Pronoms forts i febles

Els pronoms personals es classifiquen en forts (tònics) i febles (àtons). S’anomenen pronoms personals perquè gairebé sempre substitueixen una persona. L’element substituït s’anomena antecedent.

Resultat d'imatges de pronoms febles

1. Pronoms personals forts

Resultat d'imatges de biceps sacar

Els pronoms personals forts duen vocal tònica i els pronunciam sols, sense formar una unitat prosòdica amb el verb. Són els següents:

Singular 1a persona jo, mi
2a persona tu
3a persona Ell/ella
si (reflexiu);
Plural 1a persona nosaltres
2a persona vosaltres, vós, vostè, vostès
3a persona Ells, elles
si (reflexiu)

Remarques:

  • Mi: s’usa en lloc dejo darrere la majoria de preposicions.
  • Vós: funciona gramaticalment com a 2a persona del plural, però pel sentit és singular (plural de respecte).
  • Vostè, vostès: funcionen gramaticalment com a 3a persona del singular i del plural respectivament, però pel sentit corresponen a la 2a persona.
  • Si: aquesta forma s’usa sempre precedida de preposició i a vegades reforçada pel mot

2. Pronoms personals febles

Els pronoms febles són unes partícules inaccentuades que substitueixen algun complement del verb i es pronuncien juntament amb aquest formant una unitat d’entonació. Gràcies als pronoms febles ens estalviam repetir una paraula, un sintagma o una oració. Ens ajuden, per tant, a cohesionar els textos, a atorgar-los agilitat i claredat.

Els pronoms febles poden adoptar diferents formes segons la seva posició respecte del verb. N’hi ha que tenen una sola forma (les, li, ho, hi); alguns altres en tenen dues (la, us), tres (ens, els) i, fins i tot, quatre (em, et, es, en, el).

Pel que fa als que tenen més d’una forma, usarem les variants següents segons les posicions possibles del pronom en relació amb el verb i en combinació amb altres pronoms.

 

Davant verb començat en consonant

em

et es en el la els ens

us

Davant verb començat en vocal o hac muda m’ t’ s’ n’ l’ l’, la els ens us
Darrere verb acabat en consonant o semivocal (diftong) -me -te -se -ne -lo -la -los -nos -vos
Darrere verb acabat en vocal (excepte la U del diftong decreixent) ‘m ‘t ‘s ‘n ‘l -la ‘ls ‘ns -us

Particularitats:

  1. Quan el verb comença amb el so [ s ] hem d’ usar la forma plena se(se celebra).
  2. Darrere els infinitius de la 2a conjugació acabats en –re, hi utilitzarem la forma us(veure-us).
  3. Davant verbs que comencin en i, u, hi, hu àtones, hi usarem la forma la(la imiten, la utilitzava).

Regles sobre l’ús de les diferents formes:

Els pronoms febles van o tots davant el verb (en aquest cas s’anomenen proclítics) o tots darrere (aleshores són enclítics):

  • Van darrere quan el verb és un imperatiu, un infinitiu o un gerundi: aixeca’t, aixecar-se, aixecant-se.
  • Van davant amb el verb en els altres temps o modes: s’aixecava , s’ha aixecat…
  • A les perífrasis verbals podem triar entre posar-los tots davant o tots darrere.

Norma ortogràfica: Els pronoms que van davant el verb no duen mai guionet sinó que s’escriuen separats del verb. Els que van darrere, en canvi, sempre que no vagin apostrofats duen guionet: et vol deixar,  vol deixar-te.

Resultat d'imatges de pájaros azules

Quadre general funcions:

FUNCIONS PRONOMS CASOS
 

 

 

CD

EL/LA/ELS/LES

EN

 

HO

–       Determinat (Precedit d’article o demostratiu): Vull el llibre = El vull.

–       Indeterminat (no precedit d’article o demostratiu o precedit de numeral, quantificador o indefinit): Demanam fruita = En demanam. Volem quatre panets = En volem quatre.

–       Neutre (això, allò) o oració subordinada: Vull que hi vagis = Ho vull

 

CI

LI

ELS

–       Singular: Regalaré flors a n’Aina = Li regalaré flors.

–       Plural: Durem el paquet als teus germans = Els durem els paquets.

 

CC o CRV

 

EN

HI

–       Precedit per la preposició DE: Venim d’Artà = En venim.

–       No precedit per la preposició DE: Anam a Búger = Hi anam

 ATRIBUT EL/LA/ELS/LES

 

HO

–       Determinat (precedit d’article o demostratiu): És el metge = L’és.

–       No precedit d’article o demostratiu (també adjectiu i oració): És simpàtic = Ho és.

PREDICATIU HI –       Tots els casos: Caminava cansat = Hi caminava.
  EXERCICIS
 1.            Desplaça els pronoms darrere el verb:

 1. Et volen escriure

2. Ens vol espantar

3. El vaig asseure a taula

4. En va trobar un munt

5. La vàrem avisar

6. Li varen donar esperances

7. Us volen examinar

8. Es va perdre

9. No li varen prendre res

10. Els vaig parlar fluixet

11. Et volen sentir

12. Ens va creure

13. Els vol treure de casa

14. En va dur

15. Es varen tombar

16. No et pot ajudar

17. Ho puc intentar

18. L’han de dur aquí

19. Hi ha d’arribar avui

20. Em comencen a cansar

21. N’estàvem parlant

Resultat d'imatges de pronoms febles pissarra

2.            Desplaça els pronoms davant el verb:

1. Vaig veure’l ahir

2. Vaig fer-ho jo mateix

3.Vares fer-li molt de mal

4. Va dur-ne quatre

5. Vàrem equivocar-nos

6.Vàrem rebre’l al despatx

7. Vàreu amargar-me el capvespre

8. Varen passar-se de llestos

9. Voldria veure’l

10. Volia anar-hi

11. Volen recomanar-me

12. Vull decidir-ho ara mateix

13. Volen dedicar-s’hi

3.            Substitueix els CD pel pronom feble corresponent:
a) El professor repartia els exàmens
b) Sempre llegeix novel·les de misteri
c) Sempre té alguns caramels a la butxacaResultat d'imatges de caramelosd) Ja tenim tres entrades per al cinema
e) Agafau el paper del terra
f) Els actors van signar autògrafs
g) Va ordenar que tothom s’aixequés de la cadira
h) No he pensat el que havia de dir
4.            Substitueix els CI pel pronom feble corresponent:
a) Enviaré el programa d’activitats als veïns
b) Vaig explicar els fets al meu amic
c) Donarem el condol a la família
d) El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic
e) Porta els paquets a les clientesResultat d'imatges de paquete regalo
5.            Indica si els complements subratllats són atributs o predicatius i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) Na Laura i n’Helena eren les mestres de cinquè
b) Es va presentar a la reunió enfadatc) Es va quedar aturat davant el semàfor
d) Les muntanyes semblen llunyanes
e) Les peces són de plata
f) Es manté allunyada de la multitud
g) Aquest noi es considera molt llest
h) Va quedar  sord als trenta anys
 6.        Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) Viuen de la venda ambulant
b) El nen plora amb ràbia
c) Sortiré de casa a les cinc
d) Ha renunciat als plaers de la vida
e) Baixa de l’arbre ara mateix
f) Només pens en les vacances.
g) Anirem al concert de música clàssicaResultat d'imatges de violinista
7.            Substitueix per pronoms febles els complements subratllats:

1. He vist el teu germà sortir de la classe

2. Cada dia veig n’Aina i na Maria

3. Observau el cel

4. Ja pots cosir les randes

5. Troba tots els elements al seu abast

6. Digau al nin que no arribi tard

7. Buida els calaixos

8. Cada nit anam a fer companyia a la padrina

9. Mira el teu cosí

10. Utilitzes la ploma?

11. Digues als teus fills que els esper

12. Parla d’aquest cas amb el director

13. Trob aquest al.lot cada matí

14. Em sembla que és na Joana

15. Demà comprarem la pilota

16. Hem de menjar els melicotons

17. Donaré el llibre al meu germà

8. Anam a València

19. Donaré el compte a les clientes

20. Venim de Sineu

21. És soci del Mallorca?

22. És el president del Barça?

23. Duc les cebes

24. Semblen guanyadors

25. Condueixen el cotxe

26. Anirem a Londres

Resultat d'imatges de londres soldados

27. Fins fa poc era hereu

28. Tornarem de Lluc molt tard

29. Me’n vull anar cap a ca nostra

30. Jo em pensava que vindria

31. No dubtis mai dels teus germans

32. He de reconèixer que ho fa bé.

33. Demà he de cantar al Teatre Principal

34. No es recorda d’allò

35.  Agafa un grapat de cireres

36. És covard

37. Viu a Elx

38. Ha fet el que li vares demanar

39. Posaré les tovalles a taula

40.  Ens arriscam a suspendre

41.  No pot prescindir de les comoditats

42.  Ens ha confessat que no era veritat

43. S’ha negat a dir-ho

44. Passàvem pel pont

Resultat d'imatges de puente

8.             Canvia els pronoms febles per un complement que hi escaigui:

1. Els nins hi juguen

2. Us  ho assegur

3. Hi anirà

4. En viuen

5. Hi pensa cada dia

6. No ho sembla

7. N’han sortit

8. Hi va cada any

9. Ell li compra els llibres

10. En demanen cada dia per berenar

11. No la volia

12. No els vull aquí

13. En Miquel ho és

14. En volia dotze

15. Ho comprovarem

16. Ja en tornàvem

Resultat d'imatges de llengua catalana

 

Barbarismes

Resultat d'imatges de acuarela azul

abogat advocat,  misser   acantilat penya-segat
acera voravia   aconteixement esdeveniment, fet
adelantar avançar, passar davant   ademés a més/a més a més
ahorrar estalviar   ajedrez escacs
alfombra estora, catifa   aleman alemany
almacén magatzem   algo qualque cosa
amapola rosella   almeja copinya, cloïssa
apellido llinatge, cognom   anxoa anxova
apoiar fer costat, donar suport   aplaçar ajornar, perllongar
arrepentir-se penedir-se   ardilla esquirol (m)
assafata hostessa   asquerós oiós
assustar espantar, esglaiar   asiento seient
atun tonyina   aterrisar aterrar
averiguar aclarir, esbrinar   avenida avinguda
balon pilota (f)   avestruç estruç
barra(de bar) taulell (m)   bandeja palangana
berberecho copinya de gallet (f)   basura fems (m), escombraries
bocadillo pa o panet amb…/entrepà   besso besada, petó
bolso bossa (f)   bolos bitlles (f)
botiquín farmaciola   bombilla bombeta
busson bústia (f)   buitre voltor
cadera maluc (m)   calvo calb, cap pelat
caradura barrut   carinyo afecte, estimació
cego cec   celo cinta adhesiva
cenicero cendrer   cepillo raspall
césped gespa   ciguenya cigonya
columpios engronsadores (f)   cortado tallat
crusar travessar, creuar   cubito glaçó
cumpleanyos aniversari   cuna bres, bressol
curva volta, revolt (m)   dato dada (f)
decepcionar decebre   desarrollar desenvolupar
desfile desfilada (f)   despedir acomiadar/engegar, despatxar
despegar enlairar-se   despreci menyspreu
destornillador desengramponador   direcció adreça
disfrutar xalar, passar-ho bé,divertir-se   donar-se compte témer-se, adonar-se
emplear emprar, usar   encestar encistellar
enfermedat malaltia   ensaladilla ensalada russa
enterar-se saber, assabentar-se   enxufe endoll
escaparate mostrador   estutxe estoig
fetxa data   follon trull, rebombori
frambuesa gerd, gerdó (m)   fregona fregador(m)
freno fre   fressa fraula, maduixa
fulla (de paper) full (m)   gasto despesa (f)
gemelos bessons   globo globus, bufeta (f)
hombro espatla (f)   hongos fongs
huelga vaga   huella petjada
hutxa vidriola   impar imparell, senar
incluir incloure   ingle engonal
inglès anglès   jamon cuixot, pernil
jefe cap   juerga bauxa, gresca
lapis llapis   lata llauna
lavadora rentadora   lavavajillas rentaplats, rentavaixelles
libre lliure   lentilles lents de contacte
llamatiu cridaner   lio embull
lletrero rètol, cartell   llavero clauer
loco boig, foll   llimpiesa neteja
maís blat de les índies   madrina padrina jove
mando comandament   mandar manar
mansana(de cases) illeta   manguera mànega
mejillon musclo   mantequilla mantega
metxero encenedor   merlussa lluç (m)
munyeca braó, canell (m)   milló milió
Nit Vella Nit de cap d’any   Nit Bona Nit de Nadal
olvidar oblidar   ojalà! tant de bo!
osso onso, ós   ordenador ordinador
palomitas crispetes   palillo escuradents, punxó
pandilla colla, tropa   panaderia forn (m)
paro vaga/desocupació (f)   papelera paperera
pastel pastís   passillo passadís
patos (nedar) aletes (f)   pato ànnera (f), ànec
pavo real paó, pago   pavo indiot
peca piga   peató vianant
pega emperò, impediment (m)   pedido comanda (f)
pelirrojo roig, pèl-roig   pegatina adhesiu (m)
pepino cogombre   peluqueria perruqueria
pesadilla malson (m)   pertenèixer pertànyer
pillo polissó   petxuga pitera
plaç termini   pitar xiular
puesto lloc   pollo pollastre
rascacielos gratacels   poste pal
recibo rebut   recado missatge, encàrrec
reflejar reflectir   red xarxa
regalo regal   reflejo reflex
retràs retard   rellenar farcir, emplenar
roçar fregar   revanxa revenja
ropero armari, guarda-robes   rompecabezas trencaclosques
secador eixugador   saque (esports) servei
seguro assegurança (f)   secuestrar segrestar
servilleta torcaboques (m)   sello segell
sombrilla para-sol (m)   sombra ombra
susto espant, esglai   sótano soterrani
tarta pastís (m)    

Resultat d'imatges de acuarela azul

Insults en català

Resultat d'imatges de insultar

Acuseta
Ànima en pena
Animal d’aigua
Ase
Aturat
Badoc
Bajà
Baldragues
Baldufa
Bàmbol
Bandarra
Banyut
Barrut
Bavós
Beneit
Bergant
Bèstia
Betzol/
betzolango
Bleda
assolellada
Bocamoll
Boig
Boques
Borinot
Bossot/
Bosses tristes
Botifarra
Bruixa
Burot
Butxaca foradada
Cabró
Cagacalces
Cagadubtes
Cagalló
Cagarro
Cagat
Calavera
Calçasses
Camacurt
Caparrut
Capbuit
Cap de fava
Cap de trons
Cap quadrat
Capsigrany
Cap verd
Carabrut
cercabregues
Colflori
Colló/Collonera
Copieta
Corcó
Cràpula
Cregut
Culejador
culmerdós
Curt de gambals
Descregut
Destraler
Dimoni
Donota
Enfitador
Emprenyador
Escalfabraguetes
esguerrat
Estúpid
Fals
Fanfarró
Fantasma
Fetjut
Fatxenda
figaflor
Foca
Gallet
Gallina
Gandul
Gatamaula
Gató
Gorrer
Groller/grollerot
Idiota
Il·luminat
Imbècil
Impresentable
Incompetent
Inútil
Judes
Lladre
Llengua d’escorpí
Llenguerut
Llenguallarg
Llepaculs
Llepafils
Lloro
Mà foradada
Mafiós
Malabèstia/
Malànima
Malapècora
maleït
malparit
Malparlat
Marieta
Merda-seca/
Merdós
Menjamiques
Milhomes
Mitjafiga
Mitjamerda
Morrut
Mort de fam
Mosca collonera
Mosca vironera
Mosqueta morta
Noningú
Nyicris
Pardal/Pardalango/
Pardal de moro
Pelacanyes
Penques
Perdulari
Perepunyetes
Pixallits
Pixapins
Pixatinta
Ploramiques
Pocavergonya
Pollós
Poma/Pomot
Porcell
Rata de
claveguera
Ronyós
Ruca
Sac de patates
Sac de puces
Setciències
Somiatruites
Somera/Somerot
Sonat
Tocat de l’ala
Toixarrut
Torracollons
Torrapipes
Tòtil
Totxo
Tronat
Tros d’ase/
Tros de banc
Tros d’animal
Xafarder
Ximple
Xitxarel·lo
xoriço

Quadre resum literatura catalana segles XII-XIX

Resultat d'imatges de literatura catalana

Segle XII Primers textos Forum Iudicum
Homilies d’Organyà
 

 

Segle XIII

 

Poesia trobadoresca

Guillem de Berguedà

Guillem de Cabestany

Cerverí de Girona

Prosa religiosa Ramon Llull
Historiografia Jaume I

Bernat Desclot

 

 

Segle XIV

Historiografia Ramon Muntaner

Pere el Cerimoniós

 

Prosa religiosa

Francesc Eiximenis

Anselm Turmeda

Sant Vicent Ferrer

Humanisme Bernat Metge
 

 

Segle XV

Novel·la cavalleresca Joanot Martorell

Curial e Güelfa

Narrativa burgesa Jaume Roig
Poesia Jordi de Sant Jordi

Ausiàs March

Segle XVI Renaixement Pere Serafí

Cristòfor Despuig

Segle XVII Barroc Francesc Vicent Garcia

Francesc Fontanella

Segle XVIII Neoclassicisme Joan Ramis i Ramis
 

Segle XIX

 

Renaixença

Jacint Verdaguer

Narcís Oller

Àngel Guimerà

Resultat d'imatges de literatura catalana

La Renaixença (segle XIX)

  • És un moviment cultural que pretén la recuperació de la llengua i la literatura catalanes després de tres segles de decadència cultural.
  • El programa literari es caracteritza per:
    • Recuperar l’ús de la llengua en els àmbits culturals i literaris.
    • Enllaçar amb la tradició medieval.
    • Restablir els Jocs florals.
  • Els tres fets emblemàtics de la Renaixença són:
    • La publicació del poema La Pàtriade Bonaventura Carles Aribau (any 1833)
    • La instauració dels Jocs Florals de Barcelona (any 1859)
    • La publicació del poema èpic L’Atlàntidade Jacint Verdaguer (any 1877)
  • Autors més representatius: Jacint Verdaguer (Poesia), Narcís Oller (novel·la) i Àngel Guimerà (teatre).

Resultat d'imatges de JOCS FLORALS

JACINT VERDAGUER (1845-1902)

  • És el gran poeta de la Renaixença.
  • Va crear un estil propi molt característic que combinava magistralment elements populars i elements cultes.
  • Va escriure els dos poemes èpics més importants de la literatura catalana:
    1. L’Atlàntida, on combina el tema del descobriment d’Amèrica per Colom amb l’enfonsament del mític continent dels atlants.
    2. Canigó, que tracta dels orígens llegendaris de la Catalunya cristiana.
  • Molts dels seus poemes lírics tenen un caràcter religiós i patriòtic, alguns dels quals s’han convertit en cançons populars pel seu estil popular i la seva gran sensibilitat.

Resultat d'imatges de JACINT VERDAGUER

NARCÍS OLLER (1846–1930)

  • Narcís Oller és el novel·lista més important de la literatura catalana del segle XIX.
  • Les seves obres s’inscriuen dins el corrent delRealisme (a vegades vorejant el Naturalisme) tot i mantenir-hi elements propis del Romanticisme.
  • El Realisme és un corrent artístic, sorgit a mitjan segle XIX, que es caracteritza per la voluntat de representar la realitat immediata de l’autor i retratar-la de maneraobjectiva.
  • Les novel·les més importants de Narcís Oller són :
    • La Papallona: la història d’un seductor i la seva víctima explicada amb un estil costumista i romàntic
    • L’Escanyapobres: Presenta l’arquetipus de l’avar i reflecteix l’impacte de la revolució industrial en la societat rural.
    • La bogeria: Amb un tractament naturalista parla d’un procés de bogeria provocada per les lleis de la genètica  i pel medi ambient.
    • La febre d’or: Té com a tema central l’obsessió pels doblers. Parteix de la figura del nou ric que gràcies a l’especulació a la borsa aconsegueix enriquir-se ràpidament però que tanmateix acaba arruïnant-se per la crisi financera europea.

Imatge relacionada

ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924)

  • Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle XIX i el de més projecció internacional.
  • Els temes i els personatges de l’obra d’Àngel Guimerà vénen marcats per dos aspectes bàsics que havien marcat la seva vida: el mestissatge i la idealització de la figura de la dona, sobretot com a mare.
  • La seva obra participa dels dos models de teatre romàntic: la tragèdia romàntica d’ambientació històrica i el drama romàntic de caire realista.
  • Les seves dues obres més destacables són:
    • Mar i cel : És una tragèdia romàntica escrita en vers que tracta de l’amor impossible entre Saïd, un corsari musulmà, i Blanca, una donzella cristiana, perquè pertanyen a dues cultures i religions oposades.
    • Terra baixa: És un drama romàntic de caire realista escrit en prosa que tracta de l’enfrontament entre dos mons: el món “pur” de la terra alta, on Manelic pot mantenir intacta la seva bondat originària, i el món “contaminat” de la terra baixa, on Manelic serà víctima de la tirania, l’engany i la corrupció. 

Resultat d'imatges de ANGEL GUIMERÀ

TEXTOS
Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel, de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu tu, vel montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del jueu,
e al mig del mar la mallorquina nau.

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també la so de tos torrents,
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Més, arrecat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així d’arbre migrat a terres apartades,
son gust perden los fruits e son perfum les flors.

Què val que m’haja tret una enganyosa sort,
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant del trobador no sent ni la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del LLobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis,
que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
la llengua d’aquells forts que atacaren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
per estranya regió l’accent nadiu, no plora,
que en pensaren sos llars, no es consum ni s’enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan el mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan em trobo sol, parl amb mon esperit,
en llemosí li parl, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten més raons del centre de mon pit.

Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.                                                

La pàtria, Bonaventura Carles Aribau

 

L’emigrant

Resultat d'imatges de EMIGRANTE

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
(…)

Jacint Verdaguer


Virolai

Resultat d'imatges de MARE DEU MONTSERRAT

Rosa d’abril, morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·luminau la catalana terra;
guiau-nos cap al cel.

Amb serra d’or los angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del cel que els serafins baixaren,
dau-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
lo sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols estrella d’Orient,
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.(…)

Jacint Verdaguer 

 

           Imatge relacionada   

La seva naturalesa era la de l’arrel o del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seva força; no eixir mai a fora, ni ésser assenyalat amb el dit, ni ésser l’enveja ni el sac dels cops de ningú. El crit de «Escanyapobres!» era un crit de venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo. En aquell moment, dintre la seva casa, el crit prenia ja un to provocador. Es sentí acorralat, i en el seu semblant es llegí tota la sobtada desesperació de la bèstia sorpresa en el cau, la ira salvatge d’aquella naturalesa grossera. La vida ensopida que tants anys menà dintre la foscor del seu magatzem, l’havia fet tornar esglaiadís com una rata. Del coratjós traginer no en servava sinó la primera envestida i la confiança absoluta en tota la naturalesa, exceptuant-ne l’home, que tenia per la pitjor de les feres. Tota la seva vida havia dit de la humanitat que era «una colla de lladres»: cada home era, doncs un lladre de qui calia guardar-se; i, en la confusió d’idees del seu cervell escanyolit per la ignorància, havia cregut sempre honrada tota cobdícia que no anés armada fins a les dents. La usura, que les modernes lleis no persegueixen, tampoc no la condemnava el sentit moral de l’Oleguer. Més aviat la considerava com una caritat molt semblant a la de tirar una corda a qui s’ofega. Si l’auxiliat no se n’aixecava, era que ja abans havia engolit massa aigua. Ell no n’era el responsable, i, en premi d’haver eixit a la platja, es carregava a coll totes les despulles del naufragi, que bé s’ho valien els perills passats. 

L’escanyapobres, Narcís Oller

 

 – No, Armengol no; no riguis. Aqueixa gelosia, tan infundada i ridícula, me la miro jo com un producte estrafet d’una causa tristament sèria. El pobre Daniel no se n’adona, però a mi em sembla que ho veig clar. En Giberga l’ha qualificat de boig en converses; en Giberga va dar un dictamen en aquest sentit en l’expedient d’incapacitat de què vaig parlar-te; en Giberga va proveir d’arguments en Pons per a la trista demanda del plet…Doncs, dins del cervell d’en Daniel, la figura d’en Giberga ( no ho dubtis) ha pres cos i caràcter de perseguidor inclement, infatigable; de lladre traïdor de la seva felicitat. Ai! i que en té poca, la humanitat, de misericòrdia per a aquests enteniments malalts, que hauria de tractar com flors d’estufa en honra seva i per dever sacrosant! Oh! , no ho dubtis: jo no sé si hi ha lesió, com en Giberga suposa, o si no n’hi ha; les causes de les malalties mentals ( l’eniologia, que ell en diu) les tindran o no, els metges, conegudes… potser sí: jo no ho sé pas; però a mi em sembla que no pot ser; que és un misteri tan gran, tan insondable com el de l’essència i funcionament de la raó mateixa. I quan jo considero això i penso que dintre tot ordre misteriós la major precaució és poca, m’escruixeixo de veure com, savis i ignorants, venim tractant els cervells fluixos. Quantes vegades no m’he penedit del que tu i jo, criatures encara i per criatures que fóssim, vam fer al pobre Daniel a la Ciutadela! ¿No ens tocarà també una part de culpa en el desastre de què em parles? 

La bogeria, Narcís Oller

 

TERRA BAIXA

Àngel Guimerà

Escena VIII                         

[…]

MARTA: Manelic!… Que… el dinar ja és a taula.

MANELIC: Ah, sí; el dinar. El dinar. (S’ha acostat a la taula i comença a llescar pa. Mentrestant la Marta ha anat a la llar. A part.) I que no costa gaire, no, de degollar a un home! I an ella… an ella menos!… (Se troba amb la mirada de la Marta que torna.) Si ella no em mirava! Ah! (Llença la ganiveta sobre la taula.)

MARTA: Posa-te’n tu, Manelic. (Ell se’n posa: després ella. Pausa; mengen.)

MANELIC (a part): Qui fos golut com allà dalt! Perquè els goluts no pateixen. Si no em pot passar res per aquí dintre!

MARTA (baixet): Ai, Déu meu! Ajudeu-me!

MANELIC (a part): Pst! Que l’ajudin! (Va a enraonar i s’atura.)

MARTA: Què? Digue-ho! Què anaves a dir? (Va cap an ell.)

MANELIC (apartant-la amb lo braç): Res, res, aparta’t!

MARTA: Parla un cop a la vida! Jo t’ho demano, per…

MANELIC (sarcàstic): Per qui m’ho demanes?

MARTA: Per… per…

MANELIC: Per ell? Per qui? (Esperant que ella diga.) I quin fàstic que em fa aquesta

dona! Eh! Afarta’t tu sola! (S’aixeca.) Jo me’n torno a les meves muntanyes!

(Se’n va cap a la porta.)

MARTA: No, Manelic, no! I escolta’m!… I perdona’m!

MANELIC (molt exaltat): Que et perdoni? Ira de Déu!… Què t’havia fet, jo? Enraona!

Per què m’havies d’enganyar a mi? Per què?

MARTA: Perquè no era ningú, jo! Que era sense voluntat, obeïa! I ni t’havia mirat mai!

Ni t’estimava! Ni sabia què era tenir voluntat per un altre!

MANELIC: Doncs per què t’has casat amb mi, i no et vas casar amb aquell home!

Digue-ho! (Rabiós sempre.) Que no sé jo el perquè, i em consumo, i em torno boig per saber-ho! (Corrent a ella.) Per què? Per què? Respon-me!

MARTA: Ah, això no! Que tu m’avorriries encara més del que m’avorreixes!

MANELIC: Avorrir-te? Matar-te hauria de fer jo, que és sols lo que mereixes!

MARTA: Oh, sí, matar-me, sí; que això és lo que desitjo!

MANELIC: No, no; abans anar-me’n. Anar-me’n d’aquí per a sempre!

MARTA (rabiosa per aturar-lo): És que no goses a parlar-me! No, no; no t’atreveixes!

(Anant darrera d’ell desesperada.) És que em tens por; me tens por, a mi!

Covard! Por! Por!

MANELIC (aturant-se): Que…! Que jo et tinc por? (A l’aturar-se ell, ella canvia de cop

plorant perquè es quedi.)

MARTA: Parla’m! Insulta’m! Pega’m! Mes no te’n vagis! (S’abraça als seus genolls sanglotant.)

MANELIC: Deixa’m anar, que això és un toll de misèries! Eh! Rebolca-t’hi!

(Desprenent-se d’ella i anant cap a la porta. Ella cau apoiant-se en un braç a terra.)

MARTA (per aturar-lo, rabiosa i plorant): Sí, Sí; amb el que jo estimo! (Agenollada

avança cap a la porta.) Que t’he enganyat a tu! I tu no em castigues!

(En Manelic s’atura. A part.) No se’n va, no! (Alt, suplicant.) Manelic! (

Ell, que ha dubtat, va a sortir.) I sóc tota de l’altre!… ¡I de tu no ho sóc, no ho sóc!

MANELIC (tornant enrera, amenaçant-la amb lo puny): Que callis! Calla! Calla!

(La Marta s’ha alçat.)

MARTA (satisfeta de que ell no se’n vagi): I t’he enganyat jo, i estic contenta d’haver-te enganyat! I mira: me n’en ric de tu, com tothom, mira! (Riu com boja.) Sí, sí,me n’en ric! I encara espero l’altre! (Ell corre cap a la taula i agafa la ganiveta.)

MANELIC: Pel nom de Déu que aquí mateix…!

MARTA (corrent a agafar-lo pel braç esquerre): Sí, sí, t’enganyo! Encara t’enganyo! Que vindrà l’altre! (Arrenca una rialla feréstega.)

MANELIC (alçant la ganiveta): Que et mataré!

MARTA (rient i plorant): Mata’m! Mata’m! A que no em mates!

MANELIC: Què anava a fer! No puc, no!

MARTA (refermant-s’hi al veure que s’aparta): Ah, covard! Que ja es veu que t’has

venut per diners! (Agafant-se a Manelic perquè la fereixi.)

MANELIC: Doncs té! Maleïda! (Ferint-la en un braç.)

MARTA: Ah! (Satisfeta.) A la fi!

MANELIC (llençant lo ganivet amb espant): Oh, Déu meu! Què he fet jo!

MARTA: És sang! Sang meva! I tu has sigut!… (Sostenint-se a la taula.) Oh, quin goig!

Si ric! Mira com ric! I ara ric d’alegria!

MANELIC: Maleït jo! Maleït jo cent cops, que sóc com les bèsties salvatgines!

(Quedant assegut en una cadira i rebregant-se el cap entre les mans.)                                                          Resultat d'imatges de TERRA BAIXA MANELIC                                                                                           

******************************

SAÏD: I que tard heu vingut! Jo sol la marxa

d’aquesta vida he fet, i avui al terme

vos trobo del camí, vora el sepulcre!

 

BLANCA ( amb energia i desesperació)

Ah, no, Saïd! Ah, no! Que no ve l’hora

de morir, no! Déu meu, sento la vida

per tot mon ser brotar! Vull viure! Salva’ns!

 

SAÏD: Ira d’Al·là! Que tornin! Jo els espero:

jo esqueixaré son pit: jo ses entranyes

estampiré pels murs. Tigres, i resen

ells amb lo cor ple d’odi! Oh, tots, que vinguen!

Ja prou humiliat: la sang m’ofega!

Jo vull morir matant!

 

BLANCA (esglaiada de la ràbia de Saïd): Saïd!

 

SAÏD: (canviant sa desesperació en tendresa): Ah, Blanca,

Si sóc l’esclau, humil com la coloma!

Voleu que besi els peus de vostre pare,

i que besi la terra que trepitja!

 

BLANCA: Mes jo el vull, oh, mon Déu!… jo el vull; salveu-lo!

 

SAÏD: I em perdoneu? A mi!

 

BLANCA: Tot és en va: vós sou el cel; jo l’aigua;

Mai s’ajunten ací; mireu: s’ajunten

Només en l’horitzó! És en va!

 

BLANCA: Ja vénen! Ah!

 

 Àngel Guimerà, Mar i cel.

Resultat d'imatges de MAR I CEL

 

EXERCICIS
1.Què pretenen aconseguir els intel·lectuals de la Renaixença en el camp de la literatura? Quines són les seves prioritats?

2.Quins tres fets emblemàtics marquen l’inici de la Renaixença?

3.Digues el nom dels poemes èpics que va escriure Jacint Verdaguer. Al voltant de quina  temàtica es mouen?

4.En quin corrent estètic se situen les novel·les de Narcís Oller? Com el definiries?

5.Digues el nom de quatre novel·les seves.

6.Quines dues circumstàncies marcaren la vida d’Àngel Guimerà I es veuen reflectides en els personatges de les seves obres?

7.Quin és el tema de l’Oda a la patria, de B.C. Aribau? Destaca l’estrofa que t’hagi cridat més l’atenció del poema I explica’n el significat.

8.Fes el recompte sil·làbic del Virolai, de Verdaguer i marca també la seva rima.

9.Resumeix en quatre línies com és l’escanyapobres, el protagonista de la novel·la de N. Oller que és descrit al text que t’hem presentat.

10.Quin és el sentiment del narrador davant el procés d’embogiment que ha sofert Daniel al fragment de La bogeria que has llegit? Se sent en certa manera culpable del que ha passat? Per què?

11.Per quin motiu discuteixen Marta I Manelic en el fragment seleccionat de Terra baixa? És Marta culpable de la desgràcia de Manelic? L’acaba perdonant? Per què?

12.Per què al final del fragment de Mar I cel que has llegit Blanca diu: “Vós sou el cel; jo, l’aigua”? Explica aquesta metàfora I també quina relació té amb la història de Guimerà. Com acaba?

Resultat d'imatges de MAR I CEL CARTELL

 

 

La repressió de la llengua catalana

Els dos principals períodes que marquen la repressió de la llengua catalana vénen determinats per dos fets històrics :

  1. La Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta (1716):
  • Amb aquest decret s’imposaren les lleis, les institucions i la llengua castellana.
  • Es prohibí parlar, escriure i ensenyar la llengua catalana. Els infants que parlaven català a l’escola rebien càstigs corporals i difamadors i els mestres eren castigats també amb la pèrdua del seu lloc de treball (eren desplaçats a territoris molt allunyats).
  • Tampoc no es podia fer servir la llengua catalana en l’àmbit judicial, en l’administratiu, en el comercial, en el religiós, en el de l’entreteniment ni en cap altre àmbit que sortís de la més estricta intimitat de cada casa. 

Resultat d'imatges de decret nova planta

  1. La Guerra Civil Espanyola i la dictadura de Franco (1936-1975):
  • Una de les bases de la dictadura franquista era un nacionalisme espanyol, d’arrel castellana, que va dur fins al darrer extrem. Franco pretenia esborrar qualsevol altre tipus de manifestació cultural i lingüística que no fos la seva oficial, la castellana. Aquesta uniformització encaixava en la seva visió política, reduccionista i excloent, de la «unidad de España«.
  • Així, el govern franquista va imposar l’espanyolització en tots els àmbits de la vida oficial i quotidiana. Això va comportar una sistemàtica persecució de la llengua catalana, amb la voluntat de fer-la desaparèixer.
  • Es prohibí utilitzar el català a les escoles, a l’administració (s’amenaçà tots els funcionaris que utilitzassin en català amb la destitució), a l’edició de llibres i revistes, a la retolació dels comerços, als noms dels carrers, als registre civil (a l’hora d’inscriure els nins que naixien), a qualsevol acte públic, a les celebracions religioses, a les fàbriques…

Resultat d'imatges de franco

 

  Si la població catalanoparlant va aconseguir mantenir viva la llengua després de passar dos períodes tan extremadament difícils com els que acabam de comentar és perquè a casa, quan no tenien a sobre els “ulls” d’aquells que controlaven el procés castellanitzador i sancionaven qualsevol desviació de la norma, parlaven amb la família en català, contaven rondalles i cantaven gloses en català als més petits… Aquesta ha estat la gran sort d’una llengua que, d’altra manera, ja hauria estat substituïda de manera definitiva per la castellana.  
TEXTOS
 Lo sexto, se podría prevenir el cuidado de introducir la lengua castellana en aquel país. La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de los príncipes o naciones, ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porque la sujeción obliga con la fuerza. Los efectos que de esta uniformidad se siguen son muy beneficiosos, porque se facilita la comunicación y el comercio, se unen los espíritus divididos o contrarios por los genios y se entienden y obedecen mejor las leyes y órdenes. Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la nación como el de los catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.

Article IV del Decreto de Nueva Planta
Resultat d'imatges de ley mordaza 

 

EXERCICIS
 1. Quines conseqüencies va tenir per als territoris de parla catalana que el rei Felip de Borbó guanyàs la Guerra de Successió?

2. De quina manera eren castigats els nins catalans si utilitzaven la llengua pròpia a classe? I els mestres?

3. Explica l’afirmació: “Una de les bases de la dictadura franquista era el nacionalisme espanyol”?

4. Quines conseqüències va tenir aquest fet per als catalanoparlants?

5. En quins àmbits era prohibit utilitzar la llengua catalana durant el franquisme?

6. Per què després de dos perídes de persecució tan aferrissada la llengua catalana es manté viva avui dia?

7. De quina manera recomanava Felip V introduir la llengua castellana als territoris de parla catalana? Per què creus que proposava aquesta estratègia?

8. Què creus que vol dir l’expressió “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”? 

La formació del lèxic. Paraules patrimonials i cultismes.


La majoria de les paraules catalanes provenen del llatí. En el pas del llatí al català, podem observar dues vies ben diferenciades: la via popular i la via culta, que ens permeten distingir entre:

a) Mots patrimonials o populars : provenen de paraules agafades directament del llatí popular i que han patit les modificacions pròpies de l’evolució de la llengua.

OCULUM>OCULU>OC’LU>OCL>ull

Resultat d'imatges de ojo azul

b) Cultismes : S’agafaren més tard directament del llatí culte per omplir buits lèxics i no han sofert les modificacions evolutives que trobam en els mots patrimonials (només han sofert una adaptació fonètica).

OCULUM>ocular

Aquesta doble via provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de paraules, ja que algunes són mots patrimonials i mentre que d’altres són cultismes. Així, per exemple, el mot llatí bucca dóna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.

Aquí tens alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixa’t en els canvis ortogràfics.

Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme
boca bucal jove juvenil
cervell cerebel moc mucosa
dolç edulcorant món mundial
fèmur femoral nodrir nutrició
fondre fusió títol titulació
home humanisme volcà vulcanisme

Un cas especial de cultismes són els llatinismes: paraules o expressions llatines que s’han incorporat al registre culte de la llengua sense cap tipus de modificació ni adaptació. També hi ha alguns llatinismes que han passat a formar part de la parla col·loquial: lapsus (error per inadvertència); in albis (en blanc), quòrum (nombre suficient dels membres d’una entitat, la presència dels quals és indispensable); mens sana in corpore sano (un esperit sa en un cos sa), etc.

Resultat d'imatges de mosaico romano

A més del llatí, el lèxic del català conté també paraules que provenen d’altres llengües: arabismes (albercoc, magatzem…), gal·licismes (amateur, croissant…), germanismes (blau, guerra…), anglicismes (pírcing, discjòquei…), castellanismes (guapo, entregar…), etc.

EXERCICIS
 1.    Distribueix les següents paraules en el lloc corresponent, segons siguin cultes o patrimonials, amb el terme llatí del qual provenen. 

aquari – estricte – recuperar – orella – laborar – sobrar – colgar – directe – any – filial – recobrar – dret – abella – computable – íntegre – roda – enter – literatura – anual – estret – puny – causa – lletra – rotar – cosa – ratio – aigua – fill – pugna – auricular – llaurar – superar – col·locar – raó – apicultor – comptar 

 Resultat d'imatges de abelles

Llatí Paraula patrimonial Cultisme
apiculam    
aquam    
annum    
auriculam    
causam    
collocare    
computare    
directum    
filium    
integrum    
laborare    
litteram    
pugnum    
ratio    
recuperare    
rotam    
strictum    
superare    

Resultat d'imatges de superación

 2.    Dedueix el significat i també alguns mots derivats dels següents termes llatins que indiquen parentesc i completa les frases següents amb una paraula que en derivi: 

– pater (patrem):

 

– nepos (nepotem):

 

– mater (matrem):

 

– mulier (mulierem) :

 

– filius, filia: – frater (fratrem):

 

– El president de la companyia va ser acusat de ……………………………..

– “Llibertat, igualtat i ……………………..” és el lema de la Revolució francesa.

– Ikea té previst inaugurar una seu ……………….. a Tarragona.

– Amb l’ADN es pot confirmar la …………………………… d’un home.

– Els nins molt petits desperten l’instint ………………………. 

Resultat d'imatges de manos bebe madre

 3.    Forma parelles de paraules patrimonials i cultismes: 

cadira – ciutat – múscul  – pluvial  – literatura  –  muscle  – lletra  –  civilitzat  – càtedra  –  pluja

 

Patrimonials Cultismes
 

  

 

 

 

 
 4.    Subratlla a cada sèrie la paraula que no deriva del mot llatí en majúscula i explica el seu significat: 

PETRA  → petroli, petard, petrificat, pedra.

CATHEDRA  → catedral, càtedra, cadira, catequesi.

CAUSA  → causal, cosa, causa, encausat.

NEPOS  →  neboda, neptuni, nepotisme, nebot.

NUBES  →  núvol, nuvolós, nuvi, ennuvolat.

LUNA  →  lluna, lunar, llum, lluneta.

 5.    Col·loca l’expressió llatina que correspongui a cada frase: 

corpore in sepulto – honoris causa – in fraganti – quid – vox populi -in extremis – curriculum vitae – quorum – a priori – numerus clausus –grosso modo – peccata minuta – status – lapsus linguae- sine die – in albis – persona non grata.

Resultat d'imatges de vox populi

·       El funeral ………………………….. se celebrarà demà a les 19 hores

·       Un conegut físic ha estat nomenat doctor ………………………. per la Universitat Autònoma

·       Des que li va tocar la loteria ha canviat el seu ……………………..

·       La votació no es va fer per falta de …………………………..

·       Aquest és el ……………… de la qüestió

·       El Mallorca va guanyar ………………………… molts espectadors ja havien marxat

·       Al bar hi devia haver, ……………………………., unes cent persones

·       Tot això que em dius és ………………………………….., al costat del que m’ha passat a mi.

·       No es posen d’acord, i la reunió queda ajornada ………………….

·       La policia sorprengué els lladres ………………………………………

·       .- Aquesta notícia no la sé pas jo sol; és ……………………………….

·       Per demanar feina has de presentar el teu …………………………………………

·       Després del que va dir contra els veïns, aquests van declarar-lo ……………………………….

·       Aquest any s’aplicarà el ………………………………. a l’hora de matricular els alumnes de primer.

·       Per un …………………………………… en Pere va suspendre l’examen escrit .

·        En començar l’examen, no em recordava de res. Em vaig quedar ……………………………

·       ……………………….tothom és bo, però els fets demostren que no sempre és veritat.


El guionet

El guionet (-) és el signe ortogràfic que s’usa per unir paraules originàriament diferents.

Resultat d'imatges de guionet

S’escriuen amb guionet:

  1. Els pronoms febles, quan van darrere el verb o entre ells, s’uneixen amb guionet, si no van apostrofats:dóna-me-la, comprem-nos-la, demana’ls-la…
  2. Els numerals duen guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes [DUC]: seixanta-tres mil cinc-cents quaranta-dos.
  1. Les paraules compostes duen guionet:

·       Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x: penya-segat, poca-solta, para-sol… La resta de casos van sense guionet: somiatruites, pocavergonya, figaflor…

·       Quan l’enllaç entre la darrera grafia del primer element i la primera del segon por induir a lectures errònies: cap-roig, pèl-llarg, pit-roig…

·       Quan el primer element és el nom d’un punt cardinal: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest

·       Quan el primer element du accent gràfic: mà-llarg, pèl-blanc…

·       En el substantiu no-res i en els composts formats amb el prefix no i un substantiu:  la no-violència, la no-intervenció…

·       En els mots repetitius i expressius:  xim-xim, xino-xano, a corre-cuita, pengim-penjam, xup-xup, ziga-zaga…

·       En un petit nombre de mots o expressions: adéu-siau, cul-de-sac, despús-ahir…

Resultat d'imatges de adios

S’escriuen sense guionet:        

·       Els mots construïts amb prefixos, com ara: arximilionari, exconseller, precristià, sotssecretari, ultraconservador, vicerector…

·       Els mots compostos formats amb formes prefixades acabades normalment en -o i de vegades en -i (audio-, afro-, socio-…): audiovisual, fisicoquímic, grecoromà, politicoeconòmic, labiodental…

EXERCICIS

1.       Ajunta, amb guionet o sense, els compostos de les frases següents:

 

El xaloc bufa del sud est. b) Va ser vice president del club. c) Actua com un poca solta. d) Va xino xano rambla avall. e) És una benzinera d’auto servei. f) És una religió judeo cristiana. g) M’han fet malbé el para xocs. h) El cobre llit és a la tintoreria. i) Vigila, que és un cerca bregues! j) És una càmera sub aquàtica. k) Esclatà la crisi socio econòmica. l) Se celebra un cimera hispano americana. m) Va arrencar l’arbre de soca rel. n) Estudia els fenòmens fisico químics de les molècules. o) Ha mort l’ex president de la República. p) És una base de l’exèrcit nord americà. q) El govern ha fet públic l’avant projecte de llei. r) Les negociacions no progressen; es troben en un cul de sac.

Resultat d'imatges de cul de sac

2.       Escriu amb lletres les xifres següents:

·         28

·          45

·          801

·          12.825

·         569.564.758

 Resultat d'imatges de billetes

3.       Escriu les combinacions de pronoms indicades darrere el verb:

·         Treu + et + el

·         Descorda + el + hi

·         Escalfa + la + hi

·         Organitza + els + ho

·         Prohibeix + li + ho

·         Adoneu + vos + en

·         Fixem + nos + hi

·         Pensa + et + ho

 4.       Escriu les combinacions de pronoms amb l’apòstrof o el guionet quan calgui en les frases següents:

a) (em + el) … han d’escurçar. / … portaran a casa. / Planxa… quan puguis.

b) (et + en) No …oblidis mai. / Vull que … recordis sempre. /Vés… ben lluny.

c) (ens + els) … escampa per tota la casa. / Han vingut a reclamar… / Guarda… a casa teva fins demà.

d) (us + ho) Després … explicaré tot. / Va vendre… a molt bon preu. /Emporteu… d’aquí.

e) (els + en) … he deixat un de nou. /No vaig pensar a donar … /Obre… una de ben      fresca.

Resultat d'imatges de cervezas frescas

 5.       Posa el guionet quan sigui necessari:

 1.Quan cercàvem esclatasangs fent zigazaga per la muntanya vàrem veure el penyasegat.

2.Després de l’accident amb l’automòbil hagué de canviar el paraxoc.

3.L’exministre ultraconservador va dinar amb el vicedirector.

4.El radiooient elogiava l’oli de girasol.

5.Despúsahir anaren a un espectacle audiovisual a l’institut.

6.Els partidaris de la noviolència caminaven xanoxano.

7. El vicesecretari sudamericà vivia al nordest de l’illa.

8.Després de bullir les camaroges, les fregia amb oli de girasol i les servia amb allioli.

9.El número siscents vintisis és capicua.

10.Diu que, a més d’un pocatraça, és un pocavergonya.

11.El fisioterapeuta treballava només fins el migdia.

12.Aquell home caraxuclat, barbaroig i cercabregues vivia prop de la platja.

13.L’exmarit de na Isabel és nordafricà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’apòstrof i les contraccions

Resultat d'imatges de apostrof

Per indicar la supressió de la a o la e àtones en contacte amb una altra vocal, usam un signe gràfic que s’anomena  apòstrof.

La supressió d’aquestes vocals afecta només els articles determinats en la seva forma singular, els articles personals, determinats pronoms febles i la preposició de davant un mot que comenci amb vocal o h muda.

    Imatge relacionada
Categoria gramatical Forma apostrofada Exemples
Article masculí

EL i l’article personal EN

(s’apostrofen sempre davant paraules començades per vocal o per h)

 

l’/n’

 

l’àrbitre, l’home

N’Ernest, n’Heracli

 

Article femení

LA i l’article personal NA

(s’apostrofen davant paraules començades per vocal o per h)

 

l’/n’

(Excepció: no s’apostrofen davant i/u àtones)

l’ombra, l’habitació

n’Aina, n’Helena /

la unió,la història

na Isabel, na Hipòlita

Preposició DE

(s’apostrofa quan va davant una paraula començada per vocal o h)

Excepció: quan el mot comença amb una I consonàtica : de iode

 

 

d’

 

 

sopa d’all

planta d’hivern

Pronoms febles

 

(Tant si van davant com darrere el verb, l’apòstrof ha d’anar al més a la dreta possible de la combinació)

 

m’/’m

t’/’t

s’/’s

l’/’l

n’/’n

’ns

’ls

 

m’agrada/compra’m

t’obliga/dutxa’t

s’estimen/veure’s

l’anim/anima’l

n’agaf/menja’n

veure’ns

explica’ls

Me n’hi vaig, te n’arribaran

Resultat d'imatges de amarse

Quan es troben les preposicions a, de i per i la partícula ca (casa de) amb els articles el, els, en es produeixen les contraccions següents:

     
Contraccions Davant

consonant

Davant

vocal o h muda

 

 

a+el=al

a+els=als

He anat al banc

Tenc picor a una cama

 

 

Explica-ho a l’amic

de+el=del

de+els=dels

Vénc del despatx

Cauen dels arbres

Ha caigut de l’arbre
per+el=pel

per+els=pels

Passeja pel carrer

Caminava pels camps

Camina per l’avinguda
ca+el=cal

ca+els=cals

ca+en=can

Vaig a cal metge

Aniré a cals amics

Han urbanitzat can Rull

Vénc de ca l’esteticista

 

A ca n’Enric es menja bé

Com hem pogut veure en els exemples del quadre, davant una paraula que comenci amb vocal o amb h muda, l’article i la preposició no es contreuen i s’apostrofen o no segons les regles d’apostrofació.

Cal recordar, també, que s’han de fer les contraccions amb les preposicions compostes (excepte quan la paraula següent comenci amb vocal o hac muda):

Cap a:                                 Vaig cap al despatx/ Vaig cap a l’hort

Des de:                              Des del matí que no parla/ Has de cridar des de l ‘hotel 

Fins a:                                 Anirem fins als autobusos/ Voldria arribar fins a l’horitzó

Per a:                                 És una carta per al director/Treballa per a l’home de na Joana

Resultat d'imatges de carta a mano pluma

Casos especials:

  • Posam apòstrof: Davant signes o paraules que es pronuncien amb una vocal inicial: l’1, l’11a filera, l’stop, d’1.000.000.
  • Però no posam apòstrof:
  1. Davant I o U consonàntiques: la iaia, el iode, de iogurt
  2. Quan pot haver-hi confusió: la asimetria, la ira, la anormalitat, la una (per no confondre’s amb la simetria, la lira, la normalitat, l’una)
  3. Davant el nom de les lletres: la o, la efa…

 

Apostrofació de les sigles:

  • Els articles eli la i la preposició de s’apostrofen davant les sigles començades en vocal d’acord amb les normes generals:  l’ONU, la UGT (la u és àtona), la Unesco, d’ADN…
  • Si les sigles comencen en consonant i es llegeixen lletra per lletra, també apostrofam si el nom de la primera lletra comença en vocal: l’FBI, l’NBA, emissora d’FM…
  • Davant essa líquida, d’acord amb les normes generals, no apostrofam l’article lani la preposició de: la SGAE (Societat general d’autors i editors).
EXERCICIS
 

1.            Escriu  la forma de l’article MASCULÍ corresponent als espais en blanc:

 

…….. espinac ……. helicòpter ……ós …… abric …..fred
…….. enemic …… oest …..arròs …… advocat …….. est
 …….. 11 …… hospital ……oncle …… abril …….. tap
…… univers ……institut …… ull …….. costum …….. últim
…… estel …….urbà …… orgull ……ajuntament ……març
….. ajudant ……. oli ……. director ….. ús …… agost
…… intern ……. ocell

Imatge relacionada

 2.            I ara escriu la forma corresponent de l’article determinat o personal davant els noms següents: 

… intel·ligència ……. ull ….. ídol …anormalitat …… hisenda
…… essa …….. ira …… Isabel …… interès …… illa
…….. iaia ……… ungla …… higiene …… unió …… humitat
…….. hivern ……. injecció ….. idea ….. instància ….. ostatge
…….. urna ……… ús …… Irene ……italiana …… única
….. instal·lació …. història ….. erra …infermera …. asimetria
… humiliació …. historiador … humanisme …. hall ….humanitat
 3.            Torna a escriure els grups següents en singular: 

les ungles ………………………….                      els ianquis………………………..

les importàncies ………………..                      els hospitals……………………..

les úlceres …………………………                      les innovacions………………….

els humoristes …………………..                      les intencions ……………………

els iugoslaus …………………….                       les universitats ………………..

les economies …………………..                       les esperances …………………

les ideologies ……………………                       les immoralitats …………………..

els insults …………………………                      els iogurts …………………………

les intrigues ……………………..                      les emes …………………………..

les hipoteques …………………                        les hienes ……………………….

 Resultat d'imatges de hiena

4.            Escriu el , la , l’ , na o n’ davant els mots següents: 

exemple ema una de la nit entrepà
instrument indústria ira ull
hàmster humitat impertinència iogurt
OTAN 11 hiat anormalitat
investigació hiena enveja història
invent any aixeta higiene
unitat aire cassola Immaculada
Irene humor agulla ibèrica
abric opinió idealisme idea
agost Isabel íntima il·luminat
amistat ou ungla humanitat
imatge Aina unça iglú
uniforme ianqui urna ullada
ostra úlcera italiana hospitalització
 5.            Escriu en singular els SN següents: 

les advocades els indis  
les infermeres els himnes  
les interferències les esses  
les ales les herbes  
Els aragonesos les orelles  
les illes els óssos  
les universitàries els anglesos  
les il·lusions les americanes  
Les índies les aigües  
les imatges els anells  
les urgències les habitacions  
les indignades els uniformes  
les emes els ous  
els ordinadors els interessos  
els homes els aprenents  
les històries les ires  
els iogurts els 11  
els acusats els inicis  
els assassins els arbres  
els halls els advocats  
els humoristes les anormalitats  
les oques les alienacions  

Resultat d'imatges de ocas

 

6.            Escriu els antònims de les paraules següents: 

la modèstia la legalitat  
la correcció la potència  
la simetria la normalitat  
la moralitat la capacitat  
la perfecció la credulitat  
la puresa l’adaptació  
la maduresa la reverència  
la constància la comprensió  
l’existència la paciència  
la dignitat l’honestedat  
la reflexió la mortalitat  
 7.            Completa amb de o d’: 

 sopa …… all barri …. Harlem pel·lícula …. intriga
horari …autobusos aigua …. arròs partit … hoquei
sala … espera pa … oli pot … iogurt
festes … Estellencs misteri … Elx professor …. institut
anell … or orxata …. ametla oli …. oliva
carrer … Algaida molí … Ariany mestre …. obres
ampolla …. iode regla … ortografia somriure …. hiena
llibre …. aritmètica

 

Resultat d'imatges de molí marinero ariany

 8.            Escriu l’article , la preposició DE i l’article o la contracció, apostrofrats o no, segons correspongui:

·               Hi ha una plaça vacant …………speaker per a l’estadi del Mallorca; fas comptes presentar-t’hi?

·               S’ha botat un senyal ………. stop i ha tingut un accident.

·                I tu com t’impliques en una brega ……………..skinheads? Amb un braç trencat, oblida’t ……… handbol durant dos mesos!

·               M’agrada molt ……………..sky-line de Nova York: crec que me’l posaré per decorar la meva habitació.

·               La policia relacionava el director ……………..snuff movies amb els crims investigats.

·               Han detingut ………………..hooligan que va agredir el seguidor valencianista.

 Resultat d'imatges de skyline nueva york

 9.            Completa amb els articles i les preposicions, fent o no contracció, que calguin:

·               Vés ……. doblers ….. banc.

·               No posis sucre  ….. iogurt.

·               El preu …. petroli està …… núvols.

·               Regalam la roba usada …… necessitats.

Resultat d'imatges de ropa

·               Les claus …….. pis estan rovellades.

·               …….. estiu, tot el món viu.

·               Pujau …… segon pis?

·               Dormirem …… hotel ……. port.

·               Comenta les notícies ……. diari …… amics.

·               No vagis …… mig …… carrer.

·               Anirem …… institut.

·               Els anuncis  …… diaris són poc cridaners.

·               T’esper……..ombra d’aquell arbre

·               Aquestes tasques corresponen …….. encarregat.
·               Ho he comprat …… meu fill. 

 

10.         Posa la forma de l’article corresponent, fent les contraccions amb les preposicions correspondents:

 

– Vaig ………. camp.                                                          – Vaig ……………. hort.

 

– Duc un regal per …… nen.                                            – Duc un regal per ……. infant.

 

– Anam cap …….. restaurant.                                          – Anam cap …………… hotel.

 

– Això és (de) ………. teu germà.                                      – Això és per …………. oncle.

 

– Venim junts (de)…….. cinema.                                      – Venim junts ……….. estadi.

 

– Abans ……….. temps.                                                        – Abans …………… estiu.

 

– Dóna-li-ho ………… Jordi.                                                – Dóna’ls-ho …………… pares.

 

– És el llibre ………… Irene.                                                 – És el llibre ………….. Antoni

 

– Van ………… núvols.              –                                           – Van …………… espai. 

 

11.         Posa a aquestes sigles l’article que els correspongui:

 

____ ONCE     ____IVA     ____IRPF    ____ONG       ___IVA

 

____ OVNI     ____ETA     ____SIDA   ____ONU       ___OTAN

 

____UEFA     ____ESO     ____FM       ____EMT    ____UNESCO

 

____ FIFA      ____ONG   ____LSD      ____UGT       ____AMPA

 

____UEE        ___EEUU    ____ACB      ___BBC         ____FP

 Resultat d'imatges de acb

 

Textos predictius

  • Tenen com a funció predir, anunciar allò que ha de succeir en un futur per conjectura, per intuïció o per un do considerat profètic.
  • Estructura: A causa de la seva varietat els textos predictius no solen presentar una estructura fixa. Normalment se segueix, però, un ordre cronològic en la predicció dels fets.
  • Recursos: Hi predomina l’ús del futur i de les expressions de possibilitat (és possible que,, pot  ser que, tal vegada, si Déu vol…) i de probabilitat (és probable que, probablement, segurament…).
  • Exemples de textos predictius: Els més freqüents són la previsió meteorològicai els horòscops o les profecies, però també hi ha informes predictius sobre el comportament de l’economia, la possibilitat de moviments sísmics o d’erupció de volcans, el canvi climàtic… lligats tots a investigacions científiques, que els mitjans de comunicació divulguen de tant en tant.

Resultat d'imatges de erupcion volcan

EXERCICI:

 1. Elabora un text predictiu de 150 paraules a partir d’una d’aquestes propostes:  

·       Previsió meteorològica per als propers dies.

·       Previsió sobre el futur de la gent jove de la teva generació.

·       Els mitjans de locomoció en el segle XXII.

·       El campionat de lliga de futbol la temporada 2016-2017.

·       Horòscop (pots triar tres o quatre signes del zodiac i aprofundir en la teva previsió o analitzar-los tots d’una manera més superficial).

 

Resultat d'imatges de zodiaco