| 1. Vida
2. Obra: L’Espill. |
| 1. Vida |
Jaume Roig (1400?-1478) va ser un metge valencià prestigios que ocupà càrrecs importants com a conseller de la ciutat, examinador de metges i administrador d’un hospital a València. Es casà amb Isabel Pellisser, amb qui tingué sis fills.
| 2. Obra. L’Espill. |
És l’única obra que se li coneix. És una narració de més de setze mil versos apariats de quatre síl·labes (noves rimades partides). El llenguatge que hi usa és popular i molt ric, ja que hi abunden les expressions col·loquials que accentuen el caràcter satíric de l’obra.
L’obra es divideix en un prefaci, on anuncia que pretén aconsellar joves i també vells perquè desconfiïn de les dones, i quatre capítols o “llibres”. En el primer explica en primera persona la seva joventut: mor son pare, la seva mare el treu de ca seva, ha de lluitar per sobreviure, viatja a París, on s’enriqueix amb la cavalleria, i torna a València per casar-se i viure com un burgès. En el segon explica els seus fracassos sentimentals, sempre atribuïts a la maldat de les dones. En el tercer vol tornar-se a casar però se li apareix el savi Salomó, que fa una llarga crítica a les dones. En el quart decideix dur una vida retirada a València, dedicada a Déu i lluny de les dones.
La temàtica de L’Espill s’insereix a la tradició medieval de la misogínia, que acusa les dones de tota classe de maldats, sobretot les referides al “pecat de la carn”. A l’obra, Roig les ataca en general a totes i de manera indiscriminada, només en deixa al marge la Mare de Déu i la seva dona, Isabel Pellisser. A part de la misogínia també trobam a l’obra una crítica generalitzada a la societat de l’època, mostrant un panorama bastant pessimista dels costums, la vida a les ciutats, les diversions, els menjars o els hospitals del segle XV.
Doncs, dic que totes, sens ficció; Mas, molt bé excusen Mas aquell any un cas estrany, jorn de Ninou Jo tinguí’l reng; tots a sopar los de paratge allí teníem de carns salvatges, pastisseria la pus famosa En un pastís, d’hom cap de dit Fon molt torbat reconegué més hi havia Carn de vedella ans que hi trobàssem tros mig partit; e arbitram La pastissera, filles ja grans, e tavernera; allí bevien, com capolaven, e dels budells o llonganisses, Mare i fadrines tant ne venien, elles mataven ab la carn d’ells assaborien les dones falses. fondo com pou, carnes e tossos, e ja l’omplien cruels e praves, infels, malvades e scelerades abominables; cert los diables, cree los odiaven, Per lo mati, feren quartés, fon derrocada, sal hi sembraren, tallats a trossos los soterraren Molt haguí grat dones malignes viu condemnades; més ne penjaven per varis crims. viva scortxaren, e metzinera. sens companyia: e arrancava dels qui en pals eren penjats. dintre un olla llum amagada e si sentia e s’acostàs, De lluny paria cap de diable: ben compassats ulls, nas parien, Porc ple de vicis, son sant Martí la pell lleixà
D’ella em record: Is, primer mort, lo peix llisser hac nom primer (…) Dona molt clara a mi molt cara, res en lo món, mentre hi fon no amí tant, fiu dol e plant gran quan fallí, de cor l’amí, extremament. |
| Exercici: |
| 1. Redacta un text de 10-12 línies on expliquis el contingut del fragment de L’Espill que acabes de llegir. |
