Parts de cos, aspecte físic, caràcter i estats d’ànim

 

cap cabell orella cella ull
cara pipella Nas boca llavis/morros
llengua coll pit dits panxa
genoll peus cama cuixa cul
anques mà braç colze espatla
esquena aixella nou (del coll) anus avantbraç
barra bescoll bessons cabells cervell
cor crani dent queixal dit anular
Dit del mig Dit petit dit gros /polze dit índex empenya
engonal fetge front galta geniva
maluc mamella/pit Medul·la llombrígol mugró
os palmell de la mà pèl penis pestanya
planta del peu pols pòmul pulmó puny
nineta /pupil·la ronyó testicle ventre de la cama turmell
ungla úter vagina vèrtebra vulva
jove vell alt baix prim
gras  musculós atlètic panxarrut esvelt
esquifit rabassut arrugat camacurt camallarg
cellajunt corpulent escarransit estirat geperut
malformat obès pelut pelat proporcionat
agressiu àgil agitat alegre amable
angoixat ansiós antipàtic apàtic atemorit
Atrevit autèntic avergonyit avorrit bell
bondadós cansat cobdiciós coherent compassiu
comprensiu confiat content cordial covard
decebut decidit depressiu descarat desconcertat
desesperat digne diligent disgustat divertit
dolç egoista enamorat encisador enfadat
envejós enyoradís espantat esperançat estret
estúpid eufòric exasperant excitat feliç
ferest ferotge fort furiós gelós
generós llépol golafre harmònic horrorós
hostil humil Il·lusionat indignat interessant
interessat intranquil irritable just madur
maniós maniàtic nerviós oiós orgullós
optimista peresós paranoic patidor pacífic
pesat pessimista poruc preocupat prudent
rabiós rancuniós relaxat repugnant ressentit
rialler sarcàstic satisfet segur sensual
sentit serè silenciós simpàtic sincer
sobri superb solitari sorprès tendre
tímid tranquil trist venjatiu vergonyós
viciós violent xenòfob    

Resultat d'imatges de niño

 

Decadència

DECADÈNCIA (RENAIXEMENT, BARROC I IL·LUSTRACIÓ. SEGLES XVI, XVII I XVIII) 

  • Durant el segle XVI la literatura catalana culta va decréixer en quantitat, qualitat i originalitat mentre que la literatura castellana tenia un període de gran esplendor.
  • Alguns fets històrics importants que influïren en aquesta decadència foren: la unificació de Castella i Aragó amb els Reis Catòlics, el marcat centralisme durant el regnat dels Àustries i el Decret de Nova Planta després de la Guerra de Successió i la persecució de la llengua i la cultura catalana que en derivà.

Retrato de Felipe V, por Louis-Michel van Loo

  • Aquest període de decadència, que s’allargaria tres segles, va afectar només la literatura culta , però no la literatura de caire popular, que es mantingué amb força durant tot aquesta etapa.
  • Els corrents estètics que marcaren la cultura durant aquests tres segles són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració. La literatura durant aquest període vingué marcada per la imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora, Quevedo) i la gran presència de castellanismes i dialectalismes en les composicions.

RENAIXEMENT:

 Els autors d’aquest període reflecteixen la visió antropocèntrica de l’Humanisme amb una literatura marcada per l’equilibri i l’harmonia clàssics i també pel vitalisme i l’alegria de viure.

  • El seu estil és senzill, amb formes mètriques de tradició popular.
  • Principals autors: Joan Timoneda, Pere Serafí i Joan Ferrandis d’Herèdia.

BARROC:

  •  La vitalitat i l’harmonia del període anterior és substituïda pel pessimisme, el tenebrisme i l’exageració.
  • Veuen la vida com una mentida: no hi ha més realitat que la mort. Estan obsessionats amb el pas del temps. Veuen la realitat de manera distorsionada.
  • Principals autors: Francesc Vicenç Garcia (Rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella.

IL·LUSTRACIÓ:

  • Hi predominen les idees racionals i la idea del progrés de la humanitat, que està destinada a la felicitat.
  • S’escriu molt literatura didàctica i assagística, com a conseqüència del seu afany científic i investigador.
  • Principals autors: el baró de Maldà i Joan Ramis i Ramis.

Resultat d'imatges de joan ramis i ramis

 

TEXTOS
Bella, de vós só enamorós.

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

 

Tot mon tresor done, i persona,

a vós, garrida.

Puix no us vol mal qui el tot vós dóna,

dau-me la vida;

dau-me-la, doncs, hajau socors,

ànima mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

 

Tota la nit que en vós estic

he somiat;

i quan record sol, sens abric,

trobe’m burlat.

No em burleu més: durmam los dos,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

 

Bella, de vós só enamorós.

Ja fósseu mia!

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

Vós m’haveu fet gran cantorista

i sonador;

vós ben criat; vós bell trobista,

componedor,

fort i valent; també celós,

ànima mia.

 

La nit i el jorn, quan pens en vós,

mon cor sospira.

No us atavieu, anau aixi,

que prenc gran ira

si us ataviau i algú prop mi

per sort vos mira.

Nueta us vull, gest graciós,

ànima mia.

La nit i el jorn, quan pens en vós,

Mon cor sospira.

 

Joan Timoneda (Renaixement)

 Resultat d'imatges de joan timoneda

 

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE SE PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL

Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja
a qui els d’or més fi tenen enveja
en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria
del coll, que amb son contrari més campeja,
i a la mà que com el marfil blanqueja:
pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava
el dolç combat que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,

que el cor enamorat se m’alterava
i temorós d’alguna gran desgràcia
de prende’ls treves ganes me venien 

Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona

 Resultat d'imatges de rector de vallfogona

[A una monja, o a una mossa «gravada de verola» ]

Bon viatge us dó Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada.

D’alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales,
que de mal en pitjor la sort vos porta,

mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta. 

Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona

TARQUINO:     Com sempre, per plorar los vostros ulls estan?

Les llàgrimes, senyora, en vós no cessaran?

Mitigau el turment, dau tregües al dolor,

pues vos ha feta el Cel per a un destí millor.

LUCRÈCIA: I ¿què altra cosa més pot fer una afligida,

sinó passar plorant sa desgraciada vida?

Elles calmen ma pena, aplaquen mon turment:

mon cor, senyor, no pot consolar-se altrament.

Mon adorat espòs acaba de partir:

pensau, pues, com jo estic, quals penes dec sofrir.

La sort en mi demostra el seu cruel rigor:

ella me fa alegrar per dar-me més dolor.

A penes al gosar a mon espòs present

havien mos dolors cessat súbitament,

a penes començava, alegre, a respirar,

quan ja me priva d’ella, quan ja lo fa apartar,

quan torna a submergir-me

en los passats dolors,

qui sempre són més cruels, qui sempre són pitjors.

TARQUINO: Este vostro turment, esta vostra aflicció

mourien el meu cor a pena, a compassió,

si, cansada la sort, de veure-us penar,

no vos volgués en fin, senyora, aconsolar.

LUCRÈCIA: Vostro discurs sorpresa, atònita, me té.

Jo vos lo jur, senyor, altre motiu no sé,

sinó el veure present a mon espòs amat,

perquè los meus sospirs haguessen acabat.

Esto pot fer cessar la trista vida mia;

esto sols en mon cor pot moure l’alegria.

TARQUINO: Ja vos faç, doncs, patent lo que ha de fer mudar

 en un content etern el vostro sospirar.

¿Què més digne motiu, senyora, què més glòria,

major consolació, més singular victòria,

que veure que es rendeix, es postra davant vós

un príncep que los Cels han fet per amar-vós?

LUCRÈCIA: Oh, Déus, què és lo que deis?

TARQUINO: Que jo vos am, senyora,

que vós solament sou  la que mon cor adora.

Vós veis el príncep vostre a vostres peus rendit.

Sa passió, son amor, a tant lo ha reduït:

admeteu son ardor, Lucrècia, no irriteu

 un cor qui pèr amar tan humiliat es veu.

LUCRÈCIA: A penes he comprès lo que m’haveu parlat,

quan de mon esperit l’horror s’ha apoderat.

  (Joan Ramis: Lucrècia, acte III, fragment de l’escena III)

 Resultat d'imatges de tarquino lucrecia

 

EXERCICIS
 1. Quins fets històrics foren decisius perquè s’iniciàs el període de la Decadència en la literatura catalana?

2. Durant quins segles s’allarga aquest període?

3. Quins corrents estètics es desenvoluparen durant aquests tres-cents anys?

4. Quins trets destacaries del Renaixement? Qui són els autors més destacats d’aquest període?

5. Quines diferències principals hi ha entre la manera de veure el món dels autors del Renaixement i els del Barroc?

6. Quin és el tema principal que tracta el poema que has llegit de Joan Timoneda?

7. Fes el recompte sil·làbic del poema i indica’n també la rima.

8. Compara la temàtica dels dos poemes del Rector de Vallfogona. El tractament de la dona com a protagonista és el mateix? Quina imatge ens transmet d’una i altra? Com te les imagines?

9.  Identifica quatre metàfores que utilitza al primer poema i indica a què fan referència.

10. Quin tema tracta el fragment que has llegit Lucrècia, de Joan Ramis i Ramis?

11. Com caracteritzaries el personatge de Lucrècia?

12. Com reacciona quan Tarquino li manifesta el seu amor? 

Resultat d'imatges de lucrecia romana

Bilingüisme i diglòssia. Normativització i normalització.

BILINGÜISME

  • Són bilingües els individus capaços d’utilitzar dues o més llengües a un mateix nivell.
  • El bilingüisme és sempre un fet individual: són bilingües les persones, mai les nacions, les quals sempre disposen d’una llengua pròpia, l’autòctona.
  • En el cas de les llengües minoritzades, raons polítiques han provocat que dues llengües distintes es disputin un mateix territori i que la llengua autòctona estigui en una situació de desequilibri que pot acabar en la seva desaparició.

Resultat d'imatges de llengües

DIGLÒSSIA.

  • En un determinat territori, dues llengües (en contacte i en conflicte) tenen funcions diferents en una situació de clara desigualtat. Aquesta desigualtat no ha sorgit de manera espontània sinó que és el resultat d’un procés de minorització d’una de les dues llengües causada regularment per motius polítics. La   llengua A és la que s’utilitza com a vehicle en els àmbits d’ús formals i escrits i en l’àmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicació, de l’administració…) mentre que la llengua B (l’autòctona), considerada per la majoria de parlants com a inferior o baixa, només s’usa en els nivells familiars o col·loquials.
  • Una situació de diglòssia no s’allarga indefinidament en el temps sinó que evoluciona i té dos possibles finals:
  1. La substitució lingüística: A poc a poc els usos de la llengua A es van ampliant fins que la llengua B esdevé innecessària i acaba desapareixent.
  2. La normalització lingüística: És un procés impulsat per les institucions en una situació de conflicte lingüístic amb la finalitat de recuperar els àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seva desaparició.
  • No hem de confondre el concepte de normalització amb el de normativització. Una llengua normativitzada és aquella que té unes normes lingüístiques que la fan adequada per a qualsevol situació comunicativa (una gramàtica i un diccionari normatius i unes normes ortogràfiques). Una llengua normalitzada, en canvi, és aquella que es pot usar en qualsevol àmbit d’ús, sense interferències ni imposicions.

Resultat d'imatges de llengües

EXERCICIS
1. Explica la diferència que hi ha entre bilingüisme i diglòssia.

2. Què és una llengua minoritzada? Quina greu conseqüència pot tenir un procés de minorització?

3. En el cas de la convivència del català i el castellà en el nostre territori, quina de les dues creus que és la llengua A i quina la llengua B? Què et sembla que ha provocat aquesta situació de desigualtat?

4. Quins dos possibles finals pot tenir una situació de diglòssia? Què suposa cada un?

5. És el mateix una llengua normalitzada que una llengua normativitzada? Justifica la resposta.

5. En quina situació creus que es troba actualment la llengua catalana. Està en un procés de normalització avançat o, per contra, encara queda molt de camí per fer? Posa exemples concrets a l’hora d’exposar els teus arguments.

6. . Contesta vertader o fals a les següents afirmacions. Justifica les teues respostes.

a) El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües alternativament per part d’una mateixa persona.

b) El bilingüisme és la pràctica de l’ús de dues llengües per part d’un grup humà.

c) Els catalanoparlants de l’estat espanyol, ara per ara, són necessàriament bilingües.

d) La societat balear és una societat bilingüe.

e) Els mallorquins castellanoparlants són necessàriament bilingües.

 Resultat d'imatges de lluitem per la nostra llengua

Paraules tabú i eufemismes

Les paraules tabú són aquelles es procuren evitar perquè són considerades impròpies en determinats àmbits per motius religiosos, de superstició, de gust social, etc. És el cas de mots com càncer, cagar, cec, condó, subnormal…Un eufemisme, en canvi, és una paraula o expressió més neutra, més adequada en contextos formals, que s’utilitza per substituir una paraula tabú.

Podem parlar de diferents tipus de paraules tabú i, en conseqüència, de diferents tipus d’eufemismes:

  1. Les que fan referència a aspectes considerats negatius en l’àmbit sociocultural i estan lligades de manera especial a temes com les funcions fisiològiques, el sexe, la religió, les malalties, l’aspecte físic de les persones, la mort… És el cas de mots com: pixar (anar al bany), parir (donar a llum o tenir un fill), càncer (mal dolent o malaltia llarga), gras (amb sobrepès), morir (anar-se’n o deixar-nos)…
  1. Aquelles que corresponen al que es coneix com a llenguatge políticament correcte (sobretot en àmbit com el dels mitjans de comunicació): subnormal (discapacitat psíquic), presó (institució penitenciària), negre (persona de color), cec (invident), vellesa (tercera edat), moro (magribí), països en vies de desenvolupament (països pobres), guerra (intervenció militar)…

Resultat d'imatges de viejos

  1. Les que difonen els polítics per amagar a la ciutadania aspectes que podrien afectar-los negativament de cara a unes noves eleccions: víctimes civils (danys col·laterals ), aturat (desocupat), retallades (ajustaments econòmics), desnonaments (procediments d’execució hipotecària), acomiadament massiu (regulació d’ocupació)…
EXERCICIS

 1.            Classifica segons si es tracta de paraules tabú o d’eufemismes:

anorèxia, follar, hòstia, fornicar, parts íntimes, invident, víctimes civils, masturbar-se,  manicomi, cony, anar al lavabo, disminuït psíquic, condó, cagar, pixar, prostituta, morir, part, menstruació, fer l’amor, presó, fer de ventre, anar a veure el Sr. Roca, vagabund, danys col·laterals, trastorn alimentari, cec, centre penitenciari, centre de salut mental, subnormal, preservatiu, galtada, fer-se una palla, traspassar, tenir el mes, estirar la pota, sense sostre, plantar un pi, puta.

PARAULES TABÚ EUFEMISMES
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 2.            Substitueix aquestes paraules tabú pels eufemismes corresponents (malalt mental, conflicte bèl·lic, embarassada, hospital psiquiàtric, orinar, centre de menors, assistenta, ancià, morir) :

·      Estirar la pota:

·      Manicomi:

·      Criada:

·      Boig:

·      Reformatori:

·      Guerra:

·      Pixar:

·      Vell:

·      Prenyada: 

Resultat d'imatges de viejas riendo

 3.            Relaciona els elements de les dues columnes: 

Eufemismes                                                                                         Paraules tabú

 Intern                                                                                                              Presó

Danys col·laterals                                                                                          Carceller

Afroamericà                                                                                                   Tortura

Establiment penitenciari                                                                              Pres

Mètodes de persuasió                                                                                  Organització terrorista

Intervenció militar                                                                                        Discapacitat

Braç armat                                                                                                      Morir

Persona amb capacitats diferents                                                              Cec

Passar a millor vida                                                                                       Víctimes civils

Material per a adults                                                                                     Crisi

Funcionari de presons                                                                                  Negre

Creixement negatiu                                                                                      Guerra

Invident                                                                                                           Material pornogràfic 

Resultat d'imatges de invidente perro

Les consonants vibrants

Quan les articulam produeixen una vibració pel contacte breu i repetit entre dos òrgans. Si obtenim una sola vibració tindrem la vibrant simple (R), i si són moltes, la vibrant múltiple (RR).
La erra simple no presenta dubtes ortogràfics, sempre s’escriu R: cara, opera, plora. La erra múltiple, en canvi, es pot escriure R o RR. Les normes que cal seguir per distingir entre una i altra són:

Resultat d'imatges de erres
Escrivim  R:

 a) A principi de paraula: ratolí, rinoceront.

  1. b) Després de consonant: somriure, enrabiat.
  2. c) Entre vocals en paraules compostes i amb prefix , encara pugui semblar que ha de sonar com una erra simple: autoretrat, contrarestar.

 Escrivim   RR:

 Entre vocals: arribar, corrent.

 Un altre aspecte a tenir en compte de les vibrants és el cas de la erra muda a final de paraula, que a vegades suposa problemes ortogràfics. No hem d’oblidar que acaben en R:

  1. Els infinitius: vibrar, témer, sortir. Cal que ens fixem especialment en les formes del passat perifràstic ( li va donar, es va penjar, et va comprar) i evitem confondre-les amb les del passat simple (li donà,es penjà, et comprà).

Excepcions: Els infinitius de la segona conjugació que acaben en –RE no duen R final ( els coneixerem  perquè la R no es fa present a l’hora de formar el futur : rebré i no rebreré, perdré i no perdreré. En els casos en què l’infinitiu acaba en R , en canvi, aquesta R és present al futur: córreR/ correRé).

2. Tots els mots acabats amb els sufixos -AR, -ER, -OR : bestiar, fuster, llavor, blavor.

Resultat d'imatges de carpintero

3. Totes les paraules que tenen derivats en què la R es pronuncia: por (poruc), clar (claror),segur (seguretat).

EXERCICIS
1.                  Escriu l’infinitiu que correspon a les formes verbals següents:

coneixen                                  faci                            traure                                    viuran

Reia                                          corren                       temessis                               vagi

venceria                                   confongué               tindré                                    podrem

empeny                                    cresqui                     fóssiu                                     hagués

rebrem                                     pugui                        sabéssim                               perdré

correm                                     empengui                 temés                                    anàs

2.            Escriu la R muda o l’accent a fi de mot a aquestes paraules agudes:

 Colo_, balco_,  guardia_, popula_, fresco_, urba_, violi_, galço_, amo_, forne_, boto_, escorxado_, canto_, carnisse_, mentide_ , fredo_ , bestia_, coto_, o_, futu_, mercade_, pasto_, geganti_, madu_, pastisse_, traïcio_, carre_, ciuro_, moli_, potse_, melo_, llogue_, lleuge_, atza_, ermità_,  calo_.

Resultat d'imatges de ermitaño

3.                  Reescriu cada frase utilitzant la forma verbal correcta, sense confondre el perfet simple (acceptà) amb el perfet perifràstic (va acceptar).

El cap de l’exèrcit volia bombardejar/bombardejà la capital. El president no acceptar/acceptà la dimissió del director general. El padrí va repartí/repartir les propietats entre els seus néts. Aquesta espècie s’extingí/extingir fa deu mil anys. L’epidèmia es va escampà/escampar ràpidament per tota la ciutat. El cotxe s’estavellar/estavellà contra la paret de casa nostra.

 4.                  Completa amb les grafies R i RR els mots següents:

auto_etrat,  ca_era,  contra_estar,  en_abiar ,  a__imar ,  de__apar, ultra__oig,               contra__evolució,  a__omangar,   contra__estar,  semi__egular,  supra__enal,         de__ocar,  to__e,  extra__egional,  de__ota,  a__iscat ,  a__upir-se,  extra_adi,                 multi__adiat, co__ecció, co__edor , ca__ossa, a__istocràcia, cend__a, co__eu                 en__abiat , a__imar, neo__ealisme, contra__eforma, to__ada.

Resultat d'imatges de torrada sant antoni

 5.                  A partir de cadascun dels mots següents escriu un substantiu acabat en -r.

Botiga                     canya                     cendra                 vidre                        buit

cirera                      mercat                   carn                     bou                          venda

gris                          pastís                     carxofa                ferro 

 6.                  Dictat

 Abans de sortir, la mare i la tieta Pilar els havien dit que anassin amb compte, que hi havia molts de perills, a la muntanya. Tots dos germans estaven decidits a arribar fins al monestir preromànic, malgrat la dificultat de la travessa. El pare, en Xavier Ferrer, sabater del poble i expert en excursions de feia molt de temps, no els podia acompanyar perquè havia tingut un atac de pedra i s’estava al llit amb una bossa d’aigua calenta per rebre escalfor a la zona afectada. En Roger, el germà gran, era a la ciutat fent un curset de comptabilitat i, és clar, no anava amb ells. No hi feia res, però, ja que tots dos germans tenien molts d’ànims i estaven disposats a caminar de valent, sense témer cap entrebanc seriós. El més gran dels dos germans excursionistes, de deu anys, havia estudiat amb detall el camí i no tenia cap dubte. De seguida es varen trobar a l’alzinar de les Bruixes, dit d’aquesta manera per una llegenda que considerava aquest alzinar el lloc de reunió de les bruixes de la contrada. En Medir, el petit, va passar el bosc amb la temença d’una desgràcia i per aquest motiu es va agafar de la mà del seu germà.

Resultat d'imatges de excursio llegendes

 

 

Grafies B/V

  1. Escrivim B:
  • Davant deli r: poble, blau, pobre, brau…
  • Alternant amb p: saber / sap, llobató / llop, rebut/rep.
  • Darrere dem: embenar, ambiciós, embolicar, tomba…

Excepcions: circumval·lació i tramvia.

Resultat d'imatges de tranvia soller

2. EscrivimV:

  • Darrere den: canvi, conversa ,enviar…
  • A les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven.
  • Alternant amb U: beure/bevia, neu/nevada, hauré/ havia
  • Hi ha una sèrie de cultismes, els pseudoderivats, que deriven directament del llatí i no de la paraula primitiva catalana (derivats). Així, en una mateixa família hi podem trobar paraules que s’escriuen amb V i d’altres amb B.
 Mot primitiu Derivats Pseudoderivats
avortar avortament abortiu
calb calba calvície
cervell cervellet cerebral, cerebel
corb (adj.) corba curvatura
llavi pintallavis labial
moure movia, moviment automòbil, mòbil, mobilitzar

Resultat d'imatges de automovil antiguo

3. També cal recordar les paraules següents que sovint són mal escrites perquè divergeixen respecte d’altres llengües romàniques:

  • S’escriuen amb B
abans corba acabar
berruga biga embenar
arribar treballador oblidar
automòbil bena (tira de fil) rebentar
baf bolcar rebolcar
bava sabó calb
basc bufeta saba
corb
  • S’escriuen amb V
advocat escrivà rave
almívar espavilar rovell
avall esvelt avi
avet fava sivella
avorrir gavardina avortar
provar govern travar
canvi gravar trèvol
caravel·la haver vaixell
cascavell javelina vedella
cavall aprovar vernís
civada llavi comprovar
covard núvol envestir
endívia pavelló voltor

Resultat d'imatges de buitre

EXERCICIS
 1. Completa amb b i v:

nú…ol, co…ard, ca…all, a…orrit, pro…a, re…entar, can…i, go…ern, …ena, cor…a, sa…i, tro…ar, arri…ar, ro…ell, …olcar,  a…orriment, ennu…olat, intercan…i, ca…alleria, desapro…ar, re…entada, re…olcada, go…enador, em…enar, aco…ardir-se, encor…ar, ro…ellat, arri…ada, tro…ada, en…iar, em…olic, bom…a, com…ustió, can…i, am…ulància, en…ejable, in…ent, ad…ocat, …uidar, a…all, tre…all, lla…i, da…anter, re…olcar, a…orrir, sa…ó, …ermell, a…ans, a…et, …iga, re…entar, pa…elló. 

Resultat d'imatges de reventar

 2. Ara escriu deu oracions en les quals hi surtin paraules de la llista anterior.

…………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………

 3.              Completa les formes verbals següents amb b o v:
a) Ha…ia sortit; ha…íem de saludar; ha…ien marxat.
b) Aca…a…a de començar; aca…à…em molt tard; aca…a…en cansats.
c) Arri…a…es tard; arri…à…em d’hora; arri…a…en de seguida.
d) Tre…alla…a molt; tre…allà…eu bé; tre…alla…en poc.
e) No es tro…a…a bé; ho tro…a…em de seguida; ho tro…a…en malament.

Resultat d'imatges de malestar

 4.              Omple els buits de les frases següents amb b o v

·       No tro_a_a enlloc un recan_i per al meu automò_il.

·       Arri_a_en del viatge ben re_entats, però gens a_orrits.

·       El qui ha_ia d’inter_enir era un ad_ocat que tre_alla a la Conselleria de Tre_all del Go_ern Balear.

·       De_ia molts de doblers, però no mo_ia ni un dit per solucionar-ho.

·       Ahir al País _asc, es jutja_a un cas d’a_ortament.

·       Els lectors escri_ien moltes cartes, en les quals desapro_a_en aquells actes.

·       En Jaume és un jove molt espa_ilat, que no duu cap _ena als ulls.

·       En Josep no era tan co__ard com tothom pensa__a.

·       Vàrem entrar a aquella ta__erna a prendre un  plat de  fa__es.

·       Vull pro_ar  l’automò_il a__ans de comprar-me’l.

·       Aquest  tro__ador era tingut per una persona molt sà__ia.

·       Li va sortir un mal al lla_i de tant de menjar endí_ies.

·       El ca__aller ca__alca__a sobre el seu ca__all.

·       He deixat el telèfon mò_il  a casa pensant  que el duia a la ga__ardina.

·       El tram__ia que passa__a pel parc va en __estir  un cotxe.

·       Diumenge passat vàrem anar a __eure una exhibició de tam__ors al pa__elló municipal d’esports.

·       L’ad__ocat que em representa___a  la sa__ia    __en llarga;  compagina___a la sa___iesa amb acudits enginyosos: era poc pro__a__le  a__orrir-se amb ell.

·       Qui és aquella dona tan es___elta que du un pintalla___is a la mà? Crec que la conec i ara he o___lidat el seu nom. 

Resultat d'imatges de pintalabios

 5.              Fixa’t en alguns casos especials: tramvia, circumval·lació, automòbil, labial, probable. Escriu una frase amb cada una d’aquestes paraules.

…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………

 6.    Omple els buits amb la paraula adequada ( bola, vola, buit, vuit, bell, vell, baca, vaca, bena, vena, bull, vull, ball, vall, beure, veure, bot, vot).
a) Posarem la … al cotxe per carregar-hi els esquís. / Allà hi ha una … que vedellarà aviat.
b) M’han posat una injecció a la … . / Necessitarem una … per embolicar el braç on hi ha la ferida.
c) La llet ja arrenca el … ./ No … que ningú entri al meu despatx.
d) Aquesta carretereta arriba fins al fons de la … . / Anirem al … de la festa major.

e) Has de … molta aigua. / Jo no hi tinc res a … .

f) Cada ciutadà té un … . / Em sembla que la pilota li ha fet un … estrany.
g) Això és més … que Matusalem. / Era un paisatge molt … .
h) El depòsit d’aigua és … . / En aquest joc, el tres mata el … .

i) Aquest avió … molt baix. / M’ha tirat una … de neu. 

Resultat d'imatges de avion

7.              Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui:

 La cançó de la deixa __a tornar l’endemà i molts altres dies més. Ara passa__a sempre pel carrer nou i cada __egada es para__a a tocar la reixa. Sempre s’in__enta__a no__es cançons, picant quan calia so__re les __arres. __a in__entar una cançó per cadascun dels ar__res que __eia al parc: el pi, l’a__et, el cedre del Líban, l’esvelt xiprer estirat com un dit per fer pessigolles als núvols. __a in__entar una cançó per l’a__inguda que puja__a cap a la casa, pels camins que s’endinsa__en a les verdes galeries sota els ar__res, per l’her__a i pels parterres florits. Però no __a dir res del seu desco__riment ni als seus pares, ni a la mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret.

Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons 

8.              Emplena els buits del text següent amb una b o una v.

Resultat d'imatges de dona d'aigua

Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s’hi tro__en les misterioses Estunes. En arri__ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i que mirant a tra__és d’elles veiem aquestes co___es que s’anomenen Tunes o Estunes. En les profunditats d’aquestes esquerdes s’alça__en rics palaus ha__itats per les Aloges o Goges que la veu popular bateja__a amb el nom d’Encantats. Les Goges eren una mena de fades que durant el dia resta__en ocultes en els seus caus i que quan canta__a el gall a la mitjanit sortien per les __etes de les roques i ana__en a emmirallar-se a les aigües de l’Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt proper a les Tunes. Segons sembla les entranyes d’aquelles roques esta__en cobertes d’or i plata, perles i diamants i tota mena de joies. Aquests tresors resta__en lluny de la mirada dels curiosos i dels __andits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les mateixes Goges ana__en filant. Però si un intrús gosa__a endinsar-se per les co__es a la recerca dels tresors no tarda__a a perdre l’orientació quan mira__a de tornar enrere abans de perdre’s, definitivament, per aquell laberint de roques i arrels immenses. Algunes __egades els ha__itants dels contorns havien vist a les nits com d’aquell paratge misteriós emana__a una blancor finíssima que puja__a cap al cel. Aquell prodigiós raig de llum era atri__uït a les festes que tenien lloc en els palaus de les profunditats.

Extret i manipulat de la Web de les Llegendes del Pla de l’Estany


 

Textos dialogats

  • Els textos dialogats consisteixen en un intercanvi de missatges orals o escrits entre dues o més persones, que s’anomenen interlocutors.
  • Estructura: Es basa en l’alternança de papers entre emissor i receptor.
  • Recursos: Hi predominen les oracions enunciatives, interrogatives i exclamatives, els signes de puntuació relacionats amb l’entonació (guions, cometes, interrogacions, exclamacions…),  els pronoms personals, febles i interrogatius, els adverbis d’afirmació i de negació…
  • Exemples de textos descriptius: Diàlegs, Entrevistes, qüestionaris, representacions teatrals, enquestes, còmics, acudits de dos o més interlocutors…

Resultat d'imatges de dialogo

EXERCICI:

 1. Elabora un text dialogat de 150 paraules a partir d’una d’aquestes propostes:

·                     Entrevista a l’esportista que admiris més del teu esport.

·                     Trobada entre dues persones en una cita a cegues.

·                     Acudit en què participin més de dos personatges.

·                     Enquesta a una adolescent sobre hàbits alimentaris.

·                     Diàleg entre els dos membres d’una parella en un cas de violència domèstica.

Resultat d'imatges de mujer boca tapada

 

 

Les interjeccions

Les interjeccions són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del registre col·loquial, que expressen l’actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l’oient.

Resultat d'imatges de exclamación

Les interjeccions poden ser pròpies o impròpies:

  • Les interjeccions pròpiessón formes simples, de significat poc precís, que només poden actuar com a interjeccions (ai, ui, oh, apa, ecs…).
  • Les interjeccions impròpiessón noms, verbs, adverbis o locucions que s’utilitzen com a interjeccions (alerta, bon dia, som-hi, endavant, Déu n’hi do…).

 

Classificació de les interjeccions

Les interjeccions, segons la funció comunicativa bàsica que manifesten, es poden classificar en tres grups:

  1. Interjeccions expressives

Manifesten sentiments del parlant, positius (alegria, admiració, sorpresa…) o negatius (dolor, por, contrarietat, oi, incredulitat…)

Pròpies: ah, ai, oh, uh, ecs, uf, ca, apa, bah, pse, hala, tururut, ah,sí?…

Impròpies: Déu meu, llàstima, vaja, alça, ostres,no fotis, i ara, què dius ara, ves quin remei, ves per on, visca, que bé, merda, quin oi, arruix, caram, jesús, punyeta…

Resultat d'imatges de niño sorprendido

2. Interjeccions d’incitació a actuar

Criden l’atenció de l’oient: l’avisen d’un perill, li ordenen una acció, l’animen a fer una cosa…

Pròpies: ei, ep, eh, apa, au, alto, xit…

Impròpies: escolti, perdoni, atenció, alerta, compte, vigila, auxili, silenci, amunt, endavant, va, som-hi, per favor…

Resultat d'imatges de gritar altavoz

3. Interjeccions de contacte

Són fórmules de relació social entre emissor i receptor (salutació, comiat, agraïment, felicitació, perdó, assentiment, desacord…

Pròpies: ei, hola, au, apa, oi?, eh?, ah no…

Impròpies: bon dia, adéu, a reveure, fins després, gràcies, de res, perdó, enhorabona, per molts d’anys, oh i tant, de cap manera, ni pensar-hi, d’acord, entesos…

Resultat d'imatges de dar la mano

EXERCICIS

1.              Omple els espais buits d’aquestes frases. Escriu la interjecció adequada d’acord amb la funció comunicativa que s’indica en cada cas. 

Ecs        va      ves per on        ah no      enhorabona          bon dia      per favor     llàstima 

………………. (ànim), afanya’t, que farem tard.
………………. (oi), que és de fastigós!
………………  (sorpresa), mai no ho hauria dit!
………………  (prec d’atenció), pot dir-me quina hora és?
………………  (salutació), com es troba avui?
………………  (negació), això no vull que ho facis de cap manera!
………………  (lament), quin greu que em sap!
………………  (felicitació), estic molt content que hagis aconseguit el que volies!

Resultat d'imatges de sacar la lengua asco

2.              Tria, en cada cas, la interjecció més adequada al context. Escriu les respostes

al lloc corresponent.

No m’ho facis, això; …………………. ( per l’amor de Déu! / mira que bé!)
Si l’empresa no paga, no podrem fer vacances; ……………….. ( Déu n’hi do! / ves quin remei!)
Avui anirem a la platja; ……………………………. (mira que bé! / què hi farem!)

Ja no us vull sentir més; ……………………………..(compte! / muts i a la gàbia!)
Que ve un cotxe a tota pastilla; ……………………….. (alerta! / som-hi!)
Ja me’n vaig; ………………………….. (molt agraït! / a reveure!)
De tot això que dius, ……………………….. (ni parlar-ne! / entesos!)
Si vol que faci més hores, m’haurà d’apujar el sou; ………………. (d’acord? / si us plau!).

Resultat d'imatges de reloj vintage

3.              Escriu en estil directe les expressions adequades als contextos següents.

Totes han de començar amb una interjecció d’incitació:

a)              ………., un nin s’està ofegant a la mar.

b)              ………., sembla que a la via 3 hi ha perill de col·lisió amb un altre tren.

c)              ………., l’examen és a punt de començar, no vull sentir ni una mosca!

d)              ……….., anem ja amb la segona prova física, no badem…

e)              ……….., em podria indicar com puc arribar a la Seu?

f)               ……….., aquí no pot circular a una velocitat tan elevada!

g)              ……….., puc sortir de l’aula un moment, que no em trob gaire bé?

Resultat d'imatges de hombre ahogandose en el mar

4.              Relaciona cadascuna de les interjeccions següents amb el seu significat.

A continuació, escriu una oració amb cada una:

Què hi farem                                                                                   indiferència

Tant de bo                                                                                        incredulitat

Tant se val                                                                                        resignació

Sí, home                                                                                           desig

Ves per on                                                                                       alegria

Que bé                                                                                             menyspreu

Què dius, ara                                                                                   sorpresa

…………………………………………………………………………………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………………………………………………..

…………………………………………………………………………………………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………………….

…………………………………………………………………………………………………………………………………….

5. Escriu al lloc que correspongui les interjeccions de contacte següents d’acord amb el significat i el registre, tal com s’indica.

apa, adéu    /   déu vos guard    /  d’acord    /    disculpi  /  ei, hola  /  entesos  /  felicitats   /   gràcies  /  impossible    /      molt agraït  /      passi-ho bé   /   per molts anys  /    perdó    /      sí, home

Registre informal Registre formal
Salutació
Comiat
Agraïment
Felicitació
Perdó
Acord
Desacord

6. Llegeix les expressions següents i tria una interjecció expressiva que sigui adequada en cada cas  ( uf, Déu meu, alça, oh, què dius ara, au, ecs ), sense repetir-ne cap.

a)      …………,  quina llàstima!
b)      …………,  que estic de cansat !
c)      . ………., quan vaig veure aquell panet tot ple de floridura em pensava que em trauria la freixura.
d)     ………….., a començar la funció!
e)     Que et deixi la moto?  ……………..?
f)       ………….,  quina sorpresa!
g)      Dius que has perdut cent euros? …………… , quina mala sort!

Resultat d'imatges de desesperacion

7. Escriu un text dialogat en el qual utilitzis com a mínim una dotzena de les interjeccions que hem treballat en aquesta unitat.

……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

Les conjuncions

Les conjuncions són mots invariables que actuen com a nexes per connectar oracions i, de vegades, paraules o sintagmes. Algunes conjuncions tenen un significat propi, d’altres només l’adquireixen en funció del context dels elements que uneixen. Quan un grup de paraules actuen en bloc com una conjunció s’anomenen locucions conjuntives.

Resultat d'imatges de nudo cuerda

Poden ser de dos tipus:

  1. Coordinades (uneixen elements al mateix nivell sintàctic):

Resultat d'imatges de coordinación

Conjuncions Significat Exemples
Copulatives: i, ni…

*La conjunció I no es transforma mai en E, encara que el mot següent comenci en I (És simpàtic i intel·ligent).

 

Unió

 

 

No menja ni dorm

Disjuntives: o, o bé, o si no…

* La conjunció O no es canvia mai per U ( Has trobat tancat o obert?)

Tria forçosa Li compraré un llibre o bé el duré a sopar
Adversatives: però, sinó que, no obstant això, malgrat això, tanmateix… Contrarietat Parla bé l’anglès però no el sap escriure
Distributives: ara… ara, adés… adés, ni…ni, ja… ja, l’un… l’altre, sigui… sigui, sigui… o… Distribució de l’acció Ni fa ni deixa fer
Explicatives: és a dir, això és, o sigui… Expressen un aclariment o una equivalència No menjam carn, o sigui, som vegetarians.
Il·latives: doncs, per tant, en conseqüència, tant de bo .. Expressen una conseqüència, una deducció El professor ha arribat tard; per tant, no es farà l’examen.
Continuatives: encara, a més, a més a més, encara més, fins i tot… Continuïtat No s’adona de res, a més, tampoc no hi posa gaire interès.

 

  • Subordinades (indiquen que un element depèn d’un altre):

Resultat d'imatges de subordinación

Completives: que… Li agrada que plogui
De temps: després que, quan, abans que, mentre… Mentre en Joan arriba prepararem les motxilles
De manera: com, tal que… Ho he fet com em vares ensenyar
Condicionals: si, sempre que.. Si vols aprendre’n has d’estar ben atent
Concessives: malgrat, encara que… Encara que m’ho prometis no et crec
Consecutives: en conseqüència, així que, de manera que, doncs… N’Aina s’esforça molt així que crec que es pot treure el curs.
Causals: perquè, car… He canviat el cotxe perquè era massa vell
Comparatives: més…que, menys…que… Aquest vi és més bo que el que beguérem ahir
Finals: perquè, a fi que… Et deix el llibre perquè te’l llegeixis
De lloc: on, allà on… Dinarem on t’agradi més

Particularitats de les conjuncions:

a) Doncsés una conjunció consecutiva, NO causal (a vegades la usam incorrectament en aquest sentit per influència del castellà. Està refredada, doncs que no surti. Seria incorrecte, en canvi:  Deu estar malalt doncs fa dies que no ve (en aquest cas caldria dir : Deu estar malalt perquè fa dies que no ve.

Resultat d'imatges de resfriada

b) La conjunció perquèpot ser causal o final. Ex. No ve perquè està enfadat (causal)/ Amaga-ho perquè sigui una sorpresa (final).

c) Sinóés una conjunció adversativa que indica oposició entre els elements que posa en relació: No has de parlar amb aquesta professorasinó amb l’altra. Si no, en canvi, és un conjunt de dos mots: la conjunció condicional si i l’adverbi de negació no: Si no arriba a l’hora que ens va prometre, m’enfadaré amb ella.

d) Cal no confondre per què/ per què / per a què. Hem de fer servir:

  • Perquè: a les oracions subordinades que indiquen el motiu o la finalitat de l’oració principal: Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal)/ Et deix el llibre perquè el llegeixis. (final).
  • Per què: a les frases interrogatives directes i indirectes en què es demana la causa d’un fet, d’una situació, etc.: Per què estaves tan preocupada?/ Ma mare em demanà per què estaves tan preocupada.
  • Per a què: a les frases interrogatives en què es demana sobre la finalitat o la destinació d’un objecte, una acció, etc.: Per a què servirà això?
EXERCICIS
1.              Enllaça aquestes oracions amb una conjunció coordinant. En cada cas, digues quin tipus de relació s’hi estableix:

 • El tren sortirà a les cinc de Barcelona _____ arribarà a les deu a Saragossa.

• Es va aturar davant mateix de la casa _____ no va gosar entrar-hi.

• De vegades somniava un canvi de fortuna _____ no feia res per aconseguir-lo.

• No cal que escuris _____ que netegis l’habitació.

• Podeu llegir una novel·la _____ una antologia de contes, el que vulgueu.

• No era de vidre, _____ de plàstic.

• De cap manera no el podia perjudicar, _____ allò va donar-li més popularitat de la que tenia.

• Ja duis tres partits perduts, _____ heu d’entrenar més.

Resultat d'imatges de partido perdido baloncesto

2.              Omple els buits amb la conjunció subordinant adequada:

•                M’hauries de dir _____ te n’ha sobrat alguna.

•                Em confessà _____ havia rebut una injecció de coratge.

•                No et pensis _____ la cosa sigui tan fàcil.

•                Es queixen _____ hi assisteix molt poca gent.

•                 Has d’aixecar-te d’hora ________ si no perdràs el tren.

•                Tenia l’obsessió _____ havia de ser veterinari.

•                No sé_____ podré atrapar-lo.

•                 Va guanyar la cursa, _________ que ho tenia tot en contra.

•                Tem _____ no madurarà bé.

•                _________ en Joan berenava ella va acabar de preparar la motxilla.

•                Ens exposam _____ faci un ruixat i ens deixi ben molls.

•                Ho va presentar______ ho demanaven les bases del concurs.

•                No es recordava _____ havia d’ingressar els diners.

•                La trobada es farà ________ tu vulguis.

•                Té interès _____ el seu fill estudiï música.

3.              Comprova en quines frases està mal usada la conjunció DONCS i corregeix l’oració com calgui:

a. No vaig anar a treballar doncs no em trobava bé.

b. Vols venir al cine? Doncs no badis, que farem tard!

c. No vàrem fer l’excursió doncs estava plovent.

d. No hem fet la travessia doncs teníem por de perdre’ns.

e. No tens gana? Doncs, no sopis.

f. No vagis al quiosc massa d’hora, doncs el trobaràs tancat.

g. Convé que li demanis explicacions, doncs el seu comportament no és normal.

h. Estàs cansada, doncs seu i descansa.

Resultat d'imatges de cansancio

4.              Utilitza  conjuncions condicionals (si, sempre que, fora que, només que, posat que, a condició que, en cas que, fet que, segons, atès que, sols que, llevat que…) per emplenar els buits de les següents oracions (procura evitar les repeticions):

a. ____________________ tu li ho encarregues, ell t’ho portarà.

b. Encara arribaràs a temps ____________ corris un poc més.

c. Aniràs de viatge de final de carrera ________________ aproves el curs.

d. Li donarem el regal _______________ véngui a recollir-lo l’interessat.

Resultat d'imatges de paquete lazo rojo

e. Et duré l’ordinador a casa; _____________________ no t’interessi, me’l tornes.

f. ___________________ naufragassis, què faries?

g. Tindrem prou menjar per a tots, __________________ vénguin també els teus cosins.

h. L’avió s’enlairarà ______________ quin sigui el pronòstic del temps.

i. Tindrem èxit ________________ ens ajudes una mica.

j. Us donaran el permís _______________ el demaneu.

k.Els acceptaran __________________ s’hi matriculen dins del termini establert.

5.              Escriu en els punts suspensius si no o bé sinó, d’acord amb les normes.

a.      Estudia més, …………………….. suspendràs.

b.      No és això exactament el que passa …………………….. que hi ha més coses implicades.

c.      ……………………..ho vols fer, pitjor per a tu.

d.      …………………….. ho dius tu , ho diré jo. Cal denunciar-ho; …………………….., això no se solucionarà mai.

e.      No han encarregat el projecte a en Lluís ……………………..a en Pere.

f.      No sap l’anglès, …………………….. l’italià;

g.      Aquella noia , no solament treballa …………………….. que també estudia.

h.     ……………..vols pols, no vagis a l’era.

i.      Hauria d’haver avisat,………………. feia comptes venir.

6.              D’acord amb les normes, escriu en els punts suspensius les formes per què, per a què, per què.

a)          M’heu d’explicar ……………………..no vàreu venir a la reunió.

b)         ……………………..arribes tan tard? -……………………..s’ha espatllat el metro.

c)          Vol acabar d’estudiar el tema avui ……………….. demà té una festa.

d)         ……………………..serveix aquest producte? -…………………….. la pintura s’eixugui més de pressa.

e)         ……………………….. em  demanes  això? Saps perfectament que ho vaig fer ………….. no hi havia cap altra        sortida.

f)       No sé……………………….. no vols acabar la carrera.

g)     Vull anar……………..sí.

h)     Em podries dir ……………………….serveix aquest aparell?

Resultat d'imatges de tijeras raras

i)            Vénc …………………………….em solucionis el problema.

j)         No volia dir-me ……………………no m’havia convidat, ………………… crec que encara estava enfadat amb mi.

k)               ……………………….has elegit aquesta opció? ……………………. crec que és la més fàcil.

l )             …………………serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?

m)           No entenc …………………..m’odies.

n)            No hi podré assistir ………………………….me’n vaig de viatge

o)            Els teus germans encara no havien descobert ………………….s’havien barallat.

p)            Hi aniré ……………….em torni els doblers.

q)            Agafa’l ………..no caigui.

r)             Agafa’l, …………………. si no caurà.

s)             Volia telefonar-te ………………………..volia parlar amb tu.

t)             Volia telefonar-te …………………..em donassis l’adreça de la pensió de Barcelona

u )            Digues ………………ho vares fer i no et castigaré.

v)             Ho vaig fer ……………………necessitava demostrar-te la situació per la qual pas.

x)             He demostrat que seria capaç de pressionar-lo ………….accedís a les nostres exigències.

z)           Si vols saber ……………………………..deia això, només has de preguntar-ho.

 

7.              Escriu en els punts suspensius per què, per a què, perquè, doncs, si no, sinó.

 1.     No se li pot dir res……………………està molt enfadat. -……………………..què hi farem!

2.      No us ho dic ……………….us espanteu, ………………….actueu amb molta prudència.

3.      Em sembla que en Pau no voldrà ajudar-nos.  …………………….ens ajuda ell, ens ajudaràs tu?

4.      ……………………..es fa servir aquest producte? -…………………….. es dissolguin totes les taques de pintura.

5.      La crisi s’agreuja. -……………………..no sé com ens en sortirem.

6.      …………………….. es fa el màrtir? – …………………….. li agrada que el planyin.

7.      Duien que farà molt fred el cap de setmana. -…………………….. més valdrà que no ens moguem de casa.

8.      Us ho diu, no …………………….. ho feu ara, …………….     ………………….. ho feu quan pugueu .

8.              Posa la forma que correspongui:

 1. Tothom pregunta …………………… hem de fer això (perquè / per què).

2. ……………………… no han arribat, haurem de fer-ho un altre dia (com que / posat que).

3. Fa uns anys no es podia fer …………………… no hi havia les condicions per tirar-ho endavant (doncs / perquè).

4. La família demana ………………… hi hagi silenci ( – / que).

5. Ens ho diu ………………….. hi anem tan aviat com puguem (perquè / per què).

6. Han de treballar més, ……………….., no quedarà bé (si no / sinó).

7. Ell sempre demana les raons ………………… hem de fer cada exercici (per què / perquè).

8. Vol esbrinar ………………….. hem de fer l’examen amb la cara pintada com els pallassos (per què / perquè).

Resultat d'imatges de payaso

9. No cal que preparis més exercicis ………………….. ja en tenim prou (doncs / perquè).

10. Tots els exercicis els vàrem fer bé ……………….. eren fàcils (degut que / a causa que / per què).

11. Hi vivia molta gent …………………… no s’hi veia molt de tràfec (perquè / malgrat que).

12. Va quedar buit………………………. tothom havia de marxar (doncs / perquè).

13. Ho faran un altre dia …………………… volen fer-ho avui (si no / sinó).

14. Es prega ………………… no feu renou quan entreu al teatre ( – / que).

15. Hem treballat molt intensament………………….. hauríem de tenir-ho a punt aquest capvespre mateix (doncs / perquè).

Malalties, metges i medicaments

MALALTIES, METGES I MEDICAMENTS

Resultat d'imatges de medicamentos

grip depressió al·lèrgia càries refredat
fractura càncer hemorràgia ansietat hipertensió
tuberculosi reuma apendicitis diabetis epilèpsia
hepatitis vertigen anorèxia miopia astigmatisme
presbícia bulímia artrosi bronquitis cataracta
cistitis conjuntivitis cremada coma dermatitis
faringitis neuràlgia osteoporosi otitis sida
desmai/acubament contusió insolació tuberculosi còlic
ceguesa cirrosi pigota /varicel·la contractura pinçament
drogoaddicció embaràs embòlia empatx quist
esquinç estrès fongs gangrena morenes
hèrnia herpes indigestió insomni Leucèmia
lumbàlgia menopausa metàstasi migranya obesitat
paràlisi psicosi sobredosi sinusitis taquicàrdia
torticoli tumor urticària varices virus
febre vòmits tos diarrea restrenyiment
mareig cansament calfreds moc palpitacions
atxem/esternut/uís berruga bòfega cicatriu coïssor
crostera ferida trenc eructe/rot nàusea
picor pus singlot tap tremolor
pastilla xarop supositori vitamines antihistamínic
antiinflamatori antibiòtic pomada tiretes esperit
compreses cotó gotes injecció vacuna
analgèsic audiòfon ulleres lents de contacte bena
cadira de rodes bisturí comptagotes cesària contraceptiu
preservatiu crossa desinfectant dosi efervescent
guix faixa fèrula gàrgara gasa
glopejar insulina laxant marcapàs pròtesi
quimioteràpia radiografia rehabilitació repòs ressonància
sedant sèrum sonda termòmetre transfusió
trasplantament vaselina xeringa fisioterapeuta zelador
psiquiatre psicòleg otorrinolaringòleg ginecòleg traumatòleg
radiòleg dentista anestesista oculista analista
al·lergòleg pneumòleg forense podòleg uròleg
internista cardiòleg endocrinòleg cirurgià dermatòleg
hematòleg infermer comare    

Imatge relacionada