1.1.    Tema

1.2.    Intencionalitat

1.3.    Grau de formalitat

1.4.    Canal

2.  Classificació dels registres:

2.1.    Registres formals:

a.  Culte:

·       Cientificotècnic

·       Literari

·       Juridicoadministratiu

b.  Estàndard

2.2.    Registres informals:

a.  Col·loquial

b.  Vulgar

“Eran do compadre, uno probe y otro rico, y la mujé der probe se enfermó y tuvo que í a pedile cincuenta duro ar rico. Y aqué se lo prestó. Y entonse er probe pa no pagale a su compadre le desía a su mujé cuando venía aqué a cobrale que le dijiera que no staba en casa. Y er rico ya staba mu enfadao de vé que su compadre nunca staba en casa. Y un día fue er pobre y buscó do conejo iguale y le dijo a su mujé: -Mia que ya mi compadre stá mu enfadao y cuarquié día va a vení a preguntà por mí. Aquí traigo esto do conejo. Yo me voy ar bosque con uno y el otro lo vi a dejá aquí y cuando venga mi compadre le ise que vas a mandá er conejo a buscame y entonse vengo yo con el otro i hasemo cré a mi compadre que er conejo hase mandao…”

Com tots vostês ja saben, es nostros prèmit lliteraris estàn obèrs a colsevol español, siga castellà, gallégo, vasc, aranês,…, o a n’es séu cas català. No’tsistêx cap tipo de discriminassió o segregassió territorial. Ni tampoc discriminassió per rahó de llengo matèrna, qu’un puga tení.

Agrairlí lo que noltros may hêm pogud, ja que per mols de comunicats qu’enviêm, aquets may seràm pubblicads. Agrairlí que dónguiga a conexe s’etsistènsi de sa llengo baléà entr’ets séus. Agrairlí sa séva valentía y való devant sa presió política catalana, que no desitja reconexe sa singularidat, cultura y llengo Baléà, ya que pretên fersalersâs sévas. Agrairlí sa séva capacidat intelettual  de sa que carexen es séus representàns polítics. Agrairlí que siga es primé de mols d’altres catalàns, que pàssigan a protegí y fomentà sa nostra llengo amenassada p’es català, precisament sa séva llengo matèrna. Agrairlí qu’hàgiga demostrad que, a cap moment, sa nostra institussió es anti-catalanista, radical, ni settari, sinó simplement un’associassió cultural baléà.

Per tot axò, rêbiga es nosro cordial agraiment. Agraiment, que també fêym estensíu a tots aquells castellano-parlàns que com el Sr Marh, sênse tení domíni oral de sa llengo baléà s’han esforsad y aprês sa sév’escritura; y axí d’aquesta fórma, participà a ne’s nostros prèmits lliteraris, a n’es séu foment y a sa séva protecsió”.

Web de S’Acadèmi de sa Llengo Baléà 

El tauró és un depredador que —juntament amb les rajades ( condrictis )— es diferencia dels peixos ( teleostis ) perquè té un esquelet totalment cartilaginos. Presenta talles variades: des de 15 centímetres fins a més de 20 metres , segons l’espècie. Són organismes de gran bellesa, bàsicament carnívors. Han desenvolupat una mandíbula potent i sofisticada que els permet canviar les dents amb una certa periodicitat. La fecundació és interna. Els mascles, amb òrgans copuladors externs (anomenats pterigòpodes ), s’acoblen amb les femelles dipositant l’esperma al seu interior.

*******************************************************************************************************

Sr. Aleix Sansó Alcover,

Ens plau oferir-vos el servei de la nostra nova secció de vehicles, especialitzada en totes les operacions administratives que s’hi relacionen.

Gràcies a aquesta nova secció podreu confiar a la nostra gestoria tots els tràmits relacionats amb els vostres vehicles personals o professionals: renovació de permisos de conduir, domiciliació del pagament d’assegurances, recursos contra sancions, llicències de transport. Com sempre, ens posam a la vostra disposició per informar-vos-en més detalladament, si convé.

Atentament,
Aina Santandreu Julià

Cap del departament comercial

******************************************************************************************************

El presi de Bulgària, el Petar Stoiànov, va manifestar ahir, ves per on, que encara n’hi ha, de marge de maniobra, perquè els dos partits principals es posin d’acord sobre això de la data de les eleccions, que l’oposició està encaparrada que es facin a la primavera. La temptativa de cercar una sortida pactada al merder causat pel desacord en la data de les eleccions va coincidir, sí, amb la continuació de les protestes de tota la penya contra el govern.

******************************************************************************************************

—La policia ha pentinat el barri, aquesta nit. Tothom va de cul, diuen que ens hem d’estar quiets, però jo en faré una de molt grossa, ¿em sents, Hellen? Molt grossa la faré!

—Però si ahir em vas donar un sobre de coca i em vas dir que en tenies molta més, com és que…

—De coca me’n sobra, i d’amfetes. En porto ració triple però no en faig prou, no hi ha res que es pugui comparar amb el cavall. El necessito per collons, t’ho juro, Hellen, el necessito, el necessito!
—Va, Maqui, tranquil·litza’t, sigues bon noi, estira’t, com et va dir aquell metge, fes una mica de ioga, que ja en saps fer. Després pren-te un bon somnífer i mira de dormir. Demà…

—Hòsties de demà ni de dormir! ¿Com vols que dormi? En necessito ara i me n’hauries de buscar tu, Hellen, de cavall, per favor, digues que sí, fes-ho per mi…

—No sabria pas com…

—Te n’has de sortir per collons! Segur que te’n sortiràs, no em diguis que no!

****************************************************************************************************

» I, pertot, l’heura que s’enfila, que escanya, que s’arrossega per ser més forta. L’heura al voltant de l’aigua. L’heura fosca, amb les fulles enterques, que mal tapaven els penjolls de raïms de granets petits i negres. Tot el que en un temps havia estat ordenat, dirigit, l’abandó i el pas de les estacions ho havien convertit en malaltia. De les branques velles, de les branques noves, de les branques esqueixades pel vent, cremades pels llamps, de tots els aixoplucs de sota de les fulles, un dia, feia anys, n’havien fugit els ocells. ************************************************************************************************

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha decidit: hem de desestimar i desestimem el present recurs de cassació, interposat pel procurador À. J. I., en nom i representació de Vallés Nain, SA, contra la sentència de la Secció Catorzena de l’Audiència Provincial de Barcelona de data 22 de juny de 1999, dictada en el rotlle d’apel·lació núm. 10/1998, dimanant de la demanda interposada pel recurrent contra F. S. R. i M. del C. F. S.

2. Emparella aquestes dues columnes de paraules pel seu significat:

3.  Determina si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

a.    Les varietats geogràfiques són un tipus de registre.

b.    La llengua permet dir una mateixa cosa per mitjà d’estils o registres diversos.

c.    El registre cientídfic es caracteritza per l’ús freqüent de la sinonímia i la polisèmia.

d.    La temàtica, el grau de formalitat, la intencionalitat i el canal utilitzat deteminen lús un o altre registre.

e.    El registre literari presenta una sintaxi clara i senzilla.

f.    L’ús de l’estàndard és imprescindible per assegurar la continuïtat d’una comunitat lingüística.

g.    El registre col·loquial fa servir més paraules tabú que el vulgar.

4. Escriu aquestes frases adoptant un registre estàndard o col·loquial:

•  Presenta una hipoacúsia bilateral.
•  L’afligeix una intensa cefalea.
•  Destaca per l’acusada prominència del seu cartílag tiroide.
•  Pateix vertígens i rinorrea.
•  S’ha de col·locar en decúbit supí.
•  Presenta símptomes d’una intoxicació etilíca aguda.
•  Pateix una gastràlgia congènita.
•  És un  tractament hidroteràpic contra aquest tipus de dermatitis.

1. Introducció
2. Francesc Eiximenis:

2.1. Vida

2.1. Obra:

a. Característiques generals

b. Obres principals

3. Anselm Turmeda:

3.1.   Vida

3.2.   Obra

4. Sant Vicent Ferrer:

4.1.Vida

4.2. Obra 

1.  INTRODUCCIÓ

2.  FRANCESC EIXIMENIS

2.1.      Vida

2.2      Obra

Visió  crítica de la dona 

…tot en ella és falsia, ja que si la mires als peus, duu sempre tacons, si pot, que la facin més alta; no posa el peu pla per anar més falaguera i més airosa. Tot el cos s’estreny per semblar més prima; els pits i les anques n’engrosseix per semblar més ben feta; la barba,  les celles i el front s’afaita per no parèixer peluda; els cabells duu manllevats, les celles pontades, la cara pintada; els llavis porta tenyits (…); les dents es pinta; l’alè i el cos es perfuma perquè no se sentin les seves olors amagades; la veu s’aprima, el coll plega i mou com a serp per semblar més falaguera; les mans s’omple d’anells i el cos de bells ornaments perquè tothom es fixi en ella i sigui més bella (…); en totes quantes parts té posa qualque ficció, de manera que així ornada ja no és la que era sense tots aquells aparellaments. I, sobretot, té el cor, a dins, com una font, bota i barral de falsedat, ja que en res més no pensa i de res més no parla (…).

**********************************************************************************************************

…El cinquè vici reprensible en els vestits és el tall i la forma, ja que alguns cada any muden la norma de vestir, i això és gran curiositat i gran supèrbia. Entre totes les curiositats i bogeries d’aquests temps (…) trobar vestits que cobreixen la cara i les mans i descobreixen les anques i les parts vergonyoses (…). I amb aquestes curiositats el diable n’hi ha mesclades d’altres, com és que porten camises estretes al cos, que meravella és com no es trenquen les costelles, i així amples als pits, que per força s’han d’omplir de cotó o d’altra cosa, ja que natura no basta per per fer-los tan grossos. (DCCXIV)

**********************************************************************************************************

Deus saber que demanaren a un poeta quina cosa era una dona i respongué que cap que pogués ser qualificada d’humana i que calia anomenar-la, millor, guineu, cranc o serp. Primerament guineu, perquè sempre pensa falsedats i enganys a qualsevol part on sigui. Després pot ser anomenada cranc perquè sempre va torta i perquè per fora sembla una cosa meravellosa i a dins no hi ha res de bo .(MXLVII)

**********************************************************************************************************

Consells per al bon comportament a taula.

(…) primerament, a hora de menjar i abans de posar-se a taula, cal donar gràcies a Déu i anar a la comuna ja que és molt sa i profitos haver porgat el ventre i ajuda a evitar lletges ventositats que podrien sortir a taula (…).

Els homes honests quan mengen no obren la boca perquè badant la boca mentre es menja per força s’ha d’ensenyar allò que es té dins la boca i allò que es rosega, fet que podria provocar a l’altre vòmit (…).

L’home que duu gran barba s’hi ha de passar sovint la mà per tal que si hi ha caigut res d’allò que es posa a la boca s’ho pugui llevar (…).

Mai no facis castell de sopes a l’escudella perquè és de gran golafreria.

Res que dins la boca hagi estat no ho escupis a la mà, perquè és gran immundícia; actuen molt malament aquells que, menjant prunes o cireres o fruita amb pinyol, escupen el pinyol a la mà; basta que, abaixant el cap, escupis els pinyols davall la taula.

Mai per rosegar cap os de carn o espina de peix facis grans endemeses del cap ni de la boca, ni renou de pegar amb el ganivet.

Sobretot a casa d’altres, evita llepar els dits ni qualsevol altra cosa, ja que això és de gran vergonya i lletgesa.

Mai no et gratis el cap ni res del teu cos a taula ni quan menges, ni gratis a cap altre per res, ja que gratar és prendre a les ungles nova taca.

Estant a taula, i encara que estiguis vora el foc, no t’eixanquis de manera que et vegin cap part vergonyosa ni dels genolls amunt per res.

Mai no tenguis cama damunt cama a taula, ni mai et toquis sabates ni calces.

No et moquis a taula amb la mà nua, ni en facis gran renou (…). Mentre que per refredat tenguis el nas que et degoti no convidis a ningú ni et seguis en taula d’altre si ho pots evitar.

Estant en taula mai no cantis per tal que no sigui atribuït a embriaguesa ni a poc seny, ni et vulguis decantar molt d’una part ni d’altra alçant l’anca per tal que ningú no es pensi que vols ventar davall.

Si et sents venir esternut, abaixa el cap ben aviat davall la taula i, amb el mocador o amb la falda, cobreix-te el nas i fes-lo servir a la teva necessitat.

Si t’has de mocar, evita mirar la brutor que del nas t’ha sortit com ho fan alguns bestials que s’ho miren com si haguessin tornat folls i sense vergonya.

Si has d’escopir, eixampla les cames un poc i escup entre elles i després amb el peu cobreix-ho dissimuladament i sense fer renou (…).

No et facis tan poc bocí que sigui motiu de burla, com feia aquella núvia que d’un pinyó es feia dos bocins o tres.

Per res del món no badallis a taula i, si no ho pots evitar, cobreix-te la boca sense clamor ni brogit. Alguns homes bestials quan badallen peguen un gran crit que és horroros i lleig entre persones de vergonya.

Sempre que hagis d’escopir a taula, escup darrere teu si hi ha lloc. No escupis mai al banc en què seus. I si espai no hi ha, escup entre les teves cames, amagant el teu escopir tant com puguis. Mai no escupis de manera que l’escopinada per res hagi de passar per damunt la taula ni davant ningú.

**********************************************************************************************************

Faula de la somera que es volia pintar quan fou núvia.

 Reconta el fabulari que la somera, veient que s’havia de casar, digué a la serventa de la casa:

–         Jo et preg que em vulguis pintar la cara de manera que jo no sigui lletja sinó bella com la senyora a les festes.

Respongué la serventa que li plaïa molt però que primer li havia de llevar tot el pèl de la cara, i plagué a la somera que així es fes. Llavors la serventa encalentí cera i li escaldà una galta i després la hi fregà fortament perquè el pèl es llevàs de tots punts. La somera s’esquivava fort per la gran pena que sofria i quan la serventa volgué fer semblantment a l’altra galta la somera li digué que no ho volia:

–         Més m’estim anar així desordenament a l’església que si tanta pena havia de sofrir encara. A bona fe!- digué ella- si tant costava a la senyora pintar-se com a mi em costa, mai no es pintaria.

I digué la serventa a la somera:

–         Més li costarà que a tu, però tu ja has pagat pel teu pintar i ella pagarà quan sigui morta, perquè els cucs li menjaran la cara i els diables se’n duran la seva ànima.

Digué la somera:

-Si tu m’haguessis dit que tan mala cosa era pintar-se i que costava tant, mai no ho hauria volgut. Ara, que ja sé que és tan gran pecat, tindré pàciència a la cara i sempre d’ara endavant portaré una part pelada i l’altra amb pèl. I mai més no tornaré a fer res semblant.

Diu aquí el fabulari: “Ja plauria a Déu que així contestassin i ho fessin totes les dones que es pinten, com feu la somera, ja que si així ho feien no es condemnarien tantes pel seu pecat.

**********************************************************************************************************

 Exemple del capellà golafre (carta a un metge)

“Senyor, en haver-me aixecat, menj una mica de coca calenta amb una copa de vi cuit o grec. Per dinar menj sempre pa blanc i varii les carns segons el temps; perquè a l’estiu menj pollastres tendres de diverses maneres – és a dir a l’ast amb aigua-ros o cuit amb salsa agredolça o dins panada – , cabrits i vedella de llet, xots primals i perdiganyes. A l’hivern, gallines grosses, polles prenys, capons grassos, xots engreixats, perdius, colomins i guàtleres. A la tardor, tords grassos, tudons, fotges i carn de caça(…). A la primavera, paons, faisans, grues i oques. Més endavant, per Pasqua, no empr qualsevol salsa, només les espesses i les bullides o salsa de paó i luxell i mig raust mesclat amb clau i gingebre verd. De dolç, flaons i formatjades, o formatge frit amb mantega o fus al foc amb sucre damunt i posat damunt pa torrat. Si menj peix, en tenc sempre tant de dents com de tallada, frit i en cassola o torrat, i dins una panada. Si menj res de cullera, tenc ginestada, avellanat o pinyonada, celiandrat o arròs amb sucre i llet d’ametla. Després, fruits secs i al final deman una dragea per reprimir els vapors de ventre i per confortar l’estómac i per treure fora les ventositats que se solen formar dins l’home. En haver-me aixecat de taula, també faig ús de les dragees per tenir bon alè.

El meu beure, quant al vi blanc, és aquest: bec vi grec a l’estiu, i a l’hivern cuit o moscatell, malvasia, de Trebbia, de Còrsega o de Càndia o garnatxa i, amb el dolç, bec clarea amb neules, o piment el temps d’hivern. M’agrada, però, que les neules siguin cuites amb sucre i que siguin consistents i així mateix gruixadetes. Dels vins negres de la terra no en puc beure; per això a l’estiu bec vi calabrès de Santo Noceto, de Tropea o Trillà, picapoll rosset de Mallorca o dels clarets d’Avinyó; a l’hivern en tenc del de Madrid de Castella i dels espanyols fins o del de Gascunya o del monestrell de l’Empordà.

Durant les col·lacions, prenc electuaris diversos, segons el temps, o aloses ensucrades per refrescar el fetge i de vegades manus Chistie amb esponges o indiana fina amb gingebrada per fer la digestió. Per refrescar les venes, prenc diferents xarops, tant juleps com de viola. En haver sopat, bec vi de Beuna i de Sant Porçà i em faig refrescar les cames amb aigües precioses (loció tonificant). I després, en tornar del bany, abans de menjar res més, bec devers trenta vermells d’ou frescs mesclats amb macís i cubebes fines en pols.

Sempre jec fins a tèrcia (les nou del matí) i tenc el meu llit parat amb dues vànoves franceses i amb set matalassos i amb quatre coixins i amb catifes en terra i amb cortines al voltant. I abans de colgar-me jug a taules, això en haver sopat. En fer la migdiada, abans escolt cantar els ocells que tenc dins gàbies a la cambra i em faig tocar instruments per trobar una mica de plaer que ajudi a prolongar la meva vida.

Per vestir, habitualment em pos damunt el cos una camisa prima i després un gipó prim damunt roba de seda escarlata i altres robes precioses folrades amb tires de pell d’esquirol, però a l’estiu faig ús de camellot folrat de roba fina. Tots els meus vestits els tenc perfumats de mesc, de civeta i d’aigua-ros; també amb aigua-ros a l’estiu m’hi rent les mans i la cara en seure a taula i en aixecar-me de dormir.

I per evitar l’escaldadura a l’estiu sovint faig que em ventin. I encara que sovint em posen lavatives, no puc buidar bé el ventre; i m’agradaria molt estar prim per tal que, quan vaig per la ciutat i les dones em veuen, no es riguin de mi en veure’m una panxa tan grossa.

I per conservar la salut sovint faig ús de dones (i per tal de no fer ofensa a ningú faig que me les cerquin fadrines) i trob que això em fa sentir millor.

Per anar net i alegre vaig sovint als banys i cada dia m’afait perquè trob que el mirall em mostra millor cara. Em guard de qualsevol disgust com de la mort, i de vegades ball a la meva cambra amb els meus goliards.

Mirau si us sembla bé aquest règim, perquè si no n’hi ha prou, prou que faré tot quant calgui. I us prec que m’envieu la vostra resposta pel portador de la present.”

3.   ANSELM TURMEDA

a.    Vida

b.    Obra

Llibre de bons amonestaments (estrofes 65-73)

Diners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat;

savi fan tornar l’hom orat,

pus que d’ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

e fan-lo sant celestial,

segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,

e vituperis e honors,

e fan cantar preïcadors:

Beati quorum.

 Diners alegren los infants

e fan cantar los capellans

e los frares carmelitans

a les grans festes.

Diners, magres fan tornar gords,

e tornen lledesmes los bords.

Si diràs “jas” a hòmens sords,

Tantost se giren.

Diners tornen los malalts sans;

moros, jueus e crestians,

lleixant a Déu e tots los sants,

diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc,

e fan honor a molt badoc;

a qui diu “no” fan-li dir “oc”.

Vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar.

Si els pots haver no els lleixs anar;

Si molts n’hauràs poràs tornar

Papa de Roma.

Si vols haver bé e no dan

per advocat té sant “jo ha’n”.

Totes coses per ell se fan,

En esta vida.

Frare Anselm respon a l’ase: – Monsenyor ase, sense rumiar-hi gens us provaré que entre nosaltres, fills d’Adam, som de major dignitat i noblesa que vosaltres, animals. I això per tal com mengem els animals de la terra, de la mar i de l’aire, és a dir, els ocells, de moltes i diverses menes. I és cosa clara i certa que el menjador és més noble que no és la cosa menjada. Per la qual cosa és manifest que nosaltres som més nobles que vosaltres.

Respon l’ase: – A boca closa, frare Anselm, no hi entra mosca. Bon home de Déu! Valdria més que tinguéssiu la boca closa que no que parlàssiu follament. Doncs, per la vigor de la vostra raó, els cucs serien els vostres senyors, car us mengen; també serien els lleons i els voltors els vostres senyors, i tots els altres animals i ocells i els peixos de la mar, ja que us mengen; i serien els vostres senyors els llops i els cans i molts d’altres animals. I, cosa que encara és pitjor, els polls, puces, xinxes, llémenes, nadelles i altres serien els vostres senyors ja que tots aquests mengen la vostra carn. Digueu-me, doncs, per vostra fe, si la vostra disputa, que és sense raó que vos pugueu donar ni assignar, és suficient.

 Com una mosca demanà llicència a l’ase per parlar:

-Molt reverend responent, per bé que no procedeixi de gran discreció parlar sense que m’hagi estat demanat,  però la gran temeritat, audàcia i ambició que veig en aquest frare no pot ser sense que li digui algunes raons per les quals si ell té un poc d’enteniment coneixerà que els animals són de major noblesa que els fills d’Adam. Per la qual cosa us plaurà permetre que jo li pugui parlar.

– Madona mosca, sota el bon voler del rei nostre senyor, vos i tot altre animal que sabrà donar alguna raó per la qual es pugui fer evident que nosaltres som de major noblesa i dignitat que els fills d’Adam, que tot seguit la doni i profereixi.

La mosca diu:

– Frare Anselm, jo no dic només els més honorables i grans animals, sinó encara els més petits i malaurats són de major dignitat i noblesa que vosaltres. I primerament us diré de nosaltres, les mosques, de les quals vos no feu cap cas i no ens preeu de res. I aquesta és la prova. Els principals i majors senyors de vosaltres, fills d’Adam, són el papa, l’emperador i el rei. I quan les festes venen ells es vesteixen amb llurs vestidures de seda, porpra i vellut i es perfumen de moltes bones olors, com ambre gris, civeta, almesc i altres. I llavors, quant d’orgull! Els sembla que al món no hi hagi ni honor ni noblesa major que la seva. I quan ells tenen tanta de glòria, nosaltres, les mosques, sortint de la immundícia, i amb les mans immundes i sollades i els peus emmerdats, ens posam a la barba del vostre papa, emperador o rei i ens hi torcam i eixugam els nostres peus i les nostres mans emmerdades. I després, si ens ve de gust pixar o fer de cos, ho feim en les seves barbes i vestidures (…). Doncs, frare Anselm, qui us sembla que sigui de major dignitat i noblesa: nosaltres, que emmerdam i pixam les vostres barbes i les dels papes, reis i emperadors o els fills d’Adam?

 (Del sisè i setè pecats mortals, que són enveja i peresa)

Frare Anselm, s’esdevingué una vegada al poble de Falset que a una festa de Nadal hi anaren a predicar un framenor i un frare predicador. Quan les festes foren passades, volent-se’n els frares tornar a Tarragona, d’on havien vingut, i prenent comiat del senyor comte, aquest els digué: “Senyors religiosos, a nos i a tot el poble ha plagut vostra científica i plaent manera de predicar, i per tant pensau de demanar qualque do que us plagui i nos us el donarem. Mes nos volem que el frare predicador demani el primer do i després demanarà el framenor”.

Immediatament, frare Anselm, que el frare predicador ho hagué sentit digué en si mateix: “He fet malviatge, ja que si deman primer, el framenor demanarà més que jo; i si ell té més que jo, la mort em seria millor que la vida. Però jo sabré més que ell”. I llavors, girant-se cap al comte, li digué: “Senyor comte, jo us demanaré un do a condició que la cosa que jo demanaré em sigui donada sense cap dilació”. El comte li  ho prometé. I llavors li digué: “Senyor, jo us deman que em sigui donat el doble de tot el que us demanarà el framenor”. I el comte li ho atorgà.

Quan el framenor hagué sentit la demanda del frare predicador, cregué morir d’enveja i de disgust, dient en si mateix: “Malviatge pugui tenir aquest traïdor de predicador, si tindrà el doble de tot el que jo demanaré. Ja que si jo deman cent florins ell en tindrà dos-cents. I més m’estimaria morir content que viure malcontent”. I llavors el framenor pensà i demanà el do dient: “Senyor comte, jo us deman ara que us plagui fer-me pegar dues-centes bones bastonades. I en això us deman, senyor, que no hi hagi falla (…). Aleshores el comte digué a dos escuders que eren prop d’ell: “Anau i portau dos bons bastons de nespler i feu-li aquest plaer ja que ho demana amb tan gran devoció”.

Després que els dos escuders hagueren portat dos bons bastons, prengueren el framenor pel caperó i començaren a pegar-li. I quan ells hagueren donat al framenor cent bastonades, el frare predicador començà a cridar dient: “Ja basta, senyor, ja que el framenor només ha demanat cent bastonades”. Quan el framenor sentí les paraules del predicador, digué suplicant, plorant i cridant: “No, senyor! No escolteu el frare predicador i donau-me altres cent bastonades ja que dues-centes us n’he demanades!”. I girant-se cap al frare predicador, li digué: “Què us sembla, frare predicador, del do que he demanat? Em sembla que no us agrada gaire. Vos heu demanat el doble del que em seria donat i a mi em plau passar un mal Nadal per tal que vos tingueu pitjor dia dels Innocents i encara més mal començament d’any!”.

Tan bon punt, frare Anselm, el framenor hagué rebut la dita gràcia, els dos escuders prengueren el frare predicador per la vora de la capa i li donaren quatre-centes bastonades, de manera que calgué portar-lo damunt un ase a la ciutat de Tarragona. Vet aquí, frare Anselm, com els vostres religiosos esquiven el pecat d’enveja”.

 (L’ase comença a descobrir les malvades obres i fets dels religiosos)

(…) hi havia un religios anomenat frare Joan Juliot. Aquest frare era molt agrados de presència, molt ben fet i proporcionat de tots els seus membres i de gran eloqüència, per la qual cosa tota la gent de Tarragona li volia gran bé i el tenien en gran estima i reputació. Tant que els homes principals de la dita ciutat es confessaven amb ell. En la dita ciutat hi havia un home de bé anomenat Joan Destallers que tenia per muller una bona dona anomenada madona Tecla. Era una de les dones més belles de la ciutat, talment que semblava, per sa bellesa, que fos un àngel de l’alta jerarquia.

Vinguda la quaresma, frare Anselm, i veient madona Tecla que les seves veïnes anaven diàriament a confessar, digué a son marit: “Senyor, ja són passats deu dies de quaresma i no m’he confessat encara, per la qual cosa, si us plaïa, hi voldria anar”. D’aquesta cosa el marit en tingué un gran plaer, veient sa bona intenció, i responent-li li digué:  “Dona, estic molt content que us aneu a confessar. Emperò, per tal com sou jove i innocent i mai no us heu confessat (…) vull que aneu a confessar-vos amb frare Joan Juliot (…) que és el meu confés i sap molt bé demanar els pecats (…): Li direu que jo us hi he enviada.

Així que madona Tecla hagué sentit les paraules del seu marit prengué el seu mantell i se n’anà tot dret al convent dels frares predicadors. I encara que aquesta dona superava totes les altres en bellesa, era molt bàmbola i rude d’enteniment i de bona fe creia que tot el que li deien era veritat. (…) Veient frare Juliot la bellesa de la dona i coneixent en el seu parlar que era ben curta fou molt alegre i es digué a si mateix: “Jo us mostraré tan bé com confessar-vos que d’ara endavant no caldrà que cap altre us ho mostri”. I llavors ell la feu entrar en un setial arraconat de l’església, on ell acostumava a confessar. Era un racó molt obscur, talment que els de dins no veien els de fora ni els de fora els de dins, per la seva gran foscor.

Tot seguit li demanà frare Juliot si ella estimava ningú i ella respongué: “Monsenyor, jo no dubt que per la meva gran bellesa molts s’hagin enamorat de mi, però jo no m’he enamorat de ningú perquè el meu marit em diu que la dona que estima un altre home que el seu marit les velles bruixes venen, de nit, i se l’enduen, la fiquen dins un sac i la tiren dins la mar. I per aquesta raó jo no he estat mai enamorada de ningú que no fos el meu marit, per por d’entrar al sac”. Frare Juliot en tingué un singular plaer i digué en si mateix: “Jo us ficaré el dia d’avui en tal sac que d’aquí endavant no tindreu por del sac de les velles”. I llavors li demanà: “Ma filla, quin temps fa que estau amb  el vostre marit?”. I ella respongué: “Monsenyor, ja fa sis mesos””. “Quantes vegades us ho ha fet el vostre marit?”. I ella respongué: “En veritat, monsenyor, jo no us ho podria dir gens. Tantes vegades m’ho fa, de nit i de dia, que no n’he pogut dur el compte”. Frare Juliot, mostrant-se molt torbat, li digué: “Quina cristiana sou vos, que no duis el compte de les vegades que el vostre marit us ho ha fet encara que per dret n’hàgiu de donar el delme (una desena part)  al confessor amb qui us confessau? Com podré jo prendre el delme de vos, si no sé quantes vegades el vostre marit ha tingut afer amb vos? Cert, vos mereixeríeu gran pena i penitència!”. Quan madona Tecla hagué sentit les paraules de frare Juliot, digué plorant: “Monsenyor, us prec per l’amor de Déu que em vulgueu perdonar. Perquè jo, trista de mi, he caigut ignorantment en aquest tan gran pecat; i jo us promet que d’ara endavant hi pararé esment i comptaré quantes vegades mon marit m’ho farà, i les marcaré en els meus rosaris per tal de no oblidar-ho. I cada vegada que m’ho farà jo hi faré un nus. I per tal, monsenyor, que mon marit sap que jo no sé res d’aquestes coses m’ha enviat a vos per tal que m’ho mostreu!”.

Així que frare Juliot sentí les paraules de la jove dona, tingué gran goig ja que conegué clarament que ella era de simple voluntat. I per consolar-la li digué: “Filla meva, de Déu i de mi us sigui perdonat. I no ploreu més ni en tingueu disgust, perquè jo us faré el compte ara, i si hi ha algun poc més o menys, no hi farà res. Ma filla, segons m’heu dit, ara fa sis mesos que us vàreu casar. Per l’amor de vostre marit i de vos només comptaré trenta dies per cada mes, per bé que alguns tenen trenta-un dies. I segons m’heu dit, ell us ho ha fet tantes vegades, de nit i de dia, que no n’heu sabut tenir el compte. Mirau, tanmateix, que per amor de vos jo només comptaré a raó d’una vegada, tant de la nit com del dia, que seran sis vegades trenta, que és, tot plegat, cent vuitanta vegades. I el delme, filla meva, és de cada deu, una. Per tant, me’n pertanyerien devuit vegades. I més d’altres devuit us n’he perdonades per l’amor del vostre marit, que us ha adreçat a mi”. Aleshores, madona Tecla, besant-li els peus, li digué: “Monsenyor, cent mil vegades us don les gràcies per la vostra cortesia, per la qual, sense cap coneixença precedent, m’heu fet tanta de gràcia. I per tant, monsenyor, en nom de Déu preneu del vostre delme tota aquella part que us plaurà”.

Veient això, el dit frare la va posar a terra i va cobrar d’ella el delme de vint vegades. I havent pres el dit delme, digué a la dona: “Ma filla, veieu que ara som pagat de vint vegades i no em vull, al present, pagar de més ja que vos no ho podríeu sostenir, ja que estau feble a causa del dejuni. Però, si a Déu plau, jo us aniré a visitar a casa per prendre la resta del delme. “Monsenyor, digué la dona, jo no voldria deure res, si possible era. Per tant, jo us preg que, al més aviat que podreu, prengueu de mi la resta del delme”. I després que frare Juliot li hagué demanat on vivia, la va absoldre de tots els seus pecats, dient-li el que segueix:

“Veieu, ma filla! Ara, per aquesta confessió, sou absolta dels vostres pecats i sou tan pura i neta com el dia que nasquéreu del ventre de la vostra mare, amb la condició, però, que tingueu secret de tot el que hi hagut entre vos i jo en confessió. I us faig saber que a qui revela el jurament de la santa confessió la llengua li és tallada i, després de la seva mort, va amb cent mil diables i no veu més el rostre de Déu”. Respongué madona Tecla: “Monsenyor, no plagui a Déu que jo digui res de la santa confessió! Emperò, monsenyor, jo us suplic que no oblideu venir a casa meva per prendre la resta del delme”. I dit això li besà les mans, s’acomiadà de frare Juliot i se’n tornà a casa seva. 

4.   SANT VICENT FERRER

a.    Vida

b.         Obra

El segon turment fou que, quan la tingué tota nua, la feu posar a l’aculeu ( són dos bastons que ballen com unes tisores) i la feu fermar amb cordes, les mans altes, així, i els peus a baix, així, i així estava eixancada, i estirant-li els braços li estiraven els nervis. Oooh, quin dolor i quina pena tenia! Però ella pensava: “Senyor meu Jesucrist: Vos fóreu  estirat en la creu per amor de mi i de tots els creients en vos perquè no es condemnassin; i jo, per amor de vos, vull ser estesa i estirada”, i tenia bona paciència.

El tercer turment fou que va fer que li pegassin amb vergues de ferro, fortes i mal esporgades; i li pegaven tan fortament que tota corria sang. I el prefecte digué: “Margalida, tingues llàstima de la teva bellesa, del teu cos”. I ella respongué: “Més que de la bellesa, tenc llàstima de la meva ànima, que és imatge de nostre senyor Jesucrist”.

El quart turment que li donà fou que, amb ferros aguts i tallants tota la feu tallar, mentre estava a l’aculeu, i ella no deia res més que “Jesús”. I aquell turment era tan fort que els infidels que l’envoltaven ploraven i deien: “Oooh, tanta bellesa es perd”. I ella no deia res.

El cinquè turment fou que, passats aquests turments, la portaren de nou a la presó i hi estava a les fosques. Però Jesucrist la consolava i quan ella fou a la presó tornà clar.

El sisè turment fou que, tornada a l’aculeu, la feu cremar amb llaunes de ferro ardents del foc: “xii, xiiii”, però el foc no li feia mal. Quan el prefecte va veure que el foc no la podia cremar pensà d’ofegar-la en aigua. Feu dur un cup d’aigua ple de serps i cuques verinoses perquè se la menjassin i feu que la hi posassin a dins, però ella va fer el senyal de la creu dient “In nomine patris, et Filii, et Spirits sacti, amen” i de sobte vingué un tro del cel, com un terratrèmol, i tot es vessà. Quan el poble veié aquest miracle, es convertiren dotze mil o quinze mil persones. I així veiem la lliçó: hem de ser fidels en la fe… “

 **************************************************************************************************

“La novena plaga foren les tenebres: durant tres dies varen estar els homes i les dones sense veure’s els uns als altres; i això significava el temps del cisma. I ja fa gairebé quaranta anys que dura el cisma. Ooh, quines tenebres tan fortes! Els tres dies signifiquen els tres papes que hi ha ara: El papa Joan, el papa Gregori, el papa Benet. I cada regne té grans doctors i santes persones que tracten directament amb cadascun d’aquests papes i no coneixen quin és el vertader. Ooh, quina tenebra!

(…) la desena plaga va ser quan els tres dies de  les tenebres varen passar; vet aquí que va venir l’àngel que fereix i va matar tots els primogènits d’Egipte. L’àngel significa l’Anticrist, i ja fa catorze anys que ha nascut.”

**************************************************************************************************

(Martiri de Sant Llorenç)

“Després agafaren uns forques de ferro i amb elles el giraven, ara a un costat , ara a l’altre, i així com el giraven, la carn… xi, xi… i rajava el greix així com la pell es trencava.”

**************************************************************************************************

“No només parlar de boca Pater noster així com vosaltres, quan feu oració, i com quan us vestiu i posau la camisa al matí: “Pater noster” a una mànega, i “xa, xa, xa, Marieta, posa l’olla! Pater noster”: oh, quina bella oració; i quan us embotonau “Ave Maria, eee! Gratia plena, xa, xa, xa”: no val res (…). I vosaltres, dones, com feu oració? “Senyor, quan em pentín i em depil les celles i agaf el mirall”: “Ave Maria, xa, xa, xa”… tampoc no val res…”

**************************************************************************************************

“Podeu pensar quina devia ser aquella contrició que devia rompre el cor; deia així: “Do…Do…Domine!”, plorant i amb paraules trencades.”

**************************************************************************************************

“I llavors cada cristià onsevulla que sigui ha de pregar agenollat en terra, no a porta ni a pedrís, així com fan alguns que fiquen els genolls així… Moltes persones, llavors, fan so de calderes, de bacins, etc. per espantar els dimonis (…). Altres cremen herbes pudentes, però els dimonis ja estan acostumats a pudors de fems i de sofre a l’infern (…). I els dimonis, llavors, se’n riuen.”

**************************************************************************************************

 (Judici final)

“Mentre aquells mesquins estaran cridant i plorant, Jesucrist donarà una nova ordre. “Infern, obre la porta i empassa-te’ls”. De sobte, es farà una esquerda a la terra, més llarga que d’aquí a Roma, i en sortirà aquella indescriptible olor de sofre; sota els peus s’obrirà la terra i els xuclarà en cos  i ànima. Vet aquí com ho va dir Jesucrist: “En el temps de la sega diré als segadors: colliu primer la zitzània i feu-ne feixos per cremar-la; el blat, dipositeu-lo al meu graner” (Mt. 13,30). Com ara un feix de capellans, arquebisbes, bisbes, rectors i vicaris, oficials, etc. Si han pecat de simonia o si han mal regit amb ufanes cavalcadures, amb concubines… no donant bon exemple a la gent; oooh, quin feix tan gran d’aquests a l’infern! Un altre feix es farà amb emperadors, reis, etc. que no hagin fet de senyors amb bona justícia, o que no han punit els seus pecats, o que no gosin extirpar els crims a les ciutats tan nobles que es podreixen per pecats i es corrompen: d’aquests tals, gran feix, sus! al foc de l’infern. Un altre feixot de mals religiosos que s’aparten de la religió i volen viure segons la seva voluntat i tenir propietats, etc. Ooi, quin feixot tan gran! (…) Un altre feixot de persones superbioses (enteneu-me dones!), que tot s’ho gasten en vanitats, blanquets, corns… Igualment els homes vans, inflats de ciència. Ooh, que en serà de gran, aquest feixot, cap a l’infern! Un altre feixot d’usurers (…) Ooi, quin feixot tan gran cap a l’infern: xof! A les calderes!”

**************************************************************************************************

“(…) que els jueus o moros estiguin en llocs apartats, no entre els cristians. No sostingau metges infidels, ni compreu vitualles d’ells i que estiguin tancats i emmurallats ja que no tenim pitjors enemics. Una cristiana no ha de ser dida seva ni menjar amb ells. Si us envien pa, tirau-lo als cans; si us envien carn viva, preniu-la, però si fos morta, no”.

**************************************************************************************************

“Són molts els qui pensen que fan el senyal de la creu i fan el senyal del diable. Quin és el senyal de la creu? Aquest: +. Mentre que el del diable és el cercle C; sembla que es vulguin espantar les mosques.”

**************************************************************************************************

“Exemple del rei en Martí (Martí l’Humà). Jo era amb ell a la seva cambra a Barcelona i va dir-me: Mestre Vicent, voleu veure les meves cames, que les tenc totes plenes de podridura? I jo li vaig demanar a què es devia, i em va dir: Jo tenc això perquè, quan era jove, tenia unes cames boniques i les mostrava perquè em diguessin que les tenia ben fetes; per això tenc aquest càstig.   Aah, vaig dir, ja va bé si us n’adonau”.

*********************************************************************

(Del matrimoni i la criança dels fills)

“I per què ha donat Déu mamelles a la dona? Perquè sigui celler de la criatura. Us pensau, filles meves, que Déu us ha donat les mamelles per mostrar les freixures als milans, com a putes? No, sinó que heu d’anar del tot tapades, llevat de les que estan criant. (…) I vegeu què us diré: per al creixement complet de la criatura dins del ventre, cal que s’hi estigui nou mesos, així mateix amb l’alletament. Si hi ha dos fadrins amb una mateixa constitució, el que mamarà tres anys bona llet tindrà més força que el que no mamarà bona llet. Per això marit i muller han d’estar tres anys sense fer ús del matrimoni. Però tu, com ho fas? Abans que ella partesqui cap a missa. Oooh, quin porcàs! I per això surten lleganyoses les criatures.”

**************************************************************************************************

“Aquí teniu un consell de la Verge Maria: que sobretot les dones no vagin a les romeries. Quan l’altre any anaren a Roma, moltes dones hi varen anar verges i en tornaren putes. Vegeu què em va pasar a mi. Jo vaig anar a un hostal i l’hostalera em va dir: ”Oh, quina sort que heu tingut de no haver arribat anit, que de cop varen arribar més de cent persones entre religiosos i capellans, homes i dones”. I jo li vaig dir: “I on va dormir tanta gent?”. L’hostalera digué: “En aquella pallissa, tots rebolicats”. “I sense llum?”. “Sí”. Déu em guard de semblant romeria! Filles meves, guardau-vos-en!”

**************************************************************************************************

“Jo sé d’homes que deien que durant quaranta anys mai no havien fet contrició fins ara que han vist fer aquesta penitència. Per això l’escriptura diu: Convertiu-vos a mi de tot cor amb dejunis, amb plors, amb lamentacions. Convertiu-vos, pecadors envellits. I com? Dejunant, flagel·lant-vos, trencant la carn: li heu de pegar, que ha fet molt de mal”.

2.   Resumeix en tres o quatre línies el pensament que expressa Eiximenis sobre les dones als textos que has llegit. Creus que es pot dir que és un autor misogin o creus, per contra, que només critica les dones per ajudar-les a millorar com a cristianes. Explica-ho amb detall.

3.   A quin tipus de públic creus que s’adreça Eiximenis quan escriu la Faula de la somera? Era el seu públic habitual? Què pretén aconseguir-ne?

4.   Quina relació té l’exemple del capellà golafre amb la crisi espiritual de l’època a la qual ens hem referit a la part introductòria d’aquest tema?

5.   Explica amb les teves paraules el contingut del fragment del Llibre de bons amonestaments que acabes de llegir. Et semblen uns consells cristians? Raona la teva resposta.

6.   Quina imatge dels religiosos transmet Turmeda als fragments que hem llegit de La disputa de l’ase? Creus que fan referència a una situació real de la societat de l’època

7.   Cerca als fragments dels Sermons de Sant Vicent Ferrer que has llegit exemples de les principals característiques que s’han esmentat a la part teòrica del tema.

2.   La variació lingüística segons els usuaris (dialectes):

2.1.   Variació històrica (història de la llengua):

a.  Català preliterari

b.  Català medieval

c.   Català de la Decadència

d.  Català de la Renaixença

e.   Català actual

2.2.      Variació social

2.3.      Variació geogràfica

“ego Raimundus suprascriptos et coniux mea Adaleiz sic uindimus ad te Iozfredo supra scripto presbitero ipsa terra … cum ipso ortal et ipsis arboribus qui ibidem sunt; id sunt morers III. et oliuer I. et noger I. et pomer I. et amendolers IIII. et pruners et figers Et ipsas chasas qui ibidem sunt et ipso orreo qui ibi est et ipso torculario et tonna I. et ipsa usubilia qui infra ipsa mansione est sic uindimus tibi ipsa omnia superius scripta cum exiis et regresiis earum (?) illorum decursibus ab omni integrietate.

-Amiga -dix Fèlix-, molt me meravell de vós com tota sola estats en est boscatge, en què són moltes males bísties qui porien dar damnatge a vostra persona; e vós no havets força que vosaltres ovelles als llops ne a les males bísties defendre poguéssets.

Dix la pastoressa:

-Sènyer, Déus és esperança, companyia e confort de mon coratge; e en sa guarda e virtut estic en aquest boscatge, car ell ajuda a tots aquells qui en ell se confien; cor ha tot poder e tota saviesa e tota bondat, són-me mesa en sa guarda e en sa companyia. “   (Ramon Llull, Fèlix o Llibre de meravelles, segle XIII)

“No sé yo per que, a la veritat, no és tant cupdiciada como aixo la llengua catalana, y la aragonesa és tinguda per millor, per semblar més a la castellana.

Lúcio:

En nostres dies sí, mas en lo temps atras no la tenien sinó per ço molt grosera, com a la veritat ho era, y per tinguda en menys que la de assí. Provas ab que los reys, encara que priven lo apellido de Aragó no per ço parlaven aragones, sinó catala, y fins lo rey don Martín últim rey de la línea masculina dels comptes de Barcelona, parlava catala. Y son para de aquest rey, qui fonch en Pere Tercer, la Cronica que compongué de les gestes de son avi, de son pare y seus, en llengua catalana la compongué y de la propria ma sua se troba per a vuy escrita dins lo real archiu de Barcelona, copia de la qual té posada per Miquel Carbonell en la Cronica que de Catalunya té feta. Més avant vos diré una cosa per a abonar ma rahó, que cert és de ponderar: y és que en Aragó tant com afronta lo regne ab Catalunya y Valencia, no parlen aragones sinó catala tots los de la frontera, dos y tres llegües dins lo regne, que dins de Catalunya y Valencia, en aquesta frontera no y a memoria de la llengua aragonesa. Aço pasa ab veritat així com ho dich, y de aquí ve lo escandol que yo prench en veure que per a vuy tan absolutament se abrasa la llengua castellana, fins a dins Barcelona, per los principals senyors y altres cavallers de Cataluya, recordant-me que en altre temps no donaven lloch ad aquest abús los magnanims reys de Aragó. Y no dich que la castellana no sia gentilllengua y per tal tinguda, y també confesse que és necessari saber-la les personas principals, perque és la espanyola que en tota Europa se coneix, pero condemne y reprove lo ordinariament parlar-la entre nosaltres, perque de asso se pot seguir que poch a poch se lléve de raella de la patria y així pareixeria ser per los castellans conquistada.”

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig (1557)

La botiga de La Puntual. Any 1877

Escena tercera

SENYOR ESTEVE: Seu.. i… parlem, aclarim i sortim-ne d’una vegada, i sapiguem el que passa. (S’asseuen.) Ramonet, ja saps que una vegada et vaig preguntar què feies quan te n’anaves de casa, i em vas dir que te n’anaves a Llotja. Ja saps tu que no hi ha res al món que, llevat de tu i de la teva mare, estimi tan com la botiga. Tu ja saps com em vas prometre que la cuidaries com a pròpia, que teva és i que teva ha de ser… i ja no sols te’n vas a les tardes, sinó que te’n vas al dematí, i demà te n’aniràs a la nit, si no parlem clar i t’expliques bé. Digues d’un cop: a on vas quan surts?

RAMONET: A… estudiar.

SENYOR ESTEVE: Això ja ho vas dir. Digue’m si dius la veritat, i si la dius, de què ha de servir-te tot això que dius que estudies.

RAMONET: Doncs… doncs… el que estudio em té de servir per una cosa… per la carrera… que vull seguir.

SENYOR ESTEVE: Parla més clar i no et torbis… i no fem confusions, Ramonet.

RAMONET: que voldria seguir una carrera… que no és estar-me aquí… a la botiga.

SENYOR ESTEVE: No t’entenc, però quasi no et vull entendre. Només sospito el que vols i ja el cap se me’n va i m’agafa febre. La carrera que… vols seguir? Que no en tens una, de carrera? Què voldries?… Bah!… No pot ser!… Que voldries deixar la casa? Que saps el que et dius?

L’auca del senyor Esteve, Santiago Rusiñol,  1907

“Amb la mà dreta em va fer senya que m’hi acostàs. Jo seia a la cadira tubular que m’havia deixat la infermera perquè la butaca s’havia esculat. Les anques només tocaven el caire del seient i quan vaig aixecar-me vaig agafar tanta força que vaig perdre l’equilibri i vaig anar de gambirot fins als peus del llit, però no vaig caure perquè vaig aferrar-me als barrots. Forçat vaig haver de riure. Una rialla histèrica, aspra, esborradissa, que al mateix moment en què s’insinuava es va trencar en un ronc. Recuperar la compostura em va fer sentir ridícula. Ell no va riure, però estic segura que així com em va clavar la vista li va revenir el retret de sempre. Un cavallot, una esburbada. I em va fer ràbia. Aquesta ràbia, al cap de tres anys, encara em fa mal. Sabia que li costava molt parlar. De fet, ja no m’havia dit res des del dia abans quan, a l’hora de partir, ell encara s’havia aixecat per anar al bany i el vaig veure d’esquena, davant la tassa, mentre em deia adeu. Vaig acalar el cap i vaig parar l’orella. No el vaig entendre. No sé què va dir. No sé si va dir res. Només una obstrucció de la glotis i va fer el darrer alè. L’aire calent em va fer pessigolles a l’orella. Aire expirat. No va fer els tres alens. La tia Antònia deia que els qui s’han de morir fan sempre els tres alens. Només en va fer un. Crec que sabia que era mort, però no em vaig moure”.

Mans plegades, Sebastià Perelló,  2004

2.   Fes una llista amb les principals diferències que creus que hi ha entre la manera de parlar de la generació dels teus padrins i la teva.

3.   Identifica l’etapa de la història de la llengua catalana a la qual creus que pertany cada un d’aquest textos i relaciona’ls amb els següents referents: Homilies d’Organyà (s. XII-XIII) / Ramon Llull (segle XIII) / Cristòfor Despuig (segle XVI) /Joaquim Rubió i Ors (s. XIX) / Quim Monzó (s. XX)

4.   Escriu quinze termes propis de l’argot dels estudiants.

No té vocal neutra: es pronuncia a/e  també en posició àtona

Té la vocal neutra (a/e en posició àtona té un so neutre )

Es distingeixen o/u àtones

La e tancada passa a e oberta i en el cas del balear, passa a neutra tònica :

cɛba/ cə ba

Els diftongs qua-gua se simplifiquen en  vocal

(central: aiga ; balear: aigo/aigu)

La consonant palatal fricativa inicial o postconsonàntica, es pronuncia africada: (tx)arop,  pan(tx)a

La consonant palatal fricativa inicial o postconsonàntica, es pronuncia fricativa: xarop, panxa

-o/-e:canto(nord-occidental)/cante (valencià).

1a persona singular dels presents d’Indicatiu en -u/-i o sense terminació : cant(u) (central)/canti (rossellonès), cant (balear i alguerès)

1.- Feia dugues hores que l’esperava i m’estava morint de set; hagués donat qualsevol cosa per un got d’aigua! Allavòrens va aparèixer i em va dir que havia sigut tonta d’esperar-lo.

 Bloc:_________________ Dialecte:_________________________

2.- La revolució, la podem pas fer tots sols! Hi ha companys que han provat d’anar a les usines a l’hora de la salida, mes els obrers els han pas escoltats i al contrari se n’han rigut.

Bloc:_________________Dialecte:__________________________

3.- Enyor la mar, enyor sa immensitat blavosa que semblava entrar-se’n a sa cabina per l’ull  de bou d’aquell dia de primavera, camí de l’illa. I pens que mai tornaré a veure-la com era a s’horabaixa.

Bloc:________________Dialecte:___________________________

4.- Llàstima que les coses haiguin nat com han nat, que si no, a hores d’ara jo encara viuria en aquell pis de l’Ensanxe que semblava un palau. Aquí per lo menos te cuiden, algo és algo.

Bloc:________________Dialecte:___________________________

5.- Saluda la teua secretària de la meua part –digué mentre es dirigia a l’eixida.

Pere Coll l’acompanyà fins a l’ascensor.

-Ja saps, Toni: si et veus en perill no dubtes a cridar el teu camarada.

A Coll li ixqué una veu sorneguera.

-En això confie.

Bloc:_________________Dialecte:__________________________

6.- Sem arribats a casa mes el peirer ha pas acabat la feina. Me queixi perquè ha deixat la casa força bruta. Per me tranquil·litzar, vaig a beure’m un veire d’aiguardent.

 Bloc:__________________Dialecte:__________________________

7.- …lo sinyor Lleganya, dius? On vas a parar!

-Que se la mirae a missa amb los seus ullassos de sípia com si se la volgués menjar viva!

Bloc:______________________Dialecte:_________________________

8.-  -Ni te vullc ni te voldré; debaes te calfes el cap.

      -Xica, si oïra ton pare eixa expressió que has soltat!

      -Mon pare està en tu molt cego..

      -Perquè ho mereixc.    

Bloc:______________________Dialecte:_________________________

9.- Ous colgats. Se posa a una cassola aigo i una xícara de vinagre; s’hi estrellen ets ous quan s’aigo bull. Així han de bullir tres o quatre minuts; se treuen i se tiren dins aigo freda. Se fa a part una salsa amb una cuerada de saïm, un poc de trufa, una cueradeta de farina fusa i s’hi afegeix llet.

Bloc:_______________________Dialecte:________________________

10.- Pep: treu-te de seguida les espardenyes i no m’embrutos lo terra de  fang, que aquesta tarda hai fregat!

       -Sí, dona…

       -I ves a donar de menjar a les vaques, que ja fa estona que les sinto  ganyolar per l’estable

Bloc:_________________________Dialecte:_______________________

11.- La minyona era cuntenta de trubá un bon llit de sa rapusà, ma taniva apatitu, qu’era tot lu dia sensa mantjà. Finalment entra a un’apusentu i veu aque(i)xa mesa ben aparallara; a mig de la mesa, una supera de prata, lus prats de prata, tassas també de prata. Ella destapa la supera i troba aque(i)xa bella minestra; dasprés hi havia un pullastra i prats an dolç. Ella ha manjat que sa n’és cunsurara, i ha bagut bon vi sensa veura mai gent, sempra plurant la famíria, que s’era paldura.

Bloc:_______________________Dialecte:________________________

12.- Pé vus fé cumprendra ara estic ascrivint l’algarés sagon achescia linia cultural. Vus puc assagurà che escrit ascí, an anchí ar’alghé, cara u ta cumprén.I ancara calchi u, calchi volta sa posa a scrira an achesc modu. I quan iò vec coses ascritas ascí, ma fan rira, pe cò damostran l’ignoranzia de achescias palzonas.

Bloc:______________________Dialecte:__________________________ 

B.    Les quatre grans cròniques:

1.          Introducció

2.          Característiques comunes

3.          Objectius

4.          Crònica de Jaume I o Llibre dels Feits

5.          Crònica de Bernat Desclot

6.          Crònica de Ramon Muntaner

7.          Crònica de Pere el Cerimoniós

******************************************************************************************************

“ I la nostra mare, tan bon punt vàrem néixer, ens va enviar a l’església de Santa Maria, i ens hi varen dur en braços. A l’església de Nostra Dona cantaven maitines, i tan bon punt ens varen fer entrar en el portal de l’església es varen posar a cantar  Te Deum  Laudamus ―i els clergues no sabien que estàvem a punt d’entrar-hi, sinó que va coincidir la nostra  entrada amb el seu càntic. (…) I quan ens varen tornar a dur a casa de la nostra mare, ella es va posar molt contenta d’aquests bons auguris. I va fer fer dotze espelmes, totes del mateix pes i de  la mateixa mida; les va fer encendre totes alhora, va posar a cadascuna de les espelmes el nom d’un apòstol i va prometre a Nostre Senyor que d’aquella que més duraria trauria el nostre nom. I la que va durar més ―ben bé tres dits més― que les altres va ser l’espelma de sant Jaume. I per això, i per la gràcia de Déu, ens diem Jaume. “

******************************************************************************************************

“I fou a santa Maria de l’Horta de Tarragona, que oïda la missa del Sant Esperit, nós cenyírem l’espasa que prenguérem de sobre l’altar. I podíem llavors tenir dotze anys complits i entràvem en el tretzè, encara que un any estiguérem amb ella (la reina) que no podíem fer allò que els homes han de fer amb llur muller perquè no teníem l’edat”.

******************************************************************************************************

“I fou a Borriana, que quan volgueren llevar la host, una oreneta havia fet niu prop de l’escudella en el tendal, i manàrem que no llevassin la tenda fins que se n’hagués anat amb sos fills, ja que en nostra fe havia vingut”.

******************************************************************************************************

“I, quan ell se n’hagué d’anar, digué que volia parlar amb nós i s’acomiadà de nós plorant(…). I nós ploràrem amb ell pel dolor de la seva partida”.

“I nós que ens en tornàvem amb els homes, ens giràrem cap a la vila per vigilar els sarraïns, que n’hi havia una gran companyia a fora; i un ballester ens tirà (…) i ens pegà al cap, amb el cairell, prop del front. I, per voluntat de Déu, el cairell no traspassà el cap, però la punta de la sageta es clavà enmig del front. I nós, per la ràbia que sentírem, donàrem tal manotada a la sageta que la trencàrem; i ens rajava la sang cara avall i, amb el mantell de sendal que nós dúiem, ens torcàvem la sang; i veníem rient perquè la host no se n’espantàs. I entràrem en una tenda en què nós posàvem; i se’ns inflà tota la cara, i els ulls, de manera que, de l’ull de la part en què nós érem ferit, no hi poguérem veure per quatre o cinc dies. I quan la cara se’ns desinflà, cavalcàrem per tota la host, per tal que la gent no fos tota desconhortada”.

******************************************************************************************************

(Guareix la ferida d’un dels seus homes amb les seves mans):

“I ens digué un escuder:

-Senyor, don Bernat Guillem és ferit d’una sageta a la cama.

I nós li diguérem:

-Ves a cercar estopa a la host,  i li llevarem la sageta.

I així ho vàrem fer. I  nós mateix la hi traguérem, i li posàrem aigua amb l’estopa  i li férem lligar la ferida amb un tros de camisa de l’escuder”.

******************************************************************************************************

(Després de lluitar ell cos a cos, li digué Guillem de Montcada):

“I què heu fet? Voleu morir vós i nosaltres?(…) que si per mala ventura vós perdíeu (…) tota la host seria perduda”

******************************************************************************************************

(Sobre la conquesta de Mallorca)

“Tota la host a una veu començà a cridar:

– Santa Maria, Santa Maria!

I aquest mot no els sortia de la boca, que quan l’havien dit sempre el repetien, i així com més el deien més pujava la veu; i això digueren trenta vegades o més. (…) Hi havia ja bé cinc-cents homes a peu. I el rei de Mallorques amb tota la gent dels sarraïns de la ciutat vingueren al pas (…). I segons els sarraïns ens contaren, deien que havien vist entrar primer a cavall un cavaller blanc amb armes blanques; i creiem que devia ser sant Jordi, ja que en altres històries trobam que en altres batalles l’han vist cristians i sarraïns moltes vegades.”

******************************************************************************************************

(El rei en el seu comiat de Mallorca després de la conquesta, reuneix tots els seus cavallers i tots els pobladors de l’illa i els diu ):

– “Barons, nós hem estat aquí catorze mesos, i no voldríem per res allunyar-nos de vosaltres, però ara és l’entrada de l’hivern, i ens sembla que a la terra no hi ha perill i per això volem partir (…). Cregueu, però, que no hi haurà moment que el nostre pensament no sigui amb vosaltres. I, ja que Déu ens ha fet tanta gràcia que ens ha donat un regne dins el mar, (…) sapigueu que no us desempararé, sinó que sempre tindreu la meva ajuda per a tot allò que haureu de menester. I ploràrem nós; i ells s’acomiadaren de nosaltres”.

******************************************************************************************************(També quan cau la ciutat de València i veu hissar la seva senyera s’emociona):

“I quan vàrem veure la nostra senyera damunt la torre, descavalcàrem del cavall i (…) i ploraren els nostres ulls, i besàrem la terra, per la gran mercè que Déu ens havia fet”.

******************************************************************************************************

“I trobàrem en Guillem de Mediona , del qual deien que a tot Catalunya ningú no lluitava millor que ell (…) i sortia de la batalla i li sortia sang del llavi (…). I li vàrem dir:

–  Guillem de Mediona, per què sortiu de la batalla?

I ell va dir:

– Perquè estic ferit.

I nós ens pensàrem que estava ferit d’algun cop mortal que li haguessin donat al cos. I li diguérem:

– I de què estau ferit?

– D’una pedra que m’han tirat sobre la boca.

I l’agafàrem per les regnes i li diguérem:

– Tornau a la batalla, que un bon cavaller s’ha d’enrabiar més per un cop tan bo com aquest, en lloc de sortir de la batalla.”

******************************************************************************************************

«Aquestes gents que hom anomena almogàvers són unes gents qui no viuen sinó d`armes, i no estan en ciutats ni en viles, sinó en muntanyes i en boscs, i guerregen cada dia amb sarraïns i entren dins la terra dels sarraïns una jornada o dues, robant i prenent, i duen molts sarraïns presos  i moltes altres coses. I d’aquesta manera viuen, i sofreixen grans malanances que altres homes no podrien sofrir ; que bé poden estar dos dies sense menjar, si és necessari, o menjaran de les herbes dels camps.(…). I no porten més que una camisa, sigui estiu o hivern, molt curta, i a les cames unes calces ben estretes de cuir i als peus bones avarques de cuir ; i porten bon coltell, i una bona corretja i un foguer [estri per a fer foc] a la cintura, i porta cadascú una bona llança, i dos dards i un sarró de cuir a l´esquena en què porta son pa per a dos o tres dies. I són molt forts i lleugers per fugir i per encalçar.»

******************************************************************************************************“I en Roger (…) quedà allà on havia estat la batalla fins al matí, i al bon matí feu prendre aquells tres-cents homes ferits que havia fet presos a les galeres i els dugué a terra i el va fer enfilar a una corda, i després (…) a la vista de tothom que ho va voler veure, els va fer arrossegar a dins la mar i moriren tots aquí. I després agafà aquells dos-cents seixanta homes que no estaven ferits, va fer que els traguessin els dos ulls  i els enfilà  amb una corda. Hi hagué un d’aquests homes a qui només va fer treure un ull per tal que pogués conduir els altres. I tots enfilats, un davant l’altre, els envià al rei de França. “

******************************************************************************************************

“Aquest rei En Jaume d’Aragó fou el més bell home del món; que ell era un pam més alt que cap altre, i era molt ben format i complit de tots els seus membres; que ell tenia la cara molt gran i vermella i agradable, i el nas llarg i ben dret, i gran boca i ben feta, i grans dents belles i blanques que semblaven perles i els ulls variats (de diversos colors) i bells, i els cabells rossos semblants a fil d’or, i grans espatlles, i llarg cos i prim, i els braços grossos i ben fets i belles mans, i llargs dits, i cuixes grosses, i cames llargues i dretes i grosses per llur mesura, i els peus llargs i ben fets i elegantment calçats. I fou molt valent, i el millor en les seves armes, i fort i valent, i agradable a tota gent i molt misericordiós”.

******************************************************************************************************

“Quan fou mort aquest noble rei En Pere d’Aragó, es reuniren a la seva cambra tots els prelats i los barons i els nobles de la terra, i s’hi sentí el major plor i el major dol que mai s’havia vist, (…)  Després s’encarregaren del cos l’abat i els monjos de Santes Creus, on havia triat que posassin la seva sepultura en vida aquell noble rei d’Aragó, i el banyaren i vestiren així com a monjo; i tingueren una caixa i la folraren de tela vermella i hi posaren l’honorat cos del rei d’Aragó. I amb gran honor el tragueren de Vilafranca i el dugueren homes nobles al coll fins que foren al monestir de Santes Creus; i aquí expressaren el seu dol durant dos dies amb crits i laments tan forts com no s’havien sentit mai”.

******************************************************************************************************

“I és per això que, entre els altres homes del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada i ciutadà de València, vull donar moltes gràcies a nostre senyor Déu i a la Verge madona santa Maria i a tota la cort celestial, de la gràcia que m’ha fet, dels molts perills dels quals m’ha salvat, ja que he escapat de trenta-dues batalles entre mar i terra en les quals he estat, i de moltes presons i turments que he patit en les guerres on jo he estat, i per les moltes persecucions que he tingut. I cont aquestes coses perquè tothom sàpiga que jo vaig veure el senyor rei i que puc dir allò que d’ell vaig veure perquè no vull contar res més que allò que jo he viscut.”

******************************************************************************************************

«Senyors qui aquest llibre oirets…»

******************************************************************************************************

» El senyor rei anava d’ací d’allà, ara a dreta, ara a esquerra, donant tants cops d’espasa que la va fer bocins; aleshores va agafar la maça, que sabia usar millor que cap cavaller del món, es va acostar al comte de Nivers, que dirigia aquella companyia, i li va etzibar un cop de maça tal sobre l’elm, que el va deixar estès a terra; tot seguit es va girar i va dir a un noi que no se separava d’ell, anomenat Guillemó Escrivà, de Xàtiva:

-Guillemó, baixa i mata’l.

Aquell va descavalcar i el va matar; i quan el va haver mort, per desgràcia seva el va enlluernar l’ornamentació de l’espasa que portava el comte i la hi va descenyir; i mentre la hi descenyia, un cavaller del comte mort va veure que aquell havia mort el seu senyor, va escometre’l, li va clavar el bordó per les espatlles i el va matar. El senyor rei, en girar-se i veure que aquell cavaller havia mort En Guillemó Escrivà, li va donar un cop de maça tal sobre el capell de ferro, que li va fer sortir el cervell per les orelles i va caure mort a terra. En aquell lloc hauríeu vist donar i rebre cops, a causa del comte que hi jeia mort. El senyor rei, en veure la seva gent en tan gran afany, va escometre i apartar els enemics i va establir un cercle que va mantenir matant a cops de maça els més de quinze cavallers que el van gosar franquejar; i cregueu que, a aquell que aconseguia de ple, només li calia un cop. »

******************************************************************************************************

“ I si ningú em demana: -En Muntaner, ¿quines gràcies coneixeu vós que tenen els  senyors del casal d’Aragó que no tenen els  altres? -, jo us diré:

-La primera gràcia és que tenen llurs nobles, prelats, cavallers i homes de viles en millor consideració que cap altres senyors del món. D’altra part, que sempre els donen i els fan moltes gràcies.(…) I d’altra part, que cavalquen sempre per les ciutats, viles i llocs, i es mostren a llurs pobles. I si un bon home o dona pobra els crida: -Senyor, mercè!-, estiren la regna i els escolten i els donen consell a la seva necessitat.

Què us diré? Que tan bons i graciosos són als ulls de llurs sotmesos que molt llarg seria d’escriure. I per això els seus sotmesos són inflamats del seu amor, que no temen mort per exalçar el seu amor, honor i senyoria (…). Perquè Déu augmenta i millora tots els fets d’ells i el seu poble i els dona victòria. I també ho farà d’ara endavant si a Déu plau, sobre tots els seus enemics”.

“I si algú em demana: «En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?», jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligau ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar alhora, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posassin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.»

******************************************************************************************************

“I l’infant tenia bona dida (…) qui el nodria molt graciosament; i a més de la seva dida, jo me’n vaig dur dues més, i les vaig col·locar amb els seus infants a la nau, per tal que si una fallava, les altres estiguessin preparades (…) I jo l’havia de tenir als braços quan mamava perquè la dida no podia seure de tant mal com li feia la mar”. (El vaixell va sortir de Catània (Sicília) el dia 1 d’agost de 1315 i no va arribar a Salou fins l’1 de novembre. Havia estat una travessia llarga i accidentada durant la qual Muntaner no s’havia separat de l’infant).

“I que ningú pensi que Catalunya es poca província, abans vull que tots sàpiguen que a Catalunya hi ha un poble més ric que cap poble que jo hagi vist a cap província, encara que la majoria de les gents del món creuen que són pobres. Cert és que Catalunya no té les mateixes riqueses de moneda que alguns homes senyalats tenen en altres terres. Però la comunitat del poble és la més ben dirigida entre altres pobles del món i viuen millor i més ordenadament a les seves cases amb les seves dones i els seus fills que en qualsevol altre poble del món.

D’altra banda, us diré una cosa que us meravellarà, però si bé ho cercau, ho trobareu: que de cap llenguatge hi ha tants de parlants com del català. Que si voleu dir castellans, la vertadera Castella és poca i poc extensa, que a Castella hi ha moltes províncies i cadascú hi parla la seva llengua, que són tan distintes com els catalans i els aragonesos. (…) I el mateix trobareu a França, i a Anglaterra, i a Alemanya, i per tot Itàlia i per tota Romania (…). I així vos he dit cosa dels catalans que és pura veritat. I seran molts els que se sorprendran i ho prendran per faula, però que diguin el que vulguen perquè aquesta és la veritat “.

******************************************************************************************************

“La gràcia de Déu és i ha de ser amb tots aquells que són descendents del senyor rei en Jaume, fill del senyor rei en Pere i fill de la molt alta dona madona Maria de Montpeller, ja que el seu naixement fou miracle senyaladament de Déu i per obra seva. I perquè ho sàpiguen tots aquells que d’aquí endavant sentiran aquest llibre, jo ho vull contar.

Veritat és que el senyor rei en Pere prengué per muller i per reina l’alta madona Maria de Montpeller, per la gran noblesa que tenia de llinatge i per la seva bondat, i perquè obtenia el poder de Montpeller i de la baronia la qual tenia en plena propietat.

Més envant, però, el senyor rei en Pere, que era jove quan s’hi casà, i per escalfament que tingué d’altres belles dones, estigué que no tornà amb la dita dona Maria, sinó que venia algunes vegades a Montpeller i no s’acostava a ella, i per això estaven molt afligits i tristos tots els súbdits i sobretot els nobles de Montpeller.

Una vegada s’esdevingué que el senyor rei en Pere vingué a Montpeller, i estant a Montpeller s’enamorà d’una bella dona de Montpeller, i per aquella tornejava i anava amb armes (…), i feia tant que a tothom ho donava a conèixer.

I els cònsols i els nobles de Montpeller, que saberen això, es feren venir un cavaller que era l’home de confiança del senyor rei en aquests afers, i li digueren que si ell volia fer allò que ells li dirien, que ells el farien per sempre ric i benestant. I ell digué que li diguessin això que volguessin, que no hi havia res al món que ell pogués fer a honor d’ells que no ho fes, salvant la seva fe.

I d’aquesta raó demanaren secret els uns als altres; i digueren:

-(…) La raó és aquesta: que vós sabeu que madona la reina és de les bones dones del món i de les santes i de les honestes, i sabeu que el senyor rei no torna amb ella, i això suposa un gran dany per a tot el regne. (…) i si el senyor rei morís i no hi hagués hereu, seria gran deshonor per a tota la seva terra, sobretot per la reina i per a Montpeller, que d’aquesta manera cauria en altres mans.

-(…) Sabem que vós sou l’home de confiança del senyor rei de l’amor que té per aquella dona, i que vós procurau que ell la tengui; i per això us pregam que li digueu que heu aconseguit que aquella dona vulgui estar amb ell , però que ella vindrà secretament a la seva cambra, i que no vol per res que hi hagi llum, perquè no sigui vista per ningú. I d’això ell en tindrà gran plaer. I tan bon punt ell estarà preparat i tothom haurà abandonat la cort, vós vindreu al consolat de Montpeller, i allà hi serem els dotze cònsols, i tindrem, entre cavallers i ciutadans, altres dotze dels millors de Montpeller (…); i tindrem la reina madona Maria de Montpeller juntament amb dotze dones de les més honrades de Montpeller, i amb dotze donzelles, i anirà amb nosaltres al senyor rei. I també vindran amb nosaltres dos notaris (els millors de Montpeller), i l’oficial del bisbe i dos canonges i quatre bons homes de religió. I cada home i cada dona i donzella portarà un ciri en la mà, el qual encendrà quan dona Maria entrarà en la cambra del senyor rei. I a la porta de la cambra estaran tots aplegats fins que sigui prop de l’alba, que vós obrireu la cambra. I quan serà oberta, nosaltres cadascú amb els ciris en la mà entrarem en la cambra del senyor rei. I aquí ell es meravellarà, i llavors li direm tot el fet, i li direm que tenim fe en Déu i en madona santa Maria que en aquella nit hauran engendrat un fruit del qual Déu i tot el món en serà pagat i el seu regne en serà proveït.

I quan el cavaller va entendre la seva raó, que era santa i justa, digué que estava disposat a complir tot això que ells havien dit(…).

I així fou ordenat i endreçat. I sobre això tots junts (…) se n’anaren a madona Maria de Montpeller, reina d’Aragó, i li digueren tot això que ells havien endreçat i ordenat. I la dona els digué que ells eren els seus vassalls, i que era cert que per tot el món es deia que el més savi consell del món era aquell de Montpeller; i així com tot el món testimoniejava això, a ella semblava que es degués tenir per pagada del seu consell i que prenia la seva vinguda en lloc de la salutació que l’àngel Gabriel feu a madona santa Maria; i que així com per aquella salutació se complí la salvació de l’humanal llinatge, que així el que havien acordat es complís per a glòria de Déu i per al profit de l’ànima i del cos del senyor rei i d’ella i de tots els seus súbdits, i que així es complís, amen. I així se n’anaren amb gran alegria, i us podeu bé pensar que estigueren tots aquella setmana en oracions i en dejunis, i senyaladament la senyora reina.

Així que el diumenge a la nit, els vint-i-quatre homes bons i abats i priors i l’oficial del bisbe i homes d’orde i les dotze dones i les dotze donzelles amb els ciris en la mà entraren al palau, i els dos notaris; i tots junts vingueren fins a la porta de la cambra del senyor rei. I aquí entrà madona la reina. I ells estigueren defora agenollats en oracions tots junts. I el rei i la reina feren el que havien de fer, que el senyor rei pensava tenir a prop la dona de qui estava enamorat. I així aquella nit mateixa estigueren obertes totes les esglésies de Montpeller, i tot el poble hi estava pregant a Déu, així com havia estat ordenat. I quan fou alba, tots els prohoms i prelats i homes d’ordre i dones, cadascú amb son ciri encès en la mà, entraren a la cambra. I el rei era en el seu llit amb la reina, i es meravellà, i botà de seguida sobre el llit i prengué l’espasa a la mà. I tots s’agenollaren i digueren plorant:

-Senyor(…) mirau qui jeu devora vós…

I la reina s’aixecà i el rei la conegué. I li contaren tot això que havien tractat. I el rei digué que ja que era així, que plagués a Déu que es complís la seva intenció. I aquell dia cavalcà i se’n va anar de Montpeller. I així tots junts amb gran plaer i alegria estigueren amb la reina. I l’alegria va ser molt més gran quan varen saber (…) que la reina esperava un fill, i als nou mesos, (…) ella infantà un bell fill i graciós, qui en bona hora va néixer per als cristians i majorment per als seus pobles: que mai no va nàixer senyor a qui Déu fes majors gràcies ni més assenyalades.”

******************************************************************************************************

(La riquesa de Gal·lípoli, convertida en capital i centre neuràlgic de les accions dels almogàvers, va despertar la cobdícia dels genovesos. La varen assetjar quan varen saber que els almogàvers havien sortit per lluitar contra els alans i que, per tant, la plaça quedava desprotegida. El seu capità, Ramon Muntaner, va tornar a organitzar la seva defensa. Aquesta vegada amb l’ajut de les dones de la ciutat):                  

“Jo vaig ordenar la defensa tota la nit (…): vaig fer preparar totes quantes dones hi havia (perquè armes en teníem suficients ), i vaig col·locar-les als murs; i a cada mur  hi vaig col·locar mercaders perquè les ordenassin, i vaig fer col·locar a tots els carrers bótes de vi (…) i  molt de pa perquè en menjàs i en begués qui en volgués, perquè sabia que el poder era gran defora i que no ens lleuria anar a menjar a casa. I després vaig ordenar que tothom dugués cuirassa, perquè jo sabia que els genovesos tenien molts projectils de ballesta i que en tirarien molts; que ells ho fan d’una manera que tiren molt amb la ballesta i usen més projectils en una batalla que no n’usarien els catalans en deu (…). I d’altra part, vaig ordenar als metges que teníem que estiguessin preparats per curar cada un dels que serien ferits, de manera que tot d’una poguessin tornar a la batalla. (…) Què us diré? La batalla fou molt forta, i les nostres dones, amb pedres (que jo n’havia fetes posar moltes als murs), defensaven tan bé que era una meravella. Que hi havia dones que encara que tinguessin cinc pedrades a la cara encara defensaven com si no tinguessin mal.

Els genovesos varen ser derrotats. Després, al cap de dos dies, tornaren els almogàvers i ens trobaren tots nafrats i els sabé molt de greu no haver-hi estat. Però ens alegràrem uns i altres i férem grans processons per donar gràcies a Déu de les victòries que ens havia donat”.

********************************************************************************************************

“I no gaire després nasquérem nós, complits els set mesos des que havíem estat engendrats, i nasquérem tan feble i tan malaltís, que no es pensava ningú que poguéssim viure”.

“I aquell diumenge matí, sortírem de la sacristia de la Seu vestit (…) amb una camisa romana d’un drap de seda prim verd amb alguns fullatges(…) i després una dalmàtica (espècie de casulla bizantina) de drap vermell historiat (adornat amb figures d’éssers vivents), amb dibuixos d’or i amb fullatges, però no hi havia perles ni altres coses, perquè ens havíem vestit a cuita corrent, i d’aquest drap mateix una estola que començava en el muscle esquerre i travessava al costat dret, i després enrevoltava la cintura(…), i un maniple (peça de seda brodada que es duia damunt el braç esquerre), i calces del mateix drap de la camisa (…); i amb la nostra corona d’or amb pedres precioses (….) i amb l’espasa tota coberta de perles i de pedres precioses que portàvem a la cintura”.

********************************************************************************************************

“Nós fórem rebuts amb apludiments pels nostres vassalls dins la dita església i, cavalcant en el nostre cavall, ens posaren a la mà dreta el ceptre (vara simbòlica de l’autoritat reial), que era molt bell, d’una rica vara d’or, i a la mà esquerra un pom d’or. I van posar a cada part del cavall dues cadenes llargues de plata per menar-nos el cavall (…) I a les cadenes hi col·locaren grans homes de Saragossa i del Regne d’Aragó a una part, i els grans homes del Regne de València a l’altra, amb alguns altres de Catalunya que havien vengut per raó de nostra festa”.

*******************************************************************************************************

(Sobre el jurament de vassallatge de Jaume III)

”Quan aquest homenatge ens va fer, ell va estar de peus una gran estona, que no es volgué asseure, demanant-nos un coixí per seure, al·legant que així és acostumat a tot príncep, i nós, sabent ja que ell ens ho demanaria, ens havíem fet fer coixins més grans i més nobles i férem que li donassin coixins dels altres de la nostra cambra” (així aconsegueix quedar físicament i moralment per sobre del rei de Mallorca).

********************************************************************************************************

“I quan érem en aquesta ciutat (…) tinguérem un gran consell sobre el fet de mossèn Bernat de Cabrera, del qual ens teníem per mal servits, així com ara sobre la seva anada al rei de Castella i sobre la seva fugida (…) per a gran mal i dany de la nostra persona i dels nostres regnes.

Acordàrem investigar aquest fet entre els nostres savis i algú del nostre consell. I, rebuts els testimonis, trobàrem que el dit Mossèn Bernat de Cabrera era digne de mort i de pèrdua de béns. I decidírem i declaràrem (…) que perdés el cap i que els seus béns fossin confiscats per nosaltres (…). I això va ser un dijous del dit mes de juliol i l’endemà (…) el dit mossèn Bernat va ser portat a plaça i, públicament i a la vista de tota la ciutat, li varen tallar el cap”.

*******************************************************************************************************

“És veritat que Nós, per la rebel·lió que ens havien fet els de la ciutat, érem del parer que la ciutat fos cremada, destruïda i sembrada de sal, de manera que mai cap persona no hi habitàs. Però gran part del nostre consell ens ho desaconsellà, al·legant tres raons en especial:

La primera, que pels criminals no havien de ser condemnats els justos – Déu hauria perdonat els habitants de Sodoma i Gomorra si hi hagués trobat deu justs. I era cert que molts habitants de València havien estat al nostre costat sense témer perdre els béns que tenien. L’altra fou que la ciutat de València, en el passat, havia fet grans i assenyalats serveis als nostres predecessors i a Nós, per la qual cosa li havíem de tenir consideració. La tercera raó era que si destruíem aquesta ciutat minvaríem el poder de la nostra corona, perquè no hi ha rei que tengui tres millors ciutats com Nós tenim: Saragossa, València i Barcelona.

Per aquestes raons temperàrem la ira que sentíem contra aquest poble, però no volguérem que la ciutat passàs sense cap càstig. Per això decretàrem aquestes cinc coses: la primera, que l’indult no s’estengués als morts perquè, si són trobats culpables, puguem confiscar els seus béns. La segona, que no inclogui els nobles. La tercera, que no inclogui els servidors de la casa reial. La quarta, que s’apliqui justícia corporal als rebels més destacats. I la cinquena, que els privilegis de la ciutat tornin a la nostra mà (…).

Quan vàrem acabar tots aquests treballs, entràrem a la ciutat poderosament amb el nostre exèrcit. Anàrem a la Seu a fer reverència a Nostre Senyor Déu. Després parlàrem al poble, explicant-li moltes coses del crim que s’havia comès contra nós, però que nós, com a rei misericordiós, els havíem perdonat(…).

N’hi hagué alguns que foren arrossegats i penjats, altres solament penjats. N’hi hagué alguns als quals fou donat a beure el metall de la campana de la Unió que havien fet. La campana estava a la sala de la Casa del Consell i quan repicava membres i diputats de la Unió es reunien de seguida. Per això era cosa justa que beguessin el licor de la seva campana.(…)

I d’aquesta manera, perquè era injusta i maligna, va ser acabada i condemnada la Unió per obra de Déu Nostre Senyor, que no consent que el mal quedi sense càstig, com diu aquella autoritat:  Nullum malum impunitum, nullumque bonum irremuneratum ( Ni cap mal sense càstig, ni cap bé sense premi)”.

1.   Després de llegir el primer fragment de la selecció de textos que t’hem preparat d’aquesta crònica, esmenta quatre característiques de les que s’han vist a la part teòrica que s’hi vegin reflectides.

2.   De quina manera es fa evident el providencialisme del Llibre dels Feits en els fragments que n’has llegit? Posa’n exemples concrets.

3.   En alguns dels textos trobam reflectida una imatge del rei com a persona d’una gran sensibilitat. Posa’n alguns exemples.

4.   Fes un retrat de 5 o 6 línies de la figura de Jaume I a partir dels trets de la seva personalitat que has pogut deduir després de llegir els textos que t’hem presentat.

5.   De quina manera modifica la narració l’ús del Nós majestàtic?

Crònica de Bernat Desclot:

1.   Per què es diu d’aquesta crònica que és impersonal però no imparcial? Posa algun exemple que ho demostri.

2.   Redacta un breu text on expliquis la imatge que t’has fet dels almogàvers i de Roger de Flor després d’haver llegit els textos del recull.

Crònica de Ramon Muntaner:

1.  Extreu dels textos que has llegit d’aquesta crònica fragments en què es faci més present el protagonisme de l’autor en els fets que explica.

2.  Ramon Muntaner és definit, en la seva qualitat de cronista, com un gran patriota. En quins textos en concret es fa més evident aquesta circumstància.

3.  Resumeix en 5 o 6 línies la llegenda de l’engendrament del rei en Jaume tal i com l’explica Muntaner.

Crònica de Pere el Cerimoniós:

1.   Per què l’autor és conegut amb el sobrenom de “El Cerimoniós”? Esmenta alguns fragments de la crònica en què es destaqui justament aquest tret .

2.   Com era la seva relació amb Jaume III de Mallorca? Quina estratègia fa servir per fer palesa la seva superioritat enfront d’ell durant el jurament de vassallatge.

3.     Creu que la fama que tenia de rei cruel és justificada? Exemplifica-ho.

TIPUS DE TEXT

EXEMPLES

EXPOSITIU / EXPLICATIU

·    Dona informació.

·    Té com a funció explicar i fer entendre una cosa, un concepte, un fet…

·    És el discurs científic i didàctic.

·    La informació és clara i objectiva.

·    Frases compostes.

·    Oracions subordinades: causals, consecutives i finals.

·    Connectors: conjuncions causals, de conseqüència i finals… (perquè, ja que / de manera que, per això…) i locucions (en primer lloc, en conclusió...).

·    Lèxic precís i concret.

·    Estructura: Introducció, explicació i conclusió (segons la finalitat del text té diferents organitzacions de la informació).

·    Exposició analítica i sintètica.

·    Organització lògica i jeràrquica de les idees (d’allò més general a allò més específic).

·    Ús de gràfics, esquemes i dibuixos.

·    Títols i subtítols

Llibres de text

Diaris

Notícies

Treballs monogràfics

Apunts

Conferències

Exposicions

Revistes temàtiques

INSTRUCTIU

·    Dona informació sobre processos, ordres o obligacions.

·    La funció que hi predomina és la d’incitació, ja que espera aconseguir un determinat comportament per part del receptor.

·    Frases simples

·    Ús de la segona persona verbal ,de formes paral·leles.

·    Mode imperatiu.

·    Perífrasis d’obligació: haver de + infinitiu, caldre, ser necessari

·    Ús d’ ordinals i cardinals

·  Estructura: organització lògica i seqüencial.

·  Modalitat exhortativa o imperativa.

·  Informació precisa i objectiva.

·  Organització de la informació: 1.  materials / estris / aliments… 2.  ordres / normes…

·  Pot presentar una  disposició espacial especial.

Receptes de cuina

Maneig d’aparells

Regles de joc

Ordres

Notificacions

Invitacions

Prospectes de medicaments

Plans de treball

NARRATIU

·    Comprèn els textos que relaten fets:  històries, biografies,…

·    Es desenvolupen dins situacions d’espai i temps.

·    Presència de diàlegs i descripcions.

·      Frases simples i compostes (oracions subordinades)

·      Verbs perfectius: passat llunyà i passat recent.

·      Ús d’adverbis de temps.

·      Connectors  temporals: conjuncions, locucions…

·  Estructura:

    1. Ordre cronològic.

    2.Parts de la narració :    plantejament,       nus i desenllaç.

·  Punt de vista de la narració: personatges, perspectiva…

·  Protagonistes: principal, secundari, antagonista…

Conte

Novel·la

Teatre

Crònica

Còmics

Cinema

Sèries televisives

Reportatges

Notícies

ARGUMENTATIU

·    Transmet una informació defensada amb una sèrie d’arguments que li donen suport.

·    Intenta convèncer i sol tractar algun tema polèmic.

·    Per introduir els diferents arguments s’usen els ordinals i altres marques d’ordre: d’una banda, d’altra banda, per començar, finalment…

·    Per expressar l’oposició s’hi solen usar oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que…

·  Estructura: Introducció (enuncia el tema i dona la tesi o opinió de l’autor), arguments (a favor o en contra) i conclusió (recull la idea principal o tesi i sintetitza els continguts abans exposats).

·  Registre lingüístic: més o menys formal.

Anuncis publicitaris

Discursos polítics

Converses

Debats/Taules rodones

Articles d’opinió/editorials

CONVERSACIONAL

·    Llenguatge transaccional: diàleg, discussions…

·    En trobem en els usos orals quotidians i en alguns textos escrits (teatre, novel·la…)

·    Frases breus i simples.

·    Enllaços: puntuació relacionada amb l’entonació (guions, cometes, interrogacions, exclamacions…)

·    Pronoms personals, febles i interrogatius.

·    Adverbis d’afirmació i de negació.

·  Estructura:        1.  Emissor

                         2.  Receptor

·  Modalitats:

           · Interrogació

           · Afirmació

           · Exhortació

·  Fórmules: excuses, salutacions, comiats, agraïments, promeses…

Diàlegs

Entrevistes

Qüestionaris

Representacions

Enquesta

Còmics

Acudits de dos o més interlocutors

DESCRIPTIU

·    Defineix o descriu un concepte, una paraula, un paisatge, una persona…

·    Selecció dels trets més significatius d’allò que es descriu.

·    Sovint forma part dels textos narratius i expositius.

·    Oracions de predicat nominal i coordinades copulatives

·    Adjectius qualificatius.

·    Sinònims i antònims, frases fetes, locucions

·    Verbs : temps present i imperfet.

·    Adverbis de lloc, de manera…

·    Estructura: denominació i expansió

·        Ordre lògic intern:

·        1. de més general a més concret

·        2. de dalt a baix

·        3. d’esquerra a dreta

·        4. de dintre a fora …

·        Precisió lèxica.

Descripció literària: de personatges,

d’ambients…

Definicions

Diccionaris

Guies turístiques

Inventaris

Caricatura

POÈTIC

·    Textos considerats com a creació literària.

·    Funció estètica de la llengua.

·    Figures retòriques sintàctiques: polisíndeton, metàfora, hipèrbaton, comparació, al·literació…

·          Estructura: vers,  estrofa.

·          Llenguatge molt elaborat.

·          Els aspectes formals (fònics, sintàctics, gràfics…) hi són bàsics i estan molt lligats al contingut.

·          Jocs de paraules: dobles sentits…

Poemes/ Cançons

Embarbussaments/Dites/ Refranys/Endevinalles/Rodolins

Cal·ligrames/ Acròstics

Eslògans

     Entre els segles XII i XV,  les reines normalment no exercien  el poder independent, que sovint havia caracteritzat les poderoses esposes reials de l’alta edat mitjana. A mesura que les corts es feien  més complexes i necessitaven una major organització, les reines tendien  a perdre el seu lloc central, ja que el poder començava a recaure en els funcionaris,  cada cop més influents. Tanmateix, en l’estructura social de l’època, molt jerarquitzada, la reina encara ocupava  el lloc més elevat que una dona podia ocupar, i la seva condició especial gaudia  del reconeixement general (…)

En el segle XII, el paper principal de la reina era  garantir la transmissió de la sang reial a un hereu mascle, l’existència del qual era considerada essencial per a la successió pacífica en el poder d’una generació següent. Això era diferent del que succeïa a l’alta edat mitjana, quan els pobles bàrbars tot just instal·lats a Europa seguien  en general la tradició germànica d’escollir un rei entre els membres més adequats de tota la família reial.

1.   Es pelen totes les verdures i es tallen després.

2.   Es col·loquen en un pot amb aigua i sal i es bullen 40 minuts fins que queden tendres.

3.   Es deixa que es refredin una mica i després s’escorren.

4.   A continuació es capolen.

5.   Després es baten els ous i es pica el cuixot, i s’afegeix tot a les verdures, igual que la molla de pa, escorreguda.

6.   Es mescla tot amb una cullera.

7.   S’unta un motlle i s’hi col·loca el preparat. Es posa al forn, ja calent, durant 45 minuts.

8.   Un cop retirat, es deixa refredar i es desmotlla.

Va  baixar per les escales i va anar a la planta baixa de la casa. Allà  va anar cap al bany, es va ficar a dins i  va tancar la porta enèrgicament amb un fort cop. El pare, que es trobava assegut al sofà,  esvorellava la cigarreta, però es va aixecar i es va a posar dret. Amb la mà dreta aguantava la cigarreta que amb ràbia va apagar i va acabar xafada al cendrer de vidre de sobre la tauleta central del saló. Va donar mitja volta i va cridar la Sara, la  filla, amb un to de veu sec i greu.

(Sergi Pàmies)

D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre.

D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un ordinador està substituint el treball que haurien de fer una o diverses persones.

En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció.

Per tant, consider que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar a una notable disminució en les relacions humanes directes. 

— Què fas aquí tan d’hora?

— Tan d’hora? Però si són les cinc— va contestar.

— Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès.

— El nin m’ha tornat a avançar el rellotge! I he  partit una hora abans de la feina!

(Andreu Martín i Jaume Ribera)

Les filles del silenci present i vigilant

em porten sempre a la perversa llunyania,

saben el meu espant, el meu instant d’espant,

d’isolament, malenconia i agonia.

Oh ciutat dels terrors! Entre les avingudes

estèrils – arbres lívids de la tardor! – viuré

l’hora impura de les aspres angúnies mudes,

amb la por de morir tot sol en el carrer.

Terror entre les sales buides, quan veig el llit

amb el mort, viu entre els llençols, i serenades

a la plaça, i remor de ganivets, enfora,

més terrible per tantes coses endevinades

durant la fuga, per les fosques, allà on plora

l’esquelet mossegat pels gossos de la nit.

(Bartomeu Rosselló-Pòrcel) 

2.   Inventa’t un joc i explica’n les regles (text instructiu).

3.   Elabora un text narratiu a partir d’una anècdota de la teva infantesa (aproximadament 150 paraules).

4.   Elabora un anunci publicitari. Fes que allò que vols vendre resulti molt atractiu per al consumidor     (text argumentatiu).

5.   Elabora una entrevista amb el personatge públic que més admiris (text conversacional).

6.   Elabora el retrat de la persona que et cau més malament de tota la teva família (text descriptiu).

7.   Cerca a la xarxa algun poema d’un autor reconegut de la literatura catalana per llegir-lo a classe davant els companys. Si ets més agosarat pots elaborar-lo tu (text poètic).

2. Varietat i dimensions de l’obra lul·liana

3. L’obra filosòfica i científica

4. L’obra didàctica

5. L’obra narrativa

6. L’obra mística

7. La poesia

8. Llengua i estil 

Quan fui gran i sentí del món sa vanitat ,
comencí  a fer mal i entrí en pecat,
oblidant  Déu  gloriós, seguint  carnalitat;
però plagué  a Jesucrist,  per sa gran pietat
que es presentà a mi cinc cops  crucificat
perquè jo el recordàs i en fos enamorat
tan fort, que jo tractàs que ell fos predicat
per tot el món, i que fos dita  veritat
de la seva Trinitat, i com fou encarnat:
que res altre no amí més que ell fos honrat,
i llavors comencí a servir-lo de grat.

Són creat e ésser m’és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me feu conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe’m Déus amar,
entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demostrat.
Déus Fill, del cel és davallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.(…)

Novell saber hai atrobat,
pot-n’hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m’ha dat.(…)

Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d’home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d’amor.
Per ésser gran no n’hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta missatgers,
devots, scients e vertaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d’ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.

Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell rebi resplendor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n’hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.(…)

“En una terra s’esdevingué que un savi cavaller que feia molts anys que havia mantengut l’orde de cavalleria en la noblesa i força del seu alt coratge (…) elegí vida ermitana quan va veure que els seus dies eren breus i que la natura li defallia per vellesa a l’hora d’usar d’armes. Llavors, desemparà sos heretatges i heretà els seus infants, i en un boscatge gran, ple d’aigües i d’arbres fruiters feu casa seva i fugí del món per tal que la pèrdua de força del seu cos, a la qual havia arribat per vellesa, no el deshonràs en aquelles coses en les quals la saviesa i la ventura molt de temps l’ havien tengut honrat”.

Llibre d’Evast e Blanquerna

“Mentre Blanquerna anava pel camí amb l’abat i el cellerer, trobaren el bisbe (…). Aquell bisbe els convidà i junts entraren a la ciutat aquell dia i menjaren amb ell. A la taula hi havia diverses viandes, i moltes copes daurades, bacins d’argent i setrills. (…) Després de l’oració, que s’hagueren aixecat de la taula, vengueren joglars amb diversos instruments, que cantaven i ballaven dient paraules  contràries a allò que havien resat a taula. (…)

Blanquerna s’aixecà i reprengué molt fortament el bisbe per les viandes supèrflues i pels vestiments i per les companyies que tenia, i pels ornaments de la taula, i sobre totes les coses reprengué el bisbe perquè escoltava els joglars, enemics de l’honor de Jesucrist”.

“Un dia aquell ermità que estava a Roma (…) va anar a visitar els altres ermitans que hi havia a Roma i va veure que en algunes coses tenien moltes de temptacions perquè no sabien com s’havien de comportar d’acord amb la seva vida; i va pensar anar a veure Blanquerna, l’ermità, perquè li fes un llibre que tractàs de la vida ermitana i que permetés als altres ermitans poder i saber estar en contemplació i devoció”.

***********************************************************************************************

Llibre d’amic e amat

28. Tingué son l’amic, qui molt havia treballat per cercar son amat, i tingué por de no oblidar el seu amat. I plorà  per tal de no adormir-se perquè el seu amat no fos absent del seu record.

35. –Digues, ocell que cantes d’amor al meu amat: per què em turmenta amb amor qui m’ha pres per ser son servidor?  Respongué l’ocell: – Si no sostenies treballs per amor, amb què estimaries ton amat?

45. Dos són els focs que escalfen l’amor de l’amic: el primer és fet de desigs, plaers, meditacions; l’altre és compost de temor, patiment, llàgrimes i plors.

124. Demanaren a l’amic quines tenebres són majors. Respongué que l’absència del seu amat. Li demanaren quina és la major resplendor i digué que la presència del seu amat.

168. Estava pres l’amic en la presó d’amor. Pensaments, desigs i records el guardaven i l’encadenaven perquè no fugís al seu amat; patiments el turmentaven; paciència i esperança el consolaven. Morí l’amic però l’amat li demostrà el seu poder i el reviscolà.

295. Digues, foll, què és amor? Respongué que l’amor és aquella cosa que dels lliures en fa esclaus i als esclaus els dona llibertat. I la qüestió és a què és més semblant l’amor: a la llibertat o a l’esclavitud.

***********************************************************************************************************

 Fèlix o Llibre de meravelles

 “Aquest home tenia un fill, que estimava molt, que nomia Fèlix, al qual digué:

–     Estimat fill, quasi mortes són la saviesa, la caritat i la devoció, i pocs són els homes que s’esforcen pel fi per al qual Nostre Senyor Déu els ha creats. No hi ha el fervor ni la devoció que s’usava en temps dels apòstols (….). T’ha de meravellar on han acabat la devoció i la caritat. Ves pel món i meravella’t dels homes, que deixen d’estimar i reconèixer Déu. Que tota la teva vida sigui per estimar i conèixer Déu, i plora pels errors dels homes que ignoren Déu i no l’estimen.

Fèlix va obeir son pare, del qual s’acomiadà amb gràcia i benedicció de Déu. I amb la doctrina que li va donar son pare anava per boscs, per muntanyes i per planes, i per llocs deserts i poblats, i per on hi havia prínceps i cavallers, i per castells i per ciutats, i es meravellava de les meravelles que hi ha al món, i demanava allò que no entenia i contava allò que sabia, i patia fatigues i perills perquè a Déu fos feta reverència i honor.”

Llibre de les bèsties

 (Els animals de la selva han de triar rei. A alguns herbívors els preocupa que sigui elegit el lleó, perquè és carnívor. La guineu, que està a favor del lleó, intenta enganar l’elefant fent-li creure que ella donarà suport a la seva candidatura).

 Quan el lleó va ser elegit rei, va fer un bell discurs davant el seu poble:

-Senyors, és la vostra voluntat que jo sigui rei i això és un càrrec de molta responsabilitat. És perillós, ja que pels pecats del rei ocorre moltes vegades que Déu envia a la terra fam, malalties, morts i guerres; per això, preg a tots junts que em doneu consellers que m’ajudin i que m’aconsellin de tal manera que en siguem beneficiats jo i el meu poble.”

“L’elefant imaginà els danys que podien derivar per a ell i els seus companys de l’elecció del rei. Mentre  l’elefant pensava això, la guineu li digué que no temés el rei, ja que si ell volia ser-ho, ella trobaria la manera d’aconseguir-ho. Però l’elefant dubtà que la guineu no el traís ja que, per natura, havia d’estimar més les bèsties que vivien de carn que les que vivien d’herba, i digué a la guineu aquest exemple:

A una terra  va ocórrer que un milà portava una rata i un ermita pregà a Déu que aquella rata caigués sobre la seva falda. Per les oracions del sant h    ome, Déu va fer caure aquella rata a la falda d’aquell ermita, el qual pregà a Déu que la convertís en una bella donzella. “Filla- digué l’ermità- vós voleu el sol per marit?” “Senyor, no, perquè al sol li prenen els núvols la claredat”. L’ermità li demanà si volia per marit la lluna, i ella digué que la lluna no tenia claredat per ella mateixa, sinó que la rebia del sol. “Bella filla, voleu vós el núvol per marit?” Va respondre que no perquè el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no volgué el vent per marit perquè les muntanyes obstaculitzen el seu moviment; ni volgué les muntanyes perquè les rates les foraden; ni volgué l’home per marit, perquè mata les rates. A la fi, la donzella demanà a l’ermità que pregàs a Déu que la tornàs convertir en rata, tal com era abans, i que li donàs per marit un bell ratolí .

Quan la guineu hagué escoltat l’exemple, conegué que l’elefant sospitava d’ella i tingué por de no ser descoberta”.

***********************************************************************************************************

“Renard (la guineu) conegué que l’Elefant tenia por de ser rei i es va meravellar que algú tan gran pogués tenir tanta por. I va dir a l’Elefant  aquestes paraules:

-Conten que la serp, per mitjà d’Eva, que només era una dona, va fer caure Adam i tots els seus descentents en la ira de Déu. Doncs si la serp amb Eva va fer tant de mal, bé pot esdevenir-se que jo, amb la meva intel·ligència i la meva astúcia, provoqui que el poble odiï el rei.

Així que Renard li va haver contat l’exemple d’Eva, l’Elefant es decidí a trair el rei i digué a Renard que ell seria rei de bon grat així que Renard hagués fet matar el rei. Renard digué a l’Elefant que ell faria que el rei morís i l’Elefant va prometre a Renard grans dons i grans honors, si aconseguia que fos rei.”

***********************************************************************************************************

“Companyó- digué el ca al gall- si tu tinguessis una dona tan folla com la del meu senyor, què li faries (…)? Aleshores el gall digué que, si ell estigués en el lloc del seu senyor, tallaria cinc vergues d’un magraner que hi havia a l’hort i apallissaria la seva dona fins que les hauria rompudes totes i hauria fet que ella menjàs i begués o que la deixaria morir de fam i de set. L’home, que va entendre les paraules que el ca i el gall havien dit, s’aixecà del llit i va fer allò que el gall havia aconsellat i quan la seva muller va ser molt copejada, va menjar i va beure i va fer tot el que el seu marit va voler.”

***********************************************************************************************************

“Un ric pagès desitjava honors i donà la seva filla per esposa a un cavaller que volia la riquesa del pagès. Els honors varen atreure la riquesa, però la riquesa no va tenir prou poder perquè el pagès pogués tenir honors, de tal manera que ell va ser pobre i sense honors i el cavaller va ser ric i amb honors. Llavors el pagès digué al cavaller que al pagès correspon  pobresa i treball i al cavaller,  honors.”

“Acabat és el Llibre de les bèsties, que Fèlix  va fer dur a un rei perquè veiés que, en allò que fan les bèsties, s’hi mostra com ha de regnar el rei i que ha de guardar-se de mal consell i d’homes falsos.”

Llibre de contemplació en Déu

“Déu gloriós! Als ulls corporals no els agrada veure robes apedaçades ni homes vells, magres, plorosos i consirosos; però als ulls espirituals no és així, Senyor, perquè és bella cosa i agradable a l’ànima quan veu un home pobre, malvestit,  magre, vell, plorós i consirós que ha envellit pel vostre amor i en el vostre servei. Si als ulls corporals, Senyor Déu, és lletja cosa veure les brutors i les lletjors que home i dona fan pels llocs bruts que tenen i que són vergonyosos de veure, als ullls espirituals és molt més lletja cosa veure en un home falsedats i traïcions i enganys i altres vicis.”

2. Per què es retirà del món el cavaller de què parla l’autor al fragment del Llibre de l’orde de cavalleria?

3. Quina crítica fa Ramon Llull  al bisbe al primer dels fragments del Llibre d’Evast i Blanquerna que has llegit? Com enllacen aquests comentaris amb la idea que té l’autor del que ha de ser un bon cristià?

4. De quina manera el Llibre d’Amic e Amat queda integrat en el Llibre d’Evast i Blanquerna? Podríem dir que és un cas de literatura dins la literatura? Comenta-ho.

5. Explica amb les teves paraules el significat dels sis versicles del Llibre d’Amic e Amat que has llegit.

6. Per què parteix Fèlix a córrer món? Per què el seu pare li demana que ho faci?

7. Una vegada haver llegit diversos fragments del Llibre de les bèsties, quina idea et fas de la manera de ser del lleó, de la guineu i de l’elefant? Què ens vol ensenyar Ramon Llull per mitjà d’aquesta història?

8. Resumeix en cinc línies la història de l’ermità i la rata.

9. Què és allò segons Ramon Llull més lleig als ulls de Déu, segons es desprèn del fragment del Llibre de contemplació en Déu que tanca el recull?

Els mitjans de transport

Hi ha diferents tipus de mitjans de transport: el terrestre, el marítim i l’aeri. Dins el transport terrestre, hi ha dos tipus de vehicles: els que van per una via fèrria i els que van per carretera. Així, per una part tenim els trens, que són uns mitjans de transport públics, amb molta capacitat i molt útils. Són tan guapos que molts de pares en regalen als seus fills pels Reis. Finalment direm que el transport aeri és el més ràpid, però té l’inconvenient que són poques les ciutats que tenen aeroport.

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes de coherència s’hagin resolt.

·         Tenint en compte que els recursos existeixen i el problema és important, ja que afec­ta la vida de moltes famílies que viuen en el medi rural, és imprescindible que hi ha­gi una voluntat política per trobar-hi solucions.

·         En primer lloc, la dona pagesa i ramadera no té un estatus jurídic definit, i malgrat treballar activament com a col·laboradora en l’explotació familiar no té cap tipus de cobertura social ni prestacions pròpies, i sol dependre de les derivades del seu home.

·         La manca de serveis de substitució és un problema que sol afectar les persones en règim d’autònomes. La dona pagesa no té ningú que la substitueixi i faci la seva feina en cas de baixa mèdica, ja que les seves condicions de treball són molt dures.

·         El problema és real i els mitjans per solucionar-lo existeixen. La Unió Europea pre­veu fons per cofinançar els serveis de substitució, però aquí no s’apliquen perquè sempre s’han prioritzat altres necessitats.

·         En segon lloc, aquesta situació es complica per a la dona en cas d’embaràs i baixa per maternitat. El treball agrari impedeix que pugui treballar durant una bona part d’aquest període: qui la substitueix?, qui finança en tot cas la seva substitució?

 Text 1

1. L’Ajuntament ja ha tret catorze camions de fems.

2. El descobriment d’aquest gran “magatzem” de fems ha causat estupefacció.

3. L’avi tenia amuntegades a casa seva tones de deixalles.

4. Els veïns ja feia temps que es queixaven de la pudor.

5. Encara resten per netejar diverses estances de la casa.

6. Al barri de Sants, a Barcelona, la policia ha detingut un avi.

Text 2

1. La policia va trobar el jove inconscient.

2. El jove tenia setze anys.

3. La companyia Telefònica localitzà en pocs minuts l’adreça del jove.

4. El jove digué que es volia suïcidar.

5. Varen poder salvar el jove amb un rentat d’estómac i medicaments.

6. Un jove telefonà a la policia d’Alacant.

7. La policia acudí a l’adreça del jove.

8. Al costat del jove hi havia una capsa d’analgèsics buida.

9. El policia que parlà amb el jove aconseguí que el jove digués el número de telèfon des d’on cridava.

Text 3

1. Els dos reclusos estan acusats de diversos robatoris a València.

2. Els dos reclusos són qualificats de perillosos per la policia.

3. Els dos reclusos són F.B.R., de trenta-sis anys, i M.A.J., de vint-i-cinc.

4. Els dos reclusos complien presó preventiva.

5. Els dos reclusos varen aconseguir fugir de l’Hospital General de València.

6. Els dos reclusos varen escapar trencant els barrots del lavabo de la sala de judicis de l’hospital i baixant al carrer.

7.Els dos reclusos varen fer servir una cadena de llençols. 

Cada matí les meves germanes fan les mateixes coses. Les meves germanes berenen. Les meves germanes van a la piscina. Ja fa dos anys que les meves germanes van a una piscina. Les meves germanes encara no saben nedar. Les meves germanes es dediquen a xafardejar tot el matí amb uns amics de les meves germanes. Les meves germanes troben els amics a la piscina. Els amics es passen tot el dia a la piscina. L’única aspiració dels amics de les meves germanes és posar-se ben negres. Es fa l’hora de dinar. Les meves germanes diuen adeu als amics. Les meves germanes se’n tornen cap a casa.

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes de cohesió s’hagin resolt.

[1] Els tutors tenen com a missió acompanyar l’estudiant. També tenen com a missió guiar-lo. Aquesta tasca es fa de manera individualitzada. S’inicia en el moment en què ingressa a la Universitat. Finalitza quan l’estudiant acaba els seus estudis. El tutor coneix bé la carrera que l’estudiant ha escollit. El tutor té la funció d’ajudar l’estudiant a progressar. El tutor té com a funció aconseguir que l’estudiant mantingui l’interès en els estudis. El tutor esdevé l’interlocutor principal de l’estudiant en allò que fa referència a la UOC i que no correspon a l’àmbit d’una assignatura concreta.

[2] Els mòduls didàctics són les unitats bàsiques que desenvolupen l’aprenentatge d’una part d’una assignatura. També la guien. Han estat creats per tal d’estimular el treball personal de l’estudiant. Aquest treball es realitza essencialment a casa. Els mòduls didàctics també faciliten aquesta tasca personal. En general els materials didàctics de la UOC són multimèdia.

[3] El sistema d’avaluació continuada consisteix en la realització d’un conjunt d’activitats proposades pels consultors de les assignatures. Els consultors les guien. Els consultors les valoren. Les activitats s’han de realitzar durant el semestre. Les activitats s’exposen en el Pla docent de cada assignatura. Aquest sistema d’avaluació garanteix als estudiants aprofitar el curs. Permet que els estudiants assoleixin els objectius proposats a l’assignatura. Permet als estudiants fer un seguiment continu del seu procés d’aprenentatge. Permet als estudiants mesurar en tot moment el seu progrés. El seguiment de l’avaluació continuada és de lliure elecció per part dels estudiants. És recomanable ja que es planteja com un ajut pedagògic i, per tant, com un mitjà per a afavorir l’èxit dels estudiants.

[4] El GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) va posar a la venda l’any 2000 un gravat cedit pel pintor Miquel Barceló, una mostra més de la generositat de  Miquel Barceló, del compromís de Miquel Barceló amb la defensa del medi ambient i també de la simpatia de Miquel Barceló cap al GOB. El gravat és de temàtica animal. El gravat s’ha enllestit aquesta tardor a un taller de Lanzarote. D’aquest gravat s’han fet una sèrie de 50 exemplars numerats i signats per Miquel Barceló. Els 50 exemplars del gravat, dedicat al GOB, s’han realitzat amb tècniques d’aiguafort i aiguatinta i el preu de venda de cada exemplar és de 6.000 euros. La venda dels exemplars es fa directament des del GOB.

[5] Les informacions que tenim sobre la biografia d’Homer són tardanes, variades i d’autenticitat incerta. Conservem diverses vides amb dades que no coincideixen. Per tant, es pot dir ben poca cosa d’Homer. L’única cosa que es pot afirmar amb seguretat és que Homer era un joni vinculat a Esmirta i Quios. A l’illa de Quios, una família de rapsodes professionals asseguraven que eren descendents directes d’Homer i que només ells eren els qui tenien els textos veritables d’Homer. 

Santiago Rusiñol va conèixer Sitges de casualitat. L’artista barceloní anava a veure un quadre del Greco al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú quan es va trobar un amic que el va convidar a dinar a Sitges. Això passava el 1891; l’any següent, Rusiñol hi adquiria dues cases de pescadors i encarregava a l’arquitecte Francesc Rogent la construcció d’una casa que es va convertir en un dels referents culturals de l’època. L’habitatge, d’estil modernista i amb trets medievals, va ser batejat com Cau Ferrat. 

EL SANT CRIST DE LA GALERA

Aquest crucifix el portava a la proa la nau capitana de la batalla de Lepant, que comandava Joan d’Àustria. La imatge està un poc decantada a un costat i en posició una mica violenta. Conta la tradició que durant la brega aquesta talla de fusta era el blanc de tots els trets dels turcs i que una bomba de l’enemic li va passar a frec, però que la imatge, perquè no la tocàs, es va inclinar un poc i adoptà aquesta postura forçada que encara conserva.

Una al·lota que ha anat a la platja amb el seu germà fa molta estona que pren el sol de panxa, damunt la seva tovallola de bany. El seu germà li diu:

–          Violeta, si no canvies de posició quedaràs amb l’esquena més vermella que un llagostí! Aniria bé que et girassis i que et posassis una estoneta en decúbit supí.-

************************************************************************************

Un estudiant que fa el grau de Biologia s’enfronta a un examen. En una pantalla, el professor hi va projectant diapositives de diversos animals que els alumnes han de descriure adequadament en el full preparat per fer la prova escrita.

En una de les respostes, el jove hi escriu: “És una serpota del dimoni, lletja com una mala cosa. La que va temptar Eva al Paradís segur que era com aquesta.”

Exercici: Redacta un text alternatiu en què els problemes d’adequació s’hagin resolt.

 •     [A un examen]:  Ramon Llull anava més fort que un mac de torrent

•     [Una mestra a una mare]: En Joan és un cagat que no vol denunciar els que l’assetgen.

•     [Un acusat al jutge]: El vaig matar perquè feia temps que em tocava els ous i la hi tenia jurada.

•     [whatsapp d’un jove a un amic seu]: Series tan amable d’aconseguir-me una entrada per al concert de demà. Em faria molt feliç poder acompanyar-hi la meva al·lota.

•     [ Un alumne al director de l’institut] Estimat director, no vaig poder anar a s’examen de mates i sa profe no me’l vol fer un altre dia perquè me té mania. Meam si tu aconsegueixes que baixi de s’ase i me doni una altra oportunitat. Una besada. Sílvia.

•     [prospecte d’un medicament] “ Si prens massa pastilles, pots tenir seriosos problemes per cagar”.

•      [un cuiner]: “Crec que avui he abusat del clorur sòdic”. 

Distingit Joan,

Em plau desitjar-te que gaudeixis d’un bon estat de salut com és el meu,  gràcies a Déu.

Com ja deus haver estat informat per amics comuns, d’aquí a un mes em presentaré als exàmens de llengua catalana corresponents al nivell D. He meditat  profundament aquesta decisió i finalment he pres la determinació de sotmetre els meus coneixements de llengua al judici dels examinadors de la prova abans esmentada.

Tanmateix, em manquen alguns llibres i materials de consulta adequats per a la preparació escaient de l’examen. És per això que gos adreçar-me a tu, per tal que, havent superat ja fa dos anys l’esmentada prova, tenguis a bé deixar-me alguns dels materials emprats per tu en la preparació.

Amb l’esperança que la nostra vella amistat mourà el teu cor i induirà el teu esperit envers l’estadi de la generositat de manera que em puguin ser facilitats els materials que et sol·licit, s’acomiada un amic que et recorda.

Lluís

Palma, 23 de gener.

• M’he halat tota la bossa de patates!

• Està empanat.

• Després de dinar m’he quedar clapat.

• Va flipar quan va veure el regal.

• En Tomeu està ben torrat, en diu cada una!

• Duia un colocón de por.

• Va com una moto.

• Es va pirar perquè el director no el renyàs.

• S’ho ha currat molt.

• Quina passada! 

Mem… Lis hem donat un bon susto. Lo que ha pasat no ho esperaven aquests gamberros. Pues mira, ja ho tenen. Ademés, només noltros hem tengut coratge per donar-lis lo que es mereixien. No me n’arrepentesc, no… E fet lo que tenía que fer.

Exercici: Torna a escriure el text substituint les incorreccions que hi hagis detectat per les formes correctes corresponents.

Exercicis

•  No esteia  gens segura de lo que deia.
•  S’assusta molt aviat.

·  Vols collir el llibre de demunt la taula?

•  Mentres hem cridava li va caure el plat.
•  El meu germá a arribat tant tard que cuan ha volgut entrà la porta estava tancada.
•  No arribarem a sebre mai com mos ho vàren fer.
•  Va donar-lis una bona llissó.
•  No se si he de menjà el pamboli amb atún o amb jamón york.
•  No tens que afegir algo?
•  Domés em faltava romprer-me un os.

•  M’agradat molt el xiste que m’has comptat.
•  No sents olor a peix?
•  No hauría d’haver reaccionat així a n’aquell moment.

•  Cuan arribem ja haura pasat la Nit Bona.

·       L’abogat que duu el cas no m’agrada gens.

·       És molt perillós adelantar quan ha plogut.

·       He d’ahorrar molt per poder anar de viatge.

·       Molts creuen que l’ajedrez és un joc només per a intel.lectuals.

·       Hem pogut aplaçar l’examen de dijous per al pròxim dilluns.

·       Es va arrepentir del que havia fet.

·       Haurien d’averiguar prest qui és l’assassí.

·       Per equivocació, va tirar la bandeja dins el poal de la bassura.

·       L’han operat de la cadera.

·       T’estimes més un cafè o un cortado?

·       Quants de cubitos vols?

·       No sé què li hem de comprar, com a regal de cumpleaños.

·       Aquesta carretera és plena de curves.

·       Convindria tenir en compte tots els datos.

·       M’has decepcionat: no em pensava mai que reaccionassis així.

·       Quan va tenir aquella recaiguda, tota la família el va apoyar.

·       Els buitres són una espècie en perill d’extinció.

·       No t’agradaria menjar una ensalada amb un poc de maís?

·       La dona que fa la llimpiesa és aragonesa.

·       Volia fumar però no duia cap metxero.

·       Aquest mes tenim molts de gastos imprevists.

·       Avui per dinar ens han donat merlussa amb salsa de cava.

·       Hem comprat un parell de lates de cervesa a la botiga.

·       En Jordi és el jefe de secció de la perfumeria.

·       Han despedit en Joan de la feina.

·       Posa els lapis i els bolígrafs dins l’estutxe.

·       La meva amiga té dos germans gemelos.

·       M’ha costat molt adaptar-me a les lentilles.

·       S’ha lesionat l’hombro esquerre.

·       Durant el partit es va fer una ferida a l’ingle.

·       M’agraden molt les fresses amb nata.

·       S’ha romput el mando a distància del televisor.

·       L’IVA no estava incluït a la llista de preus.

·       Els pastissos de formatge amb frambueses són deliciosos.

·       A l’hora de l’examen d’història no recorda mai les fetxes.

·       No et podré escriure si no em dones la teva direcció.

·       Encara ens falta comprar la lavadora i el lavavajillas.

·       Dona’m una fulla perquè vull escriure una carta.

·       La Nit Vella de l’any passat ens ho passàrem molt bé

·       No m’assusten els contes de llops

·       Es va enrampar quan va tocar l’enxufe.

·       No ha pogut olvidar mai el que li varen fer.

·       Té tota la cara plena de pecas.

·       Dissabte vespre vaig tenir una pesadilla.

·       Hem rellenat la tortilla amb bacallà i gírgoles.

·       No diguis més tonteries… pareixes un nin petit!

·       Segur que demà soparé d’ensaladilla.

·       Demà tenc hora a la peluqueria i no podré venir.

·       Menjaré un petxuga de pollo amb ensalada de pepino.

·       Quan vaig al cinema m’agrada menjar palomitas.

·       El porter va fer el saque de porta.

·       Hem de comprar servilletes de paper.