Variació lingüística segons els usos: Registres

 

1.  Factors que determinen l’ús d’un o altre registre:

1.1.    Tema

1.2.    Intencionalitat

1.3.    Grau de formalitat

1.4.    Canal

2.  Classificació dels registres:

2.1.    Registres formals:

a.  Culte:

·       Cientificotècnic

·       Literari

·       Juridicoadministratiu

b.  Estàndard

2.2.    Registres informals:

a.  Col·loquial

b.  Vulgar

 

Les varietats que no depenen de l’origen del parlant sinó de la situació comunicativa en què es troba, reben el nom de varietats funcionals o registres. No parlam igual quan ens trobam amb un company de classe i comentam com ens ha anat el cap de setmana que quan feim una entrevista de feina, per exemple. Ens hem d’adaptar, així, al context comunicatiu en què ens trobam en cada moment.

Hi ha quatre factors fonamentals que determinen el registre que cal utilitzar en un context comunicatiu: el tema, el canal de comunicació, el grau de formalitat i  la intencionalitat.

1.    Factors que determinen l’ús d’un o altre registre

 1.1.Tema (condiciona el lèxic):

  • General (paraules més corrents: un mal de cap, per exemple)
  • Especialitzat (vocabulari més precís, cultismes, tecnicismes…: una cefalea, p. ex.)

1.2. Intencionalitat (informar, convèncer, descriure, fer riure, agrair, provocar plaer estètic…):

  • Objectiva: Textos explicatius. L’emissor vol passar desapercebut: ús de la tercera persona.
  • Subjectiva: L’emissor vol transmetre emocions i reflexions personals. Es caracteritza per l’ús de la primera persona, l’abundància d’oracions exclamatives i l’ús d’un lèxic connotatiu.

1.3. Grau de formalitat (Grau de relació entre els interlocutors o nivell de formalitat que exigeix una determinada situació comunicativa):

  • Alt (distància)
  • Mitjà
  • Baix (acostament)

No parlam de la mateixa manera amb un amic que amb uns desconeguts. Fins i tot, dues persones poden utilitzar registres diferents segons la situació comunicativa en què es troben (és el cas de dos advocats en una vista oral o pactant els termes d’una sentència en el passadís de l’Audiència).

Les fórmules de tractament són diverses: des del tu, que s’utilitza en situacions poc formals, fins al vos o el vostè, que es reserven per a usos més formals. Altres recursos a tenir en compte són la tria lexica, l’ús d’un determinat to de veu, la presentació del text…

1.4.Canal:

  • Oral:

Espontani

Ús de mots polisèmics i fórmules introductòries.

Abundància d’estratègies no verbals: gestos, to, entonació…

  • Escrit: Lèxic més precís i sintaxi més elaborada.

Tot i així, poden produir-se encreuaments entre un i altre canal: discursos parlamentaris, conferències…, que tot i transmetre’s oralment han tingut una elaboració escrita prèvia. Es tracta de textos orals no espontanis.

Avui, amb les noves tecnologies, trobam també aquest encreuament entre ambdos canals en les xarxes socials i en d’altres eines de comunicació que, tot i ser escrites, parteixen dels patrons del canal oral.

2.   Classificació dels registres

La combinació dels factors que acabam d’analitzar determina la tria del registre més adequat per a cada situació comunicativa. En general, podem diferenciar entre dos grans grups: el dels registres formals (integrat pel literari, el cientificotècnic, el juridicoadministratiu i l’estàndard)  i el dels registres no formals (el col·loquial i el vulgar).

1.1.  Registres formals
 a. Culte
·  Cientificotècnic
  • Sol anar lligat a la divulgació escrita.
  • Cerca l’objectivitat, la precisió i el rigor (frases impersonals, verbs en 3ª persona, paraules monosèmiques, abundància de sigles…).
  • Evita l’ambigüitat, per tal d’evitar interpretacions personals.
  • El seu ús requereix una certa preparació cultural.
  • Hi predomina la funció referencial, que exigeix l’ús de la terminologia específica de cada camp d’investigació. Hi abunden, per això, els tecnicismes i els neologismes.
  • La sintaxi és clara i senzilla (s’eviten les subordinacions excessivament filigranades).
  • S’hi usen signes propis (matemàtiques, química…).
·      Literari
  •  Hi predomina la voluntat estètica i el propòsit subjectiu (transmissió d’emocions).
  • S’adreça a un receptor desconegut i universal.
  • És el registre més elaborat formalment.
  • Pot integrar altres registres lingüístics (fins i tot el vulgar).
  • S’hi usen recursos estilístics diversos: metàfores, al·literacions, paral·lelismes,  jocs de           …
  • És un registre expressiu i evocador (efecte connotatiu dels mots).
  • Admet diverses interpretacions.
  • Registre poètic: És més subjectiu i més treballat formalment. Hi ha una major abundància de recursos estilístics.
·         Juridicoadministratiu
  • S’usa en els intercanvis dels organismes de l’Estat entre ells (administració, ..) i també d’aquests amb els ciutadans: lleis, decrets, circulars, instàncies…
  • És un registre bàsicament escrit (excepte els interrogatoris judicials o les sentències).
  • Tradicionalment s’ha caracteritzat per una sintaxi enrevessada i una retòrica arcaïtzant, fet de dificultava la comprensió dels textos legals. Actualment, però, s’han fet esforços per abandonar aquesta manera de fer pròpia d’èpoques passades i oferir un model de llengua acurat però entenedor.
  • Darrerament, les diferents institucions intenten, en la mateixa línia, oferir uns models textuals unificats (instàncies, sentències…) i amb una organització de la informació coherent i precisa.
2.    Estàndard
  • Varietat supradialectal que neutralitza les diferències dialectals entre els parlants d’una mateixa llengua (supera diferències generacionals, territorials o socials).
  • Usat en les comunicacions formals: mitjans de comunicació, administració, escola…
  • Basat en la norma gramatical (tot i que cal no confondre l’estàndard amb la normativa: l’estàndard és un subconjunt dins la normativa, n’és la cara més formal). Atorga seguretat als  parlants pel fet de partir de normes clares i explícites.
  • En algunes llengües (com és el cas de l’italià) l’estàndard s’ha format sobre la base d’un dialecte ( per raons demogràfiques, polítiques o per prestigi literari assolit), mentre que en d’altres hi han intervingut, en grau divers, tots els dialectes (és el cas del basc).
  • És imprescindible si es vol assegurar  la continuïtat d’una comunitat lingüística: valor simbòlic i aglutinador, element d’estabilitat, model per als usos formals i fre per als processos de substitució lingüística.
  • Vegem ara dos exemples que fan evident la necessitat d’un model estàndard per a qualsevol llengua que tengui una mínima voluntat de pervivència.
Exercici
1.   Perquè puguis captar la funció del model estàndard per a qualsevol llengua, et proposam la lectura de dos textos, un en castellà i l’altre en català, escrits en un model de llengua no normatiu. Una vegada haver-los llegit i haver tret les conclusions pertinents, redacta un text breu (100-120 paraules) sobre la necessitat o no de l’estàndard en una llengua al segle XXI.
 
TEXT EN CASTELLÀ DE GRANADA (NO NORMATIVITZAT)

“Eran do compadre, uno probe y otro rico, y la mujé der probe se enfermó y tuvo que í a pedile cincuenta duro ar rico. Y aqué se lo prestó. Y entonse er probe pa no pagale a su compadre le desía a su mujé cuando venía aqué a cobrale que le dijiera que no staba en casa. Y er rico ya staba mu enfadao de vé que su compadre nunca staba en casa. Y un día fue er pobre y buscó do conejo iguale y le dijo a su mujé: -Mia que ya mi compadre stá mu enfadao y cuarquié día va a vení a preguntà por mí. Aquí traigo esto do conejo. Yo me voy ar bosque con uno y el otro lo vi a dejá aquí y cuando venga mi compadre le ise que vas a mandá er conejo a buscame y entonse vengo yo con el otro i hasemo cré a mi compadre que er conejo hase mandao…”

TEXT EN CATALÀ DE MALLORCA (NO NORMATIVITZAT)
“Davant  s’agradabble sorpresa de sa repercusió médiàtica de sa participassió d’un català March Nadal Ferrêt, a n’es prèmits lliteraris orgaisads pe’ S’Acadèmi de sa Llengo Baléà, volêm agraí a n’En Nadal s’havermos anomenad a n’es séu artícul, y axí havermos donad a conexe.

Com tots vostês ja saben, es nostros prèmit lliteraris estàn obèrs a colsevol español, siga castellà, gallégo, vasc, aranês,…, o a n’es séu cas català. No’tsistêx cap tipo de discriminassió o segregassió territorial. Ni tampoc discriminassió per rahó de llengo matèrna, qu’un puga tení.

Agrairlí lo que noltros may hêm pogud, ja que per mols de comunicats qu’enviêm, aquets may seràm pubblicads. Agrairlí que dónguiga a conexe s’etsistènsi de sa llengo baléà entr’ets séus. Agrairlí sa séva valentía y való devant sa presió política catalana, que no desitja reconexe sa singularidat, cultura y llengo Baléà, ya que pretên fersalersâs sévas. Agrairlí sa séva capacidat intelettual  de sa que carexen es séus representàns polítics. Agrairlí que siga es primé de mols d’altres catalàns, que pàssigan a protegí y fomentà sa nostra llengo amenassada p’es català, precisament sa séva llengo matèrna. Agrairlí qu’hàgiga demostrad que, a cap moment, sa nostra institussió es anti-catalanista, radical, ni settari, sinó simplement un’associassió cultural baléà.

Per tot axò, rêbiga es nosro cordial agraiment. Agraiment, que també fêym estensíu a tots aquells castellano-parlàns que com el Sr Marh, sênse tení domíni oral de sa llengo baléà s’han esforsad y aprês sa sév’escritura; y axí d’aquesta fórma, participà a ne’s nostros prèmits lliteraris, a n’es séu foment y a sa séva protecsió”.

Web de S’Acadèmi de sa Llengo Baléà 

 

B . REGISTRES INFORMALS
  1. Col·loquial
  •   És el més freqüent en les situacions comunicatives (usos informals). La seva temàtica sol anar lligada a fets de la vida quotidiana.
  •   Poc elaborat i espontani (el text s’elabora en el mateix moment de la parla).
  •   Canal oral (amb algunes excepcions: teatre, novel·la, xats, missatges a mòbils…).
  •   Expressiu,  subjectiu i, a vegades, incoherent.
  •   L’ús d’elements no verbals hi és determinant.
  •   Sintaxi senzilla: abundància d’exclamatives i interrogatives, de coordinades i juxtaposades…
  •   Lèxic: mots genèrics, eufemismes, onomatopeies, mots polisèmics, comparacions, frases fetes…
  •   Irònic i exagerat.
  •   Empra el sentit figurat i la metàfora.
  2. Vulgar
  • Comparteix les característiques del col.loquial però amb formes de llenguatge poc refinades.
  • Ús de paraules tabú  relacionades  amb temes com la religió, el sexe, les funcions fisiològiques … (no s’hi usen eufemismes) .
  • Usat pels estrats socials més baixos (poca formació).
  • Grau alt d’incorreccions (s’aparta de la norma lingüística) .
  • Abundància de renecs o flastomies.
  • Tot i que és un registre absolutament viu en la llengua, les convencions socials imposen fortes restriccions al seu ús.
Exercicis
1. Indica en quin registre estan elaborats els textos següents i comenta quins són els trets específics que t’han servit per identificar-ho:

El tauró és un depredador que —juntament amb les rajades ( condrictis )— es diferencia dels peixos ( teleostis ) perquè té un esquelet totalment cartilaginos. Presenta talles variades: des de 15 centímetres fins a més de 20 metres , segons l’espècie. Són organismes de gran bellesa, bàsicament carnívors. Han desenvolupat una mandíbula potent i sofisticada que els permet canviar les dents amb una certa periodicitat. La fecundació és interna. Els mascles, amb òrgans copuladors externs (anomenats pterigòpodes ), s’acoblen amb les femelles dipositant l’esperma al seu interior.

*******************************************************************************************************

Sr. Aleix Sansó Alcover,

Ens plau oferir-vos el servei de la nostra nova secció de vehicles, especialitzada en totes les operacions administratives que s’hi relacionen.

Gràcies a aquesta nova secció podreu confiar a la nostra gestoria tots els tràmits relacionats amb els vostres vehicles personals o professionals: renovació de permisos de conduir, domiciliació del pagament d’assegurances, recursos contra sancions, llicències de transport. Com sempre, ens posam a la vostra disposició per informar-vos-en més detalladament, si convé.

Atentament,
Aina Santandreu Julià

Cap del departament comercial

******************************************************************************************************

El presi de Bulgària, el Petar Stoiànov, va manifestar ahir, ves per on, que encara n’hi ha, de marge de maniobra, perquè els dos partits principals es posin d’acord sobre això de la data de les eleccions, que l’oposició està encaparrada que es facin a la primavera. La temptativa de cercar una sortida pactada al merder causat pel desacord en la data de les eleccions va coincidir, sí, amb la continuació de les protestes de tota la penya contra el govern.

******************************************************************************************************

—La policia ha pentinat el barri, aquesta nit. Tothom va de cul, diuen que ens hem d’estar quiets, però jo en faré una de molt grossa, ¿em sents, Hellen? Molt grossa la faré!

—Però si ahir em vas donar un sobre de coca i em vas dir que en tenies molta més, com és que…

—De coca me’n sobra, i d’amfetes. En porto ració triple però no en faig prou, no hi ha res que es pugui comparar amb el cavall. El necessito per collons, t’ho juro, Hellen, el necessito, el necessito!
—Va, Maqui, tranquil·litza’t, sigues bon noi, estira’t, com et va dir aquell metge, fes una mica de ioga, que ja en saps fer. Després pren-te un bon somnífer i mira de dormir. Demà…

—Hòsties de demà ni de dormir! ¿Com vols que dormi? En necessito ara i me n’hauries de buscar tu, Hellen, de cavall, per favor, digues que sí, fes-ho per mi…

—No sabria pas com…

—Te n’has de sortir per collons! Segur que te’n sortiràs, no em diguis que no!

****************************************************************************************************

” I, pertot, l’heura que s’enfila, que escanya, que s’arrossega per ser més forta. L’heura al voltant de l’aigua. L’heura fosca, amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l’abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de les branques esqueixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota de les fulles, un dia, feia anys, n’havien fugit els ocells. ************************************************************************************************

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit: hem de desestimar i desestimem el present recurs de cassació, interposat pel procurador À. J. I., en nom i representació de Vallés Nain, SA, contra la sentència de la Secció Catorzena de l’Audiència Provincial de Barcelona de data 22 de juny de 1999, dictada en el rotlle d’apel·lació núm. 10/1998, dimanant de la demanda interposada pel recurrent contra F. S. R. i M. del C. F. S.

2. Emparella aquestes dues columnes de paraules pel seu significat:

Literari Estàndard
enutjar-se xerraire
efectiu mirar
embriagar-se morir
nodrir-se engatar-se
intervenir menjar
esguardar enfadar-se
expirar parlar
loquaç diners

 

3.  Determina si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

a.    Les varietats geogràfiques són un tipus de registre.

b.    La llengua permet dir una mateixa cosa per mitjà d’estils o registres diversos.

c.    El registre cientídfic es caracteritza per l’ús freqüent de la sinonímia i la polisèmia.

d.    La temàtica, el grau de formalitat, la intencionalitat i el canal utilitzat deteminen lús un o altre registre.

e.    El registre literari presenta una sintaxi clara i senzilla.

f.    L’ús de l’estàndard és imprescindible per assegurar la continuïtat d’una comunitat lingüística.

g.    El registre col·loquial fa servir més paraules tabú que el vulgar.

4. Escriu aquestes frases adoptant un registre estàndard o col·loquial:

•  Presenta una hipoacúsia bilateral.
•  L’afligeix una intensa cefalea.
•  Destaca per l’acusada prominència del seu cartílag tiroide.
•  Pateix vertígens i rinorrea.
•  S’ha de col·locar en decúbit supí.
•  Presenta símptomes d’una intoxicació etilíca aguda.
•  Pateix una gastràlgia congènita.
•  És un  tractament hidroteràpic contra aquest tipus de dermatitis.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *