Dolce stil nuovo ·              Moviment renovador que sorgeix a Itàlia a finals del segle XIII com a superació de la tradició trobadoresca. ·              Els poetes que l’integren cerquen l’autenticitat i la sinceritat a l’hora de parlar del sentiment amorós. ·              Contemplen la dama com un ésser superior, ple de virtuts (dona angelicata) i l’estimen espiritualment, des de la distància.

AUSIÀS MARCH (1400-1459) Cavaller valencià que participà en diverses campanyes militars amb el rei Alfons el Magnànim. Es casà dues vegades però no tingué fills dels seus matrimonis. Primer escriptor que fa servir el català per a la poesia. Semblances i diferències amb els trobadors:  Es vol distanciar de la seva manera de fer poesia  ( escriu en català, cerca l’autenticitat del dolce stil nuovo) però encara fa servir senyals i alguns referents de l’amor cortès (com el concepte de vassallatge). Diferències i semblances amb el dolce stil nuovo:  Aspira a una relació espiritual amb la seva estimada però cau constantment en l’amor físic i, a més,  les dones de què parla són humanes, amb qualitats i defectes, i el duen al pecat. Característiques de la seva poesia:        1.             Es conserven 128 poemes seus( més de deu mil versos), on parla sobretot de la passió i l’angoixa que li provoca el sentiment amorós. 2.             Teoria amorosa: Ell es considera el més gran amador. Ningú no és capaç d’estimar com ell i per això les seves relacions amoroses sempre són desiguals i aquesta desigualtat li provoca una profunda tristor que li fa desitjar la mort. La seva enamorada és indigna del seu amor perquè és incapaç d’estimar de veres per la seva escassetat d’enteniment. Aquest fet el durà al desengany. Tot i que aspira a l’amor espiritual sempre acaba caient en l’amor físic i aquest fet també el fa patir. El seu amor és tan gran que les paraules no són suficients per manifestar-lo.   3.             Classificació de la seva obra: Cants d’amor, on fa servir senyals com Plena de seny, Llir entre cards… Cants de mort, adreçats a la seva segona dona. Cants morals, on parla dels seus sentiments i les seves contradiccions. Cant espiritual, adreçat a Déu. 4.          Llengua i estil: 1.    Fa servir un lèxic treballat i precís i una sintaxi força complicada que dificulta, a vegades, la comprensió del poema. 2.    Els principals recursos que utilitza són: l’antítesi, la personificació, la comparació i la metàfora. 3.    Escriu amb estrofes de vuit versos decasíl·labs amb cesura (4+6) amb  una tornada final de quatre versos que, en el cas de la poesia amorosa, inclouen el senyal de la dama.

 

TEXTOS

(Versions actualitzades) Així com aquell que desitja menjar per apagar la seva fam extrema i veu dos fruits en una bella branca, i el seu desig anhela igualment tots dos, no satisfarà el desig fins que hagi elegit una part de manera que es decanti envers un fruit; així em passa a mi, estimant dues dones, però trio per tenir la vida d’amor. Així com la mar es plany violentament i crida quan dos vents forts la baten a la vegada, un de llevant i l’altre de ponent, i tant dura fins que un vent ha abandonat la seva gran força davant del més poderós, igualment dos desitjos forts han combatut el meu pensament, però la voluntat s’inclina a seguir-ne un. Jo us el faig públic: estimar-vos honestament.     Jo temo la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat, però jo no crec que el meu voler pugui ser vençut per tal separació. Em fa por el vostre poc voler, que, en morir jo, no m’oblidi: aquest sol pensament em treu el delit del món perquè, vivint nosaltres, no crec que pugui succeir. [Que] després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar, i [que] sigui tota convertida en ira! I jo, forçat a partir d’aquest món, el meu mal serà només no veure-us. Oh Déu! Per què no hi ha límit en amor, car prop d’aquell jo em trobaria tot sol? Sabria en quina mesura em vol el vostre voler, [i] podria témer o confiar en l’esdevenidor. Jo sóc el més extrem amador, després d’aquell a qui Déu pren la vida: com que sóc viu, el meu cor no mostra tant de dolor com la mort per la seva extrema dolor.

 

EXERCICIS

1.    Quins canvis va suposar el Dolce Stil Nuevo respecte de l’estil poètic dels trobadors? 2.    Creus que la poesia d’Ausiàs March s’acosta més a la dels trobadors o a la dels poetes del Dolce Stil Nuovo? Raona la teva resposta. 3.    Explica el concepte de l’amor i l’enamorada en l’obra d’Ausiàs March. 4.    La dona de la qual parla Ausiàs és com la dona angelicata dels italians? Justifica la resposta. 5.    Com es classifica l’obra d’Ausiàs March? Aquesta classificació parteix de la temàtica que tracten els diferents poemes o d’aspectes més de tipus formal.? 6.    Et sembla complicat avui dia comprendre la poesia d’Ausiàs? En cas que la teva resposta sigui positiva, d’on creus que prové aquesta dificultat? 7.    Quin és el tema central del primer poema que has llegit? En qui estat dedueixes, després d’haver-lo llegit, que es troba el poeta? Explica-ho amb detall. 8.    Quins conceptes sobre l’amor i els enamorats que hem tractat a la part teòrica del tema es veuen reflectits en el segon poema? Posa’n exemples.

Tweet

• Els registres lingüístics són les diferents varietats de la llengua que el parlant tria en funció dels contextos o de les situacions diferents en què es troba.
• Segons condicionants com eltema, la intenció, la relació entre emissor i receptor o el canal, utilitzarem registres més o menys formals.
• Els registres cultes o formals són propis de textos literaris, periodístics, jurídics i administratius, científics i tècnics. En canvi, els registres informals s’utilitzen en àmbits més col·loquials, amb la família i els amics.

• Els registres formals són:

1. Cientificotècnic:El  trobam als manuals o a les revistes científiques o a publicacions de caràcter més especialitzat en una àrea concreta. Només acostumen a entendre’l els experts en la matèria.
2. Literari:El trobam als llibres de poesia, novel·la… Es caracteritza per un enriquiment del llenguatge (amb adjectius, comparacions, descripcions…).
3. Estàndard: Fa la funció unificadora de la llengua. En parlarem a la unitat següent.

• Els registres informals són:

1. Col·loquial: És el que usam amb familiars i amics. És sobretot transmès de manera oral i espontània. Fa ús dels refranys i expressions de tipus popular.
2. Vulgar:L’usen normalment persones amb poca formació. Utilitzen moltes paraulotes( relacionades sobretot amb temes com el  sexe, la religió, les funcions fisiològiques…) i també refranys i frases fetes.

• Els registres formals han de seguir la normativa gramatical de la llengua, mentre que això no sempre es produeix en els registres informals.

