Els determinants són paraules que especifiquen diferents aspectes del nom: si és concret o no, si és proper o llunyà, la quantitat… A diferència de l’adjectiu, acostumen a aparèixer davant del nom i no n’estableixen una qualitat.

Hi ha diferents tipus de determinants segons l’aspecte que indiquen del nom: articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius i indefinits.

ARTICLES

L’article determina el gènere i el nombre del nom.  Ho pot fer de dues maneres:

– L’article definit concreta, distingeix el nom.

– L’article indefinit expressa indeterminació.

	masculí singular	femení singular	masculí plural	femení plural
article definit	el / l’	la / l’	els	les
article indefinit	un	una	uns	unes

Quan el nom següent comença per vocal o hac, l’article masculí el i l’article femení la adopten la forma l’ (l’amic, l’oreneta, l’hotel). Hi ha, però, algunes excepcions en què no es produeix aquesta apostrofació:

• Quan la vocal o la hac representen un so de consonant l’article no s’apostrofa (el iogurt, la universitat, el hall…).
• Quan l’article LA precedeix un nom començat per I/U àtones: la universitat, la humanitat, la imaginació…
• Davant els noms de lletres: la essa, la ema…
• Davant mot començat amb el prefix de negació A- si hi pot haver confusió: la ira,la anormalitat.
• Per tradició la forma La una quan es refereix a l’hora del dia.

Contraccions

Les preposicions a,de, per i per a i la partícula ca, es contreuen quan entren en contacte amb l’article definit:

de + el (s) = del (dels)	el taller del mecànic
per + el (s) = pel (pels)	passegen pels boscos
a + el (s) = al (als)	juguen al parc
per a + el (s) = per al (per als)	pel·lícules per als nens
ca (a casa de) + el (s) = cal (cals)	són a cal metge
ca + en = can	són a can Josep

Però has de tenir en compte que si l’article s’ha d’apostrofar no es fa la contracció:

El taller del mecànic i el despatx de l’advocat. Passegen pel boscos i per l’hort. Juguen al parc i a l’habitació. Pel·lícules per al nin i per a l’adult. Han anat a cal metge i a ca l’infermer.

Ús incorrecte de *lo com a article neutre.

La normativa no admet l’ús de lo com un article neutre. En català tenim altres formes que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació. A cada context podem trobar diverses possibilitats per tal d’evitar aquesta construcció incorrecta.

Per tal d’evitar l’ús incorrecte de la forma lo és important que reconeguis la funció que duu a terme en cada context  i que tenguis en compte que hi ha més d’una manera de substituir-lo.

Observa:

Lo amb significat abstracte

incorrecte                                                               correcte

Lo cert és que no va venir                                          La veritat és que no va venir.

Explica lo que vulguis                                                Explica el que vulguis

Fes lo que et varen demanar                                     Fes les coses que et varen demanar

En aquests casos podem utilitzar un substantiu que concreti l’abstracció, els pronoms indefinits això o allò o bé la forma el.

Lo per expressar intensitat

incorrecte                                                                correcte

No sabia lo grossos que eren                                     No sabia com ere de grossos

Vine lo més aviat possible                                          Vine tan aviat com puguis/al més aviat possible

En aquest cas, podem utilitzar quantitatius i formes com que, si, quant, tant, tan,com…

Lo en una frase feta o locució

incorrecte                                                                 correcte

per lo menys                                                                   almenys, si més no…

per lo tant                                                                        per tant…

a lo millor                                                                        potser, tal vegada…

per lo general                                                                  en general, generalment…

Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una estructura totalment diferent.

EXERCICIS

1.         Tria la forma de l’article que correspon als substantius següents.

…… hidroavió             …… heura                    …….imaginació                 …….herba

…… ocell                      …… humanitat            ……. iogurt                        ……..una

…… Immaculada        …… illa                         ……. asimetria                  ……..essa

……. iode                      …… IPC                        ……. hiena                         ……..Isabel

…… intel·ligència        …… ull                          …… ídol                             …… ús

….. anormalitat           ……. essa                      ……… ira                            …… interès

……… ungla                  ……. higiene                …… unió                            …… humitat

……… hivern                ……. injecció                ….. idea                              ….. instància

….. ostatge                  ……. urna                     ….. hisenda                        …… Irene

…… italiana                 …… única                     …… instal·lació                 …… història

….. infermera              …… erra                        …… humiliació                 …… humanista

…..historiador             …… humanisme          …… humorista                 …… hall

2. Completa les frases següents amb els articles i les preposicions corresponents.

• Dia dotze ……………….mes que ve, nirem………..excursió ……………Alps.
• Treu ………………llibres …………….armari  i posa’ls …………tauleta …………..nit.
• ………..avi ……….meus amics escolta sempre………..notícies ………..ràdio.
• ………….seu sant, …………….Àngel li regalarem un disc.
• Havien perdut …………..orientació i anaven molt espantats …………bosc.
• Es va ensorrar la torre ……….església.
• Ho he copiat …………..índex.
• Dóna-ho …………….Isabel.
• El pitjor mal …………humanitat.
• Era un gran defensor ………….idioma.
• Vés a cercar  ……. diners ….. banc.
• No li donis tabac ….. iaio.
• El preu …. petroli està …… núvols.
• Regalam la roba usada …… necessitats.
• Les claus …….. pis estan rovellades.
• …….. estiu, tot el món viu.
• Pujau …… segon pis?
• Dormirem …… hotel ……. port.
• Comenta les notícies ……. diari …… amics.
• No vagis …… mig …… carrer.
• Anirem …… institut a cercar …….. orla.
• Els anuncis  …… diaris són poc cridaners.

3. Escriu el , la o l’ davant dels mots següents:

	exemple		ema		una de la nit		entrepà
	instrument		indústria		ira		ull
	Investigació		humitat		impertinència		iogurt
	OTAN		11		hiat		anormalitat
	intensitat		hiena		enveja		història
	invent		any		aixeta		higiene
	unitat		aire		cassola		Imma
	Haia		humor		agulla		ibèrica
	abric		opinió		idealisme		idea
	agost		Isabel		íntima		il·luminat
	amistat		ou		ungla		humanitat
	imatge		hulla		unça		impotència
	uniforme		ianqui		urna		ullada
	ostra		última		italiana		hospitalització
	úlcera		iglú		Irene		immòbil

• 4. Escriu en singular els SN següents:
  

  les advocades		els indis
  les infermeres		els himnes
  les interferències		les esses
  les ales		les herbes
  les iardes		les orelles
  les illes		els óssos
  les universitàries		els anglesos
  les il·lusions		les americanes
  els ungüents		les aigües
  les imatges		els anells
  les urgències		les habitacions
  les indignades		els uniformes
  les emes		els ous
  els ordinadors		els interessos
  els homes		les oques
  les històries		les ires
  els iogurts		els 11
  els acusats		els inicis
  els assassins		els arbres
  els halls		els advocats
  els humoristes		les anormalitats
  els aprenents		les alienacions
  les índies		els aragonesos

  DEMOSTRATIUS

Els demostratius són determinants que posam davant del nom per indicar la proximitat o la llunyania d’aquest nom respecte de la persona que parla o escriu.

proximitat	aquest	aquesta	aquests	aquestes
llunyania	aquell	aquella	aquells	aquelles

Aquests demostratius també s’utilitzen com a pronoms: Aquell cotxe és molt còmode (Demostratiu)/
El meu cotxe és aquel. (Pronom)

EXERCICIS

1. Posa la forma adequada dels demostratius als espais buits.

• Vés a cercar  …………………papers que he deixat a baix.
• No m’agrades, amb …………..ulleres que ara portes.
• De qui era,  …………… bicicleta que vàrem veure ahir?
• Ajudau-me a cercar  ……………..forquetes que vàrem perdre.
• Deixa’m…………………..pedaç que ara fas servir.
• En Joan m’ha dit que ja havia llogat ……………..pis que vàreu anar a veure junts.
• Per favor, traieu ………………………..pols d’aquí, que m’embrutaré.
• Vols  ……………….llibre que tenc a les mans?

2. Escriu cinc oracions en les quals apareguin demostratius utilitzats com a determinants i cinc més en què siguin usats com a pronoms:

Determinants:

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

Pronoms:

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………….

 POSSESSIUS

Els possessius determinen el nom indicant a qui pertany o amb qui es relacionen (parentesc, inclusió…).

Possessius tònics                                                                 singular                                           plural
	masculí	femení	masculí	femení
un posseïdor	meu	meva	meus	meves
	teu	teva	teus	teves
	seu	seva	seus	seves
més d’un posseïdor	nostre	nostra	nostres
	vostre	vostra	vostres
	seu	seva	seus	seves
	Llur *		Llurs*

*Usats només en textos escrits i de caràcter molt formal. Només són correctes quan fan referència a més d’un posseïdor: Els pares i llur fill seria correcte mentre que El pare i llurs fills no ho seria.

Quan utilitzam els possessius davant el nom hi afegim la forma corresponent de l’article:

•             La meva mare i el meu pare són de Porreres.

•             La nostra empresa treballa amb material reciclable.

•             La vostra escola celebra enguany el 50è aniversari.

No ens oblidem dels possessius àtons, alguns d’ells ben vius a la nostra llengua, d’altres més en desús.Els possessius àtons es refereixen a un sol posseïdor. Avui dia només s’usen davant dels noms de parentiu i en alguna frase feta: Mon pare, En ta vida

singular		plural
masculí	femení	masculí	femení
mon	ma	mos	mes
ton	ta	tos	tes
son	sa	sos	ses

EXERCICIS

1. Posa als espais buits del text següent les formes de possessiu que hi corresponguin. Recorda que cal que hi afegeixis també l’article corresponent.

En Joan va a estudiar a casa d’en Pere. Quan arriba, deixa l’abric al penjador. Quan va per marxar, no el troba:
Joan:   —Que has vist ………………..abric?
Pere:   —No. Que no és al penjador?
Joan:   —No. Al penjador només hi ha ……………………………americana?
Pere:   —………………americana? Sí que és estrany. Jo l’havia deixada a ……………habitació.
Joan:   —Potser ……………….mare o …………………pare l’han posada aquí.
Pere:   —No. ………………pares no hi són. Només hi ha ………………germanes.
Joan:   —Així, doncs, potser ……………………….germanes sabran on és ………………………abric.
Pere:   —Ara els ho preguntaré. Ep! Maria! Antònia! En Joan no troba …………………..abric.
Germanes:   —El tenim a ………………………..habitació.
Pere:   —A ………………………….habitació?
Joan:   —Sí que és estrany! I per què l’han portat a …………………habitació?

 

2. En el text següent, substitueix les formes subratllades per “llur” o “llurs”, sols en el cas que es pugui fer.

Els candidats presentaren el seu ………. programa i parlaren sobre el problema de l’atur i les seves…………. conseqüències; sobre la ràdio i la televisió i la seva ………. influència en l’opinió pública; sobre el cinema i la seva ……….. catalanització, i finalment, sobre els problemes derivats de la inseguretat ciutadana i la seva ….. difícil solució.

NUMERALS

Els numerals determinen els noms indicant-ne la quantitat exacta. Poden ser de tres tipus:

1.            Numerals cardinals

Indiquen una quantitat exacta ( Té vint-i-set anys). Presenten aquestes formes:

De l’1 al 20	Del 21 al 99	A partir del cent
u, un, una dos, dues tres quatre cinc sis set vuit nou deu onze dotze tretze catorze quinze setze disset divuit dinou vint	vint-i-u vint-i-dos vint-i-tres … trenta-u trenta-dos … quaranta quaranta-cinc … cinquanta-tres … seixanta-set … setanta-quatre … vuitanta-sis … noranta-vuit	cent cent u … dos-cents dues-centes … tres-cents tres-centes … quatre-cents cinc-cents sis-cents … mil mil tres-cents … dos mil tres mil … un milió

Particularitats dels cardinals:

• El nombre dos té la forma femenina dues que cal  fer servir quan acompanya un mot femení : dues-centes, dues mil…
• Escrivim guionet entre les desenes i les unitats (D-U): seixanta-quatre, trenta-sis…
• Del 21 al 29 afegim una i entre la desena i la unitat (observa que vint és l’única desena que acaba en consonant): vint-i-dos, vint-i-vuit…
• Escrivim guionet entre les unitats i les centenes (U-C): dos-cents, quatre-cents…
• Els mots milió,  bilió, trilió... van escrits amb una «l» i no amb «l.l».
• Quan es fa servir el  cardinal  un per indicar l’ordre, en lloc d’un numeral ordinal, passa a invariable i pren la forma «u», sense «n»:  Quedava una fila buida: justament la fila u (o primera).

2.  Numerals ordinals:

Els numerals ordinals expressen ordre, classificació. Tenen una forma específica des del primer fins al quart; a partir del cinquè tots es formen afegint –è / –ena al cardinal corresponent.

primer / primera segon / segona tercer / tercera quart / quarta cinquè / cinquena sisè / sisena novè / novena desè / desena onzè / onzena vint-i-dosè / vint-i-dosena quaranta-tresè / quaranta-tresena

Observa, també, que tenen formes masculines i formes femenines.

EXERCICIS

1. Escriu en lletres les xifres de les frases següents:

• En aquella escola hi ha (29) …………………………………………..nins per classe.
• Dia (21) …………………………………….de març comença la primavera.
• El meu padrí es va morir dia (31) ………………..de gener de l’any (1955)……………………………….
• Pompeu Fabra va néixer l’any (1868) …………………………………………………………………………….
• El número premiat és el 327.494) ………………………………………………………………………………….

• Li va estendre allà mateix un taló per valor de (2.175) ……………………………………………euros.
• El rebut de l’electricitat cada mes passa dels (40) ……………………………………euros.
• En aquella pel·lícula hi han intervingut més de (1.500) ………………………………………………….persones.
• S’ha descobert una estàtua de l’any (308) ………………………………………………………..aC.
• Aquella fàbrica produeix (1.050) ………………………………………………………………………….cotxes diaris.
• Ahir al vespre es varen manifestar més de (200.000) ……………………………..persones demanant la pau.
• Na Mar viu al número (207) …………………………………..del carrer València.
• M’he comprat l’últim model, el (1.100) ……………………………………………
• Passava per l’autopista a (140) ……………………………………..km per hora.
• La seva darrera novel·la té (3.003) ………………………………………………………pàgines.
• En el darrer cens es va determinar que la ciutat tenia (2.268.054) …………………………………. ……………………………………………………………………………………………..habitants.

2. Escriu en lletres els numerals següents:

85.426.917 euros

……………………………………………………………………………………………………………………………………….

33.854 llibres

………………………………………………………………………………………………………………………………………

96.621 caixes

……………………………………………………………………………………………………………………………………….

24.563.716 flors

………………………………………………………………………………………………………………………………………

 

3. D’acord amb les normes dels numerals, expressa amb lletres les xifres de les frases següents.

• Ha aconseguit ser el 31 de la classificació general:
• El moviment s’inicià al principi dels anys 50:
• S’ha celebrat el 10è Festival de la Cançó:
• Prop d’uns 1000 manifestants van arribar a la Plaça de Sant Jaume:
• Viu al pis 7è, 8a  porta:
• El llibre va per l’edició 34:

4. Escriu els següents numerals ordinals (forma masculina i femenina):

• 3r:…………………………………………………………………………………………………………………..
• 4t:…………………………………………………………………………………………………………………..
• 7è:………………………………………………………………………………………………………………….
• 12è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 14è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 16è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 23è: ……………………………………………………………………………………………………………….
• 30è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 56è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 79è: ……………………………………………………………………………………………………………….
• 94è:………………………………………………………………………………………………………………..
• 100è:………………………………………………………………………………………………………………
• 113è:………………………………………………………………………………………………………………

 

 

3.   4.               Final del formulari

Tweet

Lleó	elefant	girafa	tigre	lleopard
hipopòtam	rinoceront	pantera	goril·la	mona
camell	dromedari	zebra	Ós/onso	coala
cangur	Estruç	Porc  senglar	eriçó	camaleó
cocodril	serp	granota	tortuga	llop
guineu	hàmster	rata	ren	talp
dofí	pop	tauró	cranc	foca
anfós	carpa	escórpora	lluç	llobarro
Grumer/ Medusa	Cavallet de mar	Estrelles de mar	gall	anxova
voltor	mussol	òliba	paó	pingüí
cigonya	pelicà	àguila	lloro	gall
indiot	ànec	cigne	oca	rossinyol
canari	periquito	corb	Corb marí	cadernera
colom	flamenc	gorrió	mèrlera	puput
tórtora	oreneta	estornell	gavina	balena
ca	moix	ratolí	ase	cavall
conill	porc	ovella	vaca	cabra
cuc	papallona	Marieta	ratapinyada	abella
aranya	borinot	mosca	formiga	poll
puça	escarabat	Cuca molla	panerola	vespa
grill	llagost	espiadimonis	moscard	corc
caragol	dragó

Tweet

Són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, que varen ser redactades  entre finals del segle XIII i finals del XIV. Expliquen els fets que es produïren a la Corona d’Aragó en el seu període de plenitud i d’expansió per la  Mediterrània. Els seus autors són (per ordre cronològic): Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Característiques comunes: 1.     Gran valor literari, lingüístic i també com a document històric . 2.     Els fets que relaten són majoritàriament contemporanis a l’autor, que n’ha estat protagonista, els ha presenciat o n’ha tingut notícia per fonts directes. 3.    La figura central és el rei de la dinastia regnant i, excepte la de Pere el Cerimoniós, estan escrites en un to heroic.  Objectius.  1. Deixar constància d’uns fets que havien de servir d’exemple als futurs reis . 2. Justificar la política reial. 3. Satisfer la vanitat de la casa regnant, enaltint el monarca i la seva dinastia. 4. Fomentar l’esperit nacional.     Llibre dels feits o Crònica de Jaume I (1208-1276)  El rei n’és l’autor perquè la dirigia i en dictava parts encara que no l’escrigués directament ell sinó els seus col·laboradors. Escrita en primera persona (fa servir el Nós majestàtic ). Hi explica el seu llarg regnat (autobiografia) i en destaca les conquestes de Mallorca i València. Jaume I s´hi presenta com un autèntic heroi de gesta: dirigeix les operacions, anima els guerrers, renya els covards, ajuda els ferits… Fa servir un llenguatge popular, amb refranys i expressions col·loquials.                                                                                                                       Jaume I  Crònica de Bernat Desclot o Crònica del rei Pere (1283-1288)  No es té la seguretat de qui és l’autor, tot i que sembla que podria ser Bernat Escrivà, funcionari que tenia accés als documents de la Cancelleria Reial. És una obra impersonal (l’autor no n’és protagonista), però no imparcial, ja que Desclot hi defensa en tot moment les actuacions del rei Pere el Gran , el regnat del qual explica amb claredat i precisió. Tot i que inclou cançons de gesta prosificades i llegendes, la Crònica no és tan pintoresca i entretinguda com la del rei en Jaume ni la de Ramon Muntaner.  Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328)  Ramon Muntaner adreça la seva crònica als futurs reis catalans com a model de conducta . Hi explica l’època expansionista catalana per la Mediterrània durant el regnat cinc reis (de Jaume I a Alfons el Benigne), amb els quals, d’una manera o altra, va tenir contacte. L’autor es manifesta com un patriota exaltat, entusiasta dels reis de Catalunya-Aragó i de la llengua catalana. La crònica és un llibre de memòries on l’autor, que n’és també protagonista, ens parla d’una vida molt agitada, plena d’aventures, viatges, empreses diplomàtiques i experiències bèl·liques. Hi fa servir un estil directe, espontani i ple d’expressions populars. L’autor hi cerca, d’altra banda, la proximitat amb els lectors (Què us diré ?).     Crònica de Pere el Cerimoniós (1349-1385)  És un llibre de memòries reials dictades i supervisades pel rei, però materialment realitzades per col·laboradors seus. També hi fa servir(com Jaume I) el Nós majestàtic . Els principals temes que tracta són la reincorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels de la Unió a Aragó i a València. Pretén justificar la política tortuosa que va dur a terme al llarg de tot el seu regnat. Té un estil més eixut i més elaborat que la resta de cròniques.

TEXTOS CONCEPCIÓ I NAIXEMENT DEL REI  Començarem contant com fórem concebut i de quina manera fou el nostre naixement. El nostre pare, el rei en Pere, no volia veure la nostra mare, la reina. I succeí que en una ocasió el nostre pare es trobava a Lates, i la nostra mare, a Miravalls. Llavors, un tal Guillem d’Alcalà anà a veure el rei, i tant li insistí que el va fer anar a Miravalls, on hi havia la reina, la nostra mare. Aquella nit que ambdós passaren junts a Miravalls volgué nostre senyor que nós fórem concebut.. Quan la nostra mare se sentí prenyada se’n tornà a Montpeller. I allí volgué Nostre Senyor que tinguera lloc el nostre naixement, a casa dels Tornamira, la vespra de Santa Maria Candelera.   Acabat de néixer, la nostra mare ens féu portar en braços a Santa Maria. A l’església de Nostra Senyora estaven dient matines i, a penes entrar nós pel portal, es posaren a cantar el Te Deum laudamus.Els clergues no sabien que nós havíem de ser portat allí, sinó que entràrem mentre cantaven aquell càntic. Després ens dugueren a Sant Fermí i, quan aquells que ens duien entraren en aquella església, estaven cantant el Benedictus Dominus Deus Israel . Quan ens tornaren a la casa de la nostra mare, ella s’alegrà molt d’aquests senyals que ens havien succeït. Aleshores, manà fer dotze candeles, totes d’un mateix pes i d’una mateixa grandària, I les féu encendre totes alhora. En cadascuna posà el nom d’un apòstol, i prometé al Nostre Senyor que nós rebríem per nom el d’aquella que durara més. La de sant Jaume fou la que més durà, ben bé tres dits més que les altres. I per aquest motiu, i per la gràcia de Déu  ens anomenem  Jaume. Temps després, mentre nós estàvem al bressol, algú ens tirà damunt, per una trapa, unapedra, i encara que caigué  prop del bressol, Déu  ens protegí perquè no morírem. Jaume I, Llibre dels fets  *********************************************************************************  I trobàrem en Guillem de Mediona , del qual deien que a tot Catalunya ningú no lluitava millor que ell (…) i sortia de la batalla i li sortia sang del llavi (…). I li vàrem dir: – Guillem de Mediona, per què sortiu de la batalla? I ell va dir: – Perquè estic ferit. I nós ens pensàrem que estava ferit d’algun cop mortal que li haguessin donat al cos. I li diguérem: – I de què estau ferit? – D’una pedra que m’han tirat sobre la boca. I l’agafàrem per les regnes i li diguérem: – Tornau a la batalla, que un bon cavaller s’ha d’enrabiar més per un cop tan bo com aquest, en lloc de sortir de la batalla. Jaume I, Llibre dels fets

*****************************************************************************************

I  en Roger (…) quedà allà on havia estat la batalla fins al matí, i al bon matí féu prendre aquells tres-cents homes ferits que havia fet presos a les galeres i els dugué a terra i el va fer enfilar a una corda, i després (…) a la vista de tothom que ho va voler veure, els va fer arrossegar a dins la mar i moriren tots aquí. I després agafà aquells dos-cents seixanta homes que no estaven ferits, va fer que els traguessin els dos ulls i els enfilà amb una corda. Hi hagué un d’aquests homes a qui només va fer treure un ull per tal que pogués conduir els altres. I tots enfilats, un davant l’altre, els envià al rei de França.    Bernat Desclot, Crònica del rei Pere  *************************************************************************************   Aquest rei En Jaume d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era un pam més alt que cap altre, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia la cara molt gran i vermella i agradable, i el nas llarg i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats (de diversos colors) i bells, i els cabells rossos semblants a fil d’or, i grans espatlles, i llarg cos i prim, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llargs dits, i cuixes grosses, i cames llargues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llargs i ben fets i elegantment calçats. I fou molt valent, i el millor en les seves armes, i fort i valent, i agradable a tota gent i molt misericordiós. Bernat Desclot, Crònica del rei Pere **************************************************************************************  I és per això que, entre els altres homes del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada i ciutadà de València, vull donar moltes gràcies a nostre senyor Déu i a la Verge madona santa Maria i a tota la cort celestial, de la gràcia que m’ha fet, dels molts perills dels quals m’ha salvat, ja que he escapat de trenta-dues batalles entre mar i terra en les quals he estat, i de moltes presons i turments que he patit en les guerres on jo he estat, i per les moltes persecucions que he tingut. I cont aquestes coses perquè tothom sàpiga que jo vaig veure el senyor rei i que puc dir allò que d’ell vaig veure perquè no vull contar res més que allò que jo he viscut.  Ramon Muntaner, Crònica  ********************************************************************************  I si algú em demana: «En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?», jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligau ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar alhora, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posassin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà. Ramon Muntaner, Crònica ***********************************************************************************   I mentrestant, la reina, nostra muller, parí un infant mascle, i tota la terra se n’alegrà. I tots els nostres curials i els de la reina, dones i donzelles, anaven ballant per tota la ciutat de València; grans dons, grans meravelles es feren en aquell dia.Però nostre Senyor Déu, volent canviar aquest goig en dolor, s’endugué el dit infant a l’hora del seny del lladre; el qual ja havíem fet batejar i tenia per nom Pere; de la mort del qual, sens comparació, fou més gran el dol i la ira de la nostra gent que no el goig que havíem tingut pel seu naixement. I, com que la reina havia tingut mal part i havia sofert grans trastorns en l’embaràs, quan a Déu li plagué, cinc dies després de la mort de l’infant, com a vera catòlica i amiga de Déu, va lliurar l’ànima devotament a Déu. Pere el Cerimoniós, Crònica  ******************************************************************************  És veritat que Nós, per la rebel·lió que ens havien fet els de la ciutat, érem del parer que la ciutat fos cremada, destruïda i sembrada de sal, de manera que mai cap persona no hi habitàs. Però gran part del nostre consell ens ho desaconsellà, al·legant tres raons en especial:  La primera, que pels criminals no havien de ser condemnats els justos – Déu hauria perdonat els habitants de Sodoma i Gomorra si hi hagués trobat deu justs. I era cert que molts habitants de València havien estat al nostre costat sense témer perdre els béns que tenien. L’altra fou que la ciutat de València, en el passat, havia fet grans i assenyalats serveis als nostres predecessors i a Nós, per la qual cosa li havíem de tenir consideració. La tercera raó era que si destruíem aquesta ciutat minvaríem el poder de la nostra corona, perquè no hi ha rei que tengui tres millors ciutats com Nós tenim: Saragossa, València i Barcelona.  Per aquestes raons temperàrem la ira que sentíem contra aquest poble, però no volguérem que la ciutat passàs sense cap càstig. Per això decretàrem aquestes cinc coses: la primera, que l’indult no s’estengués als morts perquè, si són trobats culpables, puguem confiscar els seus béns. La segona, que no inclogui els nobles. La tercera, que no inclogui els servidors de la casa reial. La quarta, que s’apliqui justícia corporal als rebels més destacats. I la cinquena, que els privilegis de la ciutat tornin a la nostra mà. Pere el Cerimoniós, Crònica   EXERCICIS   1.         Com definiries les quatre grans Cròniques de la literatura catalana? 2.         Quins són els objectius que persegueixen? 3.         En quina persona estan explicats els fets als fragments de les Cròniques de Jaume I i Pere el Cerimoniós? Qui és el narrador, en cada cas, de la Crònica? 4.         Reescriu el segon text de la Crònica de Jaume I canviant el Nós majestàtic per la primera persona del singular. 5.         Quina importància creus que té per al rei en Jaume, pel que has llegit de la seva Crònica, Déu i la religió en general? 6.         Quins són els fets històrics més importants que conta aquesta Crònica? 7.         Qui és l’autor de la Crònica del rei Pere? Què se’n sap? 8.         Com ens explica Bernat Desclot que era el rei En Jaume? Creus que és una descripció realista o idealitzada? 9.         Què vol dir que la Crònica de Bernat Desclot és impersonal però no imparcial? 10.      Qui és el narrador de la Crònica de Ramon Muntaner? En quina persona està redactada? 11.      Com es presenta Ramon Muntaner en el primer text de la seva crònica que has llegit? Et sembla un relat realista? És ell el protagonista de la Crònica o els reis del casal de Catalunya i Aragó? Raona la teva resposta. 12.      Què tenen en comú la Crònica de Jaume I i la de Pere el Cerimoniós? Quines característiques, en canvi, les fan diferents? 13.      Què pretén aconseguir, sobretot, Pere el Cerimoniós quan escriu la seva Crònica? 14.      Quina imatge et fas del rei després de llegir el darrer text que t’hem presentat de la seva Crònica? Coincideix amb el que t’hem explicat a la part teòrica d’aquest tema?

Tweet

El català és parlat, actualment, per aproximadament deu milions de persones, repartides en quatre estats: Espanya, França, Itàlia i Andorra.

1. A l’estat espanyol el català es parla a:

• Catalunya
• País Valencià
• Illes Balears
• La Franja d’Aragó (que va de nord a sud, ocupa les tres províncies i té una amplada d’uns 15-30 km).
• La petita regió del Carxe, a Múrcia.

2. A l’estat francès, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya francesa).
3. A l’estat italià, a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.
4. A tot el territori d’Andorra.

 

• El català és l’única llengua oficial d’Andorra i llengua cooficial de tres comunitats autònomes: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
• La llengua catalana ocupa el lloc 21 (de 56) entre les llengües més parlades d’Europa, per davant d’altres llengües com el danès, el noruec, el basc, l’eslovac, etc.
• El català és una de les 10 llengues més actives del món a Internet. Ho constata Google, que destaca l’alta presència del català en relació al nombre de parlants que té. Cal dir que Google diferencia en aquest rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que solament tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. En aquest sentit, el català forma part del rànquing de les llengües internacionals.

 

EXERCICIS

1.  Cerca informació per internet i digues quants de catalanoparlants hi ha aproximadament a cada un dels   territoris de parla catalana. 1.       Quin és l’únic estat on el català és l’única llengua oficial? 2.       A quins territoris té un reconeixement legal com a llengua cooficial? 3.       A quins altres, en canvi, no té cap tipus de reconeixement ni de suport per part de les institucions? 4.       Creus que en aquests casos és possible que la llengua catalana s’hi mantengui o és probable que acabi desapareixent? 5.       Pinta al mapa tots els territoris de parla catalana i marca amb retolador el contorn dels països on es parla.

Tweet

La polisèmia

Hi ha paraules que tenen diversos  significats segons el context en què s’utilitzen. La paraula coa, per exemple, té un significat diferent en cada una de les expressions següents:

La coa del cavall.

La coa de la carnisseria.

La coa del  vestit de núvia.

La coa de cabells.

 

Les  paraules que tenen més d’un significat s’anomenen  polisèmiques (del grec polys, que vol dir ‘molts’, i -sema, que vol dir ‘significat’).

Molt sovint la semblança que hi ha entre diferents objectes fa que una paraula prengui nous significats i passi a ser polisèmica.  Per exemple: DENT

Però la relació de proximitat entre dos objectes també pot fer que una paraula prengui nous significats. Per exemple: COLL

 

Les  paraules polisèmiques:

• Tenen relació de proximitat, de semblança de significat (boca per on menjam i boca de metro).
• Tenen un origen etimològic comú (procedeixen de la mateixa paraula)
• Pertanyen a una mateixa categoria gramatical.
• Al diccionari, no tenen entrades diferents sinó diferents accepcions dins una mateixa entrada.

caixa  1 f. Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes. Embalar els mobles en caixes. 2  f.  Taüt. 3  f.  Moble, sovint ornamental, per a guardar-hi roba i efectes domèstics. Caixa de núvia. 4  f.  Cavitat toràcica. 5. f. Establiment que rep doblers en dipòsit, els administra, els fa valer. Caixa d’estalvis.

L’homonímia

A vegades la casualitat ha fet que dues o més paraules diferents presentin una forma idèntica o  molt semblant. Per exemple:

El Sol es pon per l’oest.

Viu sol a la muntanya.

Els dimecres sol anar al cinema.

Les paraules destacades són tres paraules diferents:

1. Sol m Estel al voltant del qual gira la Terra.
2. sol, -a adj Sense ningú més.
3. sol v Forma del verb soler (acostumar).

Aquestes paraules són homònimes (del grec  homós, que vol dir ‘igual’, i ònoma, que vol dir ‘nom’).

Les paraules homònimes:

• No tenen relació de proximitat de significat (pot del verb poder o un pot de vidre).
• Tenen un origen etimològic diferent (han arribat a coincidir en una mateixa forma per l’evolució que han seguit, sense que prèviament tinguessin cap relació).
• Sovint pertanyen a categories gramaticals diferents .En el cas de la paraula SOL, que hem esmentat abans, es tractaria respectivament d’un nom, un adjectiu i un verb).
• Tenen entrades diferents en el diccionari.

dur1 -a  adj. Que presenta una forta resistència a esser ratllat, penetrat, encetat. El diamant és el mineral més dur: ratlla tots els altres cossos.  dur2  [ v. tr.  Portar, menar. En Miquel va dur els llibres a la biblioteca.

Cal tenir en compte que hi ha paraules que només són parcialment homònimes:

• Les paraules homòfones es pronuncien igual però s’escriuen diferent: massa (quantitatiu) / maça (arma antiga).
• Les paraules homògrafes s’escriuen igual però es pronuncien diferent: sou (salari), amb «o» oberta / sou (verb ésser), amb «o» tancada.

EXERCICIS
1. Completa aquestes frases amb les paraules polisèmiques següents: cul, peu, coa. a)  Va fer …………… per treure les entrades de la pel·lícula. b) En Roger s’ha trencat el …………… jugant a futbol. c)  El …………… del tassó és ple de sucre. d) Aquest problema durà …………… e) Va signar a  …………… de pàgina. f)   Va llenegar i va caure de ……………
2.  Redacta la definició de dues accepcions de cadascuna d’aquestes paraules polisèmiques.  ·    carta : 1………………………………………………………………………………………………………….. 2………………………………………………………………………………………………………….. ·                Trau: 1………………………………………………………………………………………………………….. 2………………………………………………………………………………………………………….. ·                illa : 1………………………………………………………………………………………………………….. 2………………………………………………………………………………………………………….. ·                serra : 1………………………………………………………………………………………………………….. 2………………………………………………………………………………………………………….. ·                cangur: 1…………………………………………………………………………………………………………… 2……………………………………………………………………………………………………………
3. Utilitza en dos contextos diferents cada una de les paraules polisèmiques següents. Exemple: Puny . Li ha pegat un cop de puny. Desembotona’t el puny de la camisa. pota (animal / moble)   pic (muntanya / eina)   ala (animal / edifici)   dent (persona / serra)    estrella (astre / persona famosa)   coa (animal / cinema)   ploma (animal / escriptura)
4.  Observa aquestes dues entrades del diccionari i digues quines accepcions són polisèmiques i quines són homònimes. cara1 D’origen incert, potser del grec kára ‘cap’, passat al llatí vulgar amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al grec. 1        1 ANAT ANIM Part anterior del cap de l’home.            2 p ext Part anterior del cap d’alguns animals.            3 caure la cara de vergonya fig Passar molta vergonya. 2 Conjunt de les faccions en tant que expressa l’estat físic, els afectes, el caràcter, la raça, etc. 3 Part anterior del cos humà. Estava de cara cap aquí, però s’ha tombat. Una fotografia de cara. Caure de cara. 4 Part anterior d’una cosa. 5 p ext Superfície d’una cosa. La cara de la terra, de l’aigua. 6 fig Aspecte, manera, com una cosa es presenta. Les cares de la lluna. La cara que fa el temps, la mar, un afer. Uns núvols que feien cara de portar pluja. 7 Cadascun dels costats d’una cosa. Cara anterior, posterior, lateral. Girar una cosa de l’altra cara. Cara de dalt, de baix. cara2 f BOT Gènere d’algues verdes d’aigua dolça de la classe de les carofícies (Chara sp), formades per un feix de cèl·lules grosses recobertes d’un còrtex de cèl·lules allargades i per ramificacions verticil·lades.
5. Marca amb una creu quina relació semàntica hi ha entre els mots en negreta de cada oració.      Polisèmia Homonímia En Joan sol passejar sol els capvespres.     Embotona’t el coll de la camisa o t’agafarà mal de coll     Porta el nin cap aquí i tanca la porta, per favor.     Ja no hi sent perquè té cent anys.     S’ha fet mal al colze canviant el colze de la canonada.     Son pare no té mai son a la nit.
6. Digues si les paraules homònimes d’aquestes frases pertanyen a la mateixa categoria gramatical (nom, verb, adjectiu, etc.). a) Tenim el deure d’agrair-los l’interès mostrat. Van arribar a deure’ns molts de doblers. b) Vàrem construir un dic per aturar les onades. Heu de fer cas del que us dic. c) El vaixell va passar per  l’estret de Gibraltar. El riu passa per un congost molt estret. d) Vàrem guanyar el partit per 2 a 0. Hem partit el meló.
6. Digues si aquests homònims són homògrafs o homòfons i a continuació escriu una oració amb cada un:   1.Teulada/taulada………………………….           2. set/set……………………………………….. 3. espècia/espècie…………………………..      4. hem/em……………………………………..  5. sol/sol……………………………………….             6. signe/cigne……………………………….. 7. pega/pega………………………………….            8. Era/era……………………………………..
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.

Tweet

 

Les paraules sinònimes són aquelles que, tot i tenir una forma diferent, tenen el mateix significat o un de molt semblant. Exemple: frívol/superficial, vaixell/nau, tren/ferrocarril, cotxe/ automòbil, petit/menut…

La majoria de sinònims no són totals (exactes), perquè no es poden intercanviar en tots els contextos. Per exemple, podríem parlar d’una ferida superficial, però no d’una ferida frívola. La major part de sinònims, per tant, són parcials perquè només són intercanviables en determinats contextos: bòfia i policia són sinònims parcials, perquè la primera forma és adequada només en contextos informals mentre que l’altra és d’àmbit més general.

Els geosinònims, d’altra banda, són aquells sinònims que s’utilitzen en varietats dialectals diferents (a zones diferents) però no coexisteixen en un mateix territori: barret/capell, calces/mitges, arena/sorra, calcetins/mitjons, gat/moix, got/tassó, nin/ noi / boix/ fillet/ xic…

Els falsos sinònims, finalment, són aquells que utilitzam incorrectament per culpa de les interferències entre el català i el castellà: espelma/vela, el son/la son, esquena/espatlla, el full/la fulla.

Els antònims, d’altra banda, són paraules que tenen un significat oposat: alt/baix, bo/dolent, viu/mort, victòria/derrota… Segons el tipus de relació que hi ha entre els dos elements, podem parlar de tres tipus d’antònims:

1. Antònims complementaris: L’afirmació d’un implica la negació de l’altre. És el cas de dia/nit o de viu/mort.
2. Antònims de grau: Permeten una gradació. Per exemple: Entre gelat i bullent podem trobar diferents graus, com fred , natural , tebi , calent…
3. Antònims inversos: L’afirmació d’un dels mots implica l’afirmació de l’altre ja que designen una mateixa realitat des de punts de vista diferents: comprar /vendre,  mare/fill, victòria/ derrota,….

EXERCICIS

1.            Escriu un sinònim més col· loquial per a cada una de les paraules següents. Per exemple: frigorífic ↔ nevera: anomenar-se: cambra: clausurar: parany: expirar: falsedat: obsequiar: signatura: transpirar:

2.             Completa les frases següents amb els sinònims parcials que tens al requadre. (Tingues en compte que n’hauràs de repetir algun.) trencar, estripar, esbotzar, espatllar, esqueixar a) S’ha ___________ el gerro. b) Varen haver d’____________ la porta. c) La màquina de rentar s’ha ____________. d) He _____________ aquests papers que no serveixen. e) Se m’ha _____________ l’ampolla de l’oli. f) M’he enganxat en aquest clau i se m’ha ___________ la brusa.

3.             El verb fer té un significat molt ampli i sovint se n’abusa. Substitueix-lo en cada cas per un altre que tengui un significat més precís:  a) Tots els al·lots de la classe feim un equip de futbol. b) Deu i deu fan vint. c) Aquest home està molt gras, fa noranta quilos, com a mínim. d) Aquest nin hi està fet, als crits e) No em faig amb aquesta nina; és molt antipàtica. f) Estan fent una casa de dos pisos davant el centre comercial. g) Vaig a la caseta de Sencelles a fer un poc d’herba. h) La nostra moixa ha fet tres moixets.

4.             Substitueix les paraules en negreta de les frases per les que tens al requadre: com més aviat millor, vist que, pel que fa, en general, a tot estirar, possiblement a) Generalment, entram a l’institut a les vuit del matí. b) Potser farem un viatge de final de curs. c) Has de resoldre aquesta qüestió al més aviat possible. d) Ho hem de parlar amb la tutora ja que tu no em fas cas. e) En referència a la teva petició, encara no hi ha resposta. f) Com a molt serem deu a l’excursió de diumenge.

5.             Relaciona cada paraula de la columna de l’esquerra amb el seu sinònim de la columna de la dreta i digues, en cada cas, quin dels dos és més culte: a. afalagar b. robar c. bonic d. gràcies e. trametre f. quelcom g. plata 1. sostreure 2. argent 3. mercès 4. alguna cosa 5. bell 6. enviar 7. adular

6.             Hi ha sinònims que són quasi perfectes, però que s´usen en zones geogràfiques diferents o en registres diferents. Relaciona amb fletxes i digues si són geogràfics (G) o de registre (R):   espill                                  policia eixir                                  melic nin                                      granera besada                               clissar bòfia                                  mirall mirar                                  nen escombra                          petó tassó                                  got llombrígol                         pelar diners                                doblers matar                                 dinyar-la morir                                 sortir

7.             Corregeix els falsos sinònims de les oracions següents:                 Va posar la seva direcció al currículum.                La berbena de Sant Joan vàrem anar a la platja.                Per fer l’examen necessitaré quatre fulles.                Ho pintarem amb color pastís.                La mitja de les meves notes és de 6,65                L´òrgan de la catedral està rovellat.                Té el pèl del cap de color negre.                M´he enviat l´os de l´oliva.                M´he cremat i m´han sortit ampolles.                El meu ascens ha estat un gran trumfo.                A l´aeroport van registrar el meu company.                El mitjà natural del tauró és la mar.

8.             Forma parelles d’antònims i classifica’ls segons el tipus a què pertanyen (complementaris, de grau o inversos):  Dolent                                                       guanyar Ample                                                        cobrar Perdre                                                       excel·lent Escoltar                                                     salat Dolç                                                            il·legal Pagar                                                          calent Fred                                                            estret Legal                                                           parlar

9.             Cerca un antònim de la paraula en negreta de les frases següents.                Aquell cantaire té un to de veu molt agut.                Va quedar restablert el servei de rodalia.                Els Mossos d’Esquadra el varen empresonar.                L’enriquiment d’una part de la població és cada vegada més evident.                Els dies festius ens aixecam a les vuit.                Aquella casa té un preu assequible.

10.         Escriu l’antònim de les paraules següents:   Dur                                                                                    Gros Despert                                                                            Xerrar Dret                                                                                   Vestir Mòbil                                                                                Embrutar Gruixat                                                                             Còmode Viu                                                                                     Fer

11.         Localitza dos mots sinònims, un d’antònim i una paraula intrusa de les sèries següents i classifica’ls a la taula:   a) Habitual: comú, ordinari, original, genial b) Joiós: trist, alegre, satisfet, gresca c) Mediocre: excel·lent, extrem, comú, regular d) Premi: gratificació, càstig, guardó, gust e) Desgràcia: sinistre, fatalitat, indecent, felicitat f ) Deshonrar: desaparellar, desacreditar, injuriar, ennoblir   SINÒNIMS ANTÒNIMS PARAULA INTRUSA

Tweet

La dièresi és un signe gràfic (¨ ) que es posa, en el cas de la llengua catalana, sobre les vocals I/U i que serveix per indicar:

• Que hem de pronunciar la U en els grups GUE/GUI/QUE/QUI: pingüí, aigües, paraigües, següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqü …
• Fixem-nos que, en canvi, en els grups QUA/QUA/GUO/QUO no posam mai dièresi perquè es llegeix clarament la U sense necessitat de marcar-ho amb aquest digne gràfic.

2.         Que la i o la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, raïm, veïna, diürn, Raül, veïna. (Hem de pronunciar-les en síl·labes diferents). 3.         Que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte de la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen. Cal tenir en compte que quan combinam les vocals I / U, hem de posar la dièresi a la segona vocal:  canviï, Pitiüses, ruïna. EXCEPCIONS: No duen dièresi, però, tot i que segons el que diu la norma en tocarien dur: 1.         Totes les paraules que, segons les normes d’accentuació, han de dur accent: amb dièresi                                                                                             amb accent agraïen                                                          però                                           agraíem Lluïsa                                                               »                                              Lluís països                                                              »                                               país   2.     Les que duen els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, egoista. 3.          Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal +ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria. 4.         Les paraules que comencen amb un prefix acabat en vocal seguit de la vocal I o U: reunió, reincidir, contraindicació, antiinflamatori, coincidència.   EXERCICIS  1. Separa les síl·labes de les paraules següents, marca’n la tònica i posa’ls dièresi, si cal.   veina:                             becaina:                         raim:                                    fruita: geniut:                           dia:                                  saim:                                   llengues: transeunt:                     diurn:                              feina:                                  unguent: riu:                                  aigua:                              terraqui:                            maleien: produia:                         boira:                              peuc:                                  esmorteit: antiguitat:                      peuc:                              introduiu:                          proteina: joia:                                 heroina:                         contribuissin:                   palauet: lluies:                              cafeina:                          produia:                            consequent:  2. Posa els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir. traduesc             traduia             tradueixi                  traduís                  traduim tradueixes          traduïes           tradueixis                traduissis             tradueix traduiem            traduissim       traduiu                    traduieu                traduïssin      3.  Posa dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal. trair, arcaisme, complaiem, heroinoman, rabiut , egoista, constituia, proteinic,  contraindicat, fiin, suin, canvii, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, ateisme, traduiria, posseir, deslluiment, succeir, intuicio, queixa, coieu, reull, gratuitament, Lluis, països, aillar, pais, Lluisa, aillament, vei, mania, traidoria, agraïes, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluïssor, juliol, viure, descafeinat, veïnatge, accentua, Ucraina, Saul, homogeneitat, continuitat, obliques, agraits, suissos, reunió, suicidi, aqueducte, coincidència, atribuir, linguista, aillada, substituida, obliquitat, pasques, coissor. 4.   Accentua o posa dièresi, segons calgui, en les següents formes verbals:   produiriem               posseint                     agraida                     seduiu agraint                      conduiria                   succeits                     obeïen seduiriem                 beneires                     traduiu                     destrieu deduia                      agrairieu                     reduit                        beneira succeiria                  produiem                    traia                          maleien lluit                           deduiem                     maleien                    reduiriem     5.             Posa els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.   ·       No et refiis d’anar al parc amb en Raul perque segur que no obeira les ordres dels seus pares. ·       A la pel·licula, els agressors, rabiosos com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. ·       Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenen els padrins a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. ·    Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increible espontaneitat. ·     La decisio que havia de prendre depenia de no se quines consequencies. ·       En aquell pais estaven contribuint a la degradacio del medi. ·        El medicament que es pren la veina no te cap contraindicacio. ·        Vaig coincidir en una reunio d’amics amb la teva amiga suissa, que estava mes alegre que unes pasques. ·       Si treballaveu com jo treball, us ho agrairia molt i tots en sortiriem beneficiats. ·       Em mirava de reull quan li vaig dir que aquelles paraules eren intraduibles. ·       El consol suis va agrair la col·laboracio dels jesuites. ·     Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. ·       En Lluis fa un programa diurn de radio. Avui parlara de la influencia del trafic de cocaina en la situacio economica dels paisos del tercer mon. ·      L’empresari, que s’havia arruinat, estava amoinat per la quota que li havien atribuit. ·       No se per que estan tan preocupats els de l’associacio de veins. ·       L’eloquencia i la fluidesa de la noia biscaina em van influir satisfactoriament. ·       Han beneit tothom, fins i tot els mes beneits. .       Si conduissim amb mes prudencia, no hi hauria tants accidents de transit. 6.             Escriu l’infinitiu i el participi dels verbs següents: Ex. llueix: lluir, lluït oiré:                                                     proveirà:                                           succeeixen: produiran:                                          reduirà:                                             condueix: obeeix:                                                seduíem:                                           destruiran: construeixen: 7.             Posa els accents i les dièresis que falten en aquests textos. Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa d’Islandia no es un mol·lusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup d’oceanografs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Aixi, l’analisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge… ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, l’Antonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, l’Isaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de l’esglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig… I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides. +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ Despres d’un instant d’esverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una peça escultorica. L’aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l’unic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l’enderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines. Camí de sirga, Jesús Moncada

Tweet

• Pretenen convèncer els receptors perquè adoptin el punt de vista de l’emissor.
• Acostumen a tractar temes polèmics.
• Estructura:

            1.  Introducció: Fixa el tema i la tesi que defensa l’emissor.

             2. Desenvolupament: Exposa els arguments.

             3. Conclusió: Síntesi que reforça la tesi

• Recursos: verbs d’opinió (pens, crec, opín…), oracions impersonals (es diu…), connectors d’ordre (en primer lloc, finalment…), de causa (ja que, perquè…) o conseqüència (doncs, i per tant…), etc.
• Exemples de textos argumentatius: Anuncis publicitaris, discursos polítics, debats,articles d’opinió…

EXERCICI

1.     Elabora un text argumentatiu de 150 paraules on defensis el teu punt de vista sobre un dels temes que et plantejam a continuació: ·       Pena de mort ·       Eutanàsia ·       Cirurgia estètica ·       Igualtat entre sexes ·       Manipulació genètica ·       Ús i abús dels telèfons mòbils ·       Avortament

Tweet

EL SUBSTANTIU

Formació dels femenins:

·       Masculí + A: nin/nina , moix/moixa, marquès/marquesa ·       Se substitueix  la –e o la –o àtones del masculí per –a: mestre/mestra, monjo/monja. (A vegades es produeixen canvis consonàntics quan s’afegeix la –a: cunyat /cunyada, amic/amiga, llop/lloba)

·             Quan la paraula masculina és aguda se li afegeix –na: germà/germana, lleó/lleona

·             Masculí +-essa, -ina, -iu  = duc /duquessa , gall /gallina, actor /actriu

·              Els noms masculins acabats en -leg canvien la terminació en –loga : Psicòleg/psicòloga, biòleg/biòloga).

·             Alguns noms masculins (pocs) es formen afegint -ot al femení: bruixot/ bruixa , ninot/ nina  , abellot /abella

·             Masculins i femenins amb una arrel diferent: home/ dona , pare / mare , oncle/ tia, cavall/egua, boc/cabra

·             Una mateixa forma serveix per als gèneres en els acabats en -aire, -ista: (el o la) cantaire (el o la) pianista.

·              Alguns noms d’animals s’utilitzen en una forma invariable per als dos gèneres afegint mascle o femella: rossinyol mascle / rossinyol femella, cadernera mascle / cadernera femella…

Particularitats de gènere:

    Hi ha una sèrie de noms que en masculí tenen un significat i en femení un altre. Els més utilitzats són:

masculí	femení
el canal (accident geogràfic)	la canal (canonada)
el clau (de paret)	la clau (d’obrir)
un editorial (article de fons)	una editorial (empresa)
el fi (objectiu)	la fi (final)
el llum (aparell)	la llum (claror)
el pols (batec)	la pols (partícules)
el pudor (vergonya)	la pudor (mala olor)
el salut (salutació)	la salut (estat físic)
el son (dormida)	la son (ganes de dormir)
el talent (capacitat)	la talent (gana)
el vall (excavació)	la vall (accident geogràfic)

Cal tenir en compte que sovint utilitzam , per influència del castellà, el gènere incorrecte en una sèrie de  noms. Hem de recordar-los!

Són masculins: els afores, els avantatges, el compte, el corrent, el costum, el deute, el dubte, els espinacs, el front, el llegum, el lleixiu, el pebre, el pendent, el senyal, el titella

Són femenins: les anàlisis, les allaus, la dent, les postres, la resta, la síndrome,la calor, la claror, una olor, la remor, la resplendor, la suor, la verdor,  la xocolata.

Formació dels plurals

-s	Pare/ pares
-es	Casa/ cases *Aquest canvi produeix a vegades alteracions ortogràfiques: taca/taques, plaça/places, platja/platges, arruga/arrugues, aigua/aigües, pasqua/pasqües).
-os ( noms masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx)	abús – abusos, braç – braços, reflex – reflexos, despatx – despatxos. *Alguns noms acabats en -s dupliquen la s en el plural:  fracàs – fracassos, nas – nassos, accés – accessos, congrés – congressos, interès – interessos, progrés – progressos, arròs – arrossos, os – ossos, tros – trossos,  etc
-s/-os (doble plural: noms acabats en -sc, -st, -xt, -ig)	Disc/ discos, gests/gestos, texts/textos, desig/desitjos.
-ns (paraules agudes)	Germà/ germans . Excepcions: noms de lletres ( les as, les bes…), noms de notes musicals ( els dos, els sis…), partícules gramaticals usades com a noms( els perquès, els peròs…) i- alguns noms: sofà, cafè, comitè, fe, mercè, te, tupès, vostè, clixé, consomé,  puré, ximpanzé, bisturí, esquí, bambú, menú, tabú, xampú, etc.
alguns són invariables	temps , llapis, fons, cactus i els dies de la setmana de dilluns a divendres.

    L’ADJECTIU

L’adjectiu qualificatiu és una paraula variable (amb gènere i nombre) que modifica el nom tot indicant-ne qualitats.

1. La majoria d’adjectius tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. Són els adjectius de dues terminacions. Per formar les formes femenines corresponents, se segueixen bàsicament els mateixos criteris que per a la formació dels femenins en els substantius. En el plural també tenen formes diferents per a cada gènere.

2. Hi ha adjectius, en canvi, que tenen una sola terminació (la mateixa forma per al masculí i per al femení). La majoria es poden identificar per la seva terminació:

-a:	entusiasta, belga, indígena…
-e:	alegre, cèlebre, solemne, lliure, jove…
-ble:	amable, feble, possible, noble…
-al, -el, -il:	igual, fàcil, útil…	Excepcions: mal-mala, paral.lel-paral.lela, tranquil-tranquil.la…)
-ar, -erior:	superior, regular
-ant, -ent:	abundant, ignorant, amargant	Excepcions: sant, atent, calent, dolent, violent…)
-aire, -ista:	xerraire, idealista…
-alguns adjectius:	rude, gran, breu, major, àrab, miop, sublim, màrtir, hindú…

3. Els adjectius acabats en –aç, -iç, oç tenen la particularitat que són d’una sola terminació en el singular i de dues en el plural:

capaç – capaç – capaços – capaces

feliç – feliç – feliços – felices

veloç – veloç – veloços – veloces

4. Són casos a destacar que solen crear problemes per la interferència de la llengua castellana, l’adjectiu pobre / pobra (que en català té dues terminacions) i rude / rude (que, en canvi, en català és invariable).

Per a la formació dels plurals també cal fer servir els mateixos criteris que a la formació dels plurals en els noms.

EXERCICIS

1.              Els substantius següents tenen com a femení un altre mot amb lexema diferent. Escriu-los: amo: _________                marit: __________            gendre: ___________ boc: __________               toro: ___________            oncle: ____________ cavall: _________              ase: ____________           porc: ____________ home:__________

2.              Canvia el gènere dels sintagmes següents: psicòleg nul………………………………………………………………………………. bruixot comú…………………………………………………………………………….. pediatre alegre………………………………………………………………………….. orfe tranquil ……………………………………………………………………………. abat prudent ……………………………………………………………………………. heroi  boig ……………………………………………………………………………….. emperador culte……………………………………………………………………….. ase jove…………………………………………………………………………………… gendre cortès…………………………………………………………………………… actor trist……………………….……………………………………………..

3.              Torna a escriure les frases canviant el gènere de les paraules en negreta: · El marquès suís va anar de viatge amb un arqueòleg nadiu. ______________________________________________________________________ · L’oncle amable va dur el cavall malaltís a la fira. ________________________________________________________________________ · El batle pèl-roig és propietari d’una granja de porcs domèstics. ________________________________________________________________________ · L’ase negre era d’un baró cortès. ________________________________________________________________________ · El llop ha atacat una ovella i una cabra. ________________________________________________________________________

4.              Forma el plural (o el singular, segons el cas) dels sintagmes següents: un bisturí genuí: __________________                un magribí boig: ________________ un llapis feixuc: ___________________               un bacallà islandès: ______________ una psicòloga alegre: ________________              uns tipus directes: _______________ un tornavís rus: ____________________             un robí roig: ____________________ una puça microscòpica: _______________            un vidu belga: __________________ un assaig dur: ______________________           un cas homòleg: ________________ un pastís cru: ______________________            un accés europeu: _______________ un índex complex: ___________________           un sufix eficaç: __________________

5.              Completa les expressions següents amb les formes adequades dels adjectius que hi ha entre parèntesis:  a) Sempre duia unes arracades _____________ (lluent). b) Aquesta falda et va molt ______________ (ample). c) Al capdavall del carrer, hi ha dues cases noves de característiques ______________ (anàleg). d) Aquesta llet s’ha tornat ________________(agre). e) Aquestes noies són ben _______________ (igual). f) És una resposta _____________ (comú). g) És una solució _____________ (decent) per a tots. h) Aquesta sopa és ____________ (exquisit); me’n menjaré un altre plat. i) Quan la vaig visitar estava ______________ (somnolent) perquè s’acabava d’aixecar. j) Malgrat que la nit era molt ____________ (negre), de la plaça vaig veure una ____________ (ample) columna de fum.

6.              Completa les frases que tens a continuació amb la forma més adequada de les dues que hi ha entre parèntesis: a) D’ençà que vivim _________________ (als afores / a les afores) d’aquesta població, ens quedam sense _____________ (corrent elèctric / corrent elèctrica) tot sovint; per això hem comprat el grup electrogen. b) Els resultats de l’______________ (anàlisi sanguini / anàlisi sanguínia) m’han animat. c) Vaig anar a la vall de Núria amb __________________ (el cremallera / la cremallera). d) En el diari d’avui hi ha ________________ (un editorial / una editorial) molt interessant. e) Avui tastareu _________________ (uns postres / unes postres) diferents. f) ___________________ (Aquests espinacs / Aquestes espinaques) no han quedat prou bé. g) Quan et faci _________________ (el senyal / la senyal), ha de parlar ________________ (aquest titella / aquesta titella).

7.              Corregeix, si cal, els errors de les frases següents: · El seu pare té la costum de tocar dues vegades el timbre. · S’ha descobert un medicament per al tractament del sida. · La corrent del riu va arrossegar el mocador. · Va redolar per la pendent. · Aquest matí m’han de fer un anàlisi de sang. · Era una pobre dona, na Joana. · Quina conducta més digne i noble, la seva! · N’Aina va sempre molt elegant. · Varen collir una flor silvestra realment singular.

8.              Canvia el gènere de les frases següents: a) El pagès es va comprar una ovella, un ase, una cabra, un porc i un cavall. _________________________________________________________ b) L’exdiputat ha estat rebut com un heroi. _________________________________________________________ c) L’emperador farà d’actor perquè és tot un artista. _________________________________________________________ d) El gendre del psiquiatre és l’oncle del pediatre. _________________________________________________________ e) L’amo de Can puig, com que és l’hereu, ha venut totes les vaques. _________________________________________________________ g)  L’abat té una cadernera femella i un rossinyol mascle. _________________________________________________________ h)La modista de la reina tindrà d’hoste el sastre del príncep. _________________________________________________________

9.              Canvia el nombre del substantius següents: a)    cas           _____________                              f)     tros           _____________ b)    arròs        _____________                              g)    avís           _____________ c)     embaràs   _____________                            h)    autobús    _____________ d)    calabós     _____________                             i)    matís        _____________ e)    passadís   _____________                             j)    accés        _____________

10.          Passa al singular els sintagmes nominals següents: a ) les tesis   ____________            f) les crisis   _____________ b) les otitis  _____________            g) els tirants  _____________ c) les anàlisis    _____________      h) els atles   _____________ d) els parèntesis  _____________   i) els tobogans   ____________ e) els paraigües    _____________  j) els imants    _____________

11.          Ara, passa al plural els mots següents : a)  sofà                  _____________          f)  llapis        _____________ b)  desig                 _____________          g)  ajust        _____________ c)  individu              _____________         h) cactus      _____________ d)  globus               _____________          i)  test          _____________ e)  text                    _____________          j)  virus         _____________

12.           Omple els buits amb els articles determinats o indeterminats necessaris: a)     Anar a dormir d’hora és  ______ costum saludable. b)    Visitarem ______ afores de la ciutat. c)     No coneixia prou bé ______ senyals de circulació. d)     ______ psicoanàlisi està de moda. e)     ______ sida és ______ síndrome d’immunodeficiència adquirida. f)     Després de l’explosió, es va veure ______ gran resplendor al cel. g)     A causa de la caiguda dels pals elèctrics, han tallat ______ corrent. h)     Amb ______ dot de la núvia podran pagar ______ deutes. i)       Aquest assumpte té ______ avantatges que ens poden afavorir. j)      ______ blancor de la neu de les muntanyes i ______ verdor dels prats feien aquell paratge encisador. k)     Es va sentir ______ remor d’admiració entre la mainada en aparèixer ______ titella. l)     ______ canal de Panamà travessa el continent americà. m)     Discutir el futur de l’empresa és ______ fi de la reunió. n)     Si apuges ______ llum ens hi veurem millor. o)     La setmana que ve anirem acampada a ______ vall de Sóller. p)     Al cap i a ______ fi, ______ fi  no justifica els mitjans. q)     Haurem de fregar ______ terra perquè s’ha embrutat amb ______ terra dels cossiols. r)     Com que tot el dia hi entra ______ llum del sol, és un pis molt assolellat.

 

Tweet

Albercoc	Taronja	Llimona	Mandarina	Codony
Magrana	Pinya	plàtan	Poma	Pera
Kiwi	Alvocat	Figa	Figa de moro	Síndria
meló	Cirera	Maduixa/fraula	Melicotó	gerd
castanya	móra	mango	xirimoia	caqui
papaia	coco	bleda	endívia	gla
Pruna	Raïm	nespra	gínjol	atzerola
Albergínia	All	Blat de les índies	Carabassa	Carabassó
carxofa	ceba	tomàtiga	cogombre	col
coliflor	enciam	espàrrec	espinac	Pebre verd
Pebre vermell	rave	remolatxa	pastanaga	patata
ciurons	llenties	faves	mongetes	Xítxeros/pèsols
julivert	oliva	grell	porro	bròquil
ametla	Avellana	Festuc	Pansa	Nou
Pruna seca	Dàtil	Pinyó	cacauet	anacard
Albercoc sec	xufla	pipa	porc	xot
pollastre	indiot	conill	guàtlera	vedella
colomí	Entrecot	rellom	Carn capolada	broquetes
llom	botifarra	bacó	bistec	Carn magra
cuixa	contracuixa	costella	espatla	salsitxa
Lluç	Salmó	llobarro	llenguado	gamba
llagostí	bacallà	calamar	sèpia	sardina
tonyina	musclo	copinya	escamarlà	rap
orada	pop	ostra	llagosta	turbot
farina	arròs	pasta	sal	oli
sucre	ou	formatge	cuixot	Cuixot dolç
Mortadel·la	xoriço	salami	botifarró	sobrassada
Llom embotit	camallot	llet	magdalena	cafè
Cacau en pols	galeta	te	torrada	mantega
Suc de fruites	xocolata	iogurt	flam	pa
crep	croissant	canya	mel	formatget
panet	cereals	Pa de motlle	Patates xip	cervesa
aigua	vi	refresc	gasosa	tònica

Tweet