Narrativa cavalleresca

  • Gènere narratiu protagonitzat per cavallers que apareix a Europa entre els segles XIV i XV.
  • Suposa una evolució respecte del llibre de cavalleries (Matèria de Bretanya: rei Artús, cavallers de la taula rodona, mag Merlí…), del segle XII i posteriors.

Resultat d'imatges de sant jordi

DIFERÈNCIES ENTRE

LLIBRES DE CAVALLERIES        I       NOVEL·LES CAVALLERESQUES

 

Narracions inversemblants Narracions versemblants, realistes.
Ambientades a llocs imaginaris o exòtics. Ambientades en una geografia coneguda i localitzable.
Fets ocorreguts en èpoques llunyanes Època contemporània a l’autor
Presència d’elements fantàstics (dracs, gegants, mags, fades…) Absència d’elements fantàstics.
Herois amb força sobrenatural Herois forts i valents però dins la mesura humana.

NOVEL·LA CAVALLERESCA CATALANA

Curial e Güelfa

  • Novel·la anònima del segle XV.
  • Història d’amor i armes protagonitzada per Curial. Conta la seva història des dels seus orígens humils fins a aconseguir l’honor de ser un gran cavaller i de casar-se amb Güelfa, noble que l’ha ajudat a progressar com a cavaller.
  • Personatge molt humà, hàbil en les armes, les lletres i la música. Amant dels luxes.
  • Perquè sigui més versemblant, l’autor inclou en la història personatges, llocs i fets reals.

Tirant lo Blanc

Resultat d'imatges de tirant

  • Obra de Joanot Martorell, noble valencià, bregós i gran coneixedor de la vida militar.
  • Parts en què es divideix l’obra:

1.    Tirant a Anglaterra: L’ermità Guillem de Varoic alliçona Tirant sobre l’art de la cavalleria.

2.    Tirant a Sicília i a Rodes: Participa en diverses empreses militars i es converteix en un gran cavaller.

3.    Tirant a l’Imperi Grec: L’emperador grec li demana ajuda contra els turcs. S’enamora de la seva filla Carmesina. Guanya moltes batalles contra els turcs.

4.    Tirant al Nord d’Àfrica: Naufraga i és fet captiu a Àfrica però l’alliberen.

5.    Tirant torna a l’Imperi Grec: Derrota definitivament els turcs. Es casa amb Carmesina. És nomenat Cèsar de l’Imperi. Al poc temps mor d’una pulmonia. Carmesina mor també de dolor i el seu pare, l’emperador, també.

  • És considerada una novel·la total: de cavalleries, militar, social, eròtica, psicològica, humorística, històrica…

TEXTOS

Era aquesta Laquesis una donzella d’uns quinze anys, posseïdora d’una meravellosa bellesa, a la qual aquell dia s’ajuntava la bellesa artificial a la natural de què nostre senyor Déu l’havia dotada. I per sobre de totes les belleses que posseïa, cal dir que tenia els ulls més bells i més resplendents i alegres que mai haguessin estat vistos; no hi havia persona que els pogués mirar i no oblidés totes les altres coses; tant era així que només amb els seus ulls tenia moltes bèsties en pastura; però ella era tan freda que mai, davant cap home, per bell i valent que fos, no s’havia pogut escalfar. A més, totes les coses que feia o deia eren dites i fetes amb tanta gràcia que produïa en tothom una admiració sobirana

Quan Curial mirà Laquesis, de seguida robà el seu cor a la Güelfa, a qui havia donat primerament, i es disposà a presentar-lo a Laquesis.

Anònim, Curial e Güelfa

************************************************

Mentre l’emperador deia aquestes paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, però els ulls, d’altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I com que feia molta calor, i havia estat amb les finestres tancades, Carmesina estava mig descordada, mostrant al pit dues pomes de paradís que semblaven cristal·lines, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que d’allí endavant no trobaren la porta per on eixir, i per sempre més foren empresonats sota el poder d’una persona lliure, fins que la mort els separà tots dos. Però us puc ben dir, certament, que els ulls de Tirant no havien rebut mai un nodriment semblant, per molts honors i satisfaccions que haguera obtingut, com fou aquest, únic, de veure la infanta.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

Digau-me, Tirant,- digué la Princesa-: (…) digau-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, que si en alguna cosa us hi puc ajudar jo ho faré de molt bona voluntat (…).

Tirant posà la mà a la màniga, tragué el mirall i digué:

–        Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida (…).

La Princesa agafà prestament el mirall i amb amb passes apressades entrà dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada i no hi veié res més sinó la seva cara. Llavors ella tingué plena notícia que per ella es feia la festa i fou molt admirada que sense parlar es pogués requerir una dama d’amors. 

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

**********************************************

En aquestes llegües replegareu quants ases i someres trobareu i tots els homes i les domes i els infants que podreu. I no deixeu a les viles i als llocs sinó les portes tancades amb aquells que són inútils, així com dones parides que jeuen al llit i homes molt vells i gent lisiada. Tots els altres, feu-los venir, de set anys cap amunt i de vuitanta-cinc cap avall. I a cadascú d’aquests feu-los repartir totes les cavalcadures; i cadascú que faci paraments (vestits) de drap blanc. I si no podeu tenir tantes cavalcadures com persones, que restin els que són més indisposts; i si no tenen tant de drap blanc per fer paraments, feu-los de llençols o de flassades de qualsevol color que siguin. (…) Després fareu cercar tantes carabasses com podreu, i que cada dona o petit infant en porti una, tan alta com la pugui portar, i coberta de drap blanc.

     (…) Tirant, com a home usat de guerra, estava tostemps armat i posà quatre-cents homes a les torres i a la murada per defensar la ciutat; el Rei i ell amb tota l’altra gent sortiren per un altre portal, voltaren la ciutat i feriren mortalment a les espatles dels moros; i tots portaven paraments blancs. Les dones es quedaren fora de la ciutat (…), amb dos-cents homes d’armes per guardar-les, i cadascuna portava a la mà una canya grossa.

(…) digué el rei de Tunis:

–             Senyors, jo no puc creure ni pensar que aquests homes siguin cristians, sinó que més aviat crec que són diables batejats o que el nostre Mafomet ha tornat cristià, i ells combaten avui tot el dia amb tan gran força i virtut que és cosa de gran admiració, tan poca gent com són, d’haver mantenguda tant la batalla, que nosaltres, amb tanta multitud de cavallers, no bastam per ofendre’ls, i ens han cremat tot el nostre camp. I aquella gent que ens està mirant no han ferit encara, sinó que estan esperant que siguem cansats i ens feriran a les espatles i ens tallaran a peces (…) I mirau com són de grans els que van a cavall, que jo mai no n’he vists de tan grans.

I això causaven les carabasses que les dones tenien al cap, que els pareixia que fossin molt alts de persona.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

********************************************

Quan només li faltava una jornada per arribar a Constantinoble, Tirant s’aturà en una ciutat que s’anomena Adrinòpolis; i passejant vora el riu atrapà un cop d’aire, i d’aquest cop d’aire pescà un refredat tan fort que en poc temps moria, no sense confessar-se i fer testament.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

 

 EXERCICIS

1.     Quines són les diferències més significatives entre els llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques?

2.     A quin d’aquests dos gèneres pertanyen Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa? Justifica-ho amb exemples.

3.     Esmenta les cinc parts en què es divideix Tirant lo Blanc.

4.     Creus que Tirant lo Blanc és una novel·la de guerra o una novel·la sentimental? Explica-ho amb detall.

5.     Quina impressió va fer a Curial contemplar la bellesa de Laquesis? Varen canviar els sentiments que sentia per Güelfa per aquest motiu?

6.     Com declarà Tirant el seu amor a Carmesina?

7.     Com definiries la figura de Tirant com a heroi cavalleresc? Creus que s’ajusta més al model dels llibres de cavalleria o al  de les novel·les cavalleresques. Justifica-ho.

8.     Quina estratègia fa servir Tirant en la seva lluita contra el rei de Tunis per aconseguir guanyar la batalla? Creus que és un recurs d’enginy o de força, el que utilitza?

Resultat d'imatges de viuda reposada

                                                                             Viuda Reposada

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *