1.       Quin és l’únic estat on el català és l’única llengua oficial?

2.       A quins territoris té un reconeixement legal com a llengua cooficial?

3.       A quins altres, en canvi, no té cap tipus de reconeixement ni de suport per part de les institucions?

4.       Creus que en aquests casos és possible que la llengua catalana s’hi mantengui o és probable que acabi desapareixent?

5.       Pinta al mapa tots els territoris de parla catalana i marca amb retolador el contorn dels països on es parla.

2  f.  Taüt.
3  f.  Moble, sovint ornamental, per a guardar-hi roba i efectes domèstics. Caixa de núvia.

4  f.  Cavitat toràcica.
5. f. Establiment que rep doblers en dipòsit, els administra, els fa valer. Caixa d’estalvis.

adj. Que presenta una forta resistència a esser ratllat, penetrat, encetat. El diamant és el mineral més dur: ratlla tots els altres cossos.

 dur² 
[
v. tr.  Portar, menar. En Miquel va dur els llibres a la biblioteca.

a)  Va fer …………… per treure les entrades de la pel·lícula.

b) En Roger s’ha trencat el …………… jugant a futbol.

c)  El …………… del tassó és ple de sucre.

d) Aquest problema durà ……………

e) Va signar a  …………… de pàgina.

f)   Va llenegar i va caure de ……………

1…………………………………………………………………………………………………………..

2…………………………………………………………………………………………………………..

·                Trau:

1…………………………………………………………………………………………………………..

2…………………………………………………………………………………………………………..

·                illa :

1…………………………………………………………………………………………………………..

2…………………………………………………………………………………………………………..

·                serra :

1…………………………………………………………………………………………………………..

2…………………………………………………………………………………………………………..

·                cangur:

1……………………………………………………………………………………………………………

2……………………………………………………………………………………………………………

Exemple: Puny . Li ha pegat un cop de puny. Desembotona’t el puny de la camisa.

pota (animal / moble)

pic (muntanya / eina)

ala (animal / edifici)

dent (persona / serra)

 estrella (astre / persona famosa)

coa (animal / cinema)

ploma (animal / escriptura)

5. Marca amb una creu quina relació semàntica hi ha entre els mots en negreta de cada oració.

6. Digues si les paraules homònimes d’aquestes frases pertanyen a la mateixa categoria gramatical (nom, verb, adjectiu, etc.).

a) Tenim el deure d’agrair-los l’interès mostrat. Van arribar a deure’ns molts de doblers.

b) Vàrem construir un dic per aturar les onades. Heu de fer cas del que us dic.

c) El vaixell va passar per  l’estret de Gibraltar. El riu passa per un congost molt estret.

d) Vàrem guanyar el partit per 2 a 0. Hem partit el meló.

1.Teulada/taulada………………………….          

2. set/set………………………………………..

3. espècia/espècie…………………………..   

  4. hem/em……………………………………..

 5. sol/sol……………………………………….            

6. signe/cigne………………………………..

7. pega/pega………………………………….           

8. Era/era……………………………………..

1.            Escriu un sinònim més col· loquial per a cada una de les paraules següents. Per exemple: frigorífic ↔ nevera:

anomenar-se:

cambra:

clausurar:

parany:

expirar:

falsedat:

obsequiar:

signatura:

transpirar:

a) S’ha ___________ el gerro. b) Varen haver d’____________ la porta. c) La màquina de rentar s’ha ____________. d) He _____________ aquests papers que no serveixen. e) Se m’ha _____________ l’ampolla de l’oli. f) M’he enganxat en aquest clau i se m’ha ___________ la brusa.

 a) Tots els al·lots de la classe feim un equip de futbol.

b) Deu i deu fan vint.

c) Aquest home està molt gras, fa noranta quilos, com a mínim.

d) Aquest nin hi està fet, als crits

e) No em faig amb aquesta nina; és molt antipàtica.

f) Estan fent una casa de dos pisos davant el centre comercial.

g) Vaig a la caseta de Sencelles a fer un poc d’herba.

h) La nostra moixa ha fet tres moixets.

a) Generalment, entram a l’institut a les vuit del matí.

b) Potser farem un viatge de final de curs.

c) Has de resoldre aquesta qüestió al més aviat possible.

d) Ho hem de parlar amb la tutora ja que tu no em fas cas.

e) En referència a la teva petició, encara no hi ha resposta.

f) Com a molt serem deu a l’excursió de diumenge.

6.             Hi ha sinònims que són quasi perfectes, però que s´usen en zones geogràfiques diferents o en registres diferents. Relaciona amb fletxes i digues si són geogràfics (G) o de registre (R):

espill                                  policia

eixir                                  melic

nin                                      granera

besada                               clissar

bòfia                                  mirall

mirar                                  nen

escombra                          petó

tassó                                  got

llombrígol                         pelar

diners                                doblers

matar                                 dinyar-la

morir                                 sortir

•                 Va posar la seva direcció al currículum.
•                La berbena de Sant Joan vàrem anar a la platja.
•                Per fer l’examen necessitaré quatre fulles.
•                Ho pintarem amb color pastís.
•                La mitja de les meves notes és de 6,65
•                L´òrgan de la catedral està rovellat.
•                Té el pèl del cap de color negre.
•                M´he enviat l´os de l´oliva.
•                M´he cremat i m´han sortit ampolles.
•                El meu ascens ha estat un gran trumfo.
•                A l´aeroport van registrar el meu company.
•                El mitjà natural del tauró és la mar.

 Dolent                                                       guanyar

Ample                                                        cobrar

Perdre                                                       excel·lent

Escoltar                                                     salat

Dolç                                                            il·legal

Pagar                                                          calent

Fred                                                            estret

Legal                                                           parlar

•                Aquell cantaire té un to de veu molt agut.
•                Va quedar restablert el servei de rodalia.
•                Els Mossos d’Esquadra el varen empresonar.
•                L’enriquiment d’una part de la població és cada vegada més evident.
•                Els dies festius ens aixecam a les vuit.
•                Aquella casa té un preu assequible.

Dur                                                                                    Gros

Despert                                                                            Xerrar

Dret                                                                                   Vestir

Mòbil                                                                                Embrutar

Gruixat                                                                             Còmode

Viu                                                                                     Fer

a) Habitual: comú, ordinari, original, genial

b) Joiós: trist, alegre, satisfet, gresca

c) Mediocre: excel·lent, extrem, comú, regular

d) Premi: gratificació, càstig, guardó, gust

e) Desgràcia: sinistre, fatalitat, indecent, felicitat

f ) Deshonrar: desaparellar, desacreditar, injuriar, ennoblir

3.         Que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte de la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.

EXCEPCIONS:

No duen dièresi, però, tot i que segons el que diu la norma en tocarien dur:

1.         Totes les paraules que, segons les normes d’accentuació, han de dur accent:

amb dièresi                                                                                             amb accent

agraïen                                                          però                                           agraíem
Lluïsa                                                               »                                              Lluís
països                                                              »                                               país

2.     Les que duen els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, egoista.

3.          Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal +ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.

4.         Les paraules que comencen amb un prefix acabat en vocal seguit de la vocal I o U: reunió, reincidir, contraindicació, antiinflamatori, coincidència.

EXERCICIS  1. Separa les síl·labes de les paraules següents, marca’n la tònica i posa’ls dièresi, si cal.   veina:                             becaina:                         raim:                                    fruita: geniut:                           dia:                                  saim:                                   llengues: transeunt:                     diurn:                              feina:                                  unguent: riu:                                  aigua:                              terraqui:                            maleien: produia:                         boira:                              peuc:                                  esmorteit: antiguitat:                      peuc:                              introduiu:                          proteina: joia:                                 heroina:                         contribuissin:                   palauet: lluies:                              cafeina:                          produia:                            consequent:

2. Posa els accents i les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir. traduesc             traduia             tradueixi                  traduís                  traduim tradueixes          traduïes           tradueixis                traduissis             tradueix traduiem            traduissim       traduiu                    traduieu                traduïssin

3.  Posa dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal. trair, arcaisme, complaiem, heroinoman, rabiut , egoista, constituia, proteinic,  contraindicat, fiin, suin, canvii, cuit, circuit, beneir, reunificar, suant, ateisme, traduiria, posseir, deslluiment, succeir, intuicio, queixa, coieu, reull, gratuitament, Lluis, països, aillar, pais, Lluisa, aillament, vei, mania, traidoria, agraïes, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluïssor, juliol, viure, descafeinat, veïnatge, accentua, Ucraina, Saul, homogeneitat, continuitat, obliques, agraits, suissos, reunió, suicidi, aqueducte, coincidència, atribuir, linguista, aillada, substituida, obliquitat, pasques, coissor.

4.   Accentua o posa dièresi, segons calgui, en les següents formes verbals:   produiriem               posseint                     agraida                     seduiu agraint                      conduiria                   succeits                     obeïen seduiriem                 beneires                     traduiu                     destrieu deduia                      agrairieu                     reduit                        beneira succeiria                  produiem                    traia                          maleien lluit                           deduiem                     maleien                    reduiriem

5.             Posa els accents i les dièresis que falten en aquestes frases.   ·       No et refiis d’anar al parc amb en Raul perque segur que no obeira les ordres dels seus pares. ·       A la pel·licula, els agressors, rabiosos com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. ·       Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenen els padrins a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. ·    Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre dotat d’una increible espontaneitat. ·     La decisio que havia de prendre depenia de no se quines consequencies. ·       En aquell pais estaven contribuint a la degradacio del medi. ·        El medicament que es pren la veina no te cap contraindicacio. ·        Vaig coincidir en una reunio d’amics amb la teva amiga suissa, que estava mes alegre que unes pasques. ·       Si treballaveu com jo treball, us ho agrairia molt i tots en sortiriem beneficiats. ·       Em mirava de reull quan li vaig dir que aquelles paraules eren intraduibles. ·       El consol suis va agrair la col·laboracio dels jesuites. ·     Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. ·       En Lluis fa un programa diurn de radio. Avui parlara de la influencia del trafic de cocaina en la situacio economica dels paisos del tercer mon. ·      L’empresari, que s’havia arruinat, estava amoinat per la quota que li havien atribuit. ·       No se per que estan tan preocupats els de l’associacio de veins. ·       L’eloquencia i la fluidesa de la noia biscaina em van influir satisfactoriament. ·       Han beneit tothom, fins i tot els mes beneits. .       Si conduissim amb mes prudencia, no hi hauria tants accidents de transit.

6.             Escriu l’infinitiu i el participi dels verbs següents: Ex. llueix: lluir, lluït oiré:                                                     proveirà:                                           succeeixen: produiran:                                          reduirà:                                             condueix: obeeix:                                                seduíem:                                           destruiran: construeixen:

7.             Posa els accents i les dièresis que falten en aquests textos. Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa d’Islandia no es un mol·lusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup d’oceanografs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Aixi, l’analisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge… ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, l’Antonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, l’Isaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de l’esglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig… I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides. +++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++ Despres d’un instant d’esverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una peça escultorica. L’aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l’unic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l’enderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines. Camí de sirga, Jesús Moncada

EXERCICI

·       Pena de mort

·       Eutanàsia

·       Cirurgia estètica

·       Igualtat entre sexes

·       Manipulació genètica

·       Ús i abús dels telèfons mòbils

·       Avortament

·       Se substitueix  la –e o la –o àtones del masculí per –a: mestre/mestra, monjo/monja.

(A vegades es produeixen canvis consonàntics quan s’afegeix la –a: cunyat /cunyada, amic/amiga, llop/lloba)

*Aquest canvi produeix a vegades alteracions ortogràfiques: taca/taques, plaça/places, platja/platges, arruga/arrugues, aigua/aigües, pasqua/pasqües).

*Alguns noms acabats en -s dupliquen la s en el plural:  fracàs – fracassos, nas – nassos, accés – accessos, congrés – congressos, interès – interessos, progrés – progressos, arròs – arrossos, os – ossos, tros – trossos,  etc

EXERCICIS

amo: _________                marit: __________            gendre: ___________

boc: __________               toro: ___________            oncle: ____________

cavall: _________              ase: ____________           porc: ____________

home:__________

psicòleg nul……………………………………………………………………………….

bruixot comú……………………………………………………………………………..

pediatre alegre…………………………………………………………………………..

orfe tranquil …………………………………………………………………………….

abat prudent …………………………………………………………………………….

heroi  boig ………………………………………………………………………………..

emperador culte………………………………………………………………………..

ase jove……………………………………………………………………………………

gendre cortès……………………………………………………………………………

actor trist……………………….……………………………………………..

· El marquès suís va anar de viatge amb un arqueòleg nadiu.

______________________________________________________________________

· L’oncle amable va dur el cavall malaltís a la fira.

________________________________________________________________________

· El batle pèl-roig és propietari d’una granja de porcs domèstics.

________________________________________________________________________

· L’ase negre era d’un baró cortès.

________________________________________________________________________

· El llop ha atacat una ovella i una cabra.

________________________________________________________________________

un bisturí genuí: __________________                un magribí boig: ________________

un llapis feixuc: ___________________               un bacallà islandès: ______________

una psicòloga alegre: ________________              uns tipus directes: _______________

un tornavís rus: ____________________             un robí roig: ____________________

una puça microscòpica: _______________            un vidu belga: __________________

un assaig dur: ______________________           un cas homòleg: ________________

un pastís cru: ______________________            un accés europeu: _______________

un índex complex: ___________________           un sufix eficaç: __________________

 a) Sempre duia unes arracades _____________ (lluent).

b) Aquesta falda et va molt ______________ (ample).

c) Al capdavall del carrer, hi ha dues cases noves de característiques ______________ (anàleg).

d) Aquesta llet s’ha tornat ________________(agre).

e) Aquestes noies són ben _______________ (igual).

f) És una resposta _____________ (comú).

g) És una solució _____________ (decent) per a tots.

h) Aquesta sopa és ____________ (exquisit); me’n menjaré un altre plat.

i) Quan la vaig visitar estava ______________ (somnolent) perquè s’acabava d’aixecar.

j) Malgrat que la nit era molt ____________ (negre), de la plaça vaig veure una ____________ (ample) columna de fum.

a) D’ençà que vivim _________________ (als afores / a les afores) d’aquesta població, ens quedam sense _____________ (corrent elèctric / corrent elèctrica) tot sovint; per això hem comprat el grup electrogen.

b) Els resultats de l’______________ (anàlisi sanguini / anàlisi sanguínia) m’han animat.

c) Vaig anar a la vall de Núria amb __________________ (el cremallera / la cremallera).

d) En el diari d’avui hi ha ________________ (un editorial / una editorial) molt interessant.

e) Avui tastareu _________________ (uns postres / unes postres) diferents.

f) ___________________ (Aquests espinacs / Aquestes espinaques) no han quedat prou bé.

g) Quan et faci _________________ (el senyal / la senyal), ha de parlar ________________ (aquest titella / aquesta titella).

· El seu pare té la costum de tocar dues vegades el timbre.

· S’ha descobert un medicament per al tractament del sida.

· La corrent del riu va arrossegar el mocador.

· Va redolar per la pendent.

· Aquest matí m’han de fer un anàlisi de sang.

· Era una pobre dona, na Joana.

· Quina conducta més digne i noble, la seva!

· N’Aina va sempre molt elegant.

· Varen collir una flor silvestra realment singular.

a) El pagès es va comprar una ovella, un ase, una cabra, un porc i un cavall.

_________________________________________________________

b) L’exdiputat ha estat rebut com un heroi.

_________________________________________________________

c) L’emperador farà d’actor perquè és tot un artista.

_________________________________________________________

d) El gendre del psiquiatre és l’oncle del pediatre.

_________________________________________________________

e) L’amo de Can puig, com que és l’hereu, ha venut totes les vaques.

_________________________________________________________

g)  L’abat té una cadernera femella i un rossinyol mascle.

_________________________________________________________

h)La modista de la reina tindrà d’hoste el sastre del príncep.

_________________________________________________________

a)    cas           _____________                              f)     tros           _____________

b)    arròs        _____________                              g)    avís           _____________

c)     embaràs   _____________                            h)    autobús    _____________

d)    calabós     _____________                             i)    matís        _____________

e)    passadís   _____________                             j)    accés        _____________

a ) les tesis   ____________            f) les crisis   _____________

b) les otitis  _____________            g) els tirants  _____________

c) les anàlisis    _____________      h) els atles   _____________

d) els parèntesis  _____________   i) els tobogans   ____________

e) els paraigües    _____________  j) els imants    _____________

a)  sofà                  _____________          f)  llapis        _____________

b)  desig                 _____________          g)  ajust        _____________

c)  individu              _____________         h) cactus      _____________

d)  globus               _____________          i)  test          _____________

e)  text                    _____________          j)  virus         _____________

a)     Anar a dormir d’hora és  ______ costum saludable.
b)    Visitarem ______ afores de la ciutat.
c)     No coneixia prou bé ______ senyals de circulació.
d)     ______ psicoanàlisi està de moda.
e)     ______ sida és ______ síndrome d’immunodeficiència adquirida.
f)     Després de l’explosió, es va veure ______ gran resplendor al cel.
g)     A causa de la caiguda dels pals elèctrics, han tallat ______ corrent.
h)     Amb ______ dot de la núvia podran pagar ______ deutes.
i)       Aquest assumpte té ______ avantatges que ens poden afavorir.
j)      ______ blancor de la neu de les muntanyes i ______ verdor dels prats feien aquell paratge encisador.
k)     Es va sentir ______ remor d’admiració entre la mainada en aparèixer ______ titella.

l)     ______ canal de Panamà travessa el continent americà.
m)     Discutir el futur de l’empresa és ______ fi de la reunió.
n)     Si apuges ______ llum ens hi veurem millor.
o)     La setmana que ve anirem acampada a ______ vall de Sóller.
p)     Al cap i a ______ fi, ______ fi  no justifica els mitjans.
q)     Haurem de fregar ______ terra perquè s’ha embrutat amb ______ terra dels cossiols.
r)     Com que tot el dia hi entra ______ llum del sol, és un pis molt assolellat.

·           Va ser una de les figures més importants de l’Europa del segle XIII.

·           És considerat el creador del català literari, tot i que sempre va escriure les seves obres amb un propòsit didàctic i sense donar gaire importància a la qüestió estètica.

·           Va ser el primer que va fer servir la llengua catalana per tractar temes tan variats com la filosofia, la ciència… que fins aleshores s’escrivien només en llatí.

·           La seva prosa va ser model de llengua a tot el territori de parla catalana fins a la Cancelleria Reial.

1.            Vida cortesana (fins als trenta anys): Va néixer a Mallorca el 1232 i era fill d’una família noble barcelonina que havia arribat a Mallorca amb el rei en Jaume. Vivia com la resta de nobles de l’època. Es casà i tingué dos fills. Escrivia poesia trobadoresca. Cinc visions de Crist crucificat li varen fer veure que havia de dedicar la seva vida a Déu. Ho va vendre tot i abandonà la seva família per seguir un triple programa:

·      Convertir els infidels.

·      Escriure llibres per combatre els errors de la religió.

·      Fundar monestirs per ensenyar a futurs missioners les llengües dels infidels.

2.             Formació i contemplació (dels trenta als quaranta anys): 

·      Aprengué llatí i àrab i també ciència i filosofia.

·      Després va fer vida contemplativa a Randa on Déu li va fer concebre un sistema infal·lible per convertir els infidels.

3.             Predicació (dels quaranta als vuitanta anys):

·      Viatjà per Europa (Roma, París, Gènova, Viena…)  per demanar suport al Papa i a diversos reis i intel·lectuals però no en va rebre l’ajuda que esperava i decidí emprendre la tasca ell sol.

·      Començà un període d’activitat intensa. Viatjà diverses vegades al nord d’Àfrica on va ser empresonat, apedregat i fins i tot condemnat a mort.

·      Va escriure 250 llibres on explicava la seva doctrina.

·      Morí quan tornava amb vaixell a Palma el 1315. És enterrat a l’Església de Sant Francesc de Palma

·      Escrigué en quatre llengües: català, llatí, àrab (aquesta part de l’obra s’ha perdut) i provençal (poesia trobadoresca).

·      Les seves obres tracten una temàtica molt diversa: ciència, filosofia, teologia… Vol recollir tots els coneixements de l’època.

·      La literatura era, per a ell, un mitjà (més que no un fi ) per difondre la fe.

·      De les 250 obres que en conservam destacarem només les dues novel·les:

1.        Blanquerna: Explica la vida del jove Blanquerna, fill únic d’ Evast i Aloma. Després de renunciar a casar-se amb Natana, Blanquerna passa per diversos graus eclesiàstics (monjo, abat, bisbe, papa i ermità). Amb aquesta novel·la Llull vol mostrar com s’hauria de reformar la societat  en tots els seus estaments (vida matrimonial, vida religiosa…), tenint com a model la moral cristiana.

2.        Fèlix o Llibre de meravelles: Fèlix és un pelegrí que observa la realitat i es meravella de tot el que es va trobant. Per una banda es meravella del que li expliquen els  filòsofs i ermitans que es troba de camí i per l’altra està molt trist perquè comprova la gran distància que hi ha entre la conducta dels homes i allò que Déu havia previst quan creà el món. La novel·la inclou el Llibre de les bèsties, una narració protagonitzada per animals on Llull critica la manera de fer política de l’època.

En una terra es va esdevenir que un milà portava una rata, i un ermità va pregar a Déu que aquella rata caigués a la seva falda.

Per les oracions del sant home, Déu va fer caure aquella rata a la falda de l’ermità, el qual va pregar a Déu que en fes una bella donzella.

Déu va iïr els precs de l’ermità, i va fer de la rata una donzella.

– Bella filla, va dir l’ermità; vós voleu el sol per marit?

– Senyor, no, va dir ella; perquè al sol li prenen els núvols la claredat.

.I l’ermità li va demanar si volia per marit  la lluna, i ella va dir que la lluna no tenia la claror per si mateixa, sinó que la tenia pel sol.
– Bella filla, va dir l’ermità; voleu vós per marit el núvol?

Va respondre que no, perquè el vent menava els núvols allà on volia.

La donzella no va voler el vent per marit, perquè les muntanyes li impedien el moviment; ni va voler les muntanyes, perquè els rats les foradaven.

A la fi la donzella va pregar a l’ermità que pregués a Déu que la tornés rata, així com era abans, i que li donés per marit un bell rat.

Vaig ser creat i ésser em fou donat

per servir Déu i perquè fos honrat

I vaig caure en grans pecats,

I la ira de Déu vaig provocar.

Jesús vingué a mi crucificat

I volgué que Déu fos per mi amat. (…)

El monestir de MIramar

vaig fer a frares menors donar

per anar a sarraïns a predicar.

entre la vinya i el fenollar

Amor em prengué i em feu a Deú estimar,

Entre sospirs i plors estar.(…)

Nou saber he trobat,

amb el qual es pot conèixer la veritat

I destruir la falsedat:

Els sarraïns seran batiats,

els tartres, els jueus i els equivocats,

gràcies a la ciència que Déu m’ha donat. (…)

Som home vell, pobre, menyspreat,

no tenc ajuda d’home nat(…)

molt bon exemple he donat:

poc  som conegut i estimat.

El corb i la serp (Llibre de les bèsties)

El Bou bramulà una altra vegada, i el Lleó i totes les bèsties que formaven el seu consell van tenir molta por; i Na Renard no mostrà cap mena de temor, sinó al contrari, continuà alegrement davant el rei. I el rei digué a Na Renard aquestes paraules: 

–Renard, com pot ser que tu no tinguis por d’aquesta veu tan gran i tan estranya? Ja veus tu que jo, que sóc tan poderós, i l’Ós, i el Lleopard, i moltes altres bèsties, tenim por. 

Na Renard va respondre al rei i digué aquestes paraules: 

–Un corb feia el seu niu en una roca, i cada any una gran serp se li menjava els seus fills. El corb odiava aquella serp que se li menjava els fills i no gosava combatre amb ella perquè el seu cos no era tan poderós com el de la serp i mai no la podria vèncer en un combat. Aquell corb rumià que li caldria la força de l’astúcia per vèncer la serp, ja que la força del cos no l’acompanyava.

 
Un dia va passar que la filla del rei jugava amb les seves donzelles en un verger , i havia posat a la branca d’un arbre la seva garlanda d’or i  de pedres precioses. El corb va prendre amb el seu bec aquella garlanda i volà per l’aire llargament, fins que molts homes van seguir el corb per poder veure on posaria la garlanda que la filla del rei s’estimava tant, i que plorava desconsoladament perquè el corb se l’havia endut. El corb deixà la garlanda en el lloc on hi havia la serp; i els homes, quan anaren a agafar la garlanda, van veure la serp i la van matar.

Així es pot veure que el corb, per aconseguir el seu propòsit, es va ajudar d’altres éssers, i finalment va vèncer la seva enemiga gràcies a l’art de l’astúcia. «De la mateixa manera, senyor –va dir Na Renard al Lleó– jo domino tant l’art de l’astúcia, que, si s’esdevingués que no pogués vèncer per la força del cos la bèstia que posseeix aquesta veu tan forta i tan terrible, buscaria l’ajut que em convingués en l’art de l’astúcia, de tal manera que la faria morir de mala mort». 

1.       Quin fet va provocar el canvi radical que es va produir en la vida de Ramon Llull quan tenia trenta anys?

2.       Quin triple propòsit es va plantejar a partir d’aquell moment?

3.       Va aconseguir allò que pretenia? Raona la teva resposta.

4.       En quantes llengües va escriure la seva obra Ramon Llull?

5.       Quina era, per a ell, la funció de la literatura? Cercava en la literatura el plaer estètic?

6.       Quantes obres seves es conserven?

7.       Digues el nom de les seves dues novel·les.

8.       Resumeix en quatre línies la història de l’ermità i la rata.

9.       Què pretén ensenyar Ramon Llull amb aquest exemple?

10.     Fes un petit resum del contingut dels fragments del Cant de Ramon que has llegit.

11.    En quin moment de la seva vida creus que va escriure aquest poema? Què t’ho fa pensar?

12.    Després de llegir el text del Llibre de les bèsties que parla del corb i la serp, explica què creus que és el que vol demostrar la Guineu amb aquest exemple.

13.    Per què la guineu no té por del bramul del bou?  Com explica als altres animals la importància de la seva astúcia? Per què dóna tanta importància a aquesta qualitat?

1.       Quina és la llengua mare del català?

2.       En quin moment la llengua comuna que parlaven els habitants de l’Imperi romà va començar a evolucionar per donar lloc a les anomenades avui llengües romàniques?

3.       Quines altres llengües han influït en el procés de formació de la llengua catalana?

4.       De quin segle daten els primers textos escrits que es conserven en llengua catalana? El català oral s’inicia a la mateixa època o és anterior?

5.       Digues el nom d’aquests primers textos i explica quina temàtiva tracten.

                                                          Homilies d’Organyà