·           Va ser una de les figures més importants de l’Europa del segle XIII.

·           És considerat el creador del català literari, tot i que sempre va escriure les seves obres amb un propòsit didàctic i sense donar gaire importància a la qüestió estètica.

·           Va ser el primer que va fer servir la llengua catalana per tractar temes tan variats com la filosofia, la ciència… que fins aleshores s’escrivien només en llatí.

·           La seva prosa va ser model de llengua a tot el territori de parla catalana fins a la Cancelleria Reial.

1.            Vida cortesana (fins als trenta anys): Va néixer a Mallorca el 1232 i era fill d’una família noble barcelonina que havia arribat a Mallorca amb el rei en Jaume. Vivia com la resta de nobles de l’època. Es casà i tingué dos fills. Escrivia poesia trobadoresca. Cinc visions de Crist crucificat li varen fer veure que havia de dedicar la seva vida a Déu. Ho va vendre tot i abandonà la seva família per seguir un triple programa:

·      Convertir els infidels.

·      Escriure llibres per combatre els errors de la religió.

·      Fundar monestirs per ensenyar a futurs missioners les llengües dels infidels.

2.             Formació i contemplació (dels trenta als quaranta anys): 

·      Aprengué llatí i àrab i també ciència i filosofia.

·      Després va fer vida contemplativa a Randa on Déu li va fer concebre un sistema infal·lible per convertir els infidels.

3.             Predicació (dels quaranta als vuitanta anys):

·      Viatjà per Europa (Roma, París, Gènova, Viena…)  per demanar suport al Papa i a diversos reis i intel·lectuals però no en va rebre l’ajuda que esperava i decidí emprendre la tasca ell sol.

·      Començà un període d’activitat intensa. Viatjà diverses vegades al nord d’Àfrica on va ser empresonat, apedregat i fins i tot condemnat a mort.

·      Va escriure 250 llibres on explicava la seva doctrina.

·      Morí quan tornava amb vaixell a Palma el 1315. És enterrat a l’Església de Sant Francesc de Palma

·      Escrigué en quatre llengües: català, llatí, àrab (aquesta part de l’obra s’ha perdut) i provençal (poesia trobadoresca).

·      Les seves obres tracten una temàtica molt diversa: ciència, filosofia, teologia… Vol recollir tots els coneixements de l’època.

·      La literatura era, per a ell, un mitjà (més que no un fi ) per difondre la fe.

·      De les 250 obres que en conservam destacarem només les dues novel·les:

1.        Blanquerna: Explica la vida del jove Blanquerna, fill únic d’ Evast i Aloma. Després de renunciar a casar-se amb Natana, Blanquerna passa per diversos graus eclesiàstics (monjo, abat, bisbe, papa i ermità). Amb aquesta novel·la Llull vol mostrar com s’hauria de reformar la societat  en tots els seus estaments (vida matrimonial, vida religiosa…), tenint com a model la moral cristiana.

2.        Fèlix o Llibre de meravelles: Fèlix és un pelegrí que observa la realitat i es meravella de tot el que es va trobant. Per una banda es meravella del que li expliquen els  filòsofs i ermitans que es troba de camí i per l’altra està molt trist perquè comprova la gran distància que hi ha entre la conducta dels homes i allò que Déu havia previst quan creà el món. La novel·la inclou el Llibre de les bèsties, una narració protagonitzada per animals on Llull critica la manera de fer política de l’època.

En una terra es va esdevenir que un milà portava una rata, i un ermità va pregar a Déu que aquella rata caigués a la seva falda.

Per les oracions del sant home, Déu va fer caure aquella rata a la falda de l’ermità, el qual va pregar a Déu que en fes una bella donzella.

Déu va iïr els precs de l’ermità, i va fer de la rata una donzella.

– Bella filla, va dir l’ermità; vós voleu el sol per marit?

– Senyor, no, va dir ella; perquè al sol li prenen els núvols la claredat.

.I l’ermità li va demanar si volia per marit  la lluna, i ella va dir que la lluna no tenia la claror per si mateixa, sinó que la tenia pel sol.
– Bella filla, va dir l’ermità; voleu vós per marit el núvol?

Va respondre que no, perquè el vent menava els núvols allà on volia.

La donzella no va voler el vent per marit, perquè les muntanyes li impedien el moviment; ni va voler les muntanyes, perquè els rats les foradaven.

A la fi la donzella va pregar a l’ermità que pregués a Déu que la tornés rata, així com era abans, i que li donés per marit un bell rat.

Vaig ser creat i ésser em fou donat

per servir Déu i perquè fos honrat

I vaig caure en grans pecats,

I la ira de Déu vaig provocar.

Jesús vingué a mi crucificat

I volgué que Déu fos per mi amat. (…)

El monestir de MIramar

vaig fer a frares menors donar

per anar a sarraïns a predicar.

entre la vinya i el fenollar

Amor em prengué i em feu a Deú estimar,

Entre sospirs i plors estar.(…)

Nou saber he trobat,

amb el qual es pot conèixer la veritat

I destruir la falsedat:

Els sarraïns seran batiats,

els tartres, els jueus i els equivocats,

gràcies a la ciència que Déu m’ha donat. (…)

Som home vell, pobre, menyspreat,

no tenc ajuda d’home nat(…)

molt bon exemple he donat:

poc  som conegut i estimat.

El corb i la serp (Llibre de les bèsties)

El Bou bramulà una altra vegada, i el Lleó i totes les bèsties que formaven el seu consell van tenir molta por; i Na Renard no mostrà cap mena de temor, sinó al contrari, continuà alegrement davant el rei. I el rei digué a Na Renard aquestes paraules: 

–Renard, com pot ser que tu no tinguis por d’aquesta veu tan gran i tan estranya? Ja veus tu que jo, que sóc tan poderós, i l’Ós, i el Lleopard, i moltes altres bèsties, tenim por. 

Na Renard va respondre al rei i digué aquestes paraules: 

–Un corb feia el seu niu en una roca, i cada any una gran serp se li menjava els seus fills. El corb odiava aquella serp que se li menjava els fills i no gosava combatre amb ella perquè el seu cos no era tan poderós com el de la serp i mai no la podria vèncer en un combat. Aquell corb rumià que li caldria la força de l’astúcia per vèncer la serp, ja que la força del cos no l’acompanyava.

 
Un dia va passar que la filla del rei jugava amb les seves donzelles en un verger , i havia posat a la branca d’un arbre la seva garlanda d’or i  de pedres precioses. El corb va prendre amb el seu bec aquella garlanda i volà per l’aire llargament, fins que molts homes van seguir el corb per poder veure on posaria la garlanda que la filla del rei s’estimava tant, i que plorava desconsoladament perquè el corb se l’havia endut. El corb deixà la garlanda en el lloc on hi havia la serp; i els homes, quan anaren a agafar la garlanda, van veure la serp i la van matar.

Així es pot veure que el corb, per aconseguir el seu propòsit, es va ajudar d’altres éssers, i finalment va vèncer la seva enemiga gràcies a l’art de l’astúcia. «De la mateixa manera, senyor –va dir Na Renard al Lleó– jo domino tant l’art de l’astúcia, que, si s’esdevingués que no pogués vèncer per la força del cos la bèstia que posseeix aquesta veu tan forta i tan terrible, buscaria l’ajut que em convingués en l’art de l’astúcia, de tal manera que la faria morir de mala mort». 

1.       Quin fet va provocar el canvi radical que es va produir en la vida de Ramon Llull quan tenia trenta anys?

2.       Quin triple propòsit es va plantejar a partir d’aquell moment?

3.       Va aconseguir allò que pretenia? Raona la teva resposta.

4.       En quantes llengües va escriure la seva obra Ramon Llull?

5.       Quina era, per a ell, la funció de la literatura? Cercava en la literatura el plaer estètic?

6.       Quantes obres seves es conserven?

7.       Digues el nom de les seves dues novel·les.

8.       Resumeix en quatre línies la història de l’ermità i la rata.

9.       Què pretén ensenyar Ramon Llull amb aquest exemple?

10.     Fes un petit resum del contingut dels fragments del Cant de Ramon que has llegit.

11.    En quin moment de la seva vida creus que va escriure aquest poema? Què t’ho fa pensar?

12.    Després de llegir el text del Llibre de les bèsties que parla del corb i la serp, explica què creus que és el que vol demostrar la Guineu amb aquest exemple.

13.    Per què la guineu no té por del bramul del bou?  Com explica als altres animals la importància de la seva astúcia? Per què dóna tanta importància a aquesta qualitat?

1.       Quina és la llengua mare del català?

2.       En quin moment la llengua comuna que parlaven els habitants de l’Imperi romà va començar a evolucionar per donar lloc a les anomenades avui llengües romàniques?

3.       Quines altres llengües han influït en el procés de formació de la llengua catalana?

4.       De quin segle daten els primers textos escrits que es conserven en llengua catalana? El català oral s’inicia a la mateixa època o és anterior?

5.       Digues el nom d’aquests primers textos i explica quina temàtiva tracten.

                                                          Homilies d’Organyà

Cagar                                                                bregues

Llepar                                                               truites

Tastar                                                               olletes

Plorar                                                               dubtes

Cercar                                                              culs

Somiar                                                             miques

2.                  Classifica les paraules compostes següents segons la combinació que presentin:

3. En aquesta il·lustració hi ha representades tretze coses el nom de les quals és una paraula composta, com per exemple, parabrisa. En sabries dir el nom? Escriu a continuació una frase amb cada una d’aquestes paraules compostes.

Font: Cavall Fort núm. 1193-1194

                                                                   EXERCICIS

Tambe, interes, corregue, mantingue, retol, creixer, pesol, rebe, despres, cinque, pergola, termic, volgue, voste, digue, volguereu, estenguerem, perque, angles, medic, portare, ciencia,malbe, compren , premer, anas, exit, presencia, nomes, coneixer, cabe, estrategic, memoria, informacio, canço, tonica, emissio, pero, historia, morfologic, extincio, autocton, tecnificacio, resso, moderacio, aixo, espos, navegacio, estomac, exclos, proleg, avio, imposicio, fenomens, debo, inundacio, propia, opera, fulleto, allo, tombola, ocorrer, modul.

2.            Posa accent als mots que n’hagin de dur:

Parlaven, Ramon, ratoli, llibreta, telefon, cabell, boligraf, ambiguament, perdieu, condicio, lumbalgia, jersei, teclat, neixer, Lluis, memoria, bioleg, informatic, veterinari, hipopotam, olimpiades, manifestacio, conseqüencia, diabetica, cardiac, futbol, basquet, immobil, muscul, absencia, serveix, arros, acid, arbre, princep, epoca, reptil, xandall, creixer, teniem, espes, sabieu,  boligraf, il.logic, fossim, interes , centim, memoria, album, annera, bustia, caricia, caracter, centimetre, nuvol, pages, cantavem, exit, submari, semafor, boiros, proxim, historia, beuran, apren, repos, debil, clinica, castig, paciencia, cinque, caminaran, congres, canço, pais.

Són/son pare te/té molta son/són.

Es /és veu que es/és estranger.

Passi pel/pèl carrer del Fum i de seguida trobarà la botiga. Alerta, però,que no li prenguin el pèl/pel

Te/té el costum de prendre el te/té amb pastes.

Si ho fan així déu/deu ser qude no creuen en déu/ deu.

No sabia que/què havia de fer davant la problemàtica que/què se li presentava.

Si/sí volia participar en el projecte havia de respondre que si/sí a la pregunta que li havien formulat.

4.            Accentua, si cal, i classifica:

Magnetofon, medul·la, atmosfera, tiquet, hipopotam, interes, malbe, esferic, examen, pastis, estatua, compravem, cantaveu, pel·licula, omoplat, historia, sindria, quimica, coixi, elit, submari, helicopter, copia, repos, platan, esglesia, compren, examens, textil, prestec, Gloria, Nuria, Virginia, Polonia, academia, Silvia, Filadelfia, diguessiu, importancia, prudencia, porteria, tenia, xiclet, volia, volien, colonia, industria, patria, blavos, vertigen, angles, frances, negros, tauro, ocasio, reptil, rapid, exces, tecnica, masia, litosfera, burges, anirieu, silencios, tulipa, dia, tia, timo, frenetic, sandvitx, semafor, pneumonia, pesol.

a.   La nostra situacio, tal i com ens va apareixer aleshores, era a penes menys  terrible que quan ens haviem cregut soterrats per sempre mes. No teniem altra perspectiva que la d’esser morts pels salvatges o d’arrossegar entre ells una miserable existencia de captius. Podiem, certament, durant algun  temps, escapar a llur atencio entre les pregoneses dels turons i, en darrer extrem, dins l’abisme d’on acabavem de sortir; pero ens caldria o morir de fred i de fam durant el llarg hivern polar, o revelar finalment la nostra existencia en els nostres esforços per a trobar mitjans de subsistencia.

(E. Allan Poe)

b.   La cosa no te evidentment res de sensacional. Ja a principis del segle XX hom va descobrir clarament la relativitat del curs dels fenomens. Es ben sabut que tot sovint a la terra sorprenem l’existencia d’estrelles que fa un llarg periode de temps que han estat destruïdes. I es que la velocitat de la llum, per be que molt gran, no es infinita. La llum del sol per arribar a la terra tarda, segons la ciencia, vuit minuts. La llum d’una estrella deu vegades mes lluny tardara vuitanta minuts. Ara tot es qüestio de posar zeros.»

La història a l’inrevés. J. Creixells.

c.     T’he promes, gairebe al principi de la meva historia, que quedariem tots dos satisfets… Que jo m’esplaiaria i que tu em perdonaries la vida. Ales­hores potser et va sonar gratuït, no?, pero ara veus que hi ha material sufi­cient com per a fer-ho. I si no, pensa-hi, ¿no es motiu suficient el fet de tenir tan poques coses per a dir d’un periode de nou anys? I es clar que en tindria mes, home… Tot coses domestiques, coses sense cap interes. Coses que si ens posessim a comentar entre tots, de la propia vida, tant si ha estat un exit com un fracas d’acord amb allo que esperavem, ompliriem mes volums que la Gran Enciclopedia Catalana. I que en trauriem? Tots ens quedariem tranquils i cadascu, al final, aniria a cercar entre milers de pagines la propies confessions per veure com havien quedat.

(M. Aritzeta: Quan la pedra es torna fang a les mans)

    d. “La resta d’aquell dia va confirmar les meves primeres impressions, i em va fer pensar que havia trobat el bon cami. A la tarda vam anar a passejar pel caminet que hi havia darrere de la casa, i la meva opinio del bosc va començar a canviar: tenia la seva gracia si s’utilitzava per a activitats purament ludiques. (…) Fins i tot hi vaig trobar un cadaver ja madur de colom, que vaig rebolcar durant uns minuts, fixant-me especialment en aquelles zones de mes dificil acces darrere del coll i de les orelles. Tot plegat, un lloc divertit de visitar, el bosc. No m’agradaria viure-hi, es clar, i ja no hi estava obligat”.

(Peter Mayle, Una vida de gos)

e. ”Les persones diabetiques han de tenir en compte que hauran de substituir aliments preparats i condiments dolços per altres fets a casa amb edulcorants que no desequilibrin els nivells de sucre a la sang. Atencio a l’hora de menjar caramels, llepolies o begudes refrescants entre hores o substituint menjades: se n’ha de limitar el consum. Per no passar gana, cal menjar a les hores i la quantitat necessaria. Els nins han de fer totes les menjades, a les hores adequades, i berenar moderadament per poder sopar despres. El menjar ha de ser considerat com el que es: una manera de «recuperar el combustible» en companyia d’altres persones. Mai no ha de ser ni un premi ni un castig. Els nins han d’anar incorporant a la seva dieta tot tipus d’aliment. Per aixo, hem d’introduir-los nous sabors progressivament. La millor manera perque s’interessin per aquests aliments es que vegin que les altres persones de la familia en mengen. Quan menjam cereals, triem-los integrals i no hi afegim sucre o mel. El sucre i la mel s’han de menjar amb moderacio. Ah, i recordau de rentar-vos les dents despres de cada menjada. La mel s’enganxa a les dents i provoca caries. Per evitar les flatulencies s’han de mastegar be els aliments i prendre una infusio de camamil·la amb anis estrellat despres de les menjades. Tambe cal menjar amb moderacio aliments com la col, la coliflor, els pesols, els ciurons i les carxofes. I, si en menjam, hem de prendre un iogurt natural de postres. De llet sencera, les persones adultes, si tenen bona salut, en poden prendre, pero, en general, s’aconsella, per ajudar a reduir la quantitat de greixos de l’alimentacio, prendre la llet descremada, sobretot si es te colesterol, diabetis o acid uric. Les dones embarassades, en periode de lactancia o en la menopausa, tambe poden prendre llet sencera per ajudar a absorbir el calci. A casa es poden tenir especies que us agradin, llimona, ceba o alguna vinagreta que serviran per donar-li un toc final al plat i us faran reduir el consum de sal. “

6.            Accentua el text següent (fixa’t especialment en els casos d’accent diacrític):

Deiem que feien massa soroll. Seria bo que en fessiu un bon us. He tret el be fora del corral. Us ho havia dit? El mon es rodo. Voleu que us digui res mes? Que vols menjar per sopar? Allo que tu vulguis. El nostre mon gira al voltant del sol. Son uns deu nois. Deu n’hi do. Aixo es un os de be. Si que vindre pel teu sant. Beviem un te a la plaça.Ma mare es va trencar un os de la ma dreta. Val mes que em paguis el deute el mes que ve. Parlava pels colzes pero no tenia ni un pel de beneit. No se si va menjar-se tot el pastís o si en va deixar un tros.Li vaig demanar si vindria al cinema amb mi i em va dir que si. Mon pare es el millor pintor del mon.

LA COHERÈNCIA

 ·          És la propietat que dóna unitat de significació al text.

·          Un text coherent ha de tenir:

1.    Un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text (ha de tenir un sentit global, d’acord amb la intenció inicial).

2.    La informació necessària per entendre’l.

3.    Les idees exposades de manera clara,ordenada i equilibrada.

4.    Unitat de registre, de to i d’estil.

Exemple de text incoherent :

Tenc un pis a Vic. Visc en aquest pis des de fa quatre anys. Quatre anys són molt de temps. El temps és l’amo de les nostres vides. La vida és un camí en què aprenem cada dia. L’aprenentatge consisteix en el fet d’aprendre, no en els objectius. (Ed. Castellnou) 

LA COHESIÓ

·          En un text ben cohesionat els diferents elements que l’integren han d’estar ben lligats per mitjà de diversos procediments:

1.    S’hi han d’usar els connectors adequats (quan, després de , entre… ).

2.    S’hi han d’evitar les repeticions per mitjà de l’el·lipsi, l’ús de sinònims o la substitució pronominal.

3.    L’ús correcte del signes de puntuació.

Exemple de text descohesionat:

[…] Aquí a Cambridge, el meu amic més estimat és Nat Lamar. Diumenge jo vaig passar una estona fantàstica prenent el cafè amb Nat Lamar i jo vaig conèixer un amic casat de Nat Lamar,molt interessant, que treballa per al Time; l’amic de Nat Lamar em va donar informació per aconseguir alguna feina lucrativa aquest estiu i jo penso escriure sol·licitant la feina.

 [Adaptació lliure de Syilvia Plath: Cartes a la meva mare]

L’ADEQUACIÓ

 ·      Cada situació comunicativa exigeix usos lingüístics diferents. No és el mateix, per exemple, adreçar-se a un amic per demanar-li un favor que fer-ho a un professor per fer-li una consulta o a l’Administració per presentar una sol·licitud. L’emissor ha de triar, entre les diferents possibilitats que li ofereix la llengua, la més adequada.

·      Un text adequat presenta el registre que li pertoca i pertany al gènere textual o classe de document (carta, esquela, epitafi, etc.) que més s’hi adiu.

·      També cal tenir en compte aspectes com la presentació del text: el domini de la veu i del llenguatge no verbal en els textos orals, i la cal·ligrafia, la polidesa, la presència de marges i espais en blanc o la inclusió de diferents recursos tipogràfics en els textos escrits.

Exemple de text inadequat: (a un examen)

Ramon Llull era un home que va viure al segle XIII i que estava com una regadora. Tot i que tenia una dona i dos fills els va deixar per anar a viure tot relaxat a la muntanya de Randa i després se’n va anar a córrer món amb unes idees que eren realment de sonat. És ben normal que li diguessin Ramon lo Foll (i m’estalviaré fer comentaris al respecte), perquè es pensava que tothom quan el veuria es voldria fer cristià així, pel “morro”. Quines idees!

LA CORRECCIÓ

·       A més de respectar les propietats que hem vist fins ara, un text ha de ser també correcte des del punt de vista de l’ús de la llengua. Les incorreccions ortogràfiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques poden generar confusions.

·       És convenient que, un cop redactat l’esborrany del text, el rellegeixis i en facis la revisió lingüística. Aquests són alguns aspectes que has de tenir en compte:

1.   Els vulgarismes: Són paraules genuïnes del català que s’han deformat amb l´’ús (havés per hagués, ubergini per albergínia…).

2.   Els barbarismes : Són mots agafats d’una altra llengua sense necessitat perquè en tenim una de pròpia que té el mateix sentit (algo per qualque cosa, fresa per maduixa…).

3.   Els errors ortogràfics i gramaticals: perque per perquè, un altra dia per un altre dia…)

Exemple de text amb incorreccions:

* Tot está esplicat. I en cambi es continua produïnt una injènua sorpressa cada vegada que algú descobreix el joc.

Rebedor/entrada

passadís

dormitori

cuina

menjador

bany

terrassa

garatge

sala

terrat

balcó

teulada

soterrani

escala

xemeneia

porxada

porta

finestra

jardí

estudi

rebost

butaca

taula

cadira

làmpada

Catifa/estora

quadre

aparador

prestatgeria

cortina

televisor

reixat

persiana

vidriera

quadre

sofà

canterano

calaixera

balancí

lavabo

vàter

dutxa

banyera

tovallola

Eixugador de cabells

Sabó

Esponja

mirall

raspall

pinta

Raspall de dents

Pasta de dents

Paper higiènic

bidet

mampara

aixeta

tovalloler

Penja-robes

Porta-rotllos

granereta

bàscula

sabonera

dosificador

Maquineta d’afaitar

barnús

tamboret

bàscula

batedora

gelera

microones

estovalles

rentaplats

cuina

forn

Poal del fems

Pica d’escurar

giradora

llevadors

palangana

vaixella

coberteria

balança

colador

aprimadora

llevataps

obrellaunes

motlle

glaçonera

morter

greixonera

estovalles

cafetera

coberts

cullera

forqueta

ganivet

tassó

Plat pla

Plat fondo

torcaboques

sopera

saler

olla

paella

torradora

sucrera

eixugamans

davantal

setrilleres

palangana

Degotador de plats

tassa

copa

tapadora

Colador

armari

matalàs

llit

llençol

coixí

comodí

penjador

sabater

bres

tocador

llitera

vestidor

cobertor

Manta/flassada

edredó

Aspirador

granera

pala

fregador

Poal de fregar

planxa

pica

encalentidor

Post de planxar

detergent

fregall

pedaç

rentadora

Gafes d’estendre

lleixiu

gandula

piscina

barbacoa

Para-sol

pèrgola

• És la primera manifestació literària culta en una llengua romànica (provençal).
• Neix a finals del segle XI a les Corts occitanes.
• Seguint la moda occitana, els trobadors catalans imitaren des de mitjan segle XII no només la temàtica de què parlaven els trobadors occitans sinó també la seva manera d’escriure poesia i fins i tot la llengua.

•  Durant els segles XII i XIII componia els seus poemes en llengua provençal .
• Aquests poemes eren pensats per ser difosos oralment o per mitjà del cant. Per això componia també la música de les seves composicions.
• Pertanyia a una classe social superior a la del joglar.
• Els trobadors catalans més coneguts són Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

• Anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.
• Interpretava públicament les composicions dels trobadors (era transmissor, no creador).
• Pertanyia a una classe social inferior a la del trobador.

• És el concepte d’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca.
• Els principals personatges que hi intervenen són:

1.    El trobador o om: És el vassall de la dama, el seu servidor. Li deu amor,fidelitat i lleialtat.

2.    La dama o midons: Ha de ser casada i pertànyer a una classe social superior a la del trobador. Com que la relació és secreta, el trobador s’hi ha de referir amb un pseudònim (senyal) per evitar les sospites del marit i els cortesans.

3.    El marit o gilós: Apareix sempre com un ésser malvat, del qual s’han d’amagar els amants. La dama no pot ser feliç amb el marit, que li ha estat imposat pel pare per conveniència.

4.    Els lauzengiers (envejosos, maldients): Amics del gilós que espien els amants per avisar-lo si es comet infidelitat.

5.    El guaita: Amic del trobador que l’avisa quan surt el sol, després de passar la nit amb la midons, per evitar que siguin descoberts pel gilós.

Segons el contingut podem classificar la lírica trobadoresca en sis gèneres:

1. Cançó: Composició on el trobador expressa l’amor que sent per la midons.
2. Sirventès:  Expressa la rivalitat o enemistat entre el trobador i una altra persona per motius polítics o literaris. Conté crítiques i atacs personals.
3. Plany: Expressa tristesa per la mort d’un amic o d’un personatge destacat.
4. Alba: Lament del poeta per haver de deixar la dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts.
5. Pastorel·la: Diàleg entre una pastora i un cavaller, que la vol seduir.
6. Tençó: Debat poètic entre dos trobadors.

TEXTOS

Llegenda del cor menjat

 “Guillem de Cabestany era un cavaller i trobador de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord i el que avui us explicaré és la història de la seva vida, bé de fet, la història de la seva mort. Home cortès, agradable i famós en armes, estava bojament enamorat de la Senyora Saurimonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, un noble ric, cruel i orgullós.

El trobador estava enamorat de la dama i sobre ella escrivia les seves cançons, la jove dama era bonica i el corresponia i l’estimava més que a res en el món. Un amor secret que no ho era tant com els protagonistes haurien volgut, i és que el gelós marit de Saurimonda en assabentar-se de la infidelitat de la seva esposa, va decidir prendre a Guillem.

 
El va matar, li va tallar el cap i va fer que li arrenquessin el cor, va demanar al seu millor cuiner que el cuinés per a la seva esposa, i li va servir  a la seva esposa que sense saber el que estava menjant se’l va cruspir sencer, i és que el va trobar deliciós. Un cop acabat l’àpat, Ramon li va dir a Saurimonda que aquell plat que tant li havia agradat no era altre cosa que el cor del seu amant. La dona no acabava de creure’s el seu marit i aquest perquè la cregués va fer portar el cap del seu estimat trobador. I quan va sentir i va veure tot plegat, Saurimonda va perdre la vista i l’oïda, i li va dir al que encara era el seu espòs que a partir d’aquell dia no menjaria res més. Ramon ple d’ira i ràbia en sentir aquestes paraules de la seva esposa va córrer cap a ella espasa en mà amb la intenció de pegar-li al cap. Ella va córrer cap a un balcó i es va deixar caure, posant fi així a la seva vida.

 
I des d’aquell dia que la història de la cruel mort de Guillem de Cabestany i la seva estimada Saurimonda, va començar a córrer per tota la comarca. I de la comarca a la resta de comarques i així a tot el país, fins que va arribar la història a oïdes del Rei d’Aragó,Alfons I, que va anar fins a  Perpinyà i va fer empresonar Ramon  perquè fos jutjat pels seus crims. Li prengueren  tots els castells que posseïa i els feren destruir, i també li prengueren tot l’or i totes les possessions i terres. El varen fer empresonar i amb els anys va acabar morint a la presó del Rei. El Rei va fer recollir els cadàvers dels dos amants i els va fer portar a Perpinyà, on diuen que va fer construir un monument davant la porta de la seva església, i va fer dibuixar sobre el monument la manera  com havien mort, així com va ordenar que per tot el Comtat del Rosselló, totes les dames i els cavallers els fessin aniversari tots els anys.
I és així com aquesta tràgica història va sobreviure al pas dels anys i es va acabar convertint en llegenda.”

 No el prengueu el fals marit,
Joana delicada!

I
No el prengueu el fals jurat,
que és ruc, mal educat,
Joana delicada!

II
No el prengueu el mal marit,
que és ruc, que és ensopit,
Joana delicada!

III
Que és ruc mal educat,
no sigui per vós amat,
Joana delicada!

IV
Que és ruc, és adormit,
no jegui amb vós al llit,
Joana delicada!

V
No sigui per vós amat,
més val aquell que teniu d’amagat,
Joana delicada!

VI
No jegui amb vós al llit,
més us hi valdrà l’amic,
Joana delicada!

 I
Cançoneta lleu i plana

Lleugereta, sense pretensions,

Jo faré del meu marquès,

Del traïdor de Mataplana,

Que és d’engany farcit i ple.

Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

 II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de guardar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi amb vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

V
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d’engany sou farcit i ple.

ACTIVITATS

2.       Explica les diferències i les semblances entre trobador i joglar.

3.       Digues el nom de dos trobadors catalans.

4.       Quines qualitats havia de tenir la dama d’un trobador?

5.       Quins personatges apareixen a les composicions que giren a l’entorn del tema de l’amor cortès?

6.       Defineix: cançó, sirventès i plany.

7.       Digues el nom dels personatges de l’amor cortès que surten a La llegenda del cor menjat. Com els has identificat?

8.       Com valores la decisió del rei d’Aragó després de la mort dels dos enamorats? Creus que és una decisió justa? Per què?

9.       A quin gènere trobadoresc pertany el poema de Cerverí de Girona? Quina temàtica tracta?

10.    Qui és l’amic a qui fa referència al final del poema? El relacionaries amb algun dels personatges de l’amor cortès?

11.    Qui és el protagonista del poema de Guillem de Berguedà? Quin retrat en fa el trobador? A quin gènere creus que pertany? Què t’ho fa pensar?

EXERCICIS

1.       Digues quines de les següents llengües són romàniques i quines no ho són:

romanès, holandès, anglès, italià, sard, francès, búlgar, grec, alemany, danès, basc, portuguès, hindi, rus.

2.       Marca al  mapa d’Europa  els territoris on es parlen les llengües romàniques.:

3.       Cerca per Internet el nom d’una llengua romànica desapareguda i digues on es parlava.

Dalmàcia (Croàcia)