1. QUANTITATIUS

Invariables   massa força (=en gran quantitat) prou més menys/manco gens pus (en frases negatives = més)     Variables quant, quanta, quants, quantes tant, tanta, tants, tantes molt, molta, molts, moltes poc, poca, pocs, poques bastant, bastanta, bastants, bastantes gaire, gaires

2. INDEFINITS

Davant substantiu	algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns, unes qualque cada cada un, cada una cadascun, cadascuna tot, tota, tots, totes altre, altra, altres tal, tals qualsevol, qualssevol mateix, mateixa, mateixos, mateixes cert, certa, certs, certes diversos, diverses ambdós, ambdues tots dos,totes dues nombrosos/nombroses cap
Pronoms	Per a les persones	algú qualcú ningú cadascú cada u tothom qualsevol un, una, uns, unes
	Per a les coses	Algun,alguna, alguns, algunes qualcun, qualcuna, qualcuns, qualcunes cadascun, cadascuna cada un, cada una un, una, uns, unes tal alguna cosa res tot

PARTICULARITATS DELS QUANTITATIUS I ELS INDEFINITS

1. Cap, gens, res i ningú

 

• CAP és un determinant (acompanya un substantiu) que indica negació. L’usam amb substantius comptables (paraula: cap paraula, una paraula, dues paraules…)
• GENS és un determinant que usam amb substantius no comptables (fam/gens de fam /no podem dir *una fam, dues fams, tres fams…)
• RES, sinònim de ‘cap cosa’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a coses (No vull res).
• NINGÚ, sinònim de ‘cap persona’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a persones. (Ha vingut ningú?)

 

2. Qualsevol/qualssevol

Aquest plural intern es forma perquè el singular és format per un relatiu (QUAL)+un pronom feble (SE)+ una forma del verb voler (VOL). El plural es forma a partir del relatiu. És el mateix que passa en castellà amb l’indefinit “cualquiera/cualesquiera (Elige dos cartas cualesquiera)”.

3. Algú, qualcú o qualcun / algun o qualque

• Algú/qualcú/qualcun (=qualque persona) són pronoms (substitueixen el nom, no l’acompanyen mai). Ha arribat qualcú, ja?
• Algun/qualque ( =en certa quantitat, ni poc ni molt) són determinants i, per tant, acompanyen el nom. Vols qualque llepolia de les que hi ha a la taula?

4. Cada un o cadascun / cada u o cadascú:

• Cada un o cadascun (=tota persona o cosa que forma part d’un grup) : És un determinant i, per tant, acompanya el nom. Va seguit sempre de la preposició de . Cada un dels fills té un malnom diferent.
• cada u o cadascú (=tota persona, tothom): És un pronom (substitueix el nom). Cada u és lliure d’opinar el que vulgui.

5. Mateix/mateixa/mateixos/mateixes:

No és correcte usar aquestes formes com a pronoms per substituir un nom que ja s’ha esmentat.  Es va presentar tard a la reunió i va demanar si es podia incorporar a la mateixa (va demanar si s’hi podia incorporar).

6. Castellanismes freqüents:

• Algo: Qualque cosa
• Els demés: Els altres, la resta
• Varis: Diversos, alguns (la forma “varis” significa “que és diferent, variable”)

 

3. INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS

Els determinants interrogatius ens permeten demanar per alguna cosa concreta i els exclamatius (que presenten les mateixes formes), com el seu nom indica, ens permeten fer exclamacions.

interrogatius	quin, quina, quins, quines	Quin dia arriba? Quina hora és?
exclamatius	quin, quina, quins, quines	Quina professionalitat! Quines idees que té!

EXERCICIS

 1.              Completa les frases següents amb GENS o RES:

a) No hi ha____de pa.  b) Encara no hem aconseguit______.  c) Això no està _______ bé.  d) No li va semblar______ correcte que no li diguessis _____. e) Aquest catàleg no és _____útil, no diu _____que valgui la pena. f) Com que no teníem _____ fam, no hem pres ______. g) Els teus amics no tenen _____ d’imaginació. h) Els lladres els van deixar sense ____, però això no els va desanimar ____. i) Ho sento, però no domín ____ aquest tema. j) Té fama de savi, però el cas és que no està ____ informat sobre ____. k) Els teus col·legues no ens han ajudat a fer _____: no són ____ amables. 

2.              Completa les frases següents amb CAP, RES, GENS i NINGÚ:

 a) Em vares dir que no volies ____ de sucre per al teu cafè. b) No has tastat _____ canapè. c) En Josep sempre crida, no és ____ simpàtic. d) Si no tens ____ per a mi, me’n vaig. e) M’agradaria saber què va passar, però no m’ho diu ____. f) Què t’amagues a la butxaca? Qui jo? Jo no amago mai _____. g) No hi ha cap missatge per a mi? No, no n’hi ha ____. h) Has llegit els llibres que t’he deixat? No, perdona però encara no n’he llegit ____. 

3.              Completa els buits del text següent amb CAP, RES, GENS i NINGÚ:

 No hi ha ____ a fer. ____ no sap què va passar exactament. Això no m’agrada ____. No m’ho puc explicar, ____ dels assistents va veure ____. Però, algú ho havia de veure! De vegades penso que ____ d’això pot ser veritat. En ____ ocasió m’he enfrontat a una situació com aquesta. No sé, potser no faré ____. Esperar. Però, que ____ pensi que serà molt de temps. No hi ha ____ circumstància que em pugui detenir. Em quedaré assegut, prenent el meu cafè sol, sense ____ de sucre, i esperant que ____ no em trobi a faltar. 

4.              Completa els buits del text següent amb QUALSEVOL o QUALSSEVOL:

 Hi podem anar ________dia de la setmana. Escriu un nombre _________. Hem de dibuixar dos rectangles _________. Aquests són uns vestits ________.  Se’n va anar a viure amb un _________. Els parlava com si fossin uns ________. _________podia veure que allò es trencaria.  __________ podia ocupar la plaça vacant. Això, ________ ho sap fer. Sempre va vestit de __________ manera. ____________ que digui que ho sap fer, el podeu fer passar. ____________que ho hagin fet són uns estafadors. __________ cosa que et donin, agafa-la. ____________ que siguin les seves demandes, no les acceptarem.  Llegir és comprendre allò que és representat per ___________ signes escrits.  Podem alterar ___________ de les propietats d’aquest producte. Ho comprarem a ____________ dels pobles dels voltants. Podem traçar una recta des d’un punt fins a _____________ dels seus costats. Per conservar aquest líquid podem utilitzar ________ tipus de recipient. Poden fer-vos un vestit de __________ roba i color. 

5.Completa els buits del text següent amb QUALCÚ/ALGÚ/QUALCUN o QUALQUE/

ALGUN /ALGUNA:

Cercava un llibre d’intriga, saps si en teniu _______?  Ho sap _______?  Si ________no hi està d’acord, que ho digui. ________ de vosaltres està disposat a fer-ho? Tens _______ jaqueta per deixar-me? ______ ho havia de veure. _______ dia t’explicaré per què ho vaig fer. Hi ha _______ a casa? _______ dia m’ho agrairàs. Si regalen capells en voldràs ________? Als concerts sempre hi ha _______ que tosseix. ________ vegada has menjat ostres? Vaig sentir renou i vaig pensar que havia entrat ________. 

 6.              Tria l’opció adequada per als buits de les frases següents
(Cada un  o cadascun / cada u o cadascú):

Ha fet un regal a ________ dels seus néts. ________ fa de la seva vida el que vol.
Que reciti un poema_________ dels alumnes. Que canti una cançó________. En va comprar un per a _________. __________ dels candidats ha de fer el seu discurs. L’organitzador ho va dir ben clar: _________ ha de torrar-se el seu sopar. _______ dels assistents a l’acte havia d’aixecar una peça del mosaic.

7.     Corregeix els usos incorrectes de MATEIX/MATEIXA/MATEIXOS/MATEIXES:

És l’amo de l’empresa i l’encarregat de la mateixa. Duia la mateixa falda que dissabte passat. Tenc hora a dos especialistes el mateix dia. Vàrem anar al cine a veure una pel·lícula d’extraterrestres; els protagonistes de la mateixa feien una interpretació espectacular. El mateix dia de l’estrena tothom els donava l’enhorabona.

8. Encercla els determinants interrogatius i exclamatius i subratlla els pronoms.

·         Quines assignatures faràs aquest trimestre?

·         A quin restaurant voleu anar a sopar?

·         Quin cotxe més luxós!

·         Quina cara més dura!

·         Quin vols?

·         Quina és la teva preferida?

·         Quin  voleu?

·         Quina llibreta és la teva?

·         Quin nin més lleig!

·         Quin vestit més atrevit! 

9. Escriu dues oracions que contenguin un determinant exclamatiu i dues que contenguin un determinant exclamatiu.

·         ………………………………………………………………………………………………………………………………………………

·         ………………………………………………………………………………………………………………………………………………

·         ………………………………………………………………………………………………………………………………………………

·         ………………………………………………………………………………………………………………………………………………

 

 

Tweet

muntanya	serra	cim	puig	vall
gorg	llac	cascada	prat	riu
rierol	albufera	pantà	duna	estalactita
estalagmita	platja	bosc	garriga	plana
mar	pujol	altiplà	oceà	penya-segat
turó	ria	golf	estany	vall
aqüífer	arenal	illa	arxipèlag	península
afluent	badia	barranc	font	cala
cova	costa	volcà	cràter	desert
dic	estret	iceberg	illot	oasi
pendent	prat	terratrèmol	cocó	torrent
tempesta	temporal	llamp	tro	pluja
plugim	marea	maregassa	marejol	borrasca
xafogor	xàfec	brisa	calitja	boira
boirina	vent	tornado	tifó	huracà
cicló	pedregada	calabruix	neu	neueta/aiguaneu
ruixat	glaç	glaçada	arc de sant martí	anticicló
eclipsi	nigul	clariana	gelada	rosada
allau	desgel	ona	onatge	cabal
llevant	xaloc	migjorn	llebeig	ponent
mestral	tramuntana	gregal	primavera	estiu
hivern	tardor	cap	selva	ribera

Tweet

La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa (sorgiren nombroses heretgies i amb el Cisma d’Occident la cristiandat es dividí) . L’obra dels autors religiosos de l’època intenta donar resposta a aquesta crisi: F. Eiximenis i St. Vicent Ferrer pretenen que es recuperin els valors del cristianisme que s’havien perdut mentre que Anselm Turmeda és el reflex de l’escepticisme que s’havia generalitzat entre els cristians a causa de la corrupció i les males pràctiques dels religiosos.

FRANCESC EIXIMENIS (1330-1409) Gironí de família benestant , es va fer frare franciscà i va gaudir d’un gran prestigi entre els cercles de poder de l’època. Característiques de la seva obra: 1.    Va adreçada a un públic d’un nivell cultural baix, al qual vol alliçonar, i per això fa servir un estil planer, clar i senzill, amb molts d’exemples, faules i contes que faciliten la comprensió d’allò que els vol ensenyar. 2.    Reflecteix de manera indirecta la manera de viure de la societat de l’època i això la fa atractiva per al lector d’avui. Obres més destacades: 1.    Lo Crestià:  En principi havia de constar de tretze llibres, però només ens n’han arribat quatre. Eiximenis hi volia recollir totes les idees sobre la religió i la moral cristiana, amb una anàlisi profunda dels pecats i del mal que reflecteix la manera de viure de l’època. 2.    Llibre de les dones: Tot i que en teoria és un manual de conducta per a les dones cristianes en realitat hi fa una crítica ferotge a la manera de viure de les dones de la seva època.

ANSELM TURMEDA (Mitjan segle XIV- 1423)  Frare franciscà mallorquí que  als trenta-cinc anys renegà del cristianisme per convertir-se a l’Islam. A Tunis hi aprengué l’àrab, es casà i hi formà una família. Ocupà, gràcies al coneixement que tenia de les llengües dels cristians, el càrrec de  cap de la duana marítima. Va escriure diverses obres en català i les envià a terres cristianes a través dels mercaders que ell tractava. També és autor d’una obra en àrab. Obres més destacades:         1.            La disputa de l’ase : Obra en prosa que va ser prohibida per l’Església per anticlerical . Presenta la discussió entre l’autor i l’ase ronyós de la cua tallada. Fra Anselm vol demostrar la superioritat de l’home sobre l’animal. L’ase, però, li rebat tots els arguments excepte el darrer (el fill de Déu es va fer home i no animal). 2.             Llibre de bons amonestaments : Obra en vers que recull tot un seguit de consells cristians que en realitat són molt materialistes, individualistes i fins i tot cínics. Turmeda hi critica de manera molt especial els religiosos. 3.            La Tuhfa : És l’unica obra en àrab de Turmeda. És un atac ferotge al cristianisme: hi afirma que Crist no és Déu, que el Papa cobra per perdonar els pecats, que el celibat dels religiosos és un engany…

SANT VICENT FERRER  (1350- 1419) Frare dominicà valencià que dedicà gran part de la seva vida a recórrer tot l’Occident cristià  predicant  l’evangeli seguit de centenars de penitents (la Companyia) . Conservam  280 sermons seus  presos al dictat mentre predicava (perquè sempre solia improvisar) pels reportadors (capellans de la seva Companyia ). predicava, sempre a espais oberts, i parlava del pecat, de la mort, de l’arribada de l’Anticrist i de la fi del món. En acabar la missa, la gent anava a confessar els seus pecats. No tenia ambició artística: només pretenia dur els oients al camí de la fe. Característiques dels seus sermons: 1.             Feia tots els sermons en català i tothom l’entenia : era molt apassionat, gesticulava molt i plorava amb molta facilitat. 2.             Feia servir moltes onomatopeies: brams d’ase (Haaic), cants de gallina (coc…coc…), els crits dels condemnats a l’infern…. 3.             Reproduïa diàlegs fent veus diferents i cantava cançons. 4.             Per no perdre’s ni ell ni l’auditori, utilitzava la rima i  l’enumeració.

 

TEXTOS

El primer és que la nació catalana evita completament qualsevol luxe en el viure de cada dia, ja que normalment cadascú s’acontenta menjant per dinar un plat de carn o de peix; i per sopar, peix, ous o qualsevol cosa que sigui senzilla. Com que això és molt equilibrat i les altres nacions hi fan de més o de menys, es demostra, dones, que la nació catalana s’alimenta millor que les altres. La segona raó és que els catalans en els convits donen rostit i escudella i res més. I això és suficient, prou adequat i no hi ha cap excés, mentre que les altres nacions hi donen molt més. Es demostra, doncs, que els catalans ho fan més bé. La tercera és que la nació catalana, en el menjar de cada dia i en els convits, té el vi suficient i en pren la quantitat adequada, sense fer, generalment, cap excés. Els anglesos i els alemanys no en solen beure, ja que solen beure cervesa, sidra, hidromel o una altra beguda sense res a veure amb el vi; i els francesos i els llombards beuen vi en excés. Per tant, segons ells, sembla que els catalans ho fan millor. [ … ] La cinquena és que els catalans mengen primer el rostit i després l’escudella, cosa que abans hem demostrat que era un costum millor, més sa i més convenient que el costum contrari. Es dedueix, doncs, que ho fan més bé els catalans. La sisena és que els catalans, tant en els convits com en el menjar de cada dia, no mengen ni massa carn ni massa poca, sinó que en mengen suficient i tanta com calgui. Però les altres nacions hi fan uns excessos tan grans, i amb tots els estils possibles, que en surt una cosa fada, inútil i vana. La setena és que els catalans sempre mengen asseguts a taula, però els castellans seuen a terra i altres nacions ho fan de maneres molt poc adequades. Per tant, els catalans ho fan millor. La novena és que els catalans generalment fan dos àpats al dia, però les altres nacions no hi tenen cap ni centener, ja que n’hi ha que s’aixequen de nits per menjar, com els alemanys, i n’hi ha que beuen desmesuradament, com ara els francesos. Francesc Eiximenis, «Lo Crestià» (1379-1386)  ****************************************** [ … ] perquè tu les veuràs portar al cap coses curioses que depassen tota regla i tota mesura. Ja que, si són donzelles, porten corones reials excessives ; si són casades, porten vels grocs amb brodats delicats, quan, segons diu sant Ambròs, el cap de la dona ha d’anar cobert en senyal que d’ ella va eixir primerament el pecat, per mostrar que està subjugada al seu marit i per tal que no provoqui els altres a pecat. I elles, tanmateix, es col·loquen de tal manera els vels que se’ls vegin els pits, i que així provoquin els homes a cobejar-les, les quals coses comporten la condemnació de les seves ànimes. En segon lloc, porten els vels fixats amb luxoses agulles d’argent, amb els caps daurats, amb perles i pedres precioses, cosa que fa més nociu l’esmentat ornament. En tercer lloc, per augmentar la seva bellesa porten vestits de la matèria més cara que poden, de tal manera que n’hi ha de millor ornades que els altars en què es diu missa, és a dir, teixits d’or, de vellut, d’escarlata, de duai (tela provinent de Douai, Flandes francès), de porpra, de taurís (tela d’origen persa o musulmà), de seda aràbiga i d’altres luxoses vestidures.  A més, porten al cap cabells manllevats de dones mortes, cosa que els hauria de fer feredat. I perquè semblin belles els porten al cap de manera no gens natural, d’una part alts, de l’altra baixos, aquí d’una forma, allà d’una altra, segons els sembla que les faci més belles. A més corretges, bosses i anells en gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense cap necessitat, sinó solament per la il·lusió de la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alcofollats (ennegrits amb cosmètics) i pintats d’una forma més gran i més llarga de la que tenen els ulls que Déu els ha donat. Francesc Eiximenis, «Llibre de les dones» (1396)

 

Fra Anselm diu a l’Ase: —Senyor Ase, sense pensar-hi gaire, us demostraré que nosaltres, els fills d’Adam, som de més gran dignitat i noblesa que vosaltres, els animals. I això perquè nosaltres mengem els animals de la terra i del mar, i els de l’aire, és a dir, ocells de menes diferents i diverses. És ben clar i ben cert, doncs, que el menjador és més noble que no pas la cosa menjada. Per tant, es demostra que nosaltres som més nobles que vosaltres.        Respon l’Ase: —A boca tancada, fra Anselm, no hi entren mosques. Bon home de Déu, valdria més que tinguéssiu la boca tancada en lloc de parlar follament, perquè, per la força del vostre raonament, els cucs serien els vostres senyors, ja que se us mengen; també serien els vostres senyors els lleons i els voltors i tots els altres animals i ocells i peixos del mar, perquè se us mengen. I serien els vostres senyors els llops, els gossos i molts altres animals. I encara pitjor: els polls, les puces, les xinxes, les llémenes, les lladelles i altres serien els vostres senyors, ja que tots mengen la vostra carn. Digueu, doncs, per la vostra fe, si aquesta qüestió, a la qual no podeu donar ni assignar cap argument, és vàlida. Quan el mosquit va haver acabat el seu discurs, es va aixecar una puça davant de fra Anselm i va dir: —Tal com el nostre cosí germà us ha dit, així us dic jo que nosaltres, a desgrat vostre i contra la vostra voluntat, dormim als vostres llits i ens bevem la vostra sang. I per donar-vos més gran disgust, us entrem a les orelles, de manera que no us deixem dormir ni descansar i us empastifem els llençols. Vosaltres feu la bugada i els renteu a fi que estiguin bells i nets. Quina us sembla, doncs, més gran noblesa: la nostra, que no voldríem cagar sinó en llençols bells i nets o a les vostres camises, o la vostra, que cagueu a les vostres comunes pudents? I de la gran pudor que hi fa us tapeu el nas, tan abominable és per a vosaltres! I després vosaltres mateixos heu de treure la porqueria d’aquestes comunes. Nosaltres no rentem pas la nostra porqueria, sinó que vosaltres com a servents i esclaus nostres renteu amb lleixiu del bo i sabó els llençols i les camises on ens hem cagat i ens cagarem. És, doncs, ben clar i notori que nosaltres som de més gran dignitat i noblesa que vosaltres. Havent acabat de parlar la puça, es va aixecar un corc dels queixals i va dir: —Fra Anselm, prou sabeu quants treballs i molèsties us vam donar l’any passat, fins al punt que us vam deixar ben poques dents a la boca. De manera que, tal com heu comprovat vós mateix per experiència, sapigueu que en aquests casos fem més mal encara cada dia als vostres reis, emperadors i altres grans senyors, provocant-los tantes molèsties i dolors que no els deixem dormir ni descansar. I a causa del gran i extrem dolor que els fem, moltes vegades desitgen la mort. I, per més medecines que prenguin, no poden guarir-se si no es fan arrencar les dents. I d’aquesta manera fem que es quedin sense dents ni queixals a la boca. Llavors perden la meitat del plaer de menjar, ja que masteguen el menjar amb moltes penes i treballs i no poden sinó empassar aliments tous, cosa que els causa un gran disgust i una gran melancolia, i no es poden defensar de nosaltres. Queda manifestament demostrat, doncs, que tenim més sobirania sobre vosaltres que vosaltres sobre nosaltres, i en conseqüència som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres.

 

La segona clàusula diu “et oves pascue eius”, que siguem ovelles de la seva pastura. Ara, així com Jesucrist donà pastura als seus deixebles a l’Església, així el dimoni dóna pastura als seus deixebles a la taverna, i van allà i s’engaten I d’aquests, quan moren, mira què diu David: “Sicut oves in inferno positi sunt, et mors depascet eos” (‘S’aplegaran com ramats a la terra dels morts, la mort mateixa serà el seu pastor’. I l’ovella, quan l’han morta, la despullen i l’ escorxen, i després està penjada. Així, tal persona que va a embriagar-se a la taverna, és despullada de tots els béns espirituals, i a l’ infern està penjada (…) amb un garfi al coll davall la barba. I diu que la mort li és pastura, això vol dir que perpètuament patirà  aquella pena, i encara més les altres penes. En canvi quan tu evites anar a la taverna i vas a l’església per combregar o rebre el cors preciós de Jesucrist, vet ací que ets una ovella de la pastura de Jesucrist. Sant Vicent Ferrer, L’embriaguesa    Conte sobre l’enveja I què vol dir enveja? Tenir dolor del bé del proïsme. I us n’he de dir un bell exemple. En una ciutat hi havia dos homes de gran honor; un era molt envejós, i l’altre molt avariciós, i la seva fama era coneguda per tota la ciutat. Un dia el rei ho sabé, i digué: «Voleu que pagui jo aquests dos homes?». «Sí, senyor». Ell els va fer venir i, quan foren davant ell, els digué: «Ara vegeu, honrats homes: els vostres pares m’ han fet molta honor i m’han servit molt bé, i per això (…) jo vos vull guardonar per aquell servei; i així, demanau allò que vulgueu, que jo vos promet de donar-vos-ho, i a aquell que demanarà el darrer jo promet donar-li el doble: si un demana una ciutat, l’altre en tindrà dues». I ells dos començaren a dir: «Digau vós, que sou major». «No,vós, que sou de major llinatge». I així ells es contenien, i no ho volien dir, i el rei digué: «Voleu que ho digui jo, qui demanarà primer?». «Sí, senyor». «Doncs- digué a l’envejós- demanau primer». I aquell va pensar: si jo deman un cavall, aquell en tindrà dos; si deman una vila, aquell en tindrà dues. «Senyor, em confirmau que li donareu el doble a aquell?». «Sí». «Ara, jo vos deman aquesta gràcia: que em tragueu un ull». «Bé, em plau». I quan l’hi tragueren deia: «Sí, però a aquell li’n trauran dos». I així fou. Evita així l’enveja. L’envejós no té bé, ni tampoc aquell que el té a prop. Sant Vicent Ferrer, Conte sobre l’enveja

 

EXERCICIS

1.     A quina problemàtica del cristianisme medieval intenta donar resposta l’obra de Francesc Eiximenis  i Sant Vicent Ferrer? 2.     Com definiries el públic a qui s’adreçava? Creus que seu estil intentava adaptar-se a la seva tipologia? Què t’ho fa pensar? 3.     Digues el nom de les dues obres més conegudes de F. Eiximenis. 4.     Quina relació té la conversió d’Anselm Turmeda a l’Islam amb la crisi religiosa del cristanisme al segle XIV? 5.     Quin és l’argument de La disputa de l’ase? 6.     Quins eren els temes principals que tractaven els sermons de Sant Vicent Ferrer? 7.     Per què creus que tothom els entenia si ell sempre predicava en català encara que els seus oients parlassin altres llengües? 8.     Resumeix les diferències principals en els costums en el menjar i el beure entre els catalans i els d’altres nacions a partir del text que has llegit. 9.     Com haurien d’anar vestides les dones per adaptar-se als comentaris que fa Eiximenis sobre aquest tema al Llibre de les dones? 10.  Quin argument fa servir Fra Anselm al text per demostrar la superioritat de l’home sobre l’animal? De quina manera l’hi rebaten l’ase, la puça i el corc? 11. Resumeix en quatre línies l’exemple sobre l’enveja que fa servir Sant Vicent al darrer text que has llegit.

Tweet

Podem parlar de cinc grans períodes en la història de la llengua catalana:

1. Català preliterari (segles VIII-XII):

• El llatí vulgar va evolucionant fins a donar lloc a les llengües romàniques.
• Tot i que es ja es parlava molt abans, no trobam textos escrits en català fins al segle XII.
• Durant aquest període ja es troben paraules a textos escrits en llatí.

2. Català medieval (segles XIII- XV):

• El català ja és una llengua ben formada (lèxic,morfologia, fonètica…) .
• S’usa en textos de caràcter instrumental (en l’àmbit jurídic i administratiu) i també literari (Ramon Llull va ser el primer escriptor a fer servir una llengua romànica per parlar de temes científics, filosòfics i teològics. Per això és considerat el creador de la prosa catalana).

3. Català de la Decadència (segles XVI-XIX):

• S’extingeix la dinastia comtal de Barcelona al s.XV i és substituïda per dinasties de procedència forana (Trastàmara, Borbó…) que varen anar consolidant un estat centralitzat amb el castellà com a llengua de referència. El punt culminant va ser el Decret de Nova Planta (XVIII) amb la prohibició del català.
• Època de decadència de la literatura culta en català (els escriptors catalans comencen a escriure majoritàriament en castellà). L’ús oral de la llengua, però, no decau.
• Es perd el model lingüístic unitari (anarquia ortogràfica).

4. Català de la Renaixença (segles XIX- 1r quart del XX):

• Recuperació de la llengua catalana en els àmbits cultes.
• Intent d’acabar amb l’anarquia i establir una normativa. Polèmica a l’hora de triar el nou model (català tradicional/català “que ara es parla”). Destaca la figura de Pompeu Fabra, que elabora un nou model per a la llengua catalana.

5. Català actual:

• L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adopta la normativa (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari (1932) proposats per Pompeu Fabra.
• La Guerra Civil espanyola i la dictadura de Franco varen suposar de nou una passa endarrera per a la llengua, que va ser perseguida d’una manera ferotge.
• Amb el retorn de la democràcia, la Constitució de 1978 va reconèixer la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol i establí que les llengües espanyoles diferents del castellà podien ser oficials d’acord amb els estatuts d’autonomia.
• A partir d’aquest moment es troba més presència del català a l ‘ensenyament, als mitjans de comunicació i a la vida pública, però encara queda molt per fer.

 

EXERCICIS

1.         Digues el nom de les cinc etapes de la història de la llengua catalana. 2.         Durant l’etapa del català preliterari, els textos ja s’escrivien totalment en català? Explica-ho. 3.         Per què és tan important la figura de Ramon  Llull en el període del català medieval? Quina trascendència té la seva obra? 4.         Quins factors provocaren que la llengua catalana passàs un període de decadència entre els segles XVI i XIX? 5.         Explica el concepte d’anarquia ortogràfica i relaciona’l amb el període de la Decadència. 6.         Quina polèmica sorgeix durant la Renaixença a l’hora d’intentar recuperar els usos formals de la llengua? 7.         Qui va ser Pompeu Fabra? 8.         Quina és la funció de l’Institut d’Estudis Catalans en el procés de recuperació i manteniment de la llengua catalana? Creus que és important la seva funció? Per què? 9.         Què va suposar la dictadura de Franco per a la nostra llengua? 10.      La Constitució de 1978 i els diferents Estatuts d’autonomia varen suposar la normalització completa per a la llengua catalana?

Tweet

Les locucions i les frases fetes són grups de mots fixats, d’origen popular, que tenen un sentit unificat ( funcionen com una sola paraula), independent del sentit literal de cada una dels mots que els integren. Quan deim que una persona no té pèls a la llengua no descrivim físicament aquesta part del seu cos sinó que indicam que diu les coses tal com les pensa, sense aturar-se davant res ni ningú.

El fet que aquestes expressions tenguin aquesta forma estereotipada fa que no en puguem canviar lliurement els termes bàsics. Així, l’expressió ser més beneit que una espardenya seria una frase feta mentre que ser més beneit que una sandàlia , per exemple, no ho seria, perquè en canviar un dels termes principals que la integren deixaria automàticament de tenir un model estereotipat i perdria per tant el seu sentit figurat.

El sentit figurat i el fet que siguin expressions fixades són, així,  elements comuns entre locucions i  frases fetes. Aquests dos conceptes  divergeixen, però, en un punt:

• Les locucions estan formades per un sintagma. Ex: pell de gallina.
• Les frases fetes, en canvi, estan formades per tota una oració (amb verb). Ex: no tenir dos dits de front.

Si ens interessa conèixer el significat d’una locució o frase feta podem cercar-lo:

1. A un diccionari específic de locucions o frases fetes. En aquest cas s’ha de cercar per la primera paraula de la locució o frase feta. Per exemple, trobarem la locució A la valenta a la lletra A.
2. A un diccionari general. En aquest cas hem de cercar l’entrada pel nom o l’adjectiu i no pel verb o la preposició. Trobarem la locució de l’exemple anterior, per exemple, a la V de valent.

EXERCICIS

1. Marca amb una creu l’opció que creguis que s’adequa al significat correcte de les frases fetes i/o locucions següents.

• Amb un no res:

□ Suficientment

□ Ràpidament

□ Sense el més mínim esforç

• Fer feredat

□ Causar por, horror

□ Produir tremolors a causa del fred

□ Enfurismar

• De passada:

□ Tot anant

□ Relativament

□ Per damunt

• No badar boca :

□ Dissimular

□ No fer cas de res

□ No dir res

• Fil per randa :

□ Lentament

□ Aproximadament

□ Detalladament

• Xano-xano

□ Difícilment

□ Ràpidament

□ Lentament

• De valent :

□ Gratuïtament

□ Intensament

□ Sense por

• De cop i volta :

□ Inesperadament

□ D’una punta a l’altra

□ De dalt a baix

• En dejú :

□ Boca per avall

□  D’improvís

□ Sense haver menjat res

• A tot estirar:

□ Completament recte

□ Com a màxim

□ D’una punta a l’altra

• De bat a bat:

□ Completament ple

□ Completament tancat

□ Completament obert

• Tenir bona barra:

□ Ser molt menjador

□ Tenir molta paciència

□ Tenir un bon padrí

• Anar fent :

□ Realitzar una cosa detalladament

□ Subsistir sense massa progressos

□ Deixar passar el temps sense una ocupació immediata

• Fer-se seu :

□ Obeir algú sense oposar-s’hi

□ Ser molt sociable

□ Guanyar-se la bona voluntat de qualcú

• Estar fet una coca :

□ Estar molt malalt o esgotat

□ Tenir molta feina

□ Estar incòmode

• Ficar cullerada:

□ Ficar el que cap dins d’una cullera

□ Intervenir en un gran dinar

□ Intervenir sense que t’ho hagin demanat

• No poder pair :

□ No poder reflexionar

□ Tenir entravessat

□ No tenir consistència

• A la valenta:

□ Sense pensar

□ De pressa

□ Bravament

• Fer costat:

□ Acudir

□ Ajudar

□Acostar

• Tenir la mà foradada:

□ Ser malgastador

□ Ser poc destre

□ Ser hàbil

• No fer-ne ni brot :

□ No fer cas dels consells

□ No fer gens de feina

□ No guanyar diners

• Faltar un bull (a qualcú) :

□ Ser natural

□ No tenir doblers

□ No estar bé del cap, no ser-hi tot

• Tocar de peus a terra:

□ Caminar per terra

□ Ser realista

□ Tenir moltes il·lusions

• Tenir mà esquerra:

□ Reaccionar de manera malvada

□ Trobar-se en situació difícil

□ Saber fer les coses amb diplomàcia

• Escurar la butxaca:

□ Rentar-la

□ Fer-la més curta

□ Prendre-li els doblers a qualcú

• Fer  visita de metge:

□ Estar poc temps

□ Comprovar-ho científicament

□ Ser molt clar

• Jugar-s’hi el coll

□ Perdre el coll

□ Assegurar plenament alguna cosa

□ Posar-se en perill extrem

• Cercar les pessigolles:

□ Provocar

□ Fer pessigolles

□ Ser susceptible

•  No fer ni fred ni calor :

□ No actuar encertadament

□ Fer bon temps

□ Ser-li indiferent

• Voler fondre’s  :

□ Escapar

□ Arruïnar-se

□ Avergonyir-se

• Deixar pelat:

□ Sense roba

□ Sense doblers

□ Sorprès

2. Digues si les expressions següents són locucions (L) o frases fetes (F) i explica’n el significat:

• Ofegar-se en un tassó d’aigua
• El conte de la vella
• Cercar les pessigolles
• Inflar els morros a qualcú
• Amb el cor a la mà
• Anar amb peus de plom
• A la quinta forca
• Amb el cor a la mà
• Anar a escampar la boira

• Anar a pams
• Anar per llarg
• Arribar i moldre
• Beure’s l’enteniment
• Cap de turc
• No haver sortit de l’ou
• A misses dites
• A cos de rei
• Anar de capoll
• Anar a pastar fang
• A cau d’orella
• Anar calent d’orelles
• Anar de bòlit
• Anar de vint-i-un botó
• Anar-se’n en orris o a can Pistraus
• Bufar i fer ampolles
• Bullir la sang
• Caldera vella, bony o forat
• Cames, ajudau-me
• Cantar victòria
• Casats de fresc
• Caure-hi de quatre grapes
• Com si sentís ploure
• Cremar-se les celles
• Deixar amb la paraula a la boca
• Deixar la cara com un mapa
• Deixar qualcú amb un pam de nas
• Deixar qualcú com un pedaç brut
• De més verdes n’han madurat
• Dir les coses pel seu nom o no tenir pèls a la llengua
• D’on no n’hi ha, no n’hi cerquis
• Donar la cara
• Donar carabasses

• Donar peixet
• Donar un cop de mà
• Dormir a la palla
• Dur-ho escrit a la cara
• Els tests s’assemblen a les olles
• Embolicar la troba
• Endossar el mort
• Enfilar-se per les parets
• Estar a la lluna (de València)
• Estar als niguls
• Estar amb l’ai al cor
• Estar amb l’aigua al coll
• Estar tocat del bolet o del boll
• Estirar les orelles
• Estirar més el braç que la màniga
• Explicar sopars de duro
• Estar entre l’espasa i la paret
• Cara de pomes agres
• Fer cinc cèntims
• Fer els ulls grossos
• Fer el petarrell
• Fer costat
• Fer figa
• Fer els ulls grossos
• Fer passes
• Fer un cop de cap
• Fer una cara nova
• Fer una cosa en un tres i no-res
• Fer volar coloms
• Ficar cullerada
• Fil per randa
• Girar coa
• Gratar-se la butxaca
• Haver begut oli
• Haver-hi roba estesa
• Haver-n’hi per llogar cadires
• Hi ha més dies que llonganisses
• Lligar caps
• Mostrar les dents
• Ni cap ni peus
• No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat
• No dir ni ase ni bèstia
• No ser ni carn ni peix
• No tenir pèls a la llengua
• No tocar de peus a terra
• Nou de trinca
• Paper mullat
• Passar de taca d’oli
• Passar per ull
• Perdre el cap
• Perdre el nord
• Pixar fora de test

• Posar-hi el coll
• Posar la mà al foc
• Posar pals a les rodes
• Posar-se les botes
• Qui dia passa any empeny
• Qui no s’arrisca no pisca
• Qui no té un all té una ceba
• Rebre amb els braços oberts
• Remenar les cireres o tallar el bacallà
• Rentar-se les mans
• Saber-la molt llarga
• Ser carn i ungla o ser cul i merda
• Ser un tros de pa
• Ser paper banyat
• Parèixer can Seixanta
• Ser de l’any de la picor
• Somniar truites
• Sortir de l’armari
• Sortir de l’ou
• Tallar les cames
• Tenir a la punta de la llengua
• Tancar amb pany i clau
• Tenir dues cares
• Tenir la Seu plena d’ous
• Tenir el cap com un timbal o com un bombo
• Tenir mala bava
• Tenir una bena als ulls
• Tirar la tovallola
• Trencar el gel
• Saber pel cap dels dits
• Tenir dos dits de front
• Tenir la paella pel mànec
• Tirar-se els plats pel cap
• Tocar els nassos
• Treure del solc
• Treure el fetge per la boca
• Treure les castanyes del foc
• Treure els pedaços bruts
• Treure foc pels queixals
• Tant ser repicar com tocar de mort
• Ull de vellut
• Valer un ull de la cara
• Veure les estrelles

3.                 Completa les oracions següents amb les locucions que et donam a continuació:

 

De seguida  /  al capdavall  /  a contracor  /  de fit a fit  /  a tort i a dret  /  amb prou feines  /  a les palpentes  /  d’ara endavant

• No em fa gens d’il·lusió parlar-hi, ho faré ben ______________.
• No vull defugir la seva mirada, la miraré _______________.
• Si frisses molt, ___________ t’ho faré.
• No va saber callar el que jo li havia dit, ho va anar escampant ____________.
• No sé tocar cap instrument musical, ________ sé llegir les notes.
• Fins avui no m’he mirat cap llibre però,  _____________ ,estudiaré cada dia.
• En aquesta habitació no hi ha llum, ens hi haurem de moure _________.
• Dèieu que era un valent i ____________ és un gallina.

4. Classifica les frases fetes següents a la columna que correspongui segons el seu significat: 

Ser una figaflor  /  estar com una cabra  /  anar-se’n del boll  /  ser una bleda assolellada  / fer l’ànec  / fer el darrer badall  / estar sonat  /  estar tocat de l’ala  /  fer malves /  no tenir sang a les venes

 

Morir	Ser poc decidit	Ser boig

2

3.

4.                 Classifica les frases fetes següents a la columna que correspongui segons el seu significat:  Ser una figaflor  /  estar com una cabra  /  anar-se’n del boll  /  ser una bleda assolellada  / fer l’ànec  / fer el darrer badall  / estar sonat  /  estar tocat de l’ala  /  fer malves /  no tenir sang a les venes     Morir Ser poc decidit Ser boig

 

Tweet

Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a començament de síl·laba: la distinció entre les sordes (p/ t / c) i les corresponents sonores (b/ d / g) és clara, ja que la pronúncia ens ho indica: pes / bes, trama / drama, cas / gas.

A final de síl·laba, però, aquestes parelles de consonants (p/b, t/d, c/g) sonen igual i ens poden confondre a l’hora d’escriure: cap/tub, òptica/dissabte, set/fred, atzar/adjectiu, moc/mag, tècnica/digne. Per saber si hem d’escriure p/t/c o b/d/g hem de tenir en compte les normes següents:

1. Després de vocal (o diftong) tònic, escriurem les consonant sordes (p/t/c): rep, sap, llop, salut, buit, menut, amic, abri

Excepcions:

• Paraules femenines acabades en –etud i –itud: quietud, solitud…
• Paraules acabades en –leg o –gog: biòleg, pedagog…
• Altres mots: club, tub, cub, fred, sud, fluid, mag, estrateg.

2. Després de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats:

                         esquerp / esquerpa                                                corb / corba

                         llamp / llampec                                                      balb / balba

                         sort / sortejat                                                         profund / profunditat

                         esvelt / esvelta                                                       sord / sordesa

                         clàssic / clàssica                                                      fang / fangueig

                         banc / banca                                                          càstig / castigar

       3. Convé recordar que:

• Els gerundis s’escriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint.
• La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acaba amb -nc: vénc, venc, comprenc… tot i que en altres formes verbals hi aparegui la g: véngui, comprengui…
• Els mots ànec, càrrec (i els seus derivats), espàrrec, mànec, préssec, xàfec, aràbic i fàstic s’escriuen amb -c , tot i que en els seus derivats duguin g: descarregar, esparreguera, presseguer…
• Cal que ens fixem, també, en la grafia una sèrie de paraules que se solen escriure de manera errònia, sovint per influencia del castellà:

 

accent	accelerat	acceptar	addicció	escriptor	espatla
pneumònia	atzar	augmentar	pneumàtic	ratlla	dissabte
advocat	regnar	sagnar	suggestió	suggeriment	sobte

                     

 

	RECORDA QUE: 1.    Quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan per una expressió temporal com «a quina hora», «quin dia», etc. i quant per una expressió com «quants n’hi ha» (=quina quantitat) , «quants han arribat», etc. Per exemple: Quan vénguis escoltarem el CD. El dia que vénguis escoltarem el CD Quant val aquest xandall? Quants d’euros val aquest xandall?   2.    Tan s’utilitza per a les comparacions i tant indica quantitat. Per distingir-los has d’observar que tan sempre s’escriu davant un adjectiu o d’un altre adverbi, i tant va seguit d’altres classes de paraules o va al final d’una frase. Per exemple: Ella és tan intel·ligent com tu. Ha corregut tant que ha quedat esgotat. M’agrada tant!
EXERCICIS
1. Escriu el masculí corresponent de cadascun dels mots següents:   lloba xopa muda neboda aguda feixuga Antiga grega esquerpa vàlida amarga llarga verda
2. Escriu el mot primitiu corresponent dels mots derivats següents: Me n’he atipat. N’estic ben ……….. El fet de destorbar: ser un ………. Baixa serpentejant, com una …………. Una praderia: un ……….. molt extens. Un discurs …………….., ple d’absurditats. Dissortadament té mala …………. Sordeja, però no és …………… del tot. El fet de renegar: dir un ……………….. La ceguesa d’un ……………… Castigat amb un ………… molt sever. Quin fangueig! Tot és ple de ……………..
3. A partir dels adjectius següents, forma els substantius acabats en -etud, -itud, -etat, -itat:   recte nou inquiet profund grat breu lent segur ple apte capaç auster
4. Completa les expressions següents:   no a…metre cap du…te a…ceptar la rece…ta els re…tes actuals a…dicte a una su…stància fer una su…stitució un dissa…te au…ment del su…ministre triar l’o…ció ò…tima les proves d’un deli…te sa…nant si…nar una obra amb …seudònim ca…ficar-se fent un mo…lle
5. Completa: Tan__ si fa fre__ com si no, anirem d’excursió. No mengis tan__ que engreixaràs. Sa__s si podràs venir amb nosaltres dissa__te? L’escri__tor no escrivia ni una ra__lla sense consultar el diccinari Po___s utilitzar aquesta targeta per anar al teatre. Vine ràpi___ que el padrí últimamen___ no té gaire salu__ Aquest estiu he menjat molts d’ espàrre___s ver__s. Si no tens temps de passar per la botiga, pots fer l’encàrre____ per telèfon. No es mereixia un càsti____ tan____ sever. És indu__table que té un carácter esquer__. La seva a__sència va desencadenar ujna onada de corru___ció. A l’ò__tica posaren o__jeccions al meu projecte. El cor_ va ver un viratge so__tat en el seu recorregut. El rei va a__dicar perquè se sentía ca__tiu. Tu sa__s si el camell té un ge__ o dos? Hem de decidir per quina ca__çalera o_tam. Se__ze ju__ges d’un ju__jat mengen fe__ge d’un penja__. Varen deternir tre_ze a__ictes a l’heroïna. A l’hori_zó es veien ame__lers florits. Po__ser avui l’a__mosfera serà més neta. Su__ratlla els a__jectius i els a_verbis d’aquell tex_. Li han dia__nosticat un tumor mali__ne. M’ha su___erit que canviàs el ___neumàtic. Patia una _neumònia i tenia el pols molt a___elerat. L’a__vocat va a__eptar el meu su___eriment. L’espectacle del ma__ s’ha fet feixu__.
6.    Omple els espais buits amb tan/ tant : El gelat de maduixa no és ……………. bo com el de pinya. Hi feia ………… de vent, al Massanella! Mirava ………… la sueca que va travelar. No entenc com pots nedar …………. de pressa. La discoteca no és …………… lluny com el pub. De …………… de  jeure aquestes vacances, he quedat rovellat. No hi ha ……………. de moviment al càmping com a l’hotel. ……. de bo diumenge no plogui! És que es remena ………… bé aquesta al·lota! És ……….. fort com diuen això de la menta amb llimonada? Tenc ___________ de  fred que no sé què posar-me. M’agrada ________  que m’ho compraré.  _________ aviat com pugui, t’ho faré arribar. No mengis __________  de pebre, que després tens mal d’estómac. Aquest pa és __________ bo que te’l menges sense adonar-te’n. Feia _________ calor que ningú no es movia del ventilador. Aquell país no és _______ fred com aquest. En veure que el renyaves, ha quedat ______ gelat que no ha sabut què contestar. No em posis ______ de  gelat per postres. Quan pintis el cel no hi posis ______ de blau. El cel no és ________ blau com tu el pintes.
7.            Completa les frases següents amb quan / quant.  _______ arribi dinarem. ________ de temps fa que no et dutxes?  _________ arribi en Pere, avisau-me. _________ t’ha costat, aquest jersei? _________  de sucre que s’hi posa, al cafè! Encara no sap ________ li toca examinar-se. Has pensat ____ anirem a veure la padrina?  _________  en voleu, d’aquest quadre. _________ tornarà, la vostra néta, de l’estranger? ______ has d’anar al metge? No sé _______podré venir.  _____ costa el bitllet d’avió? _______ és la presentació del llibre? No sé ______ de paper necessitaré.  ______ sigui  hora de partir, ja hauré arribat. ______ vàreu començar a sortir junts? ______ em cobraràs per una sessió de ioga?

Tweet

• Expliquen com s’ha de fer una determinada tasca (donen ordres, regulen la conducta de les persones…).
• Estructura:

1. Enumeració dels materials / estris / aliments… necessaris per dur a terme la tasca (si escau).
2. Processos que cal seguir per assolir l’objectiu.

 

• Recursos: Ús de l’imperatiu i les perífrasis d’obligació (has de…, convé que…), sintaxi senzilla, ús d’ordinals i cardinals…
• Exemples de textos instructius: recepta de cuina, prospecte d’un medicament, instruccions per muntar un moble, reglament d’un esport…

EXERCICI:  1.            Elabora un text instructiu de 150 paraules a partir d’una d’aquestes propostes:   Recepta de cuina. Instruccions per explicar el funcionament d’un aparell inventat teu. Normes de bon comportament dins l’aula. Consells per tenir èxit en les relacions socials. Pautes de funcionament d’un joc infantil. Taula d’exercicis d’estiraments adequada al teu esport.

Tweet

Els determinants són paraules que especifiquen diferents aspectes del nom: si és concret o no, si és proper o llunyà, la quantitat… A diferència de l’adjectiu, acostumen a aparèixer davant del nom i no n’estableixen una qualitat.

Hi ha diferents tipus de determinants segons l’aspecte que indiquen del nom: articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.

ARTICLES

L’article determina el gènere i el nombre del nom.  Ho pot fer de dues maneres:

– L’article definit concreta, distingeix el nom.

– L’article indefinit expressa indeterminació.

	masculí singular	femení singular	masculí plural	femení plural
article definit	el / l’	la / l’	els	les
article indefinit	un	una	uns	unes

Quan el nom següent comença per vocal o hac, l’article masculí el i l’article femení la adopten la forma l’ (l’amic, l’oreneta, l’hotel). Hi ha, però, algunes excepcions en què no es produeix aquesta apostrofació:

• Quan la vocal o la hac representen un so de consonant l’article no s’apostrofa (el iogurt, la universitat, el hall…).
• Quan l’article LA precedeix un nom començat per I/U àtones: la universitat, la humanitat, la imaginació…
• Davant els noms de lletres: la essa, la ema…
• Davant mot començat amb el prefix de negació A- si hi pot haver confusió: la ira,la anormalitat.
• Per tradició la forma La una quan es refereix a l’hora del dia.

Contraccions

Les preposicions a,de, per i per a i la partícula ca, es contreuen quan entren en contacte amb l’article definit:

de + el (s) = del (dels)	el taller del mecànic
per + el (s) = pel (pels)	passegen pels boscos
a + el (s) = al (als)	juguen al parc
per a + el (s) = per al (per als)	pel·lícules per als nens
ca (a casa de) + el (s) = cal (cals)	són a cal metge
ca + en = can	són a can Josep

Però has de tenir en compte que si l’article s’ha d’apostrofar no es fa la contracció:

El taller del mecànic i el despatx de l’advocat. Passegen pel boscos i per l’hort. Juguen al parc i a l’habitació. Pel·lícules per al nin i per a l’adult. Han anat a cal metge i a ca l’infermer.

Ús incorrecte de *lo com a article neutre.

La normativa no admet l’ús de lo com un article neutre. En català tenim altres formes que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació. A cada context podem trobar diverses possibilitats per tal d’evitar aquesta construcció incorrecta.

Per tal d’evitar l’ús incorrecte de la forma lo és important que reconeguis la funció que duu a terme en cada context  i que tenguis en compte que hi ha més d’una manera de substituir-lo.

Observa:

Lo amb significat abstracte

incorrecte                                                               correcte

Lo cert és que no va venir                                          La veritat és que no va venir.

Explica lo que vulguis                                                Explica el que vulguis

Fes lo que et varen demanar                                     Fes les coses que et varen demanar

En aquests casos podem utilitzar un substantiu que concreti l’abstracció, els pronoms indefinits això o allò o bé la forma el.

Lo per expressar intensitat

incorrecte                                                                correcte

No sabia lo grossos que eren                                     No sabia com ere de grossos

Vine lo més aviat possible                                          Vine tan aviat com puguis/al més aviat possible

En aquest cas, podem utilitzar quantitatius i formes com que, si, quant, tant, tan,com…

Lo en una frase feta o locució

incorrecte                                                                 correcte

per lo menys                                                                   almenys, si més no…

per lo tant                                                                        per tant…

a lo millor                                                                        potser, tal vegada…

per lo general                                                                  en general, generalment…

Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una estructura totalment diferent.

EXERCICIS

1.         Tria la forma de l’article que correspon als substantius següents.

…… hidroavió             …… heura                    …….imaginació                 …….herba

…… ocell                      …… humanitat            ……. iogurt                        ……..una

…… Immaculada        …… illa                         ……. asimetria                  ……..essa

……. iode                      …… IPC                        ……. hiena                         ……..Isabel

…… intel·ligència        …… ull                          …… ídol                             …… ús

….. anormalitat           ……. essa                      ……… ira                            …… interès

……… ungla                  ……. higiene                …… unió                            …… humitat

……… hivern                ……. injecció                ….. idea                              ….. instància

….. ostatge                  ……. urna                     ….. hisenda                        …… Irene

…… italiana                 …… única                     …… instal·lació                 …… història

….. infermera              …… erra                        …… humiliació                 …… humanista

…..historiador             …… humanisme          …… humorista                 …… hall

2. Completa les frases següents amb els articles i les preposicions corresponents.

• Dia dotze ……………….mes que ve, nirem………..excursió ……………Alps.
• Treu ………………llibres …………….armari  i posa’ls …………tauleta …………..nit.
• ………..avi ……….meus amics escolta sempre………..notícies ………..ràdio.
• ………….seu sant, …………….Àngel li regalarem un disc.
• Havien perdut …………..orientació i anaven molt espantats …………bosc.
• Es va ensorrar la torre ……….església.
• Ho he copiat …………..índex.
• Dóna-ho …………….Isabel.
• El pitjor mal …………humanitat.
• Era un gran defensor ………….idioma.
• Vés a cercar  ……. diners ….. banc.
• No li donis tabac ….. iaio.
• El preu …. petroli està …… núvols.
• Regalam la roba usada …… necessitats.
• Les claus …….. pis estan rovellades.
• …….. estiu, tot el món viu.
• Pujau …… segon pis?
• Dormirem …… hotel ……. port.
• Comenta les notícies ……. diari …… amics.
• No vagis …… mig …… carrer.
• Anirem …… institut a cercar …….. orla.
• Els anuncis  …… diaris són poc cridaners.

3. Escriu el , la o l’ davant dels mots següents:

	exemple		ema		una de la nit		entrepà
	instrument		indústria		ira		ull
	Investigació		humitat		impertinència		iogurt
	OTAN		11		hiat		anormalitat
	intensitat		hiena		enveja		història
	invent		any		aixeta		higiene
	unitat		aire		cassola		Imma
	Haia		humor		agulla		ibèrica
	abric		opinió		idealisme		idea
	agost		Isabel		íntima		il·luminat
	amistat		ou		ungla		humanitat
	imatge		hulla		unça		impotència
	uniforme		ianqui		urna		ullada
	ostra		última		italiana		hospitalització
	úlcera		iglú		Irene		immòbil

• 4. Escriu en singular els SN següents:
  

  les advocades		els indis
  les infermeres		els himnes
  les interferències		les esses
  les ales		les herbes
  les iardes		les orelles
  les illes		els óssos
  les universitàries		els anglesos
  les il·lusions		les americanes
  els ungüents		les aigües
  les imatges		els anells
  les urgències		les habitacions
  les indignades		els uniformes
  les emes		els ous
  els ordinadors		els interessos
  els homes		les oques
  les històries		les ires
  els iogurts		els 11
  els acusats		els inicis
  els assassins		els arbres
  els halls		els advocats
  els humoristes		les anormalitats
  els aprenents		les alienacions
  les índies		els aragonesos

  DEMOSTRATIUS

Els demostratius són determinants que posam davant del nom per indicar la proximitat o la llunyania d’aquest nom respecte de la persona que parla o escriu.

proximitat	aquest	aquesta	aquests	aquestes
llunyania	aquell	aquella	aquells	aquelles

Aquests demostratius també s’utilitzen com a pronoms: Aquell cotxe és molt còmode (Demostratiu)/
El meu cotxe és aquel. (Pronom)

EXERCICIS

1. Posa la forma adequada dels demostratius als espais buits.

• Vés a cercar  …………………papers que he deixat a baix.
• No m’agrades, amb …………..ulleres que ara portes.
• De qui era,  …………… bicicleta que vàrem veure ahir?
• Ajudau-me a cercar  ……………..forquetes que vàrem perdre.
• Deixa’m…………………..pedaç que ara fas servir.
• En Joan m’ha dit que ja havia llogat ……………..pis que vàreu anar a veure junts.
• Per favor, traieu ………………………..pols d’aquí, que m’embrutaré.
• Vols  ……………….llibre que tenc a les mans?

2. Escriu cinc oracions en les quals apareguin demostratius utilitzats com a determinants i cinc més en què siguin usats com a pronoms:

Determinants:

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

Pronoms:

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

 POSSESSIUS

Els possessius determinen el nom indicant a qui pertany o amb qui es relacionen (parentesc, inclusió…).

Possessius tònics                                                                 singular                                           plural
	masculí	femení	masculí	femení
un posseïdor	meu	meva	meus	meves
	teu	teva	teus	teves
	seu	seva	seus	seves
més d’un posseïdor	nostre	nostra	nostres
	vostre	vostra	vostres
	seu	seva	seus	seves
	Llur *		Llurs*

*Usats només en textos escrits i de caràcter molt formal. Només són correctes quan fan referència a més d’un posseïdor: Els pares i llur fill seria correcte mentre que El pare i llurs fills no ho seria.

Quan utilitzam els possessius davant el nom hi afegim la forma corresponent de l’article:

•             La meva mare i el meu pare són de Porreres.

•             La nostra empresa treballa amb material reciclable.

•             La vostra escola celebra enguany el 50è aniversari.

No ens oblidem dels possessius àtons, alguns d’ells ben vius a la nostra llengua, d’altres més en desús.Els possessius àtons es refereixen a un sol posseïdor. Avui dia només s’usen davant dels noms de parentiu i en alguna frase feta: Mon pare, En ta vida

singular		plural
masculí	femení	masculí	femení
mon	ma	mos	mes
ton	ta	tos	tes
son	sa	sos	ses

EXERCICIS

1. Posa als espais buits del text següent les formes de possessiu que hi corresponguin. Recorda que cal que hi afegeixis també l’article corresponent.

En Joan va a estudiar a casa d’en Pere. Quan arriba, deixa l’abric al penjador. Quan va per marxar, no el troba:
Joan:   —Que has vist ………………..abric?
Pere:   —No. Que no és al penjador?
Joan:   —No. Al penjador només hi ha ……………………………americana?
Pere:   —………………americana? Sí que és estrany. Jo l’havia deixada a ……………habitació.
Joan:   —Potser ……………….mare o …………………pare l’han posada aquí.
Pere:   —No. ………………pares no hi són. Només hi ha ………………germanes.
Joan:   —Així, doncs, potser ……………………….germanes sabran on és ………………………abric.
Pere:   —Ara els ho preguntaré. Ep! Maria! Antònia! En Joan no troba …………………..abric.
Germanes:   —El tenim a ………………………..habitació.
Pere:   —A ………………………….habitació?
Joan:   —Sí que és estrany! I per què l’han portat a …………………habitació?

 

2. En el text següent, substitueix les formes subratllades per “llur” o “llurs”, sols en el cas que es pugui fer.

Els candidats presentaren el seu ………. programa i parlaren sobre el problema de l’atur i les seves…………. conseqüències; sobre la ràdio i la televisió i la seva ………. influència en l’opinió pública; sobre el cinema i la seva ……….. catalanització, i finalment, sobre els problemes derivats de la inseguretat ciutadana i la seva ….. difícil solució.

NUMERALS

Els numerals determinen els noms indicant-ne la quantitat exacta. Poden ser de tres tipus:

1.            Numerals cardinals

Indiquen una quantitat exacta ( Té vint-i-set anys). Presenten aquestes formes:

De l’1 al 20	Del 21 al 99	A partir del cent
u, un, una dos, dues tres quatre cinc sis set vuit nou deu onze dotze tretze catorze quinze setze disset divuit dinou vint	vint-i-u vint-i-dos vint-i-tres … trenta-u trenta-dos … quaranta quaranta-cinc … cinquanta-tres … seixanta-set … setanta-quatre … vuitanta-sis … noranta-vuit	cent cent u … dos-cents dues-centes … tres-cents tres-centes … quatre-cents cinc-cents sis-cents … mil mil tres-cents … dos mil tres mil … un milió

Particularitats dels cardinals:

• El nombre dos té la forma femenina dues que cal  fer servir quan acompanya un mot femení : dues-centes, dues mil…
• Escrivim guionet entre les desenes i les unitats (D-U): seixanta-quatre, trenta-sis…
• Del 21 al 29 afegim una i entre la desena i la unitat (observa que vint és l’única desena que acaba en consonant): vint-i-dos, vint-i-vuit…
• Escrivim guionet entre les unitats i les centenes (U-C): dos-cents, quatre-cents…
• Els mots milió,  bilió, trilió... van escrits amb una «l» i no amb «l.l».
• Quan es fa servir el  cardinal  un per indicar l’ordre, en lloc d’un numeral ordinal, passa a invariable i pren la forma «u», sense «n»:  Quedava una fila buida: justament la fila u (o primera).

2.  Numerals ordinals:

Els numerals ordinals expressen ordre, classificació. Tenen una forma específica des del primer fins al quart; a partir del cinquè tots es formen afegint –è / –ena al cardinal corresponent.

primer / primera segon / segona tercer / tercera quart / quarta cinquè / cinquena sisè / sisena novè / novena desè / desena onzè / onzena vint-i-dosè / vint-i-dosena quaranta-tresè / quaranta-tresena

Observa, també, que tenen formes masculines i formes femenines.

EXERCICIS

1. Escriu en lletres les xifres de les frases següents:

• En aquella escola hi ha (29) …………………………………………..nins per classe.
• Dia (21) …………………………………….de març comença la primavera.
• El meu padrí es va morir dia (31) ………………..de gener de l’any (1955)……………………………….
• Pompeu Fabra va néixer l’any (1868) …………………………………………………………………………….
• El número premiat és el 327.494) ………………………………………………………………………………….

• Li va estendre allà mateix un taló per valor de (2.175) ……………………………………………euros.
• El rebut de l’electricitat cada mes passa dels (40) ……………………………………euros.
• En aquella pel·lícula hi han intervingut més de (1.500) ………………………………………………….persones.
• S’ha descobert una estàtua de l’any (308) ………………………………………………………..aC.
• Aquella fàbrica produeix (1.050) ………………………………………………………………………….cotxes diaris.
• Ahir al vespre es varen manifestar més de (200.000) ……………………………..persones demanant la pau.
• Na Mar viu al número (207) …………………………………..del carrer València.
• M’he comprat l’últim model, el (1.100) ……………………………………………
• Passava per l’autopista a (140) ……………………………………..km per hora.
• La seva darrera novel·la té (3.003) ………………………………………………………pàgines.
• En el darrer cens es va determinar que la ciutat tenia (2.268.054) …………………………………. ……………………………………………………………………………………………..habitants.

2. Escriu en lletres els numerals següents:

85.426.917 euros

……………………………………………………………………………………………………………………………………….

33.854 llibres

………………………………………………………………………………………………………………………………………

96.621 caixes

……………………………………………………………………………………………………………………………………….

24.563.716 flors

………………………………………………………………………………………………………………………………………

 

3. D’acord amb les normes dels numerals, expressa amb lletres les xifres de les frases següents.

• Ha aconseguit ser el 31 de la classificació general:
• El moviment s’inicià al principi dels anys 50:
• S’ha celebrat el 10è Festival de la Cançó:
• Prop d’uns 1000 manifestants van arribar a la Plaça de Sant Jaume:
• Viu al pis 7è, 8a  porta:
• El llibre va per l’edició 34:

4. Escriu els següents numerals ordinals (forma masculina i femenina):

• 3r:…………………………………………………………………………………………………………………..
• 4t:…………………………………………………………………………………………………………………..
• 7è:………………………………………………………………………………………………………………….
• 12è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 14è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 16è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 23è: ……………………………………………………………………………………………………………….
• 30è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 56è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 79è: ……………………………………………………………………………………………………………….
• 94è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 100è:………………………………………………………………………………………………………………
• 113è:………………………………………………………………………………………………………………

 

 

3.   4.               Final del formulari

Tweet

Lleó	elefant	girafa	tigre	lleopard
hipopòtam	rinoceront	pantera	goril·la	mona
camell	dromedari	zebra	Ós/onso	coala
cangur	Estruç	Porc  senglar	eriçó	camaleó
cocodril	serp	granota	tortuga	llop
guineu	hàmster	rata	ren	talp
dofí	pop	tauró	cranc	foca
anfós	carpa	escórpora	lluç	llobarro
Grumer/ Medusa	Cavallet de mar	Estrelles de mar	gall	anxova
voltor	mussol	òliba	paó	pingüí
cigonya	pelicà	àguila	lloro	gall
indiot	ànec	cigne	oca	rossinyol
canari	periquito	corb	Corb marí	cadernera
colom	flamenc	gorrió	mèrlera	puput
tórtora	oreneta	estornell	gavina	balena
ca	moix	ratolí	ase	cavall
conill	porc	ovella	vaca	cabra
cuc	papallona	Marieta	ratapinyada	abella
aranya	borinot	mosca	formiga	poll
puça	escarabat	Cuca molla	panerola	vespa
grill	llagost	espiadimonis	moscard	corc
caragol	dragó

Tweet

Són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, que varen ser redactades  entre finals del segle XIII i finals del XIV. Expliquen els fets que es produïren a la Corona d’Aragó en el seu període de plenitud i d’expansió per la  Mediterrània. Els seus autors són (per ordre cronològic): Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Característiques comunes: 1.     Gran valor literari, lingüístic i també com a document històric . 2.     Els fets que relaten són majoritàriament contemporanis a l’autor, que n’ha estat protagonista, els ha presenciat o n’ha tingut notícia per fonts directes. 3.    La figura central és el rei de la dinastia regnant i, excepte la de Pere el Cerimoniós, estan escrites en un to heroic.  Objectius.  1. Deixar constància d’uns fets que havien de servir d’exemple als futurs reis . 2. Justificar la política reial. 3. Satisfer la vanitat de la casa regnant, enaltint el monarca i la seva dinastia. 4. Fomentar l’esperit nacional.     Llibre dels feits o Crònica de Jaume I (1208-1276)  El rei n’és l’autor perquè la dirigia i en dictava parts encara que no l’escrigués directament ell sinó els seus col·laboradors. Escrita en primera persona (fa servir el Nós majestàtic ). Hi explica el seu llarg regnat (autobiografia) i en destaca les conquestes de Mallorca i València. Jaume I s´hi presenta com un autèntic heroi de gesta: dirigeix les operacions, anima els guerrers, renya els covards, ajuda els ferits… Fa servir un llenguatge popular, amb refranys i expressions col·loquials.                                                                                                                       Jaume I  Crònica de Bernat Desclot o Crònica del rei Pere (1283-1288)  No es té la seguretat de qui és l’autor, tot i que sembla que podria ser Bernat Escrivà, funcionari que tenia accés als documents de la Cancelleria Reial. És una obra impersonal (l’autor no n’és protagonista), però no imparcial, ja que Desclot hi defensa en tot moment les actuacions del rei Pere el Gran , el regnat del qual explica amb claredat i precisió. Tot i que inclou cançons de gesta prosificades i llegendes, la Crònica no és tan pintoresca i entretinguda com la del rei en Jaume ni la de Ramon Muntaner.  Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)  Ramon Muntaner adreça la seva crònica als futurs reis catalans com a model de conducta . Hi explica l’època expansionista catalana per la Mediterrània durant el regnat cinc reis (de Jaume I a Alfons el Benigne), amb els quals, d’una manera o altra, va tenir contacte. L’autor es manifesta com un patriota exaltat, entusiasta dels reis de Catalunya-Aragó i de la llengua catalana. La crònica és un llibre de memòries on l’autor, que n’és també protagonista, ens parla d’una vida molt agitada, plena d’aventures, viatges, empreses diplomàtiques i experiències bèl·liques. Hi fa servir un estil directe, espontani i ple d’expressions populars. L’autor hi cerca, d’altra banda, la proximitat amb els lectors (Què us diré ?).     Crònica de Pere el Cerimoniós (1349-1385)  És un llibre de memòries reials dictades i supervisades pel rei, però materialment realitzades per col·laboradors seus. També hi fa servir(com Jaume I) el Nós majestàtic . Els principals temes que tracta són la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels de la Unió a Aragó i a València. Pretén justificar la política tortuosa que va dur a terme al llarg de tot el seu regnat. Té un estil més eixut i més elaborat que la resta de cròniques.

TEXTOS CONCEPCIÓ I NAIXEMENT DEL REI  Començarem contant com fórem concebut i de quina manera fou el nostre naixement. El nostre pare, el rei en Pere, no volia veure la nostra mare, la reina. I succeí que en una ocasió el nostre pare es trobava a Lates, i la nostra mare, a Miravalls. Llavors, un tal Guillem d’Alcalà anà a veure el rei, i tant li insistí que el va fer anar a Miravalls, on hi havia la reina, la nostra mare. Aquella nit que ambdós passaren junts a Miravalls volgué nostre senyor que nós fórem concebut.. Quan la nostra mare se sentí prenyada se’n tornà a Montpeller. I allí volgué Nostre Senyor que tinguera lloc el nostre naixement, a casa dels Tornamira, la vespra de Santa Maria Candelera.   Acabat de néixer, la nostra mare ens féu portar en braços a Santa Maria. A l’església de Nostra Senyora estaven dient matines i, a penes entrar nós pel portal, es posaren a cantar el Te Deum laudamus.Els clergues no sabien que nós havíem de ser portat allí, sinó que entràrem mentre cantaven aquell càntic. Després ens dugueren a Sant Fermí i, quan aquells que ens duien entraren en aquella església, estaven cantant el Benedictus Dominus Deus Israel . Quan ens tornaren a la casa de la nostra mare, ella s’alegrà molt d’aquests senyals que ens havien succeït. Aleshores, manà fer dotze candeles, totes d’un mateix pes i d’una mateixa grandària, I les féu encendre totes alhora. En cadascuna posà el nom d’un apòstol, i prometé al Nostre Senyor que nós rebríem per nom el d’aquella que durara més. La de sant Jaume fou la que més durà, ben bé tres dits més que les altres. I per aquest motiu, i per la gràcia de Déu  ens anomenem  Jaume. Temps després, mentre nós estàvem al bressol, algú ens tirà damunt, per una trapa, unapedra, i encara que caigué  prop del bressol, Déu  ens protegí perquè no morírem. Jaume I, Llibre dels fets  *********************************************************************************  I trobàrem en Guillem de Mediona , del qual deien que a tot Catalunya ningú no lluitava millor que ell (…) i sortia de la batalla i li sortia sang del llavi (…). I li vàrem dir: – Guillem de Mediona, per què sortiu de la batalla? I ell va dir: – Perquè estic ferit. I nós ens pensàrem que estava ferit d’algun cop mortal que li haguessin donat al cos. I li diguérem: – I de què estau ferit? – D’una pedra que m’han tirat sobre la boca. I l’agafàrem per les regnes i li diguérem: – Tornau a la batalla, que un bon cavaller s’ha d’enrabiar més per un cop tan bo com aquest, en lloc de sortir de la batalla. Jaume I, Llibre dels fets

*****************************************************************************************

I  en Roger (…) quedà allà on havia estat la batalla fins al matí, i al bon matí féu prendre aquells tres-cents homes ferits que havia fet presos a les galeres i els dugué a terra i el va fer enfilar a una corda, i després (…) a la vista de tothom que ho va voler veure, els va fer arrossegar a dins la mar i moriren tots aquí. I després agafà aquells dos-cents seixanta homes que no estaven ferits, va fer que els traguessin els dos ulls i els enfilà amb una corda. Hi hagué un d’aquests homes a qui només va fer treure un ull per tal que pogués conduir els altres. I tots enfilats, un davant l’altre, els envià al rei de França.    Bernat Desclot, Crònica del rei Pere  *************************************************************************************   Aquest rei En Jaume d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era un pam més alt que cap altre, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia la cara molt gran i vermella i agradable, i el nas llarg i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats (de diversos colors) i bells, i els cabells rossos semblants a fil d’or, i grans espatlles, i llarg cos i prim, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llargs dits, i cuixes grosses, i cames llargues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llargs i ben fets i elegantment calçats. I fou molt valent, i el millor en les seves armes, i fort i valent, i agradable a tota gent i molt misericordiós. Bernat Desclot, Crònica del rei Pere **************************************************************************************  I és per això que, entre els altres homes del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada i ciutadà de València, vull donar moltes gràcies a nostre senyor Déu i a la Verge madona santa Maria i a tota la cort celestial, de la gràcia que m’ha fet, dels molts perills dels quals m’ha salvat, ja que he escapat de trenta-dues batalles entre mar i terra en les quals he estat, i de moltes presons i turments que he patit en les guerres on jo he estat, i per les moltes persecucions que he tingut. I cont aquestes coses perquè tothom sàpiga que jo vaig veure el senyor rei i que puc dir allò que d’ell vaig veure perquè no vull contar res més que allò que jo he viscut.  Ramon Muntaner, Crònica  ********************************************************************************  I si algú em demana: «En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?», jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligau ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar alhora, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posassin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà. Ramon Muntaner, Crònica ***********************************************************************************   I mentrestant, la reina, nostra muller, parí un infant mascle, i tota la terra se n’alegrà. I tots els nostres curials i els de la reina, dones i donzelles, anaven ballant per tota la ciutat de València; grans dons, grans meravelles es feren en aquell dia.Però nostre Senyor Déu, volent canviar aquest goig en dolor, s’endugué el dit infant a l’hora del seny del lladre; el qual ja havíem fet batejar i tenia per nom Pere; de la mort del qual, sens comparació, fou més gran el dol i la ira de la nostra gent que no el goig que havíem tingut pel seu naixement. I, com que la reina havia tingut mal part i havia sofert grans trastorns en l’embaràs, quan a Déu li plagué, cinc dies després de la mort de l’infant, com a vera catòlica i amiga de Déu, va lliurar l’ànima devotament a Déu. Pere el Cerimoniós, Crònica  ******************************************************************************  És veritat que Nós, per la rebel·lió que ens havien fet els de la ciutat, érem del parer que la ciutat fos cremada, destruïda i sembrada de sal, de manera que mai cap persona no hi habitàs. Però gran part del nostre consell ens ho desaconsellà, al·legant tres raons en especial:  La primera, que pels criminals no havien de ser condemnats els justos – Déu hauria perdonat els habitants de Sodoma i Gomorra si hi hagués trobat deu justs. I era cert que molts habitants de València havien estat al nostre costat sense témer perdre els béns que tenien. L’altra fou que la ciutat de València, en el passat, havia fet grans i assenyalats serveis als nostres predecessors i a Nós, per la qual cosa li havíem de tenir consideració. La tercera raó era que si destruíem aquesta ciutat minvaríem el poder de la nostra corona, perquè no hi ha rei que tengui tres millors ciutats com Nós tenim: Saragossa, València i Barcelona.  Per aquestes raons temperàrem la ira que sentíem contra aquest poble, però no volguérem que la ciutat passàs sense cap càstig. Per això decretàrem aquestes cinc coses: la primera, que l’indult no s’estengués als morts perquè, si són trobats culpables, puguem confiscar els seus béns. La segona, que no inclogui els nobles. La tercera, que no inclogui els servidors de la casa reial. La quarta, que s’apliqui justícia corporal als rebels més destacats. I la cinquena, que els privilegis de la ciutat tornin a la nostra mà. Pere el Cerimoniós, Crònica   EXERCICIS   1.         Com definiries les quatre grans Cròniques de la literatura catalana? 2.         Quins són els objectius que persegueixen? 3.         En quina persona estan explicats els fets als fragments de les Cròniques de Jaume I i Pere el Cerimoniós? Qui és el narrador, en cada cas, de la Crònica? 4.         Reescriu el segon text de la Crònica de Jaume I canviant el Nós majestàtic per la primera persona del singular. 5.         Quina importància creus que té per al rei en Jaume, pel que has llegit de la seva Crònica, Déu i la religió en general? 6.         Quins són els fets històrics més importants que conta aquesta Crònica? 7.         Qui és l’autor de la Crònica del rei Pere? Què se’n sap? 8.         Com ens explica Bernat Desclot que era el rei En Jaume? Creus que és una descripció realista o idealitzada? 9.         Què vol dir que la Crònica de Bernat Desclot és impersonal però no imparcial? 10.      Qui és el narrador de la Crònica de Ramon Muntaner? En quina persona està redactada? 11.      Com es presenta Ramon Muntaner en el primer text de la seva crònica que has llegit? Et sembla un relat realista? És ell el protagonista de la Crònica o els reis del casal de Catalunya i Aragó? Raona la teva resposta. 12.      Què tenen en comú la Crònica de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós? Quines característiques, en canvi, les fan diferents? 13.      Què pretén aconseguir, sobretot, Pere el Cerimoniós quan escriu la seva Crònica? 14.      Quina imatge et fas del rei després de llegir el darrer text que t’hem presentat de la seva Crònica? Coincideix amb el que t’hem explicat a la part teòrica d’aquest tema?

Tweet