Oracions subordinades adverbials

 I acabam amb les subordinades! Les adverbials presenten una gran varietat però no són gaire complicades d’entendre. Ànims, que això ja és cuit!

 

Les oracions subordinades adverbials fan les mateixes funcions que un adverbi. Poden formar-se:

  1. Amb un connector i un verb en forma personal: Quan hagis acabat, deixa la feina sobre la taula.
  2. Amb un infinitiu (en aquest cas també hi apareix un connector), un gerundi o un participi:
  • En adonar-se que no hi podia fer res, es rendí.
  • Treballant així, segur que et tornen a contractar.
  • Vista la gentada que hi havia, ens en vam anar.

Poden ser de diferents tipus:

  1. Temporals ( moment en què es duu a terme l’acció principal). Nexes: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com… Quan acabi vindrà.
  2. De lloc ( lloc on es duu a terme l’acció de l’oració principal). Nexes: on, allà on… Vaig aturar el cotxe on vaig poder.
  3. Modals o de manera ( manera com es duu a terme l’acció del verb principal). Nexes: com, com si, així com, segons… Ha actuat com li havien encarregat.
  4. Causals ( causa per la qual es produeix el fet del qual parla l’oració principal). Nexes: perquè, ja que, com que, per tal com… Ho he fet perquè he volgut.
  5. Comparatives ( comparació amb l’oració principal).  Nexes: com més, com menys, més que, menys que…   Més que amics , ens consideram germans.
  6. Concessives ( contrarietat que, tanmateix, no impedeix que s’acompleixi el que s’enuncia a l’oració principal). Nexes: encara que, malgrat que, a pesar que, per més que… Encara que ja hi anava avisada , l’espectacle em va sorprendre.
  7. Condicionals ( condició necessària perquè es compleixi allò que enuncia l’oració principal). Nexes: si, mentre que, només que, posat que…  Si plou, quedarem a casa.
  8. Consecutives ( consecuència del que s’enuncia a l’oració principal). Nexes: així que, de manera que… No em vull atabalar, així que m’ho prendré amb calma.
  9. Finals ( finalitat amb la qual es duu a terme l’acció del verb principal) . Nexes: que, a fi que, perquè, per tal que… Treballa perquè ha de mantenir la seva mare.
Particularitats:

  • La conjunció perquè no sempre té el mateix valor valor:

Ho hem fet perquè hem volgut. ( causal: verb de la subordinada en indicatiu )
Ho hem fet perquè us hi trobéssiu bé. (   final: verb de la subordinada en subjuntiu ) .

  •  L’ús del gerundi amb valor temporal posterior és incorrecte. Ex: Va quedar ferit a l’accident, *morint l’endemà, seria incorrecte. Caldria dir: Va quedar ferit a l’accident i va morir l’endemà.

EXERCICIS:

  1. Subratlla  les subordinades adverbials i indica de quin tipus són:
  • Quan el varen avisar, ell havia fet tota la feina
  • Li ho explicarem tot abans que ens telefoni
  • On hi havia el bosc on passejàvem, ara hi veus una fàbrica
  • Sempre parla com si d’ell depengués la sort del grup
  • En arribar a París, visitarem la Catedral
  • S’ha passat la classe dient dois
  • Caminant per foravila es va tòrcer el peu
  • Vendré quan es faci fosc
  • Vaig on tu vulguis
  • Malgrat que li ho recoman, no em fa cas.
  • Conduïa escoltant música.
  • M’ho diu perquè l’ajudi
  • Aniré fins on faci falta.
  • No us en puc dir res, perquè és un assumpte confidencial.
  • En arribar a la platja va començar a ploure
  • Perquè l’aire corri cal obrir les finestres.
  • En Carles estudia perquè no li agrada treballar.
  • Me l’estimo perquè és molt noble.
  • Suposat que surtis elegit, pots comptar amb nosaltres.
  • S’havia fet càrrec de tantes obligacions que va acabar malalta.
  • Allà on vagi pensaré en tu.
  • Jo vindré, sempre que no acabem gaire tard.
  • Ara que tinc tres milions d’euros em compraré un Miró.
  • Prenia el cafè llegint el diari.
  • Els teus veïns compren més del que necessiten.
  • Arribats a Binissalem, agafau l’autopista.
  • Ens ho passarem tan bé com puguem.
  • Si ens portàssim més bé, el clima de l’aula seria millor.
  • Anirem de vacances on hi hagi molta gresca.
  • Plou massa, per tant no sortiré.
  • Praga és una ciutat tan seductora que hi quedaria a viure.
  • En Pere no ho ha fet tan bé com m’esperava.
  • És tan agradable que té molts d’amics.
  • Com més gran més inconscient.
  • Juga com si li anàs la vida.
  • Per més que s’entrenava sempre acabava el darrer.

 

2. Completa les proposicions següents amb una subordinada adverbial del tipus que ve marcat entre parèntesi:

 

  • Es va comprar un vestit nou (causal)
  • L’Ajuntament ha instal·lat bandes sonores (final)
  • No m’he cansat gaire (concessiva)
  • Apaga la calefacció (condicional)
  • En Guillem té els cabells blancs (comparativa)
  • En Pere va tomar la cadira (temporal)
  • Es va produir l’accident (de lloc)
  • S’ha comportat (de manera)

3. Indica quines d’aquestes oracions compostes són causals i quines són finals. Quina diferència hi ha entre les formes verbals d’unes i altres?

 

  • Han revisat la instal·lació perquè gastava massa energia.
  • Li subministren diversos medicaments perquè tengui una millor qualitat de vida.
  • S’ha comprat un cotxe perquè ha trobat una feina itinerant.
  • S’ha esquiçat els baixos dels calçons perquè quedin més de moda.

4. Quins dels usos del gerundi que trobam en les oracions següents són incorrectes? Per què ho són en cada cas?

 

  • Aquell estudiant va caure per l’escala,trencant-se una cama i un braç.
  • Berenava llegint el diari.
  • Na Marta Coll va estudiar medicina,obtenint el títol l’any 2003.
  • El rector es va aixecar de la cadiracloent l’acte.
  • Passava llista mirant els alumnes un a un.
  • Va tenir un accident greu, morint al cap de poques hores.
  • Anava a córrer cada dia passejant el ca.
  • Baixava les escales cantant i jugant.

5. Digues si aquestes oracions contenen una subordinada de temps, de lloc o de manera i de quin verb fan de CC.

  • Els responsables comunicaren els resultats quan arribà el president.
  • En Tomeu corre com si el perseguissin.
  • Passarem les vacances on vosaltres decidiu.
  • Sempre que tenguis dubtes, fes-me les preguntes que vulguis.
  • Fins que no vàrem partir no va arribar en Jaume.
  • Mentre fas el sopar, acabaré l’informe que m’han demanat.
  • Han portat els aliments on eren més necessaris.
  • Hem elaborat el projecte tal i com vàrem preveure la setmana passada.
  • Ens trobarem dissabte on tu vulguis.
  • Després d’arribar de l’Índia, es va posar malalt.
  • Abans de partir has d’endreçar l’habitació.

6. Subratlla les subordinades adverbials d’aquestes oracions i digues de quin tipus són:

  • Vàrem perdre la cartera quan fèiem cua al zoològic.
  • Comprovats els resultats oficials, el varen declarar vencedor.
  • Fes-ho com si ho haguessis de presentar a un concurs.
  • No es podia recordar d’on ho havia tret.
  • Portau-li la bossa on ella us digui.
  • Ha pintat la paret de color verd perquè aquest color li agrada molt.
  • Na Rosa dibuixa millor que n’Anna.
  • Si plou, agafaré l’impermeable.
  • Si hi posassis sucre, seria més dolç.
  • Per més que m’ho demanis, no t´ho donaré.
  • Na Paula plora menys que na Joana.
  • No ho ha fet perquè se n’ha oblidat.
  • Ve d’hora perquè puguem plegar abans.
  • Han sortit tard perquè l’assemblea ha durat més del previst.
  • Ha sortit tard perquè ningú no el pogués veure.
  • En sortir del cinema es va posar a ploure.
  • Acabada la pel.lícula es posaren a plorar.
  • En cas que faci sol anirem a la platja.
  • Anirem a la platja llevat que plogui.
  • Heu estudiat moltíssim per tal d’aprovar.
  • Havies estudiat poquíssim perquè no t’importava suspendre.
  • Encara que quedin pocs dies hem d’intentar aprovar.
  • Per més que t’ho digui no em faràs cas.
  • Si no haguéssiu menjat tant, tindríeu més gana.

Oracions subordinades adjectives

A vegades us resulta un autèntic problema distingir el QUE  conjunció ( que hem trobat a les oracions subordinades substantives ) del QUE/QUÈ pronom relatiu que estudiarem ara i això us indueix a cometre errors importants a l’hora d’escriure. Intentarem ara aclarir aquests conceptes per veure si us acomiadau, d’una vegada, d’aquests tipus de faltes en els vostres escrits. Som-hi!

Les oracions subordinades adjectives fan les mateixes funcions que un adjectiu.   Poden ser de dos tipus::

Especificatives:    Concreten un aspecte dins un significat més ampli, determinen un subconjunt dins un conjunt: Els nins que miren massa la televisió solen ser menys imaginatius. ( especificativa:  entre tot el conjunt de nins concretam quins són els menys imaginatius: els que miren massa la televisió ) .

Explicatives:   Donen més detalls sobre un aspecte, però no el concreten:Els nins, que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius. ( explicativa: afirmam que tots els nins, dels quals hem dit que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius ).

Fixa’t que la puntuació d’unes i altres és diferent: les especificatives no poden anar separades del seu antecedent amb una coma, mentre que les explicatives van, justament, entre comes.

Els elements que serveixen per enllaçar els substantius i les oracions subordinades adjectives són els pronoms relatius.  Els pronoms relatius són cinc: quatre d’invariables (que, qui, què, on) i un de variable (el qual, la qual…).

  1. QUE (relatiu àton): És el més usat. Sintàcticament, dins l’oració subordinada, pot fer de:
  • Subjecte: El nin que passa pel carrer és germà meu.
  • Complement directe: El nin que vaig veure ahir era esquerrà.
  • Complement circumstancial: Ho farem el dia que vindràs.

             

Particularitat: Els grups EL QUE/ LA QUE/ELS QUE/LES QUE  només són correctes quan no poden  substituir-se per EL QUAL/LA QUAL/ ELS QUALS/LES QUALS. Ex: El senyor del que et parlen (del qual)/ Les persones en les que confiava (en les quals). En canvi, casos com “Escolta el que et diuen” o “Aquesta frase és semblant a la que hem vist abans”, serien correctes.

  1. QUÈ (relatiu tònic): S’usa quan el relatiu va precedit de preposició i es refereix a coses. El reconeixem perquè podem substituir-lo per EL QUAL/LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS. Ex: La casa  de què parlam (=de la qual)/La sala en què ens reunim (=en la qual)/ La ploma amb què escric (=amb la qual).
  1. ON (relatiu adverbial): Indica lloc i equival a Preposició + article + qual i també a Preposició + què. Ex: La sala on ens reunim (=en la qual, en què)/ L’escaló on tots ensopeguen (=en el qual, en què). També pot usar-se sense antecedent. Ex: On no es treballa, hi ha vici.
  1. QUI (relatiu personal): Es refereix sempre a persones i s’usa:

         a .Precedit de preposició: La senyora de qui parlaves (=de la qual)/ Les persones en qui confiaves    (=en les quals).

          b. A les oracions de relatiu substantives: Qui dia passa, any empeny / Qui ho faci millor guanyarà.

  1. EL QUAL/LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS (relatiu compost): Aquestes formes no s’usen gaire en el registre col.loquial, però sí en el culte. Poden substituir:

 

a.  Que: Només a les oracions adjectives explicatives. Ex: Els comerciants, que (els quals) se sentien perjudicats, es queixaren.

b.  Què: Sempre. Ex: La casa de què (de la qual) parlam és petita.

c.  Qui: Quan va precedit de preposició. Ex: La senyora de qui (de la qual) parlam és sorda.

Particularitats:

  1. El possessiu castellà CUYO equival, en català, a DE+ARTICLE+QUAL/S. Ex: Un señor cuya paciencia conozco = Un senyor la paciència del qual conec / Una casa en cuya puerta hay un escudo = Una casa a la porta de la qual hi ha un escut. Fixa’t que, en aquests casos, el relatiu català va després del nom que determina.
  2. LA QUAL COSA correspon al castellà neutre LO CUAL/LO QUE. Ex: Todos lloraban, lo cual me entristeció= Tots ploraven, la qual cosa m’entristí.
  3. Pleonasmes: Si no ho demana l’expressivitat, hem d’evitar incloure a la frase un pronom feble que representi l’antecedent del pronom relatiu. Ex: La casa on (hi) viu el meu cosí / És el principi del qual (en) prové tot.

EXERCICIS

  1. Completau les frases següents amb els pronoms QUE o QUI segons correspongui:

Aquell vaixell ____ va fer escala a Barcelona era holandès. 2. ____ t’ha ajudat a fer-ho? 3. En cas d’accident, a _____ hem d’avisar? 4. ____ s’hi acosta, es punxa. 5. L’home, ____ vindrà avui vespre, ens interrogarà. 6. Aquest sector, ____ encara no és urbanitzat, pertany a l’ajuntament. 7. Aquella olor, ____ jo ja coneixia, omplia la casa. 8. ____ guanyarà el trofeu. 9. El llibre ____ llegeixes és molt bo.

    2. Completau les oracions adjectives següents amb PREPOSICIÓ + QUÈ, PREPOSICIÓ + QUI o PREPOSICIÓ + ARTICLE + QUAL. Heu de posar totes les possibilitats.

La situació _______ ens trobàvem era nova. 2. Vaig veure qui era l’al.lota _______ et passejaves ahir. 3. Són aquests els drets _______ lluitam. 4. L’individu _______ parlàveu és amic d’en Pere. 5. El pedaç _______ us eixugau l’he tret del cotxe. 6. Els enemics _______ lluitaven eren romans. 7. Les notícies _______ us basau són ben poc actuals. 8. Parlau d’astúcia, d’habilitat… però encara ignor les virtuts reals _______ feu referència. 9. La persona _______ ens hem hagut d’adreçar és estrangera. 10. Desconec les raons _______ heu actuat d’aquesta manera.

3. Completau les frases següents amb una forma de relatiu i, si cal, preposició. Heu de posar, també, totes les possibilitats.

Han trobat el cotxe ____________ parlàvem ahir. 2. L’home ____________ ha vingut no és en Pau. 3. Hem d’organitzar una vetlada ____________ heu de contribuir tots. 4. Vaig trobar el professor ____________ havia explicat el meu problema. 5. Ens han enviat un substitut ____________ els alumnes estan molt contents. 6. Treballa en una fàbrica el director ____________ és germà d’en Lluís. 7. La casa ____________ estan els teus oncles és meva. 8. Les cases les finestres ____________ són blanques eren del meu padrí. 9. Volia saludar un professor ____________ havia treballat a l’Escola Graduada. 10. Aquest és l’edifici en una sala _________ va explotar la bomba. 11. Crec més en l’amic ____________ m’han parlat que no en n’Andreu. 12. Encara no hi han anat els alumnes de tercer ni ____________ preparen el mural. 13. No coneixem el professor ____________ ens han assignat com a tutor. 14. No tenen decidit el lloc ____________ emplaçaran el nou institut. 15.  Ens preocupa la situació d’aquell país les notícies ____________ són tràgiques. 16. Us obsessiona el tema ____________ havíem decidit de no insistir. 17.  El motiu ____________ us sentiu enemistats sembla ridícul. 18. No pot recordar la pàgina ____________ va llegir aquella frase. 19. Ha tornat la nina ____________ l’any passat donaren el premi. 20. He comprat la revista ____________ ahir parlàvem. 21. És un bosc ____________ es perd molta gent. 22. Si veus el jove ____________ reparteix els diaris, digues-m’ho. 23. He tornat a veure els amics ____________ vaig fer aquell viatge. 24.  Volíem anar a una font ____________ gairebé mai no hi ha ningú. 25. Vaig agafar l’ encenedor ____________ m’havia comprat n’Aina. 26. He vist a una llibreria la novel.la ____________ va guanyar el premi. 27. El senyor ____________ vàrem dur la fruita és aragonès. 28. És una casa ____________ pots quedar a dormir.

4. Traduïu del castellà al català:

1. Es un artista cuyas obras son muy valoradas por los coleccionistas. 2. Organizaron una velada con cuyos beneficios pagaron la delicada operación. 3. Han venido dos niños cuyo padre es arquitecto. 4. Parece que va a llover, lo cual nos impedirá ir de excursión.


Oracions subordinades substantives

 

No és tan complicat com sembla, això de la sintaxi. Ara que ja domines l’oració simple i també les compostes coordinades és hora d’envestir l’estudi de les subordinades. A poc a poc i sense córrer. Segur que en haver agafat el bou per les banyes ja no ho trobaràs tan terrible.  Anem per feina!

