Figures retòriques

Quan llegim un text literari tot sovint som capaços de captar-ne la bellesa però ens resulta molt més complicat analitzar a fons d’on prové el plaer estètic que ens provoca. La tasca d’escriptor no és fàcil. No es tracta simplement de deixar anar la imaginació i d’escriure les idees que van sorgint tal com ragen. Al darrere d’una gran obra hi ha un caramull d’hores de feina que, una vegada publicat el llibre i arribat a mans del lector, sembla que ningú no tengui en compte. Potser una vegada estudiades les figures retòriques us podreu fer una petita idea d’allò de què estic parlant (ah, i pensau que us n’he fet una petita selecció, que n’hi ha moltes més!) .

 

 

1. FIGURES RETÒRIQUES
Definició: Són recursos del llenguatge literari que s’utilitzen per donar més expressivitat a les paraules amb la intenció de provocar emocions en el lector i de dotar el text de ritme i de bellesa. Tot i que són més freqüents en la poesia, també en podem trobar en els escrits en prosa i, fins i tot, en el lleguatge col·loquial (Ex: En Tomeu és un gallina – metàfora).
Principals figures retòriques
Al·literació

Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns  versos.

“Com feix de canyes cruixien,  trinxades ses arrels” (J. Verdaguer)

Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

 “Doneu-me una llanterna: -on és el cavall?/Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,/ doneu-me murs de nit a les ciutats lunars” (J.V. Foix).

Antítesi
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

“on cada tarda el món s’ordena/entre el repòs i el moviment”(J.S Pons)

Asíndeton

Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

“Era alt, sec, una mica encorbat”. (J. Pla)

Comparació

Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

   “ La platja sembla un cor abandonat” .  (J.M. de Sagarra)

Enumeració

Presentació successiva i ràpida d’idees que es refereixen a un mateix concepte.

“Dones cruels,/vils, infidels/ brutals, malvades/ despietades/abominables”  (Jaume Roig)

 Encadenament
Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

“a la vora de la mar. Tenia/ una casa, el meu somni”. (S. Espriu)

Epítet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial. Té una funció més aviat expressiva.

“Carbó negre, dents blanques” (T. Garcés)

Hipèrbaton
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

“Per cobrir de les illes la nuesa/ nova catifa de verdor ha estesa” (J. Verdaguer)

Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident.

“Tronen els canons i,/ en la distància,/ esquitxen tot l’espai/ amb les desferres/

d’un poble commogut i esporuguit

Interrogació retòrica
Es formula una pregunta que no espera cap resposta per part de ningú.

Què tants d’esforços per tan curta vida?  (M. Costa i Llobera)

Ironia
El que es diu literalment és el contrari  del que es vol dir.

“No  demano gran cosa:/ poder parlar sense estrafer la veu,/ caminar sense crosses/ fer l’amor sense haver de demanar permisos,/ escriure en un paper sense pautes “ (M.Martí i Pol). 

Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada semblança.

“La pura neu del coll” (F. V. Garcia).

Metonímia
Designació d’una cosa amb el nom d’una altra que hi té una relació de contigüitat lògica o física (continent per contingut, el tot per una part, l’efecte per la causa, la matèria per l’objecte, l’autor per l’obra).

 “He donat el meu cor a una dona barata” (J. Palau i Fabre)

Paradoxa
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.

“És quan dormo que hi veig clar.” (Josep-Vicenç Foix )

Personificació

Atribució de qualitats humanes a altres éssers o objectes.

“ Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau” (M. Torres)

Polisíndeton
Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

“O aquella amor consirosa i plaent / de tot quant fuig, o que passa, o que vola, /boira del cim o fontana d’argent! “ (Maria Antònia Salvà )

Exercici

1.   Identifica, en els textos següents, les figures retòriques:

1.   Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

i el fan sant celestial,

segons que els usa.     (ANSELM TURMEDA)

 

2.   Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa. (JOAN ROÍS DE CORELLA)

 

3.   Tal com el brau que fuig cap al desert,

… així, em convé allunyar-me de vós. (AUSIÀS MARCH)

 

4.   Un gran arbre ajagut és lo Pirineu. (JACINT VERDAGUER)

 

5.   M’exalta el nou i m’enamora el vell. (JOSEP-VICENÇ FOIX)

 

6.   No hi havia a València dos amants com nosaltres. (VICENT-ANDRÉS ESTELLÉS)

 

7.   Ai el temps, aquest corc que se’ns menja la fusta ! (VICENT ALONSO)

 

8.    (Plou)… Arruga el riu la seva pell lluenta.

Els campanars miren el cel, plujós (NARCÍS COMADIRA)

 

9.   Evoco rams de fosca i rams de llum.

Amb rams de llum guarneixo solituds,

amb rams de fosca encenc tots els desigs.

Evoco cossos bells, i d’entre tots

evoco el teu que estimo i que conec. (MIQUEL MARTÍ I POL)

 

10. Perquè has vingut han florit els lilàs” (SALVAT-PAPASSEIT)

 

11. Places i temples i edificis grans… (LORENZO DE MÈDICI)

 

12. Què has fet de ta senyera?/ On són tos reis? Tos braus cabdills, on són? (RUBIÓ I ORS)

 

13. Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu/ com una flor dins una mà distreta/ caigui en el riu” (JOSEP CARNER)

14. Aquesta meva pobra,/ bruta, trista, dissortada pàtria (S. ESPRIU)

15 . Xoca l’embruix de clenxes arrauxades/ amb un esqueix de xarpelleres fluixes./ S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *