1. Elabora un text dialogat de 150 paraules a partir d’una d’aquestes propostes:

·                     Entrevista a l’esportista que admiris més del teu esport.

·                     Trobada entre dues persones en una cita a cegues.

·                     Acudit en què participin més de dos personatges.

·                     Enquesta a una adolescent sobre hàbits alimentaris.

·                     Diàleg entre els dos membres d’una parella en un cas de violència domèstica.

*La conjunció I no es transforma mai en E, encara que el mot següent comenci en I (És simpàtic i intel·ligent).

Unió

No menja ni dorm

* La conjunció O no es canvia mai per U ( Has trobat tancat o obert?)

 • El tren sortirà a les cinc de Barcelona _____ arribarà a les deu a Saragossa.

• Es va aturar davant mateix de la casa _____ no va gosar entrar-hi.

• De vegades somniava un canvi de fortuna _____ no feia res per aconseguir-lo.

• No cal que escuris _____ que netegis l’habitació.

• Podeu llegir una novel·la _____ una antologia de contes, el que vulgueu.

• No era de vidre, _____ de plàstic.

• De cap manera no el podia perjudicar, _____ allò va donar-li més popularitat de la que tenia.

• Ja duis tres partits perduts, _____ heu d’entrenar més.

•                M’hauries de dir _____ te n’ha sobrat alguna.

•                Em confessà _____ havia rebut una injecció de coratge.

•                No et pensis _____ la cosa sigui tan fàcil.

•                Es queixen _____ hi assisteix molt poca gent.

•                 Has d’aixecar-te d’hora ________ si no perdràs el tren.

•                Tenia l’obsessió _____ havia de ser veterinari.

•                No sé_____ podré atrapar-lo.

•                 Va guanyar la cursa, _________ que ho tenia tot en contra.

•                Tem _____ no madurarà bé.

•                _________ en Joan berenava ella va acabar de preparar la motxilla.

•                Ens exposam _____ faci un ruixat i ens deixi ben molls.

•                Ho va presentar______ ho demanaven les bases del concurs.

•                No es recordava _____ havia d’ingressar els diners.

•                La trobada es farà ________ tu vulguis.

•                Té interès _____ el seu fill estudiï música.

a. No vaig anar a treballar doncs no em trobava bé.

b. Vols venir al cine? Doncs no badis, que farem tard!

c. No vàrem fer l’excursió doncs estava plovent.

d. No hem fet la travessia doncs teníem por de perdre’ns.

e. No tens gana? Doncs, no sopis.

f. No vagis al quiosc massa d’hora, doncs el trobaràs tancat.

g. Convé que li demanis explicacions, doncs el seu comportament no és normal.

h. Estàs cansada, doncs seu i descansa.

a. ____________________ tu li ho encarregues, ell t’ho portarà.

b. Encara arribaràs a temps ____________ corris un poc més.

c. Aniràs de viatge de final de carrera ________________ aproves el curs.

d. Li donarem el regal _______________ véngui a recollir-lo l’interessat.

e. Et duré l’ordinador a casa; _____________________ no t’interessi, me’l tornes.

f. ___________________ naufragassis, què faries?

g. Tindrem prou menjar per a tots, __________________ vénguin també els teus cosins.

h. L’avió s’enlairarà ______________ quin sigui el pronòstic del temps.

i. Tindrem èxit ________________ ens ajudes una mica.

j. Us donaran el permís _______________ el demaneu.

k.Els acceptaran __________________ s’hi matriculen dins del termini establert.

a.      Estudia més, …………………….. suspendràs.

b.      No és això exactament el que passa …………………….. que hi ha més coses implicades.

c.      ……………………..ho vols fer, pitjor per a tu.

d.      …………………….. ho dius tu , ho diré jo. Cal denunciar-ho; …………………….., això no se solucionarà mai.

e.      No han encarregat el projecte a en Lluís ……………………..a en Pere.

f.      No sap l’anglès, …………………….. l’italià;

g.      Aquella noia , no solament treballa …………………….. que també estudia.

h.     ……………..vols pols, no vagis a l’era.

i.      Hauria d’haver avisat,………………. feia comptes venir.

a)          M’heu d’explicar ……………………..no vàreu venir a la reunió.

b)         ……………………..arribes tan tard? -……………………..s’ha espatllat el metro.

c)          Vol acabar d’estudiar el tema avui ……………….. demà té una festa.

d)         ……………………..serveix aquest producte? -…………………….. la pintura s’eixugui més de pressa.

e)         ……………………….. em  demanes  això? Saps perfectament que ho vaig fer ………….. no hi havia cap altra        sortida.

 1.     No se li pot dir res……………………està molt enfadat. -……………………..què hi farem!

2.      No us ho dic ……………….us espanteu, ………………….actueu amb molta prudència.

3.      Em sembla que en Pau no voldrà ajudar-nos.  …………………….ens ajuda ell, ens ajudaràs tu?

4.      ……………………..es fa servir aquest producte? -…………………….. es dissolguin totes les taques de pintura.

5.      La crisi s’agreuja. -……………………..no sé com ens en sortirem.

6.      …………………….. es fa el màrtir? – …………………….. li agrada que el planyin.

7.      Duien que farà molt fred el cap de setmana. -…………………….. més valdrà que no ens moguem de casa.

8.      Us ho diu, no …………………….. ho feu ara, …………….     ………………….. ho feu quan pugueu .

 1. Tothom pregunta …………………… hem de fer això (perquè / per què).

2. ……………………… no han arribat, haurem de fer-ho un altre dia (com que / posat que).

3. Fa uns anys no es podia fer …………………… no hi havia les condicions per tirar-ho endavant (doncs / perquè).

4. La família demana ………………… hi hagi silenci ( – / que).

5. Ens ho diu ………………….. hi anem tan aviat com puguem (perquè / per què).

6. Han de treballar més, ……………….., no quedarà bé (si no / sinó).

7. Ell sempre demana les raons ………………… hem de fer cada exercici (per què / perquè).

8. Vol esbrinar ………………….. hem de fer l’examen amb la cara pintada com els pallassos (per què / perquè).

9. No cal que preparis més exercicis ………………….. ja en tenim prou (doncs / perquè).

10. Tots els exercicis els vàrem fer bé ……………….. eren fàcils (degut que / a causa que / per què).

11. Hi vivia molta gent …………………… no s’hi veia molt de tràfec (perquè / malgrat que).

12. Va quedar buit………………………. tothom havia de marxar (doncs / perquè).

13. Ho faran un altre dia …………………… volen fer-ho avui (si no / sinó).

14. Es prega ………………… no feu renou quan entreu al teatre ( – / que).

15. Hem treballat molt intensament………………….. hauríem de tenir-ho a punt aquest capvespre mateix (doncs / perquè).

 ·      Metge valencià prestigiós que ocupà càrrecs importants com a conseller de la ciutat, examinador de metges i administrador d’un hospital a València.

·      Es casà amb Isabel Pellisser i tingué sis fills. 

·             L’única obra seva que coneixem és L’Espill.

·             És una narració de més de setze mil versos apariats de quatre síl·labes (noves rimades partides).

·             El llenguatge que hi usa és popular i molt ric, amb moltes expressions col·loquials.

·             Parts:

a.     Prefaci: Hi anuncia que pretén aconsellar joves i vells perquè desconfiïn de les     dones.

b.     Llibre primer: Explica la seva joventut: mor son pare, la seva mare el treu de        ca seva, ha de lluitar per sobreviure, viatja a París, on s’enriqueix i torna a                                València per casar-se.

c.     Llibre segon: Explica els seus fracassos sentimentals, sempre atribuïts a la              maldat de les dones.

d.     Llibre tercer: Vol tornar-se a casar però se li apareix el savi Salomó, que fa                una llarga crítica a les dones.

e.    Llibre quart: Decideix dur una vida retirada a València, dedicada a Déu i lluny           de les dones.

·           La temàtica de L’Espill reflecteix la tradició medieval de la misogínia, que acusa les dones de tota classe de maldats, sobretot les referides al “pecat de la carn”. A l’obra, Roig les ataca en general a totes i de manera indiscriminada, només en deixa al marge la Mare de Déu i la seva dona, Isabel Pellisser. 

Prefaci de l’Espill

 Donchs, dich que totes,

de qualque stat,

color, edat,

lley, nacio,

condicio,

grans e majors,

chiques, menors,

jóvens e velles,

lleges e belles,

malaltes, sanes,

les cristianes,

 jhuyes, mores,

negres e llores,

roges e blanques,

dretes y manques,

les geperudes,

parleres, mudes,

franques, catives,

quantes són vives,

qualssevol sien,

tot quant somien

ésser ver crehen

La mort d´una bruixa

 ·       Moviment cultural sorgit a Itàlia al segle XIV.

·       Visió del món antropocèntrica (fuig del teocentrisme de l’Edat Mitjana).

·       Defensa el retorn als escriptors clàssics grecs i llatins. 

·       Arriba a la segona meitat del segle XIV i es desenvolupa plenament al XV.

·       Cancelleria Reial:

a.     Organisme administratiu de la Corona d’Aragó.

b.    Els funcionaris han de dominar la llengua catalana, l’aragonesa i la llatina.

c.     Foren ells qui introduïren l’Humanisme a casa nostra. 

·       Màxim representant de l’Humanisme català.

1.       Biografia:

.     El seu padrastre l’introdueix a la Cancelleria Reial. Esdevé escrivà del rei. Té molts  privilegis.

.    És acusat, juntament amb altres funcionaris de la Cancelleria, de la mort del rei Joan I i és empresonat.

.      Ja lliure, escriu Lo Somni per aconseguir que el nou rei (Martí l’Humà) li retorni els privilegis perduts.

.    Ho aconsegueix: el rei el nomena secretari seu.

2.          Lo Somni:

a. Argument :   Bernat Metge rep la visita del difunt Joan I a la presó, on parlen de la seva mort.

b. Parts:

1. Llibre I: Joan I i ell parlen sobre la immortalitat de l’ànima.

2. Llibre II: Causes de la mort de Joan I (justificació de B. Metge). Presentació dels acompanyants del rei: Orfeu i Tirèsies.

3. Llibre III: Orfeu conta el seu viatge a l’infern i Tirèsies critica durament les dones.

4. Llibre IV: B. Metge defensa les dones, sobretot la Verge i la dona del nou rei. Al final es desperta i veu que tot ha estat un somni.

c.  Elements  humanistes:

1. El llibre està explica en forma de diàleg (col·loqui).

2. Actitud irònica de l’autor.

3. Moltes referències a autors cultes.

4. Prosa elegant i estil elaborat (influència del llatí).

TEXTOS

Ha passat poc temps des que, estant a la presó, no per cap malifeta que els meus perseguidors i envejosos sabessin en contra meva (com després clarament i per a la seva vergonya s’ha demostrat) sinó per la simple ràbia que em tenien o per algun secret designi de Déu, un divendres, entorn de la mitjanit, estudiant a la cambra on jo solia estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em vingué un molt gran desig de dormir, i em vaig aixecar i vaig passejar un poc per l’esmentada habitació, però sorprès per una son tan forta, em vaig estirar al llit i, de sobte, sense ni despullar-me, em vaig adormir no de la manera acostumada sinó d’aquella en què els malalts o els afamats solen dormir.

Estant així m’aparegué un home de mitjana estatura amb cara reverent, vestit de vellut carmesí sembrat amb corones dobles d’or i amb un capell vermell al cap. L’acompanyaven dos homes de gran estatura, un dels quals era jove, molt bell i tenia una rota (espècie d’arpa) entre les mans; l’altre era molt vell, amb barba llarga i sense ulls, i duia un gran bastó a la mà. I entorn de tots ells hi havia molts falcons, astors i cans de diferents races que cridaven i udolaven molt lletjament.

I quan vaig haver mirat bé, especialment aquell home de mitjana estatura, em va semblar que era el rei Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc temps havia mort i al qual jo llargament havia servit. I, dubtant de qui era, em vaig espantar terriblement. Llavors ell em digué:

 –        Allunya tota la por de tu, ja que jo som aquell que et penses.

 Quan el vaig sentir parlar, el vaig conèixer de cop i, tremolant,  li vaig dir:

– Oh senyor! Com és que sou aquí? No moríreu l’altre dia?

– No vaig morir -digué ell- però vaig deixar la carn a la seva mare i vaig tornar el meu esperit a Déu, que me l’havia donat.

– Com, l’esperit? – vaig dir jo -. No puc creure que l’esperit, si és res, pugui tenir cap altre camí més que aquell que la carn té.

– I doncs, què et creus – digué ell – que som jo? No saps que l’altre dia vaig morir?

– Ho he sentit a dir – vaig respondre jo – però ara no ho crec, perquè si fóssiu mort no seríeu aquí, i entenc que sou viu i que la gent, a qui sempre agrada tenir notícies noves o per algun engany que vol fer, ha fet córrer que sou mort.

– El que es diu és cert: jo he pagat el que devia a la natura i el meu esperit és aquest que parla amb tu.

– Vós, senyor, em podeu dir el que vulgueu; però, parlant amb vostra reverència, jo no creuré que sigueu mort ja que els homes morts no parlen.

– És cert – digué- que els morts no parlen, però l’esperit no mor i per això no li és impossible parlar.

–        No crec – vaig dir jo – que l’esperit sigui res després de la mort, ja que moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells i no he vist que cap esperit ni cap altra cosa els sortís del cos.” 

Bernat Metge, Lo Somni

Parlament de Tirèsies

La causa principal del teu mal és que no saps com són les dones ja que si ho sabessis no en tindries l’opinió que en tens. I perquè ho sàpigues, escolta bé això que et diré. Una dona és un animal imperfecte que no estima cap altra cosa més que el seu cos, i si els homes la veien així com és, una vegada fet allò que a la generació humana pertany, en fugirien com de la mort. No hi ha cap animal  més brut que les dones (…). Elles, que coneixen allò que els manca, volen que la gent cregui que tenen moltes coses que la  natura no els ha donat. (…)

Desitjant que els seus cabells negres siguin semblants a fils d’or, moltes vegades amb sofre, amb sabons i lleixius de diverses cendres (…) i a vegades amb sagí de serp i de guàtlera i amb els rajos del sol els converteixen en el color que desitgen. Després els fan caure a vegades pel mig de l’esquena, sovint els escampen pels muscles i a vegades els emboliquen pel cap, segons com creuen que els està millor.(…) Els pelen les celles i el front, els afaiten amb un vidre subtil les galtes i el coll i els en lleven certs pèls que creuen que els fan lleig (…).

(referint-se al seus vestits) (…) que siguin de drap fi i folrats, amb les mànigues molt amples fins als talons, i amb la falda molt ampla i folrada per mostrar les seves anques ben grosses, i de la cintura per amunt,  embotides de tela o de cotó per fer-los grans pits i grans espatles i per cobrir tot allò que tenen i no volen mostrar (…)

Elles primerament es posen davant un gran mirall, i a vegades dos per poder-se veure les dues parts i conèixer quina de les dues mostra millor la seva figura; i a una part fan estar la serventa i a l’altra la cabellera o les polseres (…). I amb l’ajuda d’aquella comencen a vestir-se fent mil retrets dient : “Aquell vel no està ben tenyit,  aquest altre no està ben estufat i aquest penja massa d’aquesta part (…) I adesiara, cridant, flastomen dient:”Vés-te’n a la punyeta, vilana traïdora, que no ets bona més que per escatar peix i rentar les escudelles (…). I si per ventura els seus marits els critiquen aquest vici, diran que ho fan per agradar-los més a ells (…).

Quan ja van ben arreglades i pintades, si algú els mira les mamelles (que elles desitgen que tothom  els les miri perquè per això les treuen defora) les amaguen corrent, volent donar a entendre que no volen que les vegin  i és tot el contrari ja que tot d’una que les han cobertes les tornaran a descobrir i mostrar tan deshonestament com podran (…). I si algú, passant, no les mira (…) voldrien matar-lo amb les seves pròpies mans.

Després, a noces i convits solemnes, es mostren bé als mesquins que els van darrere, els quals cauen a la ratera ja que o les prenen per mullers o a vegades per amigues. Quan els han aconseguit fan veure que són obedients i humils i demanen als bèsties dels seus marits (que tot els ho donen) agulles de pit, anells, perles, collars (…).

I quantes coses penses que es posen quan van al bany (diuen que per conservar la joventut)? No te les podria dir de tantes com són. Untades hi van i més untades se’n tornen. Si per mala ventura les beses hi quedes aferrat (…). (enumera els productes que es posen les dones abans d’anar al llit amb el  seu marit) molts perfums i aigües,  calç viva, sulfur d’arsènic, olis, sabons, estopa, banya de cabrons, sulfat de ferro, sang de voltor (…) I altres innombrables materials que et provocarien el vòmit si els senties. Evita-la, doncs, si viure desitges.

(…) Fan veure que són porugues si el seu marit els encomana alguna cosa honesta (…) : si han de pujar a qualque lloc alt diran que el seu cervell no ho pot sofrir; si han d’entrar a la mar, diran que l’estómac els fa mal; no van de nits perquè diuen que tenen por dels esperits i dels fantasmes; si senten una rata anar per casa o que el vent mogui alguna porta (…) criden, tremolen i  s’acuben com si fossin en gran perill. Però elles són atrevides en aquelles coses deshonestes que els interessen : no tenen  por de passar per terrats ni per torres, ni d’anar de nit i passar pels cementeris o pel mig d’homes armats quan els seus amants les criden, i els amaguen, si és necessari, en llocs secrets de les seves cases (…)

I quantes tenen els fills abans de temps per por de no caure en vergonya! I quants parts que podrien haver anat bé fan anar malament? Els hospitals ho saben, i els boscos, els rius i els pous on molts d’infants són tirats també; i els peixos, ocells i bèsties ferotges que se’ls han menjat també.(…)

I si per ventura la nit anterior els seus marits els han girat les anques o els han dit alguna paraula desagradable, l’endemà pegaran a les seves criades i esclaves i renyaran els seus escuders i servidors encara que no tenguin motiu només perquè no es poden venjar dels seus marits com voldrien. Quan elles van pintades, el sol, el vent, el fum, el fred, la calor i les mosques són els seus enemics capitals, i si una mosca es posa damunt la seva cara els que estan al seu voltant han d’agafar i matar la mosca davant elles, i si no durant vuit dies no estaran alegres ni faran cas de res.”

Bernat Metge, Lo Somni 

EXERCICIS:

1. Quin canvi suposa l’Humanisme respecte de la manera de veure el món pròpia de l’Edat Mitjana?
2. Què era la Cancelleria Reial? Quina relació hi tenia Bernat Metge?
3. Quan B. Metge va escriure Lo Somni estava encara a la presó o ja n’havia sortit? Com ho has deduït?
4. Qui són els tres homes que compareixen a B. Metge en somnis mentre és a la presó? Què en saps?
5. Per què el narrador se sorprèn tant de la visita del rei?
6. Metge creu en la immortalitat de l’ànima? I el rei? Quin punt de vista defensa cada un durant la seva conversa? Amb quins arguments?

http://grupodacciobalear.com/

Consolasión se ba ar Puerto,

La Nena la ejan sola.

Po dinero no lo jagas;

Yébame a una jerrería

y échame un jierro en la cara.

Dises que soy mar gachó

Siendo yo más jitaniyo

Que las costiyas e Dios

(Antonio Machado y Álvarez (Demófilo), Colección de Cantes Flamencos)

b.     Què suposa respecte de les varietats dialectals?

c.     És el mateix normativa que estàndard? Totes les paraules normatives formen part de l’estàndard? Raona la teva resposta.

d.      Creus que el model de llengua que s’ensenya a l’escola ha de ser l’estàndard? Quins avantatges i inconvenients veuries en el fet que s’ensenyàs la varietat dialectal (cadascú la seva)? Creus que aquest model seria operatiu com a eina de comunicació entre tots els parlants de la llengua? Explica-ho amb detall.

e.     Consideres que és imprescindible que les llengües tenguin un model estàndard? Justifica la teva resposta.

f.      Torna a escriure els dos exemples que t’hem donat escrits en dues varietats dialectals de dues llengües diferents (català i castellà) adaptant-los al model estàndard de cada una d’aquestes llengües . En el cas del primer, que correspon a la nostra llengua, creus que seria més fàcil escriure amb aquest model que amb l’estàndard? Quines dificultats principals hi has trobat?

càsting

còmic

córner

hàmster

lífting

mànager

màster

mòdem

píxel

pòster

ràfting

tòner

tràiler

víking

eslàlom

eslip

eslògan

esmaixar

esmòquing

espagueti

esprai

esprint

esquaix

esquetx

estand

estàndard

estèreo

estic

estrès

bumerang

bungalou

caiac

crupier

curri

dandi

derbi

ferri

fúting

gurmet

ianqui

limusina

magazín

mallot

míting

pantis

píling

poni

ral·li

rugbi

biquini

coala

cuscús

esmòquing

gimcana

jòquer

màrqueting

pàrquing

pòquer

rànquing

sandvitx

tiquet

vàter

xampú

xàrter

xassís

xef

xip

xou

confeti

cros

cúter

escàner

gueto

motocròs

púding

puzle

ràpel

rímel

vedet

zàping

 a) Hem demanat un parell de (sandwichs) per berenar. ……………………………………

b) Hem de respectar la data de consum preferent dels (yoghourts)…………………….

c) Si no presentes el (ticket), t’assegur que no entraràs…………………………………….

d) La gent va mirar interessada el (show) de l’artista……………………………………….

e) Diu que pateix (stress)………………………………………………………………… 

·       Baseball:

·       Basketball:

·       Cricket:

·       Hockey:

·       Rugby:

·       Volleyball:

 a) He obert una carpeta anomenada (downloads). ………………………………………..

b) L’ordinador té un (hardware) de primeres marques……………………………………

c) Presenta un nou (look) al darrer disc…………………………………………………..

d) Entre els meus (hobbys) es troba el bricolatge…………………………………………..

e) Cal evitar l’ús de (software) pirata…………………………………………………………..

f) Va desfilar la (top ten) més reconeguda de la passarel·la……………………………..

 ·                Oenagé

·                Pírcing

·                Dessuadora

·                Pizza

·                Impressora

·                Ciència-ficció

·                Caiac

·                Escàner 

 ·                Trencaclosques (composició/derivació)

·                Rentadora (habilitació semàntica/derivació)

·                Mòbil (acronímia /escurçament)

·                Navegar (derivació/habilitació semàntica)

·                Ovni (acronímia/escurçament)

·                Llapis USB ( habilitació semàntica/composició)

 ·                Centre d’atenció primària:

·                Índex de preus al consum:

·                Tecnologies de la informació i comunicació:

·                Ensenyament secundari obligatori:

·                Àcid desoxiribonucleic:

·                Document nacional d’identitat:

·                Impost sobre el valor afegit:

·                Petita i mitjana empresa:

 a) futbol:___________________________________

b) motor: __________________________________

c) boxa: ___________________________________

d) tenis: ___________________________________

e) ciclisme: _________________________________

f ) beisbol: _________________________________

g) vela: ____________________________________

h) rugbi: ___________________________________

i ) bàsquet: _________________________________

j ) hoquei herba: _____________________________ 

 □      Tècnica de venda.

□      Desplaçament de la càmera sobre rails.

□      Classificació.

□      Surf de vela (vent).

□      Selecció d’actors o actrius.

□     Servei de menjar. 

bijuteria —curri — bloguer — fressa — boutique —cansanci — croissant —currículum — dièsel — disfrutar — elit —foie gras — gaspatxo — llavero —esquetx —rol — striptease — suite — tamany —vivenda — lífting

 L’organització de consumidors i usuaris aconsella que es comprovin les conduccions de gas per veure si hi ha escapes. També recomana que, si s’ha d’estar fora de casa més de 24 hores, es tanqui la llau de pas i es controli la fetxa de caducitat de les tuberies. A més, recorda que la revisió de les instal·lacions de gas s’ha de fer cada quatre anys. Aquestes són algunes de les medides que es recullen en el decàleg que l’OCU ha editat per evitar riscos. La iniciativa s’ha pres després de revisar cinquanta vivendes d’arreu del país i detectar-hi diverses irregularitats. 

 legal:                               lícit:                               lògic:                         llegible:

localitzable:                   limitat:                          legítim:

 1. Has de co…..ar bé la camami…..a! 2. El govern ha preparat uns interessants actes de ce ….. ebració del mi…..enari del monestir. 3. Li han garantit que aquest medicament és infa….. ible contra la ma …..altia del cò…..era. 4. A l’examen ava…..uaran si domines la termino….. ogia jurídica. 5. Tras…..adau amb molt d’esment al pis de na Mique….. a aquesta exce ….. ent co…..ecció de tasses de porce….. ana que va heretar de la seva padrina. 6. Tot i que semblava infa….. ible, el sistema informàtic ha patit un co….. apse co….. ossal que ha causat la cance….. ació de mi…..ers de vols. 7. A la tertú …..ia literària d’aquest mes els assistents podran dia…..ogar amb una de les nove…..istes més famoses del nou mi….. enni. 8. La insta….. ació de més tanques metà…..iques no so…..ucionarà el problema dels accidents que hi ha en la circumva….. ació nord. 9. Un dels a…..icients de la pe…..ícula és l’idi….. i entre els protagonistes. 10. Calcu…..am que els títols que ha acumu… at la se…..ecció nacional no cabran a les noves vitrines.11. Han fe_icitat l’inte_ectual e_egit pel co_egi. 12. L’e_ectricitat va contribuir al desenvo_upament i a la tranqui_itat del poble. Les so_icituds d’insta_acions noves són al primer pis.

 a.        Entre l’a__egria i la i__usió de la notícia, ens va passar per alt la pe__ícu__a de la te__evisió.

b.     Si és tan inte__igent, com és que vaci__a davant del de __egat?

c.     So__icit el seu consentiment per a entau__ar re__acions idí__iques amb la seva filla.

d.    En l’assumpte re__atiu a la co__ecció d’aquare__es desaparegudes,    volen ape__ar a la co__aboració   ciutadana.

e.     L’e_ectricista de la fàbrica ja s’ha jubi__at.

f.     Tranqui__ament, el nove__ista va co__ocar la maleta damunt la tau__a.

g.     Han publicat una recull fotogràfic exce__ent en honor del mi__enari de la vi__a.

h.     La desti__eria es va vendre per un mi__lió de dò__ars.

i.     Les cè__u__es magnètiques de la base del satè__it van registrar les osci__acions  mínimes.

j.     La seva a__egació va ser desestimada per i_egítima.

l.     Ho so__ucionava amb una a__egoria més aviat repe__ent.

m. Una certa rebe__ió de les inte__igències més preclares, para__e__ament a una gran intranqui__itat social, va fer esclatar el conflicte.

n.     Aquesta insta__ació e__èctrica és i__egal. Està mal co__ocada i s’ha d’anu__ar.

o.     La seua ca__igrafia ens va deixar a__ucinats.

so__ució               co__egi                 mo__usc             ba__a                  pà__id

i__ícit                    ce__ebrar            de__egar             a__a                    crista__í

sí__aba                  gori__a                 i__ustre              co__apse            mi__ió

mi__er                   cò__era                 repe__ir             meta__úrgic      co__isió

co__ador               ti__a                       o__iva                fi__ial                  a__egrar

i__uminar             capi__ar                 co__oqui

a. El __ibre i__ustrat aspira a la norma__itat. b. Un xiquet inte__igent. c. Europa impactada pels fets de Brusse__es. d. Una nova co__ecció de nove__es per a l’esco__a. e. E__ogi d’una biblioteca naciona__ista. f. Vo__em o no vo__em norma__itzar la __iteratura? g. El co__oqui d’onomàstica a Va__ència. h. L’energia eò__ica, un recurs que cal promoure. i. Un co__ectiu de treba__adors de la indústria meta__úrgica ha demanat la nostra so__idaritat. j. Una nove__a insò__ita. l. Inte__ectuals __iberals contra tota imposició. m. Anu__en a última hora el concert. n. Escàndo__per una pe__ícula sobre la religió. o. Possible idi__i entre l’actriu i l’at__eta.

 oscil·lar: oscil·lació                 pà….. id:                                co….. aborar:

inte…..gent:                                     to….. erar:                              nu….. :

e….. aborar:                                     rebe….. :                                 so….. icitar:

a….. egre:                                         de….. egat:                             a…..ucinar:

tranqui…..

En Xavier va ………………… (revelar / rebel·lar) les fotografies que havia fet a la …………………(vila / vil·la) on havia passat les vacances, una gran casa amb jardí, el lloc ideal per ………………… (eludir / al·ludir) les obligacions quotidianes, ………………… (anular / anul·lar) qualsevol maldecap i recuperar l’………………. (alè / al·lè) necessari per tornar a la feina després de l’estiu.