|
|||||||
|
|||||||
| ***************************************************************************************** | |||||||
|
|||||||
Category Archives: General
Els territoris de parla catalana
El català és parlat, actualment, per aproximadament deu milions de persones, repartides en quatre estats: Espanya, França, Itàlia i Andorra.
- A l’estat espanyol el català es parla a:
- Catalunya
- País Valencià
- Illes Balears
- La Franja d’Aragó (que va de nord a sud, ocupa les tres províncies i té una amplada d’uns 15-30 km).
- La petita regió del Carxe, a Múrcia.
- A l’estat francès, al departament dels Pirineus Orientals (Catalunya francesa).
- A l’estat italià, a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.
- A tot el territori d’Andorra.
- El català és l’única llengua oficial d’Andorra i llengua cooficial de tres comunitats autònomes: Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
- La llengua catalana ocupa el lloc 21 (de 56) entre les llengües més parlades d’Europa, per davant d’altres llengües com el danès, el noruec, el basc, l’eslovac, etc.
- El català és una de les 10 llengues més actives del món a Internet. Ho constata Google, que destaca l’alta presència del català en relació al nombre de parlants que té. Cal dir que Google diferencia en aquest rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que solament tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. En aquest sentit, el català forma part del rànquing de les llengües internacionals.

| EXERCICIS |
| 1. Cerca informació per internet i digues quants de catalanoparlants hi ha aproximadament a cada un dels territoris de parla catalana.
1. Quin és l’únic estat on el català és l’única llengua oficial? 2. A quins territoris té un reconeixement legal com a llengua cooficial? 3. A quins altres, en canvi, no té cap tipus de reconeixement ni de suport per part de les institucions? 4. Creus que en aquests casos és possible que la llengua catalana s’hi mantengui o és probable que acabi desapareixent? 5. Pinta al mapa tots els territoris de parla catalana i marca amb retolador el contorn dels països on es parla.
|
Polisèmia i homonímia
La polisèmia
Hi ha paraules que tenen diversos significats segons el context en què s’utilitzen. La paraula coa, per exemple, té un significat diferent en cada una de les expressions següents:
| La coa del cavall. | La coa de la carnisseria. | La coa del vestit de núvia. | La coa de cabells. |
Les paraules que tenen més d’un significat s’anomenen polisèmiques (del grec polys, que vol dir ‘molts’, i -sema, que vol dir ‘significat’).
Molt sovint la semblança que hi ha entre diferents objectes fa que una paraula prengui nous significats i passi a ser polisèmica. Per exemple: DENT


Però la relació de proximitat entre dos objectes també pot fer que una paraula prengui nous significats. Per exemple: COLL


Les paraules polisèmiques:
- Tenen relació de proximitat, de semblança de significat (boca per on menjam i boca de metro).
- Tenen un origen etimològic comú (procedeixen de la mateixa paraula)
- Pertanyen a una mateixa categoria gramatical.
- Al diccionari, no tenen entrades diferents sinó diferents accepcions dins una mateixa entrada.
| caixa 1 f. Receptacle d’una certa grandària, de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena d’objectes. Embalar els mobles en caixes. 2 f. Taüt. 4 f. Cavitat toràcica.
|
L’homonímia
A vegades la casualitat ha fet que dues o més paraules diferents presentin una forma idèntica o molt semblant. Per exemple:
El Sol es pon per l’oest.
Viu sol a la muntanya.
Els dimecres sol anar al cinema.
Les paraules destacades són tres paraules diferents:
- Sol m Estel al voltant del qual gira la Terra.
- sol, -a adj Sense ningú més.
- sol v Forma del verb soler (acostumar).
Aquestes paraules són homònimes (del grec homós, que vol dir ‘igual’, i ònoma, que vol dir ‘nom’).
Les paraules homònimes:
- No tenen relació de proximitat de significat (pot del verb poder o un pot de vidre).
- Tenen un origen etimològic diferent (han arribat a coincidir en una mateixa forma per l’evolució que han seguit, sense que prèviament tinguessin cap relació).
- Sovint pertanyen a categories gramaticals diferents .En el cas de la paraula SOL, que hem esmentat abans, es tractaria respectivament d’un nom, un adjectiu i un verb).
- Tenen entrades diferents en el diccionari.
| dur1 -a
adj. Que presenta una forta resistència a esser ratllat, penetrat, encetat. El diamant és el mineral més dur: ratlla tots els altres cossos. dur2
|
Cal tenir en compte que hi ha paraules que només són parcialment homònimes:
- Les paraules homòfones es pronuncien igual però s’escriuen diferent: massa (quantitatiu) / maça (arma antiga).
- Les paraules homògrafes s’escriuen igual però es pronuncien diferent: sou (salari), amb «o» oberta / sou (verb ésser), amb «o» tancada.
| EXERCICIS | |||||||||||||||||||||
| 1. Completa aquestes frases amb les paraules polisèmiques següents: cul, peu, coa.
a) Va fer …………… per treure les entrades de la pel·lícula. b) En Roger s’ha trencat el …………… jugant a futbol. c) El …………… del tassó és ple de sucre. d) Aquest problema durà …………… e) Va signar a …………… de pàgina. f) Va llenegar i va caure de ……………
|
|||||||||||||||||||||
| 2. Redacta la definició de dues accepcions de cadascuna d’aquestes paraules polisèmiques. · carta : 1………………………………………………………………………………………………………….. 2…………………………………………………………………………………………………………..
· Trau: 1………………………………………………………………………………………………………….. 2………………………………………………………………………………………………………….. · illa : 1………………………………………………………………………………………………………….. 2………………………………………………………………………………………………………….. · serra : 1………………………………………………………………………………………………………….. 2………………………………………………………………………………………………………….. · cangur: 1…………………………………………………………………………………………………………… 2…………………………………………………………………………………………………………… |
|||||||||||||||||||||
| 3. Utilitza en dos contextos diferents cada una de les paraules polisèmiques següents.
Exemple: Puny . Li ha pegat un cop de puny. Desembotona’t el puny de la camisa. pota (animal / moble)
pic (muntanya / eina)
ala (animal / edifici)
dent (persona / serra)
estrella (astre / persona famosa)
coa (animal / cinema)
ploma (animal / escriptura)
|
|||||||||||||||||||||
4. Observa aquestes dues entrades del diccionari i digues quines accepcions són polisèmiques i quines són homònimes.
|
|||||||||||||||||||||
|
5. Marca amb una creu quina relació semàntica hi ha entre els mots en negreta de cada oració.
|
|||||||||||||||||||||
|
6. Digues si les paraules homònimes d’aquestes frases pertanyen a la mateixa categoria gramatical (nom, verb, adjectiu, etc.). a) Tenim el deure d’agrair-los l’interès mostrat. Van arribar a deure’ns molts de doblers. b) Vàrem construir un dic per aturar les onades. Heu de fer cas del que us dic. c) El vaixell va passar per l’estret de Gibraltar. El riu passa per un congost molt estret. d) Vàrem guanyar el partit per 2 a 0. Hem partit el meló.
|
|||||||||||||||||||||
| 6. Digues si aquests homònims són homògrafs o homòfons i a continuació escriu una oració amb cada un:
1.Teulada/taulada…………………………. 2. set/set……………………………………….. 3. espècia/espècie………………………….. 5. sol/sol………………………………………. 6. signe/cigne……………………………….. 7. pega/pega…………………………………. 8. Era/era…………………………………….. |
|||||||||||||||||||||
| 1. | |||||||||||||||||||||
| 2. | |||||||||||||||||||||
| 3. | |||||||||||||||||||||
| 4. | |||||||||||||||||||||
| 5. | |||||||||||||||||||||
| 6. | |||||||||||||||||||||
| 7. | |||||||||||||||||||||
| 8. | |||||||||||||||||||||
Sinonímia i antonímia
Les paraules sinònimes són aquelles que, tot i tenir una forma diferent, tenen el mateix significat o un de molt semblant. Exemple: frívol/superficial, vaixell/nau, tren/ferrocarril, cotxe/ automòbil, petit/menut…
La majoria de sinònims no són totals (exactes), perquè no es poden intercanviar en tots els contextos. Per exemple, podríem parlar d’una ferida superficial, però no d’una ferida frívola. La major part de sinònims, per tant, són parcials perquè només són intercanviables en determinats contextos: bòfia i policia són sinònims parcials, perquè la primera forma és adequada només en contextos informals mentre que l’altra és d’àmbit més general.
Els geosinònims, d’altra banda, són aquells sinònims que s’utilitzen en varietats dialectals diferents (a zones diferents) però no coexisteixen en un mateix territori: barret/capell, calces/mitges, arena/sorra, calcetins/mitjons, gat/moix, got/tassó, nin/ noi / boix/ fillet/ xic…

Els falsos sinònims, finalment, són aquells que utilitzam incorrectament per culpa de les interferències entre el català i el castellà: espelma/vela, el son/la son, esquena/espatlla, el full/la fulla.
Els antònims, d’altra banda, són paraules que tenen un significat oposat: alt/baix, bo/dolent, viu/mort, victòria/derrota… Segons el tipus de relació que hi ha entre els dos elements, podem parlar de tres tipus d’antònims:
- Antònims complementaris: L’afirmació d’un implica la negació de l’altre. És el cas de dia/nit o de viu/mort.
- Antònims de grau: Permeten una gradació. Per exemple: Entre gelat i bullent podem trobar diferents graus, com fred , natural , tebi , calent…
- Antònims inversos: L’afirmació d’un dels mots implica l’afirmació de l’altre ja que designen una mateixa realitat des de punts de vista diferents: comprar /vendre, mare/fill, victòria/ derrota,….

| EXERCICIS | ||||||
|
1. Escriu un sinònim més col· loquial per a cada una de les paraules següents. Per exemple: frigorífic ↔ nevera: anomenar-se: cambra: clausurar: parany: expirar: falsedat: obsequiar: signatura: transpirar: |
||||||
2. Completa les frases següents amb els sinònims parcials que tens al requadre. (Tingues en compte que n’hauràs de repetir algun.)
a) S’ha ___________ el gerro. b) Varen haver d’____________ la porta. c) La màquina de rentar s’ha ____________. d) He _____________ aquests papers que no serveixen. e) Se m’ha _____________ l’ampolla de l’oli. f) M’he enganxat en aquest clau i se m’ha ___________ la brusa. |
||||||
| 3. El verb fer té un significat molt ampli i sovint se n’abusa. Substitueix-lo en cada cas per un altre que tengui un significat més precís:
a) Tots els al·lots de la classe feim un equip de futbol. b) Deu i deu fan vint. c) Aquest home està molt gras, fa noranta quilos, com a mínim. d) Aquest nin hi està fet, als crits e) No em faig amb aquesta nina; és molt antipàtica. f) Estan fent una casa de dos pisos davant el centre comercial. g) Vaig a la caseta de Sencelles a fer un poc d’herba. h) La nostra moixa ha fet tres moixets.
|
||||||
4. Substitueix les paraules en negreta de les frases per les que tens al requadre:
a) Generalment, entram a l’institut a les vuit del matí. b) Potser farem un viatge de final de curs. c) Has de resoldre aquesta qüestió al més aviat possible. d) Ho hem de parlar amb la tutora ja que tu no em fas cas. e) En referència a la teva petició, encara no hi ha resposta. f) Com a molt serem deu a l’excursió de diumenge. |
||||||
5. Relaciona cada paraula de la columna de l’esquerra amb el seu sinònim de la columna de la dreta i digues, en cada cas, quin dels dos és més culte:
|
||||||
|
6. Hi ha sinònims que són quasi perfectes, però que s´usen en zones geogràfiques diferents o en registres diferents. Relaciona amb fletxes i digues si són geogràfics (G) o de registre (R):
espill policia eixir melic nin granera besada clissar bòfia mirall mirar nen escombra petó tassó got llombrígol pelar diners doblers matar dinyar-la morir sortir
|
||||||
7. Corregeix els falsos sinònims de les oracions següents:
|
||||||
| 8. Forma parelles d’antònims i classifica’ls segons el tipus a què pertanyen (complementaris, de grau o inversos):
Dolent guanyar Ample cobrar Perdre excel·lent Escoltar salat Dolç il·legal Pagar calent Fred estret Legal parlar |
||||||
9. Cerca un antònim de la paraula en negreta de les frases següents.
|
||||||
| 10. Escriu l’antònim de les paraules següents:
Dur Gros Despert Xerrar Dret Vestir Mòbil Embrutar Gruixat Còmode Viu Fer |
||||||
| 11. Localitza dos mots sinònims, un d’antònim i una paraula intrusa de les sèries següents i classifica’ls a la taula:
a) Habitual: comú, ordinari, original, genial b) Joiós: trist, alegre, satisfet, gresca c) Mediocre: excel·lent, extrem, comú, regular d) Premi: gratificació, càstig, guardó, gust e) Desgràcia: sinistre, fatalitat, indecent, felicitat f ) Deshonrar: desaparellar, desacreditar, injuriar, ennoblir
|
La dièresi

La dièresi és un signe gràfic (¨ ) que es posa, en el cas de la llengua catalana, sobre les vocals I/U i que serveix per indicar:
- Que hem de pronunciar la U en els grups GUE/GUI/QUE/QUI: pingüí, aigües, paraigües, següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqü …
- Fixem-nos que, en canvi, en els grups QUA/QUA/GUO/QUO no posam mai dièresi perquè es llegeix clarament la U sense necessitat de marcar-ho amb aquest digne gràfic.
| 2. Que la i o la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, raïm, veïna, diürn, Raül, veïna. (Hem de pronunciar-les en síl·labes diferents).
3. Que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte de la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.
EXCEPCIONS: No duen dièresi, però, tot i que segons el que diu la norma en tocarien dur: 1. Totes les paraules que, segons les normes d’accentuació, han de dur accent: agraïen però agraíem
2. Les que duen els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, egoista. 3. Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal +ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria. 4. Les paraules que comencen amb un prefix acabat en vocal seguit de la vocal I o U: reunió, reincidir, contraindicació, antiinflamatori, coincidència.
|
Textos argumentatius

- Pretenen convèncer els receptors perquè adoptin el punt de vista de l’emissor.
- Acostumen a tractar temes polèmics.
- Estructura:
1. Introducció: Fixa el tema i la tesi que defensa l’emissor.
2. Desenvolupament: Exposa els arguments.
3. Conclusió: Síntesi que reforça la tesi
- Recursos: verbs d’opinió (pens, crec, opín…), oracions impersonals (es diu…), connectors d’ordre (en primer lloc, finalment…), de causa (ja que, perquè…) o conseqüència (doncs, i per tant…), etc.
- Exemples de textos argumentatius: Anuncis publicitaris, discursos polítics, debats,articles d’opinió…
EXERCICI |
| 1. Elabora un text argumentatiu de 150 paraules on defensis el teu punt de vista sobre un dels temes que et plantejam a continuació:
· Pena de mort · Eutanàsia · Cirurgia estètica · Igualtat entre sexes · Manipulació genètica · Ús i abús dels telèfons mòbils · Avortament
|
Substantiu i adjectiu. Gènere i nombre.
EL SUBSTANTIU
Formació dels femenins:
| · Masculí + A: nin/nina , moix/moixa, marquès/marquesa
· Se substitueix la –e o la –o àtones del masculí per –a: mestre/mestra, monjo/monja. (A vegades es produeixen canvis consonàntics quan s’afegeix la –a: cunyat /cunyada, amic/amiga, llop/lloba) |
| · Quan la paraula masculina és aguda se li afegeix –na: germà/germana, lleó/lleona |
| · Masculí +-essa, -ina, -iu = duc /duquessa , gall /gallina, actor /actriu |
| · Els noms masculins acabats en -leg canvien la terminació en –loga : Psicòleg/psicòloga, biòleg/biòloga). |
| · Alguns noms masculins (pocs) es formen afegint -ot al femení: bruixot/ bruixa , ninot/ nina , abellot /abella
|
| · Masculins i femenins amb una arrel diferent: home/ dona , pare / mare , oncle/ tia, cavall/egua, boc/cabra |
| · Una mateixa forma serveix per als gèneres en els acabats en -aire, -ista: (el o la) cantaire (el o la) pianista. |
| · Alguns noms d’animals s’utilitzen en una forma invariable per als dos gèneres afegint mascle o femella: rossinyol mascle / rossinyol femella, cadernera mascle / cadernera femella… |
Particularitats de gènere:
Hi ha una sèrie de noms que en masculí tenen un significat i en femení un altre. Els més utilitzats són:
| masculí | femení |
| el canal (accident geogràfic) | la canal (canonada) |
| el clau (de paret) | la clau (d’obrir) |
| un editorial (article de fons) | una editorial (empresa) |
| el fi (objectiu) | la fi (final) |
| el llum (aparell) | la llum (claror) |
| el pols (batec) | la pols (partícules) |
| el pudor (vergonya) | la pudor (mala olor) |
| el salut (salutació) | la salut (estat físic) |
| el son (dormida) | la son (ganes de dormir) |
| el talent (capacitat) | la talent (gana) |
| el vall (excavació) | la vall (accident geogràfic) |
Cal tenir en compte que sovint utilitzam , per influència del castellà, el gènere incorrecte en una sèrie de noms. Hem de recordar-los!
Són masculins: els afores, els avantatges, el compte, el corrent, el costum, el deute, el dubte, els espinacs, el front, el llegum, el lleixiu, el pebre, el pendent, el senyal, el titella
Són femenins: les anàlisis, les allaus, la dent, les postres, la resta, la síndrome,la calor, la claror, una olor, la remor, la resplendor, la suor, la verdor, la xocolata.

Formació dels plurals
| -s | Pare/ pares |
| -es | Casa/ cases
*Aquest canvi produeix a vegades alteracions ortogràfiques: taca/taques, plaça/places, platja/platges, arruga/arrugues, aigua/aigües, pasqua/pasqües). |
| -os ( noms masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx) | abús – abusos, braç – braços, reflex – reflexos, despatx – despatxos.
*Alguns noms acabats en -s dupliquen la s en el plural: fracàs – fracassos, nas – nassos, accés – accessos, congrés – congressos, interès – interessos, progrés – progressos, arròs – arrossos, os – ossos, tros – trossos, etc |
| -s/-os (doble plural: noms acabats en -sc, -st, -xt, -ig) | Disc/ discos, gests/gestos, texts/textos, desig/desitjos. |
| -ns (paraules agudes) | Germà/ germans . Excepcions: noms de lletres ( les as, les bes…), noms de notes musicals ( els dos, els sis…), partícules gramaticals usades com a noms( els perquès, els peròs…) i- alguns noms: sofà, cafè, comitè, fe, mercè, te, tupès, vostè, clixé, consomé, puré, ximpanzé, bisturí, esquí, bambú, menú, tabú, xampú, etc. |
| alguns són invariables | temps , llapis, fons, cactus i els dies de la setmana de dilluns a divendres.
|
L’ADJECTIU
L’adjectiu qualificatiu és una paraula variable (amb gènere i nombre) que modifica el nom tot indicant-ne qualitats.
- La majoria d’adjectius tenen una forma per al masculí i una altra per al femení. Són els adjectius de dues terminacions. Per formar les formes femenines corresponents, se segueixen bàsicament els mateixos criteris que per a la formació dels femenins en els substantius. En el plural també tenen formes diferents per a cada gènere.
- Hi ha adjectius, en canvi, que tenen una sola terminació (la mateixa forma per al masculí i per al femení). La majoria es poden identificar per la seva terminació:
| -a: | entusiasta, belga, indígena… | |
| -e: | alegre, cèlebre, solemne, lliure, jove… | |
| -ble: | amable, feble, possible, noble… | |
| -al, -el, -il: | igual, fàcil, útil… | Excepcions: mal-mala, paral.lel-paral.lela, tranquil-tranquil.la…) |
| -ar, -erior: | superior, regular | |
| -ant, -ent: | abundant, ignorant, amargant | Excepcions: sant, atent, calent, dolent, violent…) |
| -aire, -ista: | xerraire, idealista… | |
| -alguns adjectius: | rude, gran, breu, major, àrab, miop, sublim, màrtir, hindú… |

- Els adjectius acabats en –aç, -iç, oç tenen la particularitat que són d’una sola terminació en el singular i de dues en el plural:
capaç – capaç – capaços – capaces
feliç – feliç – feliços – felices
veloç – veloç – veloços – veloces
- Són casos a destacar que solen crear problemes per la interferència de la llengua castellana, l’adjectiu pobre / pobra (que en català té dues terminacions) i rude / rude (que, en canvi, en català és invariable).
Per a la formació dels plurals també cal fer servir els mateixos criteris que a la formació dels plurals en els noms.
EXERCICIS |
| 1. Els substantius següents tenen com a femení un altre mot amb lexema diferent. Escriu-los:
amo: _________ marit: __________ gendre: ___________ boc: __________ toro: ___________ oncle: ____________ cavall: _________ ase: ____________ porc: ____________ home:__________ |
| 2. Canvia el gènere dels sintagmes següents:
psicòleg nul………………………………………………………………………………. bruixot comú…………………………………………………………………………….. pediatre alegre………………………………………………………………………….. orfe tranquil ……………………………………………………………………………. abat prudent ……………………………………………………………………………. heroi boig ……………………………………………………………………………….. emperador culte……………………………………………………………………….. ase jove…………………………………………………………………………………… gendre cortès…………………………………………………………………………… actor trist……………………….……………………………………………..
|
| 3. Torna a escriure les frases canviant el gènere de les paraules en negreta:
· El marquès suís va anar de viatge amb un arqueòleg nadiu. ______________________________________________________________________ · L’oncle amable va dur el cavall malaltís a la fira. ________________________________________________________________________ · El batle pèl-roig és propietari d’una granja de porcs domèstics. ________________________________________________________________________ · L’ase negre era d’un baró cortès. ________________________________________________________________________ · El llop ha atacat una ovella i una cabra. ________________________________________________________________________
|
| 4. Forma el plural (o el singular, segons el cas) dels sintagmes següents:
un bisturí genuí: __________________ un magribí boig: ________________ un llapis feixuc: ___________________ un bacallà islandès: ______________ una psicòloga alegre: ________________ uns tipus directes: _______________ un tornavís rus: ____________________ un robí roig: ____________________ una puça microscòpica: _______________ un vidu belga: __________________ un assaig dur: ______________________ un cas homòleg: ________________ un pastís cru: ______________________ un accés europeu: _______________ un índex complex: ___________________ un sufix eficaç: __________________ |
| 5. Completa les expressions següents amb les formes adequades dels adjectius que hi ha entre parèntesis:
a) Sempre duia unes arracades _____________ (lluent). b) Aquesta falda et va molt ______________ (ample). c) Al capdavall del carrer, hi ha dues cases noves de característiques ______________ (anàleg). d) Aquesta llet s’ha tornat ________________(agre). e) Aquestes noies són ben _______________ (igual). f) És una resposta _____________ (comú). g) És una solució _____________ (decent) per a tots. h) Aquesta sopa és ____________ (exquisit); me’n menjaré un altre plat. i) Quan la vaig visitar estava ______________ (somnolent) perquè s’acabava d’aixecar. j) Malgrat que la nit era molt ____________ (negre), de la plaça vaig veure una ____________ (ample) columna de fum. |
| 6. Completa les frases que tens a continuació amb la forma més adequada de les dues que hi ha entre parèntesis:
a) D’ençà que vivim _________________ (als afores / a les afores) d’aquesta població, ens quedam sense _____________ (corrent elèctric / corrent elèctrica) tot sovint; per això hem comprat el grup electrogen. b) Els resultats de l’______________ (anàlisi sanguini / anàlisi sanguínia) m’han animat. c) Vaig anar a la vall de Núria amb __________________ (el cremallera / la cremallera). d) En el diari d’avui hi ha ________________ (un editorial / una editorial) molt interessant. e) Avui tastareu _________________ (uns postres / unes postres) diferents. f) ___________________ (Aquests espinacs / Aquestes espinaques) no han quedat prou bé. g) Quan et faci _________________ (el senyal / la senyal), ha de parlar ________________ (aquest titella / aquesta titella).
|
| 7. Corregeix, si cal, els errors de les frases següents:
· El seu pare té la costum de tocar dues vegades el timbre. · S’ha descobert un medicament per al tractament del sida. · La corrent del riu va arrossegar el mocador. · Va redolar per la pendent. · Aquest matí m’han de fer un anàlisi de sang. · Era una pobre dona, na Joana. · Quina conducta més digne i noble, la seva! · N’Aina va sempre molt elegant. · Varen collir una flor silvestra realment singular.
|
| 8. Canvia el gènere de les frases següents:
a) El pagès es va comprar una ovella, un ase, una cabra, un porc i un cavall. _________________________________________________________ b) L’exdiputat ha estat rebut com un heroi. _________________________________________________________ c) L’emperador farà d’actor perquè és tot un artista. _________________________________________________________ d) El gendre del psiquiatre és l’oncle del pediatre. _________________________________________________________ e) L’amo de Can puig, com que és l’hereu, ha venut totes les vaques. _________________________________________________________ g) L’abat té una cadernera femella i un rossinyol mascle. _________________________________________________________ h)La modista de la reina tindrà d’hoste el sastre del príncep. _________________________________________________________ |
| 9. Canvia el nombre del substantius següents:
a) cas _____________ f) tros _____________ b) arròs _____________ g) avís _____________ c) embaràs _____________ h) autobús _____________ d) calabós _____________ i) matís _____________ e) passadís _____________ j) accés _____________ |
| 10. Passa al singular els sintagmes nominals següents:
a ) les tesis ____________ f) les crisis _____________ b) les otitis _____________ g) els tirants _____________ c) les anàlisis _____________ h) els atles _____________ d) els parèntesis _____________ i) els tobogans ____________ e) els paraigües _____________ j) els imants _____________ |
| 11. Ara, passa al plural els mots següents :
a) sofà _____________ f) llapis _____________ b) desig _____________ g) ajust _____________ c) individu _____________ h) cactus _____________ d) globus _____________ i) test _____________ e) text _____________ j) virus _____________
|
| 12. Omple els buits amb els articles determinats o indeterminats necessaris:
a) Anar a dormir d’hora és ______ costum saludable. l) ______ canal de Panamà travessa el continent americà.
|
Aliments i fruites

| Albercoc | Taronja | Llimona | Mandarina | Codony |
| Magrana | Pinya | plàtan | Poma | Pera |
| Kiwi | Alvocat | Figa | Figa de moro | Síndria |
| meló | Cirera | Maduixa/fraula | Melicotó | gerd |
| castanya | móra | mango | xirimoia | caqui |
| papaia | coco | bleda | endívia | gla |
| Pruna | Raïm | nespra | gínjol | atzerola |
| Albergínia | All | Blat de les índies | Carabassa | Carabassó |
| carxofa | ceba | tomàtiga | cogombre | col |
| coliflor | enciam | espàrrec | espinac | Pebre verd |
| Pebre vermell | rave | remolatxa | pastanaga | patata |
| ciurons | llenties | faves | mongetes | Xítxeros/pèsols |
| julivert | oliva | grell | porro | bròquil |
| ametla | Avellana | Festuc | Pansa | Nou |
| Pruna seca | Dàtil | Pinyó | cacauet | anacard |
| Albercoc sec | xufla | pipa | porc | xot |
| pollastre | indiot | conill | guàtlera | vedella |
| colomí | Entrecot | rellom | Carn capolada | broquetes |
| llom | botifarra | bacó | bistec | Carn magra |
| cuixa | contracuixa | costella | espatla | salsitxa |
| Lluç | Salmó | llobarro | llenguado | gamba |
| llagostí | bacallà | calamar | sèpia | sardina |
| tonyina | musclo | copinya | escamarlà | rap |
| orada | pop | ostra | llagosta | turbot |
| farina | arròs | pasta | sal | oli |
| sucre | ou | formatge | cuixot | Cuixot dolç |
| Mortadel·la | xoriço | salami | botifarró | sobrassada |
| Llom embotit | camallot | llet | magdalena | cafè |
| Cacau en pols | galeta | te | torrada | mantega |
| Suc de fruites | xocolata | iogurt | flam | pa |
| crep | croissant | canya | mel | formatget |
| panet | cereals | Pa de motlle | Patates xip | cervesa |
| aigua | vi | refresc | gasosa | tònica |

Ramon Llull
· Va ser una de les figures més importants de l’Europa del segle XIII. · És considerat el creador del català literari, tot i que sempre va escriure les seves obres amb un propòsit didàctic i sense donar gaire importància a la qüestió estètica. · Va ser el primer que va fer servir la llengua catalana per tractar temes tan variats com la filosofia, la ciència… que fins aleshores s’escrivien només en llatí. · La seva prosa va ser model de llengua a tot el territori de parla catalana fins a la Cancelleria Reial.
|
| Vida (etapes):
1. Vida cortesana (fins als trenta anys): Va néixer a Mallorca el 1232 i era fill d’una família noble barcelonina que havia arribat a Mallorca amb el rei en Jaume. Vivia com la resta de nobles de l’època. Es casà i tingué dos fills. Escrivia poesia trobadoresca. Cinc visions de Crist crucificat li varen fer veure que havia de dedicar la seva vida a Déu. Ho va vendre tot i abandonà la seva família per seguir un triple programa: · Convertir els infidels. · Escriure llibres per combatre els errors de la religió. · Fundar monestirs per ensenyar a futurs missioners les llengües dels infidels.
2. Formació i contemplació (dels trenta als quaranta anys): · Aprengué llatí i àrab i també ciència i filosofia. · Després va fer vida contemplativa a Randa on Déu li va fer concebre un sistema infal·lible per convertir els infidels.
3. Predicació (dels quaranta als vuitanta anys): · Viatjà per Europa (Roma, París, Gènova, Viena…) per demanar suport al Papa i a diversos reis i intel·lectuals però no en va rebre l’ajuda que esperava i decidí emprendre la tasca ell sol. · Començà un període d’activitat intensa. Viatjà diverses vegades al nord d’Àfrica on va ser empresonat, apedregat i fins i tot condemnat a mort. · Va escriure 250 llibres on explicava la seva doctrina. · Morí quan tornava amb vaixell a Palma el 1315. És enterrat a l’Església de Sant Francesc de Palma
|
| Obra:
· Escrigué en quatre llengües: català, llatí, àrab (aquesta part de l’obra s’ha perdut) i provençal (poesia trobadoresca). · Les seves obres tracten una temàtica molt diversa: ciència, filosofia, teologia… Vol recollir tots els coneixements de l’època. · La literatura era, per a ell, un mitjà (més que no un fi ) per difondre la fe. · De les 250 obres que en conservam destacarem només les dues novel·les:
1. Blanquerna: Explica la vida del jove Blanquerna, fill únic d’ Evast i Aloma. Després de renunciar a casar-se amb Natana, Blanquerna passa per diversos graus eclesiàstics (monjo, abat, bisbe, papa i ermità). Amb aquesta novel·la Llull vol mostrar com s’hauria de reformar la societat en tots els seus estaments (vida matrimonial, vida religiosa…), tenint com a model la moral cristiana. 2. Fèlix o Llibre de meravelles: Fèlix és un pelegrí que observa la realitat i es meravella de tot el que es va trobant. Per una banda es meravella del que li expliquen els filòsofs i ermitans que es troba de camí i per l’altra està molt trist perquè comprova la gran distància que hi ha entre la conducta dels homes i allò que Déu havia previst quan creà el món. La novel·la inclou el Llibre de les bèsties, una narració protagonitzada per animals on Llull critica la manera de fer política de l’època.
|
| TEXTOS |
| L’ermità i la rata (Llibre de les bèsties)
En una terra es va esdevenir que un milà portava una rata, i un ermità va pregar a Déu que aquella rata caigués a la seva falda. Per les oracions del sant home, Déu va fer caure aquella rata a la falda de l’ermità, el qual va pregar a Déu que en fes una bella donzella. Déu va iïr els precs de l’ermità, i va fer de la rata una donzella. – Bella filla, va dir l’ermità; vós voleu el sol per marit? – Senyor, no, va dir ella; perquè al sol li prenen els núvols la claredat. .I l’ermità li va demanar si volia per marit la lluna, i ella va dir que la lluna no tenia la claror per si mateixa, sinó que la tenia pel sol. Va respondre que no, perquè el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no va voler el vent per marit, perquè les muntanyes li impedien el moviment; ni va voler les muntanyes, perquè els rats les foradaven. A la fi la donzella va pregar a l’ermità que pregués a Déu que la tornés rata, així com era abans, i que li donés per marit un bell rat. |
| Cant de Ramon (fragment)
Vaig ser creat i ésser em fou donat per servir Déu i perquè fos honrat I vaig caure en grans pecats, I la ira de Déu vaig provocar. Jesús vingué a mi crucificat I volgué que Déu fos per mi amat. (…) El monestir de MIramar vaig fer a frares menors donar per anar a sarraïns a predicar. entre la vinya i el fenollar Amor em prengué i em feu a Deú estimar, Entre sospirs i plors estar.(…)
Nou saber he trobat, amb el qual es pot conèixer la veritat I destruir la falsedat: Els sarraïns seran batiats, els tartres, els jueus i els equivocats, gràcies a la ciència que Déu m’ha donat. (…)
Som home vell, pobre, menyspreat, no tenc ajuda d’home nat(…) molt bon exemple he donat: poc som conegut i estimat.
|
|
El corb i la serp (Llibre de les bèsties)
El Bou bramulà una altra vegada, i el Lleó i totes les bèsties que formaven el seu consell van tenir molta por; i Na Renard no mostrà cap mena de temor, sinó al contrari, continuà alegrement davant el rei. I el rei digué a Na Renard aquestes paraules:
|
| EXERCICIS |
|
1. Quin fet va provocar el canvi radical que es va produir en la vida de Ramon Llull quan tenia trenta anys? 2. Quin triple propòsit es va plantejar a partir d’aquell moment? 3. Va aconseguir allò que pretenia? Raona la teva resposta. 4. En quantes llengües va escriure la seva obra Ramon Llull? 5. Quina era, per a ell, la funció de la literatura? Cercava en la literatura el plaer estètic? 6. Quantes obres seves es conserven? 7. Digues el nom de les seves dues novel·les. 8. Resumeix en quatre línies la història de l’ermità i la rata. 9. Què pretén ensenyar Ramon Llull amb aquest exemple? 10. Fes un petit resum del contingut dels fragments del Cant de Ramon que has llegit. 11. En quin moment de la seva vida creus que va escriure aquest poema? Què t’ho fa pensar? 12. Després de llegir el text del Llibre de les bèsties que parla del corb i la serp, explica què creus que és el que vol demostrar la Guineu amb aquest exemple. 13. Per què la guineu no té por del bramul del bou? Com explica als altres animals la importància de la seva astúcia? Per què dóna tanta importància a aquesta qualitat?
|
Orígens de la llengua catalana

- La llengua catalana prové del llatí parlat pels romans que es varen instal·lar a la Península Ibèrica entre el segle III aC i el V dC).
- Amb la caiguda de l’imperi romà al s.V dC, el llatí va anar evolucionant fins a donar lloc a les llengües romàniques (català, castellà, francès…).
- La major part del vocabulari de la llengua catalana prové del llatí vulgar però el català ha tingut també influència d’altres llengües al llarg de la seva història: de les llengües anteriors a la romanització (substrat: iberobasc, celta…), de les llengües posteriors (superestrat: germànic , àrab…) i també de les llengües amb les quals ha tingut relació de veïnatge al llarg de la seva història (adstrat:occità, castellà…).
- Es creu que el naixement de la llengua catalana es produeix cap al s. VIII però com a llengua parlada, no escrita. De fet, els primers textos que conservam escrits en llengua catalana daten ja del segle XII-XIII.
- Aquests textos pertanyen als àmbits jurídic, comercial i religiós, clar exemple que el poble, que necessitava disposar i fer ús habitual d’aquests tipus de documents, ja no devia entendre el llatí.
- Els primers textos en català que es conserven són:
- Un fragment d’una traducció del Forum Iudicum (codi de lleis visigòtiques).
- Un fragment de vuit fulls d’un sermó sobre l’evangeli conegut amb el nom d’Homilies d’Organyà i que l’autor comenta en català.
| EXERCICIS |
|
1. Quina és la llengua mare del català? 2. En quin moment la llengua comuna que parlaven els habitants de l’Imperi romà va començar a evolucionar per donar lloc a les anomenades avui llengües romàniques? 3. Quines altres llengües han influït en el procés de formació de la llengua catalana? 4. De quin segle daten els primers textos escrits que es conserven en llengua catalana? El català oral s’inicia a la mateixa època o és anterior? 5. Digues el nom d’aquests primers textos i explica quina temàtiva tracten.
Homilies d’Organyà
|












4. hem/em……………………………………..















