| 2. Que la i o la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, raïm, veïna, diürn, Raül, veïna. (Hem de pronunciar-les en síl·labes diferents).
3. Que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte de la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.
| Cal tenir en compte que quan combinam les vocals I / U, hem de posar la dièresi a la segona vocal: canviï, Pitiüses, ruïna. |
EXCEPCIONS:
No duen dièresi, però, tot i que segons el que diu la norma en tocarien dur:
1. Totes les paraules que, segons les normes d’accentuació, han de dur accent:
amb dièresi amb accent
agraïen però agraíem
Lluïsa » Lluís
països » país
2. Les que duen els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, egoista.
3. Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal +ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.
4. Les paraules que comencen amb un prefix acabat en vocal seguit de la vocal I o U: reunió, reincidir, contraindicació, antiinflamatori, coincidència.
1. Separa les síl·labes de les paraules següents, marca’n la tònica i posa’ls dièresi, si cal.
veina: becaina: raim: fruita:
geniut: dia: saim: llengues:
transeunt: diurn: feina: unguent:
riu: aigua: terraqui: maleien:
produia: boira: peuc: esmorteit:
antiguitat: peuc: introduiu: proteina:
joia: heroina: contribuissin: palauet:
lluies: cafeina: produia: consequent:
|
| 2. Posa els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir.
traduesc traduia tradueixi traduís traduim
tradueixes traduïes tradueixis traduissis tradueix
traduiem traduissim traduiu traduieu traduïssin
|
|
3. Posa dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal.
trair, arcaisme, complaiem, heroinoman, rabiut , egoista, constituia, proteinic, contraindicat, fiin, suin, canvii, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, ateisme, traduiria, posseir, deslluiment, succeir, intuicio, queixa, coieu, reull, gratuitament, Lluis, països, aillar, pais, Lluisa, aillament, vei, mania, traidoria, agraïes, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluïssor, juliol, viure, descafeinat, veïnatge, accentua, Ucraina, Saul, homogeneitat, continuitat, obliques, agraits, suissos, reunió, suicidi, aqueducte, coincidència, atribuir, linguista, aillada, substituida, obliquitat, pasques, coissor.
|
|
4. Accentua o posa dièresi, segons calgui, en les següents formes verbals:
produiriem posseint agraida seduiu
agraint conduiria succeits obeïen
seduiriem beneires traduiu destrieu
deduia agrairieu reduit beneira
succeiria produiem traia maleien
lluit deduiem maleien reduiriem
|
|
5. Posa els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.
· No et refiis d’anar al parc amb en Raul perque segur que no obeira les ordres dels seus pares.
· A la pel·licula, els agressors, rabiosos com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin.
· Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenen els padrins a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia.
· Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increible espontaneitat.
· La decisio que havia de prendre depenia de no se quines consequencies.
· En aquell pais estaven contribuint a la degradacio del medi.
· El medicament que es pren la veina no te cap contraindicacio.
· Vaig coincidir en una reunio d’amics amb la teva amiga suissa, que estava mes alegre que unes pasques.
· Si treballaveu com jo treball, us ho agrairia molt i tots en sortiriem beneficiats.
· Em mirava de reull quan li vaig dir que aquelles paraules eren intraduibles.
| · El consol suis va agrair la col·laboracio dels jesuites.
· Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids.
· En Lluis fa un programa diurn de radio. Avui parlara de la influencia del trafic de cocaina en la situacio economica dels paisos del tercer mon.
· L’empresari, que s’havia arruinat, estava amoinat per la quota que li havien atribuit.
· No se per que estan tan preocupats els de l’associacio de veins.
· L’eloquencia i la fluidesa de la noia biscaina em van influir satisfactoriament.
· Han beneit tothom, fins i tot els mes beneits.
. Si conduissim amb mes prudencia, no hi hauria tants accidents de transit.
|
|
|
6. Escriu l’infinitiu i el participi dels verbs següents: Ex. llueix: lluir, lluït
| oiré: proveirà: succeeixen:
produiran: reduirà: condueix:
obeeix: seduíem: destruiran:
construeixen: |
|
|
| 7. Posa els accents i les dièresis que falten en aquests textos.
Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa d’Islandia no es un mol·lusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup d’oceanografs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Aixi, l’analisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge…
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, l’Antonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, l’Isaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de l’esglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig… I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Despres d’un instant d’esverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una peça escultorica. L’aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l’unic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l’enderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines.
Camí de sirga, Jesús Moncada
|
|