Les oracions subordinades substantives són aquelles que fan, en una oració composta, la mateixa funció que un nom o substantiu. 

Poden formar-se:

  1. A partir d’un verb en infinitiu: Precedit o no de connector: Li agrada cridar l’atenció / Pensa a felicitar-la.
  2. Amb un verb en forma personal introduït per un connector:
    • Una conjunció (que, si): Li agrada que tothom se’l miri/ No sap si vindrà
    • Un interrogatiu (què, qui, quant, quan, com, on): Explica’m què et passa.
    • Un relatiu (qui, el qui, el que…): El que has fet no està bé.

Les subordinades substantives fan, ja ho hem dit,  les mateixes funcions que un nom:

subjecte M’agrada que siguis amable/ Menjar sa és important
complement directe T’he dit que vinguis /Demana si és impresicindible
complement indirecte No ho diguis a qui no coneguis (a+relatiu)
atribut La intenció és que tot vagi bé.
complement de règim verbal Acostumau-vos a deixar les coses endreçades.
complement del nom o de l’adjectiu Es planteja l’objectiu d’acabar abans de Nadal/Estic satisfeta d’haver arribat tan prest

Particularitats:

  • Un error freqüent consisteix a ometre el connector  que en aquest tipus d’oracions:  Us pregam que respecteu el descans dels veïns (Us pregam respecteu el descans dels veïns).
  • Quan la subordinada substantiva va davant la principal és incorrecte posar un article davant la conjunció: Que no plogui és producte del canvi climàtic (El que no plogui és producte del canvi climàtic).
  • Quan una subordinada substantiva  introduïda per les conjuncions QUE o SI fa la funció de complement de règim verbal, cau la preposició: No estic d’acord que vénguin ara (No estic d’acord en que vénguin ara)/ Vaig pensar si tenia massa feina (Vaig pensar en si tenia massa feina).

ACTIVITATS:

  1. Subratlla les oracions subordinades substantives de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan:
  •  He vist que hi havia un jove amb ella
  •  Li ha semblat bé que ho diguessis tu
  • El nostre desig és que aprovis les oposicions
  • Recordes qui t’ho ha dit?
  • No sé si demà farà sol
  • Na Maria prefereix dir les coses a la cara.
  • S’han acostumat que els facin el llit
  • Li he demanat què volia
  • Els suplicava que el deixassin sol
  • No cal comprar regals a qui no els sap agriar
  • En Marc no sap on són les seves germanes.
  •  Us recoman que visiteu Felanitx
  • Ens convé que vénguis tot d’una
  • Té la idea de fer el cim abans de les set.
  • Na Núria demana quan tornaran.
  • L’editor insisteix que la feina es revisi dues vegades

 

  1. Subratlla les oracions subordinades substantives d’infinitiu de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan :
  • Això no és viure
  • Hem decidit anar-hi
  • Fer badalls és senyal de son
  • S’ha acostumat a viure bé
  • La idea de ser farmacèutic l’engresca
  • Estic contenta de ser la vostra professora
  • No m’agrada arribar tard

 

  1. Subratlla les oracions subordinades substantives de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan i quin tipus de connector tenen:

 

  • La capsa de laca amb dibuixos orientals és la que vaig heretar de la padrina
  • El problema més greu era que tothom arribàs a temps a la reunió
  • L’opció més adequada era informar els mitjans de comunicació de la situació
  • Un dia o altre descobriré què m’amagues
  • En Martí confia que l’examen li sortirà bé
  • Els monitors del menjador acostumen els nins a rentar-se les dents
  • Na Maria sempre s’avé amb qui la tracta bé
  • La por del que podia esdevenir en aquell moment va paralitzar-la
  • N’Arnau està satisfet que la seva dona tengui èxit a la feina
  • La meva veïnada ha tengut la idea de redecorar la seva vida
  • Finalment, es va adonar que la moda era una tirania insoportable

 

  1. Identifica el tipus de substantiva i la funció que realitza:
  • Em sap greu perdre el temps
    Acostumeu-los que mengin bé
    Això és viure bé
    Tinc la sospita que això no és cert
    Era considerat traïdor per aquells que l’odiaven
    La por del que diran el mortifica
    Aquesta noia sembla que estigui malalta
    Hem dut torrons a qui no n’hagi comprat
    Tu només veus el que vols
    Ben cert és que no ho he fet.
    Ens han demanat que deixem la porta oberta
    M’agrada que em consulteu els seus dubtes
    La por que falti menjar li ha fet preperar-ne en excés.
    Estic content que hagis aprovat l’examen de conduir

Pronoms febles

                PRONOMS FEBLES

Si vas peix amb els pronoms febles, val més que des del principi repassem una sèrie de conceptes bàsics. Només si saps identificar els distints complements verbals adequadament i coneixes per quin pronom cal substituir-los podràs arribar a dominar les combinacions de dos o més pronoms que són el malson de molts d’estudiants. Anem per feina!

    

Els pronoms febles són unes partícules inaccentuades que, representant algun complement del verb, es pronuncien juntament amb aquest formant una unitat d’entonació.

Segons la seva posició respecte del verb, poden adoptar quatre formes:

 

 

Regles sobre l’ús de les diferents formes

  1. Els pronoms febles van o tots davant el verb (en aquest cas s’anomenen proclítics) o tots darrere (aleshores són enclítics):
  • Van darrere quan el verb és un imperatiu, un infinitiu o un gerundi: aixeca’t, aixecar-se, aixecant-se.
  • Van davant amb el verb en els altres temps o modes: s’aixecava , s’ha aixecat
  • A les perífrasis verbals podem triar entre posar-los tots davant o tots darrere: Te’n vull donar dues / Vull donar-te’n dues.

 

Norma ortogràfica:Els pronoms que van davant el verb no duen mai guionet sinó que s’escriuen separats del verb. Els que van darrere, en canvi, sempre que no vagin apostrofats duen guionet: et vol deixar,  vol deixar-te.

  1. Col.locació de les distintes formes dels pronoms febles:
  • Les formes plenes: s’usen darrere els verbs acabats en consonant o en semivocal (diftong): cantar-vos, cantau-nos, cantar-te…
  • Les formes reforçades: s’usen davant els verbs començats en consonant: em treu, et veu, ens mira…Cas especial: davant  un verb començat en so de S (s/c) hem d’usar la forma plena SE per raons de claredat i d’eufonia: se sent, se cerca…
  • Les formes elidides: s’usen davant els verbs començats en vocal o hac muda: m’escoltaven, t’entenia, s’asseu… Els pronoms que no tenen forma elidida adopten la forma plena (excepte ENS/ELS, que són preferibles a NOS/LOS)..
  • Les formes reduïdes: s’usen darrere els verbs acabats en vocal: aixeca’t, escolta’m…

Funcions dels pronoms febles:

 1. Complement directe: 

  1. EL/LA/ELS/LES: quan és un substantiu determinat (precedit d’article o demostratiu). Ex: Vol el llibre : El vol.
  2. EN: quan és un substantiu indeterminat o precedit de numeral cardinal, quantificador o indefinit. Ex: Vol llibres: En vol. Vol dos llibres: En vol dos. En el segon dels casos, hem de repetir el numeral cardinal, el quantificador i l’indefinit per tal de mantenir el sentit real de la frase.
  3. HO: quan és neutre (això o allò) o és una oració subordinada. Ex: Vol això: Ho vol. Vol que arribis prest: Ho vol.

2. Complement indirecte: 

  1. LI (singular)
  2. ELS/LOS (plural)

3. Atribut: 

  1. HO : quan és un substantiu indeterminat, un adjectiu o una oració subordinada . Ex: És metge. Ho és. És alt: Ho és.

     2. EL/LA/ELS/LES: quan és un substantiu determinat. Ex: És el metge: L’és.

 4. Predicatiu: 

  1. HI. Ex: Caminava decidit: Hi caminava.

5. Complement circumstancial o altres complements preposicionals:

  1. EN: quan el complement és introduït per la preposició DE. Ex: Venia de Palma: En venia.
  2. HI: quan el complement va introduït per qualsevol preposició que no sigui  DE o no va precedit de cap preposició. Ex: Va a Manacor: Hi va. Arribava  tard: Hi arribava.

