Decadència

DECADÈNCIA (RENAIXEMENT, BARROC I IL·LUSTRACIÓ. SEGLES XVI, XVII I XVIII) 

  • Durant el segle XVI la literatura catalana culta va decréixer en quantitat, qualitat i originalitat mentre que la literatura castellana tenia un període de gran esplendor.
  • Alguns fets històrics importants que influïren en aquesta decadència foren: la unificació de Castella i Aragó amb els Reis Catòlics, el marcat centralisme durant el regnat dels Àustries i el Decret de Nova Planta després de la Guerra de Successió i la persecució de la llengua i la cultura catalana que en derivà.

Retrato de Felipe V, por Louis-Michel van Loo

  • Aquest període de decadència, que s’allargaria tres segles, va afectar només la literatura culta , però no la literatura de caire popular, que es mantingué amb força durant tot aquesta etapa.
  • Els corrents estètics que marcaren la cultura durant aquests tres segles són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. La literatura durant aquest període vingué marcada per la imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora, Quevedo) i la gran presència de castellanismes i dialectalismes en les composicions.

RENAIXEMENT:

 Els autors d’aquest període reflecteixen la visió antropocèntrica de l’Humanisme amb una literatura marcada per l’equilibri i l’harmonia clàssics i també pel vitalisme i l’alegria de viure.

  • El seu estil és senzill, amb formes mètriques de tradició popular.
  • Principals autors: Joan Timoneda, Pere Serafí i Joan Ferrandis d’Herèdia.

BARROC:

  •  La vitalitat i l’harmonia del període anterior és substituïda pel pessimisme, el tenebrisme i l’exageració.
  • Veuen la vida com una mentida: no hi ha més realitat que la mort. Estan obsessionats amb el pas del temps. Veuen la realitat de manera distorsionada.
  • Principals autors: Francesc Vicenç Garcia (Rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella.

IL·LUSTRACIÓ:

  • Hi predominen les idees racionals i la idea del progrés de la humanitat, que està destinada a la felicitat.
  • S’escriu molt literatura didàctica i assagística, com a conseqüència del seu afany científic i investigador.
  • Principals autors: el baró de Maldà i Joan Ramis i Ramis.

Resultat d'imatges de joan ramis i ramis

 

TEXTOS
Bella, de vós só enamorós.

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

 

Tot mon tresor done, i persona,

a vós, garrida.

Puix no us vol mal qui el tot vós dóna,

dau-me la vida;

dau-me-la, doncs, hajau socors,

ànima mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

 

Tota la nit que en vós estic

he somiat;

i quan record sol, sens abric,

trobe’m burlat.

No em burleu més: durmam los dos,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

 

Bella, de vós só enamorós.

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Vós m’haveu fet gran cantorista

i sonador;

vós ben criat; vós bell trobista,

componedor,

fort i valent; també celós,

ànima mia.

 

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

No us atavieu, anau aixi,

que prenc gran ira

si us ataviau i algú prop mi

per sort vos mira.

Nueta us vull, gest graciós,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

Mon cor sospira.

 

Joan Timoneda (Renaixement)

 Resultat d'imatges de joan timoneda

 

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE SE PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL

Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja
a qui els d’or més fi tenen enveja
en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria
del coll, que amb son contrari més campeja,
i a la mà que com el marfil blanqueja:
pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava
el dolç combat que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor enamorat se m’alterava
i temorós d’alguna gran desgràcia
de prende’ls treves ganes me venien 

Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona

 Resultat d'imatges de rector de vallfogona

[A una monja, o a una mossa “gravada de verola” ]

Bon viatge us dó Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada.

D’alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales,
que de mal en pitjor la sort vos porta,

mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta. 

Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona

TARQUINO:     Com sempre, per plorar los vostros ulls estan?

Les llàgrimes, senyora, en vós no cessaran?

Mitigau el turment, dau tregües al dolor,

pues vos ha feta el Cel per a un destí millor.

LUCRÈCIA: I ¿què altra cosa més pot fer una afligida,

sinó passar plorant sa desgraciada vida?

Elles calmen ma pena, aplaquen mon turment:

mon cor, senyor, no pot consolar-se altrament.

Mon adorat espòs acaba de partir:

pensau, pues, com jo estic, quals penes dec sofrir.

La sort en mi demostra el seu cruel rigor:

ella me fa alegrar per dar-me més dolor.

A penes al gosar a mon espòs present

havien mos dolors cessat súbitament,

a penes començava, alegre, a respirar,

quan ja me priva d’ella, quan ja lo fa apartar,

quan torna a submergir-me

en los passats dolors,

qui sempre són més cruels, qui sempre són pitjors.

TARQUINO: Este vostro turment, esta vostra aflicció

mourien el meu cor a pena, a compassió,

si, cansada la sort, de veure-us penar,

no vos volgués en fin, senyora, aconsolar.

LUCRÈCIA: Vostro discurs sorpresa, atònita, me té.

Jo vos lo jur, senyor, altre motiu no sé,

sinó el veure present a mon espòs amat,

perquè los meus sospirs haguessen acabat.

Esto pot fer cessar la trista vida mia;

esto sols en mon cor pot moure l’alegria.

TARQUINO: Ja vos faç, doncs, patent lo que ha de fer mudar

 en un content etern el vostro sospirar.

¿Què més digne motiu, senyora, què més glòria,

major consolació, més singular victòria,

que veure que es rendeix, es postra davant vós

un príncep que los Cels han fet per amar-vós?

LUCRÈCIA: Oh, Déus, què és lo que deis?

TARQUINO: Que jo vos am, senyora,

que vós solament sou  la que mon cor adora.

Vós veis el príncep vostre a vostres peus rendit.

Sa passió, son amor, a tant lo ha reduït:

admeteu son ardor, Lucrècia, no irriteu

 un cor qui pèr amar tan humiliat es veu.

LUCRÈCIA: A penes he comprès lo que m’haveu parlat,

quan de mon esperit l’horror s’ha apoderat.

  (Joan Ramis: Lucrècia, acte III, fragment de l’escena III)

 Resultat d'imatges de tarquino lucrecia

 

EXERCICIS
 1. Quins fets històrics foren decisius perquè s’iniciàs el període de la Decadència en la literatura catalana?

2. Durant quins segles s’allarga aquest període?

3. Quins corrents estètics es desenvoluparen durant aquests tres-cents anys?

4. Quins trets destacaries del Renaixement? Qui són els autors més destacats d’aquest període?

5. Quines diferències principals hi ha entre la manera de veure el món dels autors del Renaixement i els del Barroc?

6. Quin és el tema principal que tracta el poema que has llegit de Joan Timoneda?

7. Fes el recompte sil·làbic del poema i indica’n també la rima.

8. Compara la temàtica dels dos poemes del Rector de Vallfogona. El tractament de la dona com a protagonista és el mateix? Quina imatge ens transmet d’una i altra? Com te les imagines?

9.  Identifica quatre metàfores que utilitza al primer poema i indica a què fan referència.

10. Quin tema tracta el fragment que has llegit Lucrècia, de Joan Ramis i Ramis?

11. Com caracteritzaries el personatge de Lucrècia?

12. Com reacciona quan Tarquino li manifesta el seu amor? 

Resultat d'imatges de lucrecia romana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *