Ramon Llull

 

1. Vida

2. Varietat i dimensions de l’obra lul·liana

3. L’obra filosòfica i científica

4. L’obra didàctica

5. L’obra narrativa

6. L’obra mística

7. La poesia

8. Llengua i estil 

 

1.   VIDA

Va néixer a Palma el 1232, fill de pares nobles barcelonins que s’havien instal·lat a Mallorca després de la conquesta del rei En Jaume. Va morir a una nau quan tornava a Palma  després d’haver anat a predicar a terres d’infidels.

La seva vida pot dividir-se en tres etapes:

  1. Fins als trenta  anys: Rep  l’educació d’un futur cavaller i cortesà (va ser patge a la cort de Jaume I i majordom de Jaume II de Mallorca). En aquesta època va dur una vida fàcil i mundana, lliurat als plaers de la vida, i va escriure poesia trobadoresca en provençal. Es casà amb Blanca Picany i tingué dos fills.
  2. Dels trenta als quaranta anys: És una etapa de canvi i de preparació provocada per una profunda crisi espiritual. Aquesta crisi espiritual ha estat explicada per dues teories ben diferents: la primera explica que deu la seva conversió a la visió del pit cancerós d’una dona i la segona a cinc visions que va tenir de Crist crucificat mentre escrivia poesia amorosa. És en aquest període que deixa la seva família i ho ven tot per dedicar-se, durant nou anys, a l’estudi (aprèn llatí i àrab) i a la reflexió per preparar-se per dur a terme el seu triple programa:
  • La conversió dels infidels.
  • La confecció de llibres per combatre els errors de la religió.
  • La fundació de monestirs on s’ensenyassin als futurs missioners les llengües dels infidels.

Al final d’aquest període de preparació es dedica uns anys a la vida contemplativa a Randa, on és il·luminat per compondre un mètode infal·lible per demostrar la fe cristiana als infidels (pretenia convèncer-los amb la raó i no amb la força de les armes). Aquest mètode és el que ell anomena Ars.

  1. Dels quaranta als vuitanta anys: Comença a escriure. Viatja molt per entrevistar-se amb papes i reis (que tanmateix el prenen per boig) perquè l’ajudin en els seus projectes, explica a les universitats, predica a terres d’infidels (on és perseguit, empresonat, apedregat, exiliat….)… Passats els vuitanta anys, mor al vaixell que el retornava a Palma. Podem trobar les seves despulles a l’església de Sant Francesc de Palma.
2.   VARIETAT I DIMENSIONS DE L’OBRA LUL·LIANA

Escriu la seva obra en quatre llengües: català, llatí, àrab (aquesta part de l’obra s’ha perdut) i provençal (poesia trobadoresca).  Pretenia, amb aquesta diversitat lingüística, arribar a tothom per tal de difondre el seu pensament). En total, escriu 250 obres en català i en llatí.

Pretenia sistematitzar tots els coneixements de l’època (voluntat totalitzadora): escriu obres filosòfiques, científiques, enciclopèdiques, teològiques…

La literatura era, per a ell, un mitjà (més que no un fi ) per fer conèixer la seva Ars.

3.   L’OBRA FILOSÒFICA I CIENTÍFICA
  • Ars abreujada de trobar veritat: Pretén difondre l’Ars que Déu li va inspirar a Randa (un sistema infal·lible per demostrar les veritats de la fe cristiana als infidels).
  • Arbre de la ciència: Enciclopèdia de caràcter científic. Tot el saber humà hi queda jerarquitzat sota la simbologia dels arbres.
4.   L’OBRA DIDÀCTICA
  •  Llibre del gentil e los tres savis: L’argument de l’obra gira a l’entorn d’un pagà vell que troba tres savis pertanyents a religions diferents (un jueu, un musulmà i un cristià ) i que li expliquen les seves creences. Al final el deixen perquè pugui decidir tranquil per quina es decanta i el lector es queda sense saber quina és la seva decisió (tot i que es pot deduir).
  • Llibre de l’orde de cavalleria: És un manual del perfecte cavaller. Aquesta obra va tenir una gran influència en el Tirant lo Blanc.
  • Doctrina pueril: Manual sobre l’educació dels infants.
5.  L’OBRA NARRATIVA
  • Blanquerna (Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill): Biografia sencera de Blanquerna, cristià ideal que passa per diversos estats (de menys perfecte a més perfecte: matrimoni, monjo i abat, bisbe, papa i ermità ) i que renuncia al papat per satisfer la seva vocació juvenil: ser ermità. Quan és a l’ermita escriu la seva obra Llibre d’amic e amat. En totes aquestes etapes, Blanquerna arriba sempre a la perfecció. Aquesta novel.la pretén ser un projecte ideal de reforma de tota la societat.
  • Fèlix o Llibre de meravelles: Enciclopèdia organitzada a partir d’exemples. Fèlix, el protagonista, va a córrer món per ànsia de saber i es meravella davant tot el que va trobant. És un procés d’aprenentatge que dura fins a la mort. L’obra es divideix en deu parts que tracten de: Déu, els àngels, el cel, els elements (terra, aigua, foc, aire), les plantes, els metalls, les bèsties (inclou el Llibre de les bèsties, sàtira de la societat humana amb una clara intenció política), l’home, el paradís i l’infern.
6.   L’OBRA MÍSTICA
  • Llibre de contemplació: Consta de 366 capítols (un per a cada dia) que ofereixen matèria per contemplar Déu.
  • Llibre d’amic e amat: Obra de meditació adreçada als ermitans. Consta de 366 versicles que ofereixen matèria per meditar cada un dels dies de l’any. Els personatges a l’entorn dels quals gira l’obra són : l’home (Amic) i Déu (Amat).
7.   LA POESIA

Llull escrigué, de jove, poesia amorosa trobadoresca en provençal. Després de la conversió, però, va passar a concebre la poesia com un mitjà per difondre les seves idees (és un recurs que afavoreix la memorització).

Dues de les seves composicions més conegudes són Lo desconhort i Cant de Ramon (relació dramàtica de la seva vida, que ens explica que ha estat plena d’ambicions i desenganys).

8.   LLENGUA I ESTIL

Tot i que sempre va escriure les seves obres amb un propòsit didàctic i sense donar gaire importància a la qüestió estètica, Ramon Llull és considerat el creador del català literari. Va ser el primer que va fer servir la llengua catalana per tractar temes tan variats com la filosofia, la ciència… que fins aleshores s’escrivien només en llatí. La seva prosa, a més, va ser model de llengua a tot el territori de parla catalana fins a la Cancelleria Reial.

TEXTOS
Lo desconhort

Quan fui gran i sentí del món sa vanitat ,
comencí  a fer mal i entrí en pecat,
oblidant  Déu  gloriós, seguint  carnalitat;
però plagué  a Jesucrist,  per sa gran pietat
que es presentà a mi cinc cops  crucificat
perquè jo el recordàs i en fos enamorat
tan fort, que jo tractàs que ell fos predicat
per tot el món, i que fos dita  veritat
de la seva Trinitat, i com fou encarnat:
que res altre no amí més que ell fos honrat,
i llavors comencí a servir-lo de grat.

 

Cant de Ramon

Són creat e ésser m’és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me feu conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe’m Déus amar,
entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demostrat.
Déus Fill, del cel és davallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.(…)

Novell saber hai atrobat,
pot-n’hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m’ha dat.(…)

Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d’home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d’amor.
Per ésser gran no n’hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta missatgers,
devots, scients e vertaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d’ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.

Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell rebi resplendor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n’hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.(…)

 

Llibre de l’orde de cavalleria

“En una terra s’esdevingué que un savi cavaller que feia molts anys que havia mantengut l’orde de cavalleria en la noblesa i força del seu alt coratge (…) elegí vida ermitana quan va veure que els seus dies eren breus i que la natura li defallia per vellesa a l’hora d’usar d’armes. Llavors, desemparà sos heretatges i heretà els seus infants, i en un boscatge gran, ple d’aigües i d’arbres fruiters feu casa seva i fugí del món per tal que la pèrdua de força del seu cos, a la qual havia arribat per vellesa, no el deshonràs en aquelles coses en les quals la saviesa i la ventura molt de temps l’ havien tengut honrat”.

Llibre d’Evast e Blanquerna

“Mentre Blanquerna anava pel camí amb l’abat i el cellerer, trobaren el bisbe (…). Aquell bisbe els convidà i junts entraren a la ciutat aquell dia i menjaren amb ell. A la taula hi havia diverses viandes, i moltes copes daurades, bacins d’argent i setrills. (…) Després de l’oració, que s’hagueren aixecat de la taula, vengueren joglars amb diversos instruments, que cantaven i ballaven dient paraules  contràries a allò que havien resat a taula. (…)

Blanquerna s’aixecà i reprengué molt fortament el bisbe per les viandes supèrflues i pels vestiments i per les companyies que tenia, i pels ornaments de la taula, i sobre totes les coses reprengué el bisbe perquè escoltava els joglars, enemics de l’honor de Jesucrist”.

“Un dia aquell ermità que estava a Roma (…) va anar a visitar els altres ermitans que hi havia a Roma i va veure que en algunes coses tenien moltes de temptacions perquè no sabien com s’havien de comportar d’acord amb la seva vida; i va pensar anar a veure Blanquerna, l’ermità, perquè li fes un llibre que tractàs de la vida ermitana i que permetés als altres ermitans poder i saber estar en contemplació i devoció”.

***********************************************************************************************

Llibre d’amic e amat

28. Tingué son l’amic, qui molt havia treballat per cercar son amat, i tingué por de no oblidar el seu amat. I plorà  per tal de no adormir-se perquè el seu amat no fos absent del seu record.

35. –Digues, ocell que cantes d’amor al meu amat: per què em turmenta amb amor qui m’ha pres per ser son servidor?  Respongué l’ocell: – Si no sostenies treballs per amor, amb què estimaries ton amat?

45. Dos són els focs que escalfen l’amor de l’amic: el primer és fet de desigs, plaers, meditacions; l’altre és compost de temor, patiment, llàgrimes i plors.

124. Demanaren a l’amic quines tenebres són majors. Respongué que l’absència del seu amat. Li demanaren quina és la major resplendor i digué que la presència del seu amat.

168. Estava pres l’amic en la presó d’amor. Pensaments, desigs i records el guardaven i l’encadenaven perquè no fugís al seu amat; patiments el turmentaven; paciència i esperança el consolaven. Morí l’amic però l’amat li demostrà el seu poder i el reviscolà.

295. Digues, foll, què és amor? Respongué que l’amor és aquella cosa que dels lliures en fa esclaus i als esclaus els dona llibertat. I la qüestió és a què és més semblant l’amor: a la llibertat o a l’esclavitud.

***********************************************************************************************************

 Fèlix o Llibre de meravelles

 “Aquest home tenia un fill, que estimava molt, que nomia Fèlix, al qual digué:

–     Estimat fill, quasi mortes són la saviesa, la caritat i la devoció, i pocs són els homes que s’esforcen pel fi per al qual Nostre Senyor Déu els ha creats. No hi ha el fervor ni la devoció que s’usava en temps dels apòstols (….). T’ha de meravellar on han acabat la devoció i la caritat. Ves pel món i meravella’t dels homes, que deixen d’estimar i reconèixer Déu. Que tota la teva vida sigui per estimar i conèixer Déu, i plora pels errors dels homes que ignoren Déu i no l’estimen.

Fèlix va obeir son pare, del qual s’acomiadà amb gràcia i benedicció de Déu. I amb la doctrina que li va donar son pare anava per boscs, per muntanyes i per planes, i per llocs deserts i poblats, i per on hi havia prínceps i cavallers, i per castells i per ciutats, i es meravellava de les meravelles que hi ha al món, i demanava allò que no entenia i contava allò que sabia, i patia fatigues i perills perquè a Déu fos feta reverència i honor.”

Llibre de les bèsties

 (Els animals de la selva han de triar rei. A alguns herbívors els preocupa que sigui elegit el lleó, perquè és carnívor. La guineu, que està a favor del lleó, intenta enganar l’elefant fent-li creure que ella donarà suport a la seva candidatura).

 Quan el lleó va ser elegit rei, va fer un bell discurs davant el seu poble:

-Senyors, és la vostra voluntat que jo sigui rei i això és un càrrec de molta responsabilitat. És perillós, ja que pels pecats del rei ocorre moltes vegades que Déu envia a la terra fam, malalties, morts i guerres; per això, preg a tots junts que em doneu consellers que m’ajudin i que m’aconsellin de tal manera que en siguem beneficiats jo i el meu poble.”

“L’elefant imaginà els danys que podien derivar per a ell i els seus companys de l’elecció del rei. Mentre  l’elefant pensava això, la guineu li digué que no temés el rei, ja que si ell volia ser-ho, ella trobaria la manera d’aconseguir-ho. Però l’elefant dubtà que la guineu no el traís ja que, per natura, havia d’estimar més les bèsties que vivien de carn que les que vivien d’herba, i digué a la guineu aquest exemple:

A una terra  va ocórrer que un milà portava una rata i un ermita pregà a Déu que aquella rata caigués sobre la seva falda. Per les oracions del sant h    ome, Déu va fer caure aquella rata a la falda d’aquell ermita, el qual pregà a Déu que la convertís en una bella donzella. “Filla- digué l’ermità- vós voleu el sol per marit?” “Senyor, no, perquè al sol li prenen els núvols la claredat”. L’ermità li demanà si volia per marit la lluna, i ella digué que la lluna no tenia claredat per ella mateixa, sinó que la rebia del sol. “Bella filla, voleu vós el núvol per marit?” Va respondre que no perquè el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no volgué el vent per marit perquè les muntanyes obstaculitzen el seu moviment; ni volgué les muntanyes perquè les rates les foraden; ni volgué l’home per marit, perquè mata les rates. A la fi, la donzella demanà a l’ermità que pregàs a Déu que la tornàs convertir en rata, tal com era abans, i que li donàs per marit un bell ratolí .

