Breu història de la repressió de la llengua catalana

 

1.   Precedents

2.   La repressió des del segle XVIII fins al franquisme:

a.  Àmbit educatiu

b.  Àmbit administratiu i judicial

c.   Àmbit religios

d.  Àmbit d’entreteniment

e.   Àmbit comercial i d’entreteniment

3.   El negacionisme

4.   La transició

5.   Segle XXI

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.

Aquest fragment del discurs del rei Juan Carlos I amb motiu del lliurament del premi Cervantes (2001) és representatiu del falsejament de la història d’Espanya que s’ha anat fent palesa en els últims anys. La història, però, està ben documentada i intentarem en aquest breu recull que te’n puguis fer una idea aproximada.

 

1.   ANTECEDENTS

La persecució a la llengua catalana té uns antecedents que es remunten al segle XVI, quan la població andalusina va ser objecte d’una acarnissada repressió política, cultural, religiosa i lingüística. S’establí una sorprenent legislació de persecució en contra d’aquesta comunitat: els varen privar de dur vestits andalusins, de parlar àrab… de manifestar de cap manera la seva cultura. L’expressió que s’ha aplicat durant molts d’anys als catalans de “hable usted en cristianoprové d’aquesta època. Si tenia lloc un casament en una família morisca calia que totes les portes i finestres de les cases estiguessin obertes per tal que els transeünts poguessin sentir si a dins es cantaven cançons morisques o si es ballava amb música semblant.  Varen dispersar tota aquesta gent a l’interior de Castella, fins i tot separant els pares dels fills (donaven els nins a famílies catòliques per tal que els donassin una educació cristiana).

El camí, doncs, ja estava marcat. L’escenari canviava però la finalitat última seguia sent la destrucció d’una cultura sota la imposició d’una altra que havia aconseguit una posició de privilegi amb la força de les armes.

Després de la Guerra de Successió, la voluntat de fer invisible la llengua catalana com a símbol de la  cultura pròpia per mitjà de prohibicions de tot tipus va esdevenir prioritària. Aquesta voluntat, que arrenca de manera explícita en el segle XVIII, es va perllongar durant els segles XIX i XX i ha arribat, per diferents camins, fins als nostres dies. Des dels inicis, però, la resistència dels nadius a aquesta imposició es va fer palesa i els governants de cada època varen haver d’anar introduint lleis, edictes, cèdules i d’altres documents per aconseguir a la força allò que de bon grat els nadius no podien ni volien consentir, com ho demostren documents com la Instrucció Secreta del fiscal del Consejo de Castilla (José Rodrigo Villalpando) del 29 de gener de 1716: Lo sexto se podria prevenir el cuidado de introducir la lengua Castellana en aquel Pais. La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de dominación o superioridad de los Principes o naciones ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisongear, afectando otra naturaleza con la semejança del idioma, o ya sea porque la sugeccion obliga con la fuerza. Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logra­lo, y mas cundo el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas , de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.” ).

Per tal de no fer l’exposició excessivament feixuga esmentarem només algunes de les fites més destacades de cada una de les èpoques i les classificarem, perquè siguin més aclaridores, en diferents àmbits:

2.   LA REPRESSIÓ DES DEL SEGLE XVIII FINS AL FRANQUISME
1. ÀMBIT EDUCATIU
Segle XVIII
  • 1715:  Consulta del Consell de Castella:que en todas las Escuelas de primeras letras, y de Gramatica, no se permitan libros impresos en lengua Catala­na: escribir ni hablar en ella dentro de las Escuelas”
  • 1780:  Reial provisió promulgada pel comte de Floridablanca: Obliga a totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola. “En todas las Escuelas del Reyno se enseñe a los niños su lengua nativa por la Gramática que ha compuesto y publicado la Real Academia de la Lengua: previni­endo que ninguno se admita a estudiar Latinidad, sin que conste antes estar bien instruido en la Gramática Española.”
    Segle XIX
  • 1821: El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
  • 1837: Un edicte reialimposava càstigs corporals i difamadors als infants que encara parlassin en català a l’escola.
  • 1837:La instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
  • 1857:Llei Moyano  ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic. Es considera que és la Llei que més va contribuir que els nens catalans fossin analfabets en la seva pròpia llengua, ja que va ser a partir de la segona meitat del segle XIX quan es va començar a generalitzar l’ensenyament primari a Espanya.
Segle XX
  • 1902: Article 2n del Real Decreto de 21 de novembre de 1902, signat per Alfonso XIII i el ministre d’ Instrucció Pública, Conde de Romanones:  “Los Maestros y maestras de instrucción primaria que enseñasen a sus discípu­los la doctrina cristiana u cualquiera otra materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana, serán castigados por primera vez con amonestación por parte del Inspector provincial de primera enseñanza, quien dará cuenta del hecho al Ministerio del ramo; y si reincidiesen, después de haber sufrido una amonesta­ción, serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reco­noce la Ley.”
  • 1923: Circular que obliga a l’ensenyament del castellà  (Dictadura de Primo de Rivera).
  • 1924  El general Losada implanta l’ensenyament del castellàa les escoles de la Mancomunitat. Reial Ordre que sanciona els mestres que ensenyin en català. Justament aquell any, el 1924, el Antoni Gaudí va ser detingut i apallissat per parlar en català davant els membres dels cossos de seguretat de l’Estat:
“-¿Cómo se llama usted?

-Antoni Gaudí

-¿Qué edad tiene usted?

-Setanta-un anys

-¿Qué profesión?

-Arquitecte

-Pues su profesión le obliga a usted a hablar en castellano

-La professió d’arquitecte m’obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a dei­xar de parlar la meva llengua

-¿Cómo se llamaba su padre?

-Francesc Gaudí

-¿Qué es eso de Francesc? SI usted no fuese viejo, le rompería la cara, sin ver­güenza, cochino!

-Jo a vostè no l’insulto i vostè a mis sí. Jo parlo la meva llengua…”

Detenció de Gaudí, 11 de setembre de 1924

  • 1924, Juan de Urquía, Gobernador Civil de Girona, La Veu de Catalunya: Els mestres que ensenyin català expulsats de Catalunya : “Se me ha querido demostrar lo difícil que resulta enseñar en castellano a niños que no comprenden nuestro idioma. En ninguna razón de indiscutible fuerza se apoya el argumento. Mi convencimiento es este punto es tan rotundo, tan irrevo­cable, que una de dos: o todos los maestros sin excepciones enseñan en correcto castellano con inquebrantable tesón patriótico o al convencerme plenamente de que no se hará así, propondré al Directorio militar, que puede hacerlo, emplee sus facultades insuperables, con estatutos o sin ellos, traslade en masa a los incorre­gibles, sustituyéndoles inmediatamente por maestros castellanos.”
  • 1925, Real Orden adreçada al Ministro de Instrucción Pública : “ Los Inspectores de Primera Enseñanza, en las visitas que realicen, exami­narán los libros de texto en las Escuelas, y si no estuviesen escritos en español o contuvieren doctrinas o tendencias contrarias a la unidad de la Patria o contra las bases que constituyen el fundamento del régimen social, los harán retirar inme­diatamente de manos de los niños y procederán a formar expediente al Maestro, suspendiéndole de empleo y medio sueldo y dando cuenta a V.E.”
  • 1926,Reial decret pel qual se sanciona els mestres que utilitzin el català amb el trasllat.
  • 1938  Llei del 9 d’abril que aboleix l’Estatut de Catalunya i prohibeix el català.
  • 1939Prohibició de parlar o escriure el català a totes les escoles públiques o privades.
2.          ÀMBIT ADMINISTRATIU I JUDICIAL
  • 1716Decret de Nova Planta: “Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”.
  • 1768Real Cédula de Aranjuez”: Carles III de Borbó ratifica la imposició del castellà en tota l’Administració de Justícia i en totes les escoles públiques i també en la jurisdicció eclesiàstica a Catalunya.
  • 1810: A les Corts de Cadis es va presentar una proposició per fer oficial l’ús del català. La proposta va ser rebutjada per 120 vots en contra i 13 a favor. El comte de Romanones, tot responent a un “despropòsit” d’aquesta magnitud, va afirmar, amb rotunditat, que la cooficialitat del català era “inacceptable”. Però la pregunta és : la Constitució de Cadis, no es basava en la igualtat davant la llei de tots el ciutadans espanyols ?
  • 1838:Els epitafis dels cementiris en català queden proscrits.
  • 1862,Llei del Notariat : Prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials. “Los instrumentos públicos se redactarán en lengua castellana y se escribirán en letra clara, sin abreviaturas y sin blancos.”
  • 1870,Llei del Registre Civil : prohibeix l’ús del català en el Registre Civil.
  • 1881,Llei d’Enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català als jutjats.
  • 1938, Tomás Domínguez Arévalo, Ministro de Justicia: “Debe señalarse también como origen de anomalias registrales la morbosa exa­cerbación de algunas provincias del sentimiento regionalista que llevó a determi­nados Registros buen número de nombres, que no sólo están expresados en Idio­ma distinto al oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la Patria. La España de Franco no puede tolerar agresiones contra la unidad de su Idioma, ni la intromisión de nombres que pugnan con su nueva constitución política… En su virtud dispongo: Art 1. En todo caso tratándose de españoles, los nombres deberán consignarse en castellano.”
3.          ÀMBIT RELIGIÓS
  • 1751,Capítol Provincial de Decret de Visita als Escolapis: “Art.10. Nos complacemos mucho que todos nuestros religiosos entre si hablen en castellano y a todos los hermanos HH. Cl. mandamos hablen entre si y con los demás, o en latín, o en castellano, so pena de pan y agua por cada vez que tuvie­sen con los nuestros conversación tirada en catalán.”
  • 1769, Decret del bisbe de Vic fray Bartolomé de Sarmentero : “Amonestamos a todos los Predicadores (atendido el mandato de Nuestro Rey que Dios guarde) procuren que se extienda la lengua castellana, predicando en ella, a lo menos, los sermones Panegíricos.”
  • 1828, “Siendo las partidas de Bautismo, de Matrimonio y de Defunción unos documentos fehacientes en todos los Tribunales del Reino, se hace preciso que en lo sucesivo se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno…”.
  • 1902,  Reial decret de Romanones que prohibeix l’ensenyament del catecisme en català.
4. ÀMBIT DE L’ENTRETENIMENT
  • 1773, Consejo de Castilla: “Por lo cual mandamos se guarde a esa Universidad la privativa de impri­mir los libros que se contienen en la relacion que ha presentado y va inserta: en­tendiéndose la impresión solamente en Castellano y Latin, pero no en Catalán, y que nadie pueda venderlos en ese Principado sin origen de esa Universidad.”
  • 1799,Reial Cèdula: prohibeix “representar, cantar i bailar piezas que no fuesen en idioma  castellano”.
  • 1801,Instrucciones” de Manuel de Godoy sobre els teatres: es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà.
  • Isabel II, per Reial Ordre de 1837, va confirmar la prohibició  del català en les sales d’espectacle i en les representacions teatrals,  i no es va admetre  a censura aquelles obres escrites en aquesta llengua. Com diu la mateixa ordre, aquella prohibició responia a la gran quantitat d’obres escrites en català que es presentaven al censor.
  • 1867: Luis González Bravo, Ministro de la Gobernación, Real Orden: “En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del Reino con fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran nú­mero de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para que se generalice el uso de la lengua nacional, la Reina (q.D.g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España.”
  • 1924, Circular del Gobernador Civil de Barcelona, general Losada: “Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana “La Santa Espina” en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acorda­do prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, preveniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor.”
5. ÀMBIT COMERCIAL I DE COMUNICACIONS
  • 1772,Reial Cèdula : va obligar a dur els llibres de comptabilitat en castellà sota l’epígraf següent:  “Real Cédula de S.M. por la qual manda que todos los mercaderes y comerciantes de por mayor y menor de estos mis reinos y señorios, sean naturales o extrangeros, lleven y tengan sus libros en idioma castellano según la ley de nueva compilación.”
  • 1886,Dirección General de Correos i Telégrafos: prohibeix parlar en català per telèfon.
  • 1939, Eliseo Álvarez Arenas, Jefe de los Servicios de Ocupación: “El Ayuntamiento de Barcelona tomó el plausible acuerdo, en un todo conforme con el espíritu del Movimiento Nacional, de dar un plazo que termina el día 31 de julio próximo, para que los industriales y comerciantes redacten en el idioma ofici­al los nombres y reclamos de sus establecimientos, transcurrido cuyo plazo será exigible el cumplimiento de la mencionada obligación sin perjucio de las sancio­nes gubernativas a que haya lugar.”
  • 1952 Felipe Acedo Colunga, Gobernador Civil de Barcelona “Ustedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?”
3.EL NEGACIONISME

Durant tot aquest temps, però, sovint s’ha intentat fer veure que no hi havia cap problema amb el tema de la llengua, que tot eren cabòries de gent radical que no tocava de peus a terra, com si els territoris catalans haguessin estat castellanoparlants dels dels seus orígens.

Menendez Pidal, per exemple, va publicar al diari El Imparcial  de Madrid l’article “Catalunya bilingüe” , on afirmava que les Corts catalanes mai no havien tingut el català com a llengua oficial.  Fins i tot, un cop assolit el bilingüisme dels catalanoparlants, es va començar a negar que la societat catalana hagués estat mai monolingüe.  Tot i això, els catalans mai no varen deixar de reivindicar la cultura i la llengua pròpia. I és que ja el 1714 Jesus Patiño, màxima autoritat de l’Estat ocupant, explicava en un informe ben clarament quina era la situació real, fent referència a la “peculiar” situació de monolingüisme dels catalans a l’arribada de les tropes de Felip V: “ son tan apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en lengua nativa.”

4.       LA TRANSICIÓ

Després de la mort de Franco, i per bé  que l’Estat de  les Autonomies  va induir molta gent a creure que la repressió sobre el català havia desaparegut, que era una cosa del passat totalment superada,  també es varen publicar lleis per relegar el català a un segon pla.

  • 1976 a 2008,es publicaren almenys 149 Reials decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà.
  • 1986, la Llei de patents obliga a usar el castellà en la documentació presentada.
  • 1989,Reial Decret que aprova el reglament del Registre Mercantil: obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
  • 1995,Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades: obliga que les pòlisses estiguin escrites en castellà.
5.             SEGLE XXI

Malgrat la persecució històrica que ha sofert el català, avui dia és una de les llengües amb més usuaris de la Unió Europea,  a un nivell similar al suec, el portuguès o el grec. Tot i això, i com ha dit en repetides ocasions Martin Schulz (president del Parlament Europeu), l’Estat espanyol segueix bloquejant el reconeixement de  l’oficialitat del català a Europa. La negació continua sent, així, una qüestió d’Estat. Sembla que el marc jurídic que ha de protegir el català, després de segles de persecució implacable, encara no està garantit. Ni de bon tros.

I si bé és cert que les llengües són sempre innocents i són els homes els que les utilitzen com a instruments de poder i de submissió, també és veritat, com diu J. Tusón, que la mort d’una llengua no és mai innocent, mai és volguda pels parlants. (…)  “I si demanem respecte per a cada ser humà, sembla d’estricta justícia que també exigim la pervivència digna i forta de cadascuna de les llengües que són el nostre brou de cultiu” (Eugènia de Pagès, Catedràtica d’Història)

Exercicis
1.   Explica amb arguments rigorosos el teu punt de vista sobre l’afirmació de l’actual rei emèrit que encapçala aquest tema.

2.   Quina relació es pot establir entre la situació de repressió cultural dels moriscos i la que ha patit durant tots aquests anys la cultura catalana? Raona la teva resposta.

3.   Per què creus que tot i l’abundància de lleis i decrets amb què han intentat fer desaparèixer la llengua catalana encara avui es manté viva?

4.   De tots els textos legals a què hem fet referència, quins creus que són els que han suposat un cop més dur per a la llengua catalana?

5.   Què creus que ha pretès aconseguir al llarg de tots aquests anys el Govern Central amb la seva lluita contra la llengua catalana?

6.   Creus que el negacionisme és molt present a la societat actual?

7.   Quin percentatge de ciutadans de les Illes creus que es preocupa per la pervivència del català? Què pensa sobre aquest tema tota la resta? Explica-ho amb detall.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *