vas

va

anam

anau

van

vagis

vagi

anem

aneu

vagin

vés

vagi

anem

anau

vagin

aprens

aprèn

aprenem

apreneu

aprenen

aprenguis

aprengui

aprenguem

aprengueu

aprenguin

caus

cau

caiem

caieu

cauen

queies

queia

quèiem

quèieu

queien

caiguis

caigui

caiguem

caigueu

caiguin

copiïs

copiï

copiem

copieu

copiïn

suïs

suï

suem

sueu

suïn

estudiïs

estudiï

estudiem

estudieu

estudiïn

dus

du/ duu

duim/duem

duis/dueu

duen

duguis

dugui

duguem

dugueu

duguin

estàs

està

estam

estau

estan

estiguis

estigui

estiguem

estigueu

estiguin

estigues

estigui

estiguem

estigueu

estiguin

feies

feia

fèiem

fèieu

feien

faràs

farà

farem

fareu

faran

faries

faria

faríem

faríeu

farien

facis

faci

fem/ facem

feu/ faceu

facin

fessis

fes

féssim

féssiu

fessin

puguis

pugui

puguem

pugueu

puguin

vulguis

vulgui

vulguem

vulgueu

vulguin

1.       Completa les frases següents amb els verbs que t’indicam:

NÉIXER

·         Ja …………………….. els moixets del nostre veí.

·         Diu que ………………… el mes que ve.

·         D’aquí uns quants dies …………………… tots els pollets.

JEURE

·         No ………………….. a l’herba

·         Ells …………………. tot el dia.

·         …………………… tots a la pallissa.

TREURE

·         ……………… els peus del seient, vosaltres.

·         ……………..   la teva cadira.

·         No …………………………… el cap per la finestra!

2.       Completa les frases següents amb la forma corresponent del verb VOLER:

·         No ………………………… córrer tant, vosaltres!

·         Que …………………….. ser els nostres amics, ja ens agrada.

·         Si …………………….. venir, sortiríem ben d’hora.

·         No …………………… anar-hi, jo a córrer.

·         Que …………………… dir-ho, ja és difícil.

3.       Completa les frases següents amb la forma corresponent del verb PODER:

·         Nosaltres, sí que …………………. venir aquesta tarda.

·         Quan ………………….. ja vindrem.

·         M’agradaria que ………………….  anar-hi tots.

·         Quan vosaltres ……………………….. anar-hi, hi anirem.

·         Que ………………….. pujar a Lluc, ja és un bon senyal!

4.       Completa  els espais següents amb les formes que corresponen als verbs i persones que hi ha entre parèntesi.

·         La setmana passada (nosaltres / anar) ……………………….. a Londres.

·         Diu que vénguis quan (tu / voler) …………………..

·         Avui, no (vosaltres / encendre) …………………….. la calefacció que no fa fred.

·         Aquest matí (jo / plegar) …………………….. aviat.

·         Quan (jo / dinar) ……………………….  me’n  vaig anar al cinema.

·         Si (jo / estar)  ………………………. malalt, avisaria al metge.

·         No (vosaltres / riure) ……………………. que no fa gràcia.

·         Diu que (tu / pronunciar) ………………………….. bé, quan llegeixis.

·         Avui (nosaltres / llevar-nos) ens …………………… d’hora.

·         Si (vosaltres / caure) ……………………………. us fareu mal.

·         Demà (ells / sortir)  ……………………… de casa el capvespre.

·         Quan (nosaltres / viure) ………………….. a Anglaterra, ja l’avisarem.

5.       Completa els espais següents amb les formes que corresponen als verbs i les persones que hi ha entre parèntesis.

·         M’han aconsellat que (jo / canviar) ……………………… de pis.

·         Vigileu, no (vosaltres / caure) …………………….. daltabaix.

·         Quan et (tu / saber)  ……………………. la lliçó, m’avises.

·         Si (tu / dur) ……………………… el berenar, aniria més bé.

·         Aquest matí, (ell / conduir) ………………. el camió.

·         (Nosaltres / sortir) ……………………. els primers, demà.

·         No (vosaltres / jeure) ………………………….  a l’herba que us renyaran.

·         M’amoïna que no (ell / poder) …………………………… venir amb nosaltres.

·         (Nosaltres / treure) …………………….. la roba, que plorà.

·         Ara, no (jo / voler) ……………………… anar-hi, ja m’avisareu.

·         (Tu / anar) ……………………….. a casa que et criden.

·         Ja voldria que (tu / estar) ……………………… bo per poder anar d’excursió.

 7.       Completa les sèries següents amb la segona persona del plural: 

8.       Completa  les sèries següents:

cantes

canta

cantam

cantau

canten

has cantat

ha cantat

hem cantat

heu cantat

han cantat

cantis

canti

cantem

canteu

cantin

cantaves

cantava

cantàvem

cantàveu

cantaven

havies cantat

havia cantat

havíem cantat

havíeu cantat

havien cantat

cantassis

cantàs

cantàssim

cantàssiu

cantassin

cantares

cantà

cantàrem

cantàreu

cantaren

hagueres cantat

hagué cantat

haguérem cantat

haguéreu cantat

hagueren cantat

hagis cantat

hagi cantat

hàgim cantat

hàgiu cantat

hagin cantat

vares cantar

va cantar

vàrem cantar

vàreu cantar

varen cantar

vares haver cantat

va haver cantat

vàrem haver cantat

vàreu haver cantat

varen haver cantat

haguessis cantat

hagués cantat

haguéssim cantat

haguéssiu cantat

haguessin cantat

cantaràs

cantarà

cantarem

cantareu

cantaran

hauràs cantat

haurà cantat

haurem cantat

haureu cantat

hauran cantat

canta

canti

cantem

cantau

cantin

cantaries

cantaria

cantaríem

cantaríeu

cantarien

hauries cantat

hauria cantat

hauríem cantat

hauríeu cantat

haurien cantat

Haver cantat

Gerundi: Cantant

Havent cantat

Participi: cantat, cantada,     cantats, cantades

perds

perd

perdem

perdeu

perden

has perdut

ha perdut

hem perdut

heu perdut

han perdut

perdis

perdi

perdem

perdeu

perdin

perdies

perdia

perdíem

perdíeu

perdien

havies perdut

havia perdut

havíem perdut

havíeu perdut

havien perdut

perdessis

perdés

perdéssim

perdéssiu

perdessin

perderes

perdé

perdérem

perdéreu

perderen

hagueres perdut

hagué perdut

haguérem perdut

haguéreu perdut

hagueren perdut

hagis perdut

hagi perdut

hàgim perdut

hàgiu perdut

hagin perdut

vares perdre

va perdre

vàrem perdre

vàreu perdre

varen perdre

vares haver perdut

va haver perdut

vàrem haver perdut

vàreu haver perdut

varen haver perdut

haguessis perdut

hagués perdut

haguéssim perdut

haguéssiu perdut

haguessin perdut

perdràs

perdrà

perdrem

perdreu

perdran

hauràs perdut

haurà perdut

haurem perdut

haureu perdut

hauran perdut

perd

perdi

perdem

perdeu

perdin

perdries

perdria

perdríem

perdríeu

perdrien

hauries perdut

hauria perdut

hauríem perdut

hauríeu perdut

haurien perdut

Haver perdut

Gerundi: Perdent

Havent perdut

Participi: perdut, perduda, perduts, perdudes

Tems

Tem

Temem

Temeu

Temen

Has temut

Ha temut

Hem temut

Heu temut

Han temut

Temis

Temi

Temem

Temeu

temin

Temies

Temia

Temíem

Temíeu

Temien

Havies temut

Havia temut

Havíem temut

Havíeu temut

Havien temut

Temessis

Temés

Teméssim

Teméssiu

temessin

Temeres

Temé

Temérem

Teméreu

Temeren

hagueres temut

hagué temut

haguérem temut

haguéreu temut

hagueren temut

hagis temut

hagi temut

hàgim temut

hàgiu temut

hagin temut

vares témer

va témer

vàrem témer

vàreu témer

varen témer

vares haver temut

va haver temut

vàrem haver temut

vàreu haver temut

varen haver temut

haguessis temut

hagués temut

haguéssim temut

haguéssiu temut

haguessin temut

Temeràs

Temerà

Temerem

Temereu

Temeran

hauràs temut

haurà temut

haurem temut

haureu temut

hauran temut

tem

temi

temem

temeu

temin

Temeries

Temeria

Temeríem

Temeríeu

Temerien

hauries temut t

hauria temut

hauríem temut

hauríeu temut

haurien temut

Haver temut

Gerundi: tement

Havent temut

Participi: temut, temuda, temuts, temudes

serveixes

serveix

servim

serviu

serveixen

has servit

ha servit

hem servit

heu servit

han servit

Servesquis/serveixis

Servesqui/serveixi

servim

serviu

servesquin/serveixin

servies

servia

servíem

servíeu

servien

havies servit

havia servit

havíem servit

havíeu servit

havien servit

servissis

servís

servíssim

servíssiu

servissin

servires

serví

servírem

servíreu

serviren

hagueres servit

hagué servit

haguérem servit

haguéreu servit

hagueren servit

hagis servit

hagi servit

hàgim servit

hàgiu servit

hagin servit

vares servir

va servir

vàrem servir

vàreuu servir

varen servir

vares haver servit

va haver servit

vàrem haver servit

vàreu haver servit

varen haver servit

haguessis servit

hagués servit

haguéssim servit

haguéssiu servit

haguessin servit

serviràs

servirà

servirem

servireu

serviran

hauràs servit

haurà servit

haurem servit

haureu servit

hauran servit

serveix

servesqui/serveixi

servim

serviu

servesquin/serveixin

serviries

serviria

serviríem

serviríeu

servirien

hauries servit

hauria servit

hauríem servit

hauríeu servit

haurien servit

Haver servit

Gerundi: servint

Havent servit

Participi: servit, servida, servits, servides

dorms

dorm

dormim

dormiu

dormen

has dormit

ha dormit

hem dormit

heu dormit

han dormit

dormis

dormi

dormim

dormiu

dormin

dormies

dormia

dormíem

dormíeu

dormien

havies dormit

havia dormit

havíem dormit

havíeu dormit

havien dormit

dormissis

dormís

dormíssim

dormíssiu

dormissin

dormires

dormí

dormírem

dormíreu

dormiren

hagueres dormit

hagué dormit

haguérem dormit

haguéreu dormit

hagueren dormit

hagis dormit

hagi dormit

hàgim dormit

hàgiu dormit

hagin dormit

vares dormir

va dormir

vàrem dormir

vàreu dormir

van dormir

vares haver dormit

va haver dormit

vàrem haver dormit

vàreu haver dormit

varen haver dormit

haguessis dormit

hagués dormit

haguéssim dormit

haguéssiu dormit

haguessin dormit

dormiràs

dormirà

dormirem

dormireu

dormiran

hauràs dormit

haurà dormit

haurem dormit

haureu dormit

hauran dormit

dorm

dormi

dormim

dormiu

dormin

dormiries

dormiria

dormiríem

dormiríeu

dormirien

hauries dormit

hauria dormit

hauríem dormit

hauríeu dormit

haurien dormit

Haver dormit

Gerundi: dormint

Havent dormit

Participi: dormit, dormida, dormits, dormides

 ·           Elabora un text poètic que tengui entre 12 i 50 versos del tema que més t’agradi (recorda que les síl·labes d’un vers es compten només fins a la darrera síl·laba tònica).

·       Cerca un poema d’un autor reconegut de la literatura catalana i copia’l al quadern per llegir-lo després als teus companys durant la classe.

em

us

CD

EN

HO

–       Indeterminat (no precedit d’article o demostratiu o precedit de numeral, quantificador o indefinit): Demanam fruita = En demanam. Volem quatre panets = En volem quatre.

–       Neutre (això, allò) o oració subordinada: Vull que hi vagis = Ho vull

CI

ELS

–       Plural: Durem el paquet als teus germans = Els durem els paquets.

CC o CRV

HI

–       No precedit per la preposició DE: Anam a Búger = Hi anam

HO

–       No precedit d’article o demostratiu (també adjectiu i oració): És simpàtic = Ho és.

 1. Et volen escriure

2. Ens vol espantar

3. El vaig asseure a taula

4. En va trobar un munt

5. La vàrem avisar

6. Li varen donar esperances

7. Us volen examinar

8. Es va perdre

9. No li varen prendre res

10. Els vaig parlar fluixet

11. Et volen sentir

12. Ens va creure

13. Els vol treure de casa

14. En va dur

15. Es varen tombar

16. No et pot ajudar

17. Ho puc intentar

18. L’han de dur aquí

19. Hi ha d’arribar avui

20. Em comencen a cansar

21. N’estàvem parlant

1. Vaig veure’l ahir

2. Vaig fer-ho jo mateix

3.Vares fer-li molt de mal

4. Va dur-ne quatre

5. Vàrem equivocar-nos

6.Vàrem rebre’l al despatx

7. Vàreu amargar-me el capvespre

8. Varen passar-se de llestos

9. Voldria veure’l

10. Volia anar-hi

11. Volen recomanar-me

12. Vull decidir-ho ara mateix

13. Volen dedicar-s’hi

1. He vist el teu germà sortir de la classe

2. Cada dia veig n’Aina i na Maria

3. Observau el cel

4. Ja pots cosir les randes

5. Troba tots els elements al seu abast

6. Digau al nin que no arribi tard

7. Buida els calaixos

8. Cada nit anam a fer companyia a la padrina

9. Mira el teu cosí

10. Utilitzes la ploma?

11. Digues als teus fills que els esper

12. Parla d’aquest cas amb el director

13. Trob aquest al.lot cada matí

14. Em sembla que és na Joana

15. Demà comprarem la pilota

16. Hem de menjar els melicotons

17. Donaré el llibre al meu germà

8. Anam a València

19. Donaré el compte a les clientes

20. Venim de Sineu

21. És soci del Mallorca?

22. És el president del Barça?

23. Duc les cebes

24. Semblen guanyadors

25. Condueixen el cotxe

26. Anirem a Londres

27. Fins fa poc era hereu

28. Tornarem de Lluc molt tard

29. Me’n vull anar cap a ca nostra

30. Jo em pensava que vindria

31. No dubtis mai dels teus germans

32. He de reconèixer que ho fa bé.

33. Demà he de cantar al Teatre Principal

34. No es recorda d’allò

35.  Agafa un grapat de cireres

36. És covard

37. Viu a Elx

38. Ha fet el que li vares demanar

39. Posaré les tovalles a taula

40.  Ens arriscam a suspendre

41.  No pot prescindir de les comoditats

42.  Ens ha confessat que no era veritat

43. S’ha negat a dir-ho

44. Passàvem pel pont

1. Els nins hi juguen

2. Us  ho assegur

3. Hi anirà

4. En viuen

5. Hi pensa cada dia

6. No ho sembla

7. N’han sortit

8. Hi va cada any

9. Ell li compra els llibres

10. En demanen cada dia per berenar

11. No la volia

12. No els vull aquí

13. En Miquel ho és

14. En volia dotze

15. Ho comprovarem

16. Ja en tornàvem

Acuseta

Ànima en pena

Animal d’aigua

Ase

Aturat

Badoc

Bajà

Baldragues

Baldufa

Bàmbol

Bandarra

Banyut

Barrut

Bavós

Beneit

Bergant

Bèstia

Betzol/

betzolango

Bleda

assolellada

Bocamoll

Boig

Boques

Borinot

Bossot/

Bosses tristes

Botifarra

Bruixa

Burot

Butxaca foradada

Cabró

Cagacalces

Cagadubtes

Cagalló

Cagarro

Cagat

Calavera

Calçasses

Camacurt

Caparrut

Capbuit

Cap de fava

Cap de trons

Cap quadrat

Capsigrany

Cap verd

Carabrut

cercabregues

Colflori

Colló/Collonera

Copieta

Corcó

Cràpula

Cregut

Culejador

culmerdós

Curt de gambals

Descregut

Destraler

Dimoni

Donota

Enfitador

Emprenyador

Escalfabraguetes

esguerrat

Estúpid

Fals

Fanfarró

Fantasma

Fetjut

Fatxenda

figaflor

Foca

Gallet

Gallina

Gandul

Gatamaula

Gató

Gorrer

Groller/grollerot

Idiota

Il·luminat

Imbècil

Impresentable

Incompetent

Inútil

Judes

Lladre

Llengua d’escorpí

Llenguerut

Llenguallarg

Llepaculs

Llepafils

Lloro

Mà foradada

Mafiós

Malabèstia/

Malànima

Malapècora

maleït

malparit

Malparlat

Marieta

Merda-seca/

Merdós

Menjamiques

Milhomes

Mitjafiga

Mitjamerda

Morrut

Mort de fam

Mosca collonera

Mosca vironera

Mosqueta morta

Noningú

Nyicris

Pardal/Pardalango/

Pardal de moro

Pelacanyes

Penques

Perdulari

Perepunyetes

Pixallits

Pixapins

Pixatinta

Ploramiques

Pocavergonya

Pollós

Poma/Pomot

Porcell

Rata de

claveguera

Ronyós

Ruca

Sac de patates

Sac de puces

Setciències

Somiatruites

Somera/Somerot

Sonat

Tocat de l’ala

Toixarrut

Torracollons

Torrapipes

Tòtil

Totxo

Tronat

Tros d’ase/

Tros de banc

Tros d’animal

Xafarder

Ximple

Xitxarel·lo

xoriço

Segle XIII

Poesia trobadoresca

Guillem de Cabestany

Cerverí de Girona

Bernat Desclot

Segle XIV

Pere el Cerimoniós

Prosa religiosa

Anselm Turmeda

Sant Vicent Ferrer

Segle XV

Curial e Güelfa

Ausiàs March

Cristòfor Despuig

Francesc Fontanella

Segle XIX

Renaixença

Narcís Oller

Àngel Guimerà

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.                                                

La pàtria, Bonaventura Carles Aribau

L’emigrant

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!(…)

Jacint Verdaguer

Virolai

Rosa d’abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.

Amb serra d’or los angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del cel que els serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
lo sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols estrella d’Orient,
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.(…)

Jacint Verdaguer 

              

La seva naturalesa era la de l’arrel o del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seva força; no eixir mai a fora, ni ésser assenyalat amb el dit, ni ésser l’enveja ni el sac dels cops de ningú. El crit de «Escanyapobres!» era un crit de venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo. En aquell moment, dintre la seva casa, el crit prenia ja un to provocador. Es sentí acorralat, i en el seu semblant es llegí tota la sobtada desesperació de la bèstia sorpresa en el cau, la ira salvatge d’aquella naturalesa grossera. La vida ensopida que tants anys menà dintre la foscor del seu magatzem, l’havia fet tornar esglaiadís com una rata. Del coratjós traginer no en servava sinó la primera envestida i la confiança absoluta en tota la naturalesa, exceptuant-ne l’home, que tenia per la pitjor de les feres. Tota la seva vida havia dit de la humanitat que era «una colla de lladres»: cada home era, doncs un lladre de qui calia guardar-se; i, en la confusió d’idees del seu cervell escanyolit per la ignorància, havia cregut sempre honrada tota cobdícia que no anés armada fins a les dents. La usura, que les modernes lleis no persegueixen, tampoc no la condemnava el sentit moral de l’Oleguer. Més aviat la considerava com una caritat molt semblant a la de tirar una corda a qui s’ofega. Si l’auxiliat no se n’aixecava, era que ja abans havia engolit massa aigua. Ell no n’era el responsable, i, en premi d’haver eixit a la platja, es carregava a coll totes les despulles del naufragi, que bé s’ho valien els perills passats. 

L’escanyapobres, Narcís Oller

 – No, Armengol no; no riguis. Aqueixa gelosia, tan infundada i ridícula, me la miro jo com un producte estrafet d’una causa tristament sèria. El pobre Daniel no se n’adona, però a mi em sembla que ho veig clar. En Giberga l’ha qualificat de boig en converses; en Giberga va dar un dictamen en aquest sentit en l’expedient d’incapacitat de què vaig parlar-te; en Giberga va proveir d’arguments en Pons per a la trista demanda del plet…Doncs, dins del cervell d’en Daniel, la figura d’en Giberga ( no ho dubtis) ha pres cos i caràcter de perseguidor inclement, infatigable; de lladre traïdor de la seva felicitat. Ai! i que en té poca, la humanitat, de misericòrdia per a aquests enteniments malalts, que hauria de tractar com flors d’estufa en honra seva i per dever sacrosant! Oh! , no ho dubtis: jo no sé si hi ha lesió, com en Giberga suposa, o si no n’hi ha; les causes de les malalties mentals ( l’eniologia, que ell en diu) les tindran o no, els metges, conegudes… potser sí: jo no ho sé pas; però a mi em sembla que no pot ser; que és un misteri tan gran, tan insondable com el de l’essència i funcionament de la raó mateixa. I quan jo considero això i penso que dintre tot ordre misteriós la major precaució és poca, m’escruixeixo de veure com, savis i ignorants, venim tractant els cervells fluixos. Quantes vegades no m’he penedit del que tu i jo, criatures encara i per criatures que fóssim, vam fer al pobre Daniel a la Ciutadela! ¿No ens tocarà també una part de culpa en el desastre de què em parles? 

La bogeria, Narcís Oller

Àngel Guimerà

Escena VIII                         

[…]

MARTA: Manelic!… Que… el dinar ja és a taula.

MANELIC: Ah, sí; el dinar. El dinar. (S’ha acostat a la taula i comença a llescar pa. Mentrestant la Marta ha anat a la llar. A part.) I que no costa gaire, no, de degollar a un home! I an ella… an ella menos!… (Se troba amb la mirada de la Marta que torna.) Si ella no em mirava! Ah! (Llença la ganiveta sobre la taula.)

MARTA: Posa-te’n tu, Manelic. (Ell se’n posa: després ella. Pausa; mengen.)

MANELIC (a part): Qui fos golut com allà dalt! Perquè els goluts no pateixen. Si no em pot passar res per aquí dintre!

MARTA (baixet): Ai, Déu meu! Ajudeu-me!

MANELIC (a part): Pst! Que l’ajudin! (Va a enraonar i s’atura.)

MARTA: Què? Digue-ho! Què anaves a dir? (Va cap an ell.)

MANELIC (apartant-la amb lo braç): Res, res, aparta’t!

MARTA: Parla un cop a la vida! Jo t’ho demano, per…

MANELIC (sarcàstic): Per qui m’ho demanes?

MARTA: Per… per…

MANELIC: Per ell? Per qui? (Esperant que ella diga.) I quin fàstic que em fa aquesta

dona! Eh! Afarta’t tu sola! (S’aixeca.) Jo me’n torno a les meves muntanyes!

(Se’n va cap a la porta.)

MARTA: No, Manelic, no! I escolta’m!… I perdona’m!

MANELIC (molt exaltat): Que et perdoni? Ira de Déu!… Què t’havia fet, jo? Enraona!

Per què m’havies d’enganyar a mi? Per què?

MARTA: Perquè no era ningú, jo! Que era sense voluntat, obeïa! I ni t’havia mirat mai!

Ni t’estimava! Ni sabia què era tenir voluntat per un altre!

MANELIC: Doncs per què t’has casat amb mi, i no et vas casar amb aquell home!

Digue-ho! (Rabiós sempre.) Que no sé jo el perquè, i em consumo, i em torno boig per saber-ho! (Corrent a ella.) Per què? Per què? Respon-me!

MARTA: Ah, això no! Que tu m’avorriries encara més del que m’avorreixes!

MANELIC: Avorrir-te? Matar-te hauria de fer jo, que és sols lo que mereixes!

MARTA: Oh, sí, matar-me, sí; que això és lo que desitjo!

MANELIC: No, no; abans anar-me’n. Anar-me’n d’aquí per a sempre!

MARTA (rabiosa per aturar-lo): És que no goses a parlar-me! No, no; no t’atreveixes!

(Anant darrera d’ell desesperada.) És que em tens por; me tens por, a mi!

Covard! Por! Por!

MANELIC (aturant-se): Que…! Que jo et tinc por? (A l’aturar-se ell, ella canvia de cop

plorant perquè es quedi.)

MARTA: Parla’m! Insulta’m! Pega’m! Mes no te’n vagis! (S’abraça als seus genolls sanglotant.)

MANELIC: Deixa’m anar, que això és un toll de misèries! Eh! Rebolca-t’hi!

(Desprenent-se d’ella i anant cap a la porta. Ella cau apoiant-se en un braç a terra.)

MARTA (per aturar-lo, rabiosa i plorant): Sí, Sí; amb el que jo estimo! (Agenollada

avança cap a la porta.) Que t’he enganyat a tu! I tu no em castigues!

(En Manelic s’atura. A part.) No se’n va, no! (Alt, suplicant.) Manelic! (

Ell, que ha dubtat, va a sortir.) I sóc tota de l’altre!… ¡I de tu no ho sóc, no ho sóc!

MANELIC (tornant enrera, amenaçant-la amb lo puny): Que callis! Calla! Calla!

(La Marta s’ha alçat.)

MARTA (satisfeta de que ell no se’n vagi): I t’he enganyat jo, i estic contenta d’haver-te enganyat! I mira: me n’en ric de tu, com tothom, mira! (Riu com boja.) Sí, sí,me n’en ric! I encara espero l’altre! (Ell corre cap a la taula i agafa la ganiveta.)

MANELIC: Pel nom de Déu que aquí mateix…!

MARTA (corrent a agafar-lo pel braç esquerre): Sí, sí, t’enganyo! Encara t’enganyo! Que vindrà l’altre! (Arrenca una rialla feréstega.)

MANELIC (alçant la ganiveta): Que et mataré!

MARTA (rient i plorant): Mata’m! Mata’m! A que no em mates!

MANELIC: Què anava a fer! No puc, no!

MARTA (refermant-s’hi al veure que s’aparta): Ah, covard! Que ja es veu que t’has

venut per diners! (Agafant-se a Manelic perquè la fereixi.)

MANELIC: Doncs té! Maleïda! (Ferint-la en un braç.)

MARTA: Ah! (Satisfeta.) A la fi!

MANELIC (llençant lo ganivet amb espant): Oh, Déu meu! Què he fet jo!

MARTA: És sang! Sang meva! I tu has sigut!… (Sostenint-se a la taula.) Oh, quin goig!

Si ric! Mira com ric! I ara ric d’alegria!

MANELIC: Maleït jo! Maleït jo cent cops, que sóc com les bèsties salvatgines!

(Quedant assegut en una cadira i rebregant-se el cap entre les mans.)                                                                                                                                                     

******************************

SAÏD: I que tard heu vingut! Jo sol la marxa

d’aquesta vida he fet, i avui al terme

vos trobo del camí, vora el sepulcre!

BLANCA ( amb energia i desesperació)

Ah, no, Saïd! Ah, no! Que no ve l’hora

de morir, no! Déu meu, sento la vida

per tot mon ser brotar! Vull viure! Salva’ns!

SAÏD: Ira d’Al·là! Que tornin! Jo els espero:

jo esqueixaré son pit: jo ses entranyes

estampiré pels murs. Tigres, i resen

ells amb lo cor ple d’odi! Oh, tots, que vinguen!

Ja prou humiliat: la sang m’ofega!

Jo vull morir matant!

BLANCA (esglaiada de la ràbia de Saïd): Saïd!

SAÏD: (canviant sa desesperació en tendresa): Ah, Blanca,

Si sóc l’esclau, humil com la coloma!

Voleu que besi els peus de vostre pare,

i que besi la terra que trepitja!

BLANCA: Mes jo el vull, oh, mon Déu!… jo el vull; salveu-lo!

SAÏD: I em perdoneu? A mi!

BLANCA: Tot és en va: vós sou el cel; jo l’aigua;

Mai s’ajunten ací; mireu: s’ajunten

Només en l’horitzó! És en va!

BLANCA: Ja vénen! Ah!

 Àngel Guimerà, Mar i cel.

2.Quins tres fets emblemàtics marquen l’inici de la Renaixença?

3.Digues el nom dels poemes èpics que va escriure Jacint Verdaguer. Al voltant de quina  temàtica es mouen?

4.En quin corrent estètic se situen les novel·les de Narcís Oller? Com el definiries?

5.Digues el nom de quatre novel·les seves.

6.Quines dues circumstàncies marcaren la vida d’Àngel Guimerà I es veuen reflectides en els personatges de les seves obres?

7.Quin és el tema de l’Oda a la patria, de B.C. Aribau? Destaca l’estrofa que t’hagi cridat més l’atenció del poema I explica’n el significat.

8.Fes el recompte sil·làbic del Virolai, de Verdaguer i marca també la seva rima.

9.Resumeix en quatre línies com és l’escanyapobres, el protagonista de la novel·la de N. Oller que és descrit al text que t’hem presentat.

10.Quin és el sentiment del narrador davant el procés d’embogiment que ha sofert Daniel al fragment de La bogeria que has llegit? Se sent en certa manera culpable del que ha passat? Per què?

11.Per quin motiu discuteixen Marta I Manelic en el fragment seleccionat de Terra baixa? És Marta culpable de la desgràcia de Manelic? L’acaba perdonant? Per què?

12.Per què al final del fragment de Mar I cel que has llegit Blanca diu: “Vós sou el cel; jo, l’aigua”? Explica aquesta metàfora I també quina relació té amb la història de Guimerà. Com acaba?

Article IV del Decreto de Nueva Planta

2. De quina manera eren castigats els nins catalans si utilitzaven la llengua pròpia a classe? I els mestres?

3. Explica l’afirmació: “Una de les bases de la dictadura franquista era el nacionalisme espanyol”?

4. Quines conseqüències va tenir aquest fet per als catalanoparlants?

5. En quins àmbits era prohibit utilitzar la llengua catalana durant el franquisme?

6. Per què després de dos perídes de persecució tan aferrissada la llengua catalana es manté viva avui dia?

7. De quina manera recomanava Felip V introduir la llengua castellana als territoris de parla catalana? Per què creus que proposava aquesta estratègia?

8. Què creus que vol dir l’expressió “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”? 

– El president de la companyia va ser acusat de ……………………………..

– “Llibertat, igualtat i ……………………..” és el lema de la Revolució francesa.

– Ikea té previst inaugurar una seu ……………….. a Tarragona.

– Amb l’ADN es pot confirmar la …………………………… d’un home.

– Els nins molt petits desperten l’instint ………………………. 

PETRA  → petroli, petard, petrificat, pedra.

CATHEDRA  → catedral, càtedra, cadira, catequesi.

CAUSA  → causal, cosa, causa, encausat.

NEPOS  →  neboda, neptuni, nepotisme, nebot.

NUBES  →  núvol, nuvolós, nuvi, ennuvolat.

LUNA  →  lluna, lunar, llum, lluneta.

·       El funeral ………………………….. se celebrarà demà a les 19 hores

·       Un conegut físic ha estat nomenat doctor ………………………. per la Universitat Autònoma

·       Des que li va tocar la loteria ha canviat el seu ……………………..

·       La votació no es va fer per falta de …………………………..

·       Aquest és el ……………… de la qüestió

·       El Mallorca va guanyar ………………………… molts espectadors ja havien marxat

·       Al bar hi devia haver, ……………………………., unes cent persones

·       Tot això que em dius és ………………………………….., al costat del que m’ha passat a mi.

·       No es posen d’acord, i la reunió queda ajornada ………………….

·       La policia sorprengué els lladres ………………………………………

·       .- Aquesta notícia no la sé pas jo sol; és ……………………………….

·       Per demanar feina has de presentar el teu …………………………………………

·       Després del que va dir contra els veïns, aquests van declarar-lo ……………………………….

·       Aquest any s’aplicarà el ………………………………. a l’hora de matricular els alumnes de primer.

·       Per un …………………………………… en Pere va suspendre l’examen escrit .

·        En començar l’examen, no em recordava de res. Em vaig quedar ……………………………

·       ……………………….tothom és bo, però els fets demostren que no sempre és veritat.