Els camps semàntics són conjunts de paraules que estan relacionades pel seu significat. El camp semàntic dels peixos inclouria mots com rap, sardina, lluç, tonyina, llobarro, orada… mentre que el dels mobles n’inclouria d’altres com cadira, taula, llit, escriptori, comodí…

Hipònims i hiperònims Hiperònims:  Són mots genèrics que n’inclouen d’altres dins el seu significat. Aquests altres, que s’anomenen hipònims, tenen un significat més restringit. Ex: la paraula esport és un hiperònim que inclou diferents hipònims: bàsquet, tennis, ping-pong, natació, futbol… Hipònims i hiperònims mantenen, així, una relació d’inclusió: l’hipònim és el més concret i l’hiperònim, el més general. HIPERÒNIMS HIPÒNIMS animal Ca, moix, lleó, tigre, conill, ratolí, llebre… metall coure, mercuri, or, plom, zinc… beguda aigua, cervesa, licor, llet, suc, te…

Les paraules també es poden agrupar en famílies. Totes les paraules d’una família comparteixen una mateixa arrel. Per exemple:

• Família de paraules amb l’arrel  pas- : pas, passa, passar, passadís, passador…
• Família de paraules amb l’arrel  mar- : mar, marina, mariner, marítim, maregassa, maror, marejar, mareig…

EXERCICIS

1. Cerca l’hiperònim de les paraules següents:

·  gener, febrer, abril, agost:

·  llimona, taronja, melicotó, poma:

·  carretera, cotxe, duana, senyal:

·  llibreta, estoig, llapis, esborradora:

2. Escriu tres hipònims per a cada un d’aquests hiperònims:

·            supermercat:

·            oficis:

·            arbres:

·            música:

·            eines:

·            vehicles:

·             vents:

3. A quin camp semàntic pertanyen els grups de mots següents?

•  automòbil, tramvia, metro, avió:
• pastanaga, col, rave, albergínia:
• traumatòleg, oftalmòleg, dermatòleg, odontòleg:
• trompeta, violí, piano, clarinet:
• aixella, canell, melic, clatell:

4. Agrupa les paraules següents en quatre camps semàntics:

Agenollar-se, acordió, rarament, allargat, contrabaix, regularment, engronsar-se, bonyarrut, flabiol, asseure’s, periòdicament, harmònica, punxegut, repenjar-se, diàriament, rodó, orgue, acotar-se, aplanat, freqüentment.

Instruments musicals	Qualitats físiques	Moviments del cos	Freqüències

5. Escriu totes les paraules que et vénguin al cap dels camps semàntics següents:

1.          Estances d’una casa :

 

 

 

2.         Malalties:

 

 

 

 

3.          Animals domèstics

 

 

 

 

 

4.      Aliments:

 

 

 

 

 

5.          Parts del cos humà:

 

 

 

 

6. Identifica, a cada grup de paraules, la que no pertanyi a la mateixa família. Digues també de quina paraula prové cada grup i per què la paraula eliminada no hi pertany.

·       Camperol, campament , campana, acampar:

 

 

·       Avioneta, aviador, aviat, aviació

 

 

·       Braç, abraçada, braçalet, branca

 

 

·        Bateria, partitura, contrabaix, guitarra, flauta

 

 

·         Cadira, taula, paret, sofà, calaixera

 

 

·         Festuc,festivitat, festiu, festival

 

 

 

7. Digues quin dels tres grups forma una família de paraules. Justifica la resposta.
Grup 1: passa, gambada, bot, salt.

Grup 2: cautelosa, voladora, neguitosa, tremolosa.

Grup 3: lent, alentir, lentitud, lentament.

………………………………………………………………………………………………………………………….

………………………………………………………………………………………………………………………….

8. Agrupa les paraules següents en quatre famílies de quatre paraules cadascuna.
ofegar, bufar, prendre, bracet, esbufegar, ofec, represa, abraçar, bufera, ofegós, bracejar, despreniment, esbufec, braç, reprendre, ofegadament.

 ……………………………………………………………………………………………………………………………..

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………

9. Completa amb cinc paraules les famílies següents:

Verd…………………………………………………………………………………………………………………

Gran…………………………………………………………………………………………………………………

Número……………………………………………………………………………………………………………

Pa ……………………………………………………………………………………………………………………

Alt…………………………………………………………………………………………………………………….

10. Agrupa les paraules següents segons si pertanyen a la família lèxica de discòrdia o de discurs.

discordança,  discursiu,  discordant, discursaire,  discorde, discursejar

 

Tweet

1. S’escriu G:

• Davant e, i: gest, gent, gimnàs, màgic…

2. S’escriu J:

• Davant a, o, u: jaqueta, jove, majúscula…
• En els mots que duen els grups -jecc- i -ject-: injecció, injectar.
• En el verb jeure: jec, jeus.
• En altres mots: jerarquia, jeroglífic, Jesús, jersei, majestat.

3. Les grafies TG i TG, que van sempre entre vocals, segueixen la mateixa norma:

• TG davant E/I: fetge, trepitgi…
• TJ davant A/O/U: platja, oratjol…

 

Les grafies X/IX

Les grafies x i ix corresponen al so de la lletra xeix: xinxeta, caixa. Per  saber quan s’escriuen aquestes grafies cal recordar les normes següents:

1. S’escriu x:

• A començament de mot: Xina, xuclar.
• Després de consonant: marxar, punxa.
• Darrere i: guix, pixar…
• Darrere la u que forma part d’un diftong: disbauxa, rauxa.

2. S’escriu ix:

• Darrere les vocals a, e, o, u: caixa, queixal, coix, bruixa.

 

Les grafies tx/ ig

Les grafies tx i ig tenen el mateix so: despatx, boig. Per saber quan s’escriuen aquestes grafies, cal recordar les normes següents:

1. S’escriu tx:

• A principi de mot:
• Enmig de mot: dutxa, fitxa.
• A fi de mot sempre que els derivats tinguin el mateix so: cartutx / cartutxera, despatx/despatxar.

 

2. S’escriu ig:

• A fi de mot si els derivats s’escriuen amb g, j, tg o tj: passeig/ passejar; lleig/ lletja.

 

EXERCICIS

1.              Completa les frases següents amb les lletres j o g:  A…uda’m a pen…ar el pi…ama. Són unes espon…es molt flon…es. Sorte…en una …oia d’ar…ent. És el refu…i del fu…itiu. Es plante…en nous ob…ectius. És el nou pro…ecte de l’en…inyer. La vida de …esús a …erusalem. Va a un col·le…i de …esuïtes. Em vaig menja un …elat al …ardí. Afe…iu a l’alber…ínia un ra…olí d’oli ver…o. …eia en un llit ma…estuós.

2.              Posa J o G segons pertoqui:   …elós …iravolt …irafa …ener plu…es …irona a…udar …enoll rè…im en…inyer pro…ecte re…ir …oc ob…ecció …aqueta ma…estuós pa…ès ro…a ra…is pro…ecció …èiem …eroglífic ra…ar …ec …ersei …esús sub…ecte ra…olí in…ectar …aqueta sub…ectar pro…ecte tra…ectòria tra…ecte …eure pen…ar …erusalem ma…estat pro…ecte …aurem …eiem a…udar …udici ro…enc …itaneta …uliol …inebra pu…es

3.              Completa la sèrie i escriu les lletres que calguin: Menjar Menja Mengi Menjàs Ra…ar Passe…ar Trepi…ar Assa…ar Pen…ar Jut…ar Rebut…ar

4.              Emplena els buits del text següent amb x o ix, segons calgui:  En __avier és un __icot  molt ei__erit. Té dotze anys i bai__a cada divendres a comprar. Va __iulant, o __errant amb un amic que se li afege__ a mig camí, o caçant llangarda__os sota les mates de bo__. Un cop al poble, es dedica a comprar: fruita, pe__, carn… Demana una ca__a de fusta, hi fica tot el que ha comprat i la de__a a Cal Co__. Son pare ja vindrà a recollir-ho tot. La tornada a casa és més fe__uga: mar__a a poc a poc perquè fa pujada i a migdia el sol l’obliga a deturar-se a l’ombra d’algun arbre per e__ugar-se la suor o __arrupar la poca aigua que li queda a la cantimplora.

