Les propietats textuals
Reply
Monthly Archives: desembre 2015
Breu història de la repressió de la llengua catalana
|
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.” Aquest fragment del discurs del rei Juan Carlos I amb motiu del lliurament del premi Cervantes (2001) és representatiu del falsejament de la història d’Espanya en els últims anys. (…) La història, però, està ben documentada. Un petit resum, de cap manera exhaustiu:
Decret de Nova Planta. 16-1-1716, que va canviar la estructuració política dels regnes d’Espanya. Seguint les recomanacions del memorial del comte-duc d’Olivares (1625), l’any 1712 Felip V va donar instruccions secretes als seus representants (corregidores) a Catalunya subratllant que“pondrà el mayor cuydado en introducir la llengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”. Ho va ratificar el 1714: “que se procure ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos que no la hablan” (cal entendre “pueblos” com a equivalent a nacionalitats, no a viles o ciutats). Per tant, des de l’annexió del Principat, Castella va promoure l’analfabetisme en català, per tal d’aconseguir allò que mai no havia estat: un territori sotmès a la sobirania de la Corona de Castella. De fet, el bilingüisme era el primer pas d’un procés de substitució d’una llengua. Aquesta voluntat, que arrenca, de manera explícita, dels segle XVIII, passa pels segles XIX i XX i arriba fins als nostres dies. Per a més claredat expositiva, ho anirem explicant sintèticament per àmbits en els quals es va aplicar una legislació de ferro, sense precedents, per tal d’eradicar la llengua. Com diu Jesús Tusón, lingüista reputadíssim, “un estat, una llengua, és, doncs, una de les afirmacions més destructives de la diversitat humana, una aberració que atempta contra la pluralitat, natural i històrica de la nostra espècie”. 1. ÀMBIT EDUCATIU Segle XVIII 1715 Consulta del Consell de Castella: A l’aula no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc no es parlarà i escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà. 1780 Reial provisió promulgada pel comte de Floridablanca: Obliga a totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola. Segle XIX 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar. 1837 Un edicte reial imposava càstigs corporals i difamadors als infants que encara parlessin en català a l’escola. 1837 La instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes. 1857 Llei Moyano que ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic. Es considera que és la Llei que més va contribuir que els nens catalans fossin analfabets en la seva pròpia llengua, ja que va ser a partir de la segona meitat del segle XIX quan es va començar a generalitzar l’ensenyament primari a Espanya. Segle XX 1923 Circular que obliga a l’ensenyament del castellà (Dictadura de Primo de Rivera). 1924 El general Losada implanta l’ensenyament del castellà a les escoles de la Mancomunitat. Reial Ordre que sanciona els mestres que ensenyin en català. Justament aquell any, el 1924, el mateix Antoni Gaudí va ser detingut i apallissat per parlar en català davant els membres dels cossos de seguretat de l’Estat.
Antoni Gaudí 1926 Reial decret pel qual se sanciona els mestres que utilitzin el català amb el trasllat. 1938 Llei del 9 d’abril que aboleix l’Estatut de Catalunya i prohibeix el català. 1939 Prohibició de parlar o escriure el català a totes les escoles públiques o privades.
PRECEDENTS
De fet, la persecució al català té uns antecedents similars que es remunten al segle XVI, quan la població andalusina va ser objecte d’una acarnissada repressió política, cultural, religiosa i lingüística. S’establí una sorprenent legislació de persecució contra aquesta pobra gent: els van privar de portar vestits andalusins, de parlar àrab. L’expressió que s’aplica als catalans,“hable usted en cristiano”,prové d’aquesta època. Si tenia lloc un casament en una família morisca calia que totes les portes i finestres de les cases estiguessin obertes per tal que els transeünts poguessin sentir si a dins es cantaven cançons morisques o si es ballava amb música semblant. Van dispersar tota aquesta gent a l’interior de Castella, separant pares dels fills……Donaven els nens a famílies catòliques per tal que els donessin una educació cristiana. (…)
2. ÀMBIT JUDICIAL 1716 Decret de Nova Planta: “Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”. 1768 “Real Cédula de Aranjuez”: Carles III de Borbó ratifica la imposició del castellà en tota l’Administració de Justícia i en totes les escoles públiques i també en la jurisdicció eclesiàstica a Catalunya. 1838 Els epitafis dels cementiris en català queden proscrits. 1862 Llei del Notariat : Prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials. 1870 Llei del Registre Civil : prohibeix l’ús del català en el Registre Civil. 1881 Llei d’Enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català als jutjats. 3. ÀMBIT RELIGIÓS 1755 Decret de visita del Provincial dels Escolapis: es mana a tots els religiosos de l’orde a parlar només en castellà i llatí, tant entre si com amb la resta de la població. I imposa la pena de viure en règim de pa i aigua, si això no es duu a terme. 1902 Reial decret de Romanones que prohibeix l’ensenyament del catecisme en català. 4. ÀMBIT DE L’ENTRETENIMENT 1799 Reial Cèdula: prohibeix “representar, cantar i bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”. 1801 “Instrucciones” de Manuel de Godoy sobre els teatres: es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà. Isabel II, per Reial Ordre de 1837, va confirmar la prohibició del català en les sales d’espectacle i en les representacions teatrals, i no es va admetre a censura aquelles obres escrites en aquesta llengua. Com diu la mateixa ordre, aquella prohibició responia a la gran quantitat d’obres escrites en català que es presentaven al censor. 5. ÀMBIT COMERCIAL DE COMUNICACIONS 1772 Reial Cèdula : va obligar a dur els llibres de comptabilitat en castellà sota l’epígraf següent: “Real Cédula de S.M. por la qual manda que todos los mercaderes y comerciantes de por mayor y menor de estos mis reinos y señorios, sean naturales o extrangeros, lleven y tengan sus libros en idioma castellano según la ley de nueva compilación.” 1886 Dirección General de Correos i Telégrafos: prohibeix parlar en català per telèfon. NEGACIONISME Malgrat tot, cal recordar que a les Corts de Cadis (1810) es va presentar una proposició per fer oficial l’ús del català. La proposta va ser rebutjada per 120 vots en contra i 13 a favor. El comte de Romanones, tot responent a tal despropòsit, va afirmar, amb rotunditat, que la cooficialitat del català era “inaceptable”. Però la pregunta és : la Constitució de Cadis, no es basava en la igualtat davant la llei de tots el ciutadans espanyols ? A més de la imposició del castellà per totes les vies possibles, el següent pas va consistir a negar el fet que el català hagués estat mai llengua oficial ni tan sols a Catalunya. Així, Menendez Pidal va publicar al diari El Imparcial de Madrid l’article “Catalunya bilingüe” , en el qual afirmava que les Corts catalanes mai no varen tenir el català per llengua oficial. Fins i tot, un cop assolit el bilingüisme dels catalanoparlants, es va començar a negar que la societat catalana hagués estat mai monolingüe. L’informe de Jesus Patiño, cap de la “Junta Superior de Justicia y de Gobierno” el 1714, és a dir, la màxima autoritat de l’Estat ocupant, explicava clarament quina era la situació real. Aquest document confirmava la “peculiar” situació de monolingüisme dels catalans a l’arribada de les tropes de Felip V el 1714: “ son tan apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en lengua nativa.” FRANQUISME La repressió lingüística dels catalanoparlants ja havia esdevingut una “raó d’Estat” quan el 1939 es va iniciar un dels períodes més repressius de la llengua catalana: el franquisme. Aquell any el victoriós general Franco manifestava: “ la unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y con una sola personalidad, la española. 1939 : Prohibició de parlar o escriure el català: · A la ràdio · Als llibres · Al teatre, fins i tot Els Pastorets · A tota mena d’impresos, fins i tot participacions de casament i estampes de la primera comunió · A rètols i anuncis · Als noms de pila · Al cinema, fins al 1964 · A les fàbriques · A totes les escoles públiques i privades · A les làpides dels cementiris i esqueles mortuòries · A la nomenclatura d’hotels, restaurants, bars, noms comercials, marques i embarcacions · A conferències i actes culturals · A la correspondència privada, fins al gener de 1940 · A les inscripcions en els registres Civils · Pels funcionaris, entre ells i amb el públic · Als noms dels carrers A això s’hi podria afegir una quantitat immensa de bans municipals, ordres militars i civils. A tall d’exemple tenim la carta del ministre espanyol de Governació, Ramon Serrano Suñer, a tots els bisbes catalans: “ Nueva normativa de usos linguísticos en la comunicación de la Iglesia con los feligreses, hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos ( lo que se logrará con una tenaz labor escolar)”. Una altra perla ens l’ofereix el reglament de presons del 1956 que especifica clarament que els presos només poden parlar en castellà. LA TRANSICIÓ Encara que costi de creure, després de la mort de Franco, durant la transició, per bé que l’Estat de les Autonomies ha induït molta gent , tant a Catalunya com a Espanya, a creure que la repressió sobre el català havia desaparegut, que era una cosa del passat totalment superada, també durant aquest període es van publicar lleis per relegar el català a un segon pla. 1976 a 2008 Es publiquen almenys 149 Reials decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà enfront a l’única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya. 1986 Llei de patents que obliga el castellà en la documentació presentada. 1989 Reial Decret que aprova el reglament del Registre Mercantil: obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà. 1995 Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades: obliga que les pòlisses estiguin escrites en castellà. SEGLE XXI Malgrat la persecució històrica que ha sofert el català, (…) el català és avui dia una de les llengües amb més usuaris de la Unió Europea, a un nivell similar al suec, el portuguès, el grec i d’altres. Tanmateix, l’Estat espanyol bloqueja el reconeixement de l’oficialitat del català a Europa, com afirma Martin Schulz, president del Parlament Europeu. La negació continua sent una qüestió d’Estat. El marc jurídic que protegia el català, després de segles de persecució implacable, no està garantit. Ni de bon tros. (…) Si be és cert que les llengües són sempre innocents i són els homes els que les utilitzen com a instruments de poder i submissió, també és veritat, com diu J. Tusón, que “la mort d’una llengua no és mai innocent, mai és volguda pels parlants.” (…) “I si demanem respecte per a cada ser humà, sembla d’estricta justícia que també exigim la pervivència digna i forta de cadascuna de les llengües que són el nostre brou de cultiu” Eugènia de Pagès
http://noacatem.blogspot.com.es/2013/07/repressio-de-la-llengua-catalana-als.html
|
Exercicis funcions sintàctiques
Encara que distingir en una oració quin és el subjecte i quin el predicat no sol suposar-vos problemes, a vegades us entrebancau a l’hora de determinar quines són les diferents funcions dins cada un dels elements constituents de l’oració. A veure si practicant un poc sou capaços de treure’n l’entrellat!
- Llegeix les frases següents i indica si la paraula «roure» és el nucli d’un subjecte:
1. El roure és un arbre majestuós. 2. El roure del bosc de can Mateu era el primer que es veia. 3. Vàrem veure l’únic roure que no s’havia cremat. 4. Quina alegria veure un roure tan alt i verd! 5. Els jardiners van plantar un roure al fons del parc. 6. El roure marcava el límit de les terres de can Mateu.
2. Digues si els conjunts subratllats són el subjecte d’aquestes oracions:
1.La raó era seva. 2. Ahir vàrem recórrer totes les botigues del carrer Gran. 3. La nina passava per la porta principal. 4. M’agrada molt el pa amb oli. 5. Vàrem enviar-los un missatge. 6. Entraven trens cada cinc minuts. 7. Cada estiu menjam melicotons. 8. Els melons madurs són molt gustosos.
3. Indica si el conjunt subratllat fa de somplement directe:
1.Jo duc un anell al dit del mig. 2. El professor escoltava atentament els alumnes. 3. El dependent preparava la comanda. 4. Beveu molta d’aigua! 5. Cal dur el nin al metge a veure què li passa. 6. No ens va sortir bé la confitura de poma i la vàrem haver de llençar. 7. M’han regalat tres llibres. 8. Els nins s’estan menjant el pastís. 9. Quan hem arribat hem saludat la padrina. 10. El teu amic se’n va al Canadà. 11. Les salamandres habiten les aigües pures.
4. Assenyala els complements indirectes:
1.Portarem juguetes als nins. 2. Comprarem llibres per als teus cosins. 3. La pel·lícula presentava la vida dels pagesos. 4. A la Maria li regalarem una bufanda per Nadal. 5. Escriurem la carta als Reis. 6. Varen dur la carta al director. 7. He acompanyat la mare a l’hospital. 8. A nosaltres ens regalarà música. 9. Durem flors al cementeri.
5. Digues si els elements subratllats són complements indirectes o no:
Per jugar a escacs, les persones han inventat al llarg dels temps sistemes prou enginyosos. S’enviaven partides per correu a l’oponent, sovint per telegrama i tot. Al segle XII, sabem que els reis d’Anglaterra enviaven als reis de França les partides a través del Canal. Donaven a missatgers especials els sobres lacrats amb les jugades xifrades. Una partida podia durar anys. Avui dia, l’ús d’Internet permet jugar amb algú a l’altra punta del món en temps real i enviar al contrincant de forma immediata la jugada. Allò que continua igual és el temps invertit per pensar una jugada.
6. Identifica les frases que tenen un atribut (subratlla’l):
1.La nina estava ben quieta per fer la foto. 2. M’agrada aquesta hora de la nit. 3. Em sembla impossible tanta quietud. 4. Toquen les dotze i hi ha silenci. 5. El nou metge pareix simpàtic. 6. Aquest és el moment més esperat de la nit. 7. En Joan és metge. 8. Em compraré un rellotge d’or.
7. Identifica els complements de règim verbal. Recorda que aquest complement és introduït per una preposició que el verb exigeix: A (acostumar-se, dedicar-se, exposar-se, arriscar-se…), DE (parlar, oblidar-se, adonar-se, penedir-se, recordar-se…), AMB ( avenir-se, fer-se, conformar-se…), EN (pensar, confiar, consistir, creure…):
1.Varen accedir als resultats de les proves. 2. Pensaven en qualsevol cosa menys en la feina. 3. Regalarem roses als visitants. 4. No es recorden de nosaltres i no vindran. 5. El president es referia a les solucions possibles. 6. Els guanys de la venda es dediquen a beneficència. 7. S’ha acostumt al fred i a la calor. 8. Només pensen a guanyar doblers fàcilment. 9. La prova consisteix en una llista de preguntes. 10. Durem els animals a la fira. 11. Em referesc a tota la gent que ha vingut.
8. Subratlla els complements circumstancials de les oracions següents i digues sin són de manera, de lloc o de temps):
1.La jove caminava a poc a poc. 2. Va caure damunt una taula. 3. Aniré a Sineu el cap de setmana. 4. Va descansar una bona estona. 5. Va arribar prest a la festa. 6. Va contestar malament. 7. Ha de presentar el treball el mes de maig. 8. Avui he anat a comprar sabates. 9. En aquest racó del món no en trobarem. 10. Escrivia molt bé i va guanyar el premi. 11. Els dilluns els teatres no solen fer funció. 12. Viu a l’altre costat del poble.
9. Subratlla, quan calgui, els complements predicatius de les oracions següents:.
1.La Maria estava cansada. 2. La Maria arribava cansada. 3. En Pau es va fer ric. 4. Semblava espavilat. 5. En Joan respirava fatigat. 6. Duia les sabates noves. 7. Se’n va anar capficat amb les notícies. 8. Això sembla possible. 9. Ell sempre es mostrava distant. 10. En Tomeu es considera un superdotat.
10. Digues quina funció fan els elements subratllats:
1.El nin va posar un cartó de suc i una cullera de plàstica la palangana. 2. Portava el paquet a la casa del seu enemic. 3. La meva tia viu a la muntanya. 4. Sempre arriben cansats. 5. M’agraden els ocells del bosc. 6. Farem un recull de cançons de festa. 7. Vàrem dur el que teníem a na Maria. 8. L’any passat va ploure molt. 9. De tan cansats que estàvem caminàvem a poc a poc. 10. Sempre ens aixecam molt aviat. 11. Volem anar a París. 12. Semblen ignorants. 13. Per sopar menjaré pa amb oli. 14. Aquell jove només sap parlar de futbol.
Figures retòriques
Quan llegim un text literari tot sovint som capaços de captar-ne la bellesa però ens resulta molt més complicat analitzar a fons d’on prové el plaer estètic que ens provoca. La tasca d’escriptor no és fàcil. No es tracta simplement de deixar anar la imaginació i d’escriure les idees que van sorgint tal com ragen. Al darrere d’una gran obra hi ha un caramull d’hores de feina que, una vegada publicat el llibre i arribat a mans del lector, sembla que ningú no tengui en compte. Potser una vegada estudiades les figures retòriques us podreu fer una petita idea d’allò de què estic parlant (ah, i pensau que us n’he fet una petita selecció, que n’hi ha moltes més!) .
|
Oracions subordinades adverbials
I acabam amb les subordinades! Les adverbials presenten una gran varietat però no són gaire complicades d’entendre. Ànims, que això ja és cuit!
.gif)
Les oracions subordinades adverbials fan les mateixes funcions que un adverbi. Poden formar-se:
- Amb un connector i un verb en forma personal: Quan hagis acabat, deixa la feina sobre la taula.
- Amb un infinitiu (en aquest cas també hi apareix un connector), un gerundi o un participi:
- En adonar-se que no hi podia fer res, es rendí.
- Treballant així, segur que et tornen a contractar.
- Vista la gentada que hi havia, ens en vam anar.
Poden ser de diferents tipus:
- Temporals ( moment en què es duu a terme l’acció principal). Nexes: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com… Quan acabi vindrà.
- De lloc ( lloc on es duu a terme l’acció de l’oració principal). Nexes: on, allà on… Vaig aturar el cotxe on vaig poder.
- Modals o de manera ( manera com es duu a terme l’acció del verb principal). Nexes: com, com si, així com, segons… Ha actuat com li havien encarregat.
- Causals ( causa per la qual es produeix el fet del qual parla l’oració principal). Nexes: perquè, ja que, com que, per tal com… Ho he fet perquè he volgut.
- Comparatives ( comparació amb l’oració principal). Nexes: com més, com menys, més que, menys que… Més que amics , ens consideram germans.
- Concessives ( contrarietat que, tanmateix, no impedeix que s’acompleixi el que s’enuncia a l’oració principal). Nexes: encara que, malgrat que, a pesar que, per més que… Encara que ja hi anava avisada , l’espectacle em va sorprendre.
- Condicionals ( condició necessària perquè es compleixi allò que enuncia l’oració principal). Nexes: si, mentre que, només que, posat que… Si plou, quedarem a casa.
- Consecutives ( consecuència del que s’enuncia a l’oració principal). Nexes: així que, de manera que… No em vull atabalar, així que m’ho prendré amb calma.
- Finals ( finalitat amb la qual es duu a terme l’acció del verb principal) . Nexes: que, a fi que, perquè, per tal que… Treballa perquè ha de mantenir la seva mare.
Particularitats:
Ho hem fet perquè hem volgut. ( causal: verb de la subordinada en indicatiu )
|
EXERCICIS:
- Subratlla les subordinades adverbials i indica de quin tipus són:
- Quan el varen avisar, ell havia fet tota la feina
- Li ho explicarem tot abans que ens telefoni
- On hi havia el bosc on passejàvem, ara hi veus una fàbrica
- Sempre parla com si d’ell depengués la sort del grup
- En arribar a París, visitarem la Catedral
- S’ha passat la classe dient dois
- Caminant per foravila es va tòrcer el peu
- Vendré quan es faci fosc
- Vaig on tu vulguis
- Malgrat que li ho recoman, no em fa cas.
- Conduïa escoltant música.
- M’ho diu perquè l’ajudi
- Aniré fins on faci falta.
- No us en puc dir res, perquè és un assumpte confidencial.
- En arribar a la platja va començar a ploure
- Perquè l’aire corri cal obrir les finestres.
- En Carles estudia perquè no li agrada treballar.
- Me l’estimo perquè és molt noble.
- Suposat que surtis elegit, pots comptar amb nosaltres.
- S’havia fet càrrec de tantes obligacions que va acabar malalta.
- Allà on vagi pensaré en tu.
- Jo vindré, sempre que no acabem gaire tard.
- Ara que tinc tres milions d’euros em compraré un Miró.
- Prenia el cafè llegint el diari.
- Els teus veïns compren més del que necessiten.
- Arribats a Binissalem, agafau l’autopista.
- Ens ho passarem tan bé com puguem.
- Si ens portàssim més bé, el clima de l’aula seria millor.
- Anirem de vacances on hi hagi molta gresca.
- Plou massa, per tant no sortiré.
- Praga és una ciutat tan seductora que hi quedaria a viure.
- En Pere no ho ha fet tan bé com m’esperava.
- És tan agradable que té molts d’amics.
- Com més gran més inconscient.
- Juga com si li anàs la vida.
- Per més que s’entrenava sempre acabava el darrer.
2. Completa les proposicions següents amb una subordinada adverbial del tipus que ve marcat entre parèntesi:
- Es va comprar un vestit nou (causal)
- L’Ajuntament ha instal·lat bandes sonores (final)
- No m’he cansat gaire (concessiva)
- Apaga la calefacció (condicional)
- En Guillem té els cabells blancs (comparativa)
- En Pere va tomar la cadira (temporal)
- Es va produir l’accident (de lloc)
- S’ha comportat (de manera)
3. Indica quines d’aquestes oracions compostes són causals i quines són finals. Quina diferència hi ha entre les formes verbals d’unes i altres?
- Han revisat la instal·lació perquè gastava massa energia.
- Li subministren diversos medicaments perquè tengui una millor qualitat de vida.
- S’ha comprat un cotxe perquè ha trobat una feina itinerant.
- S’ha esquiçat els baixos dels calçons perquè quedin més de moda.
4. Quins dels usos del gerundi que trobam en les oracions següents són incorrectes? Per què ho són en cada cas?
- Aquell estudiant va caure per l’escala,trencant-se una cama i un braç.
- Berenava llegint el diari.
- Na Marta Coll va estudiar medicina,obtenint el títol l’any 2003.
- El rector es va aixecar de la cadiracloent l’acte.
- Passava llista mirant els alumnes un a un.
- Va tenir un accident greu, morint al cap de poques hores.
- Anava a córrer cada dia passejant el ca.
- Baixava les escales cantant i jugant.
5. Digues si aquestes oracions contenen una subordinada de temps, de lloc o de manera i de quin verb fan de CC.
- Els responsables comunicaren els resultats quan arribà el president.
- En Tomeu corre com si el perseguissin.
- Passarem les vacances on vosaltres decidiu.
- Sempre que tenguis dubtes, fes-me les preguntes que vulguis.
- Fins que no vàrem partir no va arribar en Jaume.
- Mentre fas el sopar, acabaré l’informe que m’han demanat.
- Han portat els aliments on eren més necessaris.
- Hem elaborat el projecte tal i com vàrem preveure la setmana passada.
- Ens trobarem dissabte on tu vulguis.
- Després d’arribar de l’Índia, es va posar malalt.
- Abans de partir has d’endreçar l’habitació.
6. Subratlla les subordinades adverbials d’aquestes oracions i digues de quin tipus són:
- Vàrem perdre la cartera quan fèiem cua al zoològic.
- Comprovats els resultats oficials, el varen declarar vencedor.
- Fes-ho com si ho haguessis de presentar a un concurs.
- No es podia recordar d’on ho havia tret.
- Portau-li la bossa on ella us digui.
- Ha pintat la paret de color verd perquè aquest color li agrada molt.
- Na Rosa dibuixa millor que n’Anna.
- Si plou, agafaré l’impermeable.
- Si hi posassis sucre, seria més dolç.
- Per més que m’ho demanis, no t´ho donaré.
- Na Paula plora menys que na Joana.
- No ho ha fet perquè se n’ha oblidat.
- Ve d’hora perquè puguem plegar abans.
- Han sortit tard perquè l’assemblea ha durat més del previst.
- Ha sortit tard perquè ningú no el pogués veure.
- En sortir del cinema es va posar a ploure.
- Acabada la pel.lícula es posaren a plorar.
- En cas que faci sol anirem a la platja.
- Anirem a la platja llevat que plogui.
- Heu estudiat moltíssim per tal d’aprovar.
- Havies estudiat poquíssim perquè no t’importava suspendre.
- Encara que quedin pocs dies hem d’intentar aprovar.
- Per més que t’ho digui no em faràs cas.
- Si no haguéssiu menjat tant, tindríeu més gana.
Oracions subordinades adjectives
A vegades us resulta un autèntic problema distingir el QUE conjunció ( que hem trobat a les oracions subordinades substantives ) del QUE/QUÈ pronom relatiu que estudiarem ara i això us indueix a cometre errors importants a l’hora d’escriure. Intentarem ara aclarir aquests conceptes per veure si us acomiadau, d’una vegada, d’aquests tipus de faltes en els vostres escrits. Som-hi!
Les oracions subordinades adjectives fan les mateixes funcions que un adjectiu. Poden ser de dos tipus::
Especificatives: Concreten un aspecte dins un significat més ampli, determinen un subconjunt dins un conjunt: Els nins que miren massa la televisió solen ser menys imaginatius. ( especificativa: entre tot el conjunt de nins concretam quins són els menys imaginatius: els que miren massa la televisió ) .
Explicatives: Donen més detalls sobre un aspecte, però no el concreten:Els nins, que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius. ( explicativa: afirmam que tots els nins, dels quals hem dit que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius ).
Fixa’t que la puntuació d’unes i altres és diferent: les especificatives no poden anar separades del seu antecedent amb una coma, mentre que les explicatives van, justament, entre comes.
Els elements que serveixen per enllaçar els substantius i les oracions subordinades adjectives són els pronoms relatius. Els pronoms relatius són cinc: quatre d’invariables (que, qui, què, on) i un de variable (el qual, la qual…).
- QUE (relatiu àton): És el més usat. Sintàcticament, dins l’oració subordinada, pot fer de:
- Subjecte: El nin que passa pel carrer és germà meu.
- Complement directe: El nin que vaig veure ahir era esquerrà.
- Complement circumstancial: Ho farem el dia que vindràs.
Particularitat: Els grups EL QUE/ LA QUE/ELS QUE/LES QUE només són correctes quan no poden substituir-se per EL QUAL/LA QUAL/ ELS QUALS/LES QUALS. Ex: El senyor del que et parlen (del qual)/ Les persones en les que confiava (en les quals). En canvi, casos com “Escolta el que et diuen” o “Aquesta frase és semblant a la que hem vist abans”, serien correctes.
- QUÈ (relatiu tònic): S’usa quan el relatiu va precedit de preposició i es refereix a coses. El reconeixem perquè podem substituir-lo per EL QUAL/LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS. Ex: La casa de què parlam (=de la qual)/La sala en què ens reunim (=en la qual)/ La ploma amb què escric (=amb la qual).
- ON (relatiu adverbial): Indica lloc i equival a Preposició + article + qual i també a Preposició + què. Ex: La sala on ens reunim (=en la qual, en què)/ L’escaló on tots ensopeguen (=en el qual, en què). També pot usar-se sense antecedent. Ex: On no es treballa, hi ha vici.
- QUI (relatiu personal): Es refereix sempre a persones i s’usa:
a .Precedit de preposició: La senyora de qui parlaves (=de la qual)/ Les persones en qui confiaves (=en les quals).
b. A les oracions de relatiu substantives: Qui dia passa, any empeny / Qui ho faci millor guanyarà.
- EL QUAL/LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS (relatiu compost): Aquestes formes no s’usen gaire en el registre col.loquial, però sí en el culte. Poden substituir:
a. Que: Només a les oracions adjectives explicatives. Ex: Els comerciants, que (els quals) se sentien perjudicats, es queixaren.
b. Què: Sempre. Ex: La casa de què (de la qual) parlam és petita.
c. Qui: Quan va precedit de preposició. Ex: La senyora de qui (de la qual) parlam és sorda.
Particularitats:
- El possessiu castellà CUYO equival, en català, a DE+ARTICLE+QUAL/S. Ex: Un señor cuya paciencia conozco = Un senyor la paciència del qual conec / Una casa en cuya puerta hay un escudo = Una casa a la porta de la qual hi ha un escut. Fixa’t que, en aquests casos, el relatiu català va després del nom que determina.
- LA QUAL COSA correspon al castellà neutre LO CUAL/LO QUE. Ex: Todos lloraban, lo cual me entristeció= Tots ploraven, la qual cosa m’entristí.
- Pleonasmes: Si no ho demana l’expressivitat, hem d’evitar incloure a la frase un pronom feble que representi l’antecedent del pronom relatiu. Ex: La casa on
(hi)viu el meu cosí / És el principi del qual(en)prové tot.
EXERCICIS
- Completau les frases següents amb els pronoms QUE o QUI segons correspongui:
Aquell vaixell ____ va fer escala a Barcelona era holandès. 2. ____ t’ha ajudat a fer-ho? 3. En cas d’accident, a _____ hem d’avisar? 4. ____ s’hi acosta, es punxa. 5. L’home, ____ vindrà avui vespre, ens interrogarà. 6. Aquest sector, ____ encara no és urbanitzat, pertany a l’ajuntament. 7. Aquella olor, ____ jo ja coneixia, omplia la casa. 8. ____ guanyarà el trofeu. 9. El llibre ____ llegeixes és molt bo.
2. Completau les oracions adjectives següents amb PREPOSICIÓ + QUÈ, PREPOSICIÓ + QUI o PREPOSICIÓ + ARTICLE + QUAL. Heu de posar totes les possibilitats.
La situació _______ ens trobàvem era nova. 2. Vaig veure qui era l’al.lota _______ et passejaves ahir. 3. Són aquests els drets _______ lluitam. 4. L’individu _______ parlàveu és amic d’en Pere. 5. El pedaç _______ us eixugau l’he tret del cotxe. 6. Els enemics _______ lluitaven eren romans. 7. Les notícies _______ us basau són ben poc actuals. 8. Parlau d’astúcia, d’habilitat… però encara ignor les virtuts reals _______ feu referència. 9. La persona _______ ens hem hagut d’adreçar és estrangera. 10. Desconec les raons _______ heu actuat d’aquesta manera.
3. Completau les frases següents amb una forma de relatiu i, si cal, preposició. Heu de posar, també, totes les possibilitats.
Han trobat el cotxe ____________ parlàvem ahir. 2. L’home ____________ ha vingut no és en Pau. 3. Hem d’organitzar una vetlada ____________ heu de contribuir tots. 4. Vaig trobar el professor ____________ havia explicat el meu problema. 5. Ens han enviat un substitut ____________ els alumnes estan molt contents. 6. Treballa en una fàbrica el director ____________ és germà d’en Lluís. 7. La casa ____________ estan els teus oncles és meva. 8. Les cases les finestres ____________ són blanques eren del meu padrí. 9. Volia saludar un professor ____________ havia treballat a l’Escola Graduada. 10. Aquest és l’edifici en una sala _________ va explotar la bomba. 11. Crec més en l’amic ____________ m’han parlat que no en n’Andreu. 12. Encara no hi han anat els alumnes de tercer ni ____________ preparen el mural. 13. No coneixem el professor ____________ ens han assignat com a tutor. 14. No tenen decidit el lloc ____________ emplaçaran el nou institut. 15. Ens preocupa la situació d’aquell país les notícies ____________ són tràgiques. 16. Us obsessiona el tema ____________ havíem decidit de no insistir. 17. El motiu ____________ us sentiu enemistats sembla ridícul. 18. No pot recordar la pàgina ____________ va llegir aquella frase. 19. Ha tornat la nina ____________ l’any passat donaren el premi. 20. He comprat la revista ____________ ahir parlàvem. 21. És un bosc ____________ es perd molta gent. 22. Si veus el jove ____________ reparteix els diaris, digues-m’ho. 23. He tornat a veure els amics ____________ vaig fer aquell viatge. 24. Volíem anar a una font ____________ gairebé mai no hi ha ningú. 25. Vaig agafar l’ encenedor ____________ m’havia comprat n’Aina. 26. He vist a una llibreria la novel.la ____________ va guanyar el premi. 27. El senyor ____________ vàrem dur la fruita és aragonès. 28. És una casa ____________ pots quedar a dormir.
4. Traduïu del castellà al català:
1. Es un artista cuyas obras son muy valoradas por los coleccionistas. 2. Organizaron una velada con cuyos beneficios pagaron la delicada operación. 3. Han venido dos niños cuyo padre es arquitecto. 4. Parece que va a llover, lo cual nos impedirá ir de excursión.
