Quan les articulam produeixen una vibració pel contacte breu i repetit entre dos òrgans. Si obtenim una sola vibració tindrem la vibrant simple (R), i si són moltes, la vibrant múltiple (RR).
La erra simple no presenta dubtes ortogràfics, sempre s’escriu R: cara, opera, plora. La erra múltiple, en canvi, es pot escriure R o RR. Les normes que cal seguir per distingir entre una i altra són:
Escrivim R:
a) A principi de paraula: ratolí, rinoceront.
- b) Després de consonant: somriure, enrabiat.
- c) Entre vocals en paraules compostes i amb prefix , encara pugui semblar que ha de sonar com una erra simple: autoretrat, contrarestar.
Escrivim RR:
Entre vocals: arribar, corrent.
Un altre aspecte a tenir en compte de les vibrants és el cas de la erra muda a final de paraula, que a vegades suposa problemes ortogràfics. No hem d’oblidar que acaben en R:
1. Els infinitius: vibrar, témer, sortir. Cal que ens fixem especialment en les formes del passat perifràstic ( li va donar, es va penjar, et va comprar) i evitem confondre-les amb les del passat simple (li donà,es penjà, et comprà).
Excepcions: Els infinitius de la segona conjugació que acaben en –RE no duen R final ( els coneixerem perquè la R no es fa present a l’hora de formar el futur : rebré i no rebreré, perdré i no perdreré. En els casos en què l’infinitiu acaba en R , en canvi, aquesta R és present al futur: córreR/ correRé).
2. Tots els mots acabats amb els sufixos -AR, -ER, -OR : bestiar, fuster, llavor, blavor.
3. Totes les paraules que tenen derivats en què la R es pronuncia: por (poruc), clar (claror),segur (seguretat).
| EXERCICIS |
| 1. Escriu l’infinitiu que correspon a les formes verbals següents:
coneixen faci traure viuran Reia corren temessis vagi venceria confongué tindré podrem empeny cresqui fóssiu hagués rebrem pugui sabéssim perdré correm empengui temés anàs |
| 2. Escriu la R muda o l’accent a fi de mot a aquestes paraules agudes:
Colo_, balco_, guardia_, popula_, fresco_, urba_, violi_, galço_, amo_, forne_, boto_, escorxado_, canto_, carnisse_, mentide_ , fredo_ , bestia_, coto_, o_, futu_, mercade_, pasto_, geganti_, madu_, pastisse_, traïcio_, carre_, ciuro_, moli_, potse_, melo_, llogue_, lleuge_, atza_, ermità_, calo_.
|
| 3. Reescriu cada frase utilitzant la forma verbal correcta, sense confondre el perfet simple (acceptà) amb el perfet perifràstic (va acceptar).
El cap de l’exèrcit volia bombardejar/bombardejà la capital. El president no acceptar/acceptà la dimissió del director general. El padrí va repartí/repartir les propietats entre els seus néts. Aquesta espècie s’extingí/extingir fa deu mil anys. L’epidèmia es va escampà/escampar ràpidament per tota la ciutat. El cotxe s’estavellar/estavellà contra la paret de casa nostra. |
| 4. Completa amb les grafies R i RR els mots següents:
auto_etrat, ca_era, contra_estar, en_abiar , a__imar , de__apar, ultra__oig, contra__evolució, a__omangar, contra__estar, semi__egular, supra__enal, de__ocar, to__e, extra__egional, de__ota, a__iscat , a__upir-se, extra_adi, multi__adiat, co__ecció, co__edor , ca__ossa, a__istocràcia, cend__a, co__eu en__abiat , a__imar, neo__ealisme, contra__eforma, to__ada.
|
| 5. A partir de cadascun dels mots següents escriu un substantiu acabat en -r.
Botiga canya cendra vidre buit cirera mercat carn bou venda gris pastís carxofa ferro |
| 6. Dictat
Abans de sortir, la mare i la tieta Pilar els havien dit que anassin amb compte, que hi havia molts de perills, a la muntanya. Tots dos germans estaven decidits a arribar fins al monestir preromànic, malgrat la dificultat de la travessa. El pare, en Xavier Ferrer, sabater del poble i expert en excursions de feia molt de temps, no els podia acompanyar perquè havia tingut un atac de pedra i s’estava al llit amb una bossa d’aigua calenta per rebre escalfor a la zona afectada. En Roger, el germà gran, era a la ciutat fent un curset de comptabilitat i, és clar, no anava amb ells. No hi feia res, però, ja que tots dos germans tenien molts d’ànims i estaven disposats a caminar de valent, sense témer cap entrebanc seriós. El més gran dels dos germans excursionistes, de deu anys, havia estudiat amb detall el camí i no tenia cap dubte. De seguida es varen trobar a l’alzinar de les Bruixes, dit d’aquesta manera per una llegenda que considerava aquest alzinar el lloc de reunió de les bruixes de la contrada. En Medir, el petit, va passar el bosc amb la temença d’una desgràcia i per aquest motiu es va agafar de la mà del seu germà.
|
