No és tan complicat com sembla, això de la sintaxi. Ara que ja domines l’oració simple i també les compostes coordinades és hora d’envestir l’estudi de les subordinades. A poc a poc i sense córrer. Segur que en haver agafat el bou per les banyes ja no ho trobaràs tan terrible.  Anem per feina!

Les oracions subordinades substantives són aquelles que fan, en una oració composta, la mateixa funció que un nom o substantiu. 

Poden formar-se:

1. A partir d’un verb en infinitiu: Precedit o no de connector: Li agrada cridar l’atenció / Pensa a felicitar-la.
2. Amb un verb en forma personal introduït per un connector:
   • Una conjunció (que, si): Li agrada que tothom se’l miri/ No sap si vindrà
   • Un interrogatiu (què, qui, quant, quan, com, on): Explica’m què et passa.
   • Un relatiu (qui, el qui, el que…): El que has fet no està bé.

Les subordinades substantives fan, ja ho hem dit,  les mateixes funcions que un nom:

subjecte	M’agrada que siguis amable/ Menjar sa és important
complement directe	T’he dit que vinguis /Demana si és impresicindible
complement indirecte	No ho diguis a qui no coneguis (a+relatiu)
atribut	La intenció és que tot vagi bé.
complement de règim verbal	Acostumau-vos a deixar les coses endreçades.
complement del nom o de l’adjectiu	Es planteja l’objectiu d’acabar abans de Nadal/Estic satisfeta d’haver arribat tan prest

Particularitats:

• Un error freqüent consisteix a ometre el connector  que en aquest tipus d’oracions:  Us pregam que respecteu el descans dels veïns (Us pregam respecteu el descans dels veïns).
• Quan la subordinada substantiva va davant la principal és incorrecte posar un article davant la conjunció: Que no plogui és producte del canvi climàtic (El que no plogui és producte del canvi climàtic).
• Quan una subordinada substantiva  introduïda per les conjuncions QUE o SI fa la funció de complement de règim verbal, cau la preposició: No estic d’acord que vénguin ara (No estic d’acord en que vénguin ara)/ Vaig pensar si tenia massa feina (Vaig pensar en si tenia massa feina).

ACTIVITATS:

1. Subratlla les oracions subordinades substantives de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan:

•  He vist que hi havia un jove amb ella
•  Li ha semblat bé que ho diguessis tu
• El nostre desig és que aprovis les oposicions
• Recordes qui t’ho ha dit?
• No sé si demà farà sol
• Na Maria prefereix dir les coses a la cara.
• S’han acostumat que els facin el llit
• Li he demanat què volia
• Els suplicava que el deixassin sol
• No cal comprar regals a qui no els sap agriar
• En Marc no sap on són les seves germanes.
•  Us recoman que visiteu Felanitx
• Ens convé que vénguis tot d’una
• Té la idea de fer el cim abans de les set.
• Na Núria demana quan tornaran.
• L’editor insisteix que la feina es revisi dues vegades

 

2. Subratlla les oracions subordinades substantives d’infinitiu de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan :

• Això no és viure
• Hem decidit anar-hi
• Fer badalls és senyal de son
• S’ha acostumat a viure bé
• La idea de ser farmacèutic l’engresca
• Estic contenta de ser la vostra professora
• No m’agrada arribar tard

 

3. Subratlla les oracions subordinades substantives de les frases següents i digues quina funció sintàctica fan i quin tipus de connector tenen:

 

• La capsa de laca amb dibuixos orientals és la que vaig heretar de la padrina
• El problema més greu era que tothom arribàs a temps a la reunió
• L’opció més adequada era informar els mitjans de comunicació de la situació
• Un dia o altre descobriré què m’amagues
• En Martí confia que l’examen li sortirà bé
• Els monitors del menjador acostumen els nins a rentar-se les dents
• Na Maria sempre s’avé amb qui la tracta bé
• La por del que podia esdevenir en aquell moment va paralitzar-la
• N’Arnau està satisfet que la seva dona tengui èxit a la feina
• La meva veïnada ha tengut la idea de redecorar la seva vida
• Finalment, es va adonar que la moda era una tirania insoportable

 

4. Identifica el tipus de substantiva i la funció que realitza:

• Em sap greu perdre el temps
  Acostumeu-los que mengin bé
  Això és viure bé
  Tinc la sospita que això no és cert
  Era considerat traïdor per aquells que l’odiaven
  La por del que diran el mortifica
  Aquesta noia sembla que estigui malalta
  Hem dut torrons a qui no n’hagi comprat
  Tu només veus el que vols
  Ben cert és que no ho he fet.
  Ens han demanat que deixem la porta oberta
  M’agrada que em consulteu els seus dubtes
  La por que falti menjar li ha fet preperar-ne en excés.
  Estic content que hagis aprovat l’examen de conduir

Tweet