| 1. Identifica els tòpics literaris:
a. “Què tants d’esforços per tan curta vida!”
b. “Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer de tardor! Car plens són els cors però curta és la vida”
c. « Un verd pradell ben ple de flors/ Un riu que banyi l’herba pels voltants/ Un ocellet que de l’amor vessi els plants/Aquieta millor els nostres ardors ».
d. “ On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
e. “Delits, riqueses, honres, majestats, no poden saciar l’enteniment”
f. “Els teus ulls són coloms, darrere del teu vel”
g. “Tot ver amic, a son ver amic ama/ de tal amor que la Mort no menyscaba”.
h. “Feliç aquell que ben lluny dels negocis/ com l’antiga raça dels homes/ dedica el seu temps a treballar els camps del seu pare amb els bous/ lliure de tot deute”
i. “Jo som la mort, certa per a totes les criatures, que són i seran en el món.. I dic, oh, home, per què et preocupes tant per una vida tan breu…”
j. “Aprofita el moment. Oblida/els camins que t’han dut fins aquí/ i la foscor que, davant teu, amenaça/ amb el no res”.
k. “Sé que em faig vell, ho dic sense temences/ que és bo saber que el temps s’escapoleix/ i no podem fer res per deturar-lo”.
l. “En cor gentil, Amor per Mort no passa”.
m. “Què s’ha fet de les dames/dels seus pentinats i els seus vestits/ les seves olors./ Què s’ha fet de les flames/ dels focs encesos dels amants?”.
n. “Aigües corrent, pures, cristal·lines; arbres que us mirau en elles, prat verd, tot ple d’ombres fresques”.
o. “De tant patir, la vida no ens compensa/Vine, oh mort! Ja ben prompte a cercar-me”
p. Fugen volant les hores,/ i en globus cristal·lins/ la pols que cau desperta/ a la que està dormint.
q. Doncs, què n’heu fet, oh valls!, de l’asceteri,/ Escola de l’amor de Jesucrist?/ On és, oh soledat!, lo teu salteri?/ On tos rengles de monjos, presbiteri,/ Que, com un cos sens ànima, estàs trist?
r. “Deixa’t besar i si et quedava enyor/ Besa de nou, que la vida és comptada”.
s. “Heus-los aquí: el cèsar conqueridor de terres,/ el lictor amb el feix que el dignifica,/ el cònsol togat, el soldat sorrut, l’esclau africà./ Tots dormen per igual/ sota aquest son distant i imprevisible / amb què l’agulla del temps ens traspassa”.
t. “Car [Tirant] estava admirat dels seus cabells, qui de rossor resplendien com si fossin madeixes d’or; més estava admirat dels ulls, que parien dues esteles redones relluint com a pedres precioses; lo seu nas era prim i afilat i no massa gran ni poc segons la llindesa de la cara, que era d’extrema blancor de roses amb lliris mesclada; los llavis tenia vermells com a corall i les dents molt blanques, menudes i espesses que parien de crestall”.
u. “Cant lo gentil fo en lo gran boscatge e viu les riberes e les fonts e los prats e que en los arbres foren aucells de diverses linatges qui cantaven molt douçament, e sots los arbres hi havia cabirols, cervos, gatseles, lebres, conills e moltes d’altres bísties qui eren molt plasents a veer, e que los arbres eren molt carregats de flors e de fruits de diverses maneres d’on eixia molt plasent odor, se volc consolar e alegrar en ço que veia e oïa e odorava”.
v. “Tenir una casa còmoda, ben pulcra i endreçada,/ un jardí perfumat, amb tanys de bona arrel,/ i fruita i vi excel·lent calma no gaires criatures,/ i, en repòs entranyable, una muller fidel. / No tenir deutes, ni amor, ni procés, ni topades, ni embolics familiars en partir-se els diners,/ ni confiar en promeses de gent encimbellada,/ Conduir els propòsits segons un just model. / Viure amb simplicitat i sense ambició,/ no afectar-se d’escrúpols en la devoció,/ domar les passions salvant-ne el desvari,/ conservar l’esperit lliure i l’intel·lecte fort,/ cultivar les flors noves i, al vespre, dir el Rosari. / Feliç aquell que espera tan dolçament la mort”.
|
