Tipologia textual

 

TIPUS DE TEXT

MORFOLOGIA I SINTAXI ASPECTES TEXTUALS

EXEMPLES

EXPOSITIU / EXPLICATIU

·    Dona informació.
·    Té com a funció explicar i fer entendre una cosa, un concepte, un fet…
·    És el discurs científic i didàctic.
·    La informació és clara i objectiva.
·    Frases compostes.
·    Oracions subordinades: causals, consecutives i finals.
·    Connectors: conjuncions causals, de conseqüència i finals… (perquè, ja que / de manera que, per això…) i locucions (en primer lloc, en conclusió...).
·    Lèxic precís i concret.
·    Estructura: Introducció, explicació i conclusió (segons la finalitat del text té diferents organitzacions de la informació).
·    Exposició analítica i sintètica.
·    Organització lògica i jeràrquica de les idees (d’allò més general a allò més específic).
·    Ús de gràfics, esquemes i dibuixos.
·    Títols i subtítols
Llibres de text
Diaris
Notícies
Treballs monogràfics
Apunts
Conferències
Exposicions
Revistes temàtiques

INSTRUCTIU

·    Dona informació sobre processos, ordres o obligacions.
·    La funció que hi predomina és la d’incitació, ja que espera aconseguir un determinat comportament per part del receptor.
·    Frases simples
·    Ús de la segona persona verbal ,de formes paral·leles.
·    Mode imperatiu.
·    Perífrasis d’obligació: haver de + infinitiu, caldre, ser necessari
·    Ús d’ ordinals i cardinals
·  Estructura: organització lògica i seqüencial.
·  Modalitat exhortativa o imperativa.
·  Informació precisa i objectiva.
·  Organització de la informació: 1.  materials / estris / aliments… 2.  ordres / normes…
·  Pot presentar una  disposició espacial especial.
Receptes de cuina
Maneig d’aparells
Regles de joc
Ordres
Notificacions
Invitacions
Prospectes de medicaments
Plans de treball

NARRATIU

·    Comprèn els textos que relaten fets:  històries, biografies,…
·    Es desenvolupen dins situacions d’espai i temps.
·    Presència de diàlegs i descripcions.
·      Frases simples i compostes (oracions subordinades)
·      Verbs perfectius: passat llunyà i passat recent.
·      Ús d’adverbis de temps.
·      Connectors  temporals: conjuncions, locucions…
·  Estructura:
    1. Ordre cronològic.
    2.Parts de la narració :    plantejament,       nus i desenllaç.
·  Punt de vista de la narració: personatges, perspectiva…
·  Protagonistes: principal, secundari, antagonista…
Conte
Novel·la
Teatre
Crònica
Còmics
Cinema
Sèries televisives
Reportatges
Notícies

ARGUMENTATIU

·    Transmet una informació defensada amb una sèrie d’arguments que li donen suport.
·    Intenta convèncer i sol tractar algun tema polèmic.
·    Per introduir els diferents arguments s’usen els ordinals i altres marques d’ordre: d’una banda, d’altra banda, per començar, finalment…
·    Per expressar l’oposició s’hi solen usar oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que
·  Estructura: Introducció (enuncia el tema i dona la tesi o opinió de l’autor), arguments (a favor o en contra) i conclusió (recull la idea principal o tesi i sintetitza els continguts abans exposats).
·  Registre lingüístic: més o menys formal.
Anuncis publicitaris
Discursos polítics
Converses
Debats/Taules rodones
Articles d’opinió/editorials

CONVERSACIONAL

·    Llenguatge transaccional: diàleg, discussions…
·    En trobem en els usos orals quotidians i en alguns textos escrits (teatre, novel·la…)
·    Frases breus i simples.
·    Enllaços: puntuació relacionada amb l’entonació (guions, cometes, interrogacions, exclamacions…)
·    Pronoms personals, febles i interrogatius.
·    Adverbis d’afirmació i de negació.
·  Estructura:        1.  Emissor
                         2.  Receptor
·  Modalitats:
           · Interrogació
           · Afirmació
           · Exhortació
·  Fórmules: excuses, salutacions, comiats, agraïments, promeses…
Diàlegs
Entrevistes
Qüestionaris
Representacions
Enquesta
Còmics
Acudits de dos o més interlocutors

DESCRIPTIU

·    Defineix o descriu un concepte, una paraula, un paisatge, una persona…
·    Selecció dels trets més significatius d’allò que es descriu.
·    Sovint forma part dels textos narratius i expositius.
·    Oracions de predicat nominal i coordinades copulatives
·    Adjectius qualificatius.
·    Sinònims i antònims, frases fetes, locucions
·    Verbs : temps present i imperfet.
·    Adverbis de lloc, de manera…
·    Estructura: denominació i expansió
·        Ordre lògic intern:
·        1. de més general a més concret
·        2. de dalt a baix
·        3. d’esquerra a dreta
·        4. de dintre a fora …
·        Precisió lèxica.
Descripció literària: de personatges,
d’ambients…
Definicions
Diccionaris
Guies turístiques
Inventaris
Caricatura

POÈTIC

·    Textos considerats com a creació literària.
·    Funció estètica de la llengua.
·    Figures retòriques sintàctiques: polisíndeton, metàfora, hipèrbaton, comparació, al·literació…
·          Estructura: vers,  estrofa.
·          Llenguatge molt elaborat.
·          Els aspectes formals (fònics, sintàctics, gràfics…) hi són bàsics i estan molt lligats al contingut.
·          Jocs de paraules: dobles sentits…
Poemes/ Cançons
Embarbussaments/Dites/ Refranys/Endevinalles/Rodolins
Cal·ligrames/ Acròstics
Eslògans

 

EXEMPLES TIPOLOGIA TEXTUAL

 

TEXT EXPOSITIU
LA DONA A L’EDAT MITJANA

     Entre els segles XII i XV,  les reines normalment no exercien  el poder independent, que sovint havia caracteritzat les poderoses esposes reials de l’alta edat mitjana. A mesura que les corts es feien  més complexes i necessitaven una major organització, les reines tendien  a perdre el seu lloc central, ja que el poder començava a recaure en els funcionaris,  cada cop més influents. Tanmateix, en l’estructura social de l’època, molt jerarquitzada, la reina encara ocupava  el lloc més elevat que una dona podia ocupar, i la seva condició especial gaudia  del reconeixement general (…)

En el segle XII, el paper principal de la reina era  garantir la transmissió de la sang reial a un hereu mascle, l’existència del qual era considerada essencial per a la successió pacífica en el poder d’una generació següent. Això era diferent del que succeïa a l’alta edat mitjana, quan els pobles bàrbars tot just instal·lats a Europa seguien  en general la tradició germànica d’escollir un rei entre els membres més adequats de tota la família reial.

 

TEXT INSTRUCTIU
Pastís de verdures

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES:

Pastanagues, bledes, col, patates… que en conjunt facin un pes de 1’5 kg, 2 ous, 100 g de cuixot, la molla d’un panet de 150 g remullada en mig tassó de llet freda, 1 cullerada sopera d’oli, 2 litres d’aigua i sal.

1.   Es pelen totes les verdures i es tallen després.

2.   Es col·loquen en un pot amb aigua i sal i es bullen 40 minuts fins que queden tendres.

3.   Es deixa que es refredin una mica i després s’escorren.

4.   A continuació es capolen.

5.   Després es baten els ous i es pica el cuixot, i s’afegeix tot a les verdures, igual que la molla de pa, escorreguda.

