Literatura religiosa i moralitzant (segle XIV)

Imatge relacionada

  • La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa (sorgiren nombroses heretgies i amb el Cisma d’Occident la cristiandat es dividí) .
  • L’obra dels autors religiosos de l’època intenta donar resposta a aquesta crisi: F. Eiximenis i St. Vicent Ferrer pretenen que es recuperin els valors del cristianisme que s’havien perdut mentre que Anselm Turmeda és el reflex de l’escepticisme que s’havia generalitzat entre els cristians a causa de la corrupció i les males pràctiques dels religiosos. 

FRANCESC EIXIMENIS (1330-1409)

  • Gironí de família benestant , es va fer frare franciscà i va gaudir d’un gran prestigi entre els cercles de poder de l’època.
  • Característiques de la seva obra:

1.    Va adreçada a un públic d’un nivell cultural baix, al qual vol alliçonar, i per això fa servir un estil planer, clar i senzill, amb molts d’exemples, faules i contes que faciliten la comprensió d’allò que els vol ensenyar.

2.    Reflecteix de manera indirecta la manera de viure de la societat de l’època i això la fa atractiva per al lector d’avui.

  • Obres més destacades:

1.    Lo Crestià:  En principi havia de constar de tretze llibres, però només ens n’han arribat quatre. Eiximenis hi volia recollir totes les idees sobre la religió i la moral cristiana, amb una anàlisi profunda dels pecats i del mal que reflecteix la manera de viure de l’època.

Imatge relacionada

2.    Llibre de les dones: Tot i que en teoria és un manual de conducta per a les dones cristianes en realitat hi fa una crítica ferotge a la manera de viure de les dones de la seva època.

 ANSELM TURMEDA (Mitjan segle XIV- 1423)

  •  Frare franciscà mallorquí que  als trenta-cinc anys renegà del cristianisme per convertir-se a l’Islam. A Tunis hi aprengué l’àrab, es casà i hi formà una família. Ocupà, gràcies al coneixement que tenia de les llengües dels cristians, el càrrec de  cap de la duana marítima.
  • Va escriure diverses obres en català i les envià a terres cristianes a través dels mercaders que ell tractava. També és autor d’una obra en àrab.

Resultat d'imatges de ANSELM TURMEDA

  • Obres més destacades:        

1.            La disputa de l’ase : Obra en prosa que va ser prohibida per l’Església per anticlerical . Presenta la discussió entre l’autor i l’ase ronyós de la cua tallada. Fra Anselm vol demostrar la superioritat de l’home sobre l’animal. L’ase, però, li rebat tots els arguments excepte el darrer (el fill de Déu es va fer home i no animal).

2.             Llibre de bons amonestaments : Obra en vers que recull tot un seguit de consells cristians que en realitat són molt materialistes, individualistes i fins i tot cínics. Turmeda hi critica de manera molt especial els religiosos.

3.            La Tuhfa : És l’unica obra en àrab de Turmeda. És un atac ferotge al cristianisme: hi afirma que Crist no és Déu, que el Papa cobra per perdonar els pecats, que el celibat dels religiosos és un engany… 

SANT VICENT FERRER  (1350- 1419)

  • Frare dominicà valencià que dedicà gran part de la seva vida a recórrer tot l’Occident cristià  predicant  l’evangeli seguit de centenars de penitents (la Companyia) .
  • Conservam  280 sermons seus  presos al dictat mentre predicava (perquè sempre solia improvisar) pels reportadors (capellans de la seva Companyia ).
  • predicava, sempre a espais oberts, i parlava del pecat, de la mort, de l’arribada de l’Anticrist i de la fi del món. En acabar la missa, la gent anava a confessar els seus pecats.
  • No tenia ambició artística: només pretenia dur els oients al camí de la fe.

Resultat d'imatges de SANT VICENT FERRER

  • Característiques dels seus sermons:

1.             Feia tots els sermons en català i tothom l’entenia : era molt apassionat, gesticulava molt i plorava amb molta facilitat.

2.             Feia servir moltes onomatopeies: brams d’ase (Haaic), cants de gallina (coc…coc…), els crits dels condemnats a l’infern….

3.             Reproduïa diàlegs fent veus diferents i cantava cançons.

4.             Per no perdre’s ni ell ni l’auditori, utilitzava la rima i  l’enumeració.

 

TEXTOS

 El primer és que la nació catalana evita completament qualsevol luxe en el viure de cada dia, ja que normalment cadascú s’acontenta menjant per dinar un plat de carn o de peix; i per sopar, peix, ous o qualsevol cosa que sigui senzilla. Com que això és molt equilibrat i les altres nacions hi fan de més o de menys, es demostra, dones, que la nació catalana s’alimenta millor que les altres.

La segona raó és que els catalans en els convits donen rostit i escudella i res més. I això és suficient, prou adequat i no hi ha cap excés, mentre que les altres nacions hi donen molt més. Es demostra, doncs, que els catalans ho fan més bé.

La tercera és que la nació catalana, en el menjar de cada dia i en els convits, té el vi suficient i en pren la quantitat adequada, sense fer, generalment, cap excés. Els anglesos i els alemanys no en solen beure, ja que solen beure cervesa, sidra, hidromel o una altra beguda sense res a veure amb el vi; i els francesos i els llombards beuen vi en excés. Per tant, segons ells, sembla que els catalans ho fan millor.

[ … ]

La cinquena és que els catalans mengen primer el rostit i després l’escudella, cosa que abans hem demostrat que era un costum millor, més sa i més convenient que el costum contrari. Es dedueix, doncs, que ho fan més bé els catalans.

La sisena és que els catalans, tant en els convits com en el menjar de cada dia, no mengen ni massa carn ni massa poca, sinó que en mengen suficient i tanta com calgui. Però les altres nacions hi fan uns excessos tan grans, i amb tots els estils possibles, que en surt una cosa fada, inútil i vana.

La setena és que els catalans sempre mengen asseguts a taula, però els castellans seuen a terra i altres nacions ho fan de maneres molt poc adequades. Per tant, els catalans ho fan millor.

La novena és que els catalans generalment fan dos àpats al dia, però les altres nacions no hi tenen cap ni centener, ja que n’hi ha que s’aixequen de nits per menjar, com els alemanys, i n’hi ha que beuen desmesuradament, com ara els francesos.

Resultat d'imatges de EIXIMENIS MENJAR


Francesc Eiximenis, “Lo Crestià” (1379-1386)

 ******************************************

[ … ] perquè tu les veuràs portar al cap coses curioses que depassen tota regla i tota mesura. Ja que, si són donzelles, porten corones reials excessives ; si són casades, porten vels grocs amb brodats delicats, quan, segons diu sant Ambròs, el cap de la dona ha d’anar cobert en senyal que d’ ella va eixir primerament el pecat, per mostrar que està subjugada al seu marit i per tal que no provoqui els altres a pecat. I elles, tanmateix, es col·loquen de tal manera els vels que se’ls vegin els pits, i que així provoquin els homes a cobejar-les, les quals coses comporten la condemnació de les seves ànimes.

En segon lloc, porten els vels fixats amb luxoses agulles d’argent, amb els caps daurats, amb perles i pedres precioses, cosa que fa més nociu l’esmentat ornament.

En tercer lloc, per augmentar la seva bellesa porten vestits de la matèria més cara que poden, de tal manera que n’hi ha de millor ornades que els altars en què es diu missa, és a dir, teixits d’or, de vellut, d’escarlata, de duai (tela provinent de Douai, Flandes francès), de porpra, de taurís (tela d’origen persa o musulmà), de seda aràbiga i d’altres luxoses vestidures.

 A més, porten al cap cabells manllevats de dones mortes, cosa que els hauria de fer feredat. I perquè semblin belles els porten al cap de manera no gens natural, d’una part alts, de l’altra baixos, aquí d’una forma, allà d’una altra, segons els sembla que les faci més belles. A més corretges, bosses i anells en gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense cap necessitat, sinó solament per la il·lusió de la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alcofollats (ennegrits amb cosmètics) i pintats d’una forma més gran i més llarga de la que tenen els ulls que Déu els ha donat.

Imatge relacionada
Francesc Eiximenis, “Llibre de les dones” (1396)
 

 

Fra Anselm diu a l’Ase:

—Senyor Ase, sense pensar-hi gaire, us demostraré que nosaltres, els fills d’Adam, som de més gran dignitat i noblesa que vosaltres, els animals. I això perquè nosaltres mengem els animals de la terra i del mar, i els de l’aire, és a dir, ocells de menes diferents i diverses. És ben clar i ben cert, doncs, que el menjador és més noble que no pas la cosa menjada. Per tant, es demostra que nosaltres som més nobles que vosaltres.

       Respon l’Ase:

—A boca tancada, fra Anselm, no hi entren mosques. Bon home de Déu, valdria més que tinguéssiu la boca tancada en lloc de parlar follament, perquè, per la força del vostre raonament, els cucs serien els vostres senyors, ja que se us mengen; també serien els vostres senyors els lleons i els voltors i tots els altres animals i ocells i peixos del mar, perquè se us mengen. I serien els vostres senyors els llops, els gossos i molts altres animals. I encara pitjor: els polls, les puces, les xinxes, les llémenes, les lladelles i altres serien els vostres senyors, ja que tots mengen la vostra carn. Digueu, doncs, per la vostra fe, si aquesta qüestió, a la qual no podeu donar ni assignar cap argument, és vàlida.

Quan el mosquit va haver acabat el seu discurs, es va aixecar una puça davant de fra Anselm i va dir:

—Tal com el nostre cosí germà us ha dit, així us dic jo que nosaltres, a desgrat vostre i contra la vostra voluntat, dormim als vostres llits i ens bevem la vostra sang. I per donar-vos més gran disgust, us entrem a les orelles, de manera que no us deixem dormir ni descansar i us empastifem els llençols. Vosaltres feu la bugada i els renteu a fi que estiguin bells i nets. Quina us sembla, doncs, més gran noblesa: la nostra, que no voldríem cagar sinó en llençols bells i nets o a les vostres camises, o la vostra, que cagueu a les vostres comunes pudents? I de la gran pudor que hi fa us tapeu el nas, tan abominable és per a vosaltres! I després vosaltres mateixos heu de treure la porqueria d’aquestes comunes. Nosaltres no rentem pas la nostra porqueria, sinó que vosaltres com a servents i esclaus nostres renteu amb lleixiu del bo i sabó els llençols i les camises on ens hem cagat i ens cagarem. És, doncs, ben clar i notori que nosaltres som de més gran dignitat i noblesa que vosaltres.

Havent acabat de parlar la puça, es va aixecar un corc dels queixals i va dir:

—Fra Anselm, prou sabeu quants treballs i molèsties us vam donar l’any passat, fins al punt que us vam deixar ben poques dents a la boca. De manera que, tal com heu comprovat vós mateix per experiència, sapigueu que en aquests casos fem més mal encara cada dia als vostres reis, emperadors i altres grans senyors, provocant-los tantes molèsties i dolors que no els deixem dormir ni descansar. I a causa del gran i extrem dolor que els fem, moltes vegades desitgen la mort. I, per més medecines que prenguin, no poden guarir-se si no es fan arrencar les dents. I d’aquesta manera fem que es quedin sense dents ni queixals a la boca. Llavors perden la meitat del plaer de menjar, ja que masteguen el menjar amb moltes penes i treballs i no poden sinó empassar aliments tous, cosa que els causa un gran disgust i una gran melancolia, i no es poden defensar de nosaltres. Queda manifestament demostrat, doncs, que tenim més sobirania sobre vosaltres que vosaltres sobre nosaltres, i en conseqüència som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres.

 Resultat d'imatges de DISPUTA ASE TURMED

 

 

 La segona clàusula diu “et oves pascue eius”, que siguem ovelles de la seva pastura. Ara, així com Jesucrist donà pastura als seus deixebles a l’Església, així el dimoni dóna pastura als seus deixebles a la taverna, i van allà i s’engaten I d’aquests, quan moren, mira què diu David: “Sicut oves in inferno positi sunt, et mors depascet eos” (‘S’aplegaran com ramats a la terra dels morts, la mort mateixa serà el seu pastor’. I l’ovella, quan l’han morta, la despullen i l’ escorxen, i després està penjada. Així, tal persona que va a embriagar-se a la taverna, és despullada de tots els béns espirituals, i a l’ infern està penjada (…) amb un garfi al coll davall la barba. I diu que la mort li és pastura, això vol dir que perpètuament patirà  aquella pena, i encara més les altres penes. En canvi quan tu evites anar a la taverna i vas a l’església per combregar o rebre el cors preciós de Jesucrist, vet ací que ets una ovella de la pastura de Jesucrist.

Sant Vicent Ferrer, L’embriaguesa

  

Conte sobre l’enveja

I què vol dir enveja? Tenir dolor del bé del proïsme. I us n’he de dir un bell exemple. En una ciutat hi havia dos homes de gran honor; un era molt envejós, i l’altre molt avariciós, i la seva fama era coneguda per tota la ciutat. Un dia el rei ho sabé, i digué: «Voleu que pagui jo aquests dos homes?». «Sí, senyor». Ell els va fer venir i, quan foren davant ell, els digué: «Ara vegeu, honrats homes: els vostres pares m’ han fet molta honor i m’han servit molt bé, i per això (…) jo vos vull guardonar per aquell servei; i així, demanau allò que vulgueu, que jo vos promet de donar-vos-ho, i a aquell que demanarà el darrer jo promet donar-li el doble: si un demana una ciutat, l’altre en tindrà dues». I ells dos començaren a dir: «Digau vós, que sou major». «No,vós, que sou de major llinatge». I així ells es contenien, i no ho volien dir, i el rei digué: «Voleu que ho digui jo, qui demanarà primer?». «Sí, senyor». «Doncs- digué a l’envejós- demanau primer». I aquell va pensar: si jo deman un cavall, aquell en tindrà dos; si deman una vila, aquell en tindrà dues. «Senyor, em confirmau que li donareu el doble a aquell?». «Sí». «Ara, jo vos deman aquesta gràcia: que em tragueu un ull». «Bé, em plau». I quan l’hi tragueren deia: «Sí, però a aquell li’n trauran dos». I així fou. Evita així l’enveja. L’envejós no té bé, ni tampoc aquell que el té a prop.

Resultat d'imatges de ENVIDIA

Sant Vicent Ferrer, Conte sobre l’enveja 

 

EXERCICIS

 1.     A quina problemàtica del cristianisme medieval intenta donar resposta l’obra de Francesc Eiximenis  i Sant Vicent Ferrer?

2.     Com definiries el públic a qui s’adreçava? Creus que seu estil intentava adaptar-se a la seva tipologia? Què t’ho fa pensar?

3.     Digues el nom de les dues obres més conegudes de F. Eiximenis.

4.     Quina relació té la conversió d’Anselm Turmeda a l’Islam amb la crisi religiosa del cristanisme al segle XIV?

5.     Quin és l’argument de La disputa de l’ase?

6.     Quins eren els temes principals que tractaven els sermons de Sant Vicent Ferrer?

7.     Per què creus que tothom els entenia si ell sempre predicava en català encara que els seus oients parlassin altres llengües?

8.     Resumeix les diferències principals en els costums en el menjar i el beure entre els catalans i els d’altres nacions a partir del text que has llegit.

9.     Com haurien d’anar vestides les dones per adaptar-se als comentaris que fa Eiximenis sobre aquest tema al Llibre de les dones?

10.  Quin argument fa servir Fra Anselm al text per demostrar la superioritat de l’home sobre l’animal? De quina manera l’hi rebaten l’ase, la puça i el corc?

11. Resumeix en quatre línies l’exemple sobre l’enveja que fa servir Sant Vicent al darrer text que has llegit.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *