l’angoixava, que eren els seus ulls sense que ho fossin.
  1. La història és una ciència que s’ha de basar en l’objectivitat i la fidelitat a la realitat, passada o present. Solem donar més importància als fets passats perquè són ja inesborrables, incommovibles i immutables. Almenys, en teoria. Moltes vegades ens hem de creure allò que hem trobat en els manuals d’història sense posar en dubte els fets que s’hi descriuen o s’hi narren. A la història present no li prestam tanta atenció perquè formam part de la realitat canviant i no arribam a veure-la com una cosa feta, sinó sempre susceptible de moviment, de dubte, de crítica, d’escepticisme, de convenciment, de passió… Cal, això sí, recordar que la història la feim els col·lectius de persones i els nostres actes.
  1. Una claror malaltissa il·luminà l’interior de l’armari on Martí guardava les seves escasses pertinences. La vida nòmada a la qual s’havia habituat des de la seva arribada a la ciutat li havia ensenyat que l’afició cap a qualsevol cosa o qualsevol persona es traduïa en pèrdua quan els capritxos de l’atzar l’obligaren a un nou canvi de destí. Per això, de la mateixa manera com va renunciar a fer amics, s’habituà també a utilitzar un equipatge minúscul. Tampoc no s’havia emportat molt més del que cabia en una maleta, encara que aquell matí d’agost cregués que eren moltes més les coses que havia duit, tenint en compte el temps que, segons un escorcoll minuciós, li costava localitzar allò que cercava. Ho va trobar finalment en un racó, entre el títol de propietat d’una mina d’or i un amulet. La mina en qüestió devia haver estat el camí més curt per enriquir-se, però no va donar mai un gram de mineral.
  1. Amb les monedes robades i la carta escrita, no veia l’hora d’anar-se’n de l’escena d’aquestes faltes, i recordant que el seu pare havia tornat una vegada de l’església a causa d’alguna malaltia de poca importància, enmig del salm segon, ni tan sols va gosar fer-se una bossa amb roba per canviar-se. Vestit tal com anava, va fugir de les portes paternes, i es va trobar amb l’aire fresc, el sol apagat de primavera i el gran silenci sabàtic de la ciutat, que era només interromput pel cant dels ocells. No hi havia una ànima a la ciutat. Amb aquesta intimitat a l’aire lliure i amb la sensació de fugida, en Joan es va animar de nou i amb una patètica sensació de comiat, fins i tot es va aventurar camí amunt i va romandre dret una estona, com una rara au a les portes d’un paradís estrany.
  1. En Ferran va sortir del poble per darrere l’església. El camí seguia el traçat de la sèquia . De tant en tant, els marges de la sèquia estaven tallats. Damunt la superfície tranquil·la de les seves aigües adormides suraven els caps espantadissos d’algunes granotes que, amb un cant agut, se submergien al seu pas. La fresca del matí era agradable; no obstant, pertot arreu, s’endevinava el mandrós despertar de la naturalesa als primers raigs de sol. Ja alguns passerells matiners refilaven tímidament i, per damunt de les últimes flors, grogues i blaves, començava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. En Ferran n’estava meravellat. Com en un èxtasi, li va parèixer que la seva imaginació el transportava a una altra època.
  1. Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar-la de cap manera i vaig baixar la vista cap als taulells de terra, uns taulells lluents de ceràmica de color d’os, amb dibuixos de colors cridaners. De reüll, en un excés de curiositat, vaig observar les dues germanes i, en creuar-me amb la seva mirada de burla, em vaig tornar a posar com una tomàtiga. Estava segur que alguna cosa del meu cos descobria el meu secret, alguna cosa indefinida i abstracta que em denunciava com si el dugués escrit al front. Ho sabien, no sé com advertien que ella m’agradava moltíssim. A pesar dels meus intents per dissimular-la, sentia molta vergonya. Per trencar el silenci, de nou la seva mare elogià la meva camisa. Aquella camisa, certament, cridava l’atenció de tan bonica com era.
  1. L’obertura del port de la ciutat ha estat un dels motius principals pels quals aquesta població s’ha convertit en una ciutat de turisme selectiu, lluny de la massificació asfixiant d’altres punts de la costa valenciana. Si som capaços de treure’ns de damunt la visió condicionada pel costum de viure aquí tota la vida, comprendrem l’alegria infantil dels forasters que berenen o prenen el vermut en una terrassa qualsevol d’aquest poble quan encara no han ni brotat els seus esplèndids plàtans. És una terra desitjada i admirada. I hi ha bones raons. Venint del fons de la nit i del fred, el viatger s’enlluerna davant el dolç tast de la primavera a la vora d’una mar somrient i tranquil•la.
  1. Si bé és cert que durant el període anomenat Decadència es produeix un debilitament de la consciència lingüística col·lectiva i que la producció d’obres literàries cultes escasseja d’una manera alarmant, la literatura popular manté una vitalitat excel·lent, com també l’ús quotidià de la llengua entre la població. No obstant això, cal reconèixer que assistim a una sèrie de fenòmens que permeten parlar d’una verdadera decadència cultural. Així, és ben simptomàtica l’actitud dels nostres humanistes més il·lustres que comencen a elaborar les seves obres filosòfiques i religioses en llatí; també són constatables l’oblit progressiu dels nostres clàssics i el prestigi creixent de la literatura castellana.

DICTATS S/SS/C/C/Z

 

  1. El primer mes de rebaixes d’estiu no ha millorat gens les vendes, tal com assenyala l’estudi fet per l’Agrupació de Botiguers i Comerciants de Catalunya. Tot i que un terç dels botiguers asseguren que ja es comença a notar una certa reanimació en la demanda de productes, més de la meitat dels comerciants es queixa que encara queda molt lluny la reactivació econòmica tan esperada i que els descomptes importants no han estat un incentiu suficient perquè la gent es decidís a comprar. Les rebaixes s’allargaran fins a finals d’agost o potser fins a la primera quinzena de setembre. Els articles que han experimentat una major sortida són els més barats, sobretot la roba de temporada, com ara samarretes i vestits.
  1. Sovint, quan es produeix una ferida s’hi introdueixen petits elements que potser han estat els mateixos causants de la ferida. Hi ha la possibilitat que s’hi introdueixi sorra, per exemple, que acostuma a sortir fàcilment quan es renta la ferida. Igualment, s’hi poden introduir estelles de fusta, trossos de metall o qualsevol altra cosa. També són relativament freqüents les ferides penetrants produïdes per un ham, que queda clavat a la lesió. Tots aquests elements són el que anomenem cossos estranys, és a dir, elements aliens a l’organisme que hi penetren més o menys profundament. No hem d’intentar treure els cossos estranys clavats a les ferides. Si no surten quan es renta la lesió és millor tapar-la i adreçar-se a un centre mèdic per tal que els extreguin en les condicions adequades. L’experiència ha demostrat que, tot i que l’extracció sembla fàcil, sovint l’únic que s’aconsegueix és trossejar l’objecte o endinsar-lo encara més en la ferida.
  1. Quan aparegueren les primeres cases i edificis de pisos em va semblar que recuperava la imatge exacta d’un somni, si bé de seguida vaig comprendre que no, que era la imatge del record obstinat del poble. Havia viscut tant allà que el canvi més petit, una porta canviada o la nova pintura d’una façana, el detectava, el comparava amb l’antiga memòria gràfica que en tenir. Era el meu poble. I aquell poble, tot i no haver-hi viscut els darrers vuit anys, no l’havia abandonat mai, ara només n’actualitzava les modificacions.

 DICTATS g/j/tx/ig/ix/x

 

  1. Poques plantes presenten una varietat tan rica de tonalitats i formes com la dàlia. Alegre i molt vistosa, l’únic inconvenient és la manca de perfum. Pertanyent a la família de les compostes, es presenta en tots els colors excepte el blau. Les dàlies floreixen des de juliol fins a ben entrada la tardor i converteixen la zona del jardí o de la terrassa que haguem escollit en una gran taca multicolor. És una planta moderadament resistent, agraeix els llocs assolellats i arrela bé en terres fèrtils i humides. Són sensibles a les gelades, de manera que en arribar l’hivern, s’han de treure els tubercles de la terra i posar-los a recer en un lloc ni massa sec ni massa humit sobre una capa de torba o sorra seca. Maig  és el mes adequat per plantar els tubercles al jardí. Han de quedar coberts per uns tres centímetres de terra i s’ha de deixar una separació mínima entre ells de cinquanta centímetres.
  1. Me’n vaig adonar l’altre dia. Estava aprofitant un dia de platja. Preferia, però, estar a l’ombra. Comprovava el meu estat de forma física aixecant una copa de cervesa. Davant meu, un grup de joves es dedicava a un exercici molt més cansat. El voleibol de platja és la moda de l’estiu. Era un grup mixt. En tots dos equips hi havia nois i noies. Això ja era un canvi important. Fa uns anys, era impensable que les nenes participessin en cap equip de nens per jugar al que fos. Això ja és un avenç important, però encara hi ha una cosa més significativa. Observant el desenvolupament del partit de voleibol de platja, vaig constatar que les noies dominaven millor la tècnica d’aquest esport que no pas els nois. Els moviments femenins eren més precisos, elàstics i també contundents. En canvi, ells es movien de manera més feixuga. És a dir, que la participació de les joves no era una concessió dels xicots, tal com passava abans, sinó tot el contrari. I això no és casualitat, sinó que és el reflex del canvi de papers que s’està produint des de fa un temps. Les dones joves han començat a tenir la iniciativa en tots els terrenys.

