En primer lloc cal distingir clarament entre dos sons diferents: el de la essa sorda i el de la essa sonora. Quan pronunciam la essa sorda les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciam una essa sonora, sí que ho fan. Per comprovar aquest fet el que pots fer és col·locar els dits damunt la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronuncies bé notaràs la vibració de les cordes vocals. En canvi, si pronuncies rossa, veuràs que aquesta essa és sorda perquè les cordes vocals no vibren, per molt que n’allarguis el so. Si distingeixes clarament aquests dos sons podràs escriure amb l’ortografia correcta les paraules que els contenen.
- La essa sorda es pot representar amb les grafies S/SS/C/Ç.
- La essa sonora es pot representar amb les grafies S/Z.
CAL TENIR EN COMPTE QUE:
Les esses (s o ss) i les ces (c o ç) formen dues famílies diferents que mai no es mesclen entre elles. Així:
· Quan una paraula s’escriu amb s o ss, tots els seus derivats s’escriuen amb s o ss (i mai amb C/Ç). Ex: casa, caseta, casolà / Pas, passadís, passador.
· Quan una paraula s’escriu amb c o ç, els seus derivats s’escriuen amb c o ç. Ex: llaç, llaçada, llacet.
ESSA SONORA:Com cal reproduir aquests dos sons (essa sorda i essa sonora) en l’escriptura?
- Entre vocals: Ex: Rosa, cosa, posa… Excepcions: amazona, nazi, ozó.
- A principi de paraula i darrere consonant: Z. Ex: zebra, onze… Excepcions: els compostos de fons, dins i trans: endinsar, enfonsar, trànsit.
- ESSA SORDA:
- A principi de paraula: S (síndria) o C ( ceba).
- Entre vocals: SS (pallasso), C (places) o Ç (caça).

Destriar entre C i Ç és ben senzill:
- Ç davant les vocals A/O/U
- C davant les vocals E/I
- A final de paraula: S (fals) o Ç (feliç).
Com que per escriure el so de la essa sorda a vegades us costa triar entre la família de les esses i la de les ces, en principi, i donat el cas que encara no heu estudiat llatí (la llengua mare del català) podeu agafar com a referència la llengua castellana (germana de la catalana):
- Les paraules que en castellà s’escriuen amb S, regularment en català duen S/SS : passió,possible…
- Les que en castellà s’escriuen amb c/z, en català solen dur C/Ç: nació, onze …
Hi ha, però, algunes excepcions, i són aquelles en les quals ens hem de fixar de manera especial:
| arrebossar | arrissar | arròs | barnús | capatàs |
| carrossa | cassola | cervesa | dansa | desfressa |
| Eivissa | embarassada | llapis | massís | mesclar |
| mesquita | mostassa | pissarra | ris | sucre |
| Suïssa | tassa | tossut | tros | vernís |
| EXERCICIS | ||||
| 1. Omple els buits de les paraules següents amb s – ss – c – ç o z segons pertoqui i després classifica-les a la columna que els correspongui:
al_inar, bra__os, ama__ona, alli__onar, emi__ió, tro__, col__e, arri__ar, marque__a, esperan__a, recompen__a, a__olellar, arraba__ar, mar__, pè__ol, __ebra, pla__es, con__ell, anestè__ia, dan__a, ca__a, ca__a, co__ina, pa__eig, depò__it, televi__or, bi__icleta, paï__os, bre__ol, pre__ó, to__ut, noble__a, ta__a, velle__a, trape__i.
|
||||
| 2. Omple els buits de les frases següents amb S o Z, segons correspongui.
1. En aquell edifici han po___at una porta gri___a. 2. Va comprar una dot___ena d’ous. 3. Al ___oològic vàrem veure una ___ebra. 4. L’explo___ió va causar la mort de quin___e persones. 5. Vàrem esmor___ar en una ma___ia era molt vella. 6. El balanç del mes de de___embre és po___itiu. 7. Han trobat objectes de bron___e al costat del tronc d’una al___ina 8. El pin___ell és massa gruixat. 9. Posar un ___ero és una co___a ben sen___illa. 10. Lluiten per una bona cau___a. 11. Les le___ions de menisc són ca___os complicats. 12. Va donar una ro___a a la don___ella mentre tots aplaudien amb entu___iasme. 13. Varen caminar tret___e dies pel de___ert. 14. La cri___i és evident si miram el re___ultat de l’anàli___i. |
||||
3. Completa els fragments següents amb la grafia correcta de la essa sonora.
|
||||
| 4. Omple els espais buits de les frases següents amb les grafies S, SS, C, Ç, segons pertoqui:
1. No són capa_____os de fer un projecte intere___ant. 2. El capità el va reempla___ar al timó. 3. El jove es va aja_____ar per dormir a un racó del casal. 4. Semblaven uns é____ers ra___ionals. 5. Tots es varen a___eure en ___ercle i no varen fer gens de renou. 6. Malgrat les seves amena___es, no va ser po__ible que a__istissin a la reunió. 7. Demanava que li dona____in una ta___a de xocolata ben espe____a. 8. El nin va emmalaltir i els metges varen dir que nece___itava un clima sa. 9. Els profe____ors varen dir que tenia una voca___ió científica. 10. La mestre__a tenia els cabells arri_____ats. 11. Un jove amb molta for___a i també molta tra___a demanava un tro_____ de pa. 12. No comen__is a to_____ir. 13. Prop de la pla____eta hi ha una ba____a. 14. Hi ha una ca___ola plena de ___iurons. 15. L’edifici té una fa_____ana modernista. 16. El pa____adís era ple de gent desfre____ada. 17. Aquella afirma____ió va donar lloc a una discu____ió. 18. Varen posar el llu___ damunt la taula. 19. No heu de perdre la pa___ièn___ia. 20. És una situa___ió e_____tranya. 14. Els e____trangers volen comprar pan__es. 15. Fes una ensalada d’en___iam i ___eba. 16. No és po___ible que mengi tants de dol_____os. |
||||
5. Completa els fragments següents amb ss, s o c, d’acord amb les normes ortogràfiques de la essa sorda.
|
||||
| 6. Completa les sèries següents:
· For__a, for__es, for__ós, for__ut, esfor_. · Tra__a, tra__es, tra__os, tra__ut, tra__. · vèn__er, ven__ies, ven__edor, ven__ut , ven__ . · comen__ar, comen__es, comen__i, comen__ament, comen__ . · endre__ar, endre__es, endre__i, endre__os, endre__ . · llan__a, llan__es, llan__i, llan_adora. · comer__ial , comer__os, comer__, comer_iant. · Tro__, tro__os, tro__ejar, tro__ets. · Auda__, auda__os, audà__ia auda__ment. · Ta__a, ta__es, ta__ó, ta__eta . · Conven__er , conven__, conven__ia, conven__ut. |
||||
7. Omple els espais buits amb les grafies adequades:
|
||||
| 8. Completa els espais buits amb les grafies que falten:
Del cotxe a ca__a, de l’ofi__ina a l’autobú__, cada dia caminam menys. El senderisme trenca la rutina i permet conèixer la flora, la fauna i els costums de llocs remots. El senderisme o trekking, terme anglès que significa “caminar”, és original del Nepal, país on es troba el __im de l’Everest, súmmum del senderisme. Al nostre país hi ha organitzacions que preparen excur__ions de senderisme. Segons a__enyalen els responsables d’aquestes, els mallorquins som persones poc acostumades a caminar. Per aquest motiu el major al·li__ient consisteix a oferir unes vacan__es on caminar no sigui l’únic objectiu. La marxa, sempre al ritme que impo__en els mateixos caminants, es completa amb vi__ites als monuments, monestirs i esglé__ies que es troben a la ruta elegida. Després de la intere__ant jornada es pa__a la nit en les ca__es rurals prèviament con__ertades on s’a__aboriran els plats típics de la __ona.
|