 

Combinació de dos pronoms febles:

  1.  Quan els dos van darrere el verb i no hi ha contacte entre la vocal d’un pronom i la de l’altre, s’escriuen tots dos sencers i separats per un guionet: aturau-vos-hi, torna-me-la…
  2.  Si hi ha contacte entre la vocal d’un i la de l’altre s’escriu el primer pronom complet i es posa un apòstrof a l’esquerra de la consonant del segon: anar-se’n, donar-te’ls… Però si el segon pronom és HI o HO, aquest s’escriu complet i l’apòstrof es posa a la dreta de la consonant del primer pronom: posar-n’hi, menjar-t’ho…
  3.  Quan els dos pronoms van davant el verb començat en consonant i no hi ha contacte entre la vocal d’un pronom i la de l’altre, es posen els dos pronoms sencers sense posar al mig cap guionet: me la dóna, te la compr…
  4.  Quan hi ha contacte entre la vocal d’un pronom i la de l’altre s’escriu sencer el primer pronom i es posa l’apòstrof a l’esquerra de la consonant del primer: me’n vaig, se’n torna… Però si el segon pronom és HI o HO s’escriu complet i l’apòstrof es posa a la dreta de la consonant del primer pronom: M’ho dónes, t’ho prenc…
  5.  Si en el cas anterior (4) el verb comença en vocal o hac muda s’escriu sencer el primer pronom i es posa l’apòstrof a la dreta de la consonant del segon pronom: me n’afluix, se n’amaga… Però si el segon pronom és HO o HI es fa igual que en el cas 4: no m’hi entenc, s’ho pensen…
  6.  Si un pronom és de CD i l’altre de CI hem de posar primer el de CI i després el de CD: me la donarà, te la roba…

 

Combinació de més de dos pronoms febles:

 Serveixen les normes que hem donat per a les combinacions de dos pronoms. L’ordre que hem de seguir és aquest:

SE   +  TE/VOS  +  ME/NOS  + LI/LOS/LO/LA/LES/HO  +  EN  +  HI

Exemples:  se n’hi va, me n’hi vaig, se me n’hi anirà…

EXERCICIS

  1. Passau els pronoms darrere el verb:

 1. Et volen escriure. 2. Ens vol espantar. 3. El vaig asseure a taula. 4. En va trobar un munt. 5. La vàrem avisar. 6. Li varen donar esperances. 7. Us volen examinar. 8. Es va perdre. 9. No li varen prendre res. 10. Els vaig parlar fluixet. 11. Et volen sentir. 12. Ens va creure. 13. Els vol treure de casa. 14. En va dur. 15. Es varen tombar. 16. No et pot ajudar. 17. Ho puc intentar. 18. L’han de dur aquí. 19. Hi ha d’arribar avui. 20. Em comencen a cansar. 21. N’estàvem parlant.

  1. Passau els pronoms davant el verb:

1. Vaig veure’l ahir. 2. Vaig fer-ho jo mateix. 3.Vares fer-li molt de mal. 4. Va dur-ne quatre. 5. Vàrem equivocar-nos. 6.Vàrem rebre’l al despatx. 7. Vàreu amargar-me el capvespre. 8. Varen passar-se de llestos. 9. Voldria veure’l. 10. Volia anar-hi. 11. Volen recomanar-me. 12. Vull decidir-ho ara mateix. 13. Volen dedicar-s’hi.

  1. Substituïu per pronoms febles els complements subratllats:

1. He vist el teu germà sortir de la classe. 2. Cada dia veig n’Aina i na Maria. 3. Observau el cel. 4. Ja pots cosir les randes. 5. Troba tots els elements al seu abast. 6. Digau al nin que no arribi tard. 7. Buida els calaixos. 8. Cada nit anam a fer companyia a la padrina. 9. Mira el teu cosí. 10. Utilitzes la ploma? 11. Digues als teus fills que els esper. 12. Parla d’aquest cas amb el director. 13. Trob aquest al.lot cada matí. 14. Em sembla que és na Joana. 15. Demà comprarem la pilota 16. Hem de menjar els melicotons. 17. Donaré el llibre al meu germà. 18. Anam a València. 19. Donaré el compte a les clientes. 20. Venim de Sineu. 21. És soci del Mallorca?. 22. És el president del Barça?. 23. Duc les cebes. 24. Semblen guanyadors. 25. Condueixen el cotxe. 26. Anirem a Londres. 27. Fins fa poc era universitari. 28. Tornarem de Lluc molt tard.  29. Me’n vull anar cap a ca nostra. 30. Jo em pensava que vindria. 31. No dubtis mai dels teus germans. 32. He de reconèixer que ho fa bé. 33. Demà he de cantar al Principal. 34. No es recorda d’allò. 35.  Agafa un grapat de cireres. 36. És covard. 37. Viu a Elx. 38. Ha fet el que li vares demanar.39. Posaré les tovalles a taula. 40.  Ens arriscam a suspendre. 41.  No pot prescindir de les comoditats. 42.  Ens ha confessat que no era veritat. 43. S’ha negat a dir-ho. 44. Passàvem pel pont.

  1. Canviau els pronoms febles per un complement que hi escaigui:

1. Els nins hi juguen . 2. Us ho assegur. 3. Hi anirà. 4. En viuen. 5. Hi pensa cada dia. 6. No ho sembla. 7. N’han sortit. 8. Hi va cada any. 9. Ell li compra els llibres. 10. En demanen cada dia per berenar. 11. No la volia. 12. No els vull aquí. 13. En Miquel ho és. 14. En volia dotze. 15. Ho comprovarem. 16. Ja en tornàvem.

  1. Substituïu els complements subratllats pels pronoms febles corresponents:

1. Donarem això a la nina. 2. Tornarem els paraigües als amics. 3. Repartirem bombons a les nines. 4. Parlàvem de l’excursió als veïns. 5. Donarem això a les teves cosines. 6. Llegirem el diari al tramvia. 7. El nin dóna el gelat a l’elefant. 8. Don pastissos al pare. 9. Explic la comèdia a la meva mare. 10. En Pere duu flors a la padrina. 11. El carter dóna les cartes als parroquians. 12. Demanava la clau al manyà. 13. Posarem les espardenyes a les motxilles. 14. Diuen el que saben als seus companys. 15. He vist ballar aquestes danses al Liceu. 16. Deix les eines als homes. 17. Don branca als meus germans. 18. Deixa el capell al penjador. 19. Penja la llonganissa al rebost. 20. Demanarem al teu pare que ens deixi el cotxe. 21. Tiraré aigua a les plantes. 22. Deixau els nins a l’institut. 23. He vist la monitora a la platja. 24. Duré els llibres als deixebles. 25. Dibuixen ninots a la llibreta. 26. Demanaven els horaris al conductor. 27. Vaig parlar de tu a la mare. 28. Dóna més papers al dibuixant. 29. Duc el dinar a les dones. 30. Tornaré els doblers a les víctimes. 31. Tiraré caramels als cosins. 32. Acompanyarem les nines a l’escola. 33. Dibuixen el mapes a la llibreta. 34. Trobarem els nostres amics al parc. 35. Farem saber les condicions a tots els pretendents. 36. He parlat dels meus llibres a diversos editors. 37. Guardarà un seient per al seu germà. 38. Vaig deixar l’encàrrec al porter. 39. Han fet perdre les il.lusions a aquells al.lots. 40. No treguis els braços per la finestra del tren. 41. Només puc explicar els meus problemes al padrí. 42. Va presentar els seus amics a na Maria. 43. Comunicarem els resultats de les proves als aspirants. 44. Comprarem quatre entrades de les millors per a ells. 45. Va transmetre les seves impressions a en Jordi. 46. Demà haurem de dur la llibreta d’anglès a la professora. 47. Presentarà la prova als jutges. 48. Vaig fer saber a na Maria que no tenia bitllet d’avió. 49. Tornarem les botelles al dependent. 50. N’Aleix llegeix contes a na Lluïsa. 51. Comprarem la mantega per a la mare. 52. Explicaré el problema al meu company. 53. Deixaré la pilota a n’Andreu. 54. Demà duré les entrades per al meu amic. 55. Varen dir ben clar als convidats que no vinguessin tard. 56. Demana als que esperen per què fan tant de renou. 57. Varen amagar al director que en Joan encara no hi era. 58. Demana als lectors per què volen tantes revistes. 59. Explicarem tot això que ha passat a les autoritats. 60. Demanaren als assistents que no fumassin. 61. Explica als visitants en què consisteix l’itinerari. 62. Llegim novel.les als oncles. 63. Va fer un poema per als amics. 64. Explicarem allò a en Josep. 65. Comprarem coca per als excursionistes . 66. Explica el que t’he dit a la teva germana. 67. En Sergi va agafar fòssils per als alumnes de segon.