Dictats oclusives

  1. No entenc per què ell no se’n fa càrrec. Potser ja és massa tard i la meva actitud l’ha desconcertat. Jo aprenc amb lentitud, però tenc set de coses noves i per això prenc tot allò que la vida m’ofereix. Ell no sap que rep de mi tanta admiració perquè la hi don amb quietud, sense fer gaires escarafalls. Tanmateix reconec que el nostre amor ja no és sòlid sinó àcid. Ell és cada vegada més calb i més esquerp. La seva absència absurda, obscura, m’omple de solitud i em fa difícil subsistir. Ja no tenc salut i el fred s’apodera del meu ànim covard.
  1. Prop de les platges de la costa del Cap de la Serp hi havia un edifici gran que presentava aspectes molt misteriosos i despertava la curiositat dels habitants del poble proper. Es preguntaven, els uns als altres, quin objectiu devia tenir aquell club estrany, si amagava algun assumpte poc clar, alguna cosa relacionada amb la delinqüència. La població estava dividida pràcticament en dos bàndols: uns optaven per dir que no hi havia res de dolent, que senzillament el cabdill àrab volia tranquil·litat i com que tenia diners… Altres, en canvi, optaven per pensar que tot allò estava destinat a obtenir algun benefici poc clar. No s’explicaven les entrades i les sortides a altes hores de la nit. Ningú del poble, però, no sabia res del cert. Tot eren opinions que no tenien altre objecte que entretenir la curiositat. En Joan i en Pere eren molt amics de les aventures. Pensaven que, sense dir res a ningú, podien investigar el misteri de l’edifici misteriós.
  1. Era un home que tenia un geni més fort que una patata crua. Per menys de cinc cèntims li pujava la sang al cap i s’enfurismava de mala manera. I això que en temps de calma semblava un home com qualsevol altre: ni alt ni baix, ni gras ni sec, ni savi ni ruc. Però quan li pujava la mosca al nas era una tempesta de llamps i trons amb cames. Llavors tot ho feia anar malament. Mentrestant tots els qui eren per allà al voltant desapareixien en el temps just de fer un badall. I era ben normal perquè ningú no s’hi volia enfrontar.
  1. Vaig trucar un o dos cops i ningú no vingué, i com que no hi havia moros a la costa vaig passar amunt i avall diverses vegades per davant la finestra per tal de veure si hi havia algú a l’estança o no, i no hi vaig saber veure ningú, però encara no n’estava del tot segura. De seguida em va passar pel cap la idea de trucar al vidre com si volgués parlar amb algú, i així si hi havia algú vindria sens dubte a la finestra, i llavors li diria que tragués d’allà els anells perquè havia vist un parell de bergants sospitosos que hi havien posat l’ull a sobre. Tan aviat va ser pensat com fet, vaig picar fort contra el vidre i el vaig trencar amb ben poc renou, vaig agafar els dos anells i vaig marxar sana i estàlvia.
  1. El dia en el qual la seva vida sofrí el canvi no havia estat anunciat en cap aspecte. Va aixecar-se amb el mal humor de sempre i passejava pel pis, del bany al menjador i del menjador a la cuina, per veure si el caminar l’ajudava a despertar-se. Tenia un dolor al costat dret i un ofec lleuger, dues molèsties que sentia juntes per primera vegada i que creixien tan de pressa que l’alarma el despertà del tot. Arrossegant els peus i recolzant-se en els mobles que trobava, retornà a l’habitació i s’assegué a la vora del llit per començar l’agonia. Una hora després el metge de la família escolta el relat amb una atenció freda. Està cansat, cansat de tantes històries de malalts i va fent que sí amb el cap, formulant a intervals preguntes i preguntes perquè sí.

Barbarismes

Si l’ús de constants barbarismes a la teva parla fa que, una vegada i una altra, caiguis en l’error de reproduir-los a l’hora d’escriure i això et suposa més d’un disgust quan veus puntuades les teves produccions escrites, és hora de posar fil a l’agulla i aprendre d’una vegada quines són les formes correctes que cal utilitzar, en aquests casos, per escriure amb correcció. Si, a més, aconsegueixes utilitzar-les també en els usos orals ja estaràs fet tot un crac!

abogat

advocat,  misser acantilat penya-segat

acera

voravia aconteixement

esdeveniment, fet

adelantar

avançar, passar davant ademés a més/a més a més

ahorrar

estalviar ajedrez escacs

alfombra

estora, catifa aleman alemany
almacén magatzem algo

qualque cosa

amapola

rosella

almeja

copinya, cloïssa

apellido

llinatge, cognom

anxoa

anxova

apoiar

fer costat, donar suport

aplaçar

ajornar, perllongar

arrepentir-se

penedir-se

ardilla

esquirol (m)

assafata

hostessa

asquerós

oiós

assustar

espantar, esglaiar

asiento

seient

atun

tonyina

aterrisar

aterrar

averiguar

aclarir, esbrinar

avenida

avinguda

balon

pilota (f)

avestruç

estruç

barra(de bar)

taulell (m)

bandeja

palangana

berberecho

copinya de gallet (f)

basura

fems (m), escombraries

bocadillo

pa o panet amb…/entrepà

besso

besada, petó

bolso

bossa (f)

bolos

bitlles (f)

botiquín

farmaciola

bombilla

bombeta

busson

bústia (f)

buitre

voltor

cadera

maluc (m)

calvo

calb, cap pelat

caradura

barrut

carinyo

afecte, estimació

cego

cec

celo

cinta adhesiva

cenicero

cendrer

cepillo

raspall

césped

gespa (f)

ciguenya

cigonya

columpios

engronsadores (f), gronxadors

cortado

tallat

crusar

travessar, creuar

cubito

glaçó

cumpleanyos

aniversari

cuna

bres, bressol

curva

volta, revolt (m)

dato

dada (f)

decepcionar

decebre

desarrollar

desenvolupar

desfile

desfilada (f)

despedir

acomiadar/engegar, despatxar

despegar

enlairar-se

despreci

menyspreu

destornillador

desengramponador

direcció

adreça

disfrutar

xalar, passar-ho bé,divertir-se

donar-se compte

témer-se, adonar-se

emplear

emprar, usar

encestar

encistellar

enfermedat

malaltia

ensaladilla

ensalada russa

enterar-se

saber, assabentar-se

enxufe

endoll

escaparate

mostrador

estutxe

estoig

fetxa

data

follon

trull, rebombori

frambuesa

gerd, gerdó (m)

fregona

fregador(m)

freno

fre

fressa

fraula, maduixa

fulla (de paper)

full (m)

gasto

despesa (f)

gemelos

bessons

globo

globus, bufeta (f)

hombro

espatla (f)

hongos

fongs

huelga

vaga

huella

petjada

hutxa

vidriola

impar

imparell, senar

incluir

incloure

ingle

engonal

inglès

anglès

jamon

cuixot, pernil

jefe

cap

juerga

bauxa, gresca

lapis

llapis

lata

llauna

lavadora

rentadora

lavavajillas

rentaplats, rentavaixelles

libre

lliure

lentilles

lents de contacte

llamatiu

cridaner

lio

embull

lletrero

rètol, cartell

llavero

clauer

loco

boig, foll

llimpiesa

neteja

maís

blat de les índies, blat de moro

madrina

padrina jove

mando

comandament

mandar

manar

mansana(de cases)

illeta

manguera

mànega

mejillon

musclo

mantequilla

mantega

metxero

encenedor

merlussa

lluç (m)

munyeca

braó, canell (m)

milló

milió

Nit Vella

Nit de cap d’any

Nit Bona

Nit de Nadal

olvidar

oblidar

ojalà!

tant de bo!

osso

onso, ós

ordenador

ordinador

palomitas

crispetes

palillo

escuradents, punxó

pandilla

colla, tropa

panaderia

forn (m)

paro

vaga/desocupació (f)

papelera

paperera

pastel

pastís

passillo

passadís

patos (nedar)

aletes (f)

pato

ànnera (f), ànec

pavo real

paó, pago

pavo

indiot

peca

piga

peató

vianant

pega

emperò, impediment (m)

pedido

comanda (f)

pelirrojo

roig, pèl-roig

pegatina

adhesiu (m)

pepino

cogombre

peluqueria

perruqueria

pesadilla

malson (m)

pertenèixer

pertànyer

pillo

polissó

petxuga

pitera

plaç

termini

pitar

xiular

puesto

lloc

pollo

pollastre

rascacielos

gratacels

poste

pal

recibo

rebut

recado

missatge, encàrrec

reflejar

reflectir

red

xarxa

regalo

regal

reflejo

reflex

retràs

retard

rellenar

farcir, emplenar

roçar

fregar

revanxa

revenja

ropero

armari, guarda-robes

rompecabezas

trencaclosques

secador

eixugador

saque (esports)

servei

seguro

assegurança (f)

secuestrar

segrestar

servilleta

torcaboques (m)

sello

segell

sombrilla

para-sol (m)

sombra

ombra

susto

espant, esglai

sótano

soterrani

tarta

pastís (m)