Quan la guineu hagué escoltat l’exemple, conegué que l’elefant sospitava d’ella i tingué por de no ser descoberta”.

***********************************************************************************************************

“Renard (la guineu) conegué que l’Elefant tenia por de ser rei i es va meravellar que algú tan gran pogués tenir tanta por. I va dir a l’Elefant  aquestes paraules:

-Conten que la serp, per mitjà d’Eva, que només era una dona, va fer caure Adam i tots els seus descentents en la ira de Déu. Doncs si la serp amb Eva va fer tant de mal, bé pot esdevenir-se que jo, amb la meva intel·ligència i la meva astúcia, provoqui que el poble odiï el rei.

Així que Renard li va haver contat l’exemple d’Eva, l’Elefant es decidí a trair el rei i digué a Renard que ell seria rei de bon grat així que Renard hagués fet matar el rei. Renard digué a l’Elefant que ell faria que el rei morís i l’Elefant va prometre a Renard grans dons i grans honors, si aconseguia que fos rei.”

***********************************************************************************************************

“Companyó- digué el ca al gall- si tu tinguessis una dona tan folla com la del meu senyor, què li faries (…)? Aleshores el gall digué que, si ell estigués en el lloc del seu senyor, tallaria cinc vergues d’un magraner que hi havia a l’hort i apallissaria la seva dona fins que les hauria rompudes totes i hauria fet que ella menjàs i begués o que la deixaria morir de fam i de set. L’home, que va entendre les paraules que el ca i el gall havien dit, s’aixecà del llit i va fer allò que el gall havia aconsellat i quan la seva muller va ser molt copejada, va menjar i va beure i va fer tot el que el seu marit va voler.”

***********************************************************************************************************

“Un ric pagès desitjava honors i donà la seva filla per esposa a un cavaller que volia la riquesa del pagès. Els honors varen atreure la riquesa, però la riquesa no va tenir prou poder perquè el pagès pogués tenir honors, de tal manera que ell va ser pobre i sense honors i el cavaller va ser ric i amb honors. Llavors el pagès digué al cavaller que al pagès correspon  pobresa i treball i al cavaller,  honors.”

“Acabat és el Llibre de les bèsties, que Fèlix  va fer dur a un rei perquè veiés que, en allò que fan les bèsties, s’hi mostra com ha de regnar el rei i que ha de guardar-se de mal consell i d’homes falsos.”

Llibre de contemplació en Déu

“Déu gloriós! Als ulls corporals no els agrada veure robes apedaçades ni homes vells, magres, plorosos i consirosos; però als ulls espirituals no és així, Senyor, perquè és bella cosa i agradable a l’ànima quan veu un home pobre, malvestit,  magre, vell, plorós i consirós que ha envellit pel vostre amor i en el vostre servei. Si als ulls corporals, Senyor Déu, és lletja cosa veure les brutors i les lletjors que home i dona fan pels llocs bruts que tenen i que són vergonyosos de veure, als ullls espirituals és molt més lletja cosa veure en un home falsedats i traïcions i enganys i altres vicis.”

 

Exercicis
1.A quins episodis de la seva vida fa referència Ramon Llull als fragments de Lo Desconhort i del Cant de Ramon que has llegit?

2. Per què es retirà del món el cavaller de què parla l’autor al fragment del Llibre de l’orde de cavalleria?

3. Quina crítica fa Ramon Llull  al bisbe al primer dels fragments del Llibre d’Evast i Blanquerna que has llegit? Com enllacen aquests comentaris amb la idea que té l’autor del que ha de ser un bon cristià?

4. De quina manera el Llibre d’Amic e Amat queda integrat en el Llibre d’Evast i Blanquerna? Podríem dir que és un cas de literatura dins la literatura? Comenta-ho.

5. Explica amb les teves paraules el significat dels sis versicles del Llibre d’Amic e Amat que has llegit.

6. Per què parteix Fèlix a córrer món? Per què el seu pare li demana que ho faci?

7. Una vegada haver llegit diversos fragments del Llibre de les bèsties, quina idea et fas de la manera de ser del lleó, de la guineu i de l’elefant? Què ens vol ensenyar Ramon Llull per mitjà d’aquesta història?

8. Resumeix en cinc línies la història de l’ermità i la rata.

9. Què és allò segons Ramon Llull més lleig als ulls de Déu, segons es desprèn del fragment del Llibre de contemplació en Déu que tanca el recull?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *