Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns  versos.

“Com feix de canyes cruixien,  trinxades ses arrels” (J. Verdaguer)

 “Doneu-me una llanterna: -on és el cavall?/Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,/ doneu-me murs de nit a les ciutats lunars” (J.V. Foix).

“on cada tarda el món s’ordena/entre el repòs i el moviment”(J.S Pons)

Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

“Era alt, sec, una mica encorbat”. (J. Pla)

Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

   “ La platja sembla un cor abandonat” .  (J.M. de Sagarra)

Presentació successiva i ràpida d’idees que es refereixen a un mateix concepte.

“Dones cruels,/vils, infidels/ brutals, malvades/ despietades/abominables”  (Jaume Roig)

“a la vora de la mar. Tenia/ una casa, el meu somni”. (S. Espriu)

“Carbó negre, dents blanques” (T. Garcés)

“Per cobrir de les illes la nuesa/ nova catifa de verdor ha estesa” (J. Verdaguer)

“Tronen els canons i,/ en la distància,/ esquitxen tot l’espai/ amb les desferres/

d’un poble commogut i esporuguit”

Què tants d’esforços per tan curta vida?  (M. Costa i Llobera)

“No  demano gran cosa:/ poder parlar sense estrafer la veu,/ caminar sense crosses/ fer l’amor sense haver de demanar permisos,/ escriure en un paper sense pautes “ (M.Martí i Pol). 

“La pura neu del coll” (F. V. Garcia).

 “He donat el meu cor a una dona barata” (J. Palau i Fabre)

“És quan dormo que hi veig clar.” (Josep-Vicenç Foix )

Atribució de qualitats humanes a altres éssers o objectes.

“ Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau” (M. Torres)

“O aquella amor consirosa i plaent / de tot quant fuig, o que passa, o que vola, /boira del cim o fontana d’argent! “ (Maria Antònia Salvà )

Exercici

1.   Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

i el fan sant celestial,

segons que els usa.     (ANSELM TURMEDA)

2.   Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa. (JOAN ROÍS DE CORELLA)

3.   Tal com el brau que fuig cap al desert,

… així, em convé allunyar-me de vós. (AUSIÀS MARCH)

4.   Un gran arbre ajagut és lo Pirineu. (JACINT VERDAGUER)

5.   M’exalta el nou i m’enamora el vell. (JOSEP-VICENÇ FOIX)

6.   No hi havia a València dos amants com nosaltres. (VICENT-ANDRÉS ESTELLÉS)

7.   Ai el temps, aquest corc que se’ns menja la fusta ! (VICENT ALONSO)

8.    (Plou)… Arruga el riu la seva pell lluenta.

Els campanars miren el cel, plujós (NARCÍS COMADIRA)

9.   Evoco rams de fosca i rams de llum.

Amb rams de llum guarneixo solituds,

amb rams de fosca encenc tots els desigs.

Evoco cossos bells, i d’entre tots

evoco el teu que estimo i que conec. (MIQUEL MARTÍ I POL)

10. Perquè has vingut han florit els lilàs” (SALVAT-PAPASSEIT)

11. Places i temples i edificis grans… (LORENZO DE MÈDICI)

12. Què has fet de ta senyera?/ On són tos reis? Tos braus cabdills, on són? (RUBIÓ I ORS)

13. Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu/ com una flor dins una mà distreta/ caigui en el riu” (JOSEP CARNER)

14. Aquesta meva pobra,/ bruta, trista, dissortada pàtria (S. ESPRIU)

15 . Xoca l’embruix de clenxes arrauxades/ amb un esqueix de xarpelleres fluixes./ S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes.