Bilingüisme i diglòssia. Normativització i normalització.

BILINGÜISME

  • Són bilingües els individus capaços d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell.
  • El bilingüisme és sempre un fet individual: són bilingües les persones, mai les nacions, les quals sempre disposen d’una llengua pròpia, l’autòctona.
  • En el cas de les llengües minoritzades, raons polítiques han provocat que dues llengües distintes es disputin un mateix territori i que la llengua autòctona estigui en una situació de desequilibri que pot acabar en la seva desaparició.

Resultat d'imatges de llengües

DIGLÒSSIA.

  • En un determinat territori, dues llengües (en contacte i en conflicte) tenen funcions diferents en una situació de clara desigualtat. Aquesta desigualtat no ha sorgit de manera espontània sinó que és el resultat d’un procés de minorització d’una de les dues llengües causada regularment per motius polítics. La   llengua A és la que s’utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits i en l’àmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicació, de l’administració…) mentre que la llengua B (l’autòctona), considerada per la majoria de parlants com a inferior o baixa, només s’usa en els nivells familiars o col·loquials.
  • Una situació de diglòssia no s’allarga indefinidament en el temps sinó que evoluciona i té dos possibles finals:
  1. La substitució lingüística: A poc a poc els usos de la llengua A es van ampliant fins que la llengua B esdevé innecessària i acaba desapareixent.
  2. La normalització lingüística: És un procés impulsat per les institucions en una situació de conflicte lingüístic amb la finalitat de recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seva desaparició.
  • No hem de confondre el concepte de normalització amb el de normativització. Una llengua normativitzada és aquella que té unes normes lingüístiques que la fan adequada per a qualsevol situació comunicativa (una gramàtica i un diccionari normatius i unes normes ortogràfiques). Una llengua normalitzada, en canvi, és aquella que es pot usar en qualsevol àmbit d’ús, sense interferències ni imposicions.

Resultat d'imatges de llengües

EXERCICIS
1. Explica la diferència que hi ha entre bilingüisme i diglòssia.

2. Què és una llengua minoritzada? Quina greu conseqüència pot tenir un procés de minorització?

3. En el cas de la convivència del català i el castellà en el nostre territori, quina de les dues creus que és la llengua A i quina la llengua B? Què et sembla que ha provocat aquesta situació de desigualtat?

4. Quins dos possibles finals pot tenir una situació de diglòssia? Què suposa cada un?

5. És el mateix una llengua normalitzada que una llengua normativitzada? Justifica la resposta.

5. En quina situació creus que es troba actualment la llengua catalana. Està en un procés de normalització avançat o, per contra, encara queda molt de camí per fer? Posa exemples concrets a l’hora d’exposar els teus arguments.

6. . Contesta vertader o fals a les següents afirmacions. Justifica les teues respostes.

a) El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües alternativament per part d’una mateixa persona.

b) El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües per part d’un grup humà.

c) Els catalanoparlants de l’estat espanyol, ara per ara, són necessàriament bilingües.

d) La societat balear és una societat bilingüe.

e) Els mallorquins castellanoparlants són necessàriament bilingües.

 Resultat d'imatges de lluitem per la nostra llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *