Les consonants vibrants

Quan les articulam produeixen una vibració pel contacte breu i repetit entre dos òrgans. Si obtenim una sola vibració tindrem la vibrant simple (R), i si són moltes, la vibrant múltiple (RR).
La erra simple no presenta dubtes ortogràfics, sempre s’escriu R: cara, opera, plora. La erra múltiple, en canvi, es pot escriure R o RR. Les normes que cal seguir per distingir entre una i altra són:

Resultat d'imatges de erres
Escrivim  R:

 a) A principi de paraula: ratolí, rinoceront.

  1. b) Després de consonant: somriure, enrabiat.
  2. c) Entre vocals en paraules compostes i amb prefix , encara pugui semblar que ha de sonar com una erra simple: autoretrat, contrarestar.

 Escrivim   RR:

 Entre vocals: arribar, corrent.

 Un altre aspecte a tenir en compte de les vibrants és el cas de la erra muda a final de paraula, que a vegades suposa problemes ortogràfics. No hem d’oblidar que acaben en R:

  1. Els infinitius: vibrar, témer, sortir. Cal que ens fixem especialment en les formes del passat perifràstic ( li va donar, es va penjar, et va comprar) i evitem confondre-les amb les del passat simple (li donà,es penjà, et comprà).

Excepcions: Els infinitius de la segona conjugació que acaben en –RE no duen R final ( els coneixerem  perquè la R no es fa present a l’hora de formar el futur : rebré i no rebreré, perdré i no perdreré. En els casos en què l’infinitiu acaba en R , en canvi, aquesta R és present al futur: córreR/ correRé).

2. Tots els mots acabats amb els sufixos -AR, -ER, -OR : bestiar, fuster, llavor, blavor.

Resultat d'imatges de carpintero

3. Totes les paraules que tenen derivats en què la R es pronuncia: por (poruc), clar (claror),segur (seguretat).

EXERCICIS
1.                  Escriu l’infinitiu que correspon a les formes verbals següents:

coneixen                                  faci                            traure                                    viuran

Reia                                          corren                       temessis                               vagi

venceria                                   confongué               tindré                                    podrem

empeny                                    cresqui                     fóssiu                                     hagués

rebrem                                     pugui                        sabéssim                               perdré

correm                                     empengui                 temés                                    anàs

2.            Escriu la R muda o l’accent a fi de mot a aquestes paraules agudes:

 Colo_, balco_,  guardia_, popula_, fresco_, urba_, violi_, galço_, amo_, forne_, boto_, escorxado_, canto_, carnisse_, mentide_ , fredo_ , bestia_, coto_, o_, futu_, mercade_, pasto_, geganti_, madu_, pastisse_, traïcio_, carre_, ciuro_, moli_, potse_, melo_, llogue_, lleuge_, atza_, ermità_,  calo_.

Resultat d'imatges de ermitaño

3.                  Reescriu cada frase utilitzant la forma verbal correcta, sense confondre el perfet simple (acceptà) amb el perfet perifràstic (va acceptar).

El cap de l’exèrcit volia bombardejar/bombardejà la capital. El president no acceptar/acceptà la dimissió del director general. El padrí va repartí/repartir les propietats entre els seus néts. Aquesta espècie s’extingí/extingir fa deu mil anys. L’epidèmia es va escampà/escampar ràpidament per tota la ciutat. El cotxe s’estavellar/estavellà contra la paret de casa nostra.

 4.                  Completa amb les grafies R i RR els mots següents:

auto_etrat,  ca_era,  contra_estar,  en_abiar ,  a__imar ,  de__apar, ultra__oig,               contra__evolució,  a__omangar,   contra__estar,  semi__egular,  supra__enal,         de__ocar,  to__e,  extra__egional,  de__ota,  a__iscat ,  a__upir-se,  extra_adi,                 multi__adiat, co__ecció, co__edor , ca__ossa, a__istocràcia, cend__a, co__eu                 en__abiat , a__imar, neo__ealisme, contra__eforma, to__ada.

Resultat d'imatges de torrada sant antoni

 5.                  A partir de cadascun dels mots següents escriu un substantiu acabat en -r.

Botiga                     canya                     cendra                 vidre                        buit

cirera                      mercat                   carn                     bou                          venda

gris                          pastís                     carxofa                ferro 

 6.                  Dictat

 Abans de sortir, la mare i la tieta Pilar els havien dit que anassin amb compte, que hi havia molts de perills, a la muntanya. Tots dos germans estaven decidits a arribar fins al monestir preromànic, malgrat la dificultat de la travessa. El pare, en Xavier Ferrer, sabater del poble i expert en excursions de feia molt de temps, no els podia acompanyar perquè havia tingut un atac de pedra i s’estava al llit amb una bossa d’aigua calenta per rebre escalfor a la zona afectada. En Roger, el germà gran, era a la ciutat fent un curset de comptabilitat i, és clar, no anava amb ells. No hi feia res, però, ja que tots dos germans tenien molts d’ànims i estaven disposats a caminar de valent, sense témer cap entrebanc seriós. El més gran dels dos germans excursionistes, de deu anys, havia estudiat amb detall el camí i no tenia cap dubte. De seguida es varen trobar a l’alzinar de les Bruixes, dit d’aquesta manera per una llegenda que considerava aquest alzinar el lloc de reunió de les bruixes de la contrada. En Medir, el petit, va passar el bosc amb la temença d’una desgràcia i per aquest motiu es va agafar de la mà del seu germà.

Resultat d'imatges de excursio llegendes

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *