Les conjuncions

Les conjuncions són mots invariables que actuen com a nexes per connectar oracions i, de vegades, paraules o sintagmes. Algunes conjuncions tenen un significat propi, d’altres només l’adquireixen en funció del context dels elements que uneixen. Quan un grup de paraules actuen en bloc com una conjunció s’anomenen locucions conjuntives.

Resultat d'imatges de nudo cuerda

Poden ser de dos tipus:

  1. Coordinades (uneixen elements al mateix nivell sintàctic):

Resultat d'imatges de coordinación

Conjuncions Significat Exemples
Copulatives: i, ni…

*La conjunció I no es transforma mai en E, encara que el mot següent comenci en I (És simpàtic i intel·ligent).

 

Unió

 

 

No menja ni dorm

Disjuntives: o, o bé, o si no…

* La conjunció O no es canvia mai per U ( Has trobat tancat o obert?)

Tria forçosa Li compraré un llibre o bé el duré a sopar
Adversatives: però, sinó que, no obstant això, malgrat això, tanmateix… Contrarietat Parla bé l’anglès però no el sap escriure
Distributives: ara… ara, adés… adés, ni…ni, ja… ja, l’un… l’altre, sigui… sigui, sigui… o… Distribució de l’acció Ni fa ni deixa fer
Explicatives: és a dir, això és, o sigui… Expressen un aclariment o una equivalència No menjam carn, o sigui, som vegetarians.
Il·latives: doncs, per tant, en conseqüència, tant de bo .. Expressen una conseqüència, una deducció El professor ha arribat tard; per tant, no es farà l’examen.
Continuatives: encara, a més, a més a més, encara més, fins i tot… Continuïtat No s’adona de res, a més, tampoc no hi posa gaire interès.

 

  • Subordinades (indiquen que un element depèn d’un altre):

Resultat d'imatges de subordinación

Completives: que… Li agrada que plogui
De temps: després que, quan, abans que, mentre… Mentre en Joan arriba prepararem les motxilles
De manera: com, tal que… Ho he fet com em vares ensenyar
Condicionals: si, sempre que.. Si vols aprendre’n has d’estar ben atent
Concessives: malgrat, encara que… Encara que m’ho prometis no et crec
Consecutives: en conseqüència, així que, de manera que, doncs… N’Aina s’esforça molt així que crec que es pot treure el curs.
Causals: perquè, car… He canviat el cotxe perquè era massa vell
Comparatives: més…que, menys…que… Aquest vi és més bo que el que beguérem ahir
Finals: perquè, a fi que… Et deix el llibre perquè te’l llegeixis
De lloc: on, allà on… Dinarem on t’agradi més

Particularitats de les conjuncions:

a) Doncsés una conjunció consecutiva, NO causal (a vegades la usam incorrectament en aquest sentit per influència del castellà. Està refredada, doncs que no surti. Seria incorrecte, en canvi:  Deu estar malalt doncs fa dies que no ve (en aquest cas caldria dir : Deu estar malalt perquè fa dies que no ve.

Resultat d'imatges de resfriada

b) La conjunció perquèpot ser causal o final. Ex. No ve perquè està enfadat (causal)/ Amaga-ho perquè sigui una sorpresa (final).

c) Sinóés una conjunció adversativa que indica oposició entre els elements que posa en relació: No has de parlar amb aquesta professorasinó amb l’altra. Si no, en canvi, és un conjunt de dos mots: la conjunció condicional si i l’adverbi de negació no: Si no arriba a l’hora que ens va prometre, m’enfadaré amb ella.

d) Cal no confondre per què/ per què / per a què. Hem de fer servir:

  • Perquè: a les oracions subordinades que indiquen el motiu o la finalitat de l’oració principal: Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal)/ Et deix el llibre perquè el llegeixis. (final).
  • Per què: a les frases interrogatives directes i indirectes en què es demana la causa d’un fet, d’una situació, etc.: Per què estaves tan preocupada?/ Ma mare em demanà per què estaves tan preocupada.
  • Per a què: a les frases interrogatives en què es demana sobre la finalitat o la destinació d’un objecte, una acció, etc.: Per a què servirà això?
EXERCICIS
1.              Enllaça aquestes oracions amb una conjunció coordinant. En cada cas, digues quin tipus de relació s’hi estableix:

 • El tren sortirà a les cinc de Barcelona _____ arribarà a les deu a Saragossa.

• Es va aturar davant mateix de la casa _____ no va gosar entrar-hi.

• De vegades somniava un canvi de fortuna _____ no feia res per aconseguir-lo.

• No cal que escuris _____ que netegis l’habitació.

• Podeu llegir una novel·la _____ una antologia de contes, el que vulgueu.

• No era de vidre, _____ de plàstic.

• De cap manera no el podia perjudicar, _____ allò va donar-li més popularitat de la que tenia.

• Ja duis tres partits perduts, _____ heu d’entrenar més.

Resultat d'imatges de partido perdido baloncesto

2.              Omple els buits amb la conjunció subordinant adequada:

•                M’hauries de dir _____ te n’ha sobrat alguna.

•                Em confessà _____ havia rebut una injecció de coratge.

•                No et pensis _____ la cosa sigui tan fàcil.

•                Es queixen _____ hi assisteix molt poca gent.

•                 Has d’aixecar-te d’hora ________ si no perdràs el tren.

•                Tenia l’obsessió _____ havia de ser veterinari.

•                No sé_____ podré atrapar-lo.

•                 Va guanyar la cursa, _________ que ho tenia tot en contra.

•                Tem _____ no madurarà bé.

•                _________ en Joan berenava ella va acabar de preparar la motxilla.

•                Ens exposam _____ faci un ruixat i ens deixi ben molls.

•                Ho va presentar______ ho demanaven les bases del concurs.

•                No es recordava _____ havia d’ingressar els diners.

•                La trobada es farà ________ tu vulguis.

•                Té interès _____ el seu fill estudiï música.

3.              Comprova en quines frases està mal usada la conjunció DONCS i corregeix l’oració com calgui:

a. No vaig anar a treballar doncs no em trobava bé.

b. Vols venir al cine? Doncs no badis, que farem tard!

c. No vàrem fer l’excursió doncs estava plovent.

d. No hem fet la travessia doncs teníem por de perdre’ns.

e. No tens gana? Doncs, no sopis.

f. No vagis al quiosc massa d’hora, doncs el trobaràs tancat.

g. Convé que li demanis explicacions, doncs el seu comportament no és normal.

h. Estàs cansada, doncs seu i descansa.

Resultat d'imatges de cansancio

4.              Utilitza  conjuncions condicionals (si, sempre que, fora que, només que, posat que, a condició que, en cas que, fet que, segons, atès que, sols que, llevat que…) per emplenar els buits de les següents oracions (procura evitar les repeticions):

a. ____________________ tu li ho encarregues, ell t’ho portarà.

b. Encara arribaràs a temps ____________ corris un poc més.

c. Aniràs de viatge de final de carrera ________________ aproves el curs.

d. Li donarem el regal _______________ véngui a recollir-lo l’interessat.

Resultat d'imatges de paquete lazo rojo

e. Et duré l’ordinador a casa; _____________________ no t’interessi, me’l tornes.

f. ___________________ naufragassis, què faries?

g. Tindrem prou menjar per a tots, __________________ vénguin també els teus cosins.

h. L’avió s’enlairarà ______________ quin sigui el pronòstic del temps.

i. Tindrem èxit ________________ ens ajudes una mica.

j. Us donaran el permís _______________ el demaneu.

k.Els acceptaran __________________ s’hi matriculen dins del termini establert.

5.              Escriu en els punts suspensius si no o bé sinó, d’acord amb les normes.

a.      Estudia més, …………………….. suspendràs.

b.      No és això exactament el que passa …………………….. que hi ha més coses implicades.

c.      ……………………..ho vols fer, pitjor per a tu.

d.      …………………….. ho dius tu , ho diré jo. Cal denunciar-ho; …………………….., això no se solucionarà mai.

e.      No han encarregat el projecte a en Lluís ……………………..a en Pere.

f.      No sap l’anglès, …………………….. l’italià;

g.      Aquella noia , no solament treballa …………………….. que també estudia.

h.     ……………..vols pols, no vagis a l’era.

i.      Hauria d’haver avisat,………………. feia comptes venir.

6.              D’acord amb les normes, escriu en els punts suspensius les formes per què, per a què, per què.

a)          M’heu d’explicar ……………………..no vàreu venir a la reunió.

b)         ……………………..arribes tan tard? -……………………..s’ha espatllat el metro.

c)          Vol acabar d’estudiar el tema avui ……………….. demà té una festa.

d)         ……………………..serveix aquest producte? -…………………….. la pintura s’eixugui més de pressa.

e)         ……………………….. em  demanes  això? Saps perfectament que ho vaig fer ………….. no hi havia cap altra        sortida.

f)       No sé……………………….. no vols acabar la carrera.

g)     Vull anar……………..sí.

h)     Em podries dir ……………………….serveix aquest aparell?

Resultat d'imatges de tijeras raras

i)            Vénc …………………………….em solucionis el problema.

j)         No volia dir-me ……………………no m’havia convidat, ………………… crec que encara estava enfadat amb mi.

k)               ……………………….has elegit aquesta opció? ……………………. crec que és la més fàcil.

l )             …………………serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?

m)           No entenc …………………..m’odies.

n)            No hi podré assistir ………………………….me’n vaig de viatge

o)            Els teus germans encara no havien descobert ………………….s’havien barallat.

p)            Hi aniré ……………….em torni els doblers.

q)            Agafa’l ………..no caigui.

r)             Agafa’l, …………………. si no caurà.

s)             Volia telefonar-te ………………………..volia parlar amb tu.

t)             Volia telefonar-te …………………..em donassis l’adreça de la pensió de Barcelona

u )            Digues ………………ho vares fer i no et castigaré.

v)             Ho vaig fer ……………………necessitava demostrar-te la situació per la qual pas.

x)             He demostrat que seria capaç de pressionar-lo ………….accedís a les nostres exigències.

z)           Si vols saber ……………………………..deia això, només has de preguntar-ho.

 

7.              Escriu en els punts suspensius per què, per a què, perquè, doncs, si no, sinó.

 1.     No se li pot dir res……………………està molt enfadat. -……………………..què hi farem!

2.      No us ho dic ……………….us espanteu, ………………….actueu amb molta prudència.

3.      Em sembla que en Pau no voldrà ajudar-nos.  …………………….ens ajuda ell, ens ajudaràs tu?

4.      ……………………..es fa servir aquest producte? -…………………….. es dissolguin totes les taques de pintura.

5.      La crisi s’agreuja. -……………………..no sé com ens en sortirem.

6.      …………………….. es fa el màrtir? – …………………….. li agrada que el planyin.

7.      Duien que farà molt fred el cap de setmana. -…………………….. més valdrà que no ens moguem de casa.

8.      Us ho diu, no …………………….. ho feu ara, …………….     ………………….. ho feu quan pugueu .

8.              Posa la forma que correspongui:

 1. Tothom pregunta …………………… hem de fer això (perquè / per què).

2. ……………………… no han arribat, haurem de fer-ho un altre dia (com que / posat que).

3. Fa uns anys no es podia fer …………………… no hi havia les condicions per tirar-ho endavant (doncs / perquè).

4. La família demana ………………… hi hagi silenci ( – / que).

5. Ens ho diu ………………….. hi anem tan aviat com puguem (perquè / per què).

6. Han de treballar més, ……………….., no quedarà bé (si no / sinó).

7. Ell sempre demana les raons ………………… hem de fer cada exercici (per què / perquè).

8. Vol esbrinar ………………….. hem de fer l’examen amb la cara pintada com els pallassos (per què / perquè).

Resultat d'imatges de payaso

9. No cal que preparis més exercicis ………………….. ja en tenim prou (doncs / perquè).

10. Tots els exercicis els vàrem fer bé ……………….. eren fàcils (degut que / a causa que / per què).

11. Hi vivia molta gent …………………… no s’hi veia molt de tràfec (perquè / malgrat que).

12. Va quedar buit………………………. tothom havia de marxar (doncs / perquè).

13. Ho faran un altre dia …………………… volen fer-ho avui (si no / sinó).

14. Es prega ………………… no feu renou quan entreu al teatre ( – / que).

15. Hem treballat molt intensament………………….. hauríem de tenir-ho a punt aquest capvespre mateix (doncs / perquè).

Malalties, metges i medicaments

MALALTIES, METGES I MEDICAMENTS

Resultat d'imatges de medicamentos

grip depressió al·lèrgia càries refredat
fractura càncer hemorràgia ansietat hipertensió
tuberculosi reuma apendicitis diabetis epilèpsia
hepatitis vertigen anorèxia miopia astigmatisme
presbícia bulímia artrosi bronquitis cataracta
cistitis conjuntivitis cremada coma dermatitis
faringitis neuràlgia osteoporosi otitis sida
desmai/acubament contusió insolació tuberculosi còlic
ceguesa cirrosi pigota /varicel·la contractura pinçament
drogoaddicció embaràs embòlia empatx quist
esquinç estrès fongs gangrena morenes
hèrnia herpes indigestió insomni Leucèmia
lumbàlgia menopausa metàstasi migranya obesitat
paràlisi psicosi sobredosi sinusitis taquicàrdia
torticoli tumor urticària varices virus
febre vòmits tos diarrea restrenyiment
mareig cansament calfreds moc palpitacions
atxem/esternut/uís berruga bòfega cicatriu coïssor
crostera ferida trenc eructe/rot nàusea
picor pus singlot tap tremolor
pastilla xarop supositori vitamines antihistamínic
antiinflamatori antibiòtic pomada tiretes esperit
compreses cotó gotes injecció vacuna
analgèsic audiòfon ulleres lents de contacte bena
cadira de rodes bisturí comptagotes cesària contraceptiu
preservatiu crossa desinfectant dosi efervescent
guix faixa fèrula gàrgara gasa
glopejar insulina laxant marcapàs pròtesi
quimioteràpia radiografia rehabilitació repòs ressonància
sedant sèrum sonda termòmetre transfusió
trasplantament vaselina xeringa fisioterapeuta zelador
psiquiatre psicòleg otorrinolaringòleg ginecòleg traumatòleg
radiòleg dentista anestesista oculista analista
al·lergòleg pneumòleg forense podòleg uròleg
internista cardiòleg endocrinòleg cirurgià dermatòleg
hematòleg infermer comare    

Imatge relacionada

La novel·la burgesa. Jaume Roig.

JAUME ROIG (1400-1478).

1.            Vida:

 ·      Metge valencià prestigiós que ocupà càrrecs importants com a conseller de la ciutat, examinador de metges i administrador d’un hospital a València.

·      Es casà amb Isabel Pellisser i tingué sis fills. 

Resultat d'imatges de jaume roig espill

2.            Obra:  

·             L’única obra seva que coneixem és L’Espill.

·             És una narració de més de setze mil versos apariats de quatre síl·labes (noves rimades partides).

·             El llenguatge que hi usa és popular i molt ric, amb moltes expressions col·loquials.

·             Parts:

a.     Prefaci: Hi anuncia que pretén aconsellar joves i vells perquè desconfiïn de les     dones.

b.     Llibre primer: Explica la seva joventut: mor son pare, la seva mare el treu de        ca seva, ha de lluitar per sobreviure, viatja a París, on s’enriqueix i torna a                                València per casar-se.

c.     Llibre segon: Explica els seus fracassos sentimentals, sempre atribuïts a la              maldat de les dones.

d.     Llibre tercer: Vol tornar-se a casar però se li apareix el savi Salomó, que fa                una llarga crítica a les dones.

e.    Llibre quart: Decideix dur una vida retirada a València, dedicada a Déu i lluny           de les dones.

·           La temàtica de L’Espill reflecteix la tradició medieval de la misogínia, que acusa les dones de tota classe de maldats, sobretot les referides al “pecat de la carn”. A l’obra, Roig les ataca en general a totes i de manera indiscriminada, només en deixa al marge la Mare de Déu i la seva dona, Isabel Pellisser. 

Resultat d'imatges de misoginia medieval

TEXTOS

Prefaci de l’Espill

 Donchs, dich que totes,

de qualque stat,

color, edat,

lley, nacio,

condicio,

grans e majors,

chiques, menors,

jóvens e velles,

lleges e belles,

malaltes, sanes,

les cristianes,

 jhuyes, mores,

negres e llores,

roges e blanques,

dretes y manques,

les geperudes,

parleres, mudes,

franques, catives,

quantes són vives,

qualssevol sien,

tot quant somien

ésser ver crehen

Resultat d'imatges de HOME I DONA MEDIEVALS

La mort d´una bruixa

Molt haguí grat

d´aquell país;

mai viu divís,

bandolejar

ni breguejar;

hòmens prou rics

e pacífics,

suaus, benignes;

dones malignes

moltes vegades

viu condemnades;

mil bandejaven,

més ne penjaven

que de raïms

per varis crims.

Una en penjaren,

viva escorxaren,

gran fitillera

e metzinera.

De nit venia

sens companyia;

sola pujava

e arrancava

dents e queixals

dels qui en pals

ben alt muntats

eren penjats.

La falsa folla,

dintre una olla

ben enginyada,

llum amagada

ella tenia;

e si sentia

algú passàs

e s´acostàs,

la descobria.

De lluny paria

Espaventable

cap de diable,

per cinc forats

ben compassats

los raigs eixien,

ulls, nas parien,

gran boca ab foc;

ab semblant joc

tots s´espantaven,

fugir cuitaven;

gens no es torbava,

ans acabava

sos malificis.

Porc ple de vicis,

un mal matí

son sanct Martí

ella trobà;

la pell lleixà

per fer-ne bóts.

         Jaume Roig, L’Espill
EXERCICIS
1.     Quina temàtica tracta L’Espill? En quantes parts es divideix i de què parla cada una?

2.     En quin tipus de vers està escrita?

3.     Després de llegir els dos textos de J. Roig que hem seleccionat explica per què es diu que L’Espill és una obra misògina.Posa exemples que justifiquin la teva resposta.

4. Quins tipus de dones, diu J. Roig, es creuen tot allò que somnien?

5. Com és la bruixa que descriu Roig al segon fragment de L’Espill que has llegit?

Resultat d'imatges de hoguera brujas


 

 

 

 

 

Humanisme i Bernat Metge

 

Humanisme

 ·       Moviment cultural sorgit a Itàlia al segle XIV.

·       Visió del món antropocèntrica (fuig del teocentrisme de l’Edat Mitjana).

·       Defensa el retorn als escriptors clàssics grecs i llatins. 

Resultat d'imatges de home vitruvi

Humanisme a terres catalanes

·       Arriba a la segona meitat del segle XIV i es desenvolupa plenament al XV.

·       Cancelleria Reial:

a.     Organisme administratiu de la Corona d’Aragó.

b.    Els funcionaris han de dominar la llengua catalana, l’aragonesa i la llatina.

c.     Foren ells qui introduïren l’Humanisme a casa nostra. 

Bernat Metge

Resultat d'imatges de bernat b¡metge

·       Màxim representant de l’Humanisme català.

1.       Biografia:

.     El seu padrastre l’introdueix a la Cancelleria Reial. Esdevé escrivà del rei. Té molts  privilegis.

.    És acusat, juntament amb altres funcionaris de la Cancelleria, de la mort del rei Joan I i és empresonat.

.      Ja lliure, escriu Lo Somni per aconseguir que el nou rei (Martí l’Humà) li retorni els privilegis perduts.

.    Ho aconsegueix: el rei el nomena secretari seu.

 

2.          Lo Somni:

a. Argument :   Bernat Metge rep la visita del difunt Joan I a la presó, on parlen de la seva mort.

b. Parts:

1. Llibre I: Joan I i ell parlen sobre la immortalitat de l’ànima.

2. Llibre II: Causes de la mort de Joan I (justificació de B. Metge). Presentació dels acompanyants del rei: Orfeu i Tirèsies.

3. Llibre III: Orfeu conta el seu viatge a l’infern i Tirèsies critica durament les dones.

4. Llibre IV: B. Metge defensa les dones, sobretot la Verge i la dona del nou rei. Al final es desperta i veu que tot ha estat un somni.

Resultat d'imatges de tiresias

c.  Elements  humanistes:

1. El llibre està explica en forma de diàleg (col·loqui).

2. Actitud irònica de l’autor.

3. Moltes referències a autors cultes.

4. Prosa elegant i estil elaborat (influència del llatí).

 

TEXTOS

Ha passat poc temps des que, estant a la presó, no per cap malifeta que els meus perseguidors i envejosos sabessin en contra meva (com després clarament i per a la seva vergonya s’ha demostrat) sinó per la simple ràbia que em tenien o per algun secret designi de Déu, un divendres, entorn de la mitjanit, estudiant a la cambra on jo solia estar, la qual és testimoni dels meus pensaments, em vingué un molt gran desig de dormir, i em vaig aixecar i vaig passejar un poc per l’esmentada habitació, però sorprès per una son tan forta, em vaig estirar al llit i, de sobte, sense ni despullar-me, em vaig adormir no de la manera acostumada sinó d’aquella en què els malalts o els afamats solen dormir.

 

Estant així m’aparegué un home de mitjana estatura amb cara reverent, vestit de vellut carmesí sembrat amb corones dobles d’or i amb un capell vermell al cap. L’acompanyaven dos homes de gran estatura, un dels quals era jove, molt bell i tenia una rota (espècie d’arpa) entre les mans; l’altre era molt vell, amb barba llarga i sense ulls, i duia un gran bastó a la mà. I entorn de tots ells hi havia molts falcons, astors i cans de diferents races que cridaven i udolaven molt lletjament.

 

I quan vaig haver mirat bé, especialment aquell home de mitjana estatura, em va semblar que era el rei Joan d’Aragó, de gloriosa memòria, que feia poc temps havia mort i al qual jo llargament havia servit. I, dubtant de qui era, em vaig espantar terriblement. Llavors ell em digué:

 –        Allunya tota la por de tu, ja que jo som aquell que et penses.

 Quan el vaig sentir parlar, el vaig conèixer de cop i, tremolant,  li vaig dir:

– Oh senyor! Com és que sou aquí? No moríreu l’altre dia?

– No vaig morir -digué ell- però vaig deixar la carn a la seva mare i vaig tornar el meu esperit a Déu, que me l’havia donat.

– Com, l’esperit? – vaig dir jo -. No puc creure que l’esperit, si és res, pugui tenir cap altre camí més que aquell que la carn té.

– I doncs, què et creus – digué ell – que som jo? No saps que l’altre dia vaig morir?

– Ho he sentit a dir – vaig respondre jo – però ara no ho crec, perquè si fóssiu mort no seríeu aquí, i entenc que sou viu i que la gent, a qui sempre agrada tenir notícies noves o per algun engany que vol fer, ha fet córrer que sou mort.

– El que es diu és cert: jo he pagat el que devia a la natura i el meu esperit és aquest que parla amb tu.

– Vós, senyor, em podeu dir el que vulgueu; però, parlant amb vostra reverència, jo no creuré que sigueu mort ja que els homes morts no parlen.

– És cert – digué- que els morts no parlen, però l’esperit no mor i per això no li és impossible parlar.

–        No crec – vaig dir jo – que l’esperit sigui res després de la mort, ja que moltes vegades he vist morir homes, bèsties i ocells i no he vist que cap esperit ni cap altra cosa els sortís del cos.” 

Bernat Metge, Lo Somni

Resultat d'imatges de joan I rei aragó

 

Parlament de Tirèsies

 

La causa principal del teu mal és que no saps com són les dones ja que si ho sabessis no en tindries l’opinió que en tens. I perquè ho sàpigues, escolta bé això que et diré. Una dona és un animal imperfecte que no estima cap altra cosa més que el seu cos, i si els homes la veien així com és, una vegada fet allò que a la generació humana pertany, en fugirien com de la mort. No hi ha cap animal  més brut que les dones (…). Elles, que coneixen allò que els manca, volen que la gent cregui que tenen moltes coses que la  natura no els ha donat. (…)

 

Desitjant que els seus cabells negres siguin semblants a fils d’or, moltes vegades amb sofre, amb sabons i lleixius de diverses cendres (…) i a vegades amb sagí de serp i de guàtlera i amb els rajos del sol els converteixen en el color que desitgen. Després els fan caure a vegades pel mig de l’esquena, sovint els escampen pels muscles i a vegades els emboliquen pel cap, segons com creuen que els està millor.(…) Els pelen les celles i el front, els afaiten amb un vidre subtil les galtes i el coll i els en lleven certs pèls que creuen que els fan lleig (…).

 

(referint-se al seus vestits) (…) que siguin de drap fi i folrats, amb les mànigues molt amples fins als talons, i amb la falda molt ampla i folrada per mostrar les seves anques ben grosses, i de la cintura per amunt,  embotides de tela o de cotó per fer-los grans pits i grans espatles i per cobrir tot allò que tenen i no volen mostrar (…)

 

Elles primerament es posen davant un gran mirall, i a vegades dos per poder-se veure les dues parts i conèixer quina de les dues mostra millor la seva figura; i a una part fan estar la serventa i a l’altra la cabellera o les polseres (…). I amb l’ajuda d’aquella comencen a vestir-se fent mil retrets dient : “Aquell vel no està ben tenyit,  aquest altre no està ben estufat i aquest penja massa d’aquesta part (…) I adesiara, cridant, flastomen dient:”Vés-te’n a la punyeta, vilana traïdora, que no ets bona més que per escatar peix i rentar les escudelles (…). I si per ventura els seus marits els critiquen aquest vici, diran que ho fan per agradar-los més a ells (…).

 

Quan ja van ben arreglades i pintades, si algú els mira les mamelles (que elles desitgen que tothom  els les miri perquè per això les treuen defora) les amaguen corrent, volent donar a entendre que no volen que les vegin  i és tot el contrari ja que tot d’una que les han cobertes les tornaran a descobrir i mostrar tan deshonestament com podran (…). I si algú, passant, no les mira (…) voldrien matar-lo amb les seves pròpies mans.

 

Després, a noces i convits solemnes, es mostren bé als mesquins que els van darrere, els quals cauen a la ratera ja que o les prenen per mullers o a vegades per amigues. Quan els han aconseguit fan veure que són obedients i humils i demanen als bèsties dels seus marits (que tot els ho donen) agulles de pit, anells, perles, collars (…).

 

I quantes coses penses que es posen quan van al bany (diuen que per conservar la joventut)? No te les podria dir de tantes com són. Untades hi van i més untades se’n tornen. Si per mala ventura les beses hi quedes aferrat (…). (enumera els productes que es posen les dones abans d’anar al llit amb el  seu marit) molts perfums i aigües,  calç viva, sulfur d’arsènic, olis, sabons, estopa, banya de cabrons, sulfat de ferro, sang de voltor (…) I altres innombrables materials que et provocarien el vòmit si els senties. Evita-la, doncs, si viure desitges.

 

(…) Fan veure que són porugues si el seu marit els encomana alguna cosa honesta (…) : si han de pujar a qualque lloc alt diran que el seu cervell no ho pot sofrir; si han d’entrar a la mar, diran que l’estómac els fa mal; no van de nits perquè diuen que tenen por dels esperits i dels fantasmes; si senten una rata anar per casa o que el vent mogui alguna porta (…) criden, tremolen i  s’acuben com si fossin en gran perill. Però elles són atrevides en aquelles coses deshonestes que els interessen : no tenen  por de passar per terrats ni per torres, ni d’anar de nit i passar pels cementeris o pel mig d’homes armats quan els seus amants les criden, i els amaguen, si és necessari, en llocs secrets de les seves cases (…)

 

I quantes tenen els fills abans de temps per por de no caure en vergonya! I quants parts que podrien haver anat bé fan anar malament? Els hospitals ho saben, i els boscos, els rius i els pous on molts d’infants són tirats també; i els peixos, ocells i bèsties ferotges que se’ls han menjat també.(…)

 

I si per ventura la nit anterior els seus marits els han girat les anques o els han dit alguna paraula desagradable, l’endemà pegaran a les seves criades i esclaves i renyaran els seus escuders i servidors encara que no tenguin motiu només perquè no es poden venjar dels seus marits com voldrien. Quan elles van pintades, el sol, el vent, el fum, el fred, la calor i les mosques són els seus enemics capitals, i si una mosca es posa damunt la seva cara els que estan al seu voltant han d’agafar i matar la mosca davant elles, i si no durant vuit dies no estaran alegres ni faran cas de res.”

Bernat Metge, Lo Somni 

Resultat d'imatges de violin pentagrama

EXERCICIS:

  1. Quin canvi suposa l’Humanisme respecte de la manera de veure el món pròpia de l’Edat Mitjana?
  2. Què era la Cancelleria Reial? Quina relació hi tenia Bernat Metge?
  3. Quan B. Metge va escriure Lo Somni estava encara a la presó o ja n’havia sortit? Com ho has deduït?
  4. Qui són els tres homes que compareixen a B. Metge en somnis mentre és a la presó? Què en saps?
  5. Per què el narrador se sorprèn tant de la visita del rei?
  6. Metge creu en la immortalitat de l’ànima? I el rei? Quin punt de vista defensa cada un durant la seva conversa? Amb quins arguments?

L’estàndard

  • L’estàndard és un registre de formalitat mitjana.
  • És un model de llengua unitari que neutralitza les diferències dialectals entre els parlants d’una mateixa llengua. Si no hi hagués aquest model cada territori i fins i tot cada parlant podria tenir una “normativa” pròpia i els problemes d’incomprensió acabarient sent insalvables.
  • Tota la comunitat lingüística el pot entendre independentment de quina sigui la seva edat, procedència geogràfica, formació acadèmica, etc.
  • És el que s’ensenya a l’escola i s’utilitza als mitjans de comunicació.
  • Com la resta de registres formals, l’estàndard s’adapta a la normativa.
  • És imprescindible si es vol assegurar la continuïtat d’una comunitat lingüística: té un valor simbòlic i unificador, és un element d’estabilitat, un model per als usos formals i un fre per als processos de substitució lingüística.

Vegem ara dos exemples de textos escrits en un model de llengua no estàndard pertanyents a dues llengües diferents (català i castellà) . La seva lectura et demostrarà que un model estàndard és necessari per a la pervivència de qualsevol llengua:

*Esperem, p’es bé de tots, qu’es mallorquins d’arrel comensem a obrir ets uys y a intentar reviscolar s’ancestral llegat que mos han anat traspassant es nostros pares y padrins a lo llarg d’es sigles, perquè de lo contrari, y si no’u feym, emb so pas d’es temps anirà desaparesquent per sempre, y noltros serem culpables per consentirló.

http://grupodacciobalear.com/

 

*A Sebiya ba la Lola,

Consolasión se ba ar Puerto,

La Nena la ejan sola.

Po dinero no lo jagas;

Yébame a una jerrería

y échame un jierro en la cara.

Dises que soy mar gachó

Siendo yo más jitaniyo

Que las costiyas e Dios

(Antonio Machado y Álvarez (Demófilo), Colección de Cantes Flamencos)

Resultat d'imatges de diego el cigala

 

EXERCICIS
a.     Què és el model estàndard?

b.     Què suposa respecte de les varietats dialectals?

c.     És el mateix normativa que estàndard? Totes les paraules normatives formen part de l’estàndard? Raona la teva resposta.

d.      Creus que el model de llengua que s’ensenya a l’escola ha de ser l’estàndard? Quins avantatges i inconvenients veuries en el fet que s’ensenyàs la varietat dialectal (cadascú la seva)? Creus que aquest model seria operatiu com a eina de comunicació entre tots els parlants de la llengua? Explica-ho amb detall.

e.     Consideres que és imprescindible que les llengües tenguin un model estàndard? Justifica la teva resposta.

f.      Torna a escriure els dos exemples que t’hem donat escrits en dues varietats dialectals de dues llengües diferents (català i castellà) adaptant-los al model estàndard de cada una d’aquestes llengües . En el cas del primer, que correspon a la nostra llengua, creus que seria més fàcil escriure amb aquest model que amb l’estàndard? Quines dificultats principals hi has trobat?

Resultat d'imatges de professor de català i pissarra

 

 

 

Neologismes

Els neologismes són les paraules que es creen per anomenar realitats noves (nous conceptes, aparells diversos de nova creació…). Una societat en progrés constant com la del segle XXI té la necessitat de crear-ne tot sovint. És el cas de paraules com : mòbil, xat, videoconferència, llibre digital, globalització, equitació terapèutica, aiguagim, correu electrònic, publireportatge…

La creació de neologismes es pot produir per mitjà de dues vies diferents:

  1. A partir de paraules ja existents per mitjà de procediments de caire divers :

a. Derivació: Incorporant prefixos i sufixos a mots ja existents (dessuadora, glaçonera, programari, maquinari…).

b. Composició: Unint dues paraules per formar-ne una de composta (migfondista, obrellaunes, euroescèptic, caçatalents, aparcacotxes…).

c. Escurçament: Reduint una paraula o sintagma d’ús corrent (moto per motocicleta, metro per ferrocarril metropolità, mòbil per telèfon mòbil, quarts per quarts de final, autonòmiques per eleccions autonòmiques…)

d. Acronímia: Combinant lletres o segments de paraules diverses que formen una unitat. Es tracta de sigles que han esdevingut paraules (cedé, oenagé, pime, sida…).

e. Habilitació semàntica: Adjudicant un significat nou a un mot d’ús corrent per donar resposta a una realitat nova (ratolí, cercador, navegar, domini…).

 

2. A partir de paraules provinents d’altres llengües. En aquest cas podem parlar de:

a. Manlleus: Mantenen la forma de la llengua d’origen, tot i que solen acabar adaptant-se ortogràficament a la llengua d’acollida (adaptats: bàsquet – basketball, hoquei – hockey, discjòquei- disk jockey, pírcing- piercing…/ no adaptats: mousse, amateur, whisky, pizza…).Resultat d'imatges de pizza

Aquí tens un recull de manlleus adaptats perquè et fixis en el procés gràfic que han sofert en el seu pas a la llengua catalana:

Accentuació gràfica Incorporació d’una e de reforç Adaptació vocàlica Adaptació consonàntica Simplificació de consonants dobles
aeròbic

càsting

còmic

córner

hàmster

lífting

mànager

màster

mòdem

píxel

pòster

ràfting

tòner

tràiler

víking

 

escàner

eslàlom

eslip

eslògan

esmaixar

esmòquing

espagueti

esprai

esprint

esquaix

esquetx

estand

estàndard

estèreo

estic

estrès

 

bulevard

bumerang

bungalou

caiac

crupier

curri

dandi

derbi

ferri

fúting

gurmet

ianqui

limusina

magazín

mallot

míting

pantis

píling

poni

ral·li

rugbi

anorac

biquini

coala

cuscús

esmòquing

gimcana

jòquer

màrqueting

pàrquing

pòquer

rànquing

sandvitx

tiquet

vàter

xampú

xàrter

xassís

xef

xip

xou

bufet

confeti

cros

cúter

escàner

gueto

motocròs

púding

puzle

ràpel

rímel

vedet

zàping

 

No hem de confondre els manlleus amb els barbarismes, que són interferències lèxiques que estudiam en una altra unitat. Els barbarismes són termes que agafam d’una altra llengua (en el nostre cas majoritàriament del castellà) i que utilitzam per substituir una paraula genuïna *algo/qualque cosa, *antes/ abans . Podríem dir, així, que el barbarisme és un manlleu innecessari (la llengua té elements genuïns més adequats) i, doncs, incorrecte. Mentre que els manlleus són correctes i podem trobar-los als diccionaris normatius, l’ús dels barbarismes és incorrecte i no figuren, per tant, al diccionari.

Resultat d'imatges de bárbaros

b. Calcs: Són la traducció literal del terme estranger i té l’aparença d’una paraula genuïna (ciència-ficció / science fiction, contenidor-container , gratacels / skyscraper…).

 El TERMCAT, creat l’any 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, s’encarrega d’estudiar els termes nous, adaptar-los a la grafia i fonètica catalanes i donar-los condició de normatius. Per resoldre dubtes terminològics, el TERMCAT ofereix el Cercaterm, un servei de consultes en línia, disponible des del lloc web , d’accés gratuït per a tots els usuaris. El TERMCAT és un organisme oficial i, per tant, els termes que incorpora són normatius. 

Resultat d'imatges de termcat

                                                                     

                                                      ACTIVITATS
 1.              Escriu la forma adaptada dels manlleus entre parèntesis en aquestes oracions.

 a) Hem demanat un parell de (sandwichs) per berenar. ……………………………………

b) Hem de respectar la data de consum preferent dels (yoghourts)…………………….

c) Si no presentes el (ticket), t’assegur que no entraràs…………………………………….

d) La gent va mirar interessada el (show) de l’artista……………………………………….

e) Diu que pateix (stress)………………………………………………………………… 

Resultat d'imatges de sanwich

 2.              Escriu, partint dels manlleus de l’anglès corresponents, la forma adaptada per designar els esports següents en català:

·       Baseball:

·       Basketball:

·       Cricket:

·       Hockey:

·       Rugby:

·       Volleyball:

Imatge relacionada

 3.              Completa les oracions amb les paraules genuïnes del requadre següent:

 a) He obert una carpeta anomenada (downloads). ………………………………………..

b) L’ordinador té un (hardware) de primeres marques……………………………………

c) Presenta un nou (look) al darrer disc…………………………………………………..

d) Entre els meus (hobbys) es troba el bricolatge…………………………………………..

e) Cal evitar l’ús de (software) pirata…………………………………………………………..

f) Va desfilar la (top ten) més reconeguda de la passarel·la……………………………..

 imatge      programari       maquinari      descàrrega    model      afició

 

 4.              D’aquests neologismes, quins s’han format pel procediment del manlleu?

 ·                Oenagé

·                Pírcing

·                Dessuadora

·                Pizza

·                Impressora

·                Ciència-ficció

·                Caiac

·                Escàner 

 5.              Tria el mecanisme que s’ha usat per a la formació de cada un d’aquests neologismes:

 ·                Trencaclosques (composició/derivació)

·                Rentadora (habilitació semàntica/derivació)

·                Mòbil (acronímia /escurçament)

·                Navegar (derivació/habilitació semàntica)

·                Ovni (acronímia/escurçament)

·                Llapis USB ( habilitació semàntica/composició)

Resultat d'imatges de ovni

 6.              Escriu la sigla o acrònim que utilitzam per fer referència a cada un d’aquests conceptes:

 ·                Centre d’atenció primària:

·                Índex de preus al consum:

·                Tecnologies de la informació i comunicació:

·                Ensenyament secundari obligatori:

·                Àcid desoxiribonucleic:

·                Document nacional d’identitat:

·                Impost sobre el valor afegit:

·                Petita i mitjana empresa:

 Resultat d'imatges de adn

 7.              Escriu al costat de cada nom d’esport el neologisme que hi correspongui.

hat-trick    play-off    strike    espàrring    espinàquer    box    liftar    melé     flic     pedaler 

 a) futbol:___________________________________

b) motor: __________________________________

c) boxa: ___________________________________

d) tenis: ___________________________________

e) ciclisme: _________________________________

f ) beisbol: _________________________________

g) vela: ____________________________________

h) rugbi: ___________________________________

i ) bàsquet: _________________________________

j ) hoquei herba: _____________________________ 

 8.              Relaciona aquests manlleus adaptats amb el seu significat. 

1. windsurfing            2. càtering           3. tràveling

4. màrqueting            5. rànquing          6. Càsting

 Imatge relacionada

 □      Tècnica de venda.

□      Desplaçament de la càmera sobre rails.

□      Classificació.

□      Surf de vela (vent).

□      Selecció d’actors o actrius.

□     Servei de menjar. 

 9.              Cerca al Diccionari els mots següents, originaris d’altres llengües, i classifica’ls a la columna que pertoqui.

bijuteria —curri — bloguer — fressa — boutique —cansanci — croissant —currículum — dièsel — disfrutar — elit —foie gras — gaspatxo — llavero —esquetx —rol — striptease — suite — tamany —vivenda — lífting

Figura al Diccionari (manlleu) No figura al Diccionari (barbarisme)
 

 

 

 

 

 

Resultat d'imatges de lifting

 


 10.           Substitueix els set barbarismes que hi ha al text següent pels mots normatius corresponents.

 L’organització de consumidors i usuaris aconsella que es comprovin les conduccions de gas per veure si hi ha escapes. També recomana que, si s’ha d’estar fora de casa més de 24 hores, es tanqui la llau de pas i es controli la fetxa de caducitat de les tuberies. A més, recorda que la revisió de les instal·lacions de gas s’ha de fer cada quatre anys. Aquestes són algunes de les medides que es recullen en el decàleg que l’OCU ha editat per evitar riscos. La iniciativa s’ha pres després de revisar cinquanta vivendes d’arreu del país i detectar-hi diverses irregularitats. 

 

 

 

Les consonants laterals

En general, la majoria de problemes que ens trobam a l’hora d’escriure les grafies l/l·l/ll vénen marcats per una mala pronúncia:

  1. A vegades es pronuncia incorrectament la consonant palatal (LL) i aquest fet indueix a una mala grafia: jum o yum (en lloc de llum), juger en lloc de lleuger.
  1. En altres casos, per un fenomen anomenat ultracorrecció, es pronuncien amb LL paraules que en realitat van amb ela simple (L): relligió per religió, llògic per lògic, lliteratura per literatura…

  1. Però on en realitat trobam més entrebancs és a l’hora d’escriure la ela geminada (L·L) perquè sovint no la distingim, oralment, de la ela simple. Com a regla general, cal recordar que s’escriuen amb ela geminada:

a. Les paraules començades per:

  • al·l- : al·legar, al·lèrgia, al·licient, al·lucinar. (Excepcions: alegria, alumini…)
  • col·l-: col·laborar, col·locar, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·lisió, col·locar.
  • il·l-: il·legal, il·legible, il·lès, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustrar.
  • mil·l- : mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre. (Excepcions: miler,milió…).
  • sil·l- : síl·laba.

b. Les paraules acabades en:

  • -el·la: aquarel·la, cel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la, parcel·la, passarel·la, salmonel·la, varicel·la.
  • -el·lar: apel·lar, cancel·lar, interpel·lar.
  • -il·la: clorofil·la, goril·la, pupil·la, til·la, tranquil·la.
  • -il·lar: capil·lar, cavil·lar, destil·lar, maxil·lar, oscil·lar, vacil·lar .

c. Tingues present que també s’escriuen amb ela geminada:

el·lipse            imbecil·litat        mol·lusc         excel·lent          instal·lar         tranquil·litat

pal·liar            intel·lectual        pal·liar            rebel·lió            Brussel·les      intel·ligent

bèl·lic              pàl·lid                  satèl·lit            cal·ligrafia        fal·lera            libèl·lula

paral·lel          pel·lícula            sol·licitar         cèl·lula               pol·len            nul·la

medul·la         metàl·lic             cristal·lí           constel·lació     anul·lar           idil·li

rebel·lia         circumval·lació

 

d. En canvi, no s’hi escriuen:

Alegria             alumini             celebrar           colador             colònia                  colesterol

color                 columna           elaborar           elàstic               electricitat           elegància

galàxia              lila                    miler                  milió                 militar                  revelar

selecció            solitud              solució

Resultat d'imatges de seleccion rugby nueva zelanda

EXERCICIS
 1.            Escriu la paraula contrària dels adjectius següents:

 legal:                               lícit:                               lògic:                         llegible:

localitzable:                   limitat:                          legítim:

 

2.            Completa aquestes frases amb l, l·l o ll.

 1. Has de co…..ar bé la camami…..a! 2. El govern ha preparat uns interessants actes de ce ….. ebració del mi…..enari del monestir. 3. Li han garantit que aquest medicament és infa….. ible contra la ma …..altia del cò…..era. 4. A l’examen ava…..uaran si domines la termino….. ogia jurídica. 5. Tras…..adau amb molt d’esment al pis de na Mique….. a aquesta exce ….. ent co…..ecció de tasses de porce….. ana que va heretar de la seva padrina. 6. Tot i que semblava infa….. ible, el sistema informàtic ha patit un co….. apse co….. ossal que ha causat la cance….. ació de mi…..ers de vols. 7. A la tertú …..ia literària d’aquest mes els assistents podran dia…..ogar amb una de les nove…..istes més famoses del nou mi….. enni. 8. La insta….. ació de més tanques metà…..iques no so…..ucionarà el problema dels accidents que hi ha en la circumva….. ació nord. 9. Un dels a…..icients de la pe…..ícula és l’idi….. i entre els protagonistes. 10. Calcu…..am que els títols que ha acumu… at la se…..ecció nacional no cabran a les noves vitrines.11. Han fe_icitat l’inte_ectual e_egit pel co_egi. 12. L’e_ectricitat va contribuir al desenvo_upament i a la tranqui_itat del poble. Les so_icituds d’insta_acions noves són al primer pis.

3.            Completa els espais buits amb la grafia adequada:

 a.        Entre l’a__egria i la i__usió de la notícia, ens va passar per alt la pe__ícu__a de la te__evisió.

b.     Si és tan inte__igent, com és que vaci__a davant del de __egat?

c.     So__icit el seu consentiment per a entau__ar re__acions idí__iques amb la seva filla.

d.    En l’assumpte re__atiu a la co__ecció d’aquare__es desaparegudes,    volen ape__ar a la co__aboració   ciutadana.

e.     L’e_ectricista de la fàbrica ja s’ha jubi__at.

f.     Tranqui__ament, el nove__ista va co__ocar la maleta damunt la tau__a.

g.     Han publicat una recull fotogràfic exce__ent en honor del mi__enari de la vi__a.

h.     La desti__eria es va vendre per un mi__lió de dò__ars.

i.     Les cè__u__es magnètiques de la base del satè__it van registrar les osci__acions  mínimes.

j.     La seva a__egació va ser desestimada per i_egítima.

l.     Ho so__ucionava amb una a__egoria més aviat repe__ent.

m. Una certa rebe__ió de les inte__igències més preclares, para__e__ament a una gran intranqui__itat social, va fer esclatar el conflicte.

n.     Aquesta insta__ació e__èctrica és i__egal. Està mal co__ocada i s’ha d’anu__ar.

o.     La seua ca__igrafia ens va deixar a__ucinats.

4.            Completa amb L o L·L els espais en blanc dels mots següents:

 

so__ució               co__egi                 mo__usc             ba__a                  pà__id

i__ícit                    ce__ebrar            de__egar             a__a                    crista__í

sí__aba                  gori__a                 i__ustre              co__apse            mi__ió

mi__er                   cò__era                 repe__ir             meta__úrgic      co__isió

co__ador               ti__a                       o__iva                fi__ial                  a__egrar

i__uminar             capi__ar                 co__oqui

5.             Completa els espais buits dels següents titulars de premsa amb L, LL o L·L:

a. El __ibre i__ustrat aspira a la norma__itat. b. Un xiquet inte__igent. c. Europa impactada pels fets de Brusse__es. d. Una nova co__ecció de nove__es per a l’esco__a. e. E__ogi d’una biblioteca naciona__ista. f. Vo__em o no vo__em norma__itzar la __iteratura? g. El co__oqui d’onomàstica a Va__ència. h. L’energia eò__ica, un recurs que cal promoure. i. Un co__ectiu de treba__adors de la indústria meta__úrgica ha demanat la nostra so__idaritat. j. Una nove__a insò__ita. l. Inte__ectuals __iberals contra tota imposició. m. Anu__en a última hora el concert. n. Escàndo__per una pe__ícula sobre la religió. o. Possible idi__i entre l’actriu i l’at__eta.

Resultat d'imatges de atleta

6.            Completa aquests mots amb l o l·l i escriu un substantiu derivat de cadascun:

 oscil·lar: oscil·lació                 pà….. id:                                co….. aborar:

inte…..gent:                                     to….. erar:                              nu….. :

e….. aborar:                                     rebe….. :                                 so….. icitar:

a….. egre:                                         de….. egat:                             a…..ucinar:

tranqui…..

7.              Tria les paraules adequades per completar aquest text.

En Xavier va ………………… (revelar / rebel·lar) les fotografies que havia fet a la …………………(vila / vil·la) on havia passat les vacances, una gran casa amb jardí, el lloc ideal per ………………… (eludir / al·ludir) les obligacions quotidianes, ………………… (anular / anul·lar) qualsevol maldecap i recuperar l’………………. (alè / al·lè) necessari per tornar a la feina després de l’estiu.

Resultat d'imatges de villa italiana

 

Les consonants nasals

 

En general, les consonant nasals no solen presentar problemes d’escriptura. De tota manera , i per assegurar-nos que ho tenim prou clar, en revisarem els usos.

  1. Escrivim M:

          a) Davant b, p, m: ambaixada, bombolla, embenar, amplada, complir, emmalaltir, immadur…                  Excepcions: enmig i tanmateix.

          b) Davant f: amfibi, circumferència, simfonia, triomf, xamfrà.

           Excepció:  S’escriu n davant de f en paraules que comencen amb els prefixos:

  • con-: confessar, confiar, conflicte …
  • en-: enfadar, enfonsar, enfrontar…
  • in-: inflamar, influir, infermer…
  1. Escrivim N:

          a) Davant v: canviar, convertit, recanvi…

          b) En els mots que dupliquen la n: annex, connectar, ennigulat, innocent, innecessari …

  1. Escrivim MP:

a) A les paraules acabades en -sumpte i -sumpció i també altres mots de la mateixa família:           assumpte, assumpció, presumpte, presumpció…

b) A les paraules següents: atemptat, compte, comptabilitat, exempció, exempt, símptoma, temps,  temptació, temptar, atemptar… i derivats.

Casos especials

a) S’escriuen amb m: empremta, impremta, premsa, somriure, somrís, tramvia.

b) Cal fixar-se en la diferència entre:

  • comte (títol nobiliari) i els seus derivats: els comtes de Barcelona, el vescomte…
  • conte (rondalla) i els seus derivats: explicar un conte, contar o explicar una rondalla…
  • compte (càlcul) i els seus derivats: fer un compte de sumar, fer o passar comptes, comptar, tenir un compte corrent, demanar el compte, pagar al comptat, anar amb compte.

EXERCICIS

1.              Construeix antònims amb el prefix in-. Has de tenir en compte que la lletra N es transforma en M en contacte amb alguns sons. Ex.: millorable / immillorable 

madur: mòbil: pur: finit:
formal fidel: moral: possible:
popular: propi: probable: vàlid:
batut: necessari: merescut viable:
previsible:      
2.              Escriu un infinitiu derivat d’aquestes paraules, amb el prefix en-. Ex: fort/ enfortir.

Fosc: Negre: Front: Fil: Farina:
Verí: Noble: Vernís: Forn: Boig:
Bena: Presó: Fang: Magatzem: Prova:
Deute: Màscara: Pitjor: Fort:  
3.              Escriu nf o mf en aquestes paraules, tenint en compte que mantenim la lletra ena davant F amb els inicis con-, en-, in-. 

e__adat co__itura co__essió i__lar co__licte i__ern
a__ibi xa__rà a__iteatre co__erència trio__ar i__ermer
circu__erència si__onia i__luència i__ormàtica e__angat  

4.              Amb el prefix con- o com- forma uns altres verbs derivats dels següents:

….penetrar …viure …batre …moure
…fiar …vèncer …firmar …plaure
…memorar …figurar    

 

5.              Omple els espais buits amb M o N :

i__munitzar ta__mateix so__riure circu__val·lació e__mig
ca__viar i__mortal e__malaltir co__moure I__maculada
a__nistia i__vitació tra__via e__greixar co__fiscar

 

6.              Completa amb M,N o MP:

 Co___fessà la seva i___felicitat. L’a___bició d’i___mortalitat és i___mensa. El te___ple és i___modificable. El dolor l’i___mobilitzà, ta___mateix, calia superar la co___moció. Decidiren co___memorar el trio___f del seu equip. Tothom e___mudí en entrar el professor. La i___migració dels treballadors serà i___mediata. Hi ha animals que són a___fibis. Cal i___fondre ànims als vençuts. Estudiarem les circu___stàncies. El co___te, mentre llegia la pre___sa, feia un so___riure. Co___ta’m si hi ha hagut cap problema amb els co___tes de l’empresa.  L’ate____tat provocà moltes morts. Només sabia co___tar fins a cent. Barcelona és la ciutat co____tal perquè allí vivia el co___te principal de Catalunya. Està exe___t de l’assignatura d’Educació física per la lesió que pateix. Les circu___stàncies actuals són i___millorables: hem de fer el ca___vi i___mediatament. Es varen co___fondre i volien e___enar el braç de l’i___fant en co___tes del meu. Han e___presonat el co___table  per  presu___te robatori.

7.              Omple els buits dels textos següent amb M/N/MM/MN/NN.

 ·                L’a__bient aquell dia era molt agradable. El te__ps havia ca__viat i el sol ja s’havia fet o___ipresent. Na Ge___a va voler celebrar-ho i va fer una volta per la ciutat a__b l’autobús de circu__val·lació. Ta__poc no feia gens de ve__t i els arbres de les avi__gudes estave__ i___òbils, com si s’acabessin de despertar d’un so___i profund. La gent sortia a trobar-se pel carrer. Se saludaven, co__versaven tranquils, comentave__ la te__pesta dels dies anteriors o anave__ a passejar. La ciutat s’havia co__vertit altra vegada en allò que la definia: un formiguer d’anades i vingudes, un lloc d’interca__vi  co__plex de serveis i productes, un  i___ens diàleg d’i__teressos, un autèntic  e__bolic de co___exions, de referè__cies, d’anuncis, d’ofertes i demandes, d’a__bicions i desencisos. Final del formulari

·                Mirant e__rere només vèiem una de__sa cortina de fu__, però el cel estava tan e__uvolat que fu__ i boira aviat es co__fonguere__. Quan nosaltres ja havíe__ fugit d’aquell tur__ent  i__suportable, e__ va començar un altre, que la te__pesta, ta___ateix, era millor perquè, com a míni__, no sentíe__ l’escalfor del foc. Més tard, sentíre__ uns crits; no sabíem si eren de trio__f o de me__spreu per la nostra fugida, però ningú no es va i___utar i vam seguir caminant. La co__fusió es va produir en arribar al poblat i veure tantes galtes i__flades.

Les preposicions

 

Les preposicions són mots  invariables (tenen una única forma) que es fan servir per enllaçar una paraula (normalment un verb o un nom) amb el seu complement (que és el que va introduït per la preposició). Per exemple: Jugar a futbol, cançó de bressol…

Classificació de les preposicions: 

 Febles (són monosíl·labs àtons) a, amb, de, en, per, per a.
 Fortes(tenen una sïl·laba tònica) cap (a), contra, des de, entre, fins (a), malgrat, segons, sense, vers, envers, devers. 
 Altres(adverbis, gerundis o participis utilitzats com a preposicions) a causa de, a favor de, a força de, a mitjan, a partir de, a través de, abans de, al costat de, arran de, dalt (de), damunt (de), darrere (de), davant (de), després de, dins/dintre (de), durant, en comptes de, enfront de, enmig de, entorn de, excepte, fora de, llevat (de), lluny de, mitjançant, per mitjà de, (a) prop de, quant a, sobre (de), sota (de), tocant a, tret (de), (a la) vora (de), etc. 

Particularitats sobre les preposicions: 

  1. Les preposicions A, DE, PER i PER A formen amb els articles el/els les contraccions següents: el/als, del/dels,pel/pels i per al /per als. Ex: Vaig al port. Véns del cinema. Aquestes contraccions no es fan, però, quan la paraula següent comença amb un so de vocal: Vaig a l’hort. Vénc de l’autopista.
  2. La preposició des’apostrofa davant vocal. Ex: Ve d’Algaida.El complement directeNO duu preposició  Ex: Acompanyau na Maria amb cotxe.
  3. El complement indirecte sempre porta preposicióa o per a . Regala-ho a la teva filla / He comprat això per a ella.
  4. Les preposicions a, amb, de, en se suprimeixen davant la conjunció QUE: Estic esperant ( a ) que arribis. En tenc prou ( amb ) que m’ho prometis. Som conscient ( de ) que estàs cansat. Confii ( en ) que ningú li ho digui. Treballava des ( de ) que tenia dotze anys.

Resultat d'imatges de trabajo infantil

5. Les preposicions fins a i cap a perden la a:

  • Davant la conjunció que. Ex: Insisteix fins que t’escoltin
  • Davant alguns adverbis:allà, aquí, demà. Ex: Anàvem cap allà

6. La preposició EN + infinitiu només és correcta quan té un valor temporal. Ex: En arribar en Joan partirem (=quan arribi en Joan). En altres casos, per tant, és incorrecte usar-la: El menú del dia consisteix  (en ) a menjar dos plats i postres per un preu fixat.

Resultat d'imatges de coulant

7. Les preposicions PER/PER A:

  • La preposició PER s’utilitza per indicar el mitjà o la causa (T’ho enviarem per correu/ No varen poder esquiar pel vent que feia)i també per introduir el complement agent a les oracions passives (El projecte va ser presentat per l’enginyer).
  • La preposició PER A, en canvi, indica la destinació o la finalitat d’un objecte (Han duit un sobre per a na Joana/ Aquesta entrada no és vàlida per a aquest espectacle). Davant infinitiu es pot utilitzar sempre PER.

EXERCICIS

1.    Completa els espais amb la preposició que hi falti (i si no n’hi cal cap, deixa l’espai en blanc): 

  • Tenen interès ……… la publicació d’aquell article.
  • Dóna el disc …….. aquell jove.
  • Confiam …. la teva ajuda.
  • En Lluís va convidar ……..uns amics a sopar.
  • No he vist mai més…..na Maria.
  • El president va saludar ……. l’Auditori.
  • El fill volia abraçar…… la seva mare.
  • Tots ajudaven ……..en Pere en aquell problema .
  • No es van adonar ………la seva presència .
  • La mare cridava…….. la nostra veïna.
  • El públic va aplaudir………. l’artista.
  • El jutge decidí castigar…………… tot el poble.
  • El professor corregeix ……….. aquells alumnes.
  • Es volen dedicar ………. la literatura.
  • T’exposes ……….un canvi d’opinió per part seva.
  • Na Lluïsa va escriure ……. la seva mare.
  • Ho han pagat tot ……. l’encarregat.
  • Acompanya el metge ……casa.
  • Telefona …….. la secretària demà mateix.
  • No serveix ……… segons quines coses.
  • Prefereixen ………Beethoven.
  • Això és important …… la teva carrera.
  • Li han receptat un remei ……. la tos.
  • Saludi ……..la seva esposa de part nostra.
  • Miraré ………veure’l com més aviat millor.
  • En Miquel no s’ha dignat ………. venir a la reunió.
  • Tots varen provar ……….. cobrar a finals de mes.
  • Ja heu telefonat ……na Laura?Resultat d'imatges de telefono antiguo
2.    Ompliu els buits, si cal, amb la preposició A. Tingueu en compte que el CD no duu preposició.

1.     Hem trobat ________ n’Alfons al teatre. 2. Donau la informació ________ la vostra representant. 3. Saludava ________ la infermera pel passadís. 4. Avui hem ajudat ________ les nostres veïnes. 5. Vaig felicitar ________ n’Aina per l’ascens. 6. Telefonaré ________ aquell dentista. 7. Vàreu tenir ________ la vostra sogra a sopar. 8. Hem escoltat ________ la conferenciant amb molta atenció. 9. Vaig veure ________ aquella fiscal sortint de la sala de vistes. 10. Aconsellem això ________ les nostres filles. 11. Coneixeu ________n’Àngela? 12. He de deixar el llibre ________ la meva neboda.

3.Ompliu els buits amb les preposicions a/en/de/amb.

1.     El meu company de feina viu ________ aquell pis. 2. Vaig arribar a l’institut ________ bicicleta. 3. Ahir vaig menjar lluç ________ salsa verda. 4. Va oblidar-se ________ tancar els llums ________ les cel·les. 5. Li varen regalar una camisa ________ quadres. 6. Comptam ________ vosaltres per a la torrada. 7. Han duit unes capses ________ cartó per al trasllat. 8. El seu comiat el varen fer ________ un restaurant ________ la zona. 9. Contribuirem ________ millorar les instal·lacions. 10. Anau ________ compte de no relliscar. 11. Hem comprat un ambientador amb olor ________ espígol. 12. Ens hem acostumat ________ prendre te per berenar. 13. Vàrem estar _________ aquella casa rural tota la setmana. 14. Aquest mes he llegit una novel·la històrica i una ________ policíaca. 15. Farem el curs ________ la sala polivalent. 16. Es va espantar quan va sentir pudor ________ gas. 17. Viatgen ________ Andorra de dilluns a dijous. 18. Tingueu ________ compte que és massa petit per venir a l’excursió. 19. Sovint vaig a dinar ________ els companys de feina. 20. Treballen ________ aquest edifici des del mes d’abril.

4. Ompliu els buits amb les preposicions a/de/per més l’article corresponent. Heu de fer, si cal, la contracció amb l’article.

1.     Demà ________ matí començaran les obres. 2. El Manel ve ________ immobiliària. 3. Avui lliuraran el premi ________ Irene. 4. Es varen perdre ________ bosc cercant bolets. 5. Arribarem ________ una ________ migdia. 6. Aquest matí han arribat ________ aeroport. 7. Passejàveu ________ avinguda ________ Indústria. 8. Els meus cosins viuen ________ Port de Valldemossa. 9. Diumenge dinarem ________ ermita ________ poble. 10. Va penjar el calendari darrere _________ porta. 11. Ja no teníem cap vehicle _________ magatzem. 12. Ens veurem demà _________ migdia. 13. Podem quedar _________ nit per anar _________ concert.14. Arribaran _________ vuit _________ vespre. 15. Acabaran la declaració _________ deu. 16. Els vaig trobar _________ carrer Major. 17. Han de dur un sofà beix _________ sala d’espera. 18. La planta, l’hem comprada _________ terrassa. 19. Abans estiuejàvem _________ delta _________ Ebre. 20. _________ matins sempre volta _________ parc.

Resultat d'imatges de parc

5. Completa cada una de les frases següents amb la combinació de preposició i article que pertoquin:

a) Com que passàvem (per + el) ________ camí vàrem anar (a + el) ________ hort a cercar enciams. b) Vàrem passar (per + la ) ________ autopista per anar (a + el ) ________ aeroport. c) L’amic (de + na) ________ Imma és (de + el) ________ Port Verd. d) Vaig a (ca + en) ________ Ernest (per + el) ________ carrer de dalt. e) A (ca + na) ________ Àngela sempre hi trobes algun (de + els) ________ veïns. f) Va anar de (ca + el) ________ metge (a + el) ________ hospital a peu coix. g) (De + el) hotel (a + el) ________ hivernacle hi ha cinc minuts a peu.

6. Omple els buits de les frases següents amb la preposició que calgui (a, en, de, fins a, fins, cap a, cap, com, com a, sens/sense, amb, etc). Si no en cal cap, posa Ø:

a)     M’has posat ____ ridícul. B) No us quedeu ___ la porta. C) No vull parlar ____ tu. D) ____ aquí hem arribat. E) Ha vingut ____ avió. F) Pensava molt _______ell.

7. Completa aquestes oracions, si cal, amb les preposicions escaients. Si no en cal cap, indica-ho posant el símbol Ø. Potser hauràs de fer contraccions.

 a) Està d’acord _____ que tots hi heu de venir. b) Confia ____ vendre la casa. c) M’ha amenaçat ____ deixar- me fora del projecte. d) Es trobarà _____ que algú li dirà quatre coses. e) Cerques _____ algú? f) Vaig acompanyar ___ el meu marit _____ cal metge, mentre el meu germà duia ____ les nines al parc. g) El coet ens va despertar ____ tots, però no va espantar ____ ningú. h) Cercam ____ l’amiga de la meva mare. i) Vivim ____ una possessió i estiuejam ____ la ciutat. j) Baixarem ____ pis tercer. k) Arribarem ___ una plaça i després entrarem ____ un restaurant. l) Aniré ____ reunió de veïns. m) No et posis el vestit _____ que estiguem a punt de partir. n) Corre ____ aquell fanal i espera ____ que hi arribi jo. o) No rebrem el gènere _____ la setmana que ve. Aleshores, en tindrem ____ el mes de febrer. p) Sortiré _____ les tres. q) Quan arribi a la parada, giri _____ la dreta. r)  Els germans ja seuen _____ taula. s) Ha estat presentat ____ Varsòvia el nou invent. t) Les voluntàries es torben _____ arribar. u) Treball ____ centre, ____ una empresa multinacional.

8. Ompliu els buits amb les preposicions per/per a més l’article corresponent. Feu, si cal, la contracció amb l’article.

1. Va passar __________ sala de reunions abans de marxar. 2. Demanarem més material __________ despatx. 3. Han duit els mobles __________ oficina nova. 4. Heu de fer la redacció _________ proper divendres. 5. Varen deixar un tros de pastís _________ na Margalida.

Resultat d'imatges de tarta frutas

 9.     Corregeix (entre línies) els errors de preposicions de les frases següents :
Tenim molt d’interès en complir els nostres compromisos.

Si es torben en arribar avui, no els esperarem.

Ho comentam  amb l’esperança de que aquesta lamentable situació no es torni a produir.

La proposta concreta consisteix en incorporar el concepte de videoclip a la difusió de les seves activitats.

Aquesta entitat ja fa prou amb oferir aquests avantatges.

Na Mercè s’ha acostumat a que li ho facin tot.

Aquesta colònia fa olor a roses: me la compraré.

Resultat d'imatges de rosa
En cas de que aquesta acció no es dugui a terme, haurem de pensar una solució.
No hi ha manera de que funcioni.

La major part d’usuaris coincideixen en dir que no hi poden establir connexió.

La varen informar de que els problemes de connexió provenien de la companyia telefònica.

Alguns estudiants es queixen de que la cooperativa vengui el programari més car.

Es posa molt d’èmfasi en aconseguir que facin les pràctiques amb eines que hi ha al mercat.

Partim, doncs, de la suposició de que disposen d’uns coneixements mínims.

No vingueu demà pel matí, que no hi trobareu ningú.

Des del seu despatx se sent molta olor a menjar.

Confiava en arribar aviat.

No tardaran gens en venir.

Confio en que no xerraràs més del compte.

Per la nit m’agrada mirar una pel·lícula.

Tenc confiança en guanyar el partit.

Sempre pens en que vindrà el bon temps.

L’oposició insisteix en exigir la reducció de la despesa pública.

 10. Ompliu els buits amb les preposicions adients (a/en/de/amb/per/per a/fins a/cap a). Afegiu-hi, si cal, un article.

 1.     _________ Pasqua us passarem a veure. 2. Agafeu les peces punxants _________ guants. 3. És una pel·lícula apta __________ tots els públics. 4. El despatx fa olor _________ net. 5. Ho haureu de fer _________ molta discreció. 6. _________ sopar menjarem pastís _________ pinya. 7. _________ entrar _________ la sala, el vaig reconèixer. 8. Ho heu d’enviar __________ correu electrònic. 9. Avui hem vingut _________ cotxe. 10. Tenen el judici demà _________ les dotze. 11. No estic gens d’acord _________ el que heu proposat. 12. Abans _________ sortir de casa, va cridar-lo. 13. No ens tornarem a veure _________ setembre. 14. Pensava _________ tots els seus problemes familiars. 15. Si anau _________ esquerra trobareu la catedral. 16. No sabrem els resultats _________ dia 25 de juliol. 17. Dissabte _________ matinada anem _________ aeroport. 18. He de comprar dues ampolles _________ aigua i tres _________ vi. 19. Faig vacances _________ dia 3 _________ 28 _________ agost. 20. No tindran el pis nou _________ mes de gener. 21. Abans tancava l’armari _________ clau. 22. Demà aniran _________ Llucalcari. 23. Aquest any el curs no començarà _________ l’octubre. 24. Dijous es va posar un vestit _________ ratlles. 25. Li agrada molt viatjar _________ moto. 26. Obrim des _________ les nou _________ les dues. 27. Mai vàrem dubtar _________ les teves paraules. 28. Els agrada molt l’orxata ________ gelat de torró. 29. Vivim _________ una població molt petita. 30. No es relacionen ________ la seva família paterna. 31. Aquesta vegada no han pogut arribar _________ la meta. 32. Menjam els llagostins _________ els dits. 33. Pensau _________ tots els consells que us vaig donar. 34. Avui arribaré ________ la matinada. 35. Nosaltres contribuïm _________ la millora del medi ambient. 36. Acostum _________ estudiar tres hores cada dia. 37. Aquella beguda tenia un gust _________ llimona massa fort. 38. No em veig _________ cor _________ donar-li la mala notícia. 39. _________ aquesta platja avui hi ha molts grumers.

Resultat d'imatges de medusa mar

 

 

Bellesa i moda

Resultat d'imatges de labios rosa flores

afaitar

Fulleta d’afaitar barba Cabell blanc bigot
tint Eixugador de cabells esprai fixador/gomina condicionador
agulla de ganxo tenyir humitejar Loció capil·lar marcar
reflexos aclarir allisar arrissar cardar
desembullar trunyella coa de cavall recollit clenxa
reflexos permanent navalla/raor pinta postís
raspall Rul·lo suavitzant tisores xampú
ble caspa monyo perruca rínxol
descolorir polseres mirall perruqueria planxa
cosmètic coloret crema hidratant crema netejadora desmaquillador
esmalt d’ungles llapis d’ulls llapis de celles llima manicura
pedicura maquillatge mascareta ombra d’ulls perfilador de llavis
pestanya postissa pintallavis pólvores Potes de gall rímel
tallaungles pinça pinzell píling neteja de cutis
bronzejador colònia perfum xampú tatuatge
depilació fotodepilació massatge corporal mesoteràpia tisores
pírcing tisores arracada collar

anell

Resultat d'imatges de peinado