EXERCICIS

1.     Defineix el concepte de registre. 2.     Quins factors influeixen a l’hora d’utilitzar un o altre registre? 3.     En quins àmbits són utilitzats els registres formals? I els informals? 4.     Digues el nom dels tres registres formals. 5.     Què distingeix el registre col·loquial del vulgar? 6.     Digues a quin registre pertanyen aquests textos i justifica-ho: Dissabte passat vam mirar unes pel·lis a casa. Després en Jordi em va dir que tenia ganes d’anar a fer uns cubates, d’anar a fer una mica el txorra. Jo l’endemà havia de currar, però vaig pensar que era millor no posar-me borde amb ell, perquè sempre diu que m’escaquejo cada vegada que ell vol sortir. Li vaig dir que no em volia gastar una pasta i em va dir que no, que aniríem a un bareto cutre que tenien els cubates a 3 euros. Estava molt ratllat però vam sortir. ******* L’advocada Joana Sansó Riera, en representació del denunciant, Pere Sureda Pasqual, ha interposat, dins el termini establert i en la forma escaient, un recurs d’apel·lació contra la Sentència de data 3 d’abril de 2002, dictada en aquest procediment. Tinc per presentat el recurs i l’admeto a tràmit a ambdós efectes. Uniu-lo a les actuacions. D’acord amb l’article 787.3 de la Llei d’enjudiciament criminal, lliureu una còpia del recurs al fiscal i a les parts personades, perquè en el termini de deu dies al·leguin per escrit el que considerin convenient i presentin els documents que justifiquen les seves pretensions. Un cop transcorregut el termini, trameteu les actuacions originals a l’Audiència Provincial de Barcelona a fi que resolgui el recurs. ******* A Mallorca, durant la Guerra Civil Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s’hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. (Bartomeu Rosselló-Pòrcel) ******* El diagnòstic de la mononucleosi infecciosa (malaltia de la besada) es  realitza pel quadre clínic i per les alteracions a la sang: augment de leucòcits (cèl·lules blanques) essent típics la limfocitosi  i el predomini de limfòcits atípics. Hi ha una elevació moderada de transaminases en el 50% dels pacients. També s’ utilitzen els estudis serològics que demostren la presència d’ uns anticossos (anticossos heteròfils) i l’ estudi d’ anticossos específics per al virus de l  ‘Epstein-Barr (VEB). Aquests estudis ajuden a diferenciar aquesta malalatia d’altres que poden cursar amb una clínica similar, causades por altres agents como: citomegalovirus, toxoplasma gondii, virus de l’ hepatitis, virus de la sida, etc.

Tweet

L’HABILITACIÓ

És la modificació del significat d’una paraula a causa d’un canvi de categoria gramatical: el verb berenar (Ahir vàrem berenar ben tard), per exemple, es converteix en el substantiu berenar (el berenar d’avui no m’ha agradat gaire). Les paraules que han sofert aquest procés s’anomenen habilitades.   Aquest canvi es produeix sense que la forma del mot canviï: berenar (V)- el berenar (N).

Les habilitacions es poden produir entre categories gramaticals diferents, tot i que les més corrents són les següents:

• De nom a adjectiu: color rosa o taronja, l’ase o la bleda (És tan ase com son pare i tan bleda com sa mare))…
• D’adjectiu a nom: L’intel·lectual, una manacorina, un diari, una rentadora, un impermeable, el bo/dolent de la pel·lícula…
• De verb a nom: La cantant, el dinar i el sopar, l’amant, el caminant, un batut, una trobada, el comprovant…
• De verb a adjectiu: patates fregides, llibre estripat, muntanya nevada, cafè mòlt.
• De nom propi a nom comú: un binissalem, un miró, un frankfurt, unes xiruques, un túrmix, uns texans, un martini…

LA METONÍMIA

 La metonímia consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra amb la qual té relació. Aquesta relació pot ser de diferents tipus:

• El continent pel contingut: Es va beure una botella de vi.
• La part pel tot: Treu el cul d’aquí.
• La tècnica o l’instrument pel producte: Vaig comprar tres aquarel·les.
• L’autor per l’obra: Han robat tres Picassos de la galeria.
• El nom de l’objecte per la proximitat: Duia el coll de la camisa molt brut.
• El nom per l’origen del producte: Amb el marisc m’agrada beure un penedès blanc ben fresc.
• L’objecte per la persona: És un dels millors bisturís de la comarca.

EXERCICIS

1.         Indica la categoria gramatical dels mots en cursiva.

• Tela impermeable
• Agafa l’impermeable
• Estic aprenent anglès
• L’aprenent s’ha posat malalt
• Estic en contra de l’energia nuclear
• Sempre em porta la contra
• Canto perquè estic content
• No em preguntis el perquè.
• He rebut una carta urgent.
• Signa el rebut. 

2.         Subratlla en aquestes oracions les paraules habilitades i indica quin canvi de categoria gramatical ha sofert:

• Contemplau el blau del cel.
• El no de la meva mare és definitiu: no hi has res a fer.
• Ha estat el tercer de la seva categoria.
• El meu germà ha cremat el rostit.
• Hem de pensar amb il·lusió en el després.
• Va anar a un sopar de gala.
• Els anglesos condueixen per l’esquerra.
• Una treballadora va patir un accident a la incineradora.
• El meu pare és viatjant de comerç.
• Explica’m el perquè de la decisió que has pres.
• El preu del combustible ha pujat molt.

3.         Descobreix la paraula habilitada de cada una de les frases següents:

•  Per anar a l’Ajuntament  has d’agafar el set

__________ habilitat com a ___________

• Jo em prendre un suís

__________ habilitat com a ___________

• Tenc un blau a la cuixa

__________ habilitat com a ___________

• El corrent del riu és massa fort

__________ habilitat com a ___________

4.         Escriu dues oracions amb cada una d’aquestes paraules, usant-les  amb categories gramaticals diferents.

 

• Turquesa………………………………………………………………………………………………………
• Innocent……………………………………………………………………………………………………….
• Dictat…………………………………………………………………………………………………………..
• Berenar………………………………………………………………………………………………………..
• Tramesa……………………………………………………………………………………………………….
• Rostit…………………………………………………………………………………………………………..
• Menjar…………………………………………………………………………………………………………
• Volant………………………………………………………………………………………………………….
• Vista…………………………………………………………………………………………………………….
• Batut……………………………………………………………………………………………………………
• anglesa…………………………………………………………………………………………………………
• passat…………………………………………………………………………………………………………..
• Ignorant………………………………………………………………………………………………………
• taronja…………………………………………………………………………………………………………
• bleda……………………………………………………………………………………………………………
• ruc……………………………………………………………………………………………………………….

5. Omple els buits amb adjectius procedents de diverses formes dels verbs que trobaràs dins el requadre.  Exemple: Encara que no havia anat a la universitat, era una persona molt instruïda.

créixer, estrènyer, gelar, instruir, ofegar, polir, semblar, variar, xocar.

– Encara que no havia anat a la universitat, era una persona molt …………………….

– La resposta ha estat tan ………………….que tothom ha quedat amb la boca oberta.

– Aquest corredor és molt ………………………… , no hi cap res.

– La meva experiència és molt ………………………….a la teva.

– El padrí sempre anava ben …………………….i endreçat.

– Hem observat una preocupació ……………………………per aquest tema.

– La sopa no és freda, és ……………………………………

– Mai no feia el mateix: era una feina molt …………………………………..

– Avui menjarem pèsols ………………………………. 6. Subratlla les metonímies de les oracions següents i digues de quin tipus són:  Respecta els cabells blancs. Ahir vaig sentir el discurs de la corona. A l’examen d’art vaig haver de comentar un Dalí. És el millor guitarra del pop català. Per tranquil·litzar-se es va fumar una pipa ben carregada. Shakespeare  és una de les millors plomes de la literatura universal. Duia el puny de la camisa molt brut. S’ha menjat dos plats de macarrons. Dins la sala no hi havia ni una ànima. En Joan ja és el primer violí de l’Orquestra Simfònica. Ha llegit Shakespeare durant tot l’estiu.

Tweet

En general, en català la lletra hac no sona. Entre les excepcions, cal destacar pronúncies figurades i onomatopeies (ha, ha, ha! / ehem! / aha!…) i alguns estrangerismes (hall, hippy, etc.). Molts d’aquests estrangerismes, però, s’han adaptat a la llengua catalana i ja no es pronuncien amb h aspirada: handbol, hoquei…

Cal recordar que:

1. S’escriuen amb hac inicial:

• El verb haver : he, has, havia….
• Els pronoms febles hii
• Les paraules formades amb els prefixos hemi-, hetero-, hipo-, hidro -, hiper-, homo-
  hemicicle, heterodox, hipopòtam, hidrologia…

2. S’escriuen amb h intercalada:  

• Alguns mots cultes: adherir, anihilar, cohesió, exhalar, exhaurir, inherent, menhir, prohibir…
• Algunes exclamacions: ah, oh…

3. Casos de no-coincidència amb el castellà:

 

ham	harmonia	hivern	subhasta	ahir
subtrahend	avui	orfe	orxata	os
ou	cacauet	coet	benaurat	malaurat

EXERCICIS

1.                  Completa les paraules següents afegint, si cal, la lletra h a l’inici de la paraula:   ..ou ..armònica ..otel ..emorràgia ..orxata ..emicicle ..elicòpter ..ostal ..exàgon ..éreu ..ereu ..eura ..oratge ..umilitat ..error ..àbit ..orror ..ort ..or ..ola ..am ..amb ..ovari ..ermità ..ivern ..aurà ..ipopòtam

2.                  Completa els mots següents afegint, si cal, la lletra h enmig de la paraula: ad..erir en..orabona sub..asta al..ora ex..alar men..ir ex..ili pro..ibir ex..uberant in..epte ex..aurit in..àbil ex..ibició ex..aminar ex..orbitant in..alació ve..icle ca..òtic caca..uet re..üll co..et tot..om co..esió infra..umà ta..üt pe..üc ben..aurat ve…icle ex…umar Mal…umorat

3.                  Completa amb H els espais en blanc segons convengui: A….ir vàrem segar l’….erba; ….avui ….anirem ….a agafar-la. L’….ivern de l’….any que ve l’….auran d’operar de l’orella. Val més ….estar  a l’….otel que no ….aver d’….estar  a l’….ospital. Si barreges bé ….oxigen i ….idrogen, et pot donar ….aigua. La ….istòria de la ….umanitat és plena d’accions ….omicides. Els ….abitants de Ma….ó varen ser molt més ….àbils. L’….òrfena va tirar l’….am i l’….ereu va picar. ….an pro….ibit la sub….asta de ve….icles ….usats. L’….orquestra fil….armònica va començar els ….acords de l’….imne. …em actuat …àbilment unint-nos al manifest. …an llevat l’…eura de les parets de l’…ermita. Tot…om estava mal…umorat per la pro…ibició. L’…erba creixia a l’…ort d’una forma ex…uberant. …em viscut en …armonia tot l’…ivern. Sub…astaran els …instruments de l’orquestra fil…armònica. Guardava l’…am a l’…ivernacle. L’…orfe menjava …ous i caca…uets. A n’Antònia li agrada molt l’…orxata. Dibuixa un pentàgon i un …exàgon. Té una forma …eptagonal. S’a ex…aurit la teva novel·la. No …eretarà la …isenda perquè és massa bo…emi. …a sofert una …emorràgia pel cop amb el ve…icle. Un men…ir pre…istòric. Escriu amb co…erència, co…esió i …omogeneïtat.  Ex…alar un sospir ve…ement.

4.                  Redacta un text de 150 paraules que n’ inclogui 8 de les que surten als exercicis 1 i 2.

5.              Completa amb o, ho, oh!, segons pertoqui: Tot això, ___ ___ traslladam ara, ___ ens ___ haurem de dur després amb la furgoneta. ___ caixa, ___ faixa. ___, mira que ha fet la teva filla: ___ ha embrutat tot amb les pintures de l’escola. ·

6. Fixa’t en la següent sopa de lletres. Cerca-hi paraules, amb h o sense, que hem esmentat a la part teòrica d’aquest tema: H A R M O N I A T O R B A T I R E A R H E L E N A X T X M N A O H L H S A E A U C E A A A T N U R A R H U H A H R A U E X R B E I A T R N E I U V R T O T T L R S

7.              Emplena els buits amb a o ha, segons correspongui:  Encara no ___ anat ___ la perruqueria, la teva germana? Ara no sé si ___ sortit ___ comprar o si ___    pujat ___ la terrassa. Vostè ___ de dirigir-se ___  secretaria i donar ___ la secretària tot el que ___ portat aquí. Estic acostumat ___ anar ___ dormir cap ___ les dotze de la nit. Què ___ estat, això? S’___ sentit un renou que ___ arribat fins ___ la cuina.

8.       Emplena els buits amb em, amb o hem, segons correspongui: La professora _____ diu que tots _____ aprovat _____ un set. _____ sembla que _____ d’anar-hi tots, _____ autocar  ___ de pensar alguna cosa més per sopar. ____ el pa ___ oli no n’hi ha prou. _____ dit cinquanta vegades que no es pot córrer per aquí _____ sabates!

Tweet

En primer lloc cal distingir clarament entre dos sons diferents: el de la essa sorda i el de la essa sonora. Quan pronunciam la essa sorda les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciam una essa sonora, sí que ho fan. Per comprovar aquest fet el que pots fer és col·locar els dits damunt la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronuncies bé notaràs la vibració de les cordes vocals. En canvi, si pronuncies rossa, veuràs que aquesta  essa és sorda perquè les cordes vocals no vibren, per molt que n’allarguis el so. Si distingeixes clarament aquests dos sons podràs escriure amb l’ortografia correcta les paraules que els contenen.

• La essa sorda es pot representar amb les grafies S/SS/C/Ç.
• La essa sonora es pot representar amb les grafies S/Z.

CAL TENIR EN COMPTE QUE:

Les esses (s o ss) i les ces (c o ç) formen dues famílies diferents que mai no es mesclen entre elles. Així:

·   Quan una paraula s’escriu amb s o ss, tots els seus derivats s’escriuen amb s o ss (i mai amb C/Ç). Ex: casa, caseta, casolà / Pas, passadís, passador.

·   Quan una paraula s’escriu amb c o ç, els seus derivats s’escriuen amb c o ç. Ex: llaç, llaçada, llacet.

ESSA SONORA:Com cal reproduir aquests dos sons (essa sorda i essa sonora) en l’escriptura?

• Entre vocals: Ex: Rosa, cosa, posa… Excepcions: amazona, nazi, ozó.
• A principi de paraula i darrere consonant: Z. Ex: zebra, onze… Excepcions: els compostos de fons, dins i trans: endinsar, enfonsar, trànsit.

2. ESSA SORDA:

• A principi de paraula: S (síndria) o C ( ceba).
• Entre vocals: SS (pallasso), C (places) o Ç (caça).

Destriar entre C i Ç és ben senzill:

• Ç davant les vocals A/O/U
• C davant les vocals E/I
• A final de paraula: S (fals) o Ç (feliç).

Com que per escriure el so de la essa sorda a vegades us costa triar entre la família de les esses i la de les ces, en principi, i donat el cas que encara no heu estudiat llatí (la llengua mare del català) podeu agafar com a referència la llengua castellana (germana de la catalana):

• Les paraules que en castellà s’escriuen amb S, regularment en català duen S/SS : passió,possible…
• Les que en castellà s’escriuen amb c/z, en català solen dur C/Ç: nació, onze …

Hi ha, però, algunes excepcions, i són aquelles en les quals ens hem de fixar de manera especial:

arrebossar	arrissar	arròs	barnús	capatàs
carrossa	cassola	cervesa	dansa	desfressa
Eivissa	embarassada	llapis	massís	mesclar
mesquita	mostassa	pissarra	ris	sucre
Suïssa	tassa	tossut	tros	vernís

 

EXERCICIS

1.            Omple els buits de les paraules següents amb s – ss – c – ç o z segons pertoqui i després classifica-les a la columna que els correspongui:       al_inar, bra__os, ama__ona, alli__onar, emi__ió, tro__, col__e, arri__ar, marque__a, esperan__a, recompen__a, a__olellar, arraba__ar, mar__, pè__ol, __ebra, pla__es, con__ell, anestè__ia, dan__a, ca__a, ca__a, co__ina, pa__eig, depò__it, televi__or, bi__icleta, paï__os, bre__ol, pre__ó, to__ut, noble__a, ta__a, velle__a, trape__i.  /Z/ (essa sonora) /S/ (essa sorda)

2.            Omple els buits de les frases següents amb S o Z, segons correspongui.  1.             En aquell edifici han po___at una porta gri___a. 2. Va comprar una dot___ena d’ous. 3. Al ___oològic  vàrem veure una ___ebra. 4. L’explo___ió va causar la mort de quin___e persones. 5. Vàrem esmor___ar en una ma___ia era molt vella. 6. El balanç del mes de de___embre és po___itiu. 7. Han trobat objectes de bron___e al costat del tronc d’una al___ina 8. El pin___ell és massa gruixat. 9. Posar un ___ero  és  una co___a ben sen___illa. 10. Lluiten per una bona cau___a. 11. Les le___ions de menisc són ca___os complicats. 12. Va donar una ro___a a la don___ella mentre tots aplaudien amb entu___iasme. 13. Varen caminar tret___e dies pel de___ert. 14. La cri___i és evident si miram el re___ultat de l’anàli___i.

3.            Completa els fragments següents amb la grafia correcta de la essa sonora.   a) pe…ar monedes de bron…e b) omple el dipò…it de ben…ina c) un tran…atlàntic enfon…at d) els dot…e signes del …odíac e) cal organit…ar el tràn…it f) la col·li…ió provocà l’explo…ió g) indemnit…ar-lo per le…ions h) ca…os que cal re…oldre i) els paï…os de l’À…ia central   j) plantar al…ines i sal…es k) al de…embre el vi…itarem l) el mu…eu de l’esglé…ia m) un esmor…ar molt sen…ill n) fer l’anàli…i de la seva te…i o) la cri…i del na…isme p) els ga…os de la capa d’o…ó q) po…ar il·lu…ió en una co…a r) distingir belle…a de velle…a

4.            Omple els espais buits de les frases següents amb les grafies S, SS, C, Ç, segons pertoqui: 1.             No són capa_____os de fer un projecte intere___ant. 2. El capità el va reempla___ar al timó. 3. El jove es va aja_____ar per dormir a un racó del casal. 4. Semblaven uns é____ers ra___ionals. 5. Tots es varen a___eure en ___ercle i no varen fer gens de renou. 6. Malgrat les seves amena___es, no va ser po__ible que a__istissin a la reunió. 7. Demanava que li dona____in una ta___a de xocolata ben espe____a. 8. El nin va emmalaltir i els metges varen dir que nece___itava un clima sa. 9. Els profe____ors varen dir que tenia una voca___ió científica. 10. La mestre__a tenia els cabells arri_____ats. 11. Un jove amb molta for___a  i  també molta tra___a  demanava un tro_____ de pa. 12. No comen__is a to_____ir. 13. Prop de la pla____eta hi ha una ba____a. 14. Hi ha una ca___ola plena de ___iurons. 15. L’edifici té una fa_____ana modernista. 16. El pa____adís era ple de gent desfre____ada. 17. Aquella afirma____ió va donar lloc a una discu____ió. 18. Varen posar el llu___ damunt la taula. 19. No heu de perdre la pa___ièn___ia. 20. És una situa___ió e_____tranya. 14. Els e____trangers volen comprar pan__es. 15. Fes una ensalada d’en___iam i ___eba. 16. No és po___ible que mengi tants de dol_____os.

5.            Completa els fragments següents amb ss, s o c, d’acord amb les normes ortogràfiques de la essa sorda.  a) una pòli…a d’a…eguran…es b) uns brins de …afrà a l’arrò… c) un tro…  o  bo…í de can…alada d) pa…a un dies a …arago…a e) di…oldre …ucre per endol…ir el pastís f) ex…edir-se amb un a…a…inat g) esperan…es de convèn…er-los h) tot l’entre…òl re…ona ma…a i) li varen re…orgir les for…es   j) duien unes di…fre…es molt e…tranyes k) ho per…ep com un contra…entit l) va re…eguir tot l’auto…ervei m) la discu…ió del pre…upost n) no fun…iona la impre…ora o) no el tro…egis; el vull sen…er p) turi…tes e…tranger… a Eivi…a q) re…orgir entre les …endres r) el pre…entiment d’una nova erup…ió

6.            Completa les sèries següents:  ·               For__a, for__es, for__ós, for__ut, esfor_. ·               Tra__a, tra__es, tra__os, tra__ut, tra__. ·               vèn__er, ven__ies, ven__edor, ven__ut , ven__ . ·               comen__ar, comen__es, comen__i, comen__ament,  comen__ . ·               endre__ar, endre__es, endre__i, endre__os, endre__ . ·               llan__a, llan__es, llan__i, llan_adora. ·               comer__ial , comer__os, comer__, comer_iant. ·               Tro__,  tro__os,  tro__ejar,  tro__ets. ·               Auda__,  auda__os,  audà__ia auda__ment. ·               Ta__a,  ta__es, ta__ó, ta__eta . ·               Conven__er , conven__, conven__ia, conven__ut.

7.            Omple els espais buits amb les grafies adequades: Tenc obse__ió pels productes ca__olans. 2. Quina és la data del ven___iment? 3. Aquest lla__ és ma___a petit. 4. Vi__ita tots els pi__os. 5. No seguis en el balan__í. 6. La cu_____a corria de pre___a. 7. Anava a ca___ar llebres. 8. El va abra___ar amb tendre___a. 9. Té una col·lecció d’objectes de terri___a. 10. No trobava el llapi__ i el tenia davant dels na___os. 11. Llen___a els tro___os de fusta al fems. 12. Em va mirar amb estranye___a. 13. Hem de comprar matala___os nous. 14. Els mitjans són esca___os. 15. Fas un pas deci__iu. 16. Entre un poble i l’altre hi ha una distància curtí__ima. 17. Preci__ament acabem de re___oldre el problema. 18. Aquells é__ers tenien molta fanta___ia. 19. El __im de la muntanya era altí__im. 20. Parlava confu___ament. 21. Els a__a__ins han conven__ut el poli__ia perquè els alliberi. 22. La dan__a no em can__a. 23. Aquí hi ha pasti__os per a tots els empre__aris. 24. Al __oològic hi viuen __ebres, ó__os i elefant. 25. Han vingut turistes de tot el món: angle__os, suï__os, irlande__os , xine__os…26. Ja em sé la lli__ó: no duré sobra__ada a l’a__emblea perquè la duque__a es menja la part del comi__ari. 27. Vols beure cerve___a?

8.            Completa els espais buits amb les grafies que falten: Del cotxe a ca__a, de l’ofi__ina a l’autobú__, cada dia caminam menys. El senderisme trenca la rutina i permet conèixer la flora, la fauna i els costums de llocs remots. El senderisme o trekking, terme anglès que significa “caminar”, és original del Nepal, país on es troba el __im de l’Everest, súmmum del senderisme. Al nostre país hi ha organitzacions que preparen excur__ions de senderisme. Segons a__enyalen els responsables d’aquestes, els mallorquins som persones poc acostumades a caminar. Per aquest motiu el major al·li__ient consisteix a oferir unes vacan__es on caminar no sigui l’únic objectiu. La marxa, sempre al ritme que impo__en els mateixos caminants, es completa amb vi__ites als monuments, monestirs i esglé__ies que es troben a la ruta elegida. Després de la intere__ant jornada es pa__a la nit en les ca__es rurals prèviament con__ertades on s’a__aboriran els plats típics de la __ona.

 

Tweet

• Serveixen per donar informació de manera clara, objectiva i ordenada sobre fets, idees, teories,etc., a un lector o a un oient.
• Les idees s’hi ha d’organitzar de manera lògica i jeràrquica.
• Estructura: Presentació o introducció, desenvolupament i conclusió.
• Recursos: Ús predominant del present d’indicatiu, sintaxi senzilla, lèxic clar i precís,  oracions subordinades causals, consecutives i finals…
• Exemples de textos expositius: Llibres de text, conferències, notícies, revistes temàtiques , apunts…

EXERCICI: 1. Elabora un text expositiu de 150 paraules a partir d’una d’aquestes propostes:   El canvi climàtic Les xarxes socials. Els problemes de la insularitat. La corrupció política. El fracàs escolar.

Tweet

Podem definir l’adverbi com la categoria gramatical invariable que serveix per modificar el significat d’un adjectiu, d’un verb, d’un altre adverbi, d’un predicat o d’una oració, ampliant-la, precisant-la o matisant-la.

Exemples:

• Corre molt. (modifica un verb)
• Això és molt interessant. (modifica un adjectiu)
• Corre molt de pressa. (modifica un adverbi)

Quan la funció d’un adverbi la fa més d’una paraula, parlam de locució adverbial : Sempre parla a poc a poc. Tant l ‘adverbi com les locucions adverbials fan dins l’oració la funció de complement circumstancial (de lloc, de manera, de temps.) 

Adverbis de manera

Com                      bé, ben (davant del verb)                malament, mal (davant del verb)

millor                   pitjor                                                    almenys

alhora                  així                                                        corrents

gairebé                sobretot                                                només…

I també els acabats en  –ment, que es formen afegint aquesta terminació  a la forma femenina (si en tenen) dels adjectius corresponents: mal/ mala/ malament.

• Locucions adverbials de manera: a peu, de pressa,  de franc, de cop i volta, de debò, a lloure, a la valenta, xino-xano, a posta, de totes passades,  al cap i a la fi, com a màxim, de cap a peus, en un tres i no res, de corcoll, de rebot, de coa d’ull, de tot cor …

 Adverbis de quantitat

 massa                        molt                        força                      bastant                     prou

gaire                           poc                          gens                       tant                           tan…
* L’adverbi tant pren la forma tan quan modifica (i precedeix) un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial: No mengis tan de pressa!

•  Locucions adverbials de quantitat: a més, a més a més, gens ni mica, ni poc ni gens, més o menys, més o manco, si fa no fa, en gran manera…

Adverbis de lloc

 on                        aquí                     allà                     dins                  darrere

davant                damunt                sobre                  sota                  amunt

avall                     lluny                    dalt                     baix                  fora

prop…

*   Molts d’adverbis de lloc admeten l’anteposició de la preposició a: a dalt, a baix, a dins, a fora, a prop…

• Locucions adverbials de lloc: al voltant , a la dreta , a l’esquerra, a mà dreta, a mà esquerra ,  cap aquí, cap allà, al voltant, al capdamunt, d’aquí d’allà, de dalt a baix, pertot arreu…

Adverbis de temps

 

quan                  ara                          llavors                                   aleshores

sempre              mai                        sovint                                    mentrestant

abans                després                  ahir                                        avui

demà                 aviat                       tard                                        ja

encara               alhora …

• Locucions adverbials de temps: com més aviat millor, de tant en tant, a vegades, de vegades, de seguida, d’hora,  a deshora, al darrer moment, a hores d’ara, a la llarga, d’ara endavant, de bon matí, de moment, ara per ara, de sol a sol, avui dia, tard o d’hora…

També es consideren adverbis ( o locucions adverbials) les marques d’afirmació, de negació i de dubte. Modifiquen el sentit del verb però la seva funció no és la d’expressar una circumstància de la funció verbal sinó el seu sentit positiu o negatiu. A l’anàlisi gramatical no es poden considerar com una part de l’oració sinó com un simple adjunt del verb.

Afirmació	Negació	Dubte
Sí, també, i tant, de veres, de bon de veres, de debò, en efecte, sens dubte, per descomptat…	No, tampoc, de cap manera…	Potser, per ventura, tal vegada, qui sap

EXERCICIS

1.Indica si les formes d’aquestes oracions són adverbis o determinants.

 a) Treballa molt

b) He trobat moltes fulles seques

c) Reflexiona molt abans de decidir

a) No pensa gaire. Fa les coses així

b) No hi sent gaire

c) No tenim gaire menjar

a) Té encara més amics

b) Avui han entrat més clients

c) No vull engreixar més

a) És menys ràpid que tu

b) Avui he treballat menys

c) Ja té menys esperances

a) Ha fet tants amics aquest estiu!

b) No corris tant!

c) No m’atabalis tant!

2. Subratlla, els adverbis i locucions adverbials i indica si són de temps, lloc, quantitat, manera…

a) Anam al teatre de tant en tant.

b) Ahir ens vàrem trobar aquí si fa no fa una cinquantena.

c) Sempre fa les coses al darrer moment.

d) Havent dinat només té ganes de jeure i s’ajeu ben arrepapat al sofà

e) Sovint compra roba els preus de la qual són desorbitats.

f) Com a mínim serem un centenar.

g) Ens trobarem aquí de bon matí.

h) Avui he treballat bastant tot i que m’he trobat molt malament.

i) Ara per ara no el trob gens simpàtic i, a més, parla massa fort.

j) Pertot arreu s’ho passen d’allò més bé.

k) Com a màxim arribarem a trenc d’alba; només queden sis hores!

l) Mai de la vida no ha vist un home tan alt

3.Escriu l‘adverbi de manera que es forma a partir dels adjectius següents (alerta amb els accents!):

senzill          …………………………………..

bo                …………………………..

ràpid           ……………………………….

feliç            ……………………………….

probable    ……………………….

alegre       ……………………..

contrari    …………………………

continu ……………………………

fàcil………………………………….

ràpid…………………………………..

mutu…………………………….

ingenu……………………………

originari……………………………

sobtat ……………………………

hàbil…………………………………

tranquil…………………………….

immens …………………………….

antic……………………………….

previ ………………………………

precís ……………………………

perillós……………………………..

freqüent……………………………

pacífic………………………………

atent……………………………….

esportiu …………………………….

propi ……………………………….

franc………………………………….

4. Completa amb tant o tan:

• La mare li va dir que no menjàs …………..
• Si véns …………. tard com avui, ja no podrem anar enlloc
• Era una al·lota ………… intel·ligent com sensible
• No sé si podrà suportar …………. dolor, el ferit .
• Ho farem, ………… si vols com si no!
• No cridis ………… fort.

5. Subratlla els adverbis del text següent i digues de quin grup pertanyen:

 La meva padrina i la seva veïna sempre queden aquí, en aquesta plaça tan tranquil·la. Quan es troben els agrada molt xerrar. Parlen de les seves lectures un parell d’hores. Després, sovint decideixen anar a fer una volta i s’aturen en una pastisseria que hi ha a prop. Passen l’horabaixa així de distretes.

• Adverbis de manera:

• Adverbis de temps:

• Adverbis de lloc:

• Adverbis de quantitat:

6.  Omple els buits de les frases següents amb els adverbis i les locucions adverbials següents:

Anit passada, pertot arreu, a posta, avui, tard, potser, de cap manera, de gom a gom, en efecte

• No t’enfadis, que no ho ha fet ………..
• ……..no ha vingut, però…………………… vindrà…………………
• El Teatre Principal era ple …………………….
• Es passeja tant, que el coneixen ………………………..
• No arribis ………………….., que no t’esperarem.
• No va voler quedar ………………………….
• El concert d’………………. va ser fantàstic
• ………………….., eren tres germans.

7. Completa els espais buits amb la forma que correspongui:

bé / ben	– No ho has escrit………….
	– Estam…………. arreglats!
	– Doncs jo trob que és…………. simpàtic.
	– Estreny-ho………. fort.
	-…….     ………. per tu, si traslladen en Sebastià.
mal / malament	– Jo crec que ho has entès ……………
	– Has deixat el cotxe……………….. aparcat.
	– Estic molt……………………… de doblers.
	– No sé si m’ha anat bé o…………….. – Aquest llibre està…………….. escrit.

bé / ben	– No ho has escrit………….
	– Estam…………. arreglats!
	– Doncs jo trob que és…………. simpàtic.
	– Estreny-ho………. fort.
	-…….     ………. per tu, si traslladen en Sebastià.
mal / malament	– Jo crec que ho has entès ……………
	– Has deixat el cotxe……………….. aparcat.
	– Estic molt……………………… de doblers.
	– No sé si m’ha anat bé o…………….. – Aquest llibre està…………….. escrit.

8. Subratlla l’homònim que sigui adequat per completar la frase:

No ha trobat la cartera ( en lloc / enlloc ).

( En lloc / Enlloc ) de venir avui, vendrà demà.

( Almenys / El menys ) sortat ha estat en Tomeu.

( Almenys / El menys ) no hi ha hagut cap desgràcia.

És ( tan / tant ) alt com el seu germà.

Aquest llibre no m’interessa ( tan / tant ) com l’altre.

Segurament ho va fer ( aposta / a posta ).

Mai no he fet una ( aposta / a posta ).

Ha parlat ( també / tan bé ) que l’han aplaudit moltíssim.

Ha parlat un metge i ( també / tan bé ) un malalt.

No ( potser / pot ser ) que t’ho hagi dit ell mateix!

( Potser / Pot ser ) t’ho dirà ell mateix.

Tots dos varen arribar ( alhora / a l’hora ).

( Alhora / A l’hora ) de partir varen sorgir problemes.

Aquest cotxe convé ( pertot / per tot ).

Cercaren doblers ( pertot / per tot ).

9. Relaciona les locucions adverbials de l’esquerra amb els adverbis de la dreta:

A poc a poquet __	__ Gratuïtament
Al mateix temps __	__ Mai
Amb mesura __	__ Lentament
De franc __	__ Totalment
De cap a peus __	__ Gens
En ma vida / en ta vida __	__ Alhora
Tal vegada __	__ Definitivament
Ni molt ni poc __	__ Potser
En definitiva __	__ Moderadament

10.Digues si els adverbis i les locucions adverbials destacats complementen un verb, un adjectiu o un adverbi.

 a)                   La gent va retirar el cotxe del carrer immediatament.

b)                   Es criden per telèfon de tant en tant.

c)                   Sortirem del refugi ben de matí.

d)                   La persona que ens va atendre, no era gaire amable.

e)                   No facis renou; camina de puntetes.

f)                    El seu comentari em va semblar d’allò més impertinent.

g)                   Em va venir molt de nou que aprovàs el curs.

11.  Omple els buits de les oracions següents amb els adverbis i les locucions adverbials que trobis més adequats:

Bé  –  ben bé   – cap allà – d’esma – d’aquí una estona – ara-  a corre-cuita – de vint-i-un botons – pitjor –       de reüll – en un tres i no res- de puntetes

a)                   Ho has fet ………………..que l’altre dia.

b)                  Tornaré…………………., anau sopant.

c)                   M’ho acaba de donar…………………

d)                    Han passat fa un moment i anaven ……………………………..

e)                  No és……………. com ho expliques.

f)                    T’ha sortit molt ……………………., m’agrada molt.

g)                   Per què ho has fet……………………….? Has de posar-hi més ganes!

h)                  Ha acabat ……………………………….

i)                    Em va mirar ……………………… i  va veure que em movia.

j)                    Anava vestit …………………… per assistir a la reunió.

k)                   Ho feia ……………………………., sense parar-hi gaire atenció.

l)                    Caminaven ……………………………, perquè no els sentissin.

Tweet

 

mercat	peixateria	Farmàcia/apotecaria	carnisseria	forn
sabateria	ajuntament	cinema	botiga	museu
banc	bar	teatre	quiosc	correus
Estació	hospital	oficines	església	catedral
convent	poliesportiu	presó	institut	escola
universitat	magatzem	jutjat	papereria	llibreria
ambulatori	escoleta	biblioteca	centre cívic	comissaria
escorxador	estadi	benzinera/gasolinera	notaria	palau
xarcuteria	fruiteria	gelateria	herboristeria	pastisseria
agència de viatges	acadèmia	gestoria	gimnàs	grans magatzems
hipermercat	immobiliària	impremta	joieria	llibreria
papereria	merceria	òptica	perfumeria	perruqueria
barber	pizzeria	rellotgeria	auditori	bugaderia
cafeteria	cinema	drogueria	fusteria	estanc
floristeria	fàbrica	funerària	hotel	hostal
pensió	residència	Cementeri	àtic	apartament
mostrador	pas de vianants	parada	Bústia	vorera
voravia	façana	senyal de trànsit	balcó	paperera
cantonada	xamfrà	rotonda	font	brollador
parc	Bloc de pisos	creuament	carril bici	passeig
port	zoològic	urbanització	contenidor	plaça
carrer	carreró	finestra	edifici	semàfor
jardí	arbre	fanal	estàtua	barri
illa de cases	tendal	avinguda	casa	plaça
afores	Cul-de-sac	camí	revolt	nucli antic
polígon industrial	pont	túnel	cantó	rambla
claveguera	empedrat	gual	parquímetre	placa de carrer
rètol	tanca publicitària	terrassa	antena	baixos
balustrada	barana	canal	casal de barri	celler
claraboia	depòsit	dúplex	entrada	entresòl
escala	finestral	finestró	frontis	galeria
garatge	gratacel	jardinera	parallamps	pati
penell	picaporta	porteria	porter automàtic	porxada
reixa	replà	soterrani	teulada	traster
andana	emparrat	engronsadora	estany	pont

 

Tweet

• Gènere narratiu protagonitzat per cavallers que apareix a Europa entre els segles XIV i XV.
• Suposa una evolució respecte del llibre de cavalleries (Matèria de Bretanya: rei Artús, cavallers de la taula rodona, mag Merlí…), del segle XII i posteriors.

DIFERÈNCIES ENTRE

LLIBRES DE CAVALLERIES        I       NOVEL·LES CAVALLERESQUES

 

Narracions inversemblants	Narracions versemblants, realistes.
Ambientades a llocs imaginaris o exòtics.	Ambientades en una geografia coneguda i localitzable.
Fets ocorreguts en èpoques llunyanes	Època contemporània a l’autor
Presència d’elements fantàstics (dracs, gegants, mags, fades…)	Absència d’elements fantàstics.
Herois amb força sobrenatural	Herois forts i valents però dins la mesura humana.

NOVEL·LA CAVALLERESCA CATALANA

Curial e Güelfa

• Novel·la anònima del segle XV.
• Història d’amor i armes protagonitzada per Curial. Conta la seva història des dels seus orígens humils fins a aconseguir l’honor de ser un gran cavaller i de casar-se amb Güelfa, noble que l’ha ajudat a progressar com a cavaller.
• Personatge molt humà, hàbil en les armes, les lletres i la música. Amant dels luxes.
• Perquè sigui més versemblant, l’autor inclou en la història personatges, llocs i fets reals.

Tirant lo Blanc

• Obra de Joanot Martorell, noble valencià, bregós i gran coneixedor de la vida militar.
• Parts en què es divideix l’obra:

1.    Tirant a Anglaterra: L’ermità Guillem de Varoic alliçona Tirant sobre l’art de la cavalleria.

2.    Tirant a Sicília i a Rodes: Participa en diverses empreses militars i es converteix en un gran cavaller.

3.    Tirant a l’Imperi Grec: L’emperador grec li demana ajuda contra els turcs. S’enamora de la seva filla Carmesina. Guanya moltes batalles contra els turcs.

4.    Tirant al Nord d’Àfrica: Naufraga i és fet captiu a Àfrica però l’alliberen.

5.    Tirant torna a l’Imperi Grec: Derrota definitivament els turcs. Es casa amb Carmesina. És nomenat Cèsar de l’Imperi. Al poc temps mor d’una pulmonia. Carmesina mor també de dolor i el seu pare, l’emperador, també.

• És considerada una novel·la total: de cavalleries, militar, social, eròtica, psicològica, humorística, històrica…

TEXTOS

Era aquesta Laquesis una donzella d’uns quinze anys, posseïdora d’una meravellosa bellesa, a la qual aquell dia s’ajuntava la bellesa artificial a la natural de què nostre senyor Déu l’havia dotada. I per sobre de totes les belleses que posseïa, cal dir que tenia els ulls més bells i més resplendents i alegres que mai haguessin estat vistos; no hi havia persona que els pogués mirar i no oblidés totes les altres coses; tant era així que només amb els seus ulls tenia moltes bèsties en pastura; però ella era tan freda que mai, davant cap home, per bell i valent que fos, no s’havia pogut escalfar. A més, totes les coses que feia o deia eren dites i fetes amb tanta gràcia que produïa en tothom una admiració sobirana

Quan Curial mirà Laquesis, de seguida robà el seu cor a la Güelfa, a qui havia donat primerament, i es disposà a presentar-lo a Laquesis.

Anònim, Curial e Güelfa

************************************************

Mentre l’emperador deia aquestes paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, però els ulls, d’altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I com que feia molta calor, i havia estat amb les finestres tancades, Carmesina estava mig descordada, mostrant al pit dues pomes de paradís que semblaven cristal·lines, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que d’allí endavant no trobaren la porta per on eixir, i per sempre més foren empresonats sota el poder d’una persona lliure, fins que la mort els separà tots dos. Però us puc ben dir, certament, que els ulls de Tirant no havien rebut mai un nodriment semblant, per molts honors i satisfaccions que haguera obtingut, com fou aquest, únic, de veure la infanta.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

Digau-me, Tirant,- digué la Princesa-: (…) digau-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, que si en alguna cosa us hi puc ajudar jo ho faré de molt bona voluntat (…).

Tirant posà la mà a la màniga, tragué el mirall i digué:

–        Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida (…).

La Princesa agafà prestament el mirall i amb amb passes apressades entrà dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada i no hi veié res més sinó la seva cara. Llavors ella tingué plena notícia que per ella es feia la festa i fou molt admirada que sense parlar es pogués requerir una dama d’amors. 

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

**********************************************

En aquestes llegües replegareu quants ases i someres trobareu i tots els homes i les domes i els infants que podreu. I no deixeu a les viles i als llocs sinó les portes tancades amb aquells que són inútils, així com dones parides que jeuen al llit i homes molt vells i gent lisiada. Tots els altres, feu-los venir, de set anys cap amunt i de vuitanta-cinc cap avall. I a cadascú d’aquests feu-los repartir totes les cavalcadures; i cadascú que faci paraments (vestits) de drap blanc. I si no podeu tenir tantes cavalcadures com persones, que restin els que són més indisposts; i si no tenen tant de drap blanc per fer paraments, feu-los de llençols o de flassades de qualsevol color que siguin. (…) Després fareu cercar tantes carabasses com podreu, i que cada dona o petit infant en porti una, tan alta com la pugui portar, i coberta de drap blanc.

     (…) Tirant, com a home usat de guerra, estava tostemps armat i posà quatre-cents homes a les torres i a la murada per defensar la ciutat; el Rei i ell amb tota l’altra gent sortiren per un altre portal, voltaren la ciutat i feriren mortalment a les espatles dels moros; i tots portaven paraments blancs. Les dones es quedaren fora de la ciutat (…), amb dos-cents homes d’armes per guardar-les, i cadascuna portava a la mà una canya grossa.

(…) digué el rei de Tunis:

–             Senyors, jo no puc creure ni pensar que aquests homes siguin cristians, sinó que més aviat crec que són diables batejats o que el nostre Mafomet ha tornat cristià, i ells combaten avui tot el dia amb tan gran força i virtut que és cosa de gran admiració, tan poca gent com són, d’haver mantenguda tant la batalla, que nosaltres, amb tanta multitud de cavallers, no bastam per ofendre’ls, i ens han cremat tot el nostre camp. I aquella gent que ens està mirant no han ferit encara, sinó que estan esperant que siguem cansats i ens feriran a les espatles i ens tallaran a peces (…) I mirau com són de grans els que van a cavall, que jo mai no n’he vists de tan grans.

I això causaven les carabasses que les dones tenien al cap, que els pareixia que fossin molt alts de persona.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

********************************************

Quan només li faltava una jornada per arribar a Constantinoble, Tirant s’aturà en una ciutat que s’anomena Adrinòpolis; i passejant vora el riu atrapà un cop d’aire, i d’aquest cop d’aire pescà un refredat tan fort que en poc temps moria, no sense confessar-se i fer testament.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc

 

 EXERCICIS

1.     Quines són les diferències més significatives entre els llibres de cavalleria i les novel·les cavalleresques?

2.     A quin d’aquests dos gèneres pertanyen Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa? Justifica-ho amb exemples.

3.     Esmenta les cinc parts en què es divideix Tirant lo Blanc.

4.     Creus que Tirant lo Blanc és una novel·la de guerra o una novel·la sentimental? Explica-ho amb detall.

5.     Quina impressió va fer a Curial contemplar la bellesa de Laquesis? Varen canviar els sentiments que sentia per Güelfa per aquest motiu?

6.     Com declarà Tirant el seu amor a Carmesina?

7.     Com definiries la figura de Tirant com a heroi cavalleresc? Creus que s’ajusta més al model dels llibres de cavalleria o al  de les novel·les cavalleresques. Justifica-ho.

8.     Quina estratègia fa servir Tirant en la seva lluita contra el rei de Tunis per aconseguir guanyar la batalla? Creus que és un recurs d’enginy o de força, el que utilitza?

                                                                             Viuda Reposada

 

 

 

Tweet

LLENGUA I DIALECTE

• Les llengües no són uniformes sinó que presenten variacions en funció de diferents criteris : el lloc de procedència del parlant, el grup social al qual pertany, l’època en què viu…
• És erroni considerar els dialectes com a varietats inferiors de la llengua, i també ho és pensar que els dialectes es parlen en uns territoris mentre que la llengua es parla en uns altres. Parlam de llengua en un sentit més teòric, de concepte, mentre que qualsevol realització pràctica d’aquesta llengua és un dialecte.

 BLOCS DIALECTALS DE LA LLENGUA CATALANA

 La llengua catalana es divideix, en l’àmbit geogràfic, en dos grans blocs: català oriental i català occidental.

• La diferència principal entre els parlars dels dos blocs s’anomena neutralització: en el català oriental, la a, la e oberta i la e tancada es converteixen en una vocal neutra [ə] en posició àtona. El mateix passa amb les vocals O/U: la o en posició àtona es neutralitza i sona [u].

• Elcatalà oriental és el que es parla a la part est dels territoris de parla catalana i el català occidental , a la part oest dels territoris de parla catalana.

 

DIALECTES GEOGRÀFICS DE LA LLENGUA CATALANA

 Català oriental:

1. Rossellonès o català septentrional (Catalunya francesa)
2. Central (Barcelona, Tarragona, Girona)
3. Balear (Illes Balears)
4. Alguerès (L’Alguer)

Català occidental:

1. Nord-occidental (Lleida i Andorra)
2. Valencià (País Valencià)

 

 

EXERCICIS

1.          Defineix llengua i dialecte. Creus que són conceptes oposats? El que parlam a les Illes és una llengua, un dialecte o totes dues coses? Raona, amb arguments científics i sense deixar-te dur per prejudicis que t’hagin pogut arribar per vies diverses, la teva resposta. 2.          Quines principals diferències hi ha entre el bloc oriental i el bloc occidental de la llengua catalana? 3.          A quins territoris es parlen els dialectes del bloc oriental? 4.          I els del bloc occidental? 5.          Coneixes qualcú de Lleida o del País Valencià? Quins trets  et criden l’atenció de la seva manera de parlar (fes una relació de les principals diferències que hagis pogut detectar entre la seva manera de parlar i la teva). 6.          T’has fixat també en les petites diferències que hi ha en la manera de parlar de les diferents illes que integren l’arxipèlag balear? Què diries que és allò més característic del parlar mallorquí? I del menorquí? I de l’eivissenc? 7.          Situa al mapa els dialectes de la llengua catalana que acabam d’estudiar. Procura fer-ho sense mirar l’altre mapa i fiant-te de la teva memòria.

 

 

Tweet