Vocalisme A/E

VOCALISME (A/E)

Resultat d'imatges de a e

En català oriental, bloc dialectal al qual pertany el balear, les vocals a/e en posició àtona es pronuncien amb un mateix so anomenat vocal neutra [ə]. Així, la vocal final de pare i casa sona, per als parlants orientals, exactament igual. Per resoldre els problemes de grafia que aquest fet suposa cal conèixer les regles segïents:

  1. A final de paraula:

Tipus de paraula

Exemples

Excepcions

      Noms i adjectius masculins

-E

Arbre, llibre,

home, pediatre

1.     Mots acabats en:

  • -MA: problema, tema, idioma…
  • -TA: profeta, paleta…
  • -ISTA: taxista, analista…
  • -ARCA: monarca, patriarca…
  • -CIDA: homicida, parricida…

2.     Altres mots: dia, mapa, titella, goril·la…

 

 Noms i adjectius femenins

-A

Dona, poma,

Taula, pediatra

1.     Mots acabats en:

  • –AIRE: boletaire, terrissaire…
  • –BLE: noble, amable…

2.           Altres mots: febre, torre, classe, mare, llebre, frase, piràmide…

 

 Plurals

-ES

Homes, dones, llibres, pomes, places…

    —————————————

 Verbs (darrer so)

-A

 

Pensava, tenia, donava…

1.     Infinitius acabats en –RE: riure, moure…

2.    Altres verbs: corre, vine, obre i omple.

 Verbs (penúltim so)

-E

Penses,tenien, donaven…

 


Resultat d'imatges de pensar

  1. A començament o enmig de paraula:

En aquest cas, hem de cercar una paraula de la mateixa família en què la vocal estigui en posició tònica.

Parlàvem   – parla             taulada  –  taula       panet   –  pa

Particularitats:

 Els verbs néixer, jeure, fer, treurei els seus derivats s’escriuen amb a en les formes àtones.

  • tòniques: jec, neix, treia, jeuen, feia, neixen…                    amb e            
  • àtones: jaiem, naixeu, traient, jagut, faria, naixia …            amb a
  1. Casos de no-coincidència entre el català i el castellà:

 

ambaixada Assassí avaluar avantatge avaria
davant rancor maragda Sardenya albercoc
assemblea efeminat enyorar meravella monestir
ràfega rave resplendir sergent vernís
resplendir Caterina

Resultat d'imatges de rabano

EXERCICIS

 

1.               Completa les paraules següents segons la norma general.

 

el quadr… abstract… La boss… negr… El nostr… cotx…
la nostr… biciclet… la pintur… abstract… l’espatl… esquerr…
la cap… negr… el colz… esquerr… una altr… cov…
la conduct… dign… una cur… benign… un act… correct…
el conduct… rect… l’escriptur… correct… un air… benign…

 

 2.               Completa les paraules següents d’acord amb les excepcions de la norma.

 

un traum… terribl… una mar… jov… un profet… lliur…
una catàstrof… terribl… un monarc… jov… un artist… lliur…
un tem… cèlebr… una superfíci… enorm… un fantasm… invisibl…
un comet… enorm… una torr… invisibl… una fras… cèlebr…
una fas… nòmad… un atlet… entusiast… un homicid… indígen…
un goril·l… nòmad… un patriot… entusiast… una class… indígen…

 

 3.          Al costat de cada paraula escriu-ne una altra en què la vocal en negreta sigui tònica:

 

pedreres ………………………..          regadiu ……………………….

abeurador ……………………..          cantarella ……………………

retolador ………………………           paperera……………………..

defensor ……………………….           marcar ……………………….

bestiar…………………………..           terrassa ……………………..

pegaven ………………………..           pagaven……………………..

tendresa ………………………..          fastigós ………………………

porteria………………………….          festassa ……………………..

facilitat ………………………….          beguda ………………………

 

 4.          Passa al plural :

 una perruca groga                                                           una taronja dolça

una peça obliqua                                                              una plaça antiga

una raça autèntica                                                           una esponja xopa

una figa seca                                                                      una llengua indígena

 

 5.          D’acord amb les normes i les excepcions que acabam de veure, torna a escriure cada oració passant-la al singular, si és plural, o al plural si és singular. Per exemple: jo no perdia temps → nosaltres no perdíem temps; s’apugen els preus dels bitllets → s’apuja el preu del bitllet.

  • Pensàveu unes altres coses?
  • Desitja un sou digne.
  • Avui comencen els altres actes.
  • Omplen les cantimplores.
  • Obriu les finestres!
  • Cerques un paraigua de butxaca?
  • Havia de pagar una fiança.
  • Eren unes persones pobres.
  • Amaga una prova al jutge?
  • Veniu de pressa!
  • Recorren el país.
  • Feia un reflex continu.
  • Adequa el text difícil.
  • Ataquen unes tribus rudes.

 Resultat d'imatges de tribu

 6.          Emplena els buits de les paraules següents amb una a o una e, segons correspongui, segons les normes de la a i la e en les terminacions verbals:

 1. Ells ballav__n / Jo sorti__ amb ell / M’escolt__s o no?

2. Port__-me’ls tots / Tu hi anav__s molt  / Ara no ens sent__n

3. A veur__ si ho sap! / Toc__ el dos! / Anàv__u tots junts?

4. Corr__ que fas tard! / No qued__ cap lloc / Em trob__s a faltar?

5. Jugàv__m a nines. / Perd__n l’oremus / Sortí__u junts?

6. Ningú no m’estim__  / Veur__ la padrina / Beur__ a galet

7. Viur__ per veur__ / Córr__r molt / Jo ho comprari__ tot

8. No ten__n cap idea / Em sembl__ que sí / Elles corri__n molt

9. T’esper__s o no? / Va plour__ força / Vin__ amb mi, tu!

10. Voldrí__m berenar Pau, ompl__ el got! / No vení__u junts?

11. Jo no ho sabi__  / Obr__ la porta / No ho havi__s fet

 

 

7.          Omple els espais buits dels textos següents amb a o amb e segons calgui:

            El sopar er__ molt bo. Feia temps que no m__njav__  peix. A Andorra és c__ríssim. I m’agr__dav__ el ritual de la taul__ ben p__rad__, __ncar__ que hi sobrassin dos pams d’estovall__s. Hi havi__ dos r__mets p__tits a d__vant de cad__ plat i els tov__llons en cucurutxo d__munt les cop__s de pot__ llarg__ que et fan sentir elegant quan les agaf__s.

(Assumpta Margenat, Escapa’t d’Andorra)

             A  l__s  darr__ri__s del segl__ VIII una bèsti__ de terribl__s dimensions s’havi__ aixoplugat a l__ vora de l’Estany de Banyoles, aprofitant-se d’una cavern__ de gran profunditat. El monstr__, que era el d__rrer descendent de l__s bèsti__s prehistòriqu__s que havi__n habitat a la comarca, teni__ un aspect__ horribl__. Tal i com ens l’han descrit els cronist__s de l’època, li cobria el cos una escat__ d’afilad__s pu__s que el feia invulnerabl__ a les urp__s o les ballest__s. Malgrat les seves al__s llargues, el seu pes descomunal no li perm__tia alçar-se de terra, només podia caminar amb les sev__s potes enorm__s com columnes d’un templ__ antic i, en caminar, la terra trontollav__ com si anés a esqueixar-se d’un moment a l’altr__.

El drac de Banyoles

Resultat d'imatges de drac banyoles

 

 

Insults en català

No sé per quin motiu, però quan és l’hora de flastomar la majoria de vosaltres soleu recórrer indefectiblement  a l’ús del castellà. Aquesta entrada només és perquè prengueu consciència que el català és una llengua molt rica també en aquest àmbit i que teniu un ampli ventall on poder triar. Com podreu veure, m’he estalviat les més gruixades perquè, al cap i a la fi, això és un blog educatiu… tampoc no ens passem…

Acuseta

Ànima en pena

Animal d’aigua

Animalot

Ase

Aturat

Badoc

Bajà

Baldragues

Baldufa

Bàmbol

Bandarra

Banyut

Barrut

Bavós

Beneit

Bergant

Bèstia

Betzol

Betzolango

Bleda assolellada

Bocamoll

Boig

Boques

Borinot

Bosses

Bossot

Bosses tristes

Botifarra

Bruixa

Burot

Butxaca foradada

Cabró

Cagacalces

Cagadubtes

Cagalló

Cagarro

Cagat

Calavera

Calçasses

Camacurt

Caparrut

Capbuit

Cap de fava

Cap de fava amb orelles

Cap de trons

Cap quadrat

Capsigrany

Cap verd

Carabrut

Cercabregues

Colflori

Colló

Collonera

Copieta

Corcó

Cotorrot

Cràpula

Cregut

Culejador

Culmerdós

Curt de gambals

Descregut

Destraler

Dimoni

Donota

Enfitador

Emprenyador

Escalfabraguetes

Esguerrat

Estúpid

Fals

Fanfarró

Fantasma

Fetjut

Fatxenda

Figaflor

Fill de set pares

Foca

Gallet

Gallina

Gandul

Gatamaula

Gató

Gorrer

Groller

Grollerot

Idiota

Il·luminat

Imbècil

Impresentable

Incompetent

Inútil

Judes

Lladre

Llengua d’escorpí

Llenguerut

Llenguallarg

Llepaculs

Llepafils

Lloro

Mans foradades

Mafiós

Malabèstia

Malànima

Malapècora

Maleït

Malparit

Malparlat

Marieta

Merda-seca

Merdós

Menjamiques

Milhomes

Mitjafiga

Mitjamerda

Morrut

Mort de fam

Mosca collonera

Mosca vironera

Mosqueta morta

Noningú

Nyicris

Pardal

Pardalango

Pardal de moro

Pelacanyes

Penques

Perdulari

Perepunyetes

Pixallits

Pixapins

Pixatinta

Ploramiques

Pocavergonya

Pollós

Poma

Pomot

Porcell

Rata de claveguera

Ronyós

Ruca

Sac de patates

Sac de puces

Setciències

Somiatruites

Somera

Somerot

Sonat

Tocanassos

Tocat de l’ala

Tocat del bolet

Toixarrut

Torracollons

Torrapipes

Tòtil

Totxo

Tronat

Tros d’animal

Tros d’ase

Tros de banc

Tros de carn batiada

Xafarder

Ximple

Xitxarel·lo

Xoriço

 

Pronoms relatius

L’ús dels pronoms relatius no sol suposar-vos, en principi, una complicació excessiva però hi ha alguns errors que solen repetir-se de manera constant als textos que elaborau. A veure si repassant una mica la teoria i practicant un poc sou capaços de superar-los!

Els pronoms relatius són elements lingüístics que permeten enllaçar oracions i subordinar-les. L’oració que s’inicia amb el pronom relatiu se subordina a l’altra, que funciona com a principal.

Els pronoms relatius són cinc: quatre d’invariables (que, qui, què, on) i un de variable (el qual, la qual…).

  1. QUE (relatiu àton): És el més usat. Sintàcticament, dins l’oració subordinada, pot fer de:
  • Subjecte: El nin que passa pel carrer és germà meu.
  • Complement directe: El nin que vaig veure ahir era esquerrà.
  • Complement circumstancial: Ho farem el dia que vindràs.

             

           Els grups EL QUE/ LA QUE/ELS QUE/LES QUE només són correctes quan no poden substituir-se per EL QUAL/LA QUAL/ ELS QUALS/LES QUALS. Ex: El senyor del que et parlen (del qual)/ Les persones en les que confiava (en les quals). En canvi, casos com “Escolta el que et diuen” o “Aquesta frase és semblant a la que hem vist abans”, serien correctes.

  1. QUÈ (relatiu tònic): S’usa quan el relatiu va precedit de preposició i es refereix a coses. El reconeixem perquè podem substituir-lo per EL QUAL/LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS. Ex:       La casa  de què parlam (=de la qual)/La sala en què ens reunim (=en la qual)/ La ploma amb què escric (=amb la qual).
  1. ON (relatiu adverbial): Indica lloc i equival a Preposició + article + qual i també a Preposició + què. Ex: La sala on ens reunim (=en la qual, en què)/ L’obstacle on tots ensopeguen (=en el qual, en què). També pot usar-se sense antecedent. Ex: On no es treballa, hi ha vici.
  1. QUI (relatiu personal): Es refereix sempre a persones i s’usa:

a. Precedit de preposició: La senyora de qui parlaves (=de la qual)/ Les persones en qui confiaves                   (=en les quals).

b. A les oracions de relatiu substantives: Qui dia passa, any empeny / Qui ho faci millor guanyarà.

  1. EL QUAL/ LA QUAL/ ELS QUALS/ LES QUALS (relatiu compost): Aquestes formes no s’usen gaire en la llengua col.loquial, però són habituals en la llengua culta. Poden substituir:

 

a. Que: Només a les oracions adjectives explicatives. Ex: Els comerciants, que (els quals) se sentien perjudicats, es queixaren.

b. Què: Sempre. Ex: La casa de què (de la qual) parlam és petita.

c. Qui: Quan va precedit de preposició. Ex: La senyora de qui (de la qual) parlam és sorda.

 

Omple els buits amb els pronoms relatius i les preposicions que corresponguin (si hi ha diverses possibilitats, posa-les totes):

1.       No accepta el meu regal, però sí ______ li ha donat  n’Àngel.

2.       No vull vi d’aquesta marca, sinó ______ ja t’he dit.

3.       No parl d’aquests quadres, sinó ______ vàrem comprar el mes passat.

4.       Ens ha donat un resultat ______ no comptàvem.

5.       M’he barallat amb na Maria, raó ______ no vull visitar-la.

6.       Els discs ______ et parlava els venen en la botiga ______ hi ha a la plaça.

7.       L’autobús ______ viatjava la Marta era nou.

8.       No sé on  ha aparcat  na Marina la bicicleta ______ ve cada dia a l’institut.

9.       Tenc informació del viatge ______ tant ens han parlat.

10.   Tenc uns plans ______ et sorprendran.

11.   Aquestes flors són més cares que _____ tu has comprat.

12.   M’he quedat sense doblers, raó ______ no puc anar al cinema.

13.   El tema  _________ parlàvem era molt interessant.

14.   En Ferran, __________ vol ser  veterinari, ha entrat a la universitat.

15.   Aquesta és la persona __________ t’han parlat.

16.   Aquesta és la casa __________ vaig viure durant la meva infantesa.

17.   El dia __________ va arribar jo no hi era.

18.   El local__________ ens reunirem està de moda.

19.   Els alumnes ____ estudien aprovaran.

20.   El nin _________ parlàvem és molt inquiet.

21.   No escolteu aquest professor, ______ sempre remuga.

22.   Hem quedat al bar__________ ens  vàrem trobar ahír  vespre.

23.   Hem passat per un poble __________ totes les cases són molt  velles.

24.   El llibre _____ en Francesc llegia era una novel·la molt bona.

25.   Explica el motiu __________ aquestes paraules no duen accent.

26.   El cotxe _________ anàvem era molt vell.

27.   La nina __________ em parles la conec molt bé.

28.   La vinya __________ hem collit aquest raïm és del padrí  d’en Marc.

29.   Hem quedat al bar__________ ens vàrem  trobar ahir a la nit.

30.   L’atracador va fugir amb els diners _____ havia robat.

31.   L’al·lota  _________ s’ha enamorat és molt intel·ligent.

32.   El jove  _______ he anat de vacances és danès.

33.   Vàrem iniciar una subscripció el resultat __________ ens va satisfer.

34.   La ciutat __________ residia un meu amic era massa gran.

35.   Aquell és el turó__________ vàrem berenar l’altre dia.

36.   El llibre  _________ et refereixes, ja l’he llegit.

37.   N’Eva, __________ vaig sortir l’altre dia, duia un jersei de molts de colors.

38.   És un revolt __________ s’han estavellat molts de cotxes.

39.   El riu_______ travessa la vall té uns grans salts d’aigua.

40.   Això va passar aquell dia ________ningú no era a casa.

41.   El cotxe _________has comprat gasta molta benzina.

42.   En Pere, ________és molt estudiós, va aprovar el curs.

43.   Aquest rellotge i _______ jo he comprat són de la mateixa marca.

44.   Passàrem pel poble _____ residia el seu pare.

45.   Vaig trobar un amic ____________ havia fet el servei militar.

46.   Dóna’m les eines ___________ ho has fet.

47.   M’ha deixat una enciclopèdia _______________ tenc molt bones referències.

48.   L’obra _________ parlàveu és de Carles Riba.

49.   Era una causa ___________ havien lluitat sempre.

50.   L’actriu ________ es refereixen és molt coneguda.

51.   La pilota _______ juguen els nins és meva.

52.   L’estudiant _________ han donat el premi seu devora na Júlia.

53.   És l’única cosa el preu ________ no ha pujat.

54.   La marca de tabac  ___________ vares fer referència ja no es troba al mercat.

55.   El polític ____________ tots votaven es va retirar del debat.

56.   Els alumnes, ________ han arribat tard, no podran fer l’examen.

57.   El pis _____  et varen recomanar és massa petit.

 

 

 

 

Repàs de pronoms febles (II)

Tot i que, d’entrada, pugui semblar-ho, el que ve a continuació no és una tortura xinesa. Aquells que una vegada haver treballat el tema dels pronoms febles amb tots els exercicis de l’altra entrada ja els teniu dominats us podeu estalviar aquest patiment, però a aquells altres que encara no us en sortiu prou bé, us oferesc l’oportunitat de practicar un poc més.

Al final de l’entrada hi trobareu les solucions de l’exercici perquè una vegada acabat el pugueu corregir i comprovar si l’heu fet bé. Heu de prendre nota d’aquells casos en què encara no hàgiu trobat la solució correcta  i aprofitar per demanar-me a classe que us els expliqui. Som-hi!

  1. Els motoristes pretenien passar per l’illa de vianants, però un guàrdia urbà________ va impedir.
  2. Els alumnes presentaren els projectes fora de termini, però el professor ________ va acceptar igualment.
  3. El jugador d’handbol diu que el seu contracte no és gaire bo, i espera que el club _________ millori aquest any.
  4. El gerent del cinema assegura que a la sala hi caben cent espectadors, però l’inspector no està disposat a acceptar ______________ més de vuitanta.
  5. Mirau quines mans més brutes! Rentau______________ al safareig.
  6. Ni el ministre ha presentat la dimissió ni el president del govern ___________ ha demanat.
  7. Mentre vivia a Austràlia va escriure cartes a tots els seus amics, però a nosaltres no________ va escriure cap.
  8. M’han demanat el cotxe tot i que saben que no _____________ vull deixar.
  9. Avui duran el llit a na Mercè, però els altres mobles no ___________ portaran fins demà capvespre.
  10. Aquell home volia entrar a l’edifici botant la tanca del jardí, però el porter el va veure i ______ va impedir.
  11. Cercaven les seves amigues al jardí del museu, però no _____________ varen trobar.
  12. Els clients volien comprar totes les roses vermelles que hi havia a l’aparador, però la florista només ________ va poder vendre quatre, perquè les altres estaven reservades.
  13. Els inspectors volien veure els llibres de comptes de l’empresa, però el gerent es negava a mostrar_____________.
  14. Si avui no pots explicar el problema a la teva col·laboradora, explica __________ demà per telèfon.
  15. Cercaven rastres d’urani per tota la comarca, però no van trobar____________ gens.
  16. Els damnificats continuen demanant la indemnització al govern, però aquest no ___________ pagarà fins al juliol.
  17. El director va ordenar als alumnes que no fessin tant de renou i va assegurar que no tornaria a repetir___________.
  18. Els cans jugaven amb el seu bastó preferit i ell el volia recuperar, però no sabia com ______ podia prendre.
  19. Joan, volem repetir d’aquesta escudella tan bona: serveix_________ una mica més a tots, fes el favor.
  20. Aquest matí no puc dur el regal a la padrina; ________ podries dur tu?
  21. Si na Laia et demana caramels, dóna___________ uns quants.
  22. Els encertants de 15 resultats de la travessa cobraran cent mil euros, mentre que als de 14, només __________ toquen vint-i-tres.
  23. Com que el doctor no podia anar a recollir la invitació personalment, va demanar que ____________ enviassin per correu.
  24. S’havia acabat el sucre, però ella encara va anar a regirar el rebost per veure si encara _________ quedava una mica.
  25. En Joan i na Carme es casaran enguany si la seva situació econòmica __________ permet.
  26. Necessitaven els doblers urgentment, però l’empresa on treballaven no _________volia avançar.
  27. Ja sabeu que en Jaume és un bromista: no _________heu de prendre seriosament.
  28. N’Aina i n’Agnès ens deixaren les bicicletes i encara no hem tingut temps de tornar______________.
  29. El director vol veure l’acta de la reunió. Per què no ______________ duus?
  30. En Lluís encara no coneix aquests rumors: explica___________.
  31. Si necessiten fulls blancs, jo __________ puc donar uns quants.
  32. La notícia va causar un cert malestar entre els assistents, que van criticar al president no haver_____________ informat.
  33. El malalt va demanar suc de taronja i la infermera ______________ va portar al cap de cinc minuts.
  34. Si tu no poses interès en l’explicació, com vols que __________ posi jo?
  35. N’Eva sap que no serà una feina fàcil; _________ diu la intuïció.
  36. Si no et trobes bé serà millor que cridis al director i _____________ diguis.
  37. Les veïnes de l’àtic han tornat a demanar-me el cotxe per al cap de setmana, però aquesta vegada no ___________ puc deixar.
  38. Aquests són els discos del cantant preferit de na Maria; si __________ compres un parell la faràs feliç.
  39. Aquest matí no tenc temps de dur el document al teu cap, però puc dur__________ avui capvespre.
  40. En Pere vol saber la teva adreça; si ___________ escrius en aquest full t’estarà molt agraït.
  41. Aquest guisat no necessita tant d’oli; només has de posar _________ tres cullerades.
  42. Si els inspectors et demanen el llibre de comptes, mostra ___________ de seguida.
  43. Digues a en Pere que no s’amoïni per les parets que li falten: ja _________ acabaré de pintar jo mateix.
  44. Com que el padrí no podia llegir bé la carta, __________ varen llegir els néts.
  45. Ha decidit que no començarà a treballar fins que no ___________ manin.
  46. Els companys varen demanar-te quatre llibres i tu _______ vares dur només un.
  47. Els meus amics m’han demanat que els regui les plantes cada dia mentre són fora, però jo només ____________ podré regar dos pics a la setmana.
  48. Jo abans de fer una rentada sempre tir pólvores anticalç al dipòsit de detergent de la rentadora; tu també ____________ tires?
  49. Els atletes no sabien que s’havia suspès la cursa perquè ningú no ___________ havia comunicat.
  50. Si et demanen entrades per al partit de demà, dóna__________ només dues.
  51. Els visitants del castell esperaven que podrien accedir a les sales privades del comte, però el guia no ___________ va obrir.
  52. Després de passar tot el matí cercant esclata-sangs en aquella pineda, no __________ vaig trobar cap.
  53. Feia un mes que havia demanat el cotxe, però no ___________ van donar fins ahir.
  54. Duis els cabells massa llargs. Tallau___________ en aquesta perruqueria.
  55. El president ha reclamat els privilegis que tenia el seu antecessor, però no volen concedir____________.
  56. Si les veïnes de baix et demanen més entrades, dóna_____ tres i prou!
  57. Pesa molt, aquesta porta. En Ramon no l’ha poguda posar dreta, però entre tu i jo_________ posarem.
  58. Els del bar esperen les caixes de cervesa. Porta_____________ aquesta tarda.
  59. Na Montserrat du les ulleres mal posades. No ___________ has posades bé.
  60. N’Adelina encara no sap què ha passat. Explica___________ tot.
  61. Com _______________ poden acudir aquestes coses, a nosaltres?
  62. Encara que et demanin tots els volums, tu deixa _____________ només dos.
  63. Els empleats esperen cobrar el sou demà, però no saben que l’empresa ha fet fallida i no ______ pagarà.
  64. El veí vol que li tornis el que et va deixar la setmana passada. Porta_________ tot avui capvespre.
  65. No vull veure més aquests moixos! Emportau_____________ ben lluny!
  66. En Pep no trobava la clau perquè la seva filla ______________ havia amagada.
  67. Si no t’agraden les arracades que t’ha regalat en Toni, torna___________.
  68. No sé si els nins saben que s’ha canviat l’horari: ________ demanaré.
  69. Si na Núria necessita la factura, ______________ has de fer.
  70. Aquelles senyores volen deu segells, però només ____________ podem donar cinc.
  71. Els empleats m’han demanat els certificats de retencions, però encara no _________ he pogut fer.
  72. Quan ens confien cartes secretes, obrim la caixa forta i ______________ guardam.
  73. Jo ja sé què va passar, però a ells no _____________ ha explicat ningú.
  74. Quan he vist que jugaven amb la destral, ___________ he presa perquè no s’hi fessin mal.
  75. Si na Maria i na Joana et demanen cromos, dóna__________ uns quants.
  76. Feia dies que els treballadors esperaven la decisió de l’empresa, però aquesta no es decidia a comunicar_______________.
  77. Els meus amics només havien demanat dos cafès i el cambrer ______________ va dur tres.
  78. El turista volia anar a veure el port i no sabia quin autobús ___________ podia dur.
  79. Encara que trobis que hi ha massa sal a la sopa, t’assegur que en realitat no _______ he tirada gaire.
  80. Si vols saber com acaba la pel·lícula , ____________ pots preguntar, al meu pare, que l’ha vista .
  81. En Lluís m’ha demanat el diccionari d’hongarès. ___________ vols dur tu mateix?
  82. Varen demanar deu impresos, però només _____________ varen donar cinc.
  83. Na Marta no sap què va passar: explica __________ tot.
  84. Si no passen ràpidament la pilota, els davanters _____________ prendran.
  85. Dius que encara queden barques a la platja? Jo no ______________ veig cap.
  86. Em sembla que el que n’ Eugènia diu a en Jordi no és veritat, però _______ diu molt convençuda.
  87. N’Òscar m’ha dit que sota aquells pins hi trobarem rovellons. Si no _____________ trobam cap, em sentirà!
  88. Els teus amics es pensen que ja han recollit tots els llibres, però_________ falten uns quants, encara.
  89. Elles m’han ensenyat tot el que sé. Mai no podré agrair __________ prou.
  90. Volia demanar al teu pare com ho fa per guanyar tants premis, però al final no _______ he demanat.
  91. Els consellers varen presentar la dimissió, però el president no__________ va acceptar.
  92. Digues a n’Anna que no es preocupi per les plantes si ha de ser fora uns quants dies: ja____________ regaré jo mateix.
  93. Ara que heu començat a treballar en aquesta escola, volem que _______ integreu com més aviat millor.
  94. L’anunci de la visita va causar malestar entre els professors, que varen criticar el director per no haver _______ informat.
  95. Si voleu anar a dormir al paller, emportau__________ una llanterna, que no hi ha llum.
  96. En Lluís ha anat a comprar les medecines, però el farmacèutic no ___________ vol vendre sense la recepta del metge.
  97. Val més que el davanter moderi aquest llenguatge tan agressiu, perquè l’àrbitre no ________ tolerarà.
  98. El proveïdor no et durà tot el que necessites si no __________ encarregues dos dies abans.
  99. Ahir el pare no tenia temps de llegir el conte de cada nit a les nines, però l’oncle es va oferir per explicar _____________ un.
  100. Les meves amigues volien comprar aquell apartament, però el propietari no_______ va voler vendre.
  101. Avui no us puc acompanyar a la platja, que tenc feina, però demà puc dur _______ amb cotxe.
  102. Jo m’hauria estimat més decorar aquesta paret amb alguns quadres, però la meva dona va decidir no penjar _____________ cap.
  103. A n’Àngels li agraden molt aquests bombons; si _____________ dónes uns quants la faràs feliç.
  104. Els que entren a la ronda Litoral no saben que hi ha una sortida tancada: no hi ha cap senyal que _____________ indiqui.
  105. El president estreny la mà a tothom qui ______________ ofereix.
  106. Aquests advocats no tenen gaires clients, però jo __________ puc proporcionar un parell.
  107. En Josep no ha fet el que li havies encarregat, però és millor que no ___________ retreguis.
  108. Els exploradors desitjaven l’amulet, però el bruixot es negava a vendre __________.
  109. Com que vaig veure que al plat no hi havia gaires monedes, vaig decidir tirar ___ _____ tres o quatre.
  110. En Pere necessitava els plànols perquè algun client _____________ havia demanat.
  111. Els veïns de dalt m’han deixat les claus perquè _______________ guardi mentre són vacances.
  112. Abans que els defenses traguessin la pilota fora de l’àrea, l’extrem dret de l’equip contrari va estar a punt de prendre__________.
  113. Segons la recepta cal afegir dues cullerades de sal a la sopa, però jo mai no _______ _____ pos tanta.
  114. Encara que t’hagi contestat malament, no ____________ tenguis en compte,perquè està molt nerviós.
  115. Aquest mes han avançat els pagaments a alguns treballadors, però el mes que ve no podran avançar____________.
  116. Si vénen a demanar-te fulls blancs per a la fotocopiadora, no _____________ donis més de cinquanta.
  117. L’hostaler ja sap que aquesta nit no vindré a sopar, tot i que jo encara no __________ he dit.
  118. Encara que esperin amb ànsia les notícies, no __________ comunicarem fins demà.
  119. El boxejador necessitava un respir, però el seu rival no estava disposat a donar _________ cap ni un.
  120. No sé si al radiador hi ha prou líquid anticongelant; potser seria prudent ficar____________ una mica més.
  121. Si avui no pots explicar el problema a la teva sòcia, explica_____________ demà per telèfon.
  122. El teu germà ja té una vida prou complicada: no _____________ compliquis més.
  123. Si no podeu acabar d’emplenar els impresos a l’oficina abans de plegar, emportau _________ a casa.
  124. Tu tens interessos en aquest afer, però jo t’assegur que no _____________ tenc cap.
  125. Tot i que na Teresa em va assegurar que no aniria a la festa de fi de curs, un amic meu ________________ va veure acompanyada d’un jove alt i ben plantat.
  126. Els indis peruans sabien com lluitar per la seva llibertat. _____________ va ensenyar el líder revolucionari Tupac Amaru.
  127. Quan va demanar el compte _____________ van dur de seguida.
  128. Què feis en aquesta festa? Que jo sàpiga, no _________han convidat.
  129. Al principi el pare volia plantar tarongers per tot el jardí, però finalment només ___________ ha plantat un parell.
  130. Varen cercar empremtes digitals per tota l’habitació, però no ______________ van trobar cap.
  131. La ferida que es va fer tenia molt mal aspecte abans que la infermera ___________ netejàs.
  132. Ells necessitaven l’americana per a avui mateix, però el sastre ha dit que no __________ podrà enllestir fins demà al matí.
  133. El porter va demanar un augment de sou i la comunitat de veïns ___________ va concedir de bon grat.
  134. De doblers, a en Joan, no ______________ queden gaires.
  135. L’empresari vol saber quins són els productes que demanen els clients per intentar oferir_______________.
  136. El que li han fet els seus veïns, no ___________ perdonarà mai.
  137. En Sergi va dir que el seu contracte no és gaire bo, i espera que el Barça ____________ millori abans d’haver-se de plantejar anar-se’n del club.
  138. Segons un esborrany, al futur Parlament palestí hi hauria 100 diputats, però el govern israelià només està disposat a acceptar_____________ un màxim de 30.
  139. Li varen assegurar que tindria el paquet a les tres en punt, però no ______________ varen dur fins al cap d’una hora.
  140. El govern de Tanzània ha habilitat uns camps de refugiats on acull 750.000 ruandesos, però no té recursos per acollir___________ més.
  141. Quan la mestra vegi la revista que tenim a les mans, voldrà prendre__________.
  142. La promotora va encarregar un treball urgent al dissenyador, però aquest no va poder fer_______ fins al cap d’un mes.
  143. Els okupes es varen atrinxerar a les golfes i la policia no _________ podia fer fora.
  144. Com que els Amengual són els únics que saben què ha passat, estic decidit a demanar_______________.
  145. El formatge és més barat en aquest supermercat: ____________ compraré un quilo.
  146. Cada any un holandès gasta en flors 90 euros, mentre que un alemany ______________ gasta 65.
  147. Ells ja saben quines són les regles: no cal que _________________ recordem.
  148. No és gaire original el que diu, ja ____________ vaig sentir a dir la setmana passada.
  149. El president del club ha contractat els assessors perquè li resolguin els problemes, però crec que no estan prou capacitats per resoldre_______________.
  150. Tenen tantes espelmes que no s’enfadaran si _______________ agafes unes quantes.
  151. No podreu anar a la recepció perquè l’ambaixador no ha volgut convidar_________________.
  152. Els nins volien jugar amb les juguetes noves, però la mare _____________ va amagar fins que no varen haver acabat els deures.
  153. Ens deixen agafar la seva tenda amb la condició que ____________ tornem tan neta com estava.
  154. Els representants àrabs volen tenir l’última paraula i nosaltres _______________ donarem.
  155. El president electe no ha demanat cap consell, i per tant, ningú no ___________ ha donat cap.
  156. Si no tenen bicicletes, jo puc deixar_____________ una.
  157. Encara que el conseller estigui disposat a donar explicacions, aquesta pregunta no ___________ hauríeu de fer.
  158. Em va dir que seria al laboratori, però no ___________ vaig trobar.
  159. Que s’ha cregut?_________________ diré quatre de fresques, a aquest betzol!
  160. Quan varen demanar el llibre de reclamacions, varen portar _____________ de seguida.
  161. He pogut fer el llibre gràcies a la meva mestra; és per això que _____________- he dedicat.
  162. Ara volen tornar les juguetes als nins després d’haver _____________ preses.
  163. El pianista afirma que el seu llinatge li ha obert moltes portes, però afegeix que també ___________ ha tancades algunes.
  164. Com que encara no m’han tornat els doblers, no tornaré a deixar ___________ més.
  165. El client va demanar que les botifarres ______________servissin poc fetes.
  166. Es poden fer molts retrets al seu secretari: jo som el primer a fer ___________.
  167. Hem de quedar a la casa; no _______podem moure per cap motiu.
  168. Està disposat a deixar-te el cotxe sempre que ______________demanis amb educació.
  169. Obre la maleta als duaners, però obre ________________ ràpid, que perdem l’avió!
  170. El director volia veure l’informe que duien i varen mostrar ______________ sense vacil·lar.
  171. Si tu no vols dir als teus pres que vols venir a viure amb mi, ja ___________ diré jo.
  172. No cal que duguis les bosses a la veïna; ja ______________ duré jo mateix.
  173. Si els inspectors et demanen que obris els despatxos, tu obre_____________ tots.
  174. El president hauria de renovar l’organigrama del club sense esperar que algú __________ proposi.
  175. Les delegades estaven a punt d’arribar i el president es va desplaçar fins a l’ambaixada per rebre_____________.
  176. Ja hem sentit els rumors, però no _________podem creure sense proves.
  177. Els veïns han de saber que s’ha apujat el lloguer, però jo no vull dir_____________.
  178. La ciutat tenia cent mil habitants abans de la guerra i actualment només _____________ viuen setanta mil.
  179. El líder del partit encara té la majoria, tot i que els seus rivals_____________ poden prendre en qualsevol moment.
  180. Si et demanen revistes per distreure’s, _______pots dur unes quantes.
  181. Com que no coneixia la història, el pagès ______________ va fer cinc cèntims.
  182. Calia treure els cans de la gàbia, i en Joan va demanar al veterinari que l’ajudàs a treure __________.
  183. Quan va aconseguir sortir de la llàntia meravellosa, el geni la va trencar perquè ningú no pogués tornar a tancar____________.
  184. El guàrdia va presentar excuses a la noia, però ella no va voler acceptar__________.
  185. Els proveïdors han de saber que l’empresa està a punt de fer fallida; no hi ha motius per amagar _________ més temps.
  186. El ministre hebreu va veure de prop els míssils Katiuixa, ja que visitava la ciutat de Qiryat Shemona quan ______________ varen caure uns quants.
  187. Com que na Maria no sabia on era l’estació, va demanar que _____________ acompanyassin.
  188. Els nins volien banyar-se al riu i la monitora no ___________ permetia.
  189. En Pau va demanar el disc al veí, però aquest no ___________ va poder deixar.
  190. Els combatents reclamaven municions tot i que sabien que no hi havia ningú disposat a portar____________________.
  191. Encara que ella tengui monedes repetides, tu no _______________ agafis cap.
  192. Ja han comunicat els primers resultats als opositors, però els altres resultats no _____________ comunicaran fins demà.
  193. El conductor volia aparcar en una zona reservada, però un guàrdia urbà __________ va impedir.
  194. Encara que al principi l’empresa es negava a vendre accions als treballadors, al final va accedir a vendre ______________ cent a cadascun.
  195. El jutge no duia les claus, i la sala ____________ varen haver d’obrir amb una clau mestra.
  196. Em pensava que trobaria revistes a la sala d’espera, però no ___________vaig veure cap.
  197. Els manifestants pretenien entrar a l’edifici, però la policia ___________ va impedir.
  198. Varen disparar vuit míssils contra el poble, però no _____________ va caure cap.
  199. Si no tenen encarregades les gambes, no _____________ vendran.
  200. He d’acompanyar els nins perquè __________________ he promès.

SOLUCIONS

 

1

els ho 41 -n’hi 81 l’hi/li’l 121 l’hi/li’l 161 l’hi/li’l

2

els els 42 ‘ls-el 82 els en 122 la hi 162 -los-les

3

li’l/l’hi 43 les hi/li les 83 -li-ho 123 -vos-els 163

li n’

4

-n’hi 44 la hi 84 els la 124 n’hi 164

-los-en

5

-vos-les 45 li ho 85 n’hi 125 la hi 165 els les

6

la hi/li la 46 els en 86 li ho 126 els ho 166

-li’n

7 ens en 47 els les 87 n’hi

127

l’hi 167

ens en

8

els el 48 n’hi 88 els en 128 us hi 168 l’hi/li’l

9

els hi/li’ls 49 els ho 89 -los-ho 129 n’hi 169 ‘ls-la

10

li ho 50 ‘ls-en 90 li ho 130 n’hi 170

-l’hi/-li’l

11

les hi 51 els les 91 els la 131 la hi 171

els ho

12

els en 52 n’hi 92 les hi 132 els la 172

les hi/li les

13

-los-els 53 l’hi/me’l 93 us hi 133 l’hi 173 ´ls-els

14

-l’hi 54 -vos-els 94 -los-en 134 li’n 174

li ho

15

-n’hi 55 -los-hi/li’ls 95 -vos-hi 135 -los-els 175 -les-hi

16

els la 56 ‘ls-en 96 les hi/li les 136 els ho 176

ens els

17

-los-ho 57 la hi 97 l’hi/li’l 137 l’hi 177 -los-ho

18

els el 58 ‘ls-les 98 li ho 138 n’hi 178

n’hi

19

-nos-en 59 les hi 99 -los-en 139 l’hi 179

la hi/li la

20

l’hi/li’l 60 -li-ho 100 els el 140 n’hi 180

els en

21

-li’n 61 se’ns 101 -vos-hi 141 ‘ns-la 181

li’n

22

els en 62 ‘ls-en 102 n’hi 142 -l’hi/li’l 182

´ls-en

23

la hi 63 els el 103 li’n 143 els en 183

-l’hi

24

n’hi 64 -li-ho 104 els ho 144 -los-ho 184 -les-hi/-li-les

25

els ho 65 -vos-els 105 la hi 145 n´hi 185

-los-ho

26

els els 66 la hi 106 els en 146 (se) n’hi 186

n’hi

27

us l’ 67 -les-hi/-li-les 107 li ho 147 els les 187

la hi

28

-los-les 68 els ho 108 ‘ls-el 148 li ho 188

els ho29

29 la hi 69 la hi 109 -n’hi 149 ´ls-  hi 189

l’hi/li’l

30

‘ls-hi 70 els en 110 els hi/li’ls 150 els n’ 190

-los-en

31

els en 71 els els 111 els les 151 -vos-hi 191

li n’

32

-los-en 72 les hi 112 ‘ls-la 152 els les 192

els els

33

li’n 73 els ho 113 n’hi 153 els la 193

li ho

34

n’hi 74 els l’ 114 li ho 154 els la 194

´ls-en

35

li ho 75 ‘ls-en 115 -los-els 155 li n’ 195

la hi

36

li ho 76 -los-la 116 els en 156 -los-en 196

n’hi

37

els el 77 els en 117 li ho 157 la hi 197

els ho

38

li’n 78 l’hi 118 els les 158 l’hi 198 n’hi
39 l’hi/li’l 79 n’hi 119 -li’n 159 li’n 199

els les

40 la hi 80 li ho 120 -n’hi 160 -los-el 200

els ho


I per a aquells casos més desesperats teniu l’opció de baixar-vos una aplicació de mòbil per poder practicar a tota hora i en tot moment!

https://itunes.apple.com/es/app/posals/id595113325?l=ca&mt=8


Va.. que tampoc no és tan difícil!!!!!!!

Breu història de la repressió de la llengua catalana

 

 “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”

Aquest fragment del discurs del rei Juan Carlos I amb motiu del lliurament del premi Cervantes (2001) és representatiu del falsejament de la història d’Espanya en els últims anys. (…)

La història, però, està ben documentada. Un petit resum, de cap manera exhaustiu:

Decret de Nova Planta. 16-1-1716, que va canviar la estructuració política dels regnes d’Espanya.

Seguint les recomanacions del memorial del comte-duc d’Olivares (1625), l’any 1712 Felip V va donar instruccions secretes als seus representants (corregidores) a Catalunya subratllant que“pondrà el mayor cuydado en introducir la llengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”. Ho va ratificar el 1714: “que se procure ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos que no la hablan” (cal entendre “pueblos” com a equivalent a nacionalitats, no a viles o ciutats).

Per tant, des de l’annexió del Principat, Castella va promoure l’analfabetisme en català, per tal d’aconseguir allò que mai no havia estat: un territori sotmès a la sobirania de la Corona de Castella. De fet, el bilingüisme era el primer pas d’un procés de substitució d’una llengua. Aquesta voluntat, que arrenca, de manera explícita, dels segle XVIII, passa pels segles XIX i XX i arriba fins als nostres dies.

Per a més claredat expositiva, ho anirem explicant sintèticament per àmbits en els quals  es va aplicar una legislació de ferro, sense precedents, per tal d’eradicar la llengua. Com diu Jesús Tusón, lingüista reputadíssim, “un estat, una llengua, és, doncs, una de les afirmacions més destructives de la diversitat humana, una aberració que atempta contra la pluralitat, natural i històrica de la nostra espècie”.  

1.   ÀMBIT EDUCATIU

Segle XVIII

1715 Consulta del Consell de Castella: A l’aula no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc no es parlarà i escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà.

1780 Reial provisió promulgada pel comte de Floridablanca: Obliga a totes les escoles a ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.

Segle XIX

1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.

1837 Un edicte reial imposava càstigs corporals i difamadors als infants que encara parlessin en català a l’escola.

1837 La instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar els escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.

1857 Llei Moyano que ratifica la prohibició del català en l’ensenyament públic. Es considera que és la Llei que més va contribuir que els nens catalans fossin analfabets en la seva pròpia llengua, ja que va ser a partir de la segona meitat del segle XIX quan es va començar a generalitzar l’ensenyament primari a Espanya.

Segle XX

1923 Circular que obliga a l’ensenyament del castellà  (Dictadura de Primo de Rivera). 1924 El general Losada implanta l’ensenyament del castellà a les escoles de la Mancomunitat. Reial Ordre que sanciona els mestres que ensenyin en català. Justament aquell any, el 1924, el mateix Antoni Gaudí va ser detingut i apallissat per parlar en català davant els membres dels cossos de seguretat de l’Estat.

                                                                    Antoni Gaudí

1926 Reial decret pel qual se sanciona els mestres que utilitzin el català amb el trasllat.

1938  Llei del 9 d’abril que aboleix l’Estatut de Catalunya i prohibeix el català.

1939  Prohibició de parlar o escriure el català a totes les escoles públiques o privades.

PRECEDENTS

De fet, la persecució al català té uns antecedents  similars que es remunten al segle XVI, quan la població andalusina va ser objecte d’una acarnissada repressió política, cultural, religiosa i lingüística. S’establí una sorprenent legislació de persecució contra aquesta pobra gent: els van privar de portar vestits andalusins, de parlar àrab. L’expressió que s’aplica als catalans,“hable usted en cristiano”,prové d’aquesta època. Si tenia lloc un casament en una família morisca calia que totes les portes i finestres de les cases estiguessin obertes per tal que els transeünts poguessin sentir si a dins es cantaven cançons morisques o si es ballava amb música semblant.  Van dispersar tota aquesta gent a l’interior de Castella, separant pares dels fills……Donaven els nens a famílies catòliques per tal que els donessin una educació cristiana. (…)

2.   ÀMBIT JUDICIAL

 1716  Decret de Nova Planta: “Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”.

1768 “Real Cédula de Aranjuez”: Carles III de Borbó ratifica la imposició del castellà en tota l’Administració de Justícia i en totes les escoles públiques i també en la jurisdicció eclesiàstica a Catalunya.

1838 Els epitafis dels cementiris en català queden proscrits.

1862 Llei del Notariat : Prohibeix l’ús del català en les escriptures notarials.

1870 Llei del Registre Civil : prohibeix l’ús del català en el Registre Civil.

1881 Llei d’Enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català als jutjats.

3.   ÀMBIT RELIGIÓS

1755 Decret de visita del Provincial dels Escolapis: es mana a tots els religiosos de l’orde a parlar només en castellà i llatí, tant entre si com amb la resta de la població. I  imposa la pena de viure en règim de pa i aigua, si això no es duu a terme.

1902 Reial decret de Romanones que prohibeix l’ensenyament del catecisme en català.

4.   ÀMBIT DE L’ENTRETENIMENT

1799 Reial Cèdula: prohibeix “representar, cantar i bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”.

1801 “Instrucciones” de Manuel de Godoy sobre els teatres: es prohibeix qualsevol idioma que no sigui el castellà.

Isabel II, per Reial Ordre de 1837, va confirmar la prohibició  del català en les sales d’espectacle i en les representacions teatrals,  i no es va admetre  a censura aquelles obres escrites en aquesta llengua. Com diu la mateixa ordre, aquella prohibició responia a la gran quantitat d’obres escrites en català que es presentaven al censor.

5.   ÀMBIT COMERCIAL DE COMUNICACIONS

1772 Reial Cèdula : va obligar a dur els llibres de comptabilitat en castellà sota l’epígraf següent: “Real Cédula de S.M. por la qual manda que todos los mercaderes y comerciantes de por mayor y menor de estos mis reinos y señorios, sean naturales o extrangeros, lleven y tengan sus libros en idioma castellano según la ley de nueva compilación.”

1886  Dirección General de Correos i Telégrafos: prohibeix parlar en català per telèfon.

NEGACIONISME

Malgrat tot,  cal recordar que a les Corts de Cadis (1810) es va presentar una proposició per fer oficial l’ús del català. La proposta va ser rebutjada per 120 vots en contra i 13 a favor. El comte de Romanones, tot responent a tal despropòsit, va afirmar, amb rotunditat, que la cooficialitat del català era “inaceptable”. Però la pregunta és : la Constitució de Cadis, no es basava en la igualtat davant la llei de tots el ciutadans espanyols ?

A més de la imposició del castellà per totes les vies possibles, el següent pas va consistir a negar el fet que el català hagués estat mai llengua oficial ni tan sols a Catalunya. Així, Menendez Pidal va publicar al diari El Imparcial  de Madrid l’article “Catalunya bilingüe” , en el qual afirmava que les Corts catalanes mai no varen tenir el català per llengua oficial.  Fins i tot, un cop assolit el bilingüisme dels catalanoparlants, es va començar a negar que la societat catalana hagués estat mai monolingüe.  L’informe de Jesus Patiño, cap de la “Junta Superior de Justicia y de Gobierno” el 1714, és a dir, la màxima autoritat de l’Estat ocupant, explicava clarament quina era la situació real. Aquest document confirmava la “peculiar” situació de monolingüisme dels catalans a l’arribada de les tropes de Felip V el 1714: “ son tan apasionados de su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en lengua nativa.”

FRANQUISME

La repressió lingüística dels catalanoparlants ja havia esdevingut una “raó d’Estat” quan el 1939  es va iniciar un dels períodes més repressius de la llengua catalana: el franquisme.  Aquell any el victoriós general Franco manifestava: “ la unidad nacional la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y con una sola personalidad, la española.

1939 :  Prohibició de parlar o escriure el català:

·         A la ràdio

·         Als llibres

·         Al teatre, fins i tot Els Pastorets

·         A tota mena d’impresos, fins i tot participacions de casament i estampes de la primera comunió

·         A rètols i anuncis

·         Als noms de pila

·         Al cinema, fins al 1964

·         A les fàbriques

·         A totes les escoles públiques i privades

·         A les làpides dels cementiris i esqueles  mortuòries

·        A la nomenclatura d’hotels, restaurants, bars, noms comercials, marques i embarcacions

·         A conferències i actes culturals

·         A la correspondència privada, fins al gener de 1940

·         A les inscripcions en els registres Civils

·         Pels funcionaris, entre ells i amb el públic

·         Als noms dels carrers

A això s’hi podria afegir una quantitat immensa de bans municipals, ordres militars i civils. A tall d’exemple tenim la carta del ministre espanyol de Governació, Ramon Serrano Suñer, a tots els bisbes catalans: “ Nueva normativa de usos linguísticos  en la comunicación de la Iglesia con los feligreses, hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos ( lo que se logrará con una tenaz labor escolar)”. Una altra perla ens l’ofereix el reglament de presons del 1956 que especifica clarament que els presos només poden parlar en castellà.

LA TRANSICIÓ

Encara que costi de creure, després de la mort de Franco, durant la transició,  per bé  que l’Estat de les Autonomies  ha induït molta gent , tant a Catalunya com a Espanya, a creure que la repressió sobre el català havia desaparegut, que era una cosa del passat totalment superada,  també durant aquest període es van publicar lleis per relegar el català a un segon pla.

1976 a 2008  Es publiquen almenys 149 Reials decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà enfront a l’única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.

1986  Llei de patents que obliga el castellà en la documentació presentada.

1989 Reial Decret que aprova el reglament del Registre Mercantil: obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

1995 Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades: obliga que les pòlisses estiguin escrites en castellà.

SEGLE XXI

Malgrat la persecució històrica que ha sofert el català, (…) el català és avui dia una de les llengües amb més usuaris de la Unió Europea,  a un nivell similar al suec, el portuguès, el grec i d’altres. Tanmateix, l’Estat espanyol bloqueja el reconeixement de  l’oficialitat del català a Europa, com afirma Martin Schulz, president del Parlament Europeu. La negació continua sent una qüestió d’Estat.

El marc jurídic que protegia el català, després de segles de persecució implacable, no està garantit. Ni de bon tros. (…)

Si be és cert que les llengües són sempre innocents i són els homes els que les utilitzen com a instruments de poder i submissió, també és veritat, com diu J. Tusón, que “la mort d’una llengua no és mai innocent, mai és volguda pels parlants.” (…)  “I si demanem respecte per a cada ser humà, sembla d’estricta justícia que també exigim la pervivència digna i forta de cadascuna de les llengües que són el nostre brou de cultiu”

Eugènia de Pagès
Catedràtica d’Història

 

http://noacatem.blogspot.com.es/2013/07/repressio-de-la-llengua-catalana-als.html

 

 

 

Exercicis funcions sintàctiques

Encara que distingir en una oració quin és el subjecte i quin el predicat no sol suposar-vos problemes, a vegades us entrebancau a l’hora de determinar quines són les diferents funcions dins cada un dels elements constituents de l’oració. A veure si practicant un poc sou capaços de treure’n l’entrellat!

  1. Llegeix les frases següents i indica si la paraula «roure» és el nucli d’un subjecte:

1. El roure és un arbre majestuós. 2. El roure del bosc de can Mateu era el primer que es veia. 3. Vàrem veure l’únic roure que no s’havia cremat. 4. Quina alegria veure un roure tan alt i verd! 5. Els jardiners van plantar un roure al fons del parc. 6. El roure marcava el límit de les terres de can Mateu.

2. Digues si els conjunts subratllats són el subjecte d’aquestes oracions:

1.La raó era seva. 2. Ahir vàrem recórrer totes les botigues del carrer Gran. 3. La nina passava per la porta principal. 4. M’agrada molt el pa amb oli. 5. Vàrem enviar-los un missatge. 6. Entraven trens cada cinc minuts. 7. Cada estiu menjam melicotons. 8. Els melons madurs són molt gustosos.

3. Indica si el conjunt subratllat fa de somplement directe:

1.Jo duc un anell al dit del mig. 2. El professor escoltava atentament els alumnes. 3. El dependent preparava la comanda. 4. Beveu molta d’aigua! 5. Cal dur el nin al metge a veure què li passa. 6. No ens va sortir bé la confitura de poma i la vàrem haver de llençar. 7. M’han regalat tres llibres. 8. Els nins s’estan menjant el pastís. 9. Quan hem arribat hem saludat la padrina. 10. El teu amic se’n va al Canadà. 11. Les salamandres habiten les aigües pures.

4. Assenyala els complements indirectes:

1.Portarem juguetes als nins. 2. Comprarem llibres per als teus cosins. 3. La pel·lícula presentava la vida dels pagesos. 4. A la Maria li regalarem una bufanda per Nadal. 5. Escriurem la carta als Reis. 6. Varen dur la carta al director. 7. He acompanyat la mare a l’hospital. 8. A nosaltres ens regalarà música. 9. Durem flors al cementeri.

5. Digues si els elements subratllats són complements indirectes o no:

Per jugar a escacs, les persones han inventat al llarg dels temps sistemes prou enginyosos. S’enviaven partides per correu a l’oponent, sovint per telegrama i tot. Al segle XII, sabem que els reis d’Anglaterra enviaven als reis de França les partides a través del Canal. Donaven a missatgers especials els sobres lacrats amb les jugades xifrades. Una partida podia durar anys. Avui dia, l’ús d’Internet permet jugar amb algú a l’altra punta del món en temps real i enviar al contrincant de forma immediata la jugada. Allò que continua igual és el temps invertit per pensar una jugada.


6. Identifica les frases que tenen un atribut (subratlla’l):

1.La nina estava ben quieta per fer la foto. 2. M’agrada aquesta hora de la nit. 3. Em sembla impossible tanta quietud. 4. Toquen les dotze i hi ha silenci. 5. El nou metge pareix simpàtic. 6. Aquest és el moment més esperat de la nit. 7. En Joan és metge. 8. Em compraré un rellotge d’or.

7. Identifica els complements de règim verbal. Recorda que aquest complement és introduït per una preposició que el verb exigeix: A (acostumar-se, dedicar-se, exposar-se, arriscar-se…), DE (parlar, oblidar-se, adonar-se, penedir-se, recordar-se…), AMB ( avenir-se, fer-se, conformar-se…), EN (pensar, confiar, consistir, creure…):

1.Varen accedir als resultats de les proves. 2. Pensaven en qualsevol cosa menys en la feina. 3. Regalarem roses als visitants. 4. No es recorden de nosaltres i no vindran. 5. El president es referia a les solucions possibles. 6. Els guanys de la venda es dediquen a beneficència. 7. S’ha acostumt al fred i a la calor. 8. Només pensen a guanyar doblers fàcilment. 9. La prova consisteix en una llista de preguntes. 10. Durem els animals a la fira. 11. Em referesc a tota la gent que ha vingut.

8. Subratlla els complements circumstancials de les oracions següents i digues sin són de manera, de lloc o de temps):

1.La jove caminava a poc a poc. 2. Va caure damunt una taula. 3. Aniré a Sineu el cap de setmana. 4. Va descansar una bona estona. 5. Va arribar prest a la festa. 6. Va contestar malament. 7. Ha de presentar el treball el mes de maig. 8. Avui he anat a comprar sabates. 9. En aquest racó del món no en trobarem. 10. Escrivia molt bé i va guanyar el premi. 11. Els dilluns els teatres no solen fer funció. 12. Viu a l’altre costat del poble.

9. Subratlla, quan calgui, els complements predicatius de les oracions següents:.

1.La Maria estava cansada. 2. La Maria arribava cansada. 3. En Pau es va fer ric. 4. Semblava espavilat. 5. En Joan respirava fatigat. 6. Duia les sabates noves. 7. Se’n va anar capficat amb les notícies. 8. Això sembla possible. 9. Ell sempre es mostrava distant. 10. En Tomeu es considera un superdotat.

10. Digues quina funció fan els elements subratllats:

1.El nin va posar un cartó de suc i una cullera de plàstica la palangana. 2. Portava el paquet a la casa del seu enemic. 3. La meva tia viu a la muntanya. 4. Sempre arriben cansats. 5. M’agraden els ocells del bosc. 6. Farem un recull de cançons de festa. 7. Vàrem dur el que teníem a na Maria. 8. L’any passat va ploure molt. 9. De tan cansats que estàvem caminàvem a poc a poc. 10. Sempre ens aixecam molt aviat. 11. Volem anar a París. 12. Semblen ignorants. 13. Per sopar menjaré pa amb oli. 14. Aquell jove només sap parlar de futbol.

 

Figures retòriques

Quan llegim un text literari tot sovint som capaços de captar-ne la bellesa però ens resulta molt més complicat analitzar a fons d’on prové el plaer estètic que ens provoca. La tasca d’escriptor no és fàcil. No es tracta simplement de deixar anar la imaginació i d’escriure les idees que van sorgint tal com ragen. Al darrere d’una gran obra hi ha un caramull d’hores de feina que, una vegada publicat el llibre i arribat a mans del lector, sembla que ningú no tengui en compte. Potser una vegada estudiades les figures retòriques us podreu fer una petita idea d’allò de què estic parlant (ah, i pensau que us n’he fet una petita selecció, que n’hi ha moltes més!) .

 

 

1. FIGURES RETÒRIQUES
Definició: Són recursos del llenguatge literari que s’utilitzen per donar més expressivitat a les paraules amb la intenció de provocar emocions en el lector i de dotar el text de ritme i de bellesa. Tot i que són més freqüents en la poesia, també en podem trobar en els escrits en prosa i, fins i tot, en el lleguatge col·loquial (Ex: En Tomeu és un gallina – metàfora).
Principals figures retòriques
Al·literació

Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns  versos.

“Com feix de canyes cruixien,  trinxades ses arrels” (J. Verdaguer)

Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

 “Doneu-me una llanterna: -on és el cavall?/Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,/ doneu-me murs de nit a les ciutats lunars” (J.V. Foix).

Antítesi
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.

“on cada tarda el món s’ordena/entre el repòs i el moviment”(J.S Pons)

Asíndeton

Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).

“Era alt, sec, una mica encorbat”. (J. Pla)

Comparació

Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.

   “ La platja sembla un cor abandonat” .  (J.M. de Sagarra)

Enumeració

Presentació successiva i ràpida d’idees que es refereixen a un mateix concepte.

“Dones cruels,/vils, infidels/ brutals, malvades/ despietades/abominables”  (Jaume Roig)

 Encadenament
Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.

“a la vora de la mar. Tenia/ una casa, el meu somni”. (S. Espriu)

Epítet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial. Té una funció més aviat expressiva.

“Carbó negre, dents blanques” (T. Garcés)

Hipèrbaton
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.

“Per cobrir de les illes la nuesa/ nova catifa de verdor ha estesa” (J. Verdaguer)

Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident.

“Tronen els canons i,/ en la distància,/ esquitxen tot l’espai/ amb les desferres/

d’un poble commogut i esporuguit”

Interrogació retòrica
Es formula una pregunta que no espera cap resposta per part de ningú.

Què tants d’esforços per tan curta vida?  (M. Costa i Llobera)

Ironia
El que es diu literalment és el contrari  del que es vol dir.

“No  demano gran cosa:/ poder parlar sense estrafer la veu,/ caminar sense crosses/ fer l’amor sense haver de demanar permisos,/ escriure en un paper sense pautes “ (M.Martí i Pol). 

Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada semblança.

“La pura neu del coll” (F. V. Garcia).

Metonímia
Designació d’una cosa amb el nom d’una altra que hi té una relació de contigüitat lògica o física (continent per contingut, el tot per una part, l’efecte per la causa, la matèria per l’objecte, l’autor per l’obra).

 “He donat el meu cor a una dona barata” (J. Palau i Fabre)

Paradoxa
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.

“És quan dormo que hi veig clar.” (Josep-Vicenç Foix )

Personificació

Atribució de qualitats humanes a altres éssers o objectes.

“ Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau” (M. Torres)

Polisíndeton
Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

“O aquella amor consirosa i plaent / de tot quant fuig, o que passa, o que vola, /boira del cim o fontana d’argent! “ (Maria Antònia Salvà )

Exercici

1.   Identifica, en els textos següents, les figures retòriques:

1.   Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

i el fan sant celestial,

segons que els usa.     (ANSELM TURMEDA)

 

2.   Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa. (JOAN ROÍS DE CORELLA)

 

3.   Tal com el brau que fuig cap al desert,

… així, em convé allunyar-me de vós. (AUSIÀS MARCH)

 

4.   Un gran arbre ajagut és lo Pirineu. (JACINT VERDAGUER)

 

5.   M’exalta el nou i m’enamora el vell. (JOSEP-VICENÇ FOIX)

 

6.   No hi havia a València dos amants com nosaltres. (VICENT-ANDRÉS ESTELLÉS)

 

7.   Ai el temps, aquest corc que se’ns menja la fusta ! (VICENT ALONSO)

 

8.    (Plou)… Arruga el riu la seva pell lluenta.

Els campanars miren el cel, plujós (NARCÍS COMADIRA)

 

9.   Evoco rams de fosca i rams de llum.

Amb rams de llum guarneixo solituds,

amb rams de fosca encenc tots els desigs.

Evoco cossos bells, i d’entre tots

evoco el teu que estimo i que conec. (MIQUEL MARTÍ I POL)

 

10. Perquè has vingut han florit els lilàs” (SALVAT-PAPASSEIT)

 

11. Places i temples i edificis grans… (LORENZO DE MÈDICI)

 

12. Què has fet de ta senyera?/ On són tos reis? Tos braus cabdills, on són? (RUBIÓ I ORS)

 

13. Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu/ com una flor dins una mà distreta/ caigui en el riu” (JOSEP CARNER)

14. Aquesta meva pobra,/ bruta, trista, dissortada pàtria (S. ESPRIU)

15 . Xoca l’embruix de clenxes arrauxades/ amb un esqueix de xarpelleres fluixes./ S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes.

 

Oracions subordinades adverbials

 I acabam amb les subordinades! Les adverbials presenten una gran varietat però no són gaire complicades d’entendre. Ànims, que això ja és cuit!

 

Les oracions subordinades adverbials fan les mateixes funcions que un adverbi. Poden formar-se:

  1. Amb un connector i un verb en forma personal: Quan hagis acabat, deixa la feina sobre la taula.
  2. Amb un infinitiu (en aquest cas també hi apareix un connector), un gerundi o un participi:
  • En adonar-se que no hi podia fer res, es rendí.
  • Treballant així, segur que et tornen a contractar.
  • Vista la gentada que hi havia, ens en vam anar.

Poden ser de diferents tipus:

  1. Temporals ( moment en què es duu a terme l’acció principal). Nexes: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com… Quan acabi vindrà.
  2. De lloc ( lloc on es duu a terme l’acció de l’oració principal). Nexes: on, allà on… Vaig aturar el cotxe on vaig poder.
  3. Modals o de manera ( manera com es duu a terme l’acció del verb principal). Nexes: com, com si, així com, segons… Ha actuat com li havien encarregat.
  4. Causals ( causa per la qual es produeix el fet del qual parla l’oració principal). Nexes: perquè, ja que, com que, per tal com… Ho he fet perquè he volgut.
  5. Comparatives ( comparació amb l’oració principal).  Nexes: com més, com menys, més que, menys que…   Més que amics , ens consideram germans.
  6. Concessives ( contrarietat que, tanmateix, no impedeix que s’acompleixi el que s’enuncia a l’oració principal). Nexes: encara que, malgrat que, a pesar que, per més que… Encara que ja hi anava avisada , l’espectacle em va sorprendre.
  7. Condicionals ( condició necessària perquè es compleixi allò que enuncia l’oració principal). Nexes: si, mentre que, només que, posat que…  Si plou, quedarem a casa.
  8. Consecutives ( consecuència del que s’enuncia a l’oració principal). Nexes: així que, de manera que… No em vull atabalar, així que m’ho prendré amb calma.
  9. Finals ( finalitat amb la qual es duu a terme l’acció del verb principal) . Nexes: que, a fi que, perquè, per tal que… Treballa perquè ha de mantenir la seva mare.
Particularitats:

  • La conjunció perquè no sempre té el mateix valor valor:

Ho hem fet perquè hem volgut. ( causal: verb de la subordinada en indicatiu )
Ho hem fet perquè us hi trobéssiu bé. (   final: verb de la subordinada en subjuntiu ) .

  •  L’ús del gerundi amb valor temporal posterior és incorrecte. Ex: Va quedar ferit a l’accident, *morint l’endemà, seria incorrecte. Caldria dir: Va quedar ferit a l’accident i va morir l’endemà.

EXERCICIS:

  1. Subratlla  les subordinades adverbials i indica de quin tipus són:
  • Quan el varen avisar, ell havia fet tota la feina
  • Li ho explicarem tot abans que ens telefoni
  • On hi havia el bosc on passejàvem, ara hi veus una fàbrica
  • Sempre parla com si d’ell depengués la sort del grup
  • En arribar a París, visitarem la Catedral
  • S’ha passat la classe dient dois
  • Caminant per foravila es va tòrcer el peu
  • Vendré quan es faci fosc
  • Vaig on tu vulguis
  • Malgrat que li ho recoman, no em fa cas.
  • Conduïa escoltant música.
  • M’ho diu perquè l’ajudi
  • Aniré fins on faci falta.
  • No us en puc dir res, perquè és un assumpte confidencial.
  • En arribar a la platja va començar a ploure
  • Perquè l’aire corri cal obrir les finestres.
  • En Carles estudia perquè no li agrada treballar.
  • Me l’estimo perquè és molt noble.
  • Suposat que surtis elegit, pots comptar amb nosaltres.
  • S’havia fet càrrec de tantes obligacions que va acabar malalta.
  • Allà on vagi pensaré en tu.
  • Jo vindré, sempre que no acabem gaire tard.
  • Ara que tinc tres milions d’euros em compraré un Miró.
  • Prenia el cafè llegint el diari.
  • Els teus veïns compren més del que necessiten.
  • Arribats a Binissalem, agafau l’autopista.
  • Ens ho passarem tan bé com puguem.
  • Si ens portàssim més bé, el clima de l’aula seria millor.
  • Anirem de vacances on hi hagi molta gresca.
  • Plou massa, per tant no sortiré.
  • Praga és una ciutat tan seductora que hi quedaria a viure.
  • En Pere no ho ha fet tan bé com m’esperava.
  • És tan agradable que té molts d’amics.
  • Com més gran més inconscient.
  • Juga com si li anàs la vida.
  • Per més que s’entrenava sempre acabava el darrer.

 

2. Completa les proposicions següents amb una subordinada adverbial del tipus que ve marcat entre parèntesi:

 

  • Es va comprar un vestit nou (causal)
  • L’Ajuntament ha instal·lat bandes sonores (final)
  • No m’he cansat gaire (concessiva)
  • Apaga la calefacció (condicional)
  • En Guillem té els cabells blancs (comparativa)
  • En Pere va tomar la cadira (temporal)
  • Es va produir l’accident (de lloc)
  • S’ha comportat (de manera)

3. Indica quines d’aquestes oracions compostes són causals i quines són finals. Quina diferència hi ha entre les formes verbals d’unes i altres?

 

  • Han revisat la instal·lació perquè gastava massa energia.
  • Li subministren diversos medicaments perquè tengui una millor qualitat de vida.
  • S’ha comprat un cotxe perquè ha trobat una feina itinerant.
  • S’ha esquiçat els baixos dels calçons perquè quedin més de moda.

4. Quins dels usos del gerundi que trobam en les oracions següents són incorrectes? Per què ho són en cada cas?

 

  • Aquell estudiant va caure per l’escala,trencant-se una cama i un braç.
  • Berenava llegint el diari.
  • Na Marta Coll va estudiar medicina,obtenint el títol l’any 2003.
  • El rector es va aixecar de la cadiracloent l’acte.
  • Passava llista mirant els alumnes un a un.
  • Va tenir un accident greu, morint al cap de poques hores.
  • Anava a córrer cada dia passejant el ca.
  • Baixava les escales cantant i jugant.

5. Digues si aquestes oracions contenen una subordinada de temps, de lloc o de manera i de quin verb fan de CC.

  • Els responsables comunicaren els resultats quan arribà el president.
  • En Tomeu corre com si el perseguissin.
  • Passarem les vacances on vosaltres decidiu.
  • Sempre que tenguis dubtes, fes-me les preguntes que vulguis.
  • Fins que no vàrem partir no va arribar en Jaume.
  • Mentre fas el sopar, acabaré l’informe que m’han demanat.
  • Han portat els aliments on eren més necessaris.
  • Hem elaborat el projecte tal i com vàrem preveure la setmana passada.
  • Ens trobarem dissabte on tu vulguis.
  • Després d’arribar de l’Índia, es va posar malalt.
  • Abans de partir has d’endreçar l’habitació.

6. Subratlla les subordinades adverbials d’aquestes oracions i digues de quin tipus són:

  • Vàrem perdre la cartera quan fèiem cua al zoològic.
  • Comprovats els resultats oficials, el varen declarar vencedor.
  • Fes-ho com si ho haguessis de presentar a un concurs.
  • No es podia recordar d’on ho havia tret.
  • Portau-li la bossa on ella us digui.
  • Ha pintat la paret de color verd perquè aquest color li agrada molt.
  • Na Rosa dibuixa millor que n’Anna.
  • Si plou, agafaré l’impermeable.
  • Si hi posassis sucre, seria més dolç.
  • Per més que m’ho demanis, no t´ho donaré.
  • Na Paula plora menys que na Joana.
  • No ho ha fet perquè se n’ha oblidat.
  • Ve d’hora perquè puguem plegar abans.
  • Han sortit tard perquè l’assemblea ha durat més del previst.
  • Ha sortit tard perquè ningú no el pogués veure.
  • En sortir del cinema es va posar a ploure.
  • Acabada la pel.lícula es posaren a plorar.
  • En cas que faci sol anirem a la platja.
  • Anirem a la platja llevat que plogui.
  • Heu estudiat moltíssim per tal d’aprovar.
  • Havies estudiat poquíssim perquè no t’importava suspendre.
  • Encara que quedin pocs dies hem d’intentar aprovar.
  • Per més que t’ho digui no em faràs cas.
  • Si no haguéssiu menjat tant, tindríeu més gana.

Oracions subordinades adjectives

A vegades us resulta un autèntic problema distingir el QUE  conjunció ( que hem trobat a les oracions subordinades substantives ) del QUE/QUÈ pronom relatiu que estudiarem ara i això us indueix a cometre errors importants a l’hora d’escriure. Intentarem ara aclarir aquests conceptes per veure si us acomiadau, d’una vegada, d’aquests tipus de faltes en els vostres escrits. Som-hi!

Les oracions subordinades adjectives fan les mateixes funcions que un adjectiu.   Poden ser de dos tipus::

Especificatives:    Concreten un aspecte dins un significat més ampli, determinen un subconjunt dins un conjunt: Els nins que miren massa la televisió solen ser menys imaginatius. ( especificativa:  entre tot el conjunt de nins concretam quins són els menys imaginatius: els que miren massa la televisió ) .

Explicatives:   Donen més detalls sobre un aspecte, però no el concreten:Els nins, que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius. ( explicativa: afirmam que tots els nins, dels quals hem dit que miren massa la televisió, cada vegada són menys imaginatius ).

Fixa’t que la puntuació d’unes i altres és diferent: les especificatives no poden anar separades del seu antecedent amb una coma, mentre que les explicatives van, justament, entre comes.

Els elements que serveixen per enllaçar els substantius i les oracions subordinades adjectives són els pronoms relatius.  Els pronoms relatius són cinc: quatre d’invariables (que, qui, què, on) i un de variable (el qual, la qual…).

  1. QUE (relatiu àton): És el més usat. Sintàcticament, dins l’oració subordinada, pot fer de:
  • Subjecte: El nin que passa pel carrer és germà meu.
  • Complement directe: El nin que vaig veure ahir era esquerrà.
  • Complement circumstancial: Ho farem el dia que vindràs.

             

Particularitat: Els grups EL QUE/ LA QUE/ELS QUE/LES QUE  només són correctes quan no poden  substituir-se per EL QUAL/LA QUAL/ ELS QUALS/LES QUALS. Ex: El senyor del que et parlen (del qual)/ Les persones en les que confiava (en les quals). En canvi, casos com “Escolta el que et diuen” o “Aquesta frase és semblant a la que hem vist abans”, serien correctes.

  1. QUÈ (relatiu tònic): S’usa quan el relatiu va precedit de preposició i es refereix a coses. El reconeixem perquè podem substituir-lo per EL QUAL/LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS. Ex: La casa  de què parlam (=de la qual)/La sala en què ens reunim (=en la qual)/ La ploma amb què escric (=amb la qual).
  1. ON (relatiu adverbial): Indica lloc i equival a Preposició + article + qual i també a Preposició + què. Ex: La sala on ens reunim (=en la qual, en què)/ L’escaló on tots ensopeguen (=en el qual, en què). També pot usar-se sense antecedent. Ex: On no es treballa, hi ha vici.
  1. QUI (relatiu personal): Es refereix sempre a persones i s’usa:

         a .Precedit de preposició: La senyora de qui parlaves (=de la qual)/ Les persones en qui confiaves    (=en les quals).

          b. A les oracions de relatiu substantives: Qui dia passa, any empeny / Qui ho faci millor guanyarà.

  1. EL QUAL/LA QUAL/ELS QUALS/LES QUALS (relatiu compost): Aquestes formes no s’usen gaire en el registre col.loquial, però sí en el culte. Poden substituir:

 

a.  Que: Només a les oracions adjectives explicatives. Ex: Els comerciants, que (els quals) se sentien perjudicats, es queixaren.

b.  Què: Sempre. Ex: La casa de què (de la qual) parlam és petita.

c.  Qui: Quan va precedit de preposició. Ex: La senyora de qui (de la qual) parlam és sorda.

Particularitats:

  1. El possessiu castellà CUYO equival, en català, a DE+ARTICLE+QUAL/S. Ex: Un señor cuya paciencia conozco = Un senyor la paciència del qual conec / Una casa en cuya puerta hay un escudo = Una casa a la porta de la qual hi ha un escut. Fixa’t que, en aquests casos, el relatiu català va després del nom que determina.
  2. LA QUAL COSA correspon al castellà neutre LO CUAL/LO QUE. Ex: Todos lloraban, lo cual me entristeció= Tots ploraven, la qual cosa m’entristí.
  3. Pleonasmes: Si no ho demana l’expressivitat, hem d’evitar incloure a la frase un pronom feble que representi l’antecedent del pronom relatiu. Ex: La casa on (hi) viu el meu cosí / És el principi del qual (en) prové tot.

EXERCICIS

  1. Completau les frases següents amb els pronoms QUE o QUI segons correspongui:

Aquell vaixell ____ va fer escala a Barcelona era holandès. 2. ____ t’ha ajudat a fer-ho? 3. En cas d’accident, a _____ hem d’avisar? 4. ____ s’hi acosta, es punxa. 5. L’home, ____ vindrà avui vespre, ens interrogarà. 6. Aquest sector, ____ encara no és urbanitzat, pertany a l’ajuntament. 7. Aquella olor, ____ jo ja coneixia, omplia la casa. 8. ____ guanyarà el trofeu. 9. El llibre ____ llegeixes és molt bo.

    2. Completau les oracions adjectives següents amb PREPOSICIÓ + QUÈ, PREPOSICIÓ + QUI o PREPOSICIÓ + ARTICLE + QUAL. Heu de posar totes les possibilitats.

La situació _______ ens trobàvem era nova. 2. Vaig veure qui era l’al.lota _______ et passejaves ahir. 3. Són aquests els drets _______ lluitam. 4. L’individu _______ parlàveu és amic d’en Pere. 5. El pedaç _______ us eixugau l’he tret del cotxe. 6. Els enemics _______ lluitaven eren romans. 7. Les notícies _______ us basau són ben poc actuals. 8. Parlau d’astúcia, d’habilitat… però encara ignor les virtuts reals _______ feu referència. 9. La persona _______ ens hem hagut d’adreçar és estrangera. 10. Desconec les raons _______ heu actuat d’aquesta manera.

3. Completau les frases següents amb una forma de relatiu i, si cal, preposició. Heu de posar, també, totes les possibilitats.

Han trobat el cotxe ____________ parlàvem ahir. 2. L’home ____________ ha vingut no és en Pau. 3. Hem d’organitzar una vetlada ____________ heu de contribuir tots. 4. Vaig trobar el professor ____________ havia explicat el meu problema. 5. Ens han enviat un substitut ____________ els alumnes estan molt contents. 6. Treballa en una fàbrica el director ____________ és germà d’en Lluís. 7. La casa ____________ estan els teus oncles és meva. 8. Les cases les finestres ____________ són blanques eren del meu padrí. 9. Volia saludar un professor ____________ havia treballat a l’Escola Graduada. 10. Aquest és l’edifici en una sala _________ va explotar la bomba. 11. Crec més en l’amic ____________ m’han parlat que no en n’Andreu. 12. Encara no hi han anat els alumnes de tercer ni ____________ preparen el mural. 13. No coneixem el professor ____________ ens han assignat com a tutor. 14. No tenen decidit el lloc ____________ emplaçaran el nou institut. 15.  Ens preocupa la situació d’aquell país les notícies ____________ són tràgiques. 16. Us obsessiona el tema ____________ havíem decidit de no insistir. 17.  El motiu ____________ us sentiu enemistats sembla ridícul. 18. No pot recordar la pàgina ____________ va llegir aquella frase. 19. Ha tornat la nina ____________ l’any passat donaren el premi. 20. He comprat la revista ____________ ahir parlàvem. 21. És un bosc ____________ es perd molta gent. 22. Si veus el jove ____________ reparteix els diaris, digues-m’ho. 23. He tornat a veure els amics ____________ vaig fer aquell viatge. 24.  Volíem anar a una font ____________ gairebé mai no hi ha ningú. 25. Vaig agafar l’ encenedor ____________ m’havia comprat n’Aina. 26. He vist a una llibreria la novel.la ____________ va guanyar el premi. 27. El senyor ____________ vàrem dur la fruita és aragonès. 28. És una casa ____________ pots quedar a dormir.

4. Traduïu del castellà al català:

1. Es un artista cuyas obras son muy valoradas por los coleccionistas. 2. Organizaron una velada con cuyos beneficios pagaron la delicada operación. 3. Han venido dos niños cuyo padre es arquitecto. 4. Parece que va a llover, lo cual nos impedirá ir de excursión.