EXERCICIS

Tambe, interes, corregue, mantingue, retol, creixer, pesol, rebe, despres, cinque, pergola, termic, volgue, voste, digue, volguereu, estenguerem, perque, angles, medic, portare, ciencia,malbe, compren , premer, anas, exit, presencia, nomes, coneixer, cabe, estrategic, memoria, informacio, canço, tonica, emissio, pero, historia, morfologic, extincio, autocton, tecnificacio, resso, moderacio, aixo, espos, navegacio, estomac, exclos, proleg, avio, imposicio, fenomens, debo, inundacio, propia, opera, fulleto, allo, tombola, ocorrer, modul.

2.            Posa accent als mots que n’hagin de dur:

Parlaven, Ramon, ratoli, llibreta, telefon, cabell, boligraf, ambiguament, perdieu, condicio, lumbalgia, jersei, teclat, neixer, Lluis, memoria, bioleg, informatic, veterinari, hipopotam, olimpiades, manifestacio, conseqüencia, diabetica, cardiac, futbol, basquet, immobil, muscul, absencia, serveix, arros, acid, arbre, princep, epoca, reptil, xandall, creixer, teniem, espes, sabieu,  boligraf, il.logic, fossim, interes , centim, memoria, album, annera, bustia, caricia, caracter, centimetre, nuvol, pages, cantavem, exit, submari, semafor, boiros, proxim, historia, beuran, apren, repos, debil, clinica, castig, paciencia, cinque, caminaran, congres, canço, pais.

Són/son pare te/té molta son/són.

Es /és veu que es/és estranger.

Passi pel/pèl carrer del Fum i de seguida trobarà la botiga. Alerta, però,que no li prenguin el pèl/pel

Te/té el costum de prendre el te/té amb pastes.

Si ho fan així déu/deu ser qude no creuen en déu/ deu.

No sabia que/què havia de fer davant la problemàtica que/què se li presentava.

Si/sí volia participar en el projecte havia de respondre que si/sí a la pregunta que li havien formulat.

4.            Accentua, si cal, i classifica:

Magnetofon, medul·la, atmosfera, tiquet, hipopotam, interes, malbe, esferic, examen, pastis, estatua, compravem, cantaveu, pel·licula, omoplat, historia, sindria, quimica, coixi, elit, submari, helicopter, copia, repos, platan, esglesia, compren, examens, textil, prestec, Gloria, Nuria, Virginia, Polonia, academia, Silvia, Filadelfia, diguessiu, importancia, prudencia, porteria, tenia, xiclet, volia, volien, colonia, industria, patria, blavos, vertigen, angles, frances, negros, tauro, ocasio, reptil, rapid, exces, tecnica, masia, litosfera, burges, anirieu, silencios, tulipa, dia, tia, timo, frenetic, sandvitx, semafor, pneumonia, pesol.

a.   La nostra situacio, tal i com ens va apareixer aleshores, era a penes menys  terrible que quan ens haviem cregut soterrats per sempre mes. No teniem altra perspectiva que la d’esser morts pels salvatges o d’arrossegar entre ells una miserable existencia de captius. Podiem, certament, durant algun  temps, escapar a llur atencio entre les pregoneses dels turons i, en darrer extrem, dins l’abisme d’on acabavem de sortir; pero ens caldria o morir de fred i de fam durant el llarg hivern polar, o revelar finalment la nostra existencia en els nostres esforços per a trobar mitjans de subsistencia.

(E. Allan Poe)

b.   La cosa no te evidentment res de sensacional. Ja a principis del segle XX hom va descobrir clarament la relativitat del curs dels fenomens. Es ben sabut que tot sovint a la terra sorprenem l’existencia d’estrelles que fa un llarg periode de temps que han estat destruïdes. I es que la velocitat de la llum, per be que molt gran, no es infinita. La llum del sol per arribar a la terra tarda, segons la ciencia, vuit minuts. La llum d’una estrella deu vegades mes lluny tardara vuitanta minuts. Ara tot es qüestio de posar zeros.»

La història a l’inrevés. J. Creixells.

c.     T’he promes, gairebe al principi de la meva historia, que quedariem tots dos satisfets… Que jo m’esplaiaria i que tu em perdonaries la vida. Ales­hores potser et va sonar gratuït, no?, pero ara veus que hi ha material sufi­cient com per a fer-ho. I si no, pensa-hi, ¿no es motiu suficient el fet de tenir tan poques coses per a dir d’un periode de nou anys? I es clar que en tindria mes, home… Tot coses domestiques, coses sense cap interes. Coses que si ens posessim a comentar entre tots, de la propia vida, tant si ha estat un exit com un fracas d’acord amb allo que esperavem, ompliriem mes volums que la Gran Enciclopedia Catalana. I que en trauriem? Tots ens quedariem tranquils i cadascu, al final, aniria a cercar entre milers de pagines la propies confessions per veure com havien quedat.

(M. Aritzeta: Quan la pedra es torna fang a les mans)

    d. “La resta d’aquell dia va confirmar les meves primeres impressions, i em va fer pensar que havia trobat el bon cami. A la tarda vam anar a passejar pel caminet que hi havia darrere de la casa, i la meva opinio del bosc va començar a canviar: tenia la seva gracia si s’utilitzava per a activitats purament ludiques. (…) Fins i tot hi vaig trobar un cadaver ja madur de colom, que vaig rebolcar durant uns minuts, fixant-me especialment en aquelles zones de mes dificil acces darrere del coll i de les orelles. Tot plegat, un lloc divertit de visitar, el bosc. No m’agradaria viure-hi, es clar, i ja no hi estava obligat”.

(Peter Mayle, Una vida de gos)

e. ”Les persones diabetiques han de tenir en compte que hauran de substituir aliments preparats i condiments dolços per altres fets a casa amb edulcorants que no desequilibrin els nivells de sucre a la sang. Atencio a l’hora de menjar caramels, llepolies o begudes refrescants entre hores o substituint menjades: se n’ha de limitar el consum. Per no passar gana, cal menjar a les hores i la quantitat necessaria. Els nins han de fer totes les menjades, a les hores adequades, i berenar moderadament per poder sopar despres. El menjar ha de ser considerat com el que es: una manera de «recuperar el combustible» en companyia d’altres persones. Mai no ha de ser ni un premi ni un castig. Els nins han d’anar incorporant a la seva dieta tot tipus d’aliment. Per aixo, hem d’introduir-los nous sabors progressivament. La millor manera perque s’interessin per aquests aliments es que vegin que les altres persones de la familia en mengen. Quan menjam cereals, triem-los integrals i no hi afegim sucre o mel. El sucre i la mel s’han de menjar amb moderacio. Ah, i recordau de rentar-vos les dents despres de cada menjada. La mel s’enganxa a les dents i provoca caries. Per evitar les flatulencies s’han de mastegar be els aliments i prendre una infusio de camamil·la amb anis estrellat despres de les menjades. Tambe cal menjar amb moderacio aliments com la col, la coliflor, els pesols, els ciurons i les carxofes. I, si en menjam, hem de prendre un iogurt natural de postres. De llet sencera, les persones adultes, si tenen bona salut, en poden prendre, pero, en general, s’aconsella, per ajudar a reduir la quantitat de greixos de l’alimentacio, prendre la llet descremada, sobretot si es te colesterol, diabetis o acid uric. Les dones embarassades, en periode de lactancia o en la menopausa, tambe poden prendre llet sencera per ajudar a absorbir el calci. A casa es poden tenir especies que us agradin, llimona, ceba o alguna vinagreta que serviran per donar-li un toc final al plat i us faran reduir el consum de sal. “

6.            Accentua el text següent (fixa’t especialment en els casos d’accent diacrític):

Deiem que feien massa soroll. Seria bo que en fessiu un bon us. He tret el be fora del corral. Us ho havia dit? El mon es rodo. Voleu que us digui res mes? Que vols menjar per sopar? Allo que tu vulguis. El nostre mon gira al voltant del sol. Son uns deu nois. Deu n’hi do. Aixo es un os de be. Si que vindre pel teu sant. Beviem un te a la plaça.Ma mare es va trencar un os de la ma dreta. Val mes que em paguis el deute el mes que ve. Parlava pels colzes pero no tenia ni un pel de beneit. No se si va menjar-se tot el pastís o si en va deixar un tros.Li vaig demanar si vindria al cinema amb mi i em va dir que si. Mon pare es el millor pintor del mon.

LA COHERÈNCIA

 ·          És la propietat que dóna unitat de significació al text.

·          Un text coherent ha de tenir:

1.    Un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text (ha de tenir un sentit global, d’acord amb la intenció inicial).

2.    La informació necessària per entendre’l.

3.    Les idees exposades de manera clara,ordenada i equilibrada.

4.    Unitat de registre, de to i d’estil.

Exemple de text incoherent :

Tenc un pis a Vic. Visc en aquest pis des de fa quatre anys. Quatre anys són molt de temps. El temps és l’amo de les nostres vides. La vida és un camí en què aprenem cada dia. L’aprenentatge consisteix en el fet d’aprendre, no en els objectius. (Ed. Castellnou) 

LA COHESIÓ

·          En un text ben cohesionat els diferents elements que l’integren han d’estar ben lligats per mitjà de diversos procediments:

1.    S’hi han d’usar els connectors adequats (quan, després de , entre… ).

2.    S’hi han d’evitar les repeticions per mitjà de l’el·lipsi, l’ús de sinònims o la substitució pronominal.

3.    L’ús correcte del signes de puntuació.

Exemple de text descohesionat:

[…] Aquí a Cambridge, el meu amic més estimat és Nat Lamar. Diumenge jo vaig passar una estona fantàstica prenent el cafè amb Nat Lamar i jo vaig conèixer un amic casat de Nat Lamar,molt interessant, que treballa per al Time; l’amic de Nat Lamar em va donar informació per aconseguir alguna feina lucrativa aquest estiu i jo penso escriure sol·licitant la feina.

 [Adaptació lliure de Syilvia Plath: Cartes a la meva mare]

L’ADEQUACIÓ

 ·      Cada situació comunicativa exigeix usos lingüístics diferents. No és el mateix, per exemple, adreçar-se a un amic per demanar-li un favor que fer-ho a un professor per fer-li una consulta o a l’Administració per presentar una sol·licitud. L’emissor ha de triar, entre les diferents possibilitats que li ofereix la llengua, la més adequada.

·      Un text adequat presenta el registre que li pertoca i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s’hi adiu.

·      També cal tenir en compte aspectes com la presentació del text: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els textos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

Exemple de text inadequat: (a un examen)

Ramon Llull era un home que va viure al segle XIII i que estava com una regadora. Tot i que tenia una dona i dos fills els va deixar per anar a viure tot relaxat a la muntanya de Randa i després se’n va anar a córrer món amb unes idees que eren realment de sonat. És ben normal que li diguessin Ramon lo Foll (i m’estalviaré fer comentaris al respecte), perquè es pensava que tothom quan el veuria es voldria fer cristià així, pel “morro”. Quines idees!

LA CORRECCIÓ

·       A més de respectar les propietats que hem vist fins ara, un text ha de ser també correcte des del punt de vista de l’ús de la llengua. Les incorreccions ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques poden generar confusions.

·       És convenient que, un cop redactat l’esborrany del text, el rellegeixis i en facis la revisió lingüística. Aquests són alguns aspectes que has de tenir en compte:

1.   Els vulgarismes: Són paraules genuïnes del català que s’han deformat amb l´’ús (havés per hagués, ubergini per albergínia…).

2.   Els barbarismes : Són mots agafats d’una altra llengua sense necessitat perquè en tenim una de pròpia que té el mateix sentit (algo per qualque cosa, fresa per maduixa…).

3.   Els errors ortogràfics i gramaticals: perque per perquè, un altra dia per un altre dia…)

Exemple de text amb incorreccions:

* Tot está esplicat. I en cambi es continua produïnt una injènua sorpressa cada vegada que algú descobreix el joc.