Monthly Archives: octubre 2016

La casa

Posted on by Xesca Sureda
Reply

Definir és explicar l’autèntic sentit de cada paraula, de manera que el receptor del nostre missatge pugui  identificar el concepte que li exposam sense la possibilitat de confondre’l amb cap altre. Practicar aquesta tècnica ens ajudarà, alhora, a ser molt més precisos a l’hora d’elaborar textos de qualsevol tipus i farà que millori molt, per tant, la nostra capacitat comunicativa.

A cada un dels apartats d’aquest bloc de continguts referit a vocabulari intentarem comprovar si dominau el significat de cada un dels termes que us hi presentam i, alhora, ens fixarem especialment en si sabeu definir-los de manera precisa. Començarem amb un tema ben senzill: la casa. Així i tot, no us confieu en excés perquè la presència de barbarismes a la vostra parla quotidiana sovint us fa perdre l’oremus! Som-hi!

Son Vell (Manacor)

 

Rebedor/entrada
passadís
dormitori
cuina
menjador
bany
terrassa
garatge
sala
terrat
balcó
teulada
soterrani
escala
xemeneia
porxada
porta
finestra
jardí
estudi
rebost
butaca
taula
cadira
làmpada
Catifa/estora
quadre
aparador
prestatgeria
cortina
televisor
reixat
persiana
vidriera
quadre
sofà
canterano
calaixera
balancí
lavabo
vàter
dutxa
banyera
tovallola
Eixugador de cabells
Sabó
Esponja
mirall
raspall
pinta
Raspall de dents
Pasta de dents
Paper higiènic
bidet
mampara
aixeta
tovalloler
Penja-robes
Porta-rotllos
granereta
bàscula
sabonera
dosificador
Maquineta d’afaitar
barnús
tamboret
bàscula
batedora
gelera
microones
estovalles
rentaplats
cuina
forn
Poal del fems
Pica d’escurar
giradora
llevadors
palangana
vaixella
coberteria
balança
colador
aprimadora
llevataps
obrellaunes
motlle
glaçonera
morter
greixonera
estovalles
cafetera
coberts
cullera
forqueta
ganivet
tassó
Plat pla
Plat fondo
torcaboques
sopera
saler
olla
paella
torradora
sucrera
eixugamans
davantal
setrilleres
palangana
Degotador de plats
tassa
copa
tapadora
Colador
armari
matalàs
llit
llençol
coixí
comodí
penjador
sabater
bres
tocador
llitera
vestidor
cobertor
Manta/flassada
edredó
Aspirador
granera
pala
fregador
Poal de fregar
planxa
pica
encalentidor
Post de planxar
detergent
fregall
pedaç
rentadora
Gafes d’estendre
lleixiu
gandula
piscina
barbacoa
Para-sol
pèrgola

La poesia trobadoresca

Posted on by Xesca Sureda
Reply

 

  • És la primera manifestació literària culta en una llengua romànica (provençal).
  • Neix a finals del segle XI a les Corts occitanes.
  • Seguint la moda occitana, els trobadors catalans imitaren des de mitjan segle XII no només la temàtica de què parlaven els trobadors occitans sinó també la seva manera d’escriure poesia i fins i tot la llengua.
El trobador:

  •  Durant els segles XII i XIII componia els seus poemes en llengua provençal .
  • Aquests poemes eren pensats per ser difosos oralment o per mitjà del cant. Per això componia també la música de les seves composicions.
  • Pertanyia a una classe social superior a la del joglar.
  • Els trobadors catalans més coneguts són Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Resultat d'imatges de trobador
El joglar:

  • Anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.
  • Interpretava públicament les composicions dels trobadors (era transmissor, no creador).
  • Pertanyia a una classe social inferior a la del trobador.
L’amor cortès:

  • És el concepte d’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca.
  • Els principals personatges que hi intervenen són:

1.    El trobador o om: És el vassall de la dama, el seu servidor. Li deu amor,fidelitat i lleialtat.

2.    La dama o midons: Ha de ser casada i pertànyer a una classe social superior a la del trobador. Com que la relació és secreta, el trobador s’hi ha de referir amb un pseudònim (senyal) per evitar les sospites del marit i els cortesans.

3.    El marit o gilós: Apareix sempre com un ésser malvat, del qual s’han d’amagar els amants. La dama no pot ser feliç amb el marit, que li ha estat imposat pel pare per conveniència.

4.    Els lauzengiers (envejosos, maldients): Amics del gilós que espien els amants per avisar-lo si es comet infidelitat.

5.    El guaita: Amic del trobador que l’avisa quan surt el sol, després de passar la nit amb la midons, per evitar que siguin descoberts pel gilós.

Resultat d'imatges de midons

 
Gèneres:

Segons el contingut podem classificar la lírica trobadoresca en sis gèneres:

  1. Cançó: Composició on el trobador expressa l’amor que sent per la midons.
  2. Sirventès:  Expressa la rivalitat o enemistat entre el trobador i una altra persona per motius polítics o literaris. Conté crítiques i atacs personals.
  3. Plany: Expressa tristesa per la mort d’un amic o d’un personatge destacat.
  4. Alba: Lament del poeta per haver de deixar la dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts.
  5. Pastorel·la: Diàleg entre una pastora i un cavaller, que la vol seduir.
  6. Tençó: Debat poètic entre dos trobadors.

 

TEXTOS

Llegenda del cor menjat

 “Guillem de Cabestany era un cavaller i trobador de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord i el que avui us explicaré és la història de la seva vida, bé de fet, la història de la seva mort. Home cortès, agradable i famós en armes, estava bojament enamorat de la Senyora Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, un noble ric, cruel i orgullós.

El trobador estava enamorat de la dama i sobre ella escrivia les seves cançons, la jove dama era bonica i el corresponia i l’estimava més que a res en el món. Un amor secret que no ho era tant com els protagonistes haurien volgut, i és que el gelós marit de Saurimonda en assabentar-se de la infidelitat de la seva esposa, va decidir prendre a Guillem.

 
El va matar, li va tallar el cap i va fer que li arrenquessin el cor, va demanar al seu millor cuiner que el cuinés per a la seva esposa, i li va servir  a la seva esposa que sense saber el que estava menjant se’l va cruspir sencer, i és que el va trobar deliciós. Un cop acabat l’àpat, Ramon li va dir a Saurimonda que aquell plat que tant li havia agradat no era altre cosa que el cor del seu amant. La dona no acabava de creure’s el seu marit i aquest perquè la cregués va fer portar el cap del seu estimat trobador. I quan va sentir i va veure tot plegat, Saurimonda va perdre la vista i l’oïda, i li va dir al que encara era el seu espòs que a partir d’aquell dia no menjaria res més. Ramon ple d’ira i ràbia en sentir aquestes paraules de la seva esposa va córrer cap a ella espasa en mà amb la intenció de pegar-li al cap. Ella va córrer cap a un balcó i es va deixar caure, posant fi així a la seva vida.

 
I des d’aquell dia que la història de la cruel mort de Guillem de Cabestany i la seva estimada Saurimonda, va començar a córrer per tota la comarca. I de la comarca a la resta de comarques i així a tot el país, fins que va arribar la història a oïdes del Rei d’Aragó,Alfons I, que va anar fins a  Perpinyà i va fer empresonar Ramon  perquè fos jutjat pels seus crims. Li prengueren  tots els castells que posseïa i els feren destruir, i també li prengueren tot l’or i totes les possessions i terres. El varen fer empresonar i amb els anys va acabar morint a la presó del Rei. El Rei va fer recollir els cadàvers dels dos amants i els va fer portar a Perpinyà, on diuen que va fer construir un monument davant la porta de la seva església, i va fer dibuixar sobre el monument la manera  com havien mort, així com va ordenar que per tot el Comtat del Rosselló, totes les dames i els cavallers els fessin aniversari tots els anys.
I és així com aquesta tràgica història va sobreviure al pas dels anys i es va acabar convertint en llegenda.”

 Resultat d'imatges de cor menjat

  

 

Cerverí de Girona (1259-1285)

 No el prengueu el fals marit,
Joana delicada!

I
No el prengueu el fals jurat,
que és ruc, mal educat,
Joana delicada!

II
No el prengueu el mal marit,
que és ruc, que és ensopit,
Joana delicada!

III
Que és ruc mal educat,
no sigui per vós amat,
Joana delicada!

IV
Que és ruc, és adormit,
no jegui amb vós al llit,
Joana delicada!

V
No sigui per vós amat,
més val aquell que teniu d’amagat,
Joana delicada!

VI
No jegui amb vós al llit,
més us hi valdrà l’amic,
Joana delicada!

 

 

 Guillem de Berguedà  (1138 – 1196)

 I
Cançoneta lleu i plana

Lleugereta, sense pretensions,

Jo faré del meu marquès,

Del traïdor de Mataplana,

Que és d’engany farcit i ple.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

 II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de guardar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi amb vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

V
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

 Resultat d'imatges de marquès mataplana

 

ACTIVITATS
 1.       Quan i on va néixer la poesia trobadoresca?

2.       Explica les diferències i les semblances entre trobador i joglar.

3.       Digues el nom de dos trobadors catalans.

4.       Quines qualitats havia de tenir la dama d’un trobador?

5.       Quins personatges apareixen a les composicions que giren a l’entorn del tema de l’amor cortès?

6.       Defineix: cançó, sirventès i plany.

7.       Digues el nom dels personatges de l’amor cortès que surten a La llegenda del cor menjat. Com els has identificat?

8.       Com valores la decisió del rei d’Aragó després de la mort dels dos enamorats? Creus que és una decisió justa? Per què?

9.       A quin gènere trobadoresc pertany el poema de Cerverí de Girona? Quina temàtica tracta?

10.    Qui és l’amic a qui fa referència al final del poema? El relacionaries amb algun dels personatges de l’amor cortès?

11.    Qui és el protagonista del poema de Guillem de Berguedà? Quin retrat en fa el trobador? A quin gènere creus que pertany? Què t’ho fa pensar?

 

 

 

 

 

 

 

 

Les llengües romàniques

Posted on by Xesca Sureda
Reply

 

  • Les llengües romàniques procedeixen del llatí vulgar . Es parlen al territori que rep el nom de Romània, situat al sud d’Europa i que està format per les terres que formaven part de l’imperi romà. Aquesta llengua, que tenia un model molt unificat,  va contribuir a la unió entre les diferents terres que es trobaven sota el domini romà.
  • Després de la caiguda de l’imperi romà (476 dC) , el llatí que es parlava en aquests territoris (que ara ja no estaven sota un mateix domini) va anar evolucionant i va derivar en altres llengües.
  • Les llengües romàniques actuals són:
    1. El portuguès: Parlat a Portugal, a Brasil i a Galícia (on l’anomenen galaico-portuguès). Té 3-4 milions de parlants.
    2. El castellà: Parlat a Espanya (on és cooficial, en alguns territoris, amb altres llengües) i a la major part d’Amèrica central i del sud. Té 417 milions de parlants i és llengua oficial en 20 estats.
    3. El català: Parlat a Catalunya, al País Valencià, a les Balears, a Andorra, a la franja fronterera d’Aragó, a la Catalunya Nord, a la regió del Carxe (Múrcia) i a l’Alguer. Té 9’8 milions de parlants.
    4. L’occità: Parlat al sud de França, a l’oest d’Itàlia i també a la Vall d’Aran (Catalunya), on rep el nom d’aranès. Té 526 mil parlants.
    5. El francès: Parlat a França , al sud de Bèlgica, a l’oest de Suïssa, a Luxemburg i a la Vall d’Aosta (Itàlia), i també a antigues colònies com el Quebec (Canadà) i a Haití, una illa del Carib. Té aproximadament 300 milions de parlants.
    6. El retoromànic: Parlat a una petita regió de Suïssa i al nord d’Itàlia . Té 625 parlants. No és oficial i està en perill d’extinció.
    7. El sard: Parlat a l’illa de Sardenya (Itàlia). Té 1’5 milions de parlants. És oficial a Sardenya.
    8. L’italià: Parlat a Itàlia, al sud de Suïssa i a Còrsega. Té 70 milions de parlants.
    9. El romanès: Parlat a Romània i a Moldàvia. Té 26 milions de parlants.

 

Romania

 

 

EXERCICIS
 

1.       Digues quines de les següents llengües són romàniques i quines no ho són:

romanès, holandès, anglès, italià, sard, francès, búlgar, grec, alemany, danès, basc, portuguès, hindi, rus.

 

2.       Marca al  mapa d’Europa  els territoris on es parlen les llengües romàniques.:

 

 

3.       Cerca per Internet el nom d’una llengua romànica desapareguda i digues on es parlava.

  Panorámica de la isla de Hvar

Dalmàcia (Croàcia)

 

 

La derivació

Posted on by Xesca Sureda
Reply

La derivacio és un procés de formació de paraules noves a partir d’un lexema o arrel i afegint-hi afixos. Aquest lexema és l’element comú que aporta la base significativa a totes les paraules d’una mateixa família lèxica (dormir, condormir-se, dormilega, dormitori…).

Els afixos o morfemes derivatius, en canvi, aporten algun matís a aquest significat bàsic del lexema. Segons el lloc que ocupen respecte del lexema, els afixos poden ser de tres tipus:

  • Prefixos: Se situen davant el lexema. Tenen un significat específic. S’afegeixen davant noms, adjectius o verbs i la paraula derivada que en resulta conserva la categoria gramatical del mot primitiu: coneixement (nom)- reconeixement (nom).
  • Sufixos: : Se situen darrere el lexema. Poden canviar la categoria gramatical de la paraula: desig (nom)- desitjar (verb) – desitjable (adjectiu).
  • Infixos: : Se situen entre el lexema i un sufix. no tenen cap significat específic.  Introdueixen matisos al significat de la paraula: fug-iss-er, fred-ol-ic…

Resultat d'imatges de congelado de frío

EXERCICIS

1. Partint dels mots que et proposam, construeix substantius derivats que designin oficis:

 

Porta:                               Decorar:                              Carro:                          Massatge:

Teixir:                              Paracaigudes:                     Bolet:                            Enginy:

Estudi:                             Perruca:                              Cirurgia:                       Ferro:

Pintar:                              Boxa:                                   Ermita:                         Córrer:

Peix:                                 Llenya:                                Piano:                           Viatge:

 

2. Relaciona les paraules de la columna de l’esquerra amb els sufixos de la columna de la dreta i escriu la paraula que en resulti:

 

Petit                                   -ejar …………………………………………

Bo                                       -itzar…………………………………………

Just                                    -às ……………………………………………

Avar                                    -ut ……………………………………………

Fàcil                                    -ificar ……………………………………….

Catòlic                                -ícia ………………………………………….

Coix                                     -isme ………………………………………..

Tranquil                              -ona ………………………………………….

Pèl                                       -itar ………………………………………….

3. Forma un verb derivat a partir de:

 

Greu:                                             Hàbil:                                                    Àgil:

Feble:                                            Clar:                                                      Favor:

Través:                                         Turment:                                                Pobre:

Ric:                                                Dipòsit:                                                 Barat:

Car:                                               Sabor:

 

4. Substitueix els substantius subratllats per un verb derivat:

 

  • No m’imaginava que em faries un cop a la moto.
  • Has dit que faria un dia preciós; però, de moment, el cel s’ha cobert de niguls.
  • Cal que traguem la pols dels seients del cotxe.
  • Al principi havia de prendre una càpsula cada vuit hores, però ara ja puc deixar més espai entre les preses.
  • La Carme ha decidit col·locar mobles al pis que ha heretat.
  • No em donis turment i col·labora.
  • Un cop va haver utilitzat tots els amics, va deixar-los a un racó.
  • Els sarraïns posaren setge la ciutat l’any 985.

5. Escriu un nom derivat d’aquests verbs:

 

Resistir:                                            Escalfar:                                                    Començar:

Comparar:                                       Procedir:                                                   Punxar:

Xiular:                                               Escarrufar:                                              Prometre:

Cremar:                                            Assegurar:                                                Conèixer:

 

6. Escriu un substantiu derivat dels verbs següents:

 

  • suprimir: ___________
  • adherir: ___________
  • admetre: ___________
  • divertir: ___________
  • suspendre: ___________
  • contreure: ___________
  • eximir: ___________
  • suggerir: ___________

7. Escriu la paraula que falta, que és derivada de la que hi ha subratllada.

 

  • Té un negoci d’_______________: objectes i mobles antics.
  • Nosaltres tenim les arrels aquí. Ens hi sentim _________________.
  • Necessites una mica de coratge; que algú t’________________.
  • L’avió no va arribar a tocar terra; va esclatar abans d’_______________.
  • Els nins tenien por, estaven ___________________.
  • El tren ha arribat tard: s’ha ________________ mitja hora.
  • El departament de finances m’ha ______________ una part del projecte.
  • S’havia posat bo però ha tingut una ______________; ha tornat a recaure.
  • No ho puc batre, se m’ha espatllat la ____________________.
  • No hi ha aigua calenta. Hauràs d’escalfar-ne perquè s’ha espatllat ______________.
  • Va viure captiu molts anys. Va passar la joventut en ________________.
  • Si no vols que te la cobrin, fes la telefonada a _____________ a destinació.
  • No et puc ________________; no et tenc compassió.
  • Quines garanties té? Em poden _________________ que no és una enganyifa?
  • Ningú no sap el motiu de l’exclusió. Per què el van __________________?
  • Li pegà una bufetada. El va _______________ davant tothom.

8. Escriu el gentilici que correspon als països següents (en la seva forma masculina i femenina):

  • Israel:
  • Brasil:
  • Pakistan:
  • Bèlgica:
  • Turquia:
  • Noruega:
  • Croàcia:
  • Egipte:
  • Xetxènia:
  • Marroc:
  • Alemanya:
  • Grècia:
  • Índia:

Resultat d'imatges de índia hombre hindú

9. Escriu ara els gentilicis que corresponen als següents pobles de les Balears:

 

  • Manacor:
  • Sóller:
  • Ciutadella:
  • Algaida:
  • Pollença:
  • Felanitx:
  • Santa Eugènia:
  • Maó:
  • Capdepera:
  • Formentera:
  • Sant Joan:
  • Montuïri:
  • Campos:
  • Alcúdia:
  • Llubí:
  • Porreres:
  • Vilafranca:
  • Sa Pobla:
  • Valldemossa:

Resultat d'imatges de valldemossa

Vocalisme O/U

Posted on by Xesca Sureda
Reply

VOCALISME O/U

La neutralització de la O/U àtona en U provoca confusions en alguns dialectes i parlars i, per tant, problemes ortogràfics. Per ajudar-nos, podem fixar-nos en algunes normes ortogràfiques:

  1. Dins una mateixa família de paraules, hem d’escriure amb la mateixa vocal el primitiu que els seus derivats. Ex/ forn-forner, suc-sucar…
  2. En els verbs, la 3a persona del present d’indicatiu ens indica com hem d’ escriure la resta de formes. Ex: ell posa /posaré, posava…

Resultat d'imatges de o u

Excepcions:

  • En els verbs COSIR, COLLIR, SORTIR, ESCOPIR, TOSSIR escrivim U en posició tònica i O en posició àtona: Ex: Cus/cosiré,Cull/ collia…
  • Els verbs PODER I VOLER s’ escriuen també amb O en les formes d’arrel àtona, però amb U el present de subjuntiu. Ex: podria, voldrà / pugui, vulguem
  1. Particularitats:
  • En algunes famílies de paraules trobam alternança entre la O i la U. Es tracta de casos de cultismes que s’han agafat directament del llatí: boca/bucal, corb/curvatura, home / humanitat, jove/ juvenil…
  • Altres mots solen presentar problemes de grafia a causa de la influència del castellà:
avorrir botifarra brúixola capítol cartolina complir
embotit joglar podrir rètol robí Romania
rossinyol sofrir sorgir sospirar títol triomf
bufetada cacau correu fetus muntanya mussol
porus sèrum subornar sufocar tramuntana trofeu
turment cònsol bordell      

 

Resultat d'imatges de cacau

 

EXERCICIS
                                                                     

1.       Completa amb les vocals O/U aquestes paraules i escriu una paraula de la mateixa família que tengui aquesta O/U en posició tònica (ex: Floreta/flor)

 

B__ndat: Garr__tada: P__nxegut:
F__guera: Rej__venir: J__ventut:
F__llejar: F__scor: F__mera:
Cart__lina: S__rdesa: D__tzena:
J__guina: P__bresa: S__rtejar:
T__ssuderia: __llada: F__steria:
P__rtalada: P__ruc: Pl__mall:
2.       Completa  les sèries segons l’exemple:

 

dur duc duies duguem duit
tossir        
poder        
muntar        
sortir        
bullir        
voler        
collir        

 
 

3.       Completa amb O/U els cultismes següents i aparella’ls amb la seva definició.

 

·                b…cal                                        Que posseeix un títol.

·                cons…lar                                  De tot el món.

·                d…plicar                                   Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols.

·                n…trició                                    Conjunt de les manifestacions volcàniques.

·                v…lcanisme                              Que segueix una línia corba.

·                c…rvilini                                   Fer dolç.

·                tit…lar                                        Fer doble, multiplicar per dos.

·                m…ndial                                    Pertanyent a la joventut.

·                j…venil                                       Relatiu o pertanyent a la boca.

·                d…lcificar                                  Acció de nodrir o de nodrir-se, l’efecte

Resultat d'imatges de tierra
4.       Completa amb O/U i escriu la 3a persona del singular del present d’indicatiu. Ex.: trobava, trobaria, trobador, troba :

 

·                m___ntaves, m___ntem, m___ntador _______________________

·                t___rrarem, t___rrava. t___rradora _______________________

·                 ___ntaven, ___nteu, ___ntador _______________________

·                asseg___rat, asseg___rava, asseg___rança _______________________

·                f___nia, f___ndrà _______________________

·                ___mpliu, ___pliràs, ___mplert _______________________

·                esb___rrava, esb___rraria, esb___rrador _______________________

 
5. Completa amb O/U segons calgui. Fixa’t que alguns verbs són especials.

 

·                s___rtia, s___rt, s___rtiríem, s___rtíeu, s___rti .

·                aj__dava, aj__daré, aj__darien, aj__di .

·                c___siré, c___siràs, c___sirà, c___sirem, c___siran, c___s.

·                c___lliria, c___lliries, c___lliríem, c___ll, c___llirien, c___lli

·                pl__r, pl__rava, pl___ra, pl__raria

·                esc___p, esc___píem, esc___pien, esc___pi, esc___piu.

 
 

6. Completa les frases amb les formes adequades dels verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR I TOSSIR.

 

  • Mentre ______ els mitjons em varen cridar  per si volia ____ a fer una volta.
  • Ahir capvespre  vaig ________ una estona, després vaig anar a __________ cireres i el vespre  vaig      ________ perquè em vaig constipar.
  • Ell va dir que ________________ flors per a la Marta.
  • Si cada dia _____________ cinc peces, acabaries abans.
  • Afanya’t i ______________ a prendre un refresc.
  • No _______________ a terra, perquè és de mala educació.
  • El nin abans sempre estava refredat i ________________ moltíssim.
  • Nosaltres demà ________________roses.
  • La mare m’ha ___________________ una butxaca que m’havia esqueixat.

 

Resultat d'imatges de bolsillo roto

 
7.Conjuga els temps verbals següents (alerta amb l’alternança O/U):

 

  SORTIR COLLIR COSIR ESCOPIR
 Present d’indicatiu    

 

 

 

 

      
 Imperfet d’indicatiu   

 

 

 

 

      
 Present de subjuntiu   

 

 

 

 

      
8.  Emplena els buits de les frases següents amb o o u.

 

  • Se us ac…mularan els problemes si pretene… travessar la m…ntanya després d’haver-vos r_bat  en  J…an la brúix…la.
  • Agafa… el llibre primer sobre n…rmativa  …rbanística  l…cal i ana… al tít…l preliminar, capít…l  1, per resoldre el cas dels b…rdells regentats per r…manes…s ubicats en carreteres dels Pirine…s.
  • Tot i s…p…sar un t…rment per a ell, va esc…llir l’adv…cacia ac…nsellat pel seu t…tor, encara que ell hauria v…lgut ser m…ntador.
  • Tingue… en compte que s…vint s’usa inc…rrectament el verb c…mplir.
  • El s…spitós de r…bar  una gran quantitat de r…bins del magatzem va ac…nseguir escap…lir-se de la policia esc…rtat per una banda j…venil que havia s…b…rnat ja abans de l’esti….
  • La pr…posta que va tri…mfar incl…ïa un rèt…l il·luminat per un p…tent foc…s que emetia una llum fl…orescent.
  • L’ac…sat ha inc…rregut en un delicte d’h…micidi amb l’agre…jant de traïd…ria, per la qual cosa la jutgessa l’ha c…ndemnat a una pena de presó inc…ndicional.
  • El viatge fins a R…mania en un tren tan atr…tinat li va permetre p…der llegir d’una tirada tot el llibre.
  • Si p…guéssim c…brir les baixes ràpidament, p…dríem c…mplir amb escreix tots els compromis…s adoptats amb el g…vern.
  • No admet que v…lgueu que el s…tssecretari de defensa h…ngarès faci públic l’informe que ha aixecat tanta p…lseguera.

Resultat d'imatges de informe

 
9.  Completa:

 Quan v__lguis p__dem marxar però serà millor que s__rtim per la porta del darrere. L’esc__lliran millor modista de l’any ja que no només dissenya les peces de roba sinó que també les c__s. Augmenta el nombre d’incívics que esc__pen al carrer. A partir d’ara quan la policia enxampi algú esc__pint el sancionarà amb una multa. Com que no p__dien tenir fills, v__lien ac__llir-ne un. Dubt que p__guem fer el cim per molt que v__lguem. La climatologia ens ho impedirà. P_dries fer neta la peixera i de passada els peixos s_rtirien encara que sigui per un m_ment de la seva presó.

 

Vocalisme A/E

Posted on by Xesca Sureda
Reply

VOCALISME (A/E)

Resultat d'imatges de a e

En català oriental, bloc dialectal al qual pertany el balear, les vocals a/e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat vocal neutra [ə]. Així, la vocal final de pare i casa sona, per als parlants orientals, exactament igual. Per resoldre els problemes de grafia que aquest fet suposa cal conèixer les regles segïents:

  1. A final de paraula:

Tipus de paraula

 Exemples

Excepcions

      Noms i adjectius masculins

-E

Arbre, llibre,

home, pediatre

 1.     Mots acabats en:

  • -MA: problema, tema, idioma…
  • -TA: profeta, paleta…
  • -ISTA: taxista, analista…
  • -ARCA: monarca, patriarca…
  • -CIDA: homicida, parricida…

2.     Altres mots: dia, mapa, titella, goril·la…

 

 Noms i adjectius femenins

-A

Dona, poma,

Taula, pediatra

 1.     Mots acabats en:

  • –AIRE: boletaire, terrissaire…
  • –BLE: noble, amable…

2.           Altres mots: febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide…

 

 Plurals

-ES

Homes, dones, llibres, pomes, places…

     —————————————

 Verbs (darrer so)

-A

 

Pensava, tenia, donava…

 1.     Infinitius acabats en –RE: riure, moure…

2.    Altres verbs: corre, vine, obre i omple.
 Verbs (penúltim so)

-E

Penses,tenien, donaven…

  

Resultat d'imatges de pensar

  1. A començament o enmig de paraula:

En aquest cas, hem de cercar una paraula de la mateixa família en què la vocal estigui en posició tònica.

Parlàvem   – parla             taulada  –  taula       panet   –  pa

Particularitats:

 Els verbs néixer, jeure, fer, treurei els seus derivats s’escriuen amb a en les formes àtones.

  • tòniques: jec, neix, treia, jeuen, feia, neixen…                    amb e            
  • àtones: jaiem, naixeu, traient, jagut, faria, naixia …            amb a
  1. Casos de no-coincidència entre el català i el castellà:

 

ambaixada Assassí avaluar avantatge avaria
davant rancor maragda Sardenya albercoc
assemblea efeminat enyorar meravella monestir
ràfega rave resplendir sergent vernís
resplendir Caterina

Resultat d'imatges de rabano

EXERCICIS
 

1.               Completa les paraules següents segons la norma general.

 

el quadr… abstract… La boss… negr… El nostr… cotx…
la nostr… biciclet… la pintur… abstract… l’espatl… esquerr…
la cap… negr… el colz… esquerr… una altr… cov…
la conduct… dign… una cur… benign… un act… correct…
el conduct… rect… l’escriptur… correct… un air… benign…

 
 2.               Completa les paraules següents d’acord amb les excepcions de la norma.

 

un traum… terribl… una mar… jov… un profet… lliur…
una catàstrof… terribl… un monarc… jov… un artist… lliur…
un tem… cèlebr… una superfíci… enorm… un fantasm… invisibl…
un comet… enorm… una torr… invisibl… una fras… cèlebr…
una fas… nòmad… un atlet… entusiast… un homicid… indígen…
un goril·l… nòmad… un patriot… entusiast… una class… indígen…

 
 3.          Al costat de cada paraula escriu-ne una altra en què la vocal en negreta sigui tònica:

 

pedreres ………………………..          regadiu ……………………….

abeurador ……………………..          cantarella ……………………

retolador ………………………           paperera……………………..

defensor ……………………….           marcar ……………………….

bestiar…………………………..           terrassa ……………………..

pegaven ………………………..           pagaven……………………..

tendresa ………………………..          fastigós ………………………

porteria………………………….          festassa ……………………..

facilitat ………………………….          beguda ………………………

 
 4.          Passa al plural :

 una perruca groga                                                           una taronja dolça

una peça obliqua                                                              una plaça antiga

una raça autèntica                                                           una esponja xopa

una figa seca                                                                      una llengua indígena

 

 5.          D’acord amb les normes i les excepcions que acabam de veure, torna a escriure cada oració passant-la al singular, si és plural, o al plural si és singular. Per exemple: jo no perdia temps → nosaltres no perdíem temps; s’apugen els preus dels bitllets → s’apuja el preu del bitllet.

  • Pensàveu unes altres coses?
  • Desitja un sou digne.
  • Avui comencen els altres actes.
  • Omplen les cantimplores.
  • Obriu les finestres!
  • Cerques un paraigua de butxaca?
  • Havia de pagar una fiança.
  • Eren unes persones pobres.
  • Amaga una prova al jutge?
  • Veniu de pressa!
  • Recorren el país.
  • Feia un reflex continu.
  • Adequa el text difícil.
  • Ataquen unes tribus rudes.

 Resultat d'imatges de tribu
 6.          Emplena els buits de les paraules següents amb una a o una e, segons correspongui, segons les normes de la a i la e en les terminacions verbals:

 1. Ells ballav__n / Jo sorti__ amb ell / M’escolt__s o no?

2. Port__-me’ls tots / Tu hi anav__s molt  / Ara no ens sent__n

3. A veur__ si ho sap! / Toc__ el dos! / Anàv__u tots junts?

4. Corr__ que fas tard! / No qued__ cap lloc / Em trob__s a faltar?

5. Jugàv__m a nines. / Perd__n l’oremus / Sortí__u junts?

6. Ningú no m’estim__  / Veur__ la padrina / Beur__ a galet

7. Viur__ per veur__ / Córr__r molt / Jo ho comprari__ tot

8. No ten__n cap idea / Em sembl__ que sí / Elles corri__n molt

9. T’esper__s o no? / Va plour__ força / Vin__ amb mi, tu!

10. Voldrí__m berenar Pau, ompl__ el got! / No vení__u junts?

11. Jo no ho sabi__  / Obr__ la porta / No ho havi__s fet

 
 

7.          Omple els espais buits dels textos següents amb a o amb e segons calgui:

            El sopar er__ molt bo. Feia temps que no m__njav__  peix. A Andorra és c__ríssim. I m’agr__dav__ el ritual de la taul__ ben p__rad__, __ncar__ que hi sobrassin dos pams d’estovall__s. Hi havi__ dos r__mets p__tits a d__vant de cad__ plat i els tov__llons en cucurutxo d__munt les cop__s de pot__ llarg__ que et fan sentir elegant quan les agaf__s.

(Assumpta Margenat, Escapa’t d’Andorra)

             A  l__s  darr__ri__s del segl__ VIII una bèsti__ de terribl__s dimensions s’havi__ aixoplugat a l__ vora de l’Estany de Banyoles, aprofitant-se d’una cavern__ de gran profunditat. El monstr__, que era el d__rrer descendent de l__s bèsti__s prehistòriqu__s que havi__n habitat a la comarca, teni__ un aspect__ horribl__. Tal i com ens l’han descrit els cronist__s de l’època, li cobria el cos una escat__ d’afilad__s pu__s que el feia invulnerabl__ a les urp__s o les ballest__s. Malgrat les seves al__s llargues, el seu pes descomunal no li perm__tia alçar-se de terra, només podia caminar amb les sev__s potes enorm__s com columnes d’un templ__ antic i, en caminar, la terra trontollav__ com si anés a esqueixar-se d’un moment a l’altr__.

El drac de Banyoles

Resultat d'imatges de drac banyoles