6.   Es mescla tot amb una cullera.

7.   S’unta un motlle i s’hi col·loca el preparat. Es posa al forn, ja calent, durant 45 minuts.

8.   Un cop retirat, es deixa refredar i es desmotlla.

 

TEXT NARRATIU
Després de molts anys de no fumar,  el pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla i, d’ençà d’aleshores, ha estat massa ocupat per trobar-ho a faltar. El fum li crema els pulmons amb una boira aspra que, en comptes de combatre, reactiva amb pipades compulsives. Fa una estona, la filla li ha explicat les raons per tant de temps de silenci, mal humor, problemes, insomni i discussions: no suporta ser l’única noia de l’institut amb pares no separats i els ha demanat, sisplau, que se separin. “Vull ser normal”, els ha dit poc abans de sortir de l’habitació amb llàgrimes als ulls.

Va  baixar per les escales i va anar a la planta baixa de la casa. Allà  va anar cap al bany, es va ficar a dins i  va tancar la porta enèrgicament amb un fort cop. El pare, que es trobava assegut al sofà,  esvorellava la cigarreta, però es va aixecar i es va a posar dret. Amb la mà dreta aguantava la cigarreta que amb ràbia va apagar i va acabar xafada al cendrer de vidre de sobre la tauleta central del saló. Va donar mitja volta i va cridar la Sara, la  filla, amb un to de veu sec i greu.

(Sergi Pàmies)

 

TEXT ARGUMENTATIU
L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments.

D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre.

D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un ordinador està substituint el treball que haurien de fer una o diverses persones.

En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció.

Per tant, consider que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar a una notable disminució en les relacions humanes directes. 

 

TEXT CONVERSACIONAL
— Que hi ha algú a casa?

— Què fas aquí tan d’hora?

— Tan d’hora? Però si són les cinc— va contestar.

— Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès.

— El nin m’ha tornat a avançar el rellotge! I he  partit una hora abans de la feina!

 

TEXT DESCRIPTIU
Era una dona voluminosa, amb cos, maneres i veuassa de miner  asturià, que caminava com si al·lucinés multituds d’homes que li llancessin flors sense parar, multituds d’homes als quals ella no sabia com refusar sense ferir susceptibilitats. Per baixar al carrer i desfer-se de les seves escombraries, s’havia posat un vestit vaporós de tul mig transparent, groc amb puntets verds, blaus i vermells, i lluïa un pentinat formós fixat amb uns quants litres  de laca, i tant rímel, tant coloret i tant pintallavis que semblava  la dolenta d’una pel·lícula de terror. Les onades de perfum que emanaven del seu cos van neutralitzar la ferum ambiental durant  una bona estona […].

(Andreu Martín i Jaume Ribera)

 

TEXT POÈTIC
 RONDA AMB FANTASMES

Les filles del silenci present i vigilant

em porten sempre a la perversa llunyania,

saben el meu espant, el meu instant d’espant,

d’isolament, malenconia i agonia.

Oh ciutat dels terrors! Entre les avingudes

estèrils – arbres lívids de la tardor! – viuré

l’hora impura de les aspres angúnies mudes,

amb la por de morir tot sol en el carrer.

Terror entre les sales buides, quan veig el llit

amb el mort, viu entre els llençols, i serenades

a la plaça, i remor de ganivets, enfora,

més terrible per tantes coses endevinades

durant la fuga, per les fosques, allà on plora

l’esquelet mossegat pels gossos de la nit.

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel) 

  

 Exercicis
1.   Elabora un text expositiu a partir d’una notícia d’actualitat.

2.   Inventa’t un joc i explica’n les regles (text instructiu).

3.   Elabora un text narratiu a partir d’una anècdota de la teva infantesa (aproximadament 150 paraules).

4.   Elabora un anunci publicitari. Fes que allò que vols vendre resulti molt atractiu per al consumidor     (text argumentatiu).

5.   Elabora una entrevista amb el personatge públic que més admiris (text conversacional).

6.   Elabora el retrat de la persona que et cau més malament de tota la teva família (text descriptiu).

7.   Cerca a la xarxa algun poema d’un autor reconegut de la literatura catalana per llegir-lo a classe davant els companys. Si ets més agosarat pots elaborar-lo tu (text poètic).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *