TEXTOS RAMON LLULL
Lo desconhort (…) Quan fui gran i sentí del món sa vanitat , |
Cant de Ramon Són creat e ésser m’és dat Matí ané querre perdó Lo monestir de Miramar Déus Paire, Fill, Déus espirat Novell saber hai atrobat, Sóm hom vell, paubre, menyspreat, Vull morir en pèlag d’amor. Prec Déus trameta missatgers, Laus, honor al major Senyor On que vage cuit gran bé far, |
|
Llibre de l’orde de cavalleria “En una terra s’esdevingué que un savi cavaller que feia molts anys que havia mantengut l’orde de cavalleria en la noblesa i força del seu alt coratge (…) elegí vida ermitana quan va veure que els seus dies eren breus i que la natura li defallia per vellesa a l’hora d’usar d’armes. Llavors, desemparà sos heretatges i heretà els seus infants, i en un boscatge gran, ple d’aigües i d’arbres fruiters féu casa seva i fugí del món per tal que la pèrdua de força del seu cos, a la qual havia arribat per vellesa, no el deshonràs en aquelles coses en les quals la saviesa i la ventura molt de temps l’ havien tengut honrat”.
Llibre d’Evast e Blanquerna “- I per això l’ajuda que jo ara us deman és que, si em voleu fer contenta, la vostra filla Natana parli amb el meu fill Blanquerna, per veure si el podria desviar de la intenció que té i inclinar-lo a l’orde del matrimoni i a ser el seu marit. Tots els béns que Evast i jo tenim els daríem perquè fossin de Natana i Blanquerna”.
“Mentre Blanquerna anava pel camí amb l’abat i el cellerer, trobaren el bisbe (…). Aquell bisbe els convidà i junts entraren a la ciutat aquell dia i menjaren amb ell. A la taula hi havia diverses viandes, i moltes copes daurades, bacins d’argent i setrills. (…) Després de l’oració, que s’hagueren aixecat de la taula, vengueren joglars amb diversos instruments, que cantaven i ballaven dient paraules contràries a allò que havien resat a taula. (…)
Blanquerna s’aixecà i reprengué molt fortament el bisbe per les viandes supèrflues i pels vestiments i per les companyies que tenia, i pels ornaments de la taula, i sobre totes les coses reprengué el bisbe perquè escoltava els joglars, enemics de l’honor de Jesucrist”.
“Un dia aquell ermità que estava a Roma (…) va anar a visitar els altres ermitans que hi havia a Roma i va veure que en algunes coses tenien moltes de temptacions perquè no sabien com s’havien de comportar d’acord amb la seva vida; i va pensar anar a veure Blanquerna, l’ermità, perquè li fes un llibre que tractàs de la vida ermitana i que permetés als altres ermitans poder i saber estar en contemplació i devoció”.
Llibre d’amic e amat
28. Tingué son l’amic, qui molt havia treballat per cercar son amat, i tingué por de no oblidar el seu amat. I plorà per tal de no adormir-se perquè el seu amat no fos absent del seu record. 35. –Digues, ocell que cantes d’amor al meu amat: per què em turmenta amb amor qui m’ha pres per ser son servidor? Respongué l’ocell: – Si no sostenies treballs per amor, amb què estimaries ton amat? 45. Dos són els focs que escalfen l’amor de l’amic: el primer és fet de desigs, plaers, meditacions; l’altre és compost de temor, patiment, llàgrimes i plors. 124. Demanaren a l’amic quines tenebres són majors. Respongué que l’absència del seu amat. Li demanaren quina és la major resplendor i digué que la presència del seu amat. 168. Estava pres l’amic en la presó d’amor. Pensaments, desigs i records el guardaven i l’encadenaven perquè no fugís al seu amat; patiments el turmentaven; paciència i esperança el consolaven. Morí l’amic però l’amat li demostrà el seu poder i el reviscolà. 295. Digues, foll, què és amor? Respongué que l’amor és aquella cosa que dels lliures en fa esclaus i als esclaus els dóna llibertat. I la qüestió és a què és més semblant l’amor: a la llibertat o a l’esclavitud.
Fèlix o Llibre de meravelles “Aquest home tenia un fill, que estimava molt, que nomia Fèlix, al qual digué: – Estimat fill, quasi mortes són la saviesa, la caritat i la devoció, i pocs són els homes que s’esforcen pel fi per al qual Nostre Senyor Déu els ha creats. No hi ha el fervor ni la devoció que s’usava en temps dels apòstols (….). T’ha de meravellar on han acabat la devoció i la caritat. Vés pel món i meravella’t dels homes, que deixen d’estimar i reconèixer Déu. Que tota la teva vida sigui per estimar i conèixer Déu, i plora pels errors dels homes que ignoren Déu i no l’estimen. Fèlix va obeir son pare, del qual s’acomiadà amb gràcia i benedicció de Déu. I amb la doctrina que li va donar son pare anava per boscs, per muntanyes i per planes, i per llocs deserts i poblats, i per on hi havia prínceps i cavallers, i per castells i per ciutats, i es meravellava de les meravelles que hi ha al món, i demanava allò que no entenia i contava allò que sabia, i patia fatigues i perills perquè a Déu fos feta reverència i honor.”
Llibre de les bèsties
(Els animals de la selva han de triar rei. A alguns herbívors els preocupa que sigui elegit el lleó, perquè és carnívor. La guineu, que està a favor del lleó, intenta enganar l’elefant fent-li creure que ella donarà suport a la seva candidatura).
Quan el lleó va ser elegit rei, va fer un bell discurs davant el seu poble: -Senyors, és la vostra voluntat que jo sigui rei i això és un càrrec de molta responsabilitat. És perillós, ja que pels pecats del rei ocorre moltes vegades que Déu envia a la terra fam, malalties, morts i guerres; per això, preg a tots junts que em doneu consellers que m’ajudin i que m’aconsellin de tal manera que en siguem beneficiats jo i el meu poble.”
********************************************************************************** “L’elefant imaginà els danys que podien derivar per a ell i els seus companys de l’elecció del rei. Mentre l’elefant pensava això, la guineu li digué que no temés el rei, ja que si ell volia ser-ho, ella trobaria la manera d’aconseguir-ho. Però l’elefant dubtà que la guineu no el traís ja que, per natura, havia d’estimar més les bèsties que vivien de carn que les que vivien d’herba, i digué a la guineu aquest exemple: A una terra va ocórrer que un milà portava una rata i un ermita pregà a Déu que aquella rata caigués sobre la seva falda. Per les oracions del sant home, Déu va fer caure aquella rata a la falda d’aquell ermita, el qual pregà a Déu que la convertís en una bella donzella. “Filla- digué l’ermità- vós voleu el sol per marit?” “Senyor, no, perquè al sol li prenen els núvols la claredat”. L’ermità li demanà si volia per marit la lluna, i ella digué que la lluna no tenia claredat per ella mateixa, sinó que la rebia del sol. “Bella filla, voleu vós el núvol per marit?” Va respondre que no perquè el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no volgué el vent per marit perquè les muntanyes obstaculitzen el seu moviment; ni volgué les muntanyes perquè les rates les foraden; ni volgué l’home per marit, perquè mata les rates. A la fi, la donzella demanà a l’ermità que pregàs a Déu que la tornàs convertir en rata, tal com era abans, i que li donàs per marit un bell ratolí . Quan la guineu hagué escoltat l’exemple, conegué que l’elefant sospitava d’ella i tingué por de no ser descoberta”.
********************************************************************************** “Renard (la guineu) conegué que l’Elefant tenia por de ser rei i es va meravellar que algú tan gran pogués tenir tanta por. I va dir a l’Elefant aquestes paraules: -Conten que la serp, per mitjà d’Eva, que només era una dona, va fer caure Adam i tots els seus descentents en la ira de Déu. Doncs si la serp amb Eva va fer tant de mal, bé pot esdevenir-se que jo, amb la meva intel·ligència i la meva astúcia, provoqui que el poble odiï el rei. Així que Renard li va haver contat l’exemple d’Eva, l’Elefant es decidí a trair el rei i digué a Renard que ell seria rei de bon grat així que Renard hagués fet matar el rei. Renard digué a l’Elefant que ell faria que el rei morís i l’Elefant va prometre a Renard grans dons i grans honors, si aconseguia que fos rei.”
********************************************************************************** “Companyó- digué el ca al gall- si tu tinguessis una dona tan folla com la del meu senyor, què li faries (…)? Aleshores el gall digué que, si ell estigués en el lloc del seu senyor, tallaria cinc vergues d’un magraner que hi havia a l’hort i apallissaria la seva dona fins que les hauria rompudes totes i hauria fet que ella menjàs i begués o que la deixaria morir de fam i de set. L’home, que va entendre les paraules que el ca i el gall havien dit, s’aixecà del llit i va fer allò que el gall havia aconsellat i quan la seva muller va ser molt copejada, va menjar i va beure i va fer tot el que el seu marit va voler.” ********************************************************************************** “Un ric pagès desitjava honors i donà la seva filla per esposa a un cavaller que volia la riquesa del pagès. Els honors varen atreure la riquesa, però la riquesa no va tenir prou poder perquè el pagès pogués tenir honors, de tal manera que ell va ser pobre i sense honors i el cavaller va ser ric i amb honors. Llavors el pagès digué al cavaller que al pagès correspon pobresa i treball i al cavaller, honors.” ********************************************************************************** “Acabat és el Llibre de les bèsties, que Fèlix va fer dur a un rei perquè veiés que, en allò que fan les bèsties, s’hi mostra com ha de regnar el rei i que ha de guardar-se de mal consell i d’homes falsos.” ********************************************************************************** Llibre de contemplació en Déu “Déu gloriós! Als ulls corporals no els agrada veure robes apedaçades ni homes vells, magres, plorosos i consirosos; però als ulls espirituals no és així, Senyor, perquè és bella cosa i agradable a l’ànima quan veu un home pobre, malvestit, magre, vell, plorós i consirós que ha envellit pel vostre amor i en el vostre servei. Si als ulls corporals, Senyor Déu, és lletja cosa veure les brutors i les lletjors que home i dona fan pels llocs bruts que tenen i que són vergonyosos de veure, als ullls espirituals és molt més lletja cosa veure en un home falsedats i traïcions i enganys i altres vicis.”
|
