nú…ol, co…ard, ca…all, a…orrit, pro…a, re…entar, can…i, go…ern, …ena, cor…a, sa…i, tro…ar, arri…ar, ro…ell, …olcar,  a…orriment, ennu…olat, intercan…i, ca…alleria, desapro…ar, re…entada, re…olcada, go…enador, em…enar, aco…ardir-se, encor…ar, ro…ellat, arri…ada, tro…ada, en…iar, em…olic, bom…a, com…ustió, can…i, am…ulància, en…ejable, in…ent, ad…ocat, …uidar, a…all, tre…all, lla…i, da…anter, re…olcar, a…orrir, sa…ó, …ermell, a…ans, a…et, …iga, re…entar, pa…elló. 

…………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………

·       No tro_a_a enlloc un recan_i per al meu automò_il.

·       Arri_a_en del viatge ben re_entats, però gens a_orrits.

·       El qui ha_ia d’inter_enir era un ad_ocat que tre_alla a la Conselleria de Tre_all del Go_ern Balear.

·       De_ia molts de doblers, però no mo_ia ni un dit per solucionar-ho.

·       Ahir al País _asc, es jutja_a un cas d’a_ortament.

·       Els lectors escri_ien moltes cartes, en les quals desapro_a_en aquells actes.

·       En Jaume és un jove molt espa_ilat, que no duu cap _ena als ulls.

·       En Josep no era tan co__ard com tothom pensa__a.

·       Vàrem entrar a aquella ta__erna a prendre un  plat de  fa__es.

·       Vull pro_ar  l’automò_il a__ans de comprar-me’l.

·       Aquest  tro__ador era tingut per una persona molt sà__ia.

·       Li va sortir un mal al lla_i de tant de menjar endí_ies.

·       El ca__aller ca__alca__a sobre el seu ca__all.

·       He deixat el telèfon mò_il  a casa pensant  que el duia a la ga__ardina.

·       El tram__ia que passa__a pel parc va en __estir  un cotxe.

·       Diumenge passat vàrem anar a __eure una exhibició de tam__ors al pa__elló municipal d’esports.

·       L’ad__ocat que em representa___a  la sa__ia    __en llarga;  compagina___a la sa___iesa amb acudits enginyosos: era poc pro__a__le  a__orrir-se amb ell.

·       Qui és aquella dona tan es___elta que du un pintalla___is a la mà? Crec que la conec i ara he o___lidat el seu nom. 

…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………

e) Has de … molta aigua. / Jo no hi tinc res a … .

f) Cada ciutadà té un … . / Em sembla que la pilota li ha fet un … estrany.
g) Això és més … que Matusalem. / Era un paisatge molt … .
h) El depòsit d’aigua és … . / En aquest joc, el tres mata el … .

i) Aquest avió … molt baix. / M’ha tirat una … de neu. 

 La cançó de la deixa __a tornar l’endemà i molts altres dies més. Ara passa__a sempre pel carrer nou i cada __egada es para__a a tocar la reixa. Sempre s’in__enta__a no__es cançons, picant quan calia so__re les __arres. __a in__entar una cançó per cadascun dels ar__res que __eia al parc: el pi, l’a__et, el cedre del Líban, l’esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. __a in__entar una cançó per l’a__inguda que puja__a cap a la casa, pels camins que s’endinsa__en a les verdes galeries sota els ar__res, per l’her__a i pels parterres florits. Però no __a dir res del seu desco__riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret.

Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons 

Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s’hi tro__en les misterioses Estunes. En arri__ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i que mirant a tra__és d’elles veiem aquestes co___es que s’anomenen Tunes o Estunes. En les profunditats d’aquestes esquerdes s’alça__en rics palaus ha__itats per les Aloges o Goges que la veu popular bateja__a amb el nom d’Encantats. Les Goges eren una mena de fades que durant el dia resta__en ocultes en els seus caus i que quan canta__a el gall a la mitjanit sortien per les __etes de les roques i ana__en a emmirallar-se a les aigües de l’Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt proper a les Tunes. Segons sembla les entranyes d’aquelles roques esta__en cobertes d’or i plata, perles i diamants i tota mena de joies. Aquests tresors resta__en lluny de la mirada dels curiosos i dels __andits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges ana__en filant. Però si un intrús gosa__a endinsar-se per les co__es a la recerca dels tresors no tarda__a a perdre l’orientació quan mira__a de tornar enrere abans de perdre’s, definitivament, per aquell laberint de roques i arrels immenses. Algunes __egades els ha__itants dels contorns havien vist a les nits com d’aquell paratge misteriós emana__a una blancor finíssima que puja__a cap al cel. Aquell prodigiós raig de llum era atri__uït a les festes que tenien lloc en els palaus de les profunditats.

Extret i manipulat de la Web de les Llegendes del Pla de l’Estany