5.              Completa les frases següents amb les lletres que corresponguin  (j/g/tj/tg/ig/tx).   Aquesta font ra…a molt; fa un bon ra… Va venir a la mi…a part del partit. Treu un cartu… de la cartu…era. No desi…is tant: el desi… no et deixa viure. Vol bate…ar el nadó i vol celebrar el bate… Era bo… i li agafaven atacs de bo…eria. El va despa…ar quan sortia del despa… Era molt lle… i la seva lle…or l’amoïnava molt. La posta de sol era ro…enca, d’un ro… daurat.

6.              Completa les frases següents amb j/g/tj/tg/ig/tx/ix/x. El bo__í va arribar a mi__anit amb un __est d’intranquillitat dibu__at a la cara. Els __eranis de ma __ermana serviran per homena__ar la nostra mare. Els diumen__es del mes de ma__ m’agrada __eure fins a l’hora de l’esbar__o. A la botiga del __amfrà  de casa venen unes corre__es i unes mi__es que fan molt de go__. Cal tenir cora__e per allo__ar a l’hosta__eria del convent un salva__e com aquell. Mi__a hora de passe__ i tornes al despa__ amb noves ener__ies. Els co__es no poden arribar a la pla__a. En Lluís encenia la me__a i en Pere llançava el cartu__. Et queden fi__es de la mida mi__ana? Pel ma__ cada dia un ra__. Quin go__ poder visitar la fa__eda! El llebe__ol és el vent de llebe__ molt suau. Les si__es enlle__eixen el paisa__e. La plu__a i la pedra varen fer malbé les pano__es de blat de les índies. Ja has corre__it les nostres llibretes? Obre l’esto__ i treu-ne la capsa de les __in__etes. Han rebut moltes que___es del ___erent dels grans magatzems. M’agrada l’or___ata de ___ufla d’aquell bar que té un por___o. Per curar-te el refredat en tindràs prou amb un ___arop i no caldrà utilitzar la ___eringa per donar-te in___eccions. Hem men___at un pe___ molt gre___ós.

7.              Completau els mots següents omplint els espais buits amb la grafia adient i, a continuació, feu-ne un verb derivat: Ex. Passeig / passejar gote__: ____________ blanque__: ____________ parpelle__: ____________ desi__: ____________ espurne__: ____________ guspire__: ____________

8.              Emplena els buits dels textos següents amb les grafies j, g, tj, tg, tx, ig, x, ix. El canon__e de l’església de Pla__a d’Aro, mossèn Ale__ Planes, va anar a visitar el re__idor d’urbanisme i de l’habita__e de l’ajuntament, el senyor __eremies Casadavall. Hi anava un __ic ango__at i molt enu__at  __a que les escle__es de l’escola parroquial que ell diri__e__ cada cop es feien més gru__udes, estava convençut que les parets no aguantarien pas fins al ma__ o al __uny d’aquell curs i temia per la seguretat dels __icots i __icotes del col·le__i. No era la primera vegada que es que__ava. Ho havia fet per escrit des del despa__ en repetides ocasions, havia via__at fins a __irona per veure’s amb els de la Diputació, havia fet campanya pública entre els feligresos molts diumen__es i, sobretot, s’havia diri__it a tots els càrrecs de l’administració local: el re__idor, l’alcalde, el de seguretat ciutadana, el d’afers socials… __a no sabia com fer-s’ho perquè li fessin cas.   El conductor del co__e blau, responsable principal del __oc d’ahir a mi__a tarda, és de nacionalitat __eca, concretament de Praga, encara que té veïna__e civil a Catalunya. Es tracta d’un home molt e__ut vestit amb un __ersei de color ro__ i que, __ust quan els Mossos d’Esquadra van arribar per oferir el seu a__ut, estava a__agut a terra a causa d’un mare__, encara que no van haver d’avisar cap me__e. L’automòbil del ciutadà estran__er presentava la part davantera totalment a__afada. Els a__ents van despa__ar ràpidament els tràmits perquè les parts van se__ellar un acord amb una enca__ada.

Tweet

• Expliquen els trets més característics d’un objecte, una persona, un paisatge…
• Solen combinar-se amb textos narratius i també dialogats.
• Estructura: Tot i que en principi és lliure, se sol seguir un ordre lògic intern: de més general a més concret, de dalt a baix, d’esquerra a dreta, de dins a fora …
• Recursos: Predomini d’oracions atributives i coordinades, adjectius qualificatius, adverbis de lloc i manera, sinònims i antònims, comparacions…
• Exemples de textos descriptius: Descripció literària (de personatges, d’ambients…), definicions, guies turístiques…

EXERCICIS

1.Elabora un text descriptiu de 150 paraules a partir d’una d’aquestes propostes:   Retrat de la persona més peculiar que coneixes (físic i psicològic). Descripció de la casa dels teus somnis. Autoretrat (físic i psicològic). Descripció del personatge de ciència-ficció que t’hagi causat més impacte. Explica el que veus i el que et fa sentir una d’aquestes tres fotografies:    Renée C. Byer Premi Pulitzer 2007                                                                       William C. Beall    Premi Pullitzer 1958    Mary Chind Premi Pullitzer 2010

Tweet

1. QUANTITATIUS

Invariables   massa força (=en gran quantitat) prou més menys/manco gens pus (en frases negatives = més)     Variables quant, quanta, quants, quantes tant, tanta, tants, tantes molt, molta, molts, moltes poc, poca, pocs, poques bastant, bastanta, bastants, bastantes gaire, gaires

2. INDEFINITS

Davant substantiu	algun, alguna, alguns, algunes un, una, uns, unes qualque cada cada un, cada una cadascun, cadascuna tot, tota, tots, totes altre, altra, altres tal, tals qualsevol, qualssevol mateix, mateixa, mateixos, mateixes cert, certa, certs, certes diversos, diverses ambdós, ambdues tots dos,totes dues nombrosos/nombroses cap
Pronoms	Per a les persones	algú qualcú ningú cadascú cada u tothom qualsevol un, una, uns, unes
	Per a les coses	Algun,alguna, alguns, algunes qualcun, qualcuna, qualcuns, qualcunes cadascun, cadascuna cada un, cada una un, una, uns, unes tal alguna cosa res tot

PARTICULARITATS DELS QUANTITATIUS I ELS INDEFINITS

1. Cap, gens, res i ningú

 

• CAP és un determinant (acompanya un substantiu) que indica negació. L’usam amb substantius comptables (paraula: cap paraula, una paraula, dues paraules…)
• GENS és un determinant que usam amb substantius no comptables (fam/gens de fam /no podem dir *una fam, dues fams, tres fams…)
• RES, sinònim de ‘cap cosa’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a coses (No vull res).
• NINGÚ, sinònim de ‘cap persona’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a persones. (Ha vingut ningú?)

 

2. Qualsevol/qualssevol

Aquest plural intern es forma perquè el singular és format per un relatiu (QUAL)+un pronom feble (SE)+ una forma del verb voler (VOL). El plural es forma a partir del relatiu. És el mateix que passa en castellà amb l’indefinit “cualquiera/cualesquiera (Elige dos cartas cualesquiera)”.

3. Algú, qualcú o qualcun / algun o qualque

• Algú/qualcú/qualcun (=qualque persona) són pronoms (substitueixen el nom, no l’acompanyen mai). Ha arribat qualcú, ja?
• Algun/qualque ( =en certa quantitat, ni poc ni molt) són determinants i, per tant, acompanyen el nom. Vols qualque llepolia de les que hi ha a la taula?

4. Cada un o cadascun / cada u o cadascú:

• Cada un o cadascun (=tota persona o cosa que forma part d’un grup) : És un determinant i, per tant, acompanya el nom. Va seguit sempre de la preposició de . Cada un dels fills té un malnom diferent.
• cada u o cadascú (=tota persona, tothom): És un pronom (substitueix el nom). Cada u és lliure d’opinar el que vulgui.

5. Mateix/mateixa/mateixos/mateixes:

No és correcte usar aquestes formes com a pronoms per substituir un nom que ja s’ha esmentat.  Es va presentar tard a la reunió i va demanar si es podia incorporar a la mateixa (va demanar si s’hi podia incorporar).

6. Castellanismes freqüents:

• Algo: Qualque cosa
• Els demés: Els altres, la resta
• Varis: Diversos, alguns (la forma “varis” significa “que és diferent, variable”)

 

3. INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS

Els determinants interrogatius ens permeten demanar per alguna cosa concreta i els exclamatius (que presenten les mateixes formes), com el seu nom indica, ens permeten fer exclamacions.

interrogatius	quin, quina, quins, quines	Quin dia arriba? Quina hora és?
exclamatius	quin, quina, quins, quines	Quina professionalitat! Quines idees que té!

EXERCICIS

 1.              Completa les frases següents amb GENS o RES:

a) No hi ha____de pa.  b) Encara no hem aconseguit______.  c) Això no està _______ bé.  d) No li va semblar______ correcte que no li diguessis _____. e) Aquest catàleg no és _____útil, no diu _____que valgui la pena. f) Com que no teníem _____ fam, no hem pres ______. g) Els teus amics no tenen _____ d’imaginació. h) Els lladres els van deixar sense ____, però això no els va desanimar ____. i) Ho sento, però no domín ____ aquest tema. j) Té fama de savi, però el cas és que no està ____ informat sobre ____. k) Els teus col·legues no ens han ajudat a fer _____: no són ____ amables. 

2.              Completa les frases següents amb CAP, RES, GENS i NINGÚ:

 a) Em vares dir que no volies ____ de sucre per al teu cafè. b) No has tastat _____ canapè. c) En Josep sempre crida, no és ____ simpàtic. d) Si no tens ____ per a mi, me’n vaig. e) M’agradaria saber què va passar, però no m’ho diu ____. f) Què t’amagues a la butxaca? Qui jo? Jo no amago mai _____. g) No hi ha cap missatge per a mi? No, no n’hi ha ____. h) Has llegit els llibres que t’he deixat? No, perdona però encara no n’he llegit ____. 

3.              Completa els buits del text següent amb CAP, RES, GENS i NINGÚ:

 No hi ha ____ a fer. ____ no sap què va passar exactament. Això no m’agrada ____. No m’ho puc explicar, ____ dels assistents va veure ____. Però, algú ho havia de veure! De vegades penso que ____ d’això pot ser veritat. En ____ ocasió m’he enfrontat a una situació com aquesta. No sé, potser no faré ____. Esperar. Però, que ____ pensi que serà molt de temps. No hi ha ____ circumstància que em pugui detenir. Em quedaré assegut, prenent el meu cafè sol, sense ____ de sucre, i esperant que ____ no em trobi a faltar. 

4.              Completa els buits del text següent amb QUALSEVOL o QUALSSEVOL:

 Hi podem anar ________dia de la setmana. Escriu un nombre _________. Hem de dibuixar dos rectangles _________. Aquests són uns vestits ________.  Se’n va anar a viure amb un _________. Els parlava com si fossin uns ________. _________podia veure que allò es trencaria.  __________ podia ocupar la plaça vacant. Això, ________ ho sap fer. Sempre va vestit de __________ manera. ____________ que digui que ho sap fer, el podeu fer passar. ____________que ho hagin fet són uns estafadors. __________ cosa que et donin, agafa-la. ____________ que siguin les seves demandes, no les acceptarem.  Llegir és comprendre allò que és representat per ___________ signes escrits.  Podem alterar ___________ de les propietats d’aquest producte. Ho comprarem a ____________ dels pobles dels voltants. Podem traçar una recta des d’un punt fins a _____________ dels seus costats. Per conservar aquest líquid podem utilitzar ________ tipus de recipient. Poden fer-vos un vestit de __________ roba i color. 

5.Completa els buits del text següent amb QUALCÚ/ALGÚ/QUALCUN o QUALQUE/

ALGUN /ALGUNA:

Cercava un llibre d’intriga, saps si en teniu _______?  Ho sap _______?  Si ________no hi està d’acord, que ho digui. ________ de vosaltres està disposat a fer-ho? Tens _______ jaqueta per deixar-me? ______ ho havia de veure. _______ dia t’explicaré per què ho vaig fer. Hi ha _______ a casa? _______ dia m’ho agrairàs. Si regalen capells en voldràs ________? Als concerts sempre hi ha _______ que tosseix. ________ vegada has menjat ostres? Vaig sentir renou i vaig pensar que havia entrat ________. 

 6.              Tria l’opció adequada per als buits de les frases següents
(Cada un  o cadascun / cada u o cadascú):

Ha fet un regal a ________ dels seus néts. ________ fa de la seva vida el que vol.
Que reciti un poema_________ dels alumnes. Que canti una cançó________. En va comprar un per a _________. __________ dels candidats ha de fer el seu discurs. L’organitzador ho va dir ben clar: _________ ha de torrar-se el seu sopar. _______ dels assistents a l’acte havia d’aixecar una peça del mosaic.

7.     Corregeix els usos incorrectes de MATEIX/MATEIXA/MATEIXOS/MATEIXES:

És l’amo de l’empresa i l’encarregat de la mateixa. Duia la mateixa falda que dissabte passat. Tenc hora a dos especialistes el mateix dia. Vàrem anar al cine a veure una pel·lícula d’extraterrestres; els protagonistes de la mateixa feien una interpretació espectacular. El mateix dia de l’estrena tothom els donava l’enhorabona.

8. Encercla els determinants interrogatius i exclamatius i subratlla els pronoms.

·         Quines assignatures faràs aquest trimestre?

·         A quin restaurant voleu anar a sopar?

·         Quin cotxe més luxós!

·         Quina cara més dura!

·         Quin vols?

·         Quina és la teva preferida?

·         Quin  voleu?

·         Quina llibreta és la teva?

·         Quin nin més lleig!

·         Quin vestit més atrevit! 

9. Escriu dues oracions que contenguin un determinant exclamatiu i dues que contenguin un determinant exclamatiu.

·         ………………………………………………………………………………………………………………………………………………

·         ………………………………………………………………………………………………………………………………………………

·         ………………………………………………………………………………………………………………………………………………

·         ………………………………………………………………………………………………………………………………………………

 

 

Tweet

muntanya	serra	cim	puig	vall
gorg	llac	cascada	prat	riu
rierol	albufera	pantà	duna	estalactita
estalagmita	platja	bosc	garriga	plana
mar	pujol	altiplà	oceà	penya-segat
turó	ria	golf	estany	vall
aqüífer	arenal	illa	arxipèlag	península
afluent	badia	barranc	font	cala
cova	costa	volcà	cràter	desert
dic	estret	iceberg	illot	oasi
pendent	prat	terratrèmol	cocó	torrent
tempesta	temporal	llamp	tro	pluja
plugim	marea	maregassa	marejol	borrasca
xafogor	xàfec	brisa	calitja	boira
boirina	vent	tornado	tifó	huracà
cicló	pedregada	calabruix	neu	neueta/aiguaneu
ruixat	glaç	glaçada	arc de sant martí	anticicló
eclipsi	nigul	clariana	gelada	rosada
allau	desgel	ona	onatge	cabal
llevant	xaloc	migjorn	llebeig	ponent
mestral	tramuntana	gregal	primavera	estiu
hivern	tardor	cap	selva	ribera

Tweet

La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa (sorgiren nombroses heretgies i amb el Cisma d’Occident la cristiandat es dividí) . L’obra dels autors religiosos de l’època intenta donar resposta a aquesta crisi: F. Eiximenis i St. Vicent Ferrer pretenen que es recuperin els valors del cristianisme que s’havien perdut mentre que Anselm Turmeda és el reflex de l’escepticisme que s’havia generalitzat entre els cristians a causa de la corrupció i les males pràctiques dels religiosos.

FRANCESC EIXIMENIS (1330-1409) Gironí de família benestant , es va fer frare franciscà i va gaudir d’un gran prestigi entre els cercles de poder de l’època. Característiques de la seva obra: 1.    Va adreçada a un públic d’un nivell cultural baix, al qual vol alliçonar, i per això fa servir un estil planer, clar i senzill, amb molts d’exemples, faules i contes que faciliten la comprensió d’allò que els vol ensenyar. 2.    Reflecteix de manera indirecta la manera de viure de la societat de l’època i això la fa atractiva per al lector d’avui. Obres més destacades: 1.    Lo Crestià:  En principi havia de constar de tretze llibres, però només ens n’han arribat quatre. Eiximenis hi volia recollir totes les idees sobre la religió i la moral cristiana, amb una anàlisi profunda dels pecats i del mal que reflecteix la manera de viure de l’època. 2.    Llibre de les dones: Tot i que en teoria és un manual de conducta per a les dones cristianes en realitat hi fa una crítica ferotge a la manera de viure de les dones de la seva època.

ANSELM TURMEDA (Mitjan segle XIV- 1423)  Frare franciscà mallorquí que  als trenta-cinc anys renegà del cristianisme per convertir-se a l’Islam. A Tunis hi aprengué l’àrab, es casà i hi formà una família. Ocupà, gràcies al coneixement que tenia de les llengües dels cristians, el càrrec de  cap de la duana marítima. Va escriure diverses obres en català i les envià a terres cristianes a través dels mercaders que ell tractava. També és autor d’una obra en àrab. Obres més destacades:         1.            La disputa de l’ase : Obra en prosa que va ser prohibida per l’Església per anticlerical . Presenta la discussió entre l’autor i l’ase ronyós de la cua tallada. Fra Anselm vol demostrar la superioritat de l’home sobre l’animal. L’ase, però, li rebat tots els arguments excepte el darrer (el fill de Déu es va fer home i no animal). 2.             Llibre de bons amonestaments : Obra en vers que recull tot un seguit de consells cristians que en realitat són molt materialistes, individualistes i fins i tot cínics. Turmeda hi critica de manera molt especial els religiosos. 3.            La Tuhfa : És l’unica obra en àrab de Turmeda. És un atac ferotge al cristianisme: hi afirma que Crist no és Déu, que el Papa cobra per perdonar els pecats, que el celibat dels religiosos és un engany…

SANT VICENT FERRER  (1350- 1419) Frare dominicà valencià que dedicà gran part de la seva vida a recórrer tot l’Occident cristià  predicant  l’evangeli seguit de centenars de penitents (la Companyia) . Conservam  280 sermons seus  presos al dictat mentre predicava (perquè sempre solia improvisar) pels reportadors (capellans de la seva Companyia ). predicava, sempre a espais oberts, i parlava del pecat, de la mort, de l’arribada de l’Anticrist i de la fi del món. En acabar la missa, la gent anava a confessar els seus pecats. No tenia ambició artística: només pretenia dur els oients al camí de la fe. Característiques dels seus sermons: 1.             Feia tots els sermons en català i tothom l’entenia : era molt apassionat, gesticulava molt i plorava amb molta facilitat. 2.             Feia servir moltes onomatopeies: brams d’ase (Haaic), cants de gallina (coc…coc…), els crits dels condemnats a l’infern…. 3.             Reproduïa diàlegs fent veus diferents i cantava cançons. 4.             Per no perdre’s ni ell ni l’auditori, utilitzava la rima i  l’enumeració.

 

TEXTOS

El primer és que la nació catalana evita completament qualsevol luxe en el viure de cada dia, ja que normalment cadascú s’acontenta menjant per dinar un plat de carn o de peix; i per sopar, peix, ous o qualsevol cosa que sigui senzilla. Com que això és molt equilibrat i les altres nacions hi fan de més o de menys, es demostra, dones, que la nació catalana s’alimenta millor que les altres. La segona raó és que els catalans en els convits donen rostit i escudella i res més. I això és suficient, prou adequat i no hi ha cap excés, mentre que les altres nacions hi donen molt més. Es demostra, doncs, que els catalans ho fan més bé. La tercera és que la nació catalana, en el menjar de cada dia i en els convits, té el vi suficient i en pren la quantitat adequada, sense fer, generalment, cap excés. Els anglesos i els alemanys no en solen beure, ja que solen beure cervesa, sidra, hidromel o una altra beguda sense res a veure amb el vi; i els francesos i els llombards beuen vi en excés. Per tant, segons ells, sembla que els catalans ho fan millor. [ … ] La cinquena és que els catalans mengen primer el rostit i després l’escudella, cosa que abans hem demostrat que era un costum millor, més sa i més convenient que el costum contrari. Es dedueix, doncs, que ho fan més bé els catalans. La sisena és que els catalans, tant en els convits com en el menjar de cada dia, no mengen ni massa carn ni massa poca, sinó que en mengen suficient i tanta com calgui. Però les altres nacions hi fan uns excessos tan grans, i amb tots els estils possibles, que en surt una cosa fada, inútil i vana. La setena és que els catalans sempre mengen asseguts a taula, però els castellans seuen a terra i altres nacions ho fan de maneres molt poc adequades. Per tant, els catalans ho fan millor. La novena és que els catalans generalment fan dos àpats al dia, però les altres nacions no hi tenen cap ni centener, ja que n’hi ha que s’aixequen de nits per menjar, com els alemanys, i n’hi ha que beuen desmesuradament, com ara els francesos. Francesc Eiximenis, «Lo Crestià» (1379-1386)  ****************************************** [ … ] perquè tu les veuràs portar al cap coses curioses que depassen tota regla i tota mesura. Ja que, si són donzelles, porten corones reials excessives ; si són casades, porten vels grocs amb brodats delicats, quan, segons diu sant Ambròs, el cap de la dona ha d’anar cobert en senyal que d’ ella va eixir primerament el pecat, per mostrar que està subjugada al seu marit i per tal que no provoqui els altres a pecat. I elles, tanmateix, es col·loquen de tal manera els vels que se’ls vegin els pits, i que així provoquin els homes a cobejar-les, les quals coses comporten la condemnació de les seves ànimes. En segon lloc, porten els vels fixats amb luxoses agulles d’argent, amb els caps daurats, amb perles i pedres precioses, cosa que fa més nociu l’esmentat ornament. En tercer lloc, per augmentar la seva bellesa porten vestits de la matèria més cara que poden, de tal manera que n’hi ha de millor ornades que els altars en què es diu missa, és a dir, teixits d’or, de vellut, d’escarlata, de duai (tela provinent de Douai, Flandes francès), de porpra, de taurís (tela d’origen persa o musulmà), de seda aràbiga i d’altres luxoses vestidures.  A més, porten al cap cabells manllevats de dones mortes, cosa que els hauria de fer feredat. I perquè semblin belles els porten al cap de manera no gens natural, d’una part alts, de l’altra baixos, aquí d’una forma, allà d’una altra, segons els sembla que les faci més belles. A més corretges, bosses i anells en gran nombre, variats, estranys i luxosos, sense cap necessitat, sinó solament per la il·lusió de la seva bellesa. La cara pintada, els ulls alcofollats (ennegrits amb cosmètics) i pintats d’una forma més gran i més llarga de la que tenen els ulls que Déu els ha donat. Francesc Eiximenis, «Llibre de les dones» (1396)

 

Fra Anselm diu a l’Ase: —Senyor Ase, sense pensar-hi gaire, us demostraré que nosaltres, els fills d’Adam, som de més gran dignitat i noblesa que vosaltres, els animals. I això perquè nosaltres mengem els animals de la terra i del mar, i els de l’aire, és a dir, ocells de menes diferents i diverses. És ben clar i ben cert, doncs, que el menjador és més noble que no pas la cosa menjada. Per tant, es demostra que nosaltres som més nobles que vosaltres.        Respon l’Ase: —A boca tancada, fra Anselm, no hi entren mosques. Bon home de Déu, valdria més que tinguéssiu la boca tancada en lloc de parlar follament, perquè, per la força del vostre raonament, els cucs serien els vostres senyors, ja que se us mengen; també serien els vostres senyors els lleons i els voltors i tots els altres animals i ocells i peixos del mar, perquè se us mengen. I serien els vostres senyors els llops, els gossos i molts altres animals. I encara pitjor: els polls, les puces, les xinxes, les llémenes, les lladelles i altres serien els vostres senyors, ja que tots mengen la vostra carn. Digueu, doncs, per la vostra fe, si aquesta qüestió, a la qual no podeu donar ni assignar cap argument, és vàlida. Quan el mosquit va haver acabat el seu discurs, es va aixecar una puça davant de fra Anselm i va dir: —Tal com el nostre cosí germà us ha dit, així us dic jo que nosaltres, a desgrat vostre i contra la vostra voluntat, dormim als vostres llits i ens bevem la vostra sang. I per donar-vos més gran disgust, us entrem a les orelles, de manera que no us deixem dormir ni descansar i us empastifem els llençols. Vosaltres feu la bugada i els renteu a fi que estiguin bells i nets. Quina us sembla, doncs, més gran noblesa: la nostra, que no voldríem cagar sinó en llençols bells i nets o a les vostres camises, o la vostra, que cagueu a les vostres comunes pudents? I de la gran pudor que hi fa us tapeu el nas, tan abominable és per a vosaltres! I després vosaltres mateixos heu de treure la porqueria d’aquestes comunes. Nosaltres no rentem pas la nostra porqueria, sinó que vosaltres com a servents i esclaus nostres renteu amb lleixiu del bo i sabó els llençols i les camises on ens hem cagat i ens cagarem. És, doncs, ben clar i notori que nosaltres som de més gran dignitat i noblesa que vosaltres. Havent acabat de parlar la puça, es va aixecar un corc dels queixals i va dir: —Fra Anselm, prou sabeu quants treballs i molèsties us vam donar l’any passat, fins al punt que us vam deixar ben poques dents a la boca. De manera que, tal com heu comprovat vós mateix per experiència, sapigueu que en aquests casos fem més mal encara cada dia als vostres reis, emperadors i altres grans senyors, provocant-los tantes molèsties i dolors que no els deixem dormir ni descansar. I a causa del gran i extrem dolor que els fem, moltes vegades desitgen la mort. I, per més medecines que prenguin, no poden guarir-se si no es fan arrencar les dents. I d’aquesta manera fem que es quedin sense dents ni queixals a la boca. Llavors perden la meitat del plaer de menjar, ja que masteguen el menjar amb moltes penes i treballs i no poden sinó empassar aliments tous, cosa que els causa un gran disgust i una gran melancolia, i no es poden defensar de nosaltres. Queda manifestament demostrat, doncs, que tenim més sobirania sobre vosaltres que vosaltres sobre nosaltres, i en conseqüència som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres.

 

La segona clàusula diu “et oves pascue eius”, que siguem ovelles de la seva pastura. Ara, així com Jesucrist donà pastura als seus deixebles a l’Església, així el dimoni dóna pastura als seus deixebles a la taverna, i van allà i s’engaten I d’aquests, quan moren, mira què diu David: “Sicut oves in inferno positi sunt, et mors depascet eos” (‘S’aplegaran com ramats a la terra dels morts, la mort mateixa serà el seu pastor’. I l’ovella, quan l’han morta, la despullen i l’ escorxen, i després està penjada. Així, tal persona que va a embriagar-se a la taverna, és despullada de tots els béns espirituals, i a l’ infern està penjada (…) amb un garfi al coll davall la barba. I diu que la mort li és pastura, això vol dir que perpètuament patirà  aquella pena, i encara més les altres penes. En canvi quan tu evites anar a la taverna i vas a l’església per combregar o rebre el cors preciós de Jesucrist, vet ací que ets una ovella de la pastura de Jesucrist. Sant Vicent Ferrer, L’embriaguesa    Conte sobre l’enveja I què vol dir enveja? Tenir dolor del bé del proïsme. I us n’he de dir un bell exemple. En una ciutat hi havia dos homes de gran honor; un era molt envejós, i l’altre molt avariciós, i la seva fama era coneguda per tota la ciutat. Un dia el rei ho sabé, i digué: «Voleu que pagui jo aquests dos homes?». «Sí, senyor». Ell els va fer venir i, quan foren davant ell, els digué: «Ara vegeu, honrats homes: els vostres pares m’ han fet molta honor i m’han servit molt bé, i per això (…) jo vos vull guardonar per aquell servei; i així, demanau allò que vulgueu, que jo vos promet de donar-vos-ho, i a aquell que demanarà el darrer jo promet donar-li el doble: si un demana una ciutat, l’altre en tindrà dues». I ells dos començaren a dir: «Digau vós, que sou major». «No,vós, que sou de major llinatge». I així ells es contenien, i no ho volien dir, i el rei digué: «Voleu que ho digui jo, qui demanarà primer?». «Sí, senyor». «Doncs- digué a l’envejós- demanau primer». I aquell va pensar: si jo deman un cavall, aquell en tindrà dos; si deman una vila, aquell en tindrà dues. «Senyor, em confirmau que li donareu el doble a aquell?». «Sí». «Ara, jo vos deman aquesta gràcia: que em tragueu un ull». «Bé, em plau». I quan l’hi tragueren deia: «Sí, però a aquell li’n trauran dos». I així fou. Evita així l’enveja. L’envejós no té bé, ni tampoc aquell que el té a prop. Sant Vicent Ferrer, Conte sobre l’enveja

 

EXERCICIS

1.     A quina problemàtica del cristianisme medieval intenta donar resposta l’obra de Francesc Eiximenis  i Sant Vicent Ferrer? 2.     Com definiries el públic a qui s’adreçava? Creus que seu estil intentava adaptar-se a la seva tipologia? Què t’ho fa pensar? 3.     Digues el nom de les dues obres més conegudes de F. Eiximenis. 4.     Quina relació té la conversió d’Anselm Turmeda a l’Islam amb la crisi religiosa del cristanisme al segle XIV? 5.     Quin és l’argument de La disputa de l’ase? 6.     Quins eren els temes principals que tractaven els sermons de Sant Vicent Ferrer? 7.     Per què creus que tothom els entenia si ell sempre predicava en català encara que els seus oients parlassin altres llengües? 8.     Resumeix les diferències principals en els costums en el menjar i el beure entre els catalans i els d’altres nacions a partir del text que has llegit. 9.     Com haurien d’anar vestides les dones per adaptar-se als comentaris que fa Eiximenis sobre aquest tema al Llibre de les dones? 10.  Quin argument fa servir Fra Anselm al text per demostrar la superioritat de l’home sobre l’animal? De quina manera l’hi rebaten l’ase, la puça i el corc? 11. Resumeix en quatre línies l’exemple sobre l’enveja que fa servir Sant Vicent al darrer text que has llegit.

Tweet

Podem parlar de cinc grans períodes en la història de la llengua catalana:

1. Català preliterari (segles VIII-XII):

• El llatí vulgar va evolucionant fins a donar lloc a les llengües romàniques.
• Tot i que es ja es parlava molt abans, no trobam textos escrits en català fins al segle XII.
• Durant aquest període ja es troben paraules a textos escrits en llatí.

2. Català medieval (segles XIII- XV):

• El català ja és una llengua ben formada (lèxic,morfologia, fonètica…) .
• S’usa en textos de caràcter instrumental (en l’àmbit jurídic i administratiu) i també literari (Ramon Llull va ser el primer escriptor a fer servir una llengua romànica per parlar de temes científics, filosòfics i teològics. Per això és considerat el creador de la prosa catalana).

3. Català de la Decadència (segles XVI-XIX):

• S’extingeix la dinastia comtal de Barcelona al s.XV i és substituïda per dinasties de procedència forana (Trastàmara, Borbó…) que varen anar consolidant un estat centralitzat amb el castellà com a llengua de referència. El punt culminant va ser el Decret de Nova Planta (XVIII) amb la prohibició del català.
• Època de decadència de la literatura culta en català (els escriptors catalans comencen a escriure majoritàriament en castellà). L’ús oral de la llengua, però, no decau.
• Es perd el model lingüístic unitari (anarquia ortogràfica).

4. Català de la Renaixença (segles XIX- 1r quart del XX):

• Recuperació de la llengua catalana en els àmbits cultes.
• Intent d’acabar amb l’anarquia i establir una normativa. Polèmica a l’hora de triar el nou model (català tradicional/català “que ara es parla”). Destaca la figura de Pompeu Fabra, que elabora un nou model per a la llengua catalana.

5. Català actual:

• L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adopta la normativa (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari (1932) proposats per Pompeu Fabra.
• La Guerra Civil espanyola i la dictadura de Franco varen suposar de nou una passa endarrera per a la llengua, que va ser perseguida d’una manera ferotge.
• Amb el retorn de la democràcia, la Constitució de 1978 va reconèixer la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol i establí que les llengües espanyoles diferents del castellà podien ser oficials d’acord amb els estatuts d’autonomia.
• A partir d’aquest moment es troba més presència del català a l ‘ensenyament, als mitjans de comunicació i a la vida pública, però encara queda molt per fer.

 

EXERCICIS

1.         Digues el nom de les cinc etapes de la història de la llengua catalana. 2.         Durant l’etapa del català preliterari, els textos ja s’escrivien totalment en català? Explica-ho. 3.         Per què és tan important la figura de Ramon  Llull en el període del català medieval? Quina trascendència té la seva obra? 4.         Quins factors provocaren que la llengua catalana passàs un període de decadència entre els segles XVI i XIX? 5.         Explica el concepte d’anarquia ortogràfica i relaciona’l amb el període de la Decadència. 6.         Quina polèmica sorgeix durant la Renaixença a l’hora d’intentar recuperar els usos formals de la llengua? 7.         Qui va ser Pompeu Fabra? 8.         Quina és la funció de l’Institut d’Estudis Catalans en el procés de recuperació i manteniment de la llengua catalana? Creus que és important la seva funció? Per què? 9.         Què va suposar la dictadura de Franco per a la nostra llengua? 10.      La Constitució de 1978 i els diferents Estatuts d’autonomia varen suposar la normalització completa per a la llengua catalana?

Tweet

Les locucions i les frases fetes són grups de mots fixats, d’origen popular, que tenen un sentit unificat ( funcionen com una sola paraula), independent del sentit literal de cada una dels mots que els integren. Quan deim que una persona no té pèls a la llengua no descrivim físicament aquesta part del seu cos sinó que indicam que diu les coses tal com les pensa, sense aturar-se davant res ni ningú.

El fet que aquestes expressions tenguin aquesta forma estereotipada fa que no en puguem canviar lliurement els termes bàsics. Així, l’expressió ser més beneit que una espardenya seria una frase feta mentre que ser més beneit que una sandàlia , per exemple, no ho seria, perquè en canviar un dels termes principals que la integren deixaria automàticament de tenir un model estereotipat i perdria per tant el seu sentit figurat.

El sentit figurat i el fet que siguin expressions fixades són, així,  elements comuns entre locucions i  frases fetes. Aquests dos conceptes  divergeixen, però, en un punt:

• Les locucions estan formades per un sintagma. Ex: pell de gallina.
• Les frases fetes, en canvi, estan formades per tota una oració (amb verb). Ex: no tenir dos dits de front.

Si ens interessa conèixer el significat d’una locució o frase feta podem cercar-lo:

1. A un diccionari específic de locucions o frases fetes. En aquest cas s’ha de cercar per la primera paraula de la locució o frase feta. Per exemple, trobarem la locució A la valenta a la lletra A.
2. A un diccionari general. En aquest cas hem de cercar l’entrada pel nom o l’adjectiu i no pel verb o la preposició. Trobarem la locució de l’exemple anterior, per exemple, a la V de valent.

EXERCICIS

1. Marca amb una creu l’opció que creguis que s’adequa al significat correcte de les frases fetes i/o locucions següents.

• Amb un no res:

□ Suficientment

□ Ràpidament

□ Sense el més mínim esforç

• Fer feredat

□ Causar por, horror

□ Produir tremolors a causa del fred

□ Enfurismar

• De passada:

□ Tot anant

□ Relativament

□ Per damunt

• No badar boca :

□ Dissimular

□ No fer cas de res

□ No dir res

• Fil per randa :

□ Lentament

□ Aproximadament

□ Detalladament

• Xano-xano

□ Difícilment

□ Ràpidament

□ Lentament

• De valent :

□ Gratuïtament

□ Intensament

□ Sense por

• De cop i volta :

□ Inesperadament

□ D’una punta a l’altra

□ De dalt a baix

• En dejú :

□ Boca per avall

□  D’improvís

□ Sense haver menjat res

• A tot estirar:

□ Completament recte

□ Com a màxim

□ D’una punta a l’altra

• De bat a bat:

□ Completament ple

□ Completament tancat

□ Completament obert

• Tenir bona barra:

□ Ser molt menjador

□ Tenir molta paciència

□ Tenir un bon padrí

• Anar fent :

□ Realitzar una cosa detalladament

□ Subsistir sense massa progressos

□ Deixar passar el temps sense una ocupació immediata

• Fer-se seu :

□ Obeir algú sense oposar-s’hi

□ Ser molt sociable

□ Guanyar-se la bona voluntat de qualcú

• Estar fet una coca :

□ Estar molt malalt o esgotat

□ Tenir molta feina

□ Estar incòmode

• Ficar cullerada:

□ Ficar el que cap dins d’una cullera

□ Intervenir en un gran dinar

□ Intervenir sense que t’ho hagin demanat

• No poder pair :

□ No poder reflexionar

□ Tenir entravessat

□ No tenir consistència

• A la valenta:

□ Sense pensar

□ De pressa

□ Bravament

• Fer costat:

□ Acudir

□ Ajudar

□Acostar

• Tenir la mà foradada:

□ Ser malgastador

□ Ser poc destre

□ Ser hàbil

• No fer-ne ni brot :

□ No fer cas dels consells

□ No fer gens de feina

□ No guanyar diners

• Faltar un bull (a qualcú) :

□ Ser natural

□ No tenir doblers

□ No estar bé del cap, no ser-hi tot

• Tocar de peus a terra:

□ Caminar per terra

□ Ser realista

□ Tenir moltes il·lusions

• Tenir mà esquerra:

□ Reaccionar de manera malvada

□ Trobar-se en situació difícil

□ Saber fer les coses amb diplomàcia

• Escurar la butxaca:

□ Rentar-la

□ Fer-la més curta

□ Prendre-li els doblers a qualcú

• Fer  visita de metge:

□ Estar poc temps

□ Comprovar-ho científicament

□ Ser molt clar

• Jugar-s’hi el coll

□ Perdre el coll

□ Assegurar plenament alguna cosa

□ Posar-se en perill extrem

• Cercar les pessigolles:

□ Provocar

□ Fer pessigolles

□ Ser susceptible

•  No fer ni fred ni calor :

□ No actuar encertadament

□ Fer bon temps

□ Ser-li indiferent

• Voler fondre’s  :

□ Escapar

□ Arruïnar-se

□ Avergonyir-se

• Deixar pelat:

□ Sense roba

□ Sense doblers

□ Sorprès

2. Digues si les expressions següents són locucions (L) o frases fetes (F) i explica’n el significat:

• Ofegar-se en un tassó d’aigua
• El conte de la vella
• Cercar les pessigolles
• Inflar els morros a qualcú
• Amb el cor a la mà
• Anar amb peus de plom
• A la quinta forca
• Amb el cor a la mà
• Anar a escampar la boira

• Anar a pams
• Anar per llarg
• Arribar i moldre
• Beure’s l’enteniment
• Cap de turc
• No haver sortit de l’ou
• A misses dites
• A cos de rei
• Anar de capoll
• Anar a pastar fang
• A cau d’orella
• Anar calent d’orelles
• Anar de bòlit
• Anar de vint-i-un botó
• Anar-se’n en orris o a can Pistraus
• Bufar i fer ampolles
• Bullir la sang
• Caldera vella, bony o forat
• Cames, ajudau-me
• Cantar victòria
• Casats de fresc
• Caure-hi de quatre grapes
• Com si sentís ploure
• Cremar-se les celles
• Deixar amb la paraula a la boca
• Deixar la cara com un mapa
• Deixar qualcú amb un pam de nas
• Deixar qualcú com un pedaç brut
• De més verdes n’han madurat
• Dir les coses pel seu nom o no tenir pèls a la llengua
• D’on no n’hi ha, no n’hi cerquis
• Donar la cara
• Donar carabasses

• Donar peixet
• Donar un cop de mà
• Dormir a la palla
• Dur-ho escrit a la cara
• Els tests s’assemblen a les olles
• Embolicar la troba
• Endossar el mort
• Enfilar-se per les parets
• Estar a la lluna (de València)
• Estar als niguls
• Estar amb l’ai al cor
• Estar amb l’aigua al coll
• Estar tocat del bolet o del boll
• Estirar les orelles
• Estirar més el braç que la màniga
• Explicar sopars de duro
• Estar entre l’espasa i la paret
• Cara de pomes agres
• Fer cinc cèntims
• Fer els ulls grossos
• Fer el petarrell
• Fer costat
• Fer figa
• Fer els ulls grossos
• Fer passes
• Fer un cop de cap
• Fer una cara nova
• Fer una cosa en un tres i no-res
• Fer volar coloms
• Ficar cullerada
• Fil per randa
• Girar coa
• Gratar-se la butxaca
• Haver begut oli
• Haver-hi roba estesa
• Haver-n’hi per llogar cadires
• Hi ha més dies que llonganisses
• Lligar caps
• Mostrar les dents
• Ni cap ni peus
• No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat
• No dir ni ase ni bèstia
• No ser ni carn ni peix
• No tenir pèls a la llengua
• No tocar de peus a terra
• Nou de trinca
• Paper mullat
• Passar de taca d’oli
• Passar per ull
• Perdre el cap
• Perdre el nord
• Pixar fora de test

• Posar-hi el coll
• Posar la mà al foc
• Posar pals a les rodes
• Posar-se les botes
• Qui dia passa any empeny
• Qui no s’arrisca no pisca
• Qui no té un all té una ceba
• Rebre amb els braços oberts
• Remenar les cireres o tallar el bacallà
• Rentar-se les mans
• Saber-la molt llarga
• Ser carn i ungla o ser cul i merda
• Ser un tros de pa
• Ser paper banyat
• Parèixer can Seixanta
• Ser de l’any de la picor
• Somniar truites
• Sortir de l’armari
• Sortir de l’ou
• Tallar les cames
• Tenir a la punta de la llengua
• Tancar amb pany i clau
• Tenir dues cares
• Tenir la Seu plena d’ous
• Tenir el cap com un timbal o com un bombo
• Tenir mala bava
• Tenir una bena als ulls
• Tirar la tovallola
• Trencar el gel
• Saber pel cap dels dits
• Tenir dos dits de front
• Tenir la paella pel mànec
• Tirar-se els plats pel cap
• Tocar els nassos
• Treure del solc
• Treure el fetge per la boca
• Treure les castanyes del foc
• Treure els pedaços bruts
• Treure foc pels queixals
• Tant ser repicar com tocar de mort
• Ull de vellut
• Valer un ull de la cara
• Veure les estrelles

3.                 Completa les oracions següents amb les locucions que et donam a continuació:

 

De seguida  /  al capdavall  /  a contracor  /  de fit a fit  /  a tort i a dret  /  amb prou feines  /  a les palpentes  /  d’ara endavant

• No em fa gens d’il·lusió parlar-hi, ho faré ben ______________.
• No vull defugir la seva mirada, la miraré _______________.
• Si frisses molt, ___________ t’ho faré.
• No va saber callar el que jo li havia dit, ho va anar escampant ____________.
• No sé tocar cap instrument musical, ________ sé llegir les notes.
• Fins avui no m’he mirat cap llibre però,  _____________ ,estudiaré cada dia.
• En aquesta habitació no hi ha llum, ens hi haurem de moure _________.
• Dèieu que era un valent i ____________ és un gallina.

4. Classifica les frases fetes següents a la columna que correspongui segons el seu significat: 

Ser una figaflor  /  estar com una cabra  /  anar-se’n del boll  /  ser una bleda assolellada  / fer l’ànec  / fer el darrer badall  / estar sonat  /  estar tocat de l’ala  /  fer malves /  no tenir sang a les venes

 

Morir	Ser poc decidit	Ser boig

2

3.

4.                 Classifica les frases fetes següents a la columna que correspongui segons el seu significat:  Ser una figaflor  /  estar com una cabra  /  anar-se’n del boll  /  ser una bleda assolellada  / fer l’ànec  / fer el darrer badall  / estar sonat  /  estar tocat de l’ala  /  fer malves /  no tenir sang a les venes     Morir Ser poc decidit Ser boig

 

Tweet

Les oclusives no presenten cap problema quan apareixen a començament de síl·laba: la distinció entre les sordes (p/ t / c) i les corresponents sonores (b/ d / g) és clara, ja que la pronúncia ens ho indica: pes / bes, trama / drama, cas / gas.

A final de síl·laba, però, aquestes parelles de consonants (p/b, t/d, c/g) sonen igual i ens poden confondre a l’hora d’escriure: cap/tub, òptica/dissabte, set/fred, atzar/adjectiu, moc/mag, tècnica/digne. Per saber si hem d’escriure p/t/c o b/d/g hem de tenir en compte les normes següents:

1. Després de vocal (o diftong) tònic, escriurem les consonant sordes (p/t/c): rep, sap, llop, salut, buit, menut, amic, abri

Excepcions:

• Paraules femenines acabades en –etud i –itud: quietud, solitud…
• Paraules acabades en –leg o –gog: biòleg, pedagog…
• Altres mots: club, tub, cub, fred, sud, fluid, mag, estrateg.

2. Després de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats:

                         esquerp / esquerpa                                                corb / corba

                         llamp / llampec                                                      balb / balba

                         sort / sortejat                                                         profund / profunditat

                         esvelt / esvelta                                                       sord / sordesa

                         clàssic / clàssica                                                      fang / fangueig

                         banc / banca                                                          càstig / castigar

       3. Convé recordar que:

• Els gerundis s’escriuen sempre amb -nt final: fent, ballant, sortint.
• La primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs acaba amb -nc: vénc, venc, comprenc… tot i que en altres formes verbals hi aparegui la g: véngui, comprengui…
• Els mots ànec, càrrec (i els seus derivats), espàrrec, mànec, préssec, xàfec, aràbic i fàstic s’escriuen amb -c , tot i que en els seus derivats duguin g: descarregar, esparreguera, presseguer…
• Cal que ens fixem, també, en la grafia una sèrie de paraules que se solen escriure de manera errònia, sovint per influencia del castellà:

 

accent	accelerat	acceptar	addicció	escriptor	espatla
pneumònia	atzar	augmentar	pneumàtic	ratlla	dissabte
advocat	regnar	sagnar	suggestió	suggeriment	sobte

                     

 

	RECORDA QUE: 1.    Quan indica temps i quant indica quantitat. Pots substituir quan per una expressió temporal com «a quina hora», «quin dia», etc. i quant per una expressió com «quants n’hi ha» (=quina quantitat) , «quants han arribat», etc. Per exemple: Quan vénguis escoltarem el CD. El dia que vénguis escoltarem el CD Quant val aquest xandall? Quants d’euros val aquest xandall?   2.    Tan s’utilitza per a les comparacions i tant indica quantitat. Per distingir-los has d’observar que tan sempre s’escriu davant un adjectiu o d’un altre adverbi, i tant va seguit d’altres classes de paraules o va al final d’una frase. Per exemple: Ella és tan intel·ligent com tu. Ha corregut tant que ha quedat esgotat. M’agrada tant!
EXERCICIS
1. Escriu el masculí corresponent de cadascun dels mots següents:   lloba xopa muda neboda aguda feixuga Antiga grega esquerpa vàlida amarga llarga verda
2. Escriu el mot primitiu corresponent dels mots derivats següents: Me n’he atipat. N’estic ben ……….. El fet de destorbar: ser un ………. Baixa serpentejant, com una …………. Una praderia: un ……….. molt extens. Un discurs …………….., ple d’absurditats. Dissortadament té mala …………. Sordeja, però no és …………… del tot. El fet de renegar: dir un ……………….. La ceguesa d’un ……………… Castigat amb un ………… molt sever. Quin fangueig! Tot és ple de ……………..
3. A partir dels adjectius següents, forma els substantius acabats en -etud, -itud, -etat, -itat:   recte nou inquiet profund grat breu lent segur ple apte capaç auster
4. Completa les expressions següents:   no a…metre cap du…te a…ceptar la rece…ta els re…tes actuals a…dicte a una su…stància fer una su…stitució un dissa…te au…ment del su…ministre triar l’o…ció ò…tima les proves d’un deli…te sa…nant si…nar una obra amb …seudònim ca…ficar-se fent un mo…lle
5. Completa: Tan__ si fa fre__ com si no, anirem d’excursió. No mengis tan__ que engreixaràs. Sa__s si podràs venir amb nosaltres dissa__te? L’escri__tor no escrivia ni una ra__lla sense consultar el diccinari Po___s utilitzar aquesta targeta per anar al teatre. Vine ràpi___ que el padrí últimamen___ no té gaire salu__ Aquest estiu he menjat molts d’ espàrre___s ver__s. Si no tens temps de passar per la botiga, pots fer l’encàrre____ per telèfon. No es mereixia un càsti____ tan____ sever. És indu__table que té un carácter esquer__. La seva a__sència va desencadenar ujna onada de corru___ció. A l’ò__tica posaren o__jeccions al meu projecte. El cor_ va ver un viratge so__tat en el seu recorregut. El rei va a__dicar perquè se sentía ca__tiu. Tu sa__s si el camell té un ge__ o dos? Hem de decidir per quina ca__çalera o_tam. Se__ze ju__ges d’un ju__jat mengen fe__ge d’un penja__. Varen deternir tre_ze a__ictes a l’heroïna. A l’hori_zó es veien ame__lers florits. Po__ser avui l’a__mosfera serà més neta. Su__ratlla els a__jectius i els a_verbis d’aquell tex_. Li han dia__nosticat un tumor mali__ne. M’ha su___erit que canviàs el ___neumàtic. Patia una _neumònia i tenia el pols molt a___elerat. L’a__vocat va a__eptar el meu su___eriment. L’espectacle del ma__ s’ha fet feixu__.
6.    Omple els espais buits amb tan/ tant : El gelat de maduixa no és ……………. bo com el de pinya. Hi feia ………… de vent, al Massanella! Mirava ………… la sueca que va travelar. No entenc com pots nedar …………. de pressa. La discoteca no és …………… lluny com el pub. De …………… de  jeure aquestes vacances, he quedat rovellat. No hi ha ……………. de moviment al càmping com a l’hotel. ……. de bo diumenge no plogui! És que es remena ………… bé aquesta al·lota! És ……….. fort com diuen això de la menta amb llimonada? Tenc ___________ de  fred que no sé què posar-me. M’agrada ________  que m’ho compraré.  _________ aviat com pugui, t’ho faré arribar. No mengis __________  de pebre, que després tens mal d’estómac. Aquest pa és __________ bo que te’l menges sense adonar-te’n. Feia _________ calor que ningú no es movia del ventilador. Aquell país no és _______ fred com aquest. En veure que el renyaves, ha quedat ______ gelat que no ha sabut què contestar. No em posis ______ de  gelat per postres. Quan pintis el cel no hi posis ______ de blau. El cel no és ________ blau com tu el pintes.
7.            Completa les frases següents amb quan / quant.  _______ arribi dinarem. ________ de temps fa que no et dutxes?  _________ arribi en Pere, avisau-me. _________ t’ha costat, aquest jersei? _________  de sucre que s’hi posa, al cafè! Encara no sap ________ li toca examinar-se. Has pensat ____ anirem a veure la padrina?  _________  en voleu, d’aquest quadre. _________ tornarà, la vostra néta, de l’estranger? ______ has d’anar al metge? No sé _______podré venir.  _____ costa el bitllet d’avió? _______ és la presentació del llibre? No sé ______ de paper necessitaré.  ______ sigui  hora de partir, ja hauré arribat. ______ vàreu començar a sortir junts? ______ em cobraràs per una sessió de ioga?

Tweet

• Expliquen com s’ha de fer una determinada tasca (donen ordres, regulen la conducta de les persones…).
• Estructura:

1. Enumeració dels materials / estris / aliments… necessaris per dur a terme la tasca (si escau).
2. Processos que cal seguir per assolir l’objectiu.

 

• Recursos: Ús de l’imperatiu i les perífrasis d’obligació (has de…, convé que…), sintaxi senzilla, ús d’ordinals i cardinals…
• Exemples de textos instructius: recepta de cuina, prospecte d’un medicament, instruccions per muntar un moble, reglament d’un esport…

EXERCICI:  1.            Elabora un text instructiu de 150 paraules a partir d’una d’aquestes propostes:   Recepta de cuina. Instruccions per explicar el funcionament d’un aparell inventat teu. Normes de bon comportament dins l’aula. Consells per tenir èxit en les relacions socials. Pautes de funcionament d’un joc infantil. Taula d’exercicis d’estiraments adequada al teu esport.

Tweet