La poesia trobadoresca

 

  • És la primera manifestació literària culta en una llengua romànica (provençal).
  • Neix a finals del segle XI a les Corts occitanes.
  • Seguint la moda occitana, els trobadors catalans imitaren des de mitjan segle XII no només la temàtica de què parlaven els trobadors occitans sinó també la seva manera d’escriure poesia i fins i tot la llengua.

El trobador:

  •  Durant els segles XII i XIII componia els seus poemes en llengua provençal .
  • Aquests poemes eren pensats per ser difosos oralment o per mitjà del cant. Per això componia també la música de les seves composicions.
  • Pertanyia a una classe social superior a la del joglar.
  • Els trobadors catalans més coneguts són Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Resultat d'imatges de trobador

El joglar:

  • Anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.
  • Interpretava públicament les composicions dels trobadors (era transmissor, no creador).
  • Pertanyia a una classe social inferior a la del trobador.
L’amor cortès:

  • És el concepte d’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca.
  • Els principals personatges que hi intervenen són:

1.    El trobador o om: És el vassall de la dama, el seu servidor. Li deu amor,fidelitat i lleialtat.

2.    La dama o midons: Ha de ser casada i pertànyer a una classe social superior a la del trobador. Com que la relació és secreta, el trobador s’hi ha de referir amb un pseudònim (senyal) per evitar les sospites del marit i els cortesans.

3.    El marit o gilós: Apareix sempre com un ésser malvat, del qual s’han d’amagar els amants. La dama no pot ser feliç amb el marit, que li ha estat imposat pel pare per conveniència.

4.    Els lauzengiers (envejosos, maldients): Amics del gilós que espien els amants per avisar-lo si es comet infidelitat.

5.    El guaita: Amic del trobador que l’avisa quan surt el sol, després de passar la nit amb la midons, per evitar que siguin descoberts pel gilós.

Resultat d'imatges de midons

 

Gèneres:

Segons el contingut podem classificar la lírica trobadoresca en sis gèneres:

  1. Cançó: Composició on el trobador expressa l’amor que sent per la midons.
  2. Sirventès:  Expressa la rivalitat o enemistat entre el trobador i una altra persona per motius polítics o literaris. Conté crítiques i atacs personals.
  3. Plany: Expressa tristesa per la mort d’un amic o d’un personatge destacat.
  4. Alba: Lament del poeta per haver de deixar la dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts.
  5. Pastorel·la: Diàleg entre una pastora i un cavaller, que la vol seduir.
  6. Tençó: Debat poètic entre dos trobadors.

 

TEXTOS

Llegenda del cor menjat

 Guillem de Cabestany era un cavaller i trobador de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord i el que avui us explicaré és la història de la seva vida, bé de fet, la història de la seva mort. Home cortès, agradable i famós en armes, estava bojament enamorat de la Senyora Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, un noble ric, cruel i orgullós.

El trobador estava enamorat de la dama i sobre ella escrivia les seves cançons, la jove dama era bonica i el corresponia i l’estimava més que a res en el món. Un amor secret que no ho era tant com els protagonistes haurien volgut, i és que el gelós marit de Saurimonda en assabentar-se de la infidelitat de la seva esposa, va decidir prendre a Guillem.

 
El va matar, li va tallar el cap i va fer que li arrenquessin el cor, va demanar al seu millor cuiner que el cuinés per a la seva esposa, i li va servir  a la seva esposa que sense saber el que estava menjant se’l va cruspir sencer, i és que el va trobar deliciós. Un cop acabat l’àpat, Ramon li va dir a Saurimonda que aquell plat que tant li havia agradat no era altre cosa que el cor del seu amant. La dona no acabava de creure’s el seu marit i aquest perquè la cregués va fer portar el cap del seu estimat trobador. I quan va sentir i va veure tot plegat, Saurimonda va perdre la vista i l’oïda, i li va dir al que encara era el seu espòs que a partir d’aquell dia no menjaria res més. Ramon ple d’ira i ràbia en sentir aquestes paraules de la seva esposa va córrer cap a ella espasa en mà amb la intenció de pegar-li al cap. Ella va córrer cap a un balcó i es va deixar caure, posant fi així a la seva vida.

 
I des d’aquell dia que la història de la cruel mort de Guillem de Cabestany i la seva estimada Saurimonda, va començar a córrer per tota la comarca. I de la comarca a la resta de comarques i així a tot el país, fins que va arribar la història a oïdes del Rei d’Aragó,Alfons I, que va anar fins a  Perpinyà i va fer empresonar Ramon  perquè fos jutjat pels seus crims. Li prengueren  tots els castells que posseïa i els feren destruir, i també li prengueren tot l’or i totes les possessions i terres. El varen fer empresonar i amb els anys va acabar morint a la presó del Rei. El Rei va fer recollir els cadàvers dels dos amants i els va fer portar a Perpinyà, on diuen que va fer construir un monument davant la porta de la seva església, i va fer dibuixar sobre el monument la manera  com havien mort, així com va ordenar que per tot el Comtat del Rosselló, totes les dames i els cavallers els fessin aniversari tots els anys.
I és així com aquesta tràgica història va sobreviure al pas dels anys i es va acabar convertint en llegenda.”

 Resultat d'imatges de cor menjat

  

 

Cerverí de Girona (1259-1285)

 No el prengueu el fals marit,
Joana delicada!

I
No el prengueu el fals jurat,
que és ruc, mal educat,
Joana delicada!

II
No el prengueu el mal marit,
que és ruc, que és ensopit,
Joana delicada!

III
Que és ruc mal educat,
no sigui per vós amat,
Joana delicada!

IV
Que és ruc, és adormit,
no jegui amb vós al llit,
Joana delicada!

V
No sigui per vós amat,
més val aquell que teniu d’amagat,
Joana delicada!

VI
No jegui amb vós al llit,
més us hi valdrà l’amic,
Joana delicada!

 

 

 Guillem de Berguedà  (1138 – 1196)

 I
Cançoneta lleu i plana

Lleugereta, sense pretensions,

Jo faré del meu marquès,

Del traïdor de Mataplana,

Que és d’engany farcit i ple.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

 II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de guardar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi amb vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

V
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

 Resultat d'imatges de marquès mataplana

 

ACTIVITATS

 1.       Quan i on va néixer la poesia trobadoresca?

2.       Explica les diferències i les semblances entre trobador i joglar.

3.       Digues el nom de dos trobadors catalans.

4.       Quines qualitats havia de tenir la dama d’un trobador?

5.       Quins personatges apareixen a les composicions que giren a l’entorn del tema de l’amor cortès?

6.       Defineix: cançó, sirventès i plany.

7.       Digues el nom dels personatges de l’amor cortès que surten a La llegenda del cor menjat. Com els has identificat?

8.       Com valores la decisió del rei d’Aragó després de la mort dels dos enamorats? Creus que és una decisió justa? Per què?

9.       A quin gènere trobadoresc pertany el poema de Cerverí de Girona? Quina temàtica tracta?

10.    Qui és l’amic a qui fa referència al final del poema? El relacionaries amb algun dels personatges de l’amor cortès?

11.    Qui és el protagonista del poema de Guillem de Berguedà? Quin retrat en fa el trobador? A quin gènere creus que pertany? Què t’ho fa pensar?

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *