El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per unir paraules originàriament diferents.

S’escriuen amb guionet:

1. Els pronoms febles, quan van darrere el verb o entre ells, s’uneixen amb guionet, si no van apostrofats:dóna-me-la, comprem-nos-la, demana’ls-la…
2. Els numerals duen guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes [DUC]: seixanta-tres mil cinc-cents quaranta-dos.

3. Les paraules compostes duen guionet:

·       Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x: penya-segat, poca-solta, para-sol… La resta de casos van sense guionet: somiatruites, pocavergonya, figaflor…

·       Quan l’enllaç entre la darrera grafia del primer element i la primera del segon por induir a lectures errònies: cap-roig, pèl-llarg, pit-roig…

·       Quan el primer element és el nom d’un punt cardinal: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest

·       Quan el primer element du accent gràfic: mà-llarg, pèl-blanc…

·       En el substantiu no-res i en els composts formats amb el prefix no i un substantiu:  la no-violència, la no-intervenció…

·       En els mots repetitius i expressius:  xim-xim, xino-xano, a corre-cuita, pengim-penjam, xup-xup, ziga-zaga…

·       En un petit nombre de mots o expressions: adéu-siau, cul-de-sac, despús-ahir…

S’escriuen sense guionet:        

·       Els mots construïts amb prefixos, com ara: arximilionari, exconseller, precristià, sotssecretari, ultraconservador, vicerector…

·       Els mots compostos formats amb formes prefixades acabades normalment en -o i de vegades en -i (audio-, afro-, socio-…): audiovisual, fisicoquímic, grecoromà, politicoeconòmic, labiodental…

EXERCICIS

1.       Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents:

El xaloc bufa del sud est. b) Va ser vice president del club. c) Actua com un poca solta. d) Va xino xano rambla avall. e) És una benzinera d’auto servei. f) És una religió judeo cristiana. g) M’han fet malbé el para xocs. h) El cobre llit és a la tintoreria. i) Vigila, que és un cerca bregues! j) És una càmera sub aquàtica. k) Esclatà la crisi socio econòmica. l) Se celebra un cimera hispano americana. m) Va arrencar l’arbre de soca rel. n) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules. o) Ha mort l’ex president de la República. p) És una base de l’exèrcit nord americà. q) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei. r) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac.

2.       Escriu amb lletres les xifres següents:

·         28

·          45

·          801

·          12.825

·         569.564.758

3.       Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb:

·         Treu + et + el

·         Descorda + el + hi

·         Escalfa + la + hi

·         Organitza + els + ho

·         Prohibeix + li + ho

·         Adoneu + vos + en

·         Fixem + nos + hi

·         Pensa + et + ho

 4.       Escriu les combinacions de pronoms amb l’apòstrof o el guionet quan calgui en les frases següents:

a) (em + el) … han d’escurçar. / … portaran a casa. / Planxa… quan puguis.

b) (et + en) No …oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. /Vés… ben lluny.

c) (ens + els) … escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… a casa teva fins demà.

d) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. /Emporteu… d’aquí.

e) (els + en) … he deixat un de nou. /No vaig pensar a donar … /Obre… una de ben      fresca.

 5.       Posa el guionet quan sigui necessari:

 1.Quan cercàvem esclatasangs fent zigazaga per la muntanya vàrem veure el penyasegat.

2.Després de l’accident amb l’automòbil hagué de canviar el paraxoc.

3.L’exministre ultraconservador va dinar amb el vicedirector.

4.El radiooient elogiava l’oli de girasol.

5.Despúsahir anaren a un espectacle audiovisual a l’institut.

6.Els partidaris de la noviolència caminaven xanoxano.

7. El vicesecretari sudamericà vivia al nordest de l’illa.

8.Després de bullir les camaroges, les fregia amb oli de girasol i les servia amb allioli.

9.El número siscents vintisis és capicua.

10.Diu que, a més d’un pocatraça, és un pocavergonya.

11.El fisioterapeuta treballava només fins el migdia.

12.Aquell home caraxuclat, barbaroig i cercabregues vivia prop de la platja.

13.L’exmarit de na Isabel és nordafricà.

Tweet

Per indicar la supressió de la a o la e àtones en contacte amb una altra vocal, usam un signe gràfic que s’anomena  apòstrof.

La supressió d’aquestes vocals afecta només els articles determinats en la seva forma singular, els articles personals, determinats pronoms febles i la preposició de davant un mot que comenci amb vocal o h muda.

Categoria gramatical	Forma apostrofada	Exemples
Article masculí EL i l’article personal EN (s’apostrofen sempre davant paraules començades per vocal o per h)	l’/n’	l’àrbitre, l’home N’Ernest, n’Heracli
Article femení LA i l’article personal NA (s’apostrofen davant paraules començades per vocal o per h)	l’/n’ (Excepció: no s’apostrofen davant i/u àtones)	l’ombra, l’habitació n’Aina, n’Helena / la unió,la història na Isabel, na Hipòlita
Preposició DE (s’apostrofa quan va davant una paraula començada per vocal o h) Excepció: quan el mot comença amb una I consonàtica : de iode	d’	sopa d’all planta d’hivern
Pronoms febles   (Tant si van davant com darrere el verb, l’apòstrof ha d’anar al més a la dreta possible de la combinació)	m’/’m t’/’t s’/’s l’/’l n’/’n ’ns ’ls	m’agrada/compra’m t’obliga/dutxa’t s’estimen/veure’s l’anim/anima’l n’agaf/menja’n veure’ns explica’ls Me n’hi vaig, te n’arribaran

Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (casa de) amb els articles el, els, en es produeixen les contraccions següents:

Com hem pogut veure en els exemples del quadre, davant una paraula que comenci amb vocal o amb h muda, l’article i la preposició no es contreuen i s’apostrofen o no segons les regles d’apostrofació.

Cal recordar, també, que s’han de fer les contraccions amb les preposicions compostes (excepte quan la paraula següent comenci amb vocal o hac muda):

Cap a:                                 Vaig cap al despatx/ Vaig cap a l’hort

Des de:                              Des del matí que no parla/ Has de cridar des de l ‘hotel 

Fins a:                                 Anirem fins als autobusos/ Voldria arribar fins a l’horitzó

Per a:                                 És una carta per al director/Treballa per a l’home de na Joana

Casos especials:

• Posam apòstrof: Davant signes o paraules que es pronuncien amb una vocal inicial: l’1, l’11a filera, l’stop, d’1.000.000.
• Però no posam apòstrof:

1. Davant I o U consonàntiques: la iaia, el iode, de iogurt
2. Quan pot haver-hi confusió: la asimetria, la ira, la anormalitat, la una (per no confondre’s amb la simetria, la lira, la normalitat, l’una)
3. Davant el nom de les lletres: la o, la efa…

Apostrofació de les sigles:

• Els articles eli la i la preposició de s’apostrofen davant les sigles començades en vocal d’acord amb les normes generals:  l’ONU, la UGT (la u és àtona), la Unesco, d’ADN…
• Si les sigles comencen en consonant i es llegeixen lletra per lletra, també apostrofam si el nom de la primera lletra comença en vocal: l’FBI, l’NBA, emissora d’FM…
• Davant essa líquida, d’acord amb les normes generals, no apostrofam l’article lani la preposició de: la SGAE (Societat general d’autors i editors).

Tweet

• Tenen com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur per conjectura, per intuïció o per un do considerat profètic.
• Estructura: A causa de la seva varietat els textos predictius no solen presentar una estructura fixa. Normalment se segueix, però, un ordre cronològic en la predicció dels fets.
• Recursos: Hi predomina l’ús del futur i de les expressions de possibilitat (és possible que,, pot  ser que, tal vegada, si Déu vol…) i de probabilitat (és probable que, probablement, segurament…).
• Exemples de textos predictius: Els més freqüents són la previsió meteorològicai els horòscops o les profecies, però també hi ha informes predictius sobre el comportament de l’economia, la possibilitat de moviments sísmics o d’erupció de volcans, el canvi climàtic… lligats tots a investigacions científiques, que els mitjans de comunicació divulguen de tant en tant.

Tweet

EL VERB (II)

La funció de nucli del sintagma verbal , que hem dit que recau en el verb, no sempre la desenvolupa una sola paraula. Hi ha diferents casos en què el nucli del sintagma verbal està format per més d’un mot. Així, a part dels temps simples, poden constituir el nucli del sintagma verbal:

1. Temps compostos: Formats per una forma personal del verb HAVER i el participi del verb que aporta el significat més important. Ex: Hem anat, hauria fet, hagi estudiat…
2. Temps perifràstics: Formats per una forma personal del verb ANAR i l’infinitiu (o l’infinitiu perfet) del verb que aporta el significat més important. Ex: Va penjar, vàrem haver fet…
3. Veu passiva: Format per una forma personal del verb SER i el participi del verb que aporta el significat més important. Ex: seran tallades, són presentades… En aquest cas, el subjecte no protagonitza l’acció expressada pel verb sinó que la rep: La torre va ser construïda per Gustave Eiffel.
4. Perífrasis verbals: Formades per un verb auxiliar, a vegades també per una preposició o locució, i per una forma no personal del verb (generalment l’infinitiu). Són expressions complexes que tenen un significat únic. Segons allò que expressen podem distingir entre:

           a.  Perífrasis d’obligació: l’acció és necessària o convenient.

Haver de + infinitiu: Hem de preparar millor l’examen.

Caldre+ infinitiu: Cal esperar la propera convocatòria.

         b.  Perífrasis de probabilitat: és probable (però no segur) que es produeixi l’acció.

Deure + infinitiu: Deu fer una hora que ha acabat la funció teatral.

        c. Perífrasis d’imminència: l’acció es produirà immediatament (o com a mínim és el que es preveu).

Anar + infinitiu: Ara anàvem a partir

Estar a punt de + infinitiu: Està a punt de ploure.

d. Perífrasi d’inici: l’acció comença a produir-se.

Posar-se a + infinitiu: Ara em posaré a escurar.

Començar a + infinitiu: Començava a fer-se fosc.

e. Perífrasi d’anterioritat: l’acció s’ha produït fa un moment.

Acabar de + infinitiu: M’acaben de donar una notícia molt bona.

f. Perífrasis de duració: l’acció s’està produint en aquest moment.

Estar + gerundi: Estic preparant la presentació.

Continuar+gerundi: Continuam lluitant tot i que la vaga s’hagi desconvocat.

Anar+gerundi: Van recollint pinyes mentre passegen pel bosc.

EXERCICIS

1.       Classifica les formes verbals següents en simples (S), compostes (C) o perifràstiques (P):

Va dominar                     hauràs fet                  comprova                     vares parar

Hagi menjat                    faria                            havíem fet                    duran

Vàreu rompre                 hàgim obert              trobava                          hagués opinat

Respon                             varen donar              tancam                          vaig haver donat

2.       Transforma en veu passiva les oracions següents:

• El professor va suspendre l’alumne injustament
• El meu cosí va superar les proves fàcilment
• En Miquel escolta la ràdio
• La meva padrina regava les plantes
• El teu pare va fer el dinar
• El professor explicarà la lliçó
• Els dos germans no havien plegat la roba neta

3. Escriu aquestes oracions en veu activa:

·         Tots els assistents seran obsequiats amb un petit regal

………………………………………………………………………………………………………………

·         El comprovant ha estat enviat avui matí per la recepcionista

…………………………………………………………………………………………………………………

·         El projecte ha estat concebut per un grup d’especialistes en la matèria

……………………………………………………………………………………………………………………………

·         El nou centre cívic serà inaugurat dimarts que ve per la regidora

……………………………………………………………………………………………………………………………

·         El Barça serà rebut dissabte amb tots els honors pels seus seguidors

…………………………………………………………………………………………………………………………….

4.       Assenyala si aquestes oracions tenen valor de probabilitat (P) o d’obligació (O).

 ·         Deuen ser els meus amics aquells que corren per allà.

·         Anit no devia sentir-se gaire bé.

·         Ens ha dit que hem d’anar a visitar el museu.

·         No cal que diguis res.

·         Devien ser les deu i mitja quan telefonà.

·         Havien de fer-ho anit mateix.

·         Caldria treballar amb més afany.

·         El que ve deu ser l’autobús de Petra.

·         Qui ho digué devia ser un indocumentat.

·         Hauria d’haver-hi anat, però no ho pogué fer.

·         Caldrà preveure on anem de vacances

·         Deuen venir aviat, perquè han d’agafar el tren.

5.    Assenyala les perífrasis verbals d’aquestes frases i indica de quin tipus són(obligació, probabilitat, imminència, inici, anterioritat, duració):

1. Has de sortir menys els caps de setmana
2. Justament estàvem parlant de tu
3. N’Andreu deu ser ja a casa
4. Cal ser més puntuals
5. Anava parlant mentre cosia
6. Acaben de tornar del seu viatge al Japó
7. Estava a punt de perdre els nervis
8. Continuava negant la seva culpabilitat
9. No devia tenir molta gana quan va arribar
10. No hauríeu de creure les seves fantasies

6.       Corregeix els següents enunciats, si cal, fixant-te en les perífrasis que contenen.

·         Tenim que defensar la natura.

·         A les eleccions has de votar la llista feminista.

·         Hi ha que canviar de govern.

·         Si no tenc temps d’acabar el treball, igual no em present a l’examen.

·         Si haguessis anat al concert d’ahir, igual t’hauries avorrit.

·         Si aprovam tot el curs al juny, igual partim de vacances a Mallorca.

·         Hi ha que posar-se d’acord.

·         Hi havia que fer-ho.

·         Els vassalls tenien que inclinar-se davant la voluntat del senyor feudal.

·         Seu t’hauràs cansat de tant caminar.

·         Ara ja seran les cinc de la matinada.

·         Qui ha arribat? Seran els estudiants.

·         Seria el renou del vent el que em va despertar.

·         Estic a punt d’entrar al metro i no tindré cobertura.

·         Més val que demanis hora perquè igual véns i no trobes ningú.

·         La comissió va a reunir-se demà.

·         No sé qui ha telefonat. Igual era el teu germà.

·         Tens que treballar de valent si vols que et tornen a contractar.

·         Deuen de tenir molta pressa, perquè semblen molt atrafegats.

·         Hi ha que estudiar tots els pros i els contres i triar la resposta més encertada.

·         Aniran ara mateix a l’oficina.

·         Han tocat a la porta; seran els teus amics.

·         Quan va morir tindria uns vuitanta anys.

·         Tenen que portar la fitxa si volen que es dugui un control.

·         Serien les vuit de la vesprada quan arribàrem a l’hotel.

·         En donar-li la notícia va començar a botar d’alegria.

7.       Uneix aquestes frases de manera que contenguin una perífrasi verbal de probabilitat. Exemple: Na Maria té la cara trista. Sembla cansada  =  Maria deu estar cansada perquè té la cara trista.

·       Els carrers estan banyats. Ha plogut

·       Va suspendre. No va estudiar molt

·       Sembla jove. Aparenta uns vint-i-cinc anys

·       Passaven de les cinc i el tren no havia arribat. Segurament s’havia avariat

·       Crec que passava la mitjanit. No se sentia res pel carrer

8.       Corregeix el text següent, fent especial esment als errors de perífrasis que acabam d’estudiar:

Qui va trucar a la porta aquella nit infausta? En Joan diu que seria l’Amàlia. L’Amàlia tindrà uns dinous anys, però hi ha que dir que es conserva molt bé; deu admetre’s que els exàmens del primer semestre no l’han envellit gaire. Què la deuria despertar? En Joan diu que seria el soroll del vent, però jo tinc que recordar-vos que aquella nit no en feia gens, de vent. Així, doncs, devem admetre que la pobra noia hauria tingut algun malson. És precís que vagis a la policia; els tens de dir que convé que vinguin immediatament. Haig de dir-los que serien les deu quan va passar tot això. No tindràs por d’anar-hi, oi? Potser et preguntin on eres tu aquella nit. Igual la vas despertar tu, tros d’ase!

Tweet

Un verb és una paraula variable que expressa l’existència, els estats, les accions, els processos o les modificacions del subjecte al qual va lligat i que sempre fa de nucli d’un sintagma verbal  .

Classificació dels verbs:  

 Si partim de criteris morfològics (de forma) hem de distingir entre:

2. Si partim de criteris semàntics (del significat) hem de distingir entre :

3. Si partim de criteris sintàctics (en relació als complements i a d’altres elements de l’oració) hem de distingir entre:

Tweet

Tweet

DECADÈNCIA (RENAIXEMENT, BARROC I IL·LUSTRACIÓ. SEGLES XVI, XVII I XVIII) 

• Durant el segle XVI la literatura catalana culta va decréixer en quantitat, qualitat i originalitat mentre que la literatura castellana tenia un període de gran esplendor.
• Alguns fets històrics importants que influïren en aquesta decadència foren: la unificació de Castella i Aragó amb els Reis Catòlics, el marcat centralisme durant el regnat dels Àustries i el Decret de Nova Planta després de la Guerra de Successió i la persecució de la llengua i la cultura catalana que en derivà.

• Aquest període de decadència, que s’allargaria tres segles, va afectar només la literatura culta , però no la literatura de caire popular, que es mantingué amb força durant tot aquesta etapa.
• Els corrents estètics que marcaren la cultura durant aquests tres segles són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. La literatura durant aquest període vingué marcada per la imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora, Quevedo) i la gran presència de castellanismes i dialectalismes en les composicions.

RENAIXEMENT:

 Els autors d’aquest període reflecteixen la visió antropocèntrica de l’Humanisme amb una literatura marcada per l’equilibri i l’harmonia clàssics i també pel vitalisme i l’alegria de viure.

• El seu estil és senzill, amb formes mètriques de tradició popular.
• Principals autors: Joan Timoneda, Pere Serafí i Joan Ferrandis d’Herèdia.

BARROC:

•  La vitalitat i l’harmonia del període anterior és substituïda pel pessimisme, el tenebrisme i l’exageració.
• Veuen la vida com una mentida: no hi ha més realitat que la mort. Estan obsessionats amb el pas del temps. Veuen la realitat de manera distorsionada.
• Principals autors: Francesc Vicenç Garcia (Rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella.

IL·LUSTRACIÓ:

• Hi predominen les idees racionals i la idea del progrés de la humanitat, que està destinada a la felicitat.
• S’escriu molt literatura didàctica i assagística, com a conseqüència del seu afany científic i investigador.
• Principals autors: el baró de Maldà i Joan Ramis i Ramis.

Tweet

BILINGÜISME

• Són bilingües els individus capaços d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell.
• El bilingüisme és sempre un fet individual: són bilingües les persones, mai les nacions, les quals sempre disposen d’una llengua pròpia, l’autòctona.
• En el cas de les llengües minoritzades, raons polítiques han provocat que dues llengües distintes es disputin un mateix territori i que la llengua autòctona estigui en una situació de desequilibri que pot acabar en la seva desaparició.

DIGLÒSSIA.

• En un determinat territori, dues llengües (en contacte i en conflicte) tenen funcions diferents en una situació de clara desigualtat. Aquesta desigualtat no ha sorgit de manera espontània sinó que és el resultat d’un procés de minorització d’una de les dues llengües causada regularment per motius polítics. La   llengua A és la que s’utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits i en l’àmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicació, de l’administració…) mentre que la llengua B (l’autòctona), considerada per la majoria de parlants com a inferior o baixa, només s’usa en els nivells familiars o col·loquials.
• Una situació de diglòssia no s’allarga indefinidament en el temps sinó que evoluciona i té dos possibles finals:

1. La substitució lingüística: A poc a poc els usos de la llengua A es van ampliant fins que la llengua B esdevé innecessària i acaba desapareixent.
2. La normalització lingüística: És un procés impulsat per les institucions en una situació de conflicte lingüístic amb la finalitat de recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seva desaparició.

• No hem de confondre el concepte de normalització amb el de normativització. Una llengua normativitzada és aquella que té unes normes lingüístiques que la fan adequada per a qualsevol situació comunicativa (una gramàtica i un diccionari normatius i unes normes ortogràfiques). Una llengua normalitzada, en canvi, és aquella que es pot usar en qualsevol àmbit d’ús, sense interferències ni imposicions.

Tweet

Les paraules tabú són aquelles es procuren evitar perquè són considerades impròpies en determinats àmbits per motius religiosos, de superstició, de gust social, etc. És el cas de mots com càncer, cagar, cec, condó, subnormal…Un eufemisme, en canvi, és una paraula o expressió més neutra, més adequada en contextos formals, que s’utilitza per substituir una paraula tabú.

Podem parlar de diferents tipus de paraules tabú i, en conseqüència, de diferents tipus d’eufemismes:

1. Les que fan referència a aspectes considerats negatius en l’àmbit sociocultural i estan lligades de manera especial a temes com les funcions fisiològiques, el sexe, la religió, les malalties, l’aspecte físic de les persones, la mort… És el cas de mots com: pixar (anar al bany), parir (donar a llum o tenir un fill), càncer (mal dolent o malaltia llarga), gras (amb sobrepès), morir (anar-se’n o deixar-nos)…

2. Aquelles que corresponen al que es coneix com a llenguatge políticament correcte (sobretot en àmbit com el dels mitjans de comunicació): subnormal (discapacitat psíquic), presó (institució penitenciària), negre (persona de color), cec (invident), vellesa (tercera edat), moro (magribí), països en vies de desenvolupament (països pobres), guerra (intervenció militar)…

3. Les que difonen els polítics per amagar a la ciutadania aspectes que podrien afectar-los negativament de cara a unes noves eleccions: víctimes civils (danys col·laterals ), aturat (desocupat), retallades (ajustaments econòmics), desnonaments (procediments d’execució hipotecària), acomiadament massiu (regulació d’ocupació)…

Tweet

Quan les articulam produeixen una vibració pel contacte breu i repetit entre dos òrgans. Si obtenim una sola vibració tindrem la vibrant simple (R), i si són moltes, la vibrant múltiple (RR).
La erra simple no presenta dubtes ortogràfics, sempre s’escriu R: cara, opera, plora. La erra múltiple, en canvi, es pot escriure R o RR. Les normes que cal seguir per distingir entre una i altra són:

Escrivim  R:

 a) A principi de paraula: ratolí, rinoceront.

1. b) Després de consonant: somriure, enrabiat.
2. c) Entre vocals en paraules compostes i amb prefix , encara pugui semblar que ha de sonar com una erra simple: autoretrat, contrarestar.

 Escrivim   RR:

 Entre vocals: arribar, corrent.

 Un altre aspecte a tenir en compte de les vibrants és el cas de la erra muda a final de paraula, que a vegades suposa problemes ortogràfics. No hem d’oblidar que acaben en R:

  1. Els infinitius: vibrar, témer, sortir. Cal que ens fixem especialment en les formes del passat perifràstic ( li va donar, es va penjar, et va comprar) i evitem confondre-les amb les del passat simple (li donà,es penjà, et comprà).

Excepcions: Els infinitius de la segona conjugació que acaben en –RE no duen R final ( els coneixerem  perquè la R no es fa present a l’hora de formar el futur : rebré i no rebreré, perdré i no perdreré. En els casos en què l’infinitiu acaba en R , en canvi, aquesta R és present al futur: córreR/ correRé).

2. Tots els mots acabats amb els sufixos -AR, -ER, -OR : bestiar, fuster, llavor, blavor.

3. Totes les paraules que tenen derivats en què la R es pronuncia: por (poruc), clar (claror),segur (seguretat).